A què hem d'estar disposats perquè funcioni l'escola inclusiva?

Creieu que els mestres abans eren vocacionals i ara no tots? No, això crec que continuen siguent vocacionals. Però hi ha un tema que d'alguna manera el anar crispant l'atenció ens falla molt, que és el saber escoltar. Moltes vegades als mestres ens passa que diem, és que aquesta família no entén que el seu fill té problemes. Jo aquí tinc una pregunta al contrari. Tu com a mestre, quan ets pare, entens els problemes del teu fill. Hi ha una cosa que és importantíssima, que és escoltar les famílies, tenir una relació empàtica. Si les famílies venen a l'escola, que nosaltres els diguem com malament es porta el seu fill, no podem esperar que aquesta família ens aculli i ens digui que gràcies per dir-me que el meu fill és un problema. Hem de partir d'una situació en la que realment, com a mestres i professionals, plantegem com treballar conjuntament per resoldre el problema del fill. I això és escoltar i això és empatia. I això és treballar conjuntament. Jo veig que amb el tema aquest,

a veure si l'encerto, però amb el tema aquest dels canvis tan accelerats que vivim, clar, de vegades es necessita un temps per assimilar aquests canvis i veure què s'acaba fent amb tot això. Ho dic, per exemple, per un tema. Que jo crec que està molt implicat en tots els canvis que hi ha hagut darrerament, que és tot el tema del telèfon mòbil, amb les xarxes socials i tota la pesca. I la IA. I la IA i tot això. Clar, això és una cosa que de sobte et sobrevé. I tothom necessita un temps per assimilar-ho, per concretar-ho, per abaixar-ho, i a partir d'aquí solucionar-ho i resoldre-ho. I ara ens trobem en ple pugeu de tot això.

Val, però disculpa'm un moment del tema de la falta de coherència entre tots. Les famílies demanen a les escoles que es retirin els telèfons mòbils de l'escola. Perfecte. Però resulta que quan els nens i nenes surten de l'escola el mòbil està a les seves mans moltes vegades ja està i a partir d'aquí entrem en un espai de descontrol perquè la família tampoc sap com gestionar el tema del mòbil en família ni les mateixes famílies tenen aquesta supervisió ni aquesta actitud i els adults ho tenim sobre

nosaltres mateixos això és així, Jaume.

A veure, diverses coses. Primer, el tema de les famílies. A veure, és que cada llei que es fa, que s'ha anat fent, ha anat retallant les possibilitats que la família tingui relació amb l'escola, quan en realitat és un pare i una mare que confien cada dia. A un altre professional que acaben definint que no tenim ni confiança, no sé què, li confien veritablement bona part de la vida del seu infant. Llavors hem de pactar com tots dos acompanyem, però això requereix que el metge tingui temps, tingui l'encàrrec i tingui ganes de fer-ho.

I temps implica també recursos.

Sí, però recursos vol dir, a veure, qui convence una família en aquest moment en el que, sense dubtes, el problema número un de l'escola, perquè el seu fill compartís classe amb un indeseable, te comet. Perquè el gran problema és la segregació, els. Les zones úniques de moltes ciutats el que fan és que els que són més o menys que van tirant s'ajuntin als que tiren i els altres que es quedin allà sols. Com convences a una família a dir, l'escola està perquè el teu fill aprengui que hi ha gent diferent de tu i descobreixi que hi ha infàncies que no són com la teva. Aquesta és una batalla, però a partir d'aquí després seguien el que estàvem dient nosaltres. Què demanen pares i mares? Ah, seguretats, prohibicions, no serveix de res, però prohibicions, però en lloc de pensar, òbviament, prohibir el mòbil a la secundària simplement és evitar-se conflictes, però res més, evitar-se conflictes. Però estem en una altra cosa. Ara la consellera ha dit, no, no faran servir la IA fins a no sé quina edat. I diu, però si la meva neta de dos anys entra al meu cotxe i tots dos li diem a l'Spotify que posi a Massoveres amb el mercat.

Mireu, encara no hem dit ni el telèfon i ja tenim trucades dels nostres oients que volen plantejar diferents situacions que potser tenen una solució. Enric, aniré a tu i també tinc l'Elisabet allà pendent. Apunteu-vos el que heu de dir perquè avui ens està explotant tot plegat. Per cert, com sempre, línies obertes, Franca. No tens un any ni pas i ja estan trucant.

Efectivament, perquè els oients són savis i volen aportar solucions a aquest tema que plantegem avui. Les línies, sabeu que són les de sempre. El telèfon del directe, el 932014474. O podeu escriure, si no voleu trucar, al WhatsApp del programa, aquell que teniu guardat com a la solució amb l'Elisenda Carot, al 677 38 77 19. Mira, com que hi ha moltes coses, ja han sortit molts elements del debat, us farem una crida molt concreta, que és, de tots els problemes que té l'educació, que evidentment estarem tots d'acord amb això, n'hi ha molts, quin és el que creieu que és més urgent solucionar? Per exemple, el nivell dels alumnes, l'autoritat del mestre, que ha sortit aquí, la implicació de les famílies. Les altes temperatures de la classe, també, per exemple, quin és el que creieu que és més urgent per solucionar-ho?

Si no solventem les altes temperatures, no solventarem la resta perquè ja no hi serem, eh?

Que se'ns cobren les criatures. És que avui és dia 21 de setembre i torna a fer molta calor i a les aules avui també s'està respirant aquesta calor.