Decidir i arriscar

Avui la cita ha estat a Madrid. El protagonista, Francesc Homs com a exconseller de la presidència del govern català. L'escenari, el Tribunal Suprem. La raó esgrimida per fer-lo anar a declarar a tribunals: haver col·laborat a posar les urnes aquell 9 de novembre del 2014. No m'entretinc en el detall legalista. Total: aquelles urnes de cartró i una il·lusió. Aquell assaig de referèndum, que això va ser l'anomenat procés participatiu, un pas menys que una consulta, dos més avall d'un referèndum sobre la independència de Catalunya, cuidat escrupolosament per no contradir la llei espanyola i no desobeir strictu sensu cap alt tribunal. Total, ¿per què? Fa un any vèiem Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquests últims dies el nom és el de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, perquè ha permès parlar del que no volen que es parli al Parlament... A Catalunya es fa política a les institucions empesa per la població als carrers. A Madrid no fan política al govern i empenyen els tribunals perquè els hi facin. De manera que fins i tot ara el Tribunal Constitucional es reunirà aquesta setmana perquè no vol ser qui sancioni els polítics catalans. Veiem dues línies paral·leles que avancen i avancen sense confluir en cap punt. La ciutadania hi assisteix perplexa. Els mitjans amb voluntat de fer-ho ens esforcem per explicar el què, el qui, el com i el per què. El quan present és cada dia. Avui les forces independentistes han donat suport a Francesc Homs entrant al tribunal. Però ha d'arribar un moment que es tingui la informació del futur immediat tota i molt més clara. El president Carles Puigdemont diu que si condemnen Homs faran alguna cosa més que una nota de premsa. D'això parlem. De decidir, donar suport de valent i arriscar.