Albert Pla i Judit Farrés, 24 anys junts: "Som una parella molt normal"

Ara et posaré un repte difícil. Roger, com definiries l'Albert Pla? L'Albert Pla jo el definiria com un trauma.

Personalment va ser un trauma per a mi, perquè a casa meva, per exemple, escoltàvem coses sensates com Slyak, Joan Isaac, Xescu Boix llavors un dia, me'n recordo perfectament el dia que va venir un amic meu que es deia Jordi i va portar una casset, que no sé si és una cosa que recordeu un casset blanc que hi havia cançons com Papa, jo vull ser torero o aquella de la sequia que cantava coses com tinc paper de bat, he enganxat el cul etc, etc i llavors allò va ser com un trasbals des de llavors la sensació que podia passar qualsevol cosa en la música i en el món de la catalanitat. Va ser una realitat, i des de llavors fins ara.

Doncs això és el que esperem que passi aquesta tarda, qualsevol cosa, perquè a més a més, no sé si vens de juerga o no, però tens diversos motius, Albert, per celebrar, com a mínim en tenim tres de celebració. Acabes de fer 60 anys, per molts anys, els has fet ahir, estàs a punt de treure disc, enhorabona, i divendres s'estrena una peli que t'hem vist fins a tot el tràiler. Com estàs, amb tanta alegria i tanta novetat?

Com sempre. Et volia dir una altra cosa. Si és que quan agassos una mica per la tele ja sembla que treballis més. Sí, exacte.

Però ho vas celebrar, l'aniversari, com a mínim, el vas celebrar ahir? Vas tenir festa de celebració?

Sí, sí, vam fer una festa, la veritat, que van venir els meus millors amics i amigues. La Judit ho va fer. Em van preparar una festa xula. Sí, la veritat, no me l'esperava.

Ara diu la Judit. Judit Ferrés, com estàs? Bona tarda. Bé, també bé. Actriu, compositora, artista, còmplice de l'Albert Pla. Vinga, fons-li. en diversos àmbits. Vau fer una festa bona?

Sí, va estar molt bé, va estar molt bé. Sí, sí, la gent es va enrotllar molt i va ser guai, vam acabar tardet, una mica massa, però bé, tot bé, tot bé, tot controlat.

Bé, la Judit la teniu potser també sentida perquè ha col·laborat a sèries com el Com si fos ahir. Mira, recuperem un fragment del Com si fos ahir.

Com t'has atrevit a amenaçar la meva família? Te'n vas deixar com un drap brut davant de tothom. Això no et dona dret a fer el casset, filla de puta.

Tu hauries d'haver pensat dues vegades abans que. Porta que la mato!

Em costa d'imaginar Albert Pla veient el Com si fos ahir. Em costa, no dic que no ho fessis.

A veure, amb sinceritat, puc dir-ho, oi? Sí, i tant. Si vaig intentar, dic, hòstia, ja que sou la Judit, agafar el fil i així. Clar, l'amor és això. Però és que era impracticable. Perquè havies perdut el fil o perquè et semblava justet?

Bueno, perquè era un fil molt. Un fil molt seguit per molta gent, eh? Desil·lachat.

Desil·lachat. Això tampoc surt al diccionari, eh?

Desil·lachat. Jo imitava a veure les escenes on sortia la Judit. Anaves avançant una mica, no? El ditet, el ditet, anava corrent.

Ho vam intentar, eh? Bé, intentar és el que compta. Avui ens visiten l'Albert Pla i la Judit Ferrés. Ets dels que recorda els aniversaris de tothom, tu, Albert?

No, no record sé que el seu és el 18 d'abril, per exemple. I el de. La meva mare el 5 d'octubre, els meus fills i I fins aquí, no? I el meu me'l recorden els tres dies de l'any sempre.

Bé, ahir vau tenir festa, però nosaltres ens hem volgut suar una miqueta la festa. Tenim algunes felicitacions que ens han arribat a la ràdio. Mira, per exemple, aquesta.

Hola, Albert. Primer de tot, felicitar-te en el teu aniversari. No me en descuido mai, aquest any tampoc, i aquí et felicito públicament. Benvingut al club dels, diguem-ne, artistes o músics o cantautors d'edat provecta. I aprofito l'ocasió per agrair-te que tu has estat el que m'has ensenyat. Les dots d'interpretació que ha de fer un actor davant de la càmera, com s'ha de preparar abans que diguin acció i que ha de fer exactament quan diuen acció. Salut i per molts anys.

O sigui, ets mestre d'actors, veig. Bueno, el Quimi,

que se li ha d'ensenyar al Quimi, és un cabrón, eh? I tu del Quimi n'has après coses? Tot. Sí, sí, sí. Sobretot quan diuen talleu-ho.

A veure, parlaves de festa. No sé si aquest personatge va ser a la festa o. Però atenció.

Albert, per molts anys, bon dia. Quina festa més collonuda ahir. No esperava menys perquè, uns 60 anys. Són uns 60 anys, però clar, ara ho tinc cardat perquè m'he despertat a un cotxe que no és meu amb una gent molt estranya. No sé què vam fer ahir, perquè tinc molts. Tinc records borrosos d'ahir. No sé, jo recordo el bar. Tu em vas dir que coneixies el cambrer, però el cambrer deia que no i vas entrar darrere de la barra per ensenyar-li una foto que teníeu, però després ja servies tu i ell estava assegut amb nosaltres explicant que no era feliç i el vam portar a la discoteca. Fins aquí bé, no? Recordo que després un home plorant amb un calatge a la falda i tu li anaves donant canvi. I després entra un lavabo i algú va preguntar si portàvem alguna cosa i tu vas donar-li un tros de pastís amb les espelmes, però. Això és la crònica que fa l'Alfred, el cantant d'aquesta festa, que acaba així, aquesta crònica. Estimo molt, Albert, per aquesta nit i per totes les que hem passat. Totes les grans aventures. Una forta abraçada. A veure què em diuen. Pujo.

L'Alfred, encara tinc una altra felicitació per tu.

Albert, soc en Gerard. Per molts anys, no sé si ja has decidit que seràs quan siguis gran. Si més no, ja ets gran, no? Un petó. Ja ets gran?

La meva mare encara pregunta què penso fer quan. Perquè penso treballar. I què li dius, ara, a aquestes alçades ja de la pel·lícula? De mandinga. De mandinga, de mindongui, de tot.

Va, l'últim, que et vol felicitar.

Felicitats, Albert. Noi, que passis de collons. Molt bé. Escolta, del teu amic, del teu fidel, Escudero Diego Cortés. Escolta, que l'altre dia estava tocant amb una. En una església i em vaig recordar que fa molts anys vam tocar en una església i vas anar per allí i vas agafar una sotana i te la vas posar i vas fer tot el volum allò. Em fotia de riure amb el meu amic que bueno, vinga, que ho facis bé. Aquest és el Diego Cortés.

Sí, home, aquest volum el recordo en una església de Gijón. Amb la Judit en pilotes repartint porros mentre. En una església, això. No vam tornar més aquí.

Pel que sigui, no vau repetir. El vol va ser un èxit. Judit, tu ja has vist la bola negra? No, no l'hem vist, no. Et ve de gust veure-la? Sí, sí, clar.

No tenim felicitació dels Javis, no sé si et van escriure ahir i et van dir alguna cosa als Javis per felicitar-te. Sí, sempre. Cada dia. Cada dia un felicitat, sí. En tot cas, participes de la seva pel·lícula, La bola negra, que s'estrena demà i que està generant un hype. Com ho esteu vivint, els que heu participat en aquesta producció, a veure que una pel·lícula es converteix en un fenomen abans que l'hagi vist la gent ja?

La veritat, jo no. No sé. Però te la sents teva, la pel·lícula? Sí, clar. Bueno, amb els Javis. Vull dir que tot bé.

És que clar, compten amb tu per cada cosa que fan. Sí, són com la mascota. Home, no, a la Messias. Soc la mascoteta dels cavis.

Et donen papers molt curiosos. Ara, qui fas de coronel feixista? Costa molt posar-se la pell d'un coronel feixista?

Què va? Portes un feixista dintre teu? Sí, tots portem un feixista. De veritat que amb ells és tot molt senzill, molt. Molt fàcil saben bé el que volen i ho saben comunicar molt bé, amb molt carinyo i és tot senzill amb ell i tots els directors o directores tu Judit que

ho veus de prop i que et dediques a això que t'està sabent tot aquest enrenou amb la pel·lícula abans de veure-la és sorprenent el fenomen?

sí, crec que ho fa molt bé saben tocar les tecles que toca que no és fàcil i després tenen gent que creuen en ells i els ajuden jo crec que està molt guai. Tu amb què gaudeixes

més del que fa l'Albert? Quan canta, quan és una mica showman, quan presenta tele, quan actua. El més íntim. El més íntim. Uau! I l'Albert més íntim és molt diferent del que veiem aquí, molt diferent.

Com? No, no. No, no ho sé. És que jo no sé, a vegades veieu coses

que jo no les veig, també. Home, sí que es veuen, sí. Abans, quan he dit que tenia un trauma musicalment, perquè va ser com un impacte, després, periodísticament, hi va haver una època que entres als mitjans de comunicació i hi havia dos reptes, no? Entrevistar, no ho sé, a Puyall i després entrevistar a Albert Pla. Perquè a Albert Pla tu li llençaves una pregunta. I trigava. I aviam què ve. I aviam què passava. Ara jo crec que ara hi ha menys pauses, però em segueix fotent impressió, eh?

Jo si fos tu ara tindria un punt d'impressió. Sí, no, no, jo passaria fatal. Jo su, però és com anar al gimnàs. Ah, jo m'ho passo bé. A mi m'agrada veure-li les cares. Llàstima que a la ràdio no es puguin veure, però a mi m'encanta mirar-li les cares. I les cares d'avui són interessants, Judit, perquè aquí es veu una complicitat. Maquíssima. Tu estàs veient aquí Spurna. Jo aquí estic veient un amor d'aquests. Saps allò de l'amor pot ser casa? Que algú pot ser casa teva? És això.

A mi em preocupa si trigue tant i trigueu tant a respondre a cada una de les preguntes que us feu a casa. Com estàs? A casa ja és més fluït, no?

És que a vegades no parlem, eh? Només mirant-nos hi ha prou. Són els anys, eh? Quants anys feu que esteu junts?

Des del 2002. Home, doncs 24. L'any que ve festa grossa, també. També, també ho celebrem.

Qui sap si ho fareu posant una mica del nou disc.

Mi voz, Albert Pla, es l'avançament del nou disc. El nou disc es diu No quiero hablar de mí, pero yo. I es que d'aquí tallat, com acaba la frase? Però jo què? Tu què? És això que ens passa a tots, no?

Que no vull parlar de mi, però. Però aquí estem, no? Però jo, jo, jo.

Escolta, a mi voz, l'hem pogut escoltar i hem pogut veure el videoclip, un videoclip que és gairebé com una minipel·lícula, gairebé, no? Quants Albert Plass existeixen?

No crec que. També no quiero hablar de mí, Pere, jo parlo una mica. Això que quan parles molt social vas reduint coses, però quan més parles de tu, Més parles dels demés, també. O com més parles dels demés, més acabes parlant de tu.

Jo l'estic apuntant i després me la penso. Reflexionaré sobre això.

Si no has vist el videoclip, Roger, te'l recomano, perquè és molt divertit, és interessant, és curiós, i està molt ben fet, a més a més.

Vull dir que és una cosa que jo crec que ens passa a tots, això, no?, que. Que. Bueno, soc molt bona persona, però no, no, no soc. Vull dir que si no ho fas tan guapo, guapo, no, no soc guapo. Bueno, no, calma't, calma't. No va, hòstia, de pressa, de pressa. No va, tio, pau, pau, pau, pau, pau. Cago en la puta que us va parir tots, hòstia. Però no, no, no, va, va, perdura, perdura, perdura. He menjat verdura perquè. S'ha de fer esport, perquè no, esport, esport, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai, vai. Pluripolars, o diria així?

Sí, en aquest cas seria pluri, perquè són diversos. Judit, tu has participat en l'elaboració d'aquesta cançó i d'aquest disc. Com us ho. És a dir, què fa un, què fa l'altre, com treballeu?

Bueno, treballem molt conjuntament, però normalment ell fa la lletra i mínimament una música, i llavors l'agafo i la converteixo en cançó. Poso els instruments que. És que no ho sabem on comença un i on acaba l'altre.

Ell es passa 24 hores al dia fent música, i jo també. Llavors, jo dic, estic molt nerviós, pues calma't.

Sopra com els Javis, els Javis que han funcionat.

Una mica els Javis de la música. Sense haver trencat. I sense haver trencat.

A mi ja que ja mai saps de què és la música, en el fons, ni de què és la idea.

Sí, la idea, que tot es va transformant, però bueno, és igual.

Però ho ha de tenir la idea inicial, no?, És que això igual.

Jo m'explico una cosa i llavors dic, hòstia, no seria millor fer-ho així? Ah, hòstia, sí, llavors agafo allò i ho desenvolupo cap a un altre lloc.

Però clar, és a dir, normalment entenc que un artista quan diu, va, vaig a fer un disc, s'asseu i diu, vinga, vaig a pensar, vaig a veure com ho estructuro. En el vostre cas, les idees van venint a casa així i ara us hi poseu o us poseu a treballar?

És mentida, que els discos. Jo crec que és caòtic tot, com la vida, no? I també és divertit que et sorprengui, que de cop i volta pensis que allò ha de ser una manera i de cop i volta vagi a parar a un altre lloc que no tenia res a veure al començament. Nosaltres, no sé, som molt caòtics. Bé, però al final. Treballem molt, eh, també. Acabes sortint un disc, un disc no surt així. No, no, que va, que va, que va.

I a tu què t'agrada més fer? En un procés musical, de fer una cançó, de fer un videoclip, de tot plegat? Acabar, sí. Són l'un per l'altre, eh? Una mica sí.

A mi m'encantaria espiar-los per un foradet i veure, per exemple, com afronten les coses més quotidianes, tipus, avui què toca per sopar, no? És a dir. Són bastant normals, eh?

Sí, segur. Sí, tenim dos fills que ens fan tocar terra, també. Ara seria interessant, també, parlar amb els fills algun dia. Amb els fills, tenen una entrevista, també. Són una parella molt normal. Esquerosament normal, no? Ens hem abrugessat molt.

Sí. Aneu a comprar al súper junts ompliu el carro junts us discutiu una miqueta allà també no agafa això,

agafa allò a mi no m'agrada gens discutir no, que bé això 24 anys hem dit.

Sense discussions, imagina. Bueno, o mínimes. Alguna, però.

Però no, no, no. No hi ha hagut cap cosa. Jo soc antiviolenta, o sigui, no ho suporto. No ho puc entendre a les parelles que disfruten muntar pollos. Però, bueno, cadascú que faci el que vulgui. Escolta'm, l'altre dia,

Albert, et sentí una entrevista a RAC1 que deies que això dels Òscars no t'interessava, per tant, passaves, no hi aniràs, no has canviat d'opinió.

No, a veure, no hi aniré. Tampoc crec que em convidi, no.

No se sap mai. A vegades allà hi ha cadires buides. Pots anar-hi sense que et convidin i plantar-te allà, aviam què passa. Però, en tot cas, quan tu fas música o quan surts en una pel·lícula, què t'agrada que te'n diguin de la teva feina? O com t'agrada que la gent reaccioni? Què et fa sentir ple o satisfet amb la teva feina?

Yo no sentí re. Veig mai cap pel·lícula. Ni escolto mai cap opinió sobre un vídeo meu, ni acabo un concert i. Ni es mira res, eh?

No aconsegueixo seure al sofà i dir, va, mirem això, anem a veure aquesta peli que surt. No hi ha gent. O sigui, la bola negra la aniràs a veure tu sola. Segurament. No veus res, no m'ho crec, que no veus res. Res? No, de veritat.

Jo ho entenc, això, jo també ho he fet tota la vida. No he mirat mai cap programa. Això no tenia ni un disc seu, res. Jo no miro res de lo teu. No de lo meu, de lo teu, no, no. Entenc que aquesta distància també està bé.

No, és que és molt avorrit, ja treballo molt. Vull dir que ja m'hi passo moltes hores, fins i tot això només em faltaria que m'hagués passat més hores. I moltes hores amb tu mateix, també. Algú mirarà els de més.

Però t'agrada el reconeixement de la gent? O és una feina aquesta de l'artista en general, que fas perquè tu la gaudeixes?

Jo la gaudeixo a l'escenari. Allà és on detecto quines són les cançons o els moments on la gent està així. La connexió amb la gent. Però tu ara penses en tot. Però bueno, s'acaba el concert i I cap a casa. Vull dir que tampoc que em quedo molt impressionat. I abans de començar el concert de foc, estic.

Ni nerviós ni res, eh? Però si bé la gent saludes, no?

Intenta evitar-ho. Intenta evitar-ho, eh?

Abans que sortís la gent del teatre, jo estic.

Ha fet finals d'obra, que sortia de l'escena O sigui, creuava tot la. L'escenari per sortir abans que la gent.

I el fòbic social sóc jo, eh? Diuen. Diuen. Diuen. Però ja veus que a vegades això no cal. Sí, sí, sí. No, però és veritat, a l'escenari hi ha unes normes pròpies de l'escenari que no són a la vida real. I només passen coses allà, no?

I crec que també està bé perquè. Sí, jo crec que està bé també no saber res del públic. Ho saps al directe. Ja ho veus si la gent s'està avorrint, si s'ho està passant bé o no. I després a vegades és molt incòmode també pel públic trobar-te i haver-te de dir coses que a vegades no els venen de gust dir-t'ho i això també ho notes, no? Sí, t'estalvies una part. Clar, és igual. Compromís social. Sí, la bateria social és limitada, també. Que hi ha gairebé 20

anys que no traies un disc en solitari. Per què ha passat tant temps? Sí, per què?

Mira que no és veritat, jo aquest segle he tret el disco de les nanes, el disco del Pepe Sales, que era un disco doble, vaig treure el disco d'Utopa amb el Pascal Canelade,

vaig treure el Miedo. S'ha picat, s'ha picat ara, s'ha picat, eh?

No, no, no és que no hagis treballat, però. No fa dues dècades que no he tret, és com si hagués estat callat 20 anys, a part que han fet molts espectacles que no han sortit disco, però. Però 20 anys, que jo no trec un disc. Vaja, tenia aquí, l'últim disc en solitari va ser la divina. En solitari. Va començar per 10 anys i ara ja portem 20. Com no ho pari, ja serà 30 anys. Doncs parem-ho, parem-ho.

Parem-ho, parem-ho. Jo t'he de dir que el meu fill és un dels que. De manera inconscient, d'alguna manera, deus repetir cançons teves, perquè quan era molt petit li posàvem sempre el de abans d'anar a dormir has de fer un pipí. I era molt petit. Jo no sé si ho recorda, però pot ser que d'alguna manera se li hagi quedat allà. I el pipí sempre el fa, que ho sàpigues, abans d'anar a dormir. En té ja 32.

El més val que el faci. 16.

Et veurem actuant a Catalunya aviat. Farem gira. Ara estic amb el Peyu. Ara amb el Peyu. Acabem ara el desembre. De fet, ho comentava al migdia que heu fet 100 obres ara. No sé si va ser ahir o acabeu fent l'obra número 100, o la representació número 100, i acabeu al novembre. Però després d'això et veurem fent més coses als escenaris. Després al gener.

Comences amb el disc? Comencem amb la gira d'espectacle del disc, sí.

Doncs ja ho sabeu, teniu fins al novembre per anar a veure Hamlet al teatre, i si no, a partir del gener, el nou disc, que no fa 20 anys que no en feia un, sinó que en fa més menys, i per tant ara el podem recuperar a l'Albert Plà.

Però fixa't que no l'atrapes la sensació que et deia al principi de poden passar qualsevol cosa durant tota la seva carrera han passat moltíssimes coses i mai tens la sensació d'atrapar-los com una espècie de medusa, com un peix que et ve de gust veure'l però no l'acabes d'agafar mai i a mi això m'encanta Judit Fares,

gràcies per acompanyar-nos avui amb aquesta posada de llarg d'aquesta nova cançó i d'aquest disc que està a punt de sortir i Albert, que gaudeixis molt del que ve. Que ningú et digui res, que estiguis tranquil i que ho puguis gaudir amb tota la calma del món. Que no et convidin els Òscar, sisplau. Que no et convidin enlloc i que vagi molt bé la pel·lícula, però tu que ni te n'ajabentis.

A part, estic convençut que ho guanyaran l'Òscar, eh? Sí, eh? La millor pel·lícula.

Home, això seria gros, eh? Diuen que va per aquí, la cosa, eh? Són una merda. Has vist les altres, sí.

Les últimes deu poques pel·lícules que han guanyat l'Òscar són molt pitjors. Per lo poc que he vist el muntatge.

Com a titular, per presentar-les també. Les deu que han guanyat abans són una puta merda. Bueno, ho he dit així, però. Sí, sí, sí.

Bueno, no sé, és la meva opinió. L'Odissea no l'has vist, no? L'Odissea és una sèrie que està anys lluny de qualsevol altra sèrie.

Està molt bé. L'Odissea l'has vista? Que sembla que és la gran competidora. Això em referia. Doncs ja ho teniu. Una merda. L'Odissea de Nolan, una merda. Judit Farrés, Albert Pla, moltes gràcies per venir a la tarda de Catalunya Ràdio. Que tingueu molta sort i que ho gaudiu molt. Igualment. Farem una pausa. Marta, et preguntaré a veure qui t'ha fotut la tarda en l'aire i després anirem a l'hospital. A veure la tele. Ens sortirà més car que subscriure'ns a Netflix. Ara us ho expliquem.