L'Espanyol, amb quatre finals per tancar la pitjor crisi
El Pizjuán ja espera l'Espanyol. Després, dos equips que volen optar a Europa, l'Athletic Club (a l'RCDE Stadium) i l'Osasuna (a Pamplona). I, finalment, remake del partit de la salvació del 2006, el del "gol de Coro". Aquest és el panorama que li espera a l'equip de Manolo González per tancar d'una vegada per totes la crisi de rècord: 17 partits sense guanyar, només 6 punts de 51 possibles i una segona volta en què l'equip és el màxim golejat i el mínim golejador. Reacció o desastre històric. El primer de tot serà aparcar les causes d'una crisi sense precedents a l'Espanyol.
Desgràcies cruels
La surrealista cadena de desgràcies de l'Espanyol aquest 2006 comença en el derbi del 3 de gener. Tot i ser millor, l'Espanyol s'estimba contra Joan Garcia. En particular, un jugador que va fallar tres ocasions clares: Roberto Fernández, que només ha fet un gol des d'aleshores. El cordovès va quedar tocat.
Una setmana més tard, Javi Puado es trenca el lligament creuat anterior al camp del Llevant, just el dia del seu retorn: adeu a la temporada. L'Espanyol perd una garantia de gol i un home clau en l'esquema de Manolo.
Un mercat decebedor
Encara amb coixí fins i tot per a Europa (l'equip es va mantenir a la cinquena plaça fins al març), Pace aparca la inversió anunciada en jugadors amb ganes d'anar al Mundial. Només arriba Cyril Ngonge, un futbolista errant al futbol italià. Ni la baixa de Puado provoca més fitxatges d'emergència. A més, Pere Milla (6 gols) havia suplert bé Puado des de l'octubre. Davant la insistència de la premsa, així ho raonava el conseller delegat, Mao Ye:
"No només pensem en el present, sinó en l'estiu, que serà un mercat més important."
Clima enrarit
La falta d'ambició del club per mantenir la il·lusió d'un Espanyol llançat afecta un entorn que s'havia il·lusionat en l'etapa post-Chen Yansheng. I també destrempa un vestidor que volia competència per poder mantenir-se a la part alta de la taula i lluitar per a Europa. A posteriori, sembla que l'actitud dels nous dirigents es va entendre com un missatge de conformisme també per als professionals, que també assisteixen a una situació molt estranya a la direcció esportiva, on hi ha un pols entre Fran Garagarza (de baixa per l'infart que va patir a l'octubre) i les figures que va introduint el club per redirigir el futur, com Marco Otero, el nou responsable del futbol base.
Decisions arbitrals escandaloses
Els àrbitres també han tingut incidència en les jornades sense guanyar. Sobretot a finals de gener: dos penaltets contra el Girona decideixen el duel català a l'RCDE Stadium... I després arriba l'escàndol: la desfeta a Mestalla per 3 a 2 després d'un penal en l'afegit que ho va tenir tot. Una falta prèvia del València, un fora de joc i, finalment, una pena màxima de Rubén que no ho era. Set jornades més tard, contra un altre rival actual per la salvació, el Mallorca, arriba una altra decisió incomprensible: tot i la insistència del VAR, De Burgos Bengoechea no veu una puntada de Samú Costa a Urko en el gol de l'empat i l'equip acaba tornant a perdre.
Manolo no se'n surt, però no es toca
Per una cosa o una altra, l'equip no aixeca el cap i perd espurna, cada cop més nerviós. A Manolo tot se li gira en contra, fins i tot algunes declaracions, com quan al gener es queixava als mitjans de voler magnificar la crisi o fins i tot fer broma sobre la seva destitució. No arriba perquè ni és l'estil de Pace (el seu altre club, el Burnley, tampoc va canviar de míster fins que es va certificar el descens de la Premier) i perquè l'equip segueix creient en l'home que ha sostingut el club portes endins i enfora.
L'Espanyol entra en mode pànic
La possibilitat d'un tercer descens en set anys no pren forma fins a les últimes jornades. A Vallecas, Kike García desaprofita un penal en el minut 76 amb zero a zero en el marcador... i l'equip torna a perdre amb un gol de Camello en l'últim sospir. I, encara tocats, els jugadors l'espifien contra el Llevant, el partit de seguretat en el calendari perico: 0 a 0 i gràcies, perquè Etta Eyong falla un gol cantat i un travesser final de Carlos Álvarez deixa tothom esparverat.
Com revifar, la gran qüestió
Descartat un canvi de rumb a la desesperada, els blanc-i-blaus tornaran demà als entrenaments obligats a fer un reset total. Cal mentalitat nova per fer front a aquesta mena de lligueta per la permanència que comencen amb tres punts sobre l'abisme, tot i que també amb el goal-average perdut amb l'Alabès, l'equip que ara mateix marca el descens. Recuperar del tot els trets d'una primera volta impressionant sembla difícil, però els periquitos necessiten un bon final: ara cal un mínim de 4 punts dels 12 per disputar-se.