Ferran Mascaró: l'autisme d'un fill com a motivació
Ferran Mascaró, oftalmòleg de 53 anys, està molt orgullós dels seus èxits atlètics. I és lògic. El 2024, a Bucarest, va proclamar-se campió del món de marató per equips i va aconseguir el subcampionat mundial en la categoria de majors de 50 anys. La superació és una constant en la vida del Ferran. Atlèticament, és clar. En l'última edició de la marató de Barcelona, al març, va aconseguir la que, de moment, és la seva millor marca en la distància: 2 hores, 34 minuts i 16 segons.
Però en Ferran i la seva família han hagut d'afrontar una prova més difícil, o com a mínim més feixuga: aprendre a conviure amb en Josep, el segon dels seus tres fills, que té un trastorn de l'espectre autista greu. En Josep --"JosepValent" a les xarxes socials-- té 17 anys.
"En Josep és un nen que no parla; entén, però amb dificultats. És difícil compartir coses amb ell. Amb aquest tipus de nens, el que fas és cuidar-los, però no comparteixes coses amb ells. A en Josep li encantava escapar-se, posar-se a córrer. Jo el que feia era retenir-lo; però un dia vaig pensar a perseguir-lo i a escapar-me amb ell. Vam començar a córrer junts. A ell el feia feliç i a mi també. Aleshores jo no l'estava cuidant, sinó que feia una cosa amb ell. Compartia el córrer amb ell."
L'experiència del Ferran amb el Josep es va estendre ràpidament a la família. La mare, la Gemma, autora del llibre "1 fill inesperat i 1 sofà", publicat el 2019 per Símbol Editors, on explica els 10 primers anys de vida del Josep i l'experiència familiar de tenir un fill amb autisme, també es va apuntar al córrer com a via de comunicació amb el Josep. Ara és una experta corredora amb 14 maratons al seu palmarès. La germana gran, la Jana, de 19 anys, ja és corredora també i segurament la filla petita, la Nora, de 13 anys, aviat s'hi posarà definitivament.
En Josep ja ha corregut unes quantes curses de 5 i de 10 quilòmetres. En l'última edició de la cursa dels Nassos, el 31 de desembre del 2024, en Josep va córrer els 10 km en 51 minuts i 20 segons. Ara, però, el repte va més enllà: debutar en una mitja marató. Per això s'entrena a la carretera de les Aigües, a Collserola, amb l'objectiu de fer els 21 quilòmetres i 97 metres per primera vegada, a Puigcerdà, el 5 d'octubre.
El que li encantaria al Ferran, però, és, algun dia, fer una marató amb el seu fill.
"M'encantaria organitzar un viatge a Nova York per disputar-hi tota la família la marató. Fer-la amb en Josep seria de 'gallina de piel', com deia en Johan Cruyff."
En Ferran i la seva família porten de manera exemplar la discapacitat d'en Josep. Però això no els impedeix veure i reconèixer la realitat.
"Si un dia en Josep es despertés i es posés a parlar normalment, pensaria que no és el meu fill. Però no deixes de pensar que si no tingués aquest trastorn i pogués gaudir més de la vida, jo també seria més feliç. I no dir-ho seria faltar a la veritat. Però com que no podem escollir-ho, tot ens ve donat i tots tenim una vida que hem de viure el millor possible amb les cartes que t'han donat."
En Ferran té clar que el córrer els ha ajudat i els ajuda molt en la convivència amb en Josep.
"El córrer ens ha fet viure millor. Ens ha fet ser més feliços. A ell i a nosaltres amb ell. A vegades penses que ha estat una casualitat que ens ha portat a una vida millor."