Amb qui s'ha embolicat Ferran Torres aquest estiu?

A Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

Dos minuts i arribem a un quart de set de la tarda. Juliana Canet, bona tarda. Bona tarda, Roger. I Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda. Segon dia de programa de la quarta temporada. Ja sembla que portem tres mesos. Jo he agafat la dinàmica. Tornem a ser amics novament. I molt més amics. Tu trobes? Sí. La Marta i jo hem anat a buscar un cafè fa una estona, ens hem explicat les nostres. No, anava a dir misèries, però tampoc eren misèries, eren. Era fer una mica safarets, també. Exacte. Ens hem trobat una oient moníssima, la seva criatura. I com Catalunya ja ha tornat ben bé a la rutina. Sí. Doncs sí, nen. Tu has tingut un dia

també força tapeït quedant amb tot de gent de Trescat. És veritat. De fet, ara me n'adono que no tinc ni veu, no? Estic com molt cascada. Sembles el meme aquell de l'ànec que fuma. Amb qui has d'anar? Tant de bo ser jo aquest mem. No hi ha mem que m'agradi més, de fet. Per mi som nosaltres tot el rato en el programa, no? El mem de l'ànec que fuma. Si t'estreua el cigarro i es parteix el cul. I no para de criticar i es veu que les diu molt grosses aquest ànec. Sí, no, jo he tingut, és veritat, avui ha sigut un dia de molta de trobar-me amb gent a qui feia molt que no veia per posar-nos el dia, per també fer-se freds, perquè per mi tot això també és horari laboral. I tant. Jo necessito quedar a veure què està passant, què és com, què explica la gent. Bueno, que t'estan alimentant d'informació i de coses. I us aviso que se me n'han dit de molt grosses, eh? Pots dir algun nom? No.

No pots dir amb qui has quedat? Sí, no, no que t'han explicat, sinó un dels noms amb qui has quedat, per exemple.

He quedat per dinar amb en Joel Díaz, que tothom, jo crec que dels nostres oients més fidels, sabeu que ell és un dels amors de la meva vida, és un dels homes més sexys d'aquest país, i si no fos que està amb la Maria, que és una noia estupenda, jo estaria a primera fila per lligar-me'l, sense dubtar-ho. És pública, la Maria? Sí. Sí, ell l'ensenya molt aquí. Quan és l'aniversari de la Maria, ell sempre li dedica unes paraules d'amor. Ella és una superestrella. Jo la vaig conèixer fa poc i és increïble. I ho hi ha l'Àngel, crec. M'encanta la Maria, doncs. Sí, crec que és bastant oient. I el Joel avui justament m'ha estat, m'ha deixat el cap com un bombo, m'ha estat explicant que ell creu que és molt important que quan estàs amb algú i ja la persona et comença a agradar i veus que no pots deixar escapar aquella persona, que tu el que has de fer és una publicació a Instagram. Segons ell, això és el que fem avui en dia els joves, tu fas publicació a Instagram, ja sou nòvios oficialment. Allò és com un compromís, no? És un compromís i crec que se li ha posat molt en el cap aquesta cosa de, si no penges la teva nòvia,

ens suma una mica. Alguna cosa amagues. Aquesta cosa de l'estashing. Exacte, que amagues tant.

No sé, però ella és veritat que la penja molt ara ja, vull dir-te, que no té cap mena de problema. I fardava de nòvia molt, ara potser no tant, perquè és que no miro gaire els stories d'en Joel. Jo els miro molt i fardo molt de la Maria. Sí, sí, sí. I això que porten ja sis anyets ben bons, vull dir que. Doncs encara més. Doncs sí, i quan, mira, justament avui jo també m'he trobat una oient quan érem en Joel, en el restaurant, ha passat una oient que ens estava escoltant en el mateix moment. És molt bonic sempre trobar oientats, sempre fa molta il·lusió. Sí.

Un minut per sobre, un quart de set de la tarda. Mira, passarem pel WhatsApp com cada dia, el 677-27-10-58, perquè hi ha molts oients que ens escriuen i hi ha uns quants oients que ens han escrit des de la intuïció, que vosaltres la coneixeu bé, que és aquella intuïció que una parella podria haver-ho deixat, però que no tens informació.

Hi ha de vegades una cosa que et neix a l'estómac que dius i no tens per què haver vist cap contingut. Ningú et té per què haver dit. Estàs a casa teva, mira. Això a la Marta jo crec que et passa més que a ningú d'aquí. Que un dia mires a l'infinit i fas pam. I aquells dos.

Saps que et sorprèn la

intuïció aquesta. Estan junts encara? A mi m'havia passat amb aquesta parella que surt en aquest WhatsApp.

Guapos, suposo que ja esteu al cas perquè esteu ben informats, però Maria Vallespí i en Camil fa pinta que ja no estan junts. No han penjat res en tot l'estiu estant junts. Tot han sigut stories parlant dels amics i la família. Ja m'ho temia jo abans de l'estiu. Salut i bona temporada.

La Maria Vallespí, per qui no la tingui present, és una influencer catalana que fa contingut també en la nostra llengua, que jo crec que és molt coneguda també per haver sigut de les primeres de parlar de bellesa, de ser una influencer clàssica de lifestyle, del que se diria estil de vida, quan en realitat aquí a Catalunya no ho feia gaire gent, perquè tothom era com més humorista o com perfils més de nínxol, i ella diguéssim que ja va entrar des del sector més comercial com a cosa totalment positiva en el món de la creació de contingut. I tenia aquesta relació, o té, perquè sincerament jo no en tinc ni idea. Amb el Camil, que era un personatge més, com passa amb les influències d'estil de vida. Una relació històrica. Una relació que feia molts anys que anaven junts, ben bé també 6, 7, jo crec que és abans de la pandèmia, i ella l'ensenyava molt, havien explicat moltes coses junts, havien fet molts preguntes i respostes mítics per TikTok, per Instagram, parlant de com s'havien conegut. Jo sento que els conec com si fossin de la meva família, perquè han explicat tants detalls de la seva intimitat i la seva vida de parella, que en sento una més. Per això és bastant simptomàtic. Que que ho hagin deixat de fer indica que potser ho han deixat. Però aquí tu i jo ens hem enxampat moltes vegades, com és d'usual, perquè a mi la Maria sí que em va explicar que, i de fet crec que ho ha explicat públicament alguna vegada, que clar, a ella li va passar que va parlar tant de la seva relació i ho va exposar tant, que va arribar a un punt que estaven perfecte amb el Camil, però que poder, per feina, per circumstàncies, estava tres dies que no el publicava. Esperaven els rumors. Exacte, l'assetjaven les seves seguidores dient, però encara esteu junts i el Camil I ella es veia obligada de sobte a donar explicacions i ensenyar el Camil constantment quan poder. No era la intenció del principi, que ho feia senzillament com d'una manera genuïna que tenia ganes de compartir la seva relació. Llavors, creus que hauria fet comunicat estar a aquest nivell de. D'influencers, perquè això és molt d'influencers, també. Sincerament, a mi m'agradaria. A mi m'agradaria. Jo vull una foto d'ells dos, en blanc i negre, dient, has sigut molt bonic, ens hem estimat molt i ens estimem molt. Ens desitgem el millor. I nosaltres encantats de llegir-ho, analitzar-ho, parlar d'una ruptura fantàstica. B-C-O-L-A-L-A-N-T. Jo aquí sí que posaria Sinto Up. Up Trista. Hola, l'Alan, perquè mai se sap en el futur.

A tot això no ho sabem. A tot això no ho sabem. Són missatges que ens arriben,

en tot cas. Però és veritat que aquest estiu no s'han penjat gens, ni l'un ni l'altre. I així es van posant, m'agrada, no està. La veritat, per mi és un cas que no està gens clar. Jo no m'atreveixo a determinar. Bé, us mantindrem informats. A tot això, tu coneixes la Maria. Vull dir que podries enviar-li WhatsApp i també sortir de dubtes, m'entens? Com va dir la Xenoa, quan de tu vas, jo vengo. Ja l'he escrita, però de vegades la gent no respon. Una de callar, també. La gent de vegades no respon.

Jo també estic pendent d'un missatge que he enviat a una perfecta del programa que no vull revelar el nom. I avui has escrit una ex, tu, també.

Avui ha enviat un missatge al Roger, a la seva ex més icònica, de la qual va estar superenamorat, i li ha dit menys likes i més birres. Perquè m'ha fet like. Sí, perquè havíeu de quedar.

Sí, se'ns ha tirat l'estiu a sobre i no hem quedat al final, i avui li he dit menys likes i més birres.

Menys likes i més birres. I jo qualsevol compromís que tingui les properes hores l'anulo i m'hi persono. Bé, tornem al. Ets un mestre, eh, Roger? No, molta entremaliadura. Jo soc molt valent pel mòbil.

Tens molta plaça. Però cara a cara, ni plaça ni carrer. Jo cara a cara no tinc res.

No és veritat. Mor de vergonya cara a cara. No et menstinguis, no. Tu reserves per moments especials, però després a tu et surt un. Ets murri. Et surt una atrapallaria especial, depèn de quina conversa. Pot ser, pot ser. Murri de mena. Bé, passen 6 minuts d'un quart.

Per altra banda, ens arriben nous detalls de l'actriu Nona Sobo, que veig que ha entrat amb molta força en aquesta nova temporada. És l'actriu d'Entrevies, que precisament en parlàvem ahir, després que un uller ens expliqués que se la va trobar al Casas Club de Platja d'Aro amb el Mago Pop. Que va intentar anar a parlar amb ella fins que li van frenar els peus. Doncs bé, un altre oient ens diu Hola, colleta de perfectes. Aquest cap de setmana he anat d'escapar de romàntica amb la meva parella a un hotel de roses. Vam coincidir amb la nona Sobo i un noi bastant més alt i fort que el Mac Pop, amb actitud de ser nòvios barra tota l'escala de grisos. Que bé que ja hagueu tornat i una abraçada. Doncs bé, nous detalls de la nona. I també tenim molts missatges d'oients que ens donen la benvinguda en aquesta nova temporada. Però no tot són flors i violes. Vull dir, no tots els missatges que rebem ens diuen que ho fem molt bé i que els agrada molt el programa, també. Hi ha gent que opina diferent i, per tant.

L'audiència pot ser molt dura. M'insulten constantment a totes les publicacions d'Instagram. Sí, però t'insulta gent que no és oient. I gent que està en contra de la diversió i del morreig. Ah, els que fan mal són els que són oients i et critiquen. Com aquest cas, el que us el comparteixo. I, a més, perdó, però des d'aquí convido l'Oientat a. No vull censurar, però sí que vull convidar a reflexionar quins missatges ens envieu i amb quin to d'agressivitat a vegades. No per res, perquè a mi m'és igual, però penseu que la Marta es posa molt sensible i per un missatge que rep negatiu, encara que n'haguem rebut 110 de positius, es planteja deixar el programa aquell mateix vespre. No caldrà perquè ja es deixa sola el programa. Intentem, sisplau, que aguanti fins al juliol. També. Diré que és una cosa que segurament ha de treballar més la Marta que els oients. Els oients poden dir el que vulguin. Doncs disculpeu-ho llentat. Insulteu-nos tant com vulgueu. Clar, així serà un entrenament. Teràpia de xoc. Molt bé. Com els va? Teràpia de xoc? Menys broma amb teràpia de xoc. Teràpia de xoc, perdona. Van dir tornem tal no sé què, van fer molts de bolos i ara suposo que tots al concessionari de nou, correcte? No hi ha un altre grup així de pop català dels anys 2010 que torna? Marta, la gossa sorda va tornar però ha tornat a marxar. No, jo dic un altre, per això. Mira, jo només espero que torni Amélie, que és l'únic que els falta. Jo vull ser el sol. Si torna Amélie jo faig una bestiosa. No, però el que dius és acció.

No, això és acció. Ser diferent a tota l'altra gent. Si aquests tornen vaig a concerts.

Fins que sigui l'últim dia.

Molt bé, aquesta versió sinfònica amb tot el que està sonant de fons.

Escolta, doncs per mi és una alegria que tots aquests grups menys teràpia de xoc, que és de lo pitjor que

ha passat en el país. No, t'equivoques. Parla per tu. Però el missatge l'hem llegit, o no?

Digue'm alguna cançó més de teràpia de xoc a part de Sense tu. L'estació. Una altra.

Una altra? De teràpia? La solució. Una altra, va. Una altra?

Tu i jo. Estàs dient exacte, estàs dient programes de Catalunya en ràdio. Al matí de Catalunya. Ai, m'he escoltat encara la disseny de Capdia, d'on me la poso?

Bueno, porta dos dies només i avui estava a tope. És error meu. A veure, aquest missatge d'un oient que ens escolta i que també ens diu la seva opinió. Diu, bona tarda. Fa referència al programa d'ahir. Esperava un programa per actualitzar-nos de tot el que ha passat aquest estiu. I no ha estat així. Us espero a vosaltres per mantenir-me informada i resulta que no heu parlat de res. Quin avorriment i quina decepció, nois. Si us plau, torneu a informar-nos.

Demanem disculpes. A partir d'ara serem més rigorosos. Tens raó, gràcies pel cop d'atenció. Estic totalment d'acord que hi ha coses que no podem deixar escapar. I entenc que aquesta persona estigui assabegada d'informació de primera necessitat, com per exemple quines han estat les últimes publicacions de l'Aitana. Jo ho entenc. I empatitzo. I serem més seriosos a partir d'ara. Bueno, tenim 45 minuts i els dediquem com podem. Encara no, tenim 20 i no hem explicat ben bé res.

No hem començat encara a explicar coses. Doncs va, comencem perquè hi ha molta cosa per explicar. Comencem per un aniversari. Jo no he sentit que ningú felicités la Muriel Palma. Tu ets el presentador del programa. Ningú d'aquí l'ha felicitat. Ahir va ser el seu aniversari, l'aniversari de la Muriel, i tot i que no la coneguem, ella és una dona importantíssima a les nostres vides. I ara us explico el corquer. Ella és la parella de la Natza Ferrer, companya de l'Està Passant i una periodista reconegudíssima d'aquest país i guionista de ràdio, de tele, ha escrit llibres.

De la competència, molts anys, també. Personatge icònic del nostre país i, a més a més, com a dona, també una grandíssima referent en el món de la comunicació que ha obert camí com una bèstia. I molt amiga d'en Jair, per exemple, perquè treballen junts. I, per tant, amiga nostra.

Per tant, això que us deia, si la Natza és feliç al costat de la Muriel, doncs nosaltres també. El cas és que ahir la Muriel va fer 54 anys i la nostra estimada Natza la va felicitar amb un post d'Instagram meravellós. La publicació és una foto d'elles dues somrient i desprenent una energia que és una barreja d'amor i llum d'estiu.

La Natsa fent el somriure més gran que pot fer perquè ella és una tia seriosa de nena. Molt seriosa, que sempre rondina, però aquesta foto per mi només trasllada una cosa que és complicitat absoluta.

És. Jo crec que no he vist una parella. Que estigui més bé en la meva vida només amb una foto. Perquè és una foto com molt senzilla, molt sincera. D'una serenitat, d'una tranquil·litat.

D'estimar-se amb tranquil·litat. Saps allò de dir casa és una persona? No, no, és t'estimo fort i clar. T'estimo fort i clar. És el t'estimo fort i clar de la pel·li de gallina. És aquesta foto és increïble, es nota que es miren els ulls i ja s'ho han dit tot.

Bé, tornant a la felicitació, la Natza hi escriu. Per molts anys. Mein Liebe, que això està escrit en alemany. Aquest alemany. Molt bé. Està practicant, que vol dir per molts anys, amor meu. Ai, Déu meu.

Mira, té molt més mèrit, això, que aquestes parelles que es fan un text etern de. Un per molts anys, amor meu, ben sentit. A més, amb l'amor meu en la llengua d'ella.

Exacte, en aquest alemany. I com ja us podeu imaginar, estimada audiència, ara i aquí obrim una nova carpeta titulada Una gran i discreta història d'amor.

Fins demà! I que ningú se m'esveri començant per la Natza, perquè tot el que he anat trobant són informacions públiques. El que passa és que estaven molt ben amagades, perquè la Natza és una professional de la discreció. Dades importants que hem de tenir en compte. La Natza i la Muriel estan casades. Hi ha un escrivà que mentrestant ho ha estat escrivint. Ho està picant tot i ho està ficant a la nova carpeta.

I a part el guió es posat. Casades, en majúscules. I a sota la Natza i la

Muriel estan casades. M'encanta. Totes dues tenen 54 anys. Són del mateix any. És una mica sexy això, eh? Sí, està bé. I s'estimen amb bogeria i em remeto a les proves de la mirada de l'última foto que us he projectat aquí a la sala. No cal res més en un crim. La Muriel és d'Alemanya, és fotògrafa i ha exercit de mestre a Suïssa i una època també a Figueres. De com es van conèixer i com es van enamorar no en sabem res. Quina merda. Tampoc sabem si els funciona el morreig, jo juraria que sí. Però que són més d'amorrejar-se a casa que no pas al mig del carrer pel tarannà que té la naza de les coses personals cap a casa. Tots aquests detalls no els sabem de moment, però jo us prometo que no pararé fins a ver-los i traslladar-los a l'audiència. Del dia a dia d'elles dues, també en sabem ben poc. Només que cada any, el dia del seu aniversari, la Natza dedica un post d'Instagram a la Muriel. I ho fa des del 2024. Ha ajuntat un parell de proves. Que no en tindràs més, tampoc.

No, del 24. És una tradició ben nova. Ho deies que acaben de començar, perquè tot això no ens has dit quant de temps porta. No, perquè no ho sabem, però jo veig que hi ha. Perdona, no sabem res, veig. No, si ja us ho he dit,

que tot el que sabem ho he tret d'Instagram. Fa tres anys que es feliciten.

A veure, no és la Dua Lipa, l'Anna Zafferri, vull dir que tot s'acabava bastant ràpid, fent dues preguntes. Dues trucades en algun col·lega.

A qui? Si ningú m'ho vol dir. En Jair. No m'ho vol dir la gent. La Núria Marín. Que em diuen que ho ha de dir la Natza.

Això, tota aquesta informació. És que també podria haver escrit la Natza. Ja sé que és una opció boja, però de tant en tant podem escriure a la font primària. Li caiem bé a la Natza?

Jo no he escrit perquè no ho sé. Jo no m'atreveixo, és a dir, no ens hem presentat mai, el primer dia, diré, hola, Natza. Ens insultaria, segur, però m'encantaria. Com vos vau conèixer amb la Muriel?

Has preferit inventar-te tot i tirar del dret. No, no és un invent,

és una introducció al món de la Natza i la Muriel, i si elles ho reben bé i es volen obrir, doncs aquí trobaran uns micros. El que deia, elles dues es feliciten almenys des del 2024, sempre amb el mateix tipus de foto, és una foto on apareixen elles dues, sempre amb un somriure meravellós, i normal, perquè només es pot somriure així quan estàs enamorat. També m'he fixat que cada any la Natza li escriu Meine Liebe, que vol dir amor meu en alemany.

Creieu que l'audient que considerava que no havíem explicat prou informació ahir avui estarà satisfeta amb això?

Cosa que dedueixo que és la manera carinyosa de dir-se l'una a l'altra. Però atenció perquè tinc més documentació. Fent escarola a l'Instagram de la Natza, he detectat una tradició. I no hi ha res més bonic que les tradicions. Vosaltres recordeu la napolitana d'en Jair i la Neus?

Home, és que això és una memòria que mai oblidaré. Si jo quan estigui al llit de mort, podré no recordar el nom de ma mare, però recordaré la napolitana de la Neus i en Jair.

La Neus, quan es desperta pel seu aniversari, té la napolitana que li ha anat a buscar a en Jair. Doncs bé, us he de dir que a Can Ferrer Palma crec que tenen una tradició molt similar. Per un moment, m'he pensat que era una pastisseria. És que té nom de bona pastisseria. Sí que sí. Can Ferrer Palma. Bons bombons, allà, eh? He detectat una tradició molt similar, de fet. En aquest cas, amb una magdalena. La cosa és que cada any, pel seu aniversari, el 23 de gener, l'aniversari de la Natza, la Natza comparteix una foto.

Coi, que teniu coses en comú, tu i la Natza, eh? A mi m'agrada pensar que sí, però clar. No, ja t'ho dic jo que sí, sí, sí.

Doncs bé, cada any pel seu aniversari, que és el 23 de gener, la Natza comparteix una foto a la cuina de casa seva amb una magdalena i una espelma. I ara, si em permeteu, us descriuré l'escena tal qual passa cada any, tot i que m'he pres una petita llicència, que no crec que s'enfadi la Natza. Moltes avui, eh? Perquè en els petits buits que tenia d'informació que no tenia, jo els he omplert amb una petita llicència literària. T'has agradat aquí, oi? I així és com cada 23 de gener, ben d'hora al matí, la Natza es lleva i només d'entrar a la cuina es troba com cada any la seva magdalena d'aniversari i la seva espelma. Abans de bufar-la, però, la foto. Ara sí, el desig li diu una veu amb accent alemany. Ella mira els llavis que han pronunciat la paraula desig i respira fort mentre pensa. Que això nostre no s'acabi mai. Mare meva. Artista. I bufa. El que passa després de bufar l'espelma, només ho saben la Natza i la Muriela.

A vegades l'hem de tirar de literatura quan la realitat ens amaga.

Tant de bo rebre un WhatsApp ara mateix de la Natza renyant-nos. És el que ens mereixen els WhatsApps de crítiques que estem rebent.

Jo us haig de dir que he enviat un missatge a en Jair, que sé que són molt amics. Li he passat el guió abans de dir-lo per la ràdio. I li he dit, si creus que la Natza m'ha de trencar la cara, sisplau digue-m'ho. I m'ha contestat, és meravellós. Ah, i que bé. Per tant, mica en mica, la idea és anar apropant, estranyant els lligams entre la família Ferrer Palma. Bé, passen tres minuts a dos quarts de set. No sé si tornarà a escriure l'oient aquella que no li va agradar el programa d'ahir.

No, ara farem un bon resum de coses que han passat aquest estiu.

A veure, canviant de tema, Marta ens havia quedat pendent comentar com ha estat l'estiu d'altres perfectes d'aquest programa i entre d'altres la família Casas.

Sí, perquè vam acabar temporada amb aquesta radiografia i era que dos dels germans Casas, la Sheila i en Christian, que són els menys coneguts, Serien concursants de la travessa VIP i, de fet, els vam sentir parlant en català amb tu, Juliana, i amb en Marc Andreu, que va anar a Mallorca a gravar el reportatge. Després, també teníem l'Òscar Casas, actor, deixant-ho de manera totalment inesperada i sobtada amb la cantant Ana Mena i recordar que havien vingut en aquest estudi el mes de gener i els vam veure enamoradíssims i vam dir. Ens ha canviat la vida. Molt passats. Va fallar la intuïció, no sempre es pot ser una bruixa encertada. I l'actor Mario Casas, el gran, i la influencer catalana Melissa Pinto, contra la intuïció de la Juliana, que no donava un duro per ells. No encerto gens amb la família Casas, ho sento. Vam acabar temporada que estaven millor que mai. Digues, no embarassats, per ser justos. Jo vaig dir que passaria el 2026. En quin mes estem? Però ja ho vas dir l'any passat, també, no? Sempre dic que es casaran algun dia en Marc Market i la Gemma Pinto i a Borsió. Segueixo mantenint-ho i ja està. Han de venir propostes fermes, al principi. Els tenien millor que mai, fins i tot atrevint-se a publicar fotos junts, o apareixen els vídeos de l'altra cosa, que amb en Mario Casas això era ben estrany, perquè és un tio hermètic cap a dins. Com, i ho hem de recordar, en aquell ril que va penjar la Melissa, d'una recepta que en teoria era del pastís de la seva àvia, on se sentia en Mario de fons? Pinta tiene eso, ¿no? Quina marranada. Com oblidar-ho? Per mi està gairebé a l'alçada de Max Iglesias, Brindo por ella. Diu que pinta tiene eso. És que això és com porc, no? És com sèxtic. Perquè no el veiem a ell, però segur que es mossega el llavi. Segur que anava sense samarreta per variar, passejant-se per la cuina. No sabem com funciona el tema de la convivència entre aquest parell. No sabem si han anat a viure junts, perquè la Melissa ha estrenat nova casa i en Mario s'ha traslladat amb ella. En Mario també havia posat a la venda fa un any, ara, casa seva de Madrid.

O sigui que cadascú té com casa seva i es troben, no? Tot això ho desconeixem.

Però en Mario i la Melissa continuen junts, ja deu fer un any i mig ben bo que van plegats, i aquest estiu han fet una escapada a Namíbia.

Molta foto de desert d'aquesta escapada. Molta girafa. Molt globus aerostàtic. Tot aquest, amb aquesta cosa, una mica 2015, 2016, de foto estètica. Saps d'allò que es deia couple goals? Com funcionava allò. Com aspiracional, de voler ser ells, de voler ser aquesta parella. El típic contingut que ja veus que la Dolceida se'l guarda d'inspiració. I també molta foto, tu també, reaccionant tard, molta foto d'en Mario sense samarreta. Molt en temo que els lladres de les camises han tornat a actuar i s'han endut tot l'armari d'en Mario. Jo ho recomano des d'aquí que consulteu. No, han deixat un alpeixa que després analitzarem. Ell mai tindrà el problema aquell de la maleta em pesa 23 quilos i el límit són 22. Ell mai tindrà aquest problema. Mira, ara posant-me seriosa, a mi, per exemple, sí que és un tema que m'emprenya que ell pugui anar tot el dia sense samarreta i que jo no. Així m'agrada que siguis activista. Va. Jo tinc, de veritat, baralles a cada festa, que tampoc és el que surto, però a cada festa, amb el típic tio fastigós que es treu la samarreta i va sense samarreta per la festa. Germà, tapa't. Eh que jo no em puc treure la samarreta? Eh, que no puc? Que em farien fora de la festa i el seguretat m'expulsaria? A Instagram segur que no podries. Doncs la gent de seguretat ja et dic jo que a les festes els deixen estar allà com si res passés.

Tapa't! I treu-te la samarreta a casa teva quan t'estiguis banyant a la piscina. O que et deixin despullar a tu, també. Clar, si ens ho podem treure tots, cap problema. Però si no, home, és una mica estrany. Doncs recomano a tothom menys a la Juliana, que segurament ho passarà malament, que consulti el carrusel que va penjar en Mario Casas el 3 d'agost al seu compte d'Instagram, on el podem veure marcant molt abdominal, i també amb una de les poques camises que li quedaven, evidentment amb els botons descordats fins al malic, ben bé. Que no s'ofegui. Que no passi calor. Però hi ha dues coses que criden especialment l'atenció d'aquest post. I la primera és que hi ha foto amb la Melissa. El que passa és que dius, se li veu la cara a la Melissa? No. No se li veu. Només es veuen les seves mans. Les d'ella i les d'ell, agafades ben fort amb polseres que crec que van comprar allà. I que a mi ja em sembla, per ser ell, una gran declaració d'intencions i passadíssim de voltes. És molt bonica aquesta foto, eh? És un estimar fort i clar, eh? Sí, m'agrada molt, eh? L'encaixa bé, eh? L'agafa fort. Només el fet que l'estigui publicant sent com és ell d'hermètic normalment, ja diu moltes coses de com s'està aprenent la relació, que sincerament contrasten amb la informació que a mi m'havia arribat, que era ben bé l'oposat,

però de vegades, jo què sé, els panots també es confonen. De vegades, sí. I pel segon detall d'aquest carrusel necessito sintonia d'atenció, sisplau. Perquè potser res de tot això és tan genuí, ni tan espontani com ens pensàvem. Nois, tal com va passar amb la primera foto oficial de la parella, que això va ser al gener d'aquest mateix any, que era aquell posat a Disneyland París, de la Melissa d'Esquena, no sé si portava les orelles de la Minnie, no ho recordo. Aquesta publicació en Amíbia que en Mario penja a Instagram és una col·laboració amb una marca. Amb una marca que es diu Passaporter no sé què, que és una aplicació de viatges. Per tant, res del que ens van ensenyar en aquest viatge tan aspiracional, tan idíl·lic, tan somiant, no? Acabava de ser espontani. Acabava de ser una cosa que els venia de gust compartir. Estaven treballant, aquests dos. Sí, però encara que O sigui, tampoc és la feina que porta fer un carrusel. I encara que no hagués estat patrocinat, quan ja fas el carrusel, amb tota la curació que hi ha al darrere, no és tampoc. Per mi perd valor. Per mi perd valor. I la Melissa, evidentment, també ens va fer contingut allà.

Amb aquesta música comèpica. Molt vídeo, també. Es veia en Mario, eh? Jo crec que ella es va atrevir a presumir de nòvio per primera vegada i va fer aquell tren també de donar l'ama al nòvio i anar fent voltes mentre el paisatge va canviant. Mira, no sé. La carpeta en Mario Mellis està així. A tot això, aquest estiu s'ha viralitzat moltíssim un clip de la Melissa Pintor. De fa uns anys, sortint d'un esdeveniment o tal, que ella explicava, avui ve en Mario Casas, només que em miri ja serà com un miracle, no sé què. Súper il·lusionada amb el tema, vull dir, cosa que confirma, com ja podíem intuir, per l'edat que té la Melissa, la manera de fer, etcètera, que ella havia sigut directament fan. Era el seu amor platoni. Era el seu Robert Pattinson, Marta. Quina barbaritat.

4 minuts, arribem a 3 quarts a 7, tanquem la carpeta Mario-Melissa i atenció perquè passem a la carpeta Òscar Casas-Anna Mena.

Pot ser que hi hagi hagut reconciliació entre aquests dos?

Aviam, van créixer els rumors que hi havia hagut un acostament entre ells a finals de juliol, principis d'agost, també alimentats per un like que l'Òscar Casas havia fet molt públic d'una foto d'Instagram de l'Anna Mena, però ells es van encarregar per activa i per passiva de desmentir aquesta eventual reconciliació. I va ser l'Anna Mena qui ho va fer primer amb tots els reporters que l'esperaven a l'aeroport. Es que perdonadme que me he riado,

o sea, es que me parece tan incómodo esto, lo siento mucho, de verdad. Ya, perdonadnos, Ana. Es que yo ya no sé cómo. Es que yo ya no sé cómo. Que no, que no, de verdad, en serio, es que no paréis de emparejarme y de liarme con gente con la que no tengo nada de tema. Rumores de reconciliación con Óscar, nada entonces. No, no, nada, de verdad, chicos, porfa.

Ai, pobreta. És que se la nota tan incòmoda.

Però molt. Perquè és veritat que aquest estiu li ha tocat una mica el paper de l'Aitana o Canya, de molts altres estius llargs, que l'emparellin amb tot d'homes constantment. I a tot això, Ana Mena, que s'ha de destacar, que és una de les famoses més extremadament encantadores, adorables i educades, que gairebé per mi es passa d'educació, en el sentit que segurament li aniria bé una mica d'aquest desavergonyiment de la Batgui al que ja els hi hagués girat la cara, m'entens? O l'Estere Expositor, que s'ha passat també tot l'estiu girant la cara als periodistes perquè no volia donar declaracions sobre la seva relació amb el paper. Ella és extremadament amable. Ella és tan dolça, tan bonica, no? I a part que, fixa't com respon. Parla d'ella, de com se sent ella, no de m'esteu assetjant, sinó, nois, em sento incòmoda. És que no pots lluitar contra aquest argument. I demanant perdó. Sí, exacte, pobreta. Sembla catalana, també. Sí. Per altra banda, l'Òscar Casas, que això també l'han enganxat a l'aeroport, que crec que és el millor lloc per parlar amb els famosos, va contestar una mica més sobrat les preguntes dels periodistes.

¿Cómo están? Todo muy bien. Con la familia, gracias a Dios, todo muy bien, vamos. Chicos, ¿cómo vais a caer? Todo muy bien, por favor. ¿Cómo? ¿Cómo? Ya ha pasado el tiempo de esto. Está la gente un poco sorprendida porque le has dado un me gusta a una foto suya en A todas, a todas. Hombre, la quiero muchísimo, por Dios. ¿Faltaría más? ¿Faltaría más? Sigo teniendo buenas relaciones. Sigo teniendo buenas relaciones, por supuesto. Muy buenas. Una actitud ben diferent. Molt diferent.

Bé, amb l'actitud de la deixada i l'actitud del deixat, o sigui, del que deixa. Totalment. És que es veu molt clar aquí. I la conclusió també és força evident. No han tornat, hi ha bona relació, almenys això diu ell, i l'Anna Mena està preparant nova música a l'estudi i sembla que hi haurà algun tema de despid i de desamor.

I l'estarem esperant i serà tamacle boníssim, segur. Perquè quan compons cançons des de la tristesa o des del cor.

Mira, parlant d'això, jo ara estic enganxada, però com si fos una divorciada de més de 50 anys de l'altra banda de l'oceà, al disc de la Karol G. Però enganxada. Me l'estic fotent, però. Però no ha copiat molt la Itana? Això havia llegit jo a l'estiu. Ella sempre se l'acusa de copiar tothom. I mira, jo havia sigut una mica anti-Carol Giu, una mica en aquest sentit, perquè em feia com rabieta sentir que poder copiava la Rosalía o copiava no sé. Però arriba un punt que penso, poder és misogínia, perquè senzillament és una tia que està ocupant espais en la top 1 i se li ha de buscar competència tot el rato i que està copiant a no sé, tota l'estona, que està copiant a no sé quins. Mira, a mi aquest dia m'ha encantat. T'ha agradat, eh? No li he donat cap oportunitat encara. Ella amb un despid absolut. I jo aquí m'hi trobes a primera fila.

Jaume Miranda, molt bona tarda. Com esteu?

Deus haver escoltat aquest disc, també, de Karol G. És un disc important. No sé si està en còpia de Naitana, no Rosalia, que diu com diuen, però tant se val, no? O sigui, hem de saber valorar sa Torre Eiffel i el souvenir de sa

Torre Eiffel. És que és així. I de vegades el souvenir te'l mires més, el llueixes més i l'aprofites més. I sol ser rosa. I un souvenir ben hortera, saps?

Sí. No, és un àlbum que se pot ballar i plorar a l'hora, que això sempre.

Ah, i va molt bé, això, perquè de vegades passa també a l'hora, això. I mira, per si et vénen ganes d'escoltar-lo, Per mi és com que ha agafat la cançó aquesta de l'estiu passat que va ser tan coneguda de que hubiera sido si no te hubiera conocido, que és excel·lent, excel·lent cançó, i ha estirat el fil i n'ha fet un disc, saps? I és molt aquesta mena de so, a mi m'ha encantat.

Ara me la posaré tornant perquè ho has descrit molt bé perquè no sé si és un gènere musical de divorciada.

És que és divorciada, divorciada, i no de divorciada de tinc 28 anys i estic divorciada. Per cert, no es pot ser més xic. A mi em fa un fom horrible no estar divorciada.

Jo voldria casar-me ja per poder-me divorciar set vegades abans de morir. Totalment, és que és molt important

estar divorciada en algun punt de la vida. Sí. Però jo em refereixo a la senyora divorciada amb el despid. Tu saps ara aquesta senyora? Bé, és que jo ara estic molt dintre del món dels cantants amb intel·ligència artificial, que es fan molt i molt famosos. Sí. I estic de manera irònica i posicionant-me totalment en contra d'aquest intrusisme laboral per part de la IA, que de nostre totalment, a més a més, la qualitat musical. Està ple, Spotify. Està ple, Spotify, i les pobres mares divorciades. Depèn de quina edat, els hi colen, perquè és que me la colen a mi. Llavors, ara hi ha aquella cançó tan famosa de la Nila, que diu. No és que sea mala persona. És que ja no aguanto ni una. A veure, soy mi prioridad, no se diu. Això és intel·ligència artificial. A mi és aquesta cançó de ara soc la meva pròpia prioritat. És tota aquesta narrativa, saps, de ara ja m'és igual, de súper de despid, que m'encanta. I aquest dins de la Carol Gip va per aquí. I jo feliç.

Jo també he descobert que Revive 26 també és una IA, jo m'ho estic escoltant tot i buscava qui era aquest noi. No, és que jo escoltava molt

un noi que es diu Saúl del Río, que també pensava, i la meva amiga Maria li deia, mira, que bo que està, Saúl del Río. Ah, perquè té imatge inclús creada. Un dia entro a l'Instagram i estic. El vídeo, per sort, encara falla una mica. En foto m'havia colat, però quan vaig veure l'Instagram, en vídeo, que fa tota l'estona el Saúl del Río, vídeos dient que totes les espanyoles que van al Mundial con Espanya, ¿por qué no van conmigo? Aquí ja es veu molt i vaig dir, ostres, m'han fotut aquest gol bé.

I tu malcarada perquè en Saúl del Río no venies a ser la raza matada.

I no hi pensava, com és que el Saúl del Río ha publicat tanta música l'últim any, i totes les cançons després quan t'hi fixes.

Clar, perquè literalment no dorms, està molt, molt, molt.

Jo ric, però és molt preocupant, eh? És molt preocupant i s'ha de regular ja.

Però és que a mi m'agraden. Jo estic enganxat a RBB26. I no és ningú, però m'agrada i em transmet coses i això em deixa en una posició que.

És que a més, se promociona a través

És que a més, se promociona a través de les plataformes legals com Spotify. Que aplaudeix i ajuda que aquests artistes ficticis existeixin encara més, no? Va, que anem de tema, que la Marta està molt.

No es que se me la persona. Carnets o no d'aquest club? De divorciades. Home, a la Carol G l'envies un.

Bueno, clar, estem parlant d'un club nou, que aquí no el teníem obert. Doncs sí, haurem de començar a imprimir com a bojos.

Jo m'acasaré rapidíssim per tenir els carnets dos o tres, és que sí.

El meu somni és que em demanin matrimoni i llavors estar promesa tota la vida, però no casar-me mai. I que em preguntin, tu tens parella? No estic promesa, però per sempre, saps? Per què? M'agrada la idea, Marta. Em sembla més bonica la promesa que no pas, i així t'estalves tota la festa i tot, i té algo com de xic.

És perquè hi ha narrativa, no? És perquè soc molt pesada.

A veure, Jaume, aprofitant que estàvem parlant de l'Anna Mena i l'Òscar Casas, no oblidem que aquest estiu, precisament l'Anna, se l'ha vinculat molt amb una persona molt coneguda, que és precisament el que l'Anna estava demanant que deixessin de fer els periodistes. Una persona molt coneguda pels nostres oients i que no és altra que en Ferran Torres.

M'agrada que li diguis Anna, com si fos de Collserola o de Mollerosa. Anna, amb dues enes. Bé, de fet, va ser setmanes després de la ruptura amb nos Carcasses, el 20 de juliol, Nana Mena va sortir a cantar en aquella celebració per el triomf de la selecció espanyola en el Mundial, un festeig que va ser espantós i arrítmic, però que algunes van aprofitar molt bé, com Nana Mena, que va fer el seu show vestida amb es dorsal 7, número habitual d'en Ferran Torres. I després de cantar a Tibeles, sa cantant va anar a un afterparty, a porta tancada, amb alguns futbolistes. Entre ells, no vos sorprendrà, en Ferran Torres.

Segons diversos testimonis, tu has superat o no? Estic molt malament, estic afectada. A veure, ell les ha fet molt grosses aquest estiu i això m'ha ajudat a marcar una mica de distància. Home, t'ho diràs, aquella gorra. Però jo sincerament tinc ex que també me les han fet molt i molt grosses i tot i així, veig les fotos d'Instagram i dic I aquella punxada. Que mono. Aquella punxadeta. No? El nen, que mono. Molt bé l'Anna, eh? L'Anna, jo crec que és una professional, eh? Ho dones perfecte. Jo dono perfecte? Jo diria que sí. Que passés el que passés, ella és una professional del flirtage.

A veure que opinen els oients, vaig explicar sa narrativa, perquè segons varis testimonis, aquest parell se van estan sumant mútuament dins sa discoteca. Ai no, quina enveja. I així ho explicava el periodista Gerard Romero, sempre amb informació privilegiada dins sa esports.

Anoche en la fiesta, donde estaba Ozuna, donde estuvo Mike Towers, donde estuvo Lolas, donde estuvo Ana Mena. ¿Qué camiseta llevaba Ana Mena por la tarde? ¿Qué dorsal llevaba Borràs? Ferran. Espera, espera, Ana Mena. Ferran. Yo solo diré que hubo muy buena química. Y hasta aquí mi información para Javi Hoyos. Jo ja estic dins, és que m'agraden molt aquestes històries.

M'encanta que el Víctor també estigui en aquesta trucada a la casa de, crec que és l'habitació dels seus pares. Sí, perquè ella ha parat merda.

Segueixen o amb nosaltres? Mira, vaig enviar-li un missatge, perquè és que estem en uns dies molt delicats per ell, perquè avui tanca el mercat, avui a les 12 de la nit.

A mi Marta em va escriure el Víctor a mitjans d'estiu preguntant-me per tu. Dent-me la Marta com està, està contenta. Hem estat molt en contacte amb en Víctor. I molt bé la Marta, que estigui contenta, aquells missatges que fa ell, tan i tan contenta. Ell és tan bona persona. No, ell té un cor, és impossible, o sigui, només ser un 10% més bo del que és el Víctor, ja ets un sant.

Mira que jo estic a ses antípodes d'ell, però és que jo estic molt enamorat. És una persona que sempre me fa sentir bé. És que fa sentir bé a tothom, té una habilitat.

Ell sempre ens explica, bueno, ens va explicar que quan hi ha retencions a l'AP7, ell baixa la finestreta i parla amb el cotxe del costat i no el coneix. Vull dir que això et descriu molt de com és aquesta persona. Sí, de bondat, pura bondat.

Jo no ho faria mai si no fos per insultar, saps?

No, home, clar. Evidentment, ja te coneixem a sa carretera. Bé, tornant en aquesta història de Nana Mena i en Ferran Torres, són diverses persones que confirmen que ells dos haurien estat parlant molt i molt a prop dins aquella discoteca, tot i així ningú deia que hagués passat res de forma explícita, és a dir, ni besada, ni focs artificials, ni res d'això. Al cap d'uns dies, Nana Mena se passejava per Barajas i els nostres estimats reporters, una vegada més, li van demanar sobre en Ferran Torres.

Llevaba su camiseta. Hablé con mucha gente.

¿Qué te parece Ferran? ¿Qué te parece? Por lo menos, aunque no tengas nada con él, ¿qué opinión tienes de él?

Que no, no, no le conozco casi nada, o sea, ¿qué me estáis diciendo? Nos parece que hacéis muy buena pareja. Chicos, ya está de verdad, o sea, que es absurdo, de serio, es absurdo, de verdad.

Un premi publicitat en aquests reporters, eh? O sigui, són realment més còmics que Neva Hache, o sigui, són boníssims. És que la pregunta de encara que no hi hagi res, què en penses? Buscant com una hiena, un pla miserable. Una mica d'engruna. I nosaltres aquí, com a voltors, esperant que acabin ses hienes, també te diré. És així. Sí. No hem obtingut, evidentment, conclusions sobre aquesta trama, tot i així, no és l'única narrativa que ha protagonitzat en Ferran Torres. Ja que una vegada va acabar el Mundial, en Ferran Torres va marxar per desconnectar a Eivissa i Formentera i allà se va desprendre de tota camiseta. De fet, no consta que portés cap roba de tronc superior dins sa maleta. I dins aquest context de gresca, sa premsa rosa va vincular el futbolista amb tothom que respirés, bàsicament. Per un costat, se'l va relacionar amb sa influencer mallorquina Belén Perea, degut a ses seves interaccions públiques per Instagram, que és una noia que em varen parlar fa molt de temps. Perquè havia tingut una relació sexoafectiva amb en Miguel Herrán, actor de La Caixa de Papel. I em va enfroilant. Hosti, noi. Que tampoc té molts seguidors, no veig. 60.000, 62.000. Sí, però ja se deu dedicar a això, probablement. Segurament. Per altra banda, se'l va emparellar amb una hosta sa italiana, na Jasmine Hafez. Tal i com publicava sa revista Lecturas, sa noia havia passat uns dies amb ell i ha ser grupat a un iot per ses illes pitiuses. I segons relata sa revista, se l'havia pogut veure

molt acaramelat amb ella. Pues esta chica se llama Yasmín, es muy exótica, vive entre Milán, según su LinkedIn, entre Milán y Dubai. Se conocieron por Instagram, le dijo, ¿por qué no te vienes a Ibiza que voy a estar con unos colegas? Unos colegas son la selección española que acaba de ganar el Mundial y han estado, según nuestra fuente, tres noches juntos.

Clar, a tot això vam acabar temporada relacionant i vinculant en Ferran Torres amb una influencer catalana, la Martina Junter. La Martina Junter, exacte.

Vam estar sopant amb ella per accident. Ah, sí? Al Massorrer van fer un sopar al Barbocata, van convidar a una taula molt llarga, nosaltres hi vam anar de convidats amb en Víctor i la Juliana i l'Abra Morriols, i ella va seure pràcticament al nostre costat en uns dies on s'estava comentant que. Que ja ho havien deixat, no?

Clar, i a final de temporada en Víctor ens va explicar que creia que aquells dos ja no es feien i que havia sigut com una mena d'embolec de primavera. D'acord. Però vaja, tu ja saps que això a vegades fa una mica afectar jo, jo, eh? Tan aviat hi ets com no. Vull dir.

Bé, vos he de recordar que en Ferran Torres també se'l va relacionar amb un company de selecció que era en Marcos Llorente, tot perquè varen protagonitzar unes fotos on s'abraçaven i donaven afecte mútu entre amics, una trama homosexual que se va fer molt grossa i tant és així que el propi Marcos Llorente va haver de fer un comunicat oficial sobre això. Va dir així en Marcos Llorente. Me sorprèn que en 2026 sigui generant debat que dos homes se donin afecte. Però després veig com estàs, Pati, i ho entenc. Per mi no hi ha res més masculí que un home segur de si mateix que no té por a demostrar amor a un altre amic. Doncs bé, l'ha escrit.

Doncs sí, perquè altres coses no les diu tan bé en Marcos Llorente, però aquí. No, no, sorpresa. Molt, molt.

He de dir que jo tenia una certa il·lusió que aquesta trama homosexual fos real, perquè el futbol la necessita, però bé, esperarem amb paciència que siguin uns altres.

I que la cosa ha estat tan malament, especialment en el futbol masculí, que només dos amics donant-se efecte, de veritat, que és. Ja és motiu de celebrar-ho. I és molt significatiu i ja és bonic, saps? Que tinguin la llibertat de poder-se abraçar sense que això els impliqui cap mena de tabú o problemes, saps? Que s'hagin de reprimir aquest efecte.

Tot i així també ja demostra com estàs terreny futbolístic perquè molta gent, feia bromes homòfobes, en relació amb aquestes fotografies tan innocents. Ja demostra com estàs terreny. Més enllà d'aquest comunicat, no tenim confirmació de qui s'ha enrotllat en Ferran aquest estiu, però ja ha finalitzat les seves vacances eternes a Eivissa, i des de fa una setmana i pico, el jugador oficial del PSG, això ho he hagut de buscar, evidentment, per tant, s'ha hagut d'instal·lar a tota llet a París.

Aquí pot ser que s'acabi la relació amb la Martina, no?, oficialment. Sí.

Bé, com si fos una Amelie Poulain plena de curiositat, en Ferran Torres s'ha passejat per París amb una bicicleta pública i ja té restaurant de confiança. Ah, espera, digues. Concretament, el restaurant Rosario, que és un local emblemàtic de sa capital, amb un 4,7 sobre 5 a Google Maps, especialitzat en tapes i menjar ibèric, com el salmorejo, sa truita de patates o espernil. Un tio enyorat. Me veig una cutrada.

Home, la primera setmana ja està menjant menjar típic del lloc donés.

Bueno, poc a poc, ell va entrant a la cultura francesa lentament. En el seu ritme. I més enllà d'això, gràcies a la revista Hola, també sabem on estan dormint. El canvi d'equip s'ha fet amb poc marge de temps i en Ferran s'ha mudat a França sense una casa on caure mort i ara sabem que està dormint a un hotel de luxe de 5 estrelles, el Brats París. I ara direu, en Jaume està improvisant, però és que se m'ha acabat sa pàgina de guió, me falta una pàgina de guió, però. No, mira. Gimnàs, piscina exterior, piscina interior, té sala d'estar com una superluxosa, classes particulars, i té un preu més o menys per nit de 750 a 1.000 euros. I per ara està resident en aquest hotel de forma improvisada.

Qui li paga al club? O ell de la seva butxaca? Jo entenc que ho paga el club.

És una bona pregunta i li podrem demanar a en Víctor, que m'ha confirmat que dijous es reincorpora el que no ha sortit d'aquí. Per tant, li preguntarem. Ja l'anyor. En procés de buscar un pis, una casa on viure, és habitual que els jugadors

dormin en hotels. Jo recordo que en David Beckham va estar dormint en el Santo Mauro quan va venir al Real Madrid i li pagava s'hotel, el club, fins on jo sé, que de fet en aquell hotel va ser quan se va enrotllar, presumptament, amb Nana Obregón.

En el fons saps tantes coses de futbol, Jaume. Si passes la mà per la cara.

Només si connecten Nana Obregón, si no, no sé res.

Bé, ho deixarem aquí i demà hi tornarem a partir de les 6. Fem una pausa i tanquem la tarda amb en Garriga.