Xavier Bonastre descriu el moment en què va estar en coma: "Vaig buscar la llum blanca… i no la vaig trobar"

Després de més de quatre dècades dedicades al periodisme esportiu, Xavier Bonastre afronta una nova etapa després de jubilar-se. En una entrevista, davant la càmera de l'equip digital del Super3 (SX3), que s'emet dividit en dos vídeos  al perfil d'instagram del canal, explica que fa uns anys va viure un episodi a l'hospital, entre la vida i la mort, que va redefinir la seva mirada sobre el temps, la família i la pròpia existència. 

Una experiència límit que ho canvia tot

Vaig entendre que buscava la famosa llum blanca.

Així descriu Bonastre el moment en què va estar en coma, després que se li compliqués una oclusió intestinal fa 8 anys. 

Lluny de trobar respostes transcendents, el que va experimentar va ser una absència, creia que moriria, però no va veure la llum. El que sí que va aparèixer després va ser una nova consciència. Despertar-se va significar també despertar a una nova manera de viure.

Des d'aleshores, la seva filosofia és clara:

 "Gaudeix la vida ara, el dia a dia. Mai no saps quan s'acabarà.

No es tracta de viure amb por, sinó amb una alerta constant que, segons ell, pot ser positiva. Una tensió vital que obliga a no donar res per fet.

La conversa pendent amb els fills

Tot i la intensitat de l'experiència, hi ha una qüestió que Bonastre encara no ha afrontat: parlar-ne amb els seus fills.

És una conversa pendent.

Ells el van veure a l'hospital, inconscient, intubat, en una situació límit. Tenien 26 i 19 anys. Eren prou grans per entendre què podia passar, però mai no han verbalitzat què van sentir.

Ser pare: deixar-los volar

Més enllà de l'episodi mèdic, el periodista posa el focus en el que considera la seva funció principal: la paternitat.

Tens fills perquè puguin fer la seva vida", afirma.

Per ell, el rol dels pares és clar: criar, educar, acompanyar… i ser-hi sempre que ho necessitin. 

Els seus dos fills, el Yair i el Biel, no han seguit els seus passos professionals. No són periodistes, sinó enginyers. I això, lluny de ser una decepció, és motiu d'orgull.

Viure amb consciència

La combinació de la paternitat i l'experiència amb la mort ha generat una síntesi clara: viure amb consciència del final, però sense quedar paralitzat. Un exemple d'això, és que Bonastre no ha parat de córrer i fer esport, ha fet quasi 100 maratons i se sent ben viu. Ara, després de la jubilació, enfronta amb il·lusió una nova etapa vital.