Àlex Palou: "Sempre pots millorar, frenar una mica més tard"

Molt bona tarda, com estem? Molt bé, això tu, moltíssimes felicitats. Moltes gràcies, moltes gràcies. Com va això de ser pentacampeó de la IndyCar?

La veritat que molt bé, la veritat que molt bé. Mai havia dormit com a pentacampeón i es dorm una mica millor, haver guanyat 5 campeonats.

A més ja ho tens paït, el títol, com ja hem explicat abastament aquí a Catalunya Ràdio, el vas aconseguir fa una setmana a Milwaukee. Ahir encara quedava a la cursa de la Gona Seca, vuitena posició, no sé si amb la calma, però el més important ahir era recollir el trofeu, no?

Sí, era el més important. No va ser amb la calma, simplement no ens va sortir molt bé, estàvem segons i vam anar una mica agressius amb l'estratègia i ens va sortir malament, vam haver de fer una parada extra i per això vam acabar buitents, però res, com tu has dit, el més important al final era emportar-se el el trofeu, recollir-lo, celebrar amb l'equip i disfrutar d'un any, d'un final d'any que ha sigut de Déu.

Són cinc títols ja, Àlex. Com ho fas per donar-li un tret diferencial a cadascun d'ells, que no és anar sumant? Aquest, per exemple, què té d'especial?

Aquest, sincerament, te diré que la velocitat. Ha sigut l'any on, des del meu punt de vista, hem tingut més velocitat. Hem fet 8 poles que no havia tingut mai. Hem pogut guanyar en algunes carreres que no ho esperava. Hem sigut molt forts a Long Beach, per exemple, que és un circuit urbà que mai havíem sigut molt forts. Hem pogut guanyar. A Nashville també, que era un oval que se'ns havia donat molt malament els anys anteriors. Crec que s'han notat els llocs on hem treballat durant la pretemporada i en canvi hem perdut en alguns altres que pensàvem que anirien millor i no hem sabut acabar els caps de setmana tan bé com ho havíem fet l'any passat.

Dius treballar, treballar. ¿Notas que pots continuar millorant aspectes del teu pilotatge? ¿Només es pot millorar ja aspectes tècnics del cotxe? ¿O ja simplement treballes després de 5 títols en 6 anys per mantenir-te en l'excel·lència?

No, no, s'ha de treballar, s'ha de seguir treballant en tot, no? Jo crec que tant amb el cotxe, però sobretot on es pot sempre millorar més crec que és en el pilot, no? Crec que és el bonic i el bo de tots els esports. Que sempre pots anar una mica més, sempre pots, en el meu cas, frenar una mica més tard, cuidar una mica més els alts pneumàtics, ser una mica més intel·ligent, ser una mica millor en el cos a cos, així que sempre es pot millorar, sabem que hi ha coses i quines coses podem millorar i a les que podem, a les que hem de treballar, ara hem de veure si durant la post-temporada, diguem, o la pretemporada, som capaços de millorar en aquells aspectes, però. Sincerament, encara podem millorar i crec que no hi ha tope que puguem arribar. Són cinc títols en sis anys,

encara tens per davant Dixon amb sis i Foyt amb set. A ells els ha costat una mica, uns quants anys més, arribar a aquestes xifres. Ara ja posats a per ells.

Sí, sí, home, clar que sí, és l'objectiu. Diguem que mai a la meva vida pensava que podria haver tingut aquesta oportunitat. Jo al final l'únic que volia era ser pilot professional de qualsevol cosa. He tingut la sort d'estar on estic, a la Indycaria, amb el millor equip que hi ha, on em donen sempre oportunitats per seguir lluitant. Així que l'objectiu sempre és intentar ser millor i intentar. Guanyar carreres i campionats, però òbviament crec que tenim anys per davant com perquè sigui un objectiu difícil, molt difícil, però realista. Així que ens hem de posar les piles per seguir a tope i aviam si algun dia, d'aquí uns anys, podem arribar a aquest rècord.

Es dona la curiositat que Dickson, un dels dos que tens al davant al palmarès, és o era, millor dit, el teu company d'escuderia, deixa ganar-s'hi després de 24 anys. No sé si ho has parlat amb ell, però pregunto si és que s'ha cansat d'estar a la teva ombra.

No, no, no s'ha cansat. Al final, bueno, no sé exactament les raons. Jo crec que simplement, com tu has dit, portava més de 24 anys amb l'equip, ha tingut moltes carreres, moltes victòries, ha guanyat 6 campionats, com tu has dit, i crec que abans de retirar-se, doncs, vol. Vol provar un ambient nou i intentar demostrar que pot guanyar amb un altre equip també. Així que li desitjo el millor. Tant de bo no vagi molt, molt ràpid, que no ens doni molta guerra, però ha sigut un plaer poder compartir, poder aprendre d'algú que ha guanyat 6 campionats. Quan jo era un rookie ha sigut una experiència increïble.

Hi ha bon rotllo amb ell, ho dic perquè gairebé és un tòpic dels boxes de motor, siguin motos, etc., que els dos cantons del box es miren una mica de reull, no sé si és el cas. A més, és el cas,

òbviament, i crec que sempre passarà. Al final, a tots els esports, però sobretot el que és el motor esport, quan tens el mateix material, les mateixes eines, i n'hi ha dos que estan per guanyar o que han guanyat, sempre el primer que hem de guanyar és el nostre component d'equip. Però sí que és veritat que hem tingut sempre molt bona relació, Sempre ha estat molt obert amb mi en compartir coses i mai ens hem enganxat, que seria una manera de posar-ho i explicar-ho. Crec que també quan jo vaig arribar a l'equip estàvem en situacions diferents. Ell ja havia guanyat 6 campionats, ja era part de l'agenda del motorsport, diguem, En canvi, jo era rookie i estàvem en moments diferents. Així que, bueno, me n'alegro que haguem pogut compartir tantes sis temporades al final sense tenir problemes.

Dixon té 46 anys i tu en tens 29. La idea és allargar tant la teva carrera o quan arribis a aquella edat t'imagines amb reptes diferents i haver passat pàgina?

La veritat és que no ho sé. És difícil, no? No ho sé, no m'imagino fins als 46. Crec que has de tenir molt el foc d'estar cremant tot el dia per seguir empotjant, per seguir. Viatjant tant i estar-te preparant tant així que m'encantaria però m'encantaria arribar si pogués estar al nivell en el que ell està que fins ara ha estat lluitant per campionats i ha estat sempre en el top 5 i ha estat guanyant carreres si és així òbviament jo crec que estaré encantat de seguir si és d'altres maneres que és el normal que passa que comences a perdre nivell doncs segurament costarà més allargar-ho tant.

Ara fa poc vas estar amb Donald Trump en motiu de la cursa de Washington. No sé si és tradició com passa amb l'NBA o la NFL que quan hi ha un guanyador de Indycar el reben a la Casa Blanca.

No, la veritat que no. Vam estar dues vegades a Washington amb el president pel tema de la cursa que vam fer allà, però no, no és tradició aquí. Sí que és tradició a vegades, que no ha passat tots els anys, de fet l'any passat que jo vaig guanyar, però a vegades el guanyador de les 500 sí que el reben allà. Però bé, la veritat que content de. D'haver pogut viure aquella experiència, d'haver vist la Casa Blanca des de dins, haver pogut veure com és el que veig a les pel·lícules, igual que tots des de casa, així que va ser una experiència molt xula.

Tenim entrevista jo crec que pràcticament després de cada títol d'indicar, Àlex, i sempre ha caigut la mateixa pregunta, la de la Fórmula 1. Jo crec que ara ja fa temps que has aconseguit que pràcticament la parquem, però havia de ser la pregunta testimonial i havia d'aparèixer. Passem pàgina ja en aquest tema o és una cosa que està allà?

No, no, ja passem pàgina, ja passem pàgina. Al final, com heu vist, aquí estic molt feliç. Jo crec que això és el més important. Tinc la meva família molt al meu costat. Tinc un calendari que m'agrada molt i tinc un cotxe i un equip que m'adona l'oportunitat d'estar lluitant. Jo crec que al final per un esportista, per un pilot, el més important és estar guanyant, és estar lluitant per guanyar i és una cosa que això la IndyCar ho tinc per sort cada dia. Així que ho podem aparcar, jo crec que també és moment pels joves que tinguin 18, 22 anys, que tinguin l'oportunitat d'anar a la Fórmula 1 i fer-ho molt bé durant molts anys, però jo estic molt, molt bé aquí. Àlex, acabo.

Ets història del motorsport català, diria que amb permís de Marc Márquez. Aquest cap de setmana coincideix que Toni Boa ha guanyat el 40è Mundial de trial. Vaja, tu entens, 5 ja em sembla la bomba, però amb 40 imagina't, no?

Sí, no sé, o sigui, és que està a un altre nivell i ho ha estat des de sempre. És una bogeria dir 40 Mundials. Jo crec que també ens té molt mal acostumats, no? I a la gent també, quan ens pensem que és fàcil i el que fa no és res fàcil, crec que ho valorem poquet perquè 45 són molts, però sí que si ho comparem amb 40 no són res. O sigui, 40 s'ha passat, s'ha passat una mica el joc. Així que, res, òbviament, felicitar-lo i que segueixi, perquè estic segur que pot aconseguir-ne més.

Recordo que una de les primeres vegades que vam parlar amb l'Àlex Paló ens va explicar que ell el feia feliç guanyar per sortir al Telenotícies i que el veiés la seva àvia a Sant Antoni de Vilamajor. Doncs se'n deu haver fet un tip en aquests últims anys. Àlex, moltíssimes gràcies pel teu temps i moltíssimes felicitats una altra vegada i gràcies.

Gràcies a vosaltres. Una abraçada.