T1xC3 - Ana Rutilia Ical Choc (Guatemala)

Catalunya Ràdio, Catalunya Àudio són poques.

Ana, le diría: Florentino Pérez Florentino y su empresa

cobra conjuntamente con renace. La destrucción es el mal. No siempre lo vamos a recordar que es un desgraciado.

Som a Guatemala i la persona que parla amb aquesta contundència és Anna. advocada i activista en defensa de la terra. La lluita ha dedicat més energia. Ha estat per aturar la construcció d'un macroprojecte hidroelèctric. S'anomena Renata i ha tingut un impacte molt negatiu a la seva regió. I si el Florentino Pérez a qui interpel·la és el president del Reial Madrid, L'empresari liderava la companyia cobra. Quan es va encarregar de construir 3 de les 4 centrals del complex energètic Lane, els va plantar cara al xoc. Xile Feixas Torras, periodista, i això és Dones en lluita.

Si mires a l'horitzó, des de la carena de turons que rodegen San Pedro, Kercher distingirà almenys una desena de tonalitats de verd. un espectacle immens. L'aire transport aromes de carn de MOM, cafè i pebre. La natura no necessita obrir-se camí. Al contrari, si et despistes, es torna a apropiar de l'espai. La Pili es mou per aquest territori com si fos casa seva i d'alguna manera ho és. indigent amb mai aquest xip, com la majoria de veïns d'aquesta zona del departament d'alta Bera part viuen a ciutat a San Pedro. Però sempre que pot, s'escapa aquests turons i aquestes valls esquitxades de comunitats que, en paraules, aquí respira, descansa i es troba entre la seva gent. també la raó del seu activisme. La seva regió pateix des de fa dècades un espoli permanent de terres i recursos i l'ha de defensar davant de l'Estat i de grans empreses, algunes transnacionals. En aquest ecosistema i en aquest conflicte, l'aigua és un element central. Dient bé ni. El vell, que importància tenen anar al riu és molt de Sangre y mi cuerpo, para nosotros els maies, Sagrado significa la vida i també ahir nos de comer y amigos del Río, que un pequeño recuerdo com un riu que ho de Luso, antics que estaven nus, cerro, Bayo, les muntanyes, al riu corria el libre mente y y pràcticament, Cristian borra muchas paisaje. Y esto y muy duro para todos, porque y todos por el que sí somos y hotel amb Madrid, L'Anna rotulià ronda la seixantena.

menuda i enèrgica, els seus fills petits tot ho controlen. Es vesteix sempre amb la roba tradicional maia, amb faldilles amples que li arriben fins als turmells i que, a més, es provades emotius, acolorits els peus, ja estigui a la ciutat o bé enmig d'un terreny pedregós i ple de fang. I acostuma a portar sabates de pell fina, si elegants, sovint obertes i fins i tot amb talons importants. No deixa de sorprendre com pot caminar sense entrebancar Arce aliena a les trampes que li presenta l'orografia. I t'imagines que potser és perquè l'Ana camina com viu sobre posant-se les dificultats i les amenaces amb tossuderia. En va haver de prendre des de ben jove.

Y yo crecí en una familia de 9 hermanos y mi hermano mayor era un gran defensor del pueblo, de los pueblos indígenas que hubo una guerra, un conflicto armado que le llama. En los años 70-80 nos venían muy fuertes. Aquellos tiempos de guerra tenías que callarse la boca si no conseguía la muerte. Un 13 de enero de 1983, nosotros sufrimos la desaparición de mi hermano.

Situem-nos a Guatemala a principis dels anys 80, amb poc més de 2 anys. Entre el 1900, vuitanta-un i el 1983, més de 200.000 Persones van ser assassinades i van desaparèixer en un genocidi contra la població indígena del país. El va dirigir el general Efraín Ríos Mont, que acusava les comunitats maies de donar suport a la insurgència guerrillera. Aquells 2 anys van deixar una ferida profunda, individual i col·lectiva, en regions com a altaveu.

De part 1.000 Y 1.000 Y 1.000.

Hermanos mai ha desaparecido massa creadors. Yo creo que la guerra no és tot mucho. Y empezamos a buscar a mi hermano. Y esome M'ho mi aquí. el miedo también. Nunca lo encontré. Sin, embargo, creo que ya no así. Para mí, iguales, es de buscar y no tener miedo. Cuál es tu destino? es mi destino a desafiar, y todo.

Des de llavors s'hi ha dedicat en cos i ànima a desafiar. Va treballar de mestre en cursos d'alfabetització per a adults. En temps de guerra, aquestes lliçons es gravaven en cassets i es distribuïen de manera clandestina. Va ser una de les fundadores de l'Acadèmia de les llengües maies i també va treballar en la defensaria de la dona indígena fins que va decidir centrar-se en el dret.

Así es. Soy una de las pocas abogadas indígenas que hay en Guatemala y más abogada estudia Derecho, porque el sistema de justicia oficial que tenemos, pues no es nuestro, está fundamentado en el Derecho Romano francesa, alemán, que nada tienen que ver con el pueblo que con los pueblos indígenas de Guatemala. Los pueblos indígenas de Guatemala han sido despojados de sus tierras y territorios de una manera supuestamente legal. Guatemala es un país, un estado eminentemente clasistas, racistas, discriminados y todos los calificativos.

Així, actualment dedica bona part dels seus esforços a reclamar i legalitzar títols de propietat sobre la terra per comunitats indígenes que, en paraules, són grups que moltes vegades no tenen cap document que reconegui la seva possessió, però necessiten més que mai. Si no els podrien expropiar les terres i expulsar rus, cosa que ja passa a Guatemala, un país ric en recursos. Les activitats extractivistes apunten en moltes direccions diferents: hidroelèctriques, mineria, producció de fusta, els monocultius d'advocats, per exemple. Però, com dèiem al principi d'aquest episodi, la lluita que ha marcat la seva trajectòria té un nom propi.

Ana que renace es en poco más grande visto en estos años, empresa que tiene un complejo de 5 hidroeléctricas y que ha dejado a 1.000 De personas sin acceso al agua los ríos del río. También ha destruido el entorno natural. Ha canalizado el río Cabo en un 90%. Ha roto el tejido social. Ellos centraron, engañando a la gente, que iban a traer desarrollo, que vamos a tener energía eléctrica y que iban a generar empleo. Usaron testaferros para comprar las tierras y despojar ilegalmente a muchos de sus tierras y luego generar energía eléctrica que no es para el consumo ni comunitario, ni municipal, ni mucho menos nacional. Es para la exportación.

Ens ensenyen persona. Enfilem camins rocosos només aptes per a vehicles tot terreny dotats amb rodes semblants a les d'un tractor. Anem fent bots entre Arenas i petites comunitats fins a arribar a una de les centrals, reina hace 4, situada al riu que el linx. Mentre l'Anna observa el desastre, pensat des de darrere del recinte tancat, un dels guardes de seguretat, la Crida, no sap el que li espera.

Nos están tomando por los guardias que quieren. Venga. Clamar: no, perquè no permeteu que marca 2 gols, no coma. Pére. La vía pública es una carretera que quede donde va. La dona de l'empresari y yo tengo una càmera de fotografiar Porto. També impedeix que jo també porto. La NASA és una societat anònima que robava el Rayo, ha engalanat per mitjà adequat i ha predit per la norma per impedir el túnel. I que el pati equivocat de Público a l'hora de les mans el taló L'Anna.

així un tornado, però no sempre. Poc després esclata plorar és la frustració de no haver pogut parar la construcció de la central, és la tensió viscuda durant anys. La lluita desgasta. Després ho veurem, però ara tornem a arribar a fe.

La empresa, dueños de oligarcas guatemaltecos, los más adinerados, los más ricos históricamente, los castings Gutiérrez, los oligarquía, oligarquía, pero también empresas trasnacionales.

Per referir sobretot a coure, la companyia que presidia Florentino Pérez, fins al 2021, l'empresa que es va ocupar de construir 3 de les 4 fases del complex que estan en marxa, van perforar els turons per construir quilòmetres de túnels subterranis, van canalitzar el riu i van deixar la llera pràcticament seca, van emmagatzemar l'aigua i van prohibir l'accés lliure al riu a les comunitats que hi feien vida al voltant, tot sense ni consultar els afectats, El.

La división de Energía de la Corporación Multi Inversiones Grupo Cobra anunciaron que la central hidroeléctrica renace 2 empezará a funcionar en junio próximo en San Pedro Alta. Verapaz Florentino Pérez, presidente del grupo hace este, a donde pertenece el Grupo Cobra, y también presidente del Real Madrid, visitó el país para verificar los avances.

Y. O y moment.

Te malas ratificó el Convenio 169 sobre los pueblos indígenas y tribales de la Organización Internacional del Trabajo Todo proyecto. al territorio del pueblo de ser consultado,

y eso se respeta y eso es ley.

Y entonces, en 2017, llevamos a cabo una gran asamblea comunitaria en donde no se eligen a 7 personas para que denunciamos a renacer por no haber hecho la consulta y por la destrucción del río Kabul. Entonces hicimos una marcha de aquí hasta la capital, 22 de marzo, Día Mundial del Agua.

Vamos a entregar este amparo desde el departamento de Alta Verapaz, ubicado a unos 250 kilómetros al norte del país. Llegaron cientos de campesinos a primeras horas de la mañana para exigirle al presidente que detenga la autorización de licencias para el funcionamiento de hidroeléctricas en sus comunidades. Ese día habían todos los nombres de los que nos habían elegido en la Asamblea, pero al final solo 2 llegamos demasiados porque por miedo ya no querían. Dijeron ellos que me iban a arriesgar sus vidas y sus familias, no sólo los chips. El solista es lo más sagrado que tenemos y lo vamos a defender hasta con nuestra vida.

La.

Ana no ha tenido, pues no solo yo firmé el amparo. Són l'atur i no acovardi. Firme y llegamos a la Corte Suprema de Justicia.

Temía por tu vida en algún momento.

No, tú solo puede firmar el amparo porque tú eres mujer y no Lo tanto. entonces cómo me lo creí. Pero fue todo lo contrario. Te amenazaron. Si me amenazaron, intimidaba en mi casa y otros me decían: es que este se mete a pelear con ellos. Míos son ellos y usted usted. Bien. Luego empezaron también a criminalizar. Me denunciaron por delitos que yo no cometí. La verdad es que se inventaron cada cosa. Me dan tanto valor que dije: no puedo seguir ni escondiendo ni teniendo miedo.

No els té por, però de vegades li toca prendre precaucions. En un dels trajectes que fem a les comunitats, un veí de la zona ens atura, li explica al mar un conductor i amic de l'Anna que ha corregut la veu, que ella volta per la zona i l'adverteix que alguns habitants favorables a arribar a fer les terres esperant quan torni amb no gaires bones intencions, semblen decideixen agafar una altra ruta de tornada per seguretat, cosa que afegirà 2 hores extres a un camí ja de per si llarg per culpa de pedres i cràters. El capvespre i de tant en tant, els fars dels vehicles i luminen. Les poques persones que transiten per aquells camins són ombres fugaces que la foscor no tarda engolir. De 9, Ningú diria que som a la regió de Guatemala que produeix més electricitat a les zones rurals. La gran majoria de la població encara no té accés a l'energia elèctrica.

Dones en lluita alta Carapaz és una de les regions més vulnerables de Guatemala. 9 de cada 10 habitants viuen en la pobresa. Més d'un terç de la població és analfabeta, un terreny fèrtil perquè nazi es pugui garantir suport. S'han promès a sovint falses de llocs de treball i millores en les comunitats, i això provoca discòrdia. Les comunidades estan dividides. Dividida el bonus d'Hisenda que n'ha fet des Arroyo o disseny, que no compren de voluntàries, ofereixen les coses insignificant. Por, ejemplo, reconstruir una església on Stohl va comprar la gente i va dividir en 2 les comunidades. 5, embargo, las comunidades en el PSUC, Desarrollo desde Trillo, en termes, socialment testing, educación i seguir energia elèctrica.

Twitter, Felipe, comparteixen aquesta mateixa visió.

2 dones que Peralada Rodalies són un referent: Larrosa i la Domínguez Salam les anomena les tones de ferro. Aquestes germanes viuen en 2 cases aïllades enmig d'una vall, a pocs centenars de metres de distància l'una de l'altra. Davant per davant ens diuen i ens hem de creure, perquè la vegetació a la zona és tan densa que és impossible distingir on és l'altra casa. Per venir, la seva germana, la Rosa, s'enfilen una petita plataforma de ciment i la Crida. La seva veu ressona arreu a la casa. No hi ha cobertura de telèfon i l'escassa electricitat que tenen tot just un parell de bombetes els arriba gràcies a una precària plaques. La, el malson d'aquestes germanes va començar fa més d'una dècada, quan es va interessar per comprar rus les terres, i elles s'hi van negar. Des de llavors reben pressions i amenaces perquè acceptin de vendre.

Estas hermanas defensoras de la Madre Tierra hace varios años, la comunidad las puedas sacar de una manera violenta en sus casas Hi. varón diciéndoles: o C ponen a la de nosotros

o que nos quieren matar. Las querían linchar, quemar vivas y cuál es el interés de.

Les tires de les setmanes de Doña arrossega y comida festiu a diverses empreses del Bages.

Renace le ofreció 40.000 Euros para que abrir un camino. Pienso en todos Terreny és ERC. las fuentes de agua, cuánta es la a, pero éste se mueve todo. Los puentes de agua para la comunidad ya son mal vistas, zonas enemigas, zonas que se oponen al desarrollo. Pero esta comunidad, acto inducidas por la empresa hidroeléctrica renace La sang auster. y la CE, intimidando para que vendan sus tierras, y dice: no lo vamos, Se Encuentro Henry. saiz, Dominga las mujeres de hierro que no sean doblegado ni por la comunidad ni por la hidroeléctrica.

Tot i així, han pagat un preu molt alt per la seva resistència. Mentre les tinc al davant, recordo una foto d'elles de fa uns 10 anys: joves, determinades, un somriure desafiant i confia que els llavis de la Rosa res a veure amb les dones que veig ara, sempre dignes, però envellides prematurament i trencades a nivell psicològic. La nit abans uns desconeguts havien rondat la casa. Des de llavors, el gust de la russa ha desaparegut, ens ho explica i de cop esclaten un atac desesperat de plors sanglots. La russa viu amb por. A diferència de la seva germana, és soltera i està sola. En comptes de les habituals cases de llistons de fusta o xapa, ella s'ha fet construir una estructura de maons i ciment amb una porta metàl lica, una petita presó que li permet sentir -se una mica més segura quan cau la foscor. I malgrat aquesta infern, tenen una cosa ben clara: no vendran i tampoc se n'aniran el desgast tan evident que la defensa de la terra provoquen. Agermana Zelanda afecta en general tot el moviment. Les amenaces han acabat fent que algunes activistes cremades es retirin de la vida pública o que directament hagin abandonat el país. També hi ha divergències en l'estratègia, un lideratge que han creat divisions i enemistats entre les defensores. L'anna continua però en paga un preu ben alt. Ha perdut amics i aliats, ha rebut crítiques ferotges, se li ha endurit la pell i el to. Fàcilment passa de la ràbia el plor i tot i així, no ha renunciat a l'alegria. Té un sentit de l'humor. Sorneguer riu amb la boca plena i sobretot, manté un entusiasme gairebé infantil per la vida. Com a bona mestra, li encanta.

Establiment: El da vergüenza, vergüenza. 10.

Ter Stegen feliç entre muntanyes, cada 2 per 3 fa parar el cotxe per saludar i fer-lo petar amb els veïns, per collir herbes que li falten o per rescatar Urquía. I dies que algú es lamenta ha arrencat. Però també té temps per fer broma o la malaltia pot cridar. Més rebran del matxet que unes plantes medicinals. Riu, pren aire i continua, continua, continua sense parar.

Renfe ha construït 4 de les 5 centrals hidroelèctriques previstes a la zona. L'última va quedar paralitzada per la pressió i el procés judicial iniciat amb el recurs d'empara presentat per la rutilant. El cas va anar escalant fins a arribar a l'acord constitucional i, tot i que l'Anna va aconseguir una primera victòria, l'alt tribunal ha acabat donant la raó a l'empresa. Si la decisió es confirma i és definitiva, hi ha fins i tot el risc que es pugui desenvolupar la cinquena fase del projecte. Ara, amb el seu advocat, miren de portar el cas a tribunals internacionals. Ens trobem amb Vladimir Soto a Guatemala capital.

Y es bastante claro. En poemes que nos da esta sentencia de la Corte de Constitucionalidad vemos que es un retroceso en tema de derechos de los pueblos indígenas. Es evidente que la oligarquía guatemalteca hizo todo lo que está a su alcance para mover todo el aparato estatal y ponerlo en contra nuestra, y lo único que nos tocaría en este momento es acudir a la vía internacional ante la Comisión Interamericana de Derechos Humanos para plantear una denuncia y que, por medio de la comisión, se conozca este caso y se sancione al Estado de Guatemala por la violación de los derechos de los pueblos indígenas.

El 2019, la notícia també va anar a Madrid per una audiencia al Punt Nacional de contacte, un òrgan no judicial que vetlla perquè les empreses multinacionals espanyoles tinguin una conducta responsable i d'acord amb les directrius de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic. Lo CD amb Florentino Pérez evidentment no s'hi va presentar en persona. L'organisme va estirar les orelles a cobren. El fet d'haver estat contractada per una companyia de Guatemala va dictaminar. No els eximia d'haver de complir els acords internacionals. Me Estan L'Anna continua amb la seva cursa contra el temps per reclamar il·legalitzar títols de propietat per les comunitats. l'única manera d'evitar que els indígenes acabin expulsats i les seves terres en mans de grans empreses que les exploten. Quan finalment Aconsegueixen aquests preuats documents, li agrada portar-los en persona. Hi ha poques victòries i per tant, l'entrega de títols de propietat és sempre motiu de celebració col·lectiva gairebé catàrtica. Avui és un d'aquests dies. L'han ens porta a la comunitat ser poca por venir. A l'entrada rep una bandera vermella coronant un arbre. L'objectiu és que els forasters la vagina abans de posar un peu en aquestes terres.

La bandera roja significa comunidad en resistencia. No, cualquier persona puede venir a casa, pero nosotras entraremos.

és un recurs al qual recorren les comunitats que viuen sota l'amenaça del desnonament. La bandera indica que estan preparades per enfrontar-se a qualsevol intent d'expulsió, però també vol dir que ningú pot entrar sense el permís de les autoritats locals. L'anna rutilant. Per descomptat, la reben amb honors. Una processó amb tots els habitants del poble, on acompanya fins al saló d'actes de la comunitat, situat a la falda d'un turó una mica més elevat que la resta d'habitatges del poble. Abans de l'acte oficial fan una cerimònia, maia, Llança d'espelmes al coll i altres ofrenes al foc. Mentre gira al voltant, invoquen els diferents neutrals -No és la convidada principal. Dansa al voltant del foc amb els líders religiosos i en un moment de l'acte, la purifiquen amb unes herbes aromàtiques que després també tiraran el foc. I després, entre música de Marina i festejos, l'advocada entrega els títols.

Este momento era tant.

Anhelado, ansiado por la comunidad se ponga el pueblo.

Y es que empezamos a conocer ese derecho ancestral

de las comunidades tras recuperar la tierra y el territorio. Entrega Y estos momentos.

Horas donde está el este.

Me da mucho que sea una mujer, porque las mujeres somos las que más supremo no. Se el saló se.

Ha estat relleu. Ninguna persona. Y. Per arribar a aquest moment hi ha molta feina de picar pedra,

moltes trucades incòmodes i moltes visites a les administracions legal. Otilia sap que si vol que l'escoltin, ha d'anar tan amunt com pugui. Per això, sempre que pot portar els casos davant de les comissions pertinents al Congrés dels Diputats a Ciutat de Guatemala. Ens hi trobem a l'entrada ben d'hora al matí avui i acompanya els representants d'una comunitat que veu com la seva regularització porta anys bloquejada per arribar a temps i no quedar aturats en les peces trànsit matinal de la capital. El minibús que els ha portat ha sortit poc després de la mitjanit. Han passat més de 8 hores en ruta. Tot i així, l'Anna està pletòric.

Venimos a una reunión con la Comisión de Ambiente. Gracias, cuántos días menos de la comisión de ambiente.

Era raro y la palabra la distancia Ana y de San Pedro Kercher.

Sainz, juveniles y persona, va a tratar el tema de la regularización de la tierra, de la política de Sampedro, y esperamos también que no sea como pedir a Kaká y perder el tiempo. Y si no queremos ser escuchados porque realmente hay demandas que llevan más de 28 años y no ha sido atendido,

en este caso hay que cumplir los requisitos que están establecidos en el reglamento. En el reglamento del proceso de adjudicación y regularización.

Puede ser que un trámite bien dentro de una institución del Estado tardé 20 primeros mueren la gente, son los verdaderos guardianes de nuestros bosques, de los pocos pulmones que nos queda. El sistema, yo solita o unos cuantos, no lo podemos cambiar, pero la voluntad de los funcionarios y los empleados, si se entiende que dar para que las comunidades acceden a tan anhelado título de propiedad de la tierra, un estuche, un indígena, un mayor sin tierra, no es más muchas semanas,

pero no me regañaba. Se. Muchas gracias, es licenciada en por esa voz que siempre nos pone firmes.

L'anna Otilia descansa a poc a més del reconeixement dels títols de propietat i la seva feina com a advocada i notària també assisteix de manera gratuïta dones i nenes víctimes de maltractaments o violacions. Ens explica que la seva regió és una de les primeres amb violència sexual i embarassos de nenes i adolescents. Entre feina i activisme li queden poques hores per dormir quan necessita recuperar forces. El seu refugi és ser much xampú. també un santuari de la natura, un espai protegit on el riu Avon s'amaga sota terra per tornar a aparèixer diferent. Només unes desenes de metres més enllà, entre mig al riu forma unes piscines naturals en què l'aigua agafa una tonalitat turquesa de fons. Se sent el so dels centenars d'ocells i dels macacos que habiten en aquesta entorn. A l'Anna li agrada especialment. Van obrir amb les seves 2 filles i el seu nét no.

Un lugar sagrado. Es un lugar de respeto, es un lugar donde venimos a llenarnos de energía. Ante esta persecución, ha pasado por la cabeza abandonar, dejar de ser defensora de la Tierra jamás. Un momento donde yo nací aquí, en este territorio, que aquí tengo enterrado, el ombligo. Aquí nací, aquí crece, aquí estoy y no pienso pedir exilio a otro país. Aquí está la lucha en la lucha de los territorios. No puedan. Si renace 5 acaba instalándose aquí. Esto está en riesgo. Gana, Claro que sí. Otra hidroeléctrica más sería la muerte de todo lo que existe en este entorno. Es el desarrollo que pregonan. No nos vamos a permitir. Tengo un cheque, un nieto, se, y yo quiero que él y todos los niños y los que no han nacido puedan algún día venir a casa y todavía ve lo que nos queda. Esa agua, esas mariposas, esos árboles, respirar el aire fresco, ver el abuelo, son nosotros,

somos un elemento más dentro de todo lo que existe. Somos parte de, No somos dueños de, no tenemos derecho a destruir la creación.

Va ser much i un mirador situat a 700 metres d'altura. Mitja hora de pujada, amb un pendent continuat per un entramat d'escales i passarel, les enganxades a la roca, un suplici enmig de la calor sufocant i la humitat. En un principi l'Anna assegura que aquesta vegada no hi pujarà. Després s'ho repensa i pas a pas va pujant tossuda, sense alè. Quan finalment arriba a dalt de tot, s'estira uns minuts en un banc, però de seguida salsa i avança fins al mirador. Observa al seu voltant i somriuen El Dones en lluita.

Un pot gastar 3 que produït per The Mediapro Studio amb la col·laboració de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Producció: Susana Ortega González, edició sonora: Sergi Cutillas, coordinació: Albert Murillo, Coletes, Direcció i guió Txell, Feixas Torras i Oriol Andrés Gallardo.

Catalunya Ràdio, Catalunya Àudio són poques.