50 dones Forbes catalanes: "És important posar en valor dones lluitadores sense visibilitat"

Ipatia, Ada Lovelace, Maria Curí, Rosa Parks, Frida Kahlo, Katherine Johnson o Neus Català són dones de renom mundial que van canviar la història i van obrir camí a la ciència, la tecnologia, la cultura, els drets civils i l'empresa.

I avui al Revolució 4.0 volem posar el focus del programa Les Dones que estan transformant Catalunya. Qui són? Què les fa influents? Quins reptes han de superar encara? I quin futur espera el lideratge femení? No podem abaixar la guàrdia perquè tot i que hem avançat encara queda molta, molta, molta feina per fer. I acabem temporada radiofònica però no acabem les ganes de continuar denunciant la desigualtat i lluitant perquè algun dia ja no sigui necessari lluitar més.

Avui ens visiten dues dones de la llista Forbes, les 50 dones més influents de Catalunya. De seguida us les presento i, a més a més, rebrem el publicista Jordi Urbea, que avui posarà sota la seva lupa analítica una superestrella, ja la sentiu mundial, la cantant Taylor Swift. Per què té tan bona estratègia? Quina és l'estratègia de feina de la Taylor? A més a més, en la secció Connexions descobrirem com aposta radicalment pel futur una empresa que ja té 150 anys d'història. I acabarem el programa parlant de com la IA no ha de substituir els professors, al contrari, els pot fer millors.

Ja sabeu, aquest estiu, els millors moments del Revolució, de 11 a 12 de la nit, de dilluns a divendres, a l'antena de Catalunya Ràdio. Per tant, aquest estiu també podreu escoltar el Revolució. I avui, penúltim programa de la temporada. Com serà el món de demà? Comencem a revolucionar-nos.

Revolució 4.0. Catalunya Ràdio. Desena temporada amb Chantal Llevina.

I avui molt contenta que siguin a l'estudi dues de grans dones. Dues dones incloses a la llista d'aquest any 2026 de la revista Forbes de les 50 dones més influents de Catalunya. Gemma Calvet, jurista. Elvira Bisbe, metgessa. Benvingudes al Revolució. Què tal? Com esteu les dues? Superbé. Gràcies per convidar-nos. Molt contenta d'estar aquí amb vosaltres. Gemma, què significa per tu ser en aquesta llista de les 50 dones més influents de Catalunya?

Bé, un reconeixement de vegades penso que he merescut, perquè hi ha moltíssimes dones que podrien estar en aquesta llista, però sí que em va fer especial il·lusió pel fet de fer un reconeixement al que és la lluita per la defensa dels drets humans i per la defensa de l'ètica i la bona governança, perquè en els moments actuals crec que fer un reconeixement a aquest àmbit en el qual jo em sento representant, parla bé en termes d'esperança del que importa en aquest concepte d'influència.

Ja que sí. La Gemma, ja la coneixeu, la Gemma Galvet, té una llarga trajectòria com a advocada, especialista en defensa dels drets humans, també experta en ètica governança, i la Elvina Bisba és la primera dona presidenta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. També, què ha representat per tu? Si en aquesta llista Forbes, què em diries? Bé, primer,

m'ha fet il·lusió, és un gran honor. La veritat és que el dia que m'ho van dir m'ha sorprès moltíssim. No sabia ben bé ni com es feien aquestes llistes, però el fet que tinguem un reconeixement de dones professionals que estem en un àmbit. Fins ara, en els llocs de més representació, no hi havia tantes dones. De fet, el percentatge és un de cada quatre. Però vol dir que també donem importància no només al fet que hi hagi una dona davant d'una institució com és el Col·legi de Metges, sinó que posem en importància professionals de l'àmbit de la salut, un dels àmbits, jo crec, clarament, més estratègics del país. En Medicina i el Dret,

els vostres àmbits, la presència femenina, sobretot en l'àmbit de responsabilitat, hi és present, però encara falta, no?, en el Dret, també?, Al dret hi ha molta presència

femenina, sobretot en el que són les noves fornades de joves. El que no és tant és en la presència de la cúpula de la judicatura, per exemple, que està costant molt el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, parlo d'aquests com a cúpula, i després a l'àmbit de les oposicions s'estan presentant forces dones. Però sí, encara està molt masculinitzada en termes de poder. Jo diria en termes de poder. En termes de treball, no. Si te vas als jutjats, hi ha moltíssims serveis judicials que estan en mans de funcionàries.

I en medicina, em diries? Passa el mateix. Nosaltres ara som, diguem, les dones que estan en l'actiu, metgesses és un 60%, estudiants de medicina properes al 70%, Però nosaltres vam fer un estudi, ara fa uns cinc anys, en què vam avaluar els llocs de responsabilitat màxima, de ganes de medicina, catedràtiques, dones que siguin presidentes de col·legis de metges o de les societats científiques, i era tossut, és una de cada quatre, malgrat siguem dones majoritàries exercint la medicina.

He començat el programa i els dos, ho pregunto, parlant de la hipàtia, segur que les coneixeu moltes, la de Love of Lace, la Maria Curi, la Rosa Parker, la Frida Kahlo, la Neus Català, vull que em dieu les dues dones referents de la vostra vida, Gemma, no? També, és a dir, totes ens hem anat inspirant, no? Al final, amb gent, Gemma, tu, en la. Sí, també, eh? Vols incloure llista, que ara recordaré alguna d'aquests noms.

Sí, jo et diré dues dones que no són aquesta llista, perquè que n'hi ha moltes, però a mi m'han inspirat molt la Eleonor Roosevelt, que va ser la responsable de l'impuls de la Aclaració Universal dels Drets Humans, una dona digníssima d'estudiar, lliure, molt potent, i que jo crec que a nivell global va construir una eina que malauradament no es fa servir prou, però encara és vigent, i és el Tractat Superior de l'Ordenament Jurídic. I l'altra és la Simone Bale. La Simone Bale, primera presidenta del Parlament Europeu, parlo de les meves influències, i són jurídiques, jueva, que va superar l'Holocaust en un camp de concentració, tota la família exterminada, i ella ja de casada va estudiar Dret, va fer d'advocada, i va fer carrera política passant per presons, per drogues, que són àmbits que jo també he tingut dintre la meva carrera professional i va acabar de presidenta del Parlament, la primera presidenta del Parlament Europeu.

Elvira, les teves dues dones que t'han inspirat, què em diries?

Mira, la veritat és que com la llista és molt llarga i ho has de pensar així de. Pensava que diries la Ruth Bader, perquè és, francament, una de les primeres dones que va estar al Tribunal Superior de Justícia dels Estats Units i va lluitar molt pels drets humans. I ella sempre deia que molta de la sort d'haver arribat tan lluny en un espai que en aquell moment era tot d'homes, perquè aquesta dona és de la meitat del segle passat, es va trobar que el seu marit considerava que la seva feina era tan important com la seva. Sí, qui tens al costat és molt important. És molt important. I jo voldria parlar de dones que no han tingut visibilitat. I amb això vull posar en valor la meva mare. Carai. La meva mare la vaig perdre. No, perquè la vaig perdre ara fa relativament poc, amb 95 anys. És una dona lluitadora. Va tenir set fills, igualment va perseguir el seu somni, va ser capaç de muntar el seu propi negoci quan ja tots havíem acabat l'escolaritat. Era dissenyadora de moda era tan lluitadora fins al final, sempre amb un somriure ens portava a tots set fills, ens anàvem de viatge perquè ella volia que tinguéssim món i ens anàvem en una caravana. I ens portava amb el meu pare per tot Europa, que portava 7 fills, Estela Marinera, i ens feia que gaudíssim, veiéssim, que aprenguéssim idiomes, que aprenguéssim música. Tots vam anar al conservatori, tots vam anar a estudiar anglès. Era una dona molt potent i que per mi ha sigut una gran inspiració.

En aquesta llista hi sou vosaltres, però també 50. Amaya Echevarría, Najat Enrami, és a dir, clar, Maritxell Falgueras, amiga, també, clar, sou moltes, i jo dic, està molt bé que també els oients comencen a sentir aquests noms, perquè us pregunto, som al 2026, no? Però jo crec que encara hi ha molts àmbits per fer, encara existeix Ostres de Vidre, encara, tot i que la intel·ligència artificial ha millorat coses, jo dic que sempre la tecnologia ha donat més oportunitat a les dones, Doncs encara estem amb molts temes a mig camí. Què cal solucionar, em diria Gemma?

Ui, la pregunta, què cal solucionar? Jo crec que hi ha. Jo crec que Mètode em fa patir una mica, una polarització, i ara em poso en un terreny una mica polèmic, però hem passat d'una adaptació barra submissió per sobreviure en els entorns, i això en podríem parlar llarg, i dels costos de no passar per aquí, a un empoderament de les noies joves on la victimització i la denúncia és l'eina, i jo no dic que no hagi de ser. Llavors, a mi em sembla que fa falta un mètode per no enfortir aquest neomesclisme que està sorgint en part dels nois joves, que això a mi em preocupa moltíssim. I l'altre és un tema de mètode polític. És a dir, si les lleis estan és per fer-les complir. I a mi l'experiència m'ha portat al convenciment que ni el sector polític ni el sector executiu, pròpiament dit, l'espai de poder masculinitzat considera que la incorporació de dones amb talent no ha de passar per un gest de generositat o de quota o que sigui natural. Encara hi ha una percepció quan estàs en aquests entorns, i ho he parlat amb moltes directives, que no és fàcil dir o exercir la paraula, el criteri i sobretot de vegades la discrepància. És un moment complex on crec que havíem d'anar més ràpid del que estem anant. Aquesta és la meva visió del tema.

Estàs d'acord amb el que deia la Gemma? Sobretot el sector polític també costa veure dones. De fet, sempre ho dic, jo mai he tingut una dona presidenta de la Generalitat. Hi ha molts càrrecs que encara importants mai els ha ocupat una dona. Per tant, queda molt camí. Estàs d'acord amb el que deia la Gemma?

Estic d'acord, però afegiria algun aspecte complementari. Sobretot estic d'acord amb la preocupació d'aquesta polarització que hi ha política i aquesta sensació que podem, amb el que ens ha costat arribar fins aquí i que encara hem de fer alguns passos, doncs sembla que puguem retrocedir. Això comparteixo la por. Però a part dels temes, diguem, d'àmbit polític, jo crec que una part important dels límits ens la posem nosaltres mateixes. Jo el que vull és que nosaltres mateixes siguem capaços de no, no ens exigim tant, que moltes vegades no ens sentim prou preparades per fer el pas. Moltes vegades no veiem que fer el pas tingui avantatges respecte o que implica un sacrifici personal i et sembla que. Potser no pagar la pena. I això és nostre. És veritat, però és fort.

Per exemple, a tu cas, Elvira, que el Col·legi de Metges de Barcelona, que es va fundar el 1894, el segle XIX, tu siguis la primera dona a presidir-lo i estem parlant del 1894. He de dir, ja tocava, no? Perdona, perquè alguna mica és. Perdoni, però ja tocava i hem de canviar les coses. No, estem d'acord. No dic que no.

Hem de reivindicar una mica més. Però no va en contra d'això, el que et dic és que a vegades ens costa, que no sabem ben bé si els límits o els corsets són extens, però hi ha una part dels límits que ens els posem nosaltres, que no fem el pas, que no ens proposem, que ens costa a vegades, no?

I la maternitat, no? I també la maternitat.

Per mi la maternitat és. Hi ha una corresponsabilitat amb els homes. Per tant, això ja ha passat de millor vida. Hem de parlar de corresponsabilitat.

És veritat. T'ha costat. Tu no et sorprèn, Gemma, aquesta dada que del Col·legi de Metges de Barcelona des del 1894 ha triat molt a ser una dona el que ha presidit?

Bueno, el Col·legi d'Advocats, la primera presidenta va ser, la decana va ser l'Eugènia Gai, fa pocs anys, vull dir que han passat tres anys posteriors, i ara estarà Cristina Vallejo, i sí que allà s'ha fet un treball per la igualtat i tot, però jo estic d'acord amb ella que realment donar els passos per postular-te per alguna cosa, jo ho he fet en dues ocasions, i ara no parlaré del que estic ara, no? Has de superar, primer, La mandra d'exposar-te públicament. Segona, els dementors que saps que sortiran. És com lo de Harry Potter. Les dones, quan donem passos endavant creient en el nostre talent, sense ambició, sinó en un sentit de servei i de dret propi, Surten uns dementors per tot arreu carregats de patrons masclistes, difamacions, qüestionaments, comentaris que es fan en debats que a un home no se li farien. Llavors tu saps que et ve això per davant i llavors has de superar. Aquesta autodisuasió t'empenya en diverses circumstàncies. Depèn de la teva vida. Jo ara tinc 59 anys. Durant molts anys m'he mantingut molt en reserva i he anat treballant i picant pedra, però molt en reserva d'aquestes postulacions. Perquè no em venia de gust la lluita pel poder.

Les quotes són necessitat? Haurien de desaparèixer? Què en penseu, les dues?

A veure, jo entenc que, com deia ella, s'ha de complir la llei. I en grans organitzacions, fa molts anys, que s'hauria de vetllar perquè, com a mínim, hi hagués la proporció necessària perquè és un bé social. O sigui, que hi hagi la representativitat de les dues parts és necessària per fer bé les coses. Però el que ens està passant moltes vegades és que no es busca el talent. I com moltes vegades no es postulem nosaltres, si no veus el talent propi que tens a les teves organitzacions, I una manera és anar-lo a buscar, és haver de complir certs requisits. Ojalà hi hagi un dia que no sigui necessari que hàgim d'anar a demanar o a buscar que es postulin dones supervàlides que hi ha a totes les organitzacions. És absolutament necessari.

Avui parlen amb dues dones formes catalanes. També hi ha aquesta llista rosa, romà d'aquesta casa, Trescats, Rosalia, Margarita Salvans, Beatriz, Santa Maria, Blanca, Soriguer, Irene Tarradellas, Gemma. Volies afegir?

Sí, el de les quotes em sembla imprescindible, perquè encara hi ha un grau d'incompliment important. La Comissària Europea de Justícia, Seguretat i Drets Humans, que va ser la Vivian Redding, quan va iniciar el tràmit de la directiva de quotas, se li van tirar el cap tots, i a mi m'ho ha explicat ella personalment, a Brussel·les, se li van llançar tots els comissaris en contra dient que allò era una barbaritat i una intromissió al sector privat i al sector públic, que no es podia fer. I ho va haver de tirar enrere perquè no va lograr un consens en el que és la Comissió Europea. Al cap de molts anys, a través de tota la feina que s'ha fet també des de Nacions Unides, des dels moviments feministes, des dels col·lectius professionals, aquí a Catalunya tenim, i no em vull oblidar, tenim l'Observatori Dona i Economia de la Cambra de Comerç, amb la presidenta d'Honor, l'Anna Mercader, que va ser una de les pioneres. Un gran, gran Anna Mercader, sí. Després tenim la FIDEM, actualment dirigida durant molts anys preside per Joan Amat i ara per la Cristina Cabanyas. Sorten tenim de les aliances honestes entre dones, dic honestes i no competitives, perquè aquests espais on tu pots. Fer suma d'esforços interdisciplinars, per mi és un enriquiment absolut. Molt bé, hem d'anar acabant.

Titular final d'aquestes dues dones grans Forbes catalanes, que per ser al llarg de la temporada que ve aniran passant. Tindrem dones Forbes d'aquesta llista perquè necessitem també aquests referents femenins que hi siguin els mitjans i que siguin els mitjans públics. Mira, us faig una idea. Estem al 2026. I ara una dona ens escolta aquest podcast, quedarà a internet per molts anys, vosaltres potser un dia ja, però quedarà. Una dona que escolti aquest podcast el 2036, d'aquí 10 anys, quin missatge li enviaries, em diries? Gemma.

Li diria, com a consell, sigues autèntica, segueix connectant amb la teva esència i no et posis límits en els teus propòsits. I mai acceptis una frase com adapta't, aguanta i calla.

Uau, m'ha encantat. És difícil dir-ho a l'Aixa. Molt difícil de passar. A veure, Elvira, una dona que escolti aquest podcast del Revolució del 2036 d'aquí 10 anys, què li diries?

Una mica el que deia la Cheryl de Facebook, de dir, seu a taula, buscat una parella que sigui un autèntic partner, i no marxis abans d'hora. La maternitat és una cosa que t'ajuda a sumar i a ser molt més bona lideressa. No és un pas per deixar la teva professió, la teva ambició professional.

Que bé, escolta, m'ha agradat molt conversar amb l'Elvira Bisbe, amb la Gemma Calvet, felicitats a aquestes dones formes, farem més debats, farem més trobades a partir de la temporada 11, enhorabona a les dues per aquest reconeixement del tot merescut, enhorabona per la vostra gran trajectòria professional i personal, sou referents i fan falta referents per continuar perseguint aquesta igualtat, per tant.

I felicitats a tu i a Catalunya Ràdio per visibilitzar-ho, perquè això també contribueix moltíssim. I és una felicitació a tot l'equip i a la millora. Anirem passant.

O sigui, tenim aquesta llista de 50 i volem que hi sigueu i debatre i sobretot, perquè parlem amb dones, ens escolten oients i avui, escoltant aquest podcast, una ja se'n dona un aprenentatge. Jo he après coses i segur que els oients també. Nosaltres també. Molt agraïdes que ens hagis veu. Felicitats, gràcies. Gràcies.

Revolució 4.0 amb Chantal Llevina a Catalunya Ràdio. Dissabtes a l'API web i diumenges de 10 a 11 de la nit.

Revolucionant de publicitat. Amb Jordi Orbea.

Música de Taylor Sweets. Per què l'hem triat?

Doncs l'hem triat, oients, perquè fa uns dies la cantant Taylor Swift i el jugador de futbol americà Travis Kelsey es van casar i ho van fer exactament com s'esperava d'ella, no? Al Madison Square Garden de Nova York, durant diversos dies, amb el 4 de juliol com a taló de fons, una celebració que ha vist des del marketing és molt més que un casament. És un cas d'estudi en temps real sobre com funcionen les marques més poderoses del món. I tot això amb una dada que ho posa en perspectiva. Segons Forbes, Taylor Swift ha superat els 2.000 milions de dòlars de patrimoni nets, un imperi construït cançó a cançó, gira a gira i decisió estratègica a decisió estratègica.

I per analitzar aquest esdeveniment, que va passar el 4 de juliol al Madison Square Garden, tenim el nostre publicista capçalera, Jordi Urbea. Què tal? Com estàs?

Molt bé, molt bé. M'hauria agradat estar aquí el 4 de juliol allà, perquè té que ser, aquests casaments, que té que ser un autèntic show, no? Espectacular, no? Realment. Jo crec que ella és molt intel·ligent i a mi em sembla d'aquestes persones de nivell de marketing tipus Rosalia, que són casos que no n'hi ha gaires, que els funciona molt bé la CPU, que saben molt bé quin producte tenen, saben molt bé el que volen fer i trien les coses amb tota la intencionalitat. El cas de triar el Madison Square Garden no és allò, una fricada de dir, bueno, va, vaig a llogar el lloc més gran que trobi, i fer-lo coincidir amb el 4 de juliol tampoc és una cosa que ha sortit així de casualitat. No m'hi vaig fixar que era el 4 de juliol, no? Realment és una dona que s'ho pensa tot, que ho va treballar tot, i ha triat un lloc emblemàtic, un lloc icònic, un lloc on ella segurament ha triomfat més d'una vegada i ha decidit que allà sigui el seu gran show. I ho ha volgut convertir, i a més a més, ho ha fet una diada pels americans que és intocable com és el 4 de juliol.

Per tant, hi ha estratègia, hi ha estratègia de marketing sempre, darrere de qualsevol artista, escolta, diuen, perquè fan les coses tan bé? No, estan pensades, hi ha una estratègia, les marques, hem vist dies de conversa global abans, durant i després de la cerimònia. Per tant, aquest afecta anticipació i també impacte sostingut. Al final és que parlin de tu abans i després. Jordi.

Ella ja ha entès perfectament que ella forma part de la indústria de l'entreteniment. Ja no de la música, de l'entreteniment. Per tant, ella sap que tot el que ella fa, allà on ho faci, va més enllà del seu concert, o de la seva música, o del seu disc. Ella intenta encapsular tot el que li envolta per generar tot el màxim d'entreteniment possible. Ella pensa molt bé cada cosa que fa, no deixa res a l'atzar, i per tant el que ella busca és el màxim de repercussió, més enllà del que seria pròpiament la música. Recorda que aquesta dona té un patrimoni net d'atenció, eh? 2.000 milions de dòlars. 2.000 milions de dòlars, Déu-n'hi-do. Els americans, 2 billions, no? I això és molt bestial, però fixa't, 800 milions d'ells, d'aquests 2.000 milions, estan generats directament per la música i la gira, és a dir, molt relacionat amb el que ella fa. Però atenció, El seu catàleg està valorat amb 600 milions, però la resta és tot de marques que se li associen amb ella i que volen participar amb ella per obtenir el màxim de resposta. Per què? Al final és perquè aquesta noia ha creat un producte, s'ha creat a si mateixa, com ella, com a CEO de la companyia, s'ha creat un gran producte. Ha treballat el seu storytelling perfectament, sap el que vol transmetre, sap com vol arribar, sap com vol emocionar, sap com vol impactar i, per tant, s'ha transformat en una venedora de marques al seu voltant brutals.

M'imagino que la Taylor té un equip molt potent perquè ja es dedica a cantar. Segur que pensa, segur que la Shakira, que jo crec que és una dona molt llesta. Però tu creus que fa de CEO també? És a dir, te l'imagines en les decisions estratègiques o està molt ben acompanyada també i té un subdirector que li diu has d'anar per aquí? És a dir, tots els artistes a vegades no tenen la base en orquestra de pensar. Sí? Tu creus que sí?

Jo me la imagino. Estan molt ben envoltada de talent, escoltant molt el talent, però prenent ella molt les decisions finals. En el sentit que ella no voldrà fer res que no estigui d'acord amb el que ella vol fer. Tot i que vingués el CEO i li digués, mira, jo crec que aquí tens una gran oportunitat, però ella no s'hi sent còmoda o no s'hi sent bé, ella no crec, per l'estil que ha anat marcant durant els anys, jo crec que ho ha d'estar bastant bé. Fixa't que aquest tipus d'artistes són els que realment tenen una manera de fer i una manera d'actuar molt concreta. D'altres artistes van i venen, van i venen amb una cançó sense bona, entren i surten. Aquestes ja s'han col·locat dintre d'un món que per mi és l'entreteniment, que creu a la línia de la música. És mantenir-se, no?

Al final l'èxit és mantenir-se durant els anys, també, no?

Mantenir-se més enllà de lo pròpiament de la música, perquè ella ja ha creuat certes barreres, no? Jo m'agrada el futbol americà i segueixo els partits del futbol americà quan arriben els seus moments claus. I, escolta, la veus amb ella allà al camp de futbol intentant animar la seva parella d'una forma molt honesta, molt senzilla, molt tranquil·la. Però això ho fa per amor, no, Jordi? Sí, sí, però. També és una estratègia,

estar allà animant el seu marit, també. Sí, és estratègia de valor, de com m'estimo el meu marit,

que era molt bé, també. Jo crec que és molt autèntica. Jo crec que ho mesura absolutament tot. I aquestes situacions també les devia mesurar molt bé perquè ella sap que queda molt bé. I ella ho fa, sens dubte, perquè el sota l'estimar, però també deu formar una part d'una miqueta, una miqueta, una miqueta, una miqueta de màrqueting. Una miqueta, una miqueta. Recorda que això sempre funciona molt bé. I més als Estats Units, eh? I més als Estats Units, no dubtis.

Marketing, amor, estratègia, darrere d'una gran artista, en aquest cas Taylor Swift. Un dels aspectes més comentats és la relació amb les fans. Aquesta setmana ho hem tornat a veure en directe, que fa bé que moltes marques encara no han après. També, quina és aquesta relació que fa amb els fans, Jordi? Guillermo.

Ella ha creat una sèrie de maneres de relacionar-se amb ells molt curioses, que van més enllà del propi concert. Ella ja va crear una cosa que és molt interessant, que són deixant pistes amagades en els concerts, en els discos, els famosos easter eggs, repartits entre cançons, vídeos i publicacions, i els fan, si tornen bojos, cercant-los, comentant-los, buscant-los, compartint-los, parlant-ne, i això realment genera que hi hagi un vincle molt més enllà. Llavors ella realment en aquest punt s'ha adonat que com més a prop està de la seva gent i ella més normal es manifesta davant de la seva gent, la gent també l'aprecia per aquests fets tan puntuals i li dona el màxim de valor i el màxim de resultats. Escolta, a mi hi ha una dada que no he pogut deixar de donar. Quina? Que a mi sempre em fascina les dades, que és veure que en el seu darrer tour, que es deia l'Eres Tour, va aconseguir vendes d'entrades per valor de 2.000 milions de dòlars. És molt bèstia, eh?

2.000 milions de vendes d'entrades. Tu t'imagines això?

Tu t'imagines la barbaritat que és això? És que, clar, ella, segons tu, té un percentatge perquè hi haurà algú que se n'haurà guanyat molts diners organitzant-lo, però és que és una autèntica barbaritat. Llavors, imagina't tu el potencial que té, no?

És a dir. Ha muntat fundacions, perquè sabem que la Shakira ha muntat fundacions. No sé si ella ha començat, però jo crec que hauria de començar a ajudar, perquè és que aquests diners no se'ls gastaran en vida i que munti fundacions per ajudar els nens de l'Àfrica.

Jo crec que la cultura americana ja hi és, això. La gent que té molts calés, allò, donació perquè hi ha una escola de no sé on, donació per no sé què. Hi ha una cultura molt americana que no la tenim aquí ni per. Però allà s'aixequen, és el típic, anar a un pavelló i trobar-te al pavelló cinc plaques i són els cinc famílies que han aixecat el pavelló i dius, hòstia, que el pavelló ha costat 30 milions d'euros ja, però són cinc famílies que han ficat escalers perquè creien que era bo per la comunitat. Llavors ja hi ha una cultura.

Si no tens vida, no hi ha vida, no hi ha suficients dies per gastar de tot això, ni fer la volta al món, i viatges, i comprar, bé, no ho sé. Els diners no és el més important, però sí que estem pensant que ella és un bon exemple de bona cantant, de marketing, d'estratègia.

Cantant és bona, però és bona entretenint. Entretenint també, entreteniment. Entretenint la gent. I ella no solament és el cantar, sinó tot el que li envolta el cantar, tot el que li envolta les xarxes, tot el que ella mostra, tots els continguts que crea, com s'embolica amb les marques, com s'entén amb elles. Això, la suma de tot això, és el que fa que tingui aquest imaginari tan extraordinari per comparar el món de la resta.

Molt bé. Ara sí, ja acabem. Nosaltres també. Bones vacances. La Jordi Urbea. Necessitem vacances. Recorda aquest estiu que es repeteix el Revolució 4.0 de 11 a 12 de la nit. Tots els estius a partir del 20 de juliol i tot l'agost. Per tant, també t'escoltaran aquest estiu a l'antena de Catalunya Ràdio de dilluns a divendres. I nosaltres hi tornem ja el 2 de setembre a gravar. Per tant, el 4-5 de setembre ja torna la onzena temporada del Revolució, que innovarem. Hi ha molts canvis, hi ha moltes novetats.

Què et sembla? Molt bé, sempre és interessant, sempre s'ha d'innovar. I escolta. S'ha d'innovar? Felicitats perquè 11 temporades no és fàcil. Aquestes coses, quan les mires i dius 11, la gent pensa, bueno, però quan mires enrere dius, escolti, que n'hem portat 11, que té molt mèrit. Per tant, tot el que siguin assumen anys, quan ho mires enrere en perspectiva, dius, ei, quina passada el que hem lograt en tants anys. Doncs moltes sorpreses, ja te les explicaré. Ganes de veure-les i de compartir-les.

Ens veiem al setembre. Abraçada, Orbea. Adéu-siau.

Parlar d'intel·ligència artificial és parlar sobretot de transformació, de canvi cultural i sobretot és parlar de persones, perquè la IA no és només tecnologia, és generar noves capacitats i generar confiança. I avui saludo a dues grans dones TIC, ja les coneixeu, Laura Gil, Chief Digital and Data Officer de Damm, i la Laura Larroya, responsable del Pla Cultural Data Driver de Damm. Què tal, com esteu? Molt bé. Avui aquestes dues dones TIC ens acompanyen per parlar de com l'EIA està transformant la manera de treballar. Diríeu que esteu vivint en primera persona un dels canvis més importants d'una empresa amb 150 anys d'història. Laura, estan canviant moltes coses, no? Sí, la veritat és que no

hi ha un aspecte que no estigui canviant.

Està canviant absolutament tot. Clar, us hauré d'anomenar pel cognom, quan us faci una pregunta, perquè la Laura Gil, l'altra, la Laura, la Roia i Laura Gil, no? A veure, aquest pla I entre les dues sumem uns quants anys a dalt.

Sí, sí. A més, ens passa sovint que ens hagin de dir la diferència

pel cognom. Clar que sí. A veure, allà, Olympic Training, és un pla de formació interna al voltant de la intel·ligència artificial. Què esteu ensenyant? Sobretot, cada vegada es necessita més formació, no deia?

Sí, exacte. És la plataforma a través de la qual estem orquestant totes les necessitats formatives per totes les persones que conformem DAM, que som de perfils molt diferents, evidentment. En què consisteix l'obra de la rolla?

Mira, es tracta d'un pla de formació molt ambiciós, està orientat a tota la companyia i hem agafat la màxima del món olímpic, de sitius altius fortius, que vol dir més ràpid, més alt i més fort, orientat a tots els treballadors i es basa en programes orientats primer molt a cross de la companyia, molt generalistes, per a mesura que vas pujant en el nivell, fer-los més concentrats i més ad hoc al lloc de treball. Molt bé. Aquesta formació, aleshores, és per tota l'organització, Laura Larroya? Sí, és per tota l'organització, perquè, a pesar que, evidentment, no totes les persones necessiten el mateix grau d'especialització, donem una visió transversal a la totalitat molt generalista i, a mesura que anem canviant, els anem ajustant més a les seves necessitats. Però creiem que és la manera de que, com que comptem amb tots els col·laboradors per aquest procés transformacional dintre de la companyia, que tothom estigui en el mateix punt de sortida.

Ah, perquè ho entengui també empreses, eh, Laura? Que segurament, jo crec que a vegades sou referents a moltes coses que després fan altres empreses. Quin paper té, doncs, aquesta formació? Quin senyeu? Es pot saber alguna de les coses dels programes, no?, que esteu treballant? Clar, exacte.

Hi ha formacions molt tècniques, per exemple, per l'equip d'IT i també de l'equip de Data i Intel·ligència Artificial. Després hi ha formacions més enfocades a eines en concret, és a dir, com utilitzar, o com desenvolupar agents, o com utilitzar la IA generativa en el lloc de treball, ja sigui Copilot o altres models. O, per exemple, com generar material. Continguts. Continguts amb Freepik Magnífic, que va canviar el nom. Doncs aleshores, hi ha formacions molt ad hoc d'eines o perfils molt concrets, tècnics, però després hi ha tota aquesta formació de l'IAM Olympic Training, que és molt més generalista i que intentem que sí que doni a base a totes les persones.

Per tant, ens deia la Laura, no? Formeu, no? Copilot, agents, iniciatives gamificades, no? I més enllà de formar, sovint expliqueu que les dues, Laura, les dues, Laura, incorporar la IA implica un canvi cultural, no? Per què és tan important incorporar aquesta mirada, no? I aquest aprenentatge, no?

D'humans més IA, no? Ara, també? Sí, perquè al final la tecnologia per se no és el que busquem, al final el que volem és que la gent de l'organització, tots els col·laboradors, incorporin aquesta nova manera de fer, aquests nous recursos de la IA i de data dintre del seu dia a dia, per entendre'ns, I és només en aquest punt on la gent comenci a fer-se seu i que incorpori com un recurs adicional més que pugui tenir, com un Excel, com un Microsoft, el que sigui, com un llapis i un bolígraf en el seu moment, aquest recurs creiem que aquest serà el punt on realment hi hagi aquest canvi.

I com es connecta aquesta cultura amb la trajectòria innovadora que teniu vosaltres, Laura Gil?

Tenir coneixements en intel·ligència artificial generativa en el teu lloc de treball, al final, el que et farà és, sí o sí, accelerar la innovació. Accelerar i accelerar. És gran frase aquesta, eh? Jo també la trasllado sempre, digues, digues. Sí, no, no, tant, des del punt de vista de com generar actius digitals, com crear imatges, marques, productes, com recerca d'informació, o sigui, vam parlar un dia de tot aquest funnel, no?, I crec que és molt interessant, no?, com accelerar la innovació, que el que hem de fer és provar ràpid, equivocar-nos ràpid i encertar-la encara més, saps?

Clar que sí. En el cas, Laura, és un procés de comunicació, també, no?, com s'explica la intel·ligència artificial, perquè hi ha perfils, nivells de coneixement, i hi ha gent que no li agrada gens que li ensenyin sobre ella, i hi ha gent que li encanta, no?, perquè, clar, tothom, a vegades,

hi ha gent que s'atabala. Correcte. Nosaltres, un dels primers punts que tenim en compte és tota aquesta resistència al canvi que pot oferir una organització a aquests tipus de processos que, en principi, poden generar com molt vertigen. Nosaltres sempre, per això, Perdam ha sigut, en tots els processos de transformació que hem anat abordant al llarg del temps, les persones, tenir-les al centre i pensar en elles i sempre orientar-nos a una comunicació transparent, assertiva i positiva, de forma que es vagi perdent aquesta possible recança a l'hora d'incorporar la data i la IA com un recurs per part de l'organització. Ja estàs d'acord, Laura?

Gil? Com no hi haig d'estar d'acord? Per tant, no es tractar de comunicar el projecte, sinó també de compartir un relat.

Exacte. A nosaltres ens interessa molt, sobretot per l'amor del relat i de tenir una narrativa al darrere, i sobretot jo que destacaria un punt que és que no es fa estrictament des del Departament de Data, sinó que és una visió multidisciplinar, és a dir, en el Comitè de Canvi i de Transformació comptem amb gent de persones, amb gent de recursos d'IT, amb gent de comunicació. Per tant, tenim una visió més holística del final del que es vol comunicar i del que volem aconseguir amb aquest procés de transformació. Quan parleu d'adopció, què vol dir?

Com es passa de formar-se a niar a utilitzar-la de manera efectiva? És a dir, el temps aquest no sé quin és el temps, perquè al final tu aprens i després apliques. No sé quants mesos, sis mesos, un any, o quant necessitem de temps.

És bastant ràpid. Sí, és bastant ràpid. De fet, una de les coses que té tot el tema de transformació i de formació és que has de ser molt bilíver, és a dir, has de creure-hi. I en el moment que comences a veure que hi ha coses tangibles al darrere, per exemple, estàvem comentant amb la Laura, tenim la gent, després de les diferents formacions que estem fent i en les quals estem invertint temps i recursos, per exemple, ja tenim 600 agents desenvolupats. Per els propis col·laboradors.

Déu-n'hi-do, perdona, 600 agents, quin exèrcit d'agents que hi ha, no?

Alguns utilitzant-se, d'altres no, però vull dir. Com diu el Genís Roca, no? Són minions, no? Minions, sí. Són minions, no? Exacte. Déu-n'hi-do. Exacte. I també amb el tema de Magnífic hi ha molta gent que també ja està començant a generar continguts. És a dir, és una cosa que no és conceptual, sinó que ja realment ho estem portant a terme. És una realitat. I per nosaltres és una cosa molt satisfactòria.

Molt bé. Per acabar, quin és el paper del Lideratge en aquesta transformació, em diríeu, no? Fonamental,

perquè al final el suport de la direcció de l'ADAM, o inclús de la direcció de les àrees, És el que ens dona aquest impuls per canviar i el que ens dona una mica la legitimitat per fer-ho de la manera que ho estem fent.

M'he quedat parada amb els minions que teniu. Aquests 600 agents d'IA,

és que són moltíssims, no? Aquests són els que. Aquests són com a agents personals, els que cadascú s'ha anat desenvolupant després de les formacions que hem anat fent, que encara no hem acabat aquí. Però aquests són els agents que individualment la gent s'ha anat creant. Per iniciativa pròpia.

O sigui que hi ha algú

que potser entendeu. Sí, exacte. I un altre que en tindrà zero. I un altre que en tindrà zero, no? Però segur que tens un potencial enorme. I fan diferents tasques, eh? No són repetitives. És a dir, clar, hi ha agents que es poden repetir, fan diferents tasques, no?

A més a més, això ens ajuda també a veure la relació directa, no? Des del moment que començo a fer-me agents, començo a fer servir totes les eines d'aia generativa i això es genera, ho hem d'estar comptant i quantificant fa poc, i què era? Unes cinc hores a la setmana d'estalvi. Sí. Això incrementa la productivitat brutal dels equips.

5 hores d'estalvi. Això és titular. Tens 600 agents, són 5 hores de producció d'estalvi. I llavors potser altres persones fan feines creatives. Hem vingut a sumar Laura Gil i Laura Larroya. Molta sort en aquesta transformació. De l'empresa d'aquest drive-in, no? I sobretot, també us desitjo, escolta, bones vacances, que desconnecteu de la guia de les pantalles. Els agents també se'n van de vacances, tots ens anem de vacances. Exacte. Que tenim ganes, eh? Sí, també s'ha de descansar. El cervell. I ens ho mereixem. El cervell també ha de descansar i, sobretot, la creativitat surt quan ens avorrim i a l'estiu és quan ens avorrim. Gràcies, Laura. Gràcies. Felicitats i una abraçada.

Bones vacances. Igualment.

Revolució 4.0. Catalunya Ràdio. Desena temporada amb Chantal Llevina.

La cantarem, la ballarem. Julieta, que t'has mullat la samarreta. Posa't al sol una estoneta. Julieta, Julieta.

Ara tots ja gaudeixen d'unes maldescudes vacances, però al mes de setembre se'n tornem-hi. Prop d'un milió i mig d'alumnes dels diferents ensenyaments tornaran a les aules. Els nostres fills i les nostres filles tornaran a l'escola i durant el curs que ve, el 26-27, hauran d'aprendre moltes matèries, continguts i segur que utilitzaran la tecnologia. Però el més important, sens dubte, serà assolir un objectiu, que creixin, sobretot, i molt important, amb criteri, com a persones.

I avui volem parlar d'un projecte que un oient ens va enviar per correu. Catuín, saludem el Xavier Olivella, oient del Revolució i director d'innovació de Catuín. Què tal, com estàs? Molt bé, esperant les vacances com tothom. Clar que sí, esperant les vacances. Us hem convidat perquè estem impulsant la formació de docents, dels docents a NIA. Per què dieu que a NIA l'han d'impulsar els docents a les aules? Això és bastant revolucionari.

Bé, perquè l'IA és part de la nostra vida. Nosaltres no podem anar en contra de l'IA. Els països més importants sí que tenen millors resultats acadèmics o educatius, com són Estònia o la Xina, etc. L'IA ja forma part del currículum. Llavors, nosaltres el que hem de fer és que no li podem deixar als professors sense coneixement amb això, sinó tot lo contrari. Els professors, diguéssim, han estudiat sempre per transformar l'alumne, per ajudar-lo a pensar i ara la nostra capacitat o el que nosaltres intentem fer és ajudar els professors a que pensin de forma diferent, que ensenyin de forma diferent, perquè ja no és el mateix, I una mica la introducció de la IA és com quan es va introduir la calculadora. No per això es va deixar de fer matemàtiques, sinó que tot el contrari, es van deixar de fer càlculs repetitius i llavors tothom va aprofundir en com resoldre problemes. És una mica el mateix.

Com expliquem? És una empresa, m'han dit, distribuidora d'Apple, Katwin. Què ensenyeu? És a dir, a professors d'FP, a professors de tot tipus, de poder utilitzar la IA, una mica expliqueu com funciona aquesta aplicació i què ensenyeu als professors?

Nosaltres som la multinacional, som el distribuidor més gran d'Europa, té més de 44 o 43 o 44 tendes d'Apple a tot Espanya, a tot l'estat espanyol, i nosaltres tenim des de fa 12 anys un departament d'educació que està especialitzat en desenvolupar projectes tecnopedagògics. Llavors, no només promovem la introducció de la tecnologia a l'aula, sinó també el que fem és ajudar els professors a formar-se i no els ensenyem a fer servir una tecnologia en concret o un software en concret, sinó que en aquest cas el que fem és ajudar-los a que la seva metodologia s'adapti a introduir la IA dins de l'aula. Clar, què pot fer la IA?

És a dir, la pregunta que ens fem, què ha de fer de manera diferent els docents en un món on la IA ja existeix?

Bueno, diguéssim que la IA realment ha d'ajudar els professors a no fer aquelles tasques repetitives, a fer informes. La IA pot ajudar a donar idees, a preparar activitats, a resumir informació, però en realitat el professor sempre serà aquell que inspira, motiva els seus alumnes i contínuament, al final, pels pares i pels propis alumnes, els donarà una millor docència.

Posem alguns exemples d'aquesta millor docència. Sé que teniu una mena de decàleg, el repassem una mica. A veure, personalitzar l'aprenentatge a escala, crear materials d'aprenentatge. És a dir, explica'm una mica aquest decàleg de professors, perquè els professors han d'estar més formats i més formats amb aquesta intel·ligència artificial. Que també els ha vingut de nou, com li ha vingut de nou a tothom, ja sigui la professió. Per tant, quin és aquest decàleg? Què és important? Destaca tres punts, per exemple?

Bé, el més important és la personalització. Fins ara hi havia un únic llibre per tota la classe. Si tu tens 30 alumnes, tenien un únic full. I que es visualitzava ara és com si ara poden tenir 30 llibres o cada alumne pot tenir un llibre personalitzat adequat a la seva velocitat d'aprenentatge o a les seves motivacions i llavors cada llibre podria ser diferent no només amb el. No tant en el contingut d'allò que han d'aprendre, sinó en com ho han d'aprendre.

Però quan hem dit, clar, un llibre, i ara en tenen 30, vols dir digitals, no? És a dir, que gràcies a la intel·ligència artificial, si abans tenies un llibre, ara pots consultar als nostres fills i filles 30 llibres. Correcte. I això què vol dir, per tant?

Que poden triar més? Bueno, no, que cada llibre, en funció d'una sèrie de paràmetres, tu pots saber si aquest alumne està. Sap més d'una cosa o d'una altra. Per tant, pas més avançat o no en el temari. I, a més, li pots donar, diguéssim, exercicis d'aquells repetitius per millorar aquelles coses que no sap. O desenvolupar aquelles coses que és estar més motivat. D'aquesta manera, al final sabran tots el mateix, però de forma diferent. És com si tu necessitis posar-hi ulleres a tots els alumnes i cada un no tindrà les mateixes ulleres. Un tindrà més dioptries i un altres menys. I al final la idea és que tots visualitzin o aprenguin millor.

Mira, hi ha una cosa que crec que als pares i mares que ens escolten els pot interessar, i és que també augmentarà la participació dels alumnes, perquè l'IA permet simulacions realistes, escenaris de jocs de rol, reptes laborals, experiències interactives, i per tant això vol dir que també canvia la participació, que és una cosa que nosaltres. A la nostra edat, quan anàvem a l'escola, era impensable, no? I ara sí que, per exemple, poden fer aquestes simulacions amb escenaris de jocs, amb reptes laborals, no? Tenen un escenari tan, fins i tot, virtual, digital, que és molt exponencial,

no?, pels nostres fills i filles. Sí, de fet, diguéssim, tot. La IA la pots orientar no només a l'aprenentatge, sinó a lligar-ho a evolució, com influenciar allò que està aprenent en el món laboral. Per exemple, això està més pensat per l'AFP o per la universitat, que està més a prop del món laboral dels alumnes que hi participin. Però la IA pot ajudar a la participació dels alumnes en totes les etapes educatives. I, de fet, no només la participació, també que els alumnes siguin més independents de la informació que reben i puguin saber i valorar si allò és cert o no. I és tenir un pensament crític més extrem o més desenvolupat que el que nosaltres vam tenir a la nostra educació primària. I els professors què prenen?

A fer servir el xat GPT? A fer servir el cloud? Perquè, clar, dius que no substituirà, clar que no, la IA als professors, però sí que els amplifica. Però llavors els professors què han d'aprendre? Han de tenir coneixements de tota la IA generativa que existeix, han de saber fer funcionar el xat GPT, el cloud o, per exemple, tots els que hi ha, perquè, clar, si ens posem a dir totes les aplicacions que hi ha al món sobre intel·ligència artificial no acabaríem, perquè és una llista tan llarga, tan llarga, però els professors quines han de dominar?

Els professors el primer que han de dominar és en què consisteix la guia, per què serveix, per què no serveix, que això és molt important, i quina és l'ètica que hi ha al darrere. I això aplicar-ho a la metodologia educativa. I un cop tu saps com aplicar la IA en la teva metodologia educativa del dia a dia, en les situacions d'aprenentatge, amb la millora de l'atenció dels teus alumnes, en la diversitat dels teus alumnes, etcètera, llavors apliques l'eina que s'adecuï més a les teves necessitats. Titular final de la secció. Ja no tenim més temps. Què em diríem? Què diríem?

Els professors han de saber utilitzar la IA, no?

Han de saber utilitzar la IA, han de liderar la IA. És a dir, la IA ja forma part de les nostres vies, de les nostres vides, tant com l'electricitat o la internet, i això és una mica el que hem de fer, liderar-la.

Gràcies per venir, gràcies per ser oient. Primer, gràcies per venir al Revolució a explicar aquest projecte tan interessant. Una abraçada, gràcies. Moltes gràcies.

La creativitat requereix tenir el valor de desprendre's de les certeses. Eric Fromm.

Acabem el programa avui animat. Recordeu, aquest estiu és Revolució 4.0. Els millors moments de 11 a 12 de la nit del 20 de juliol fins a finals d'agost de dilluns a divendres en l'antena de Catalunya Ràdio.

Avui acabem amb una frase de l'actriu britànica Elizabeth Grace, que diu una frase molt breu però contundent i de les que fa pensar. És aquesta. Fes menys i sigues més.

Una bona frase, ara que estem acabant temporada del Revolució i que hem après. Recordeu que tornem al setembre, temporada 11, amb moltíssimes novetats. Explicarem aquestes novetats a la tornada. Temporada 11, gràcies, oients per ser-hi. Gràcies també a tot l'equip, als col·laboradors i, com sempre, l'equip del programa, que és molt important. La Júlia García, el Cesc Bertran, el Gerard Gil, Jordi Pijordi i Portals. Ens veiem, gràcies.