Àngel Casas explica l'origen del turisme

El nostre historiador de Capçalera, Àngel Casals, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Com estàs, estimat?

Bé, bé, bé, jo no passo fred, per tant, bé, no.

L'Àngel Casals, per qui no el conegui, si sou nous a La Solució, és historiador, és professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona i membre del Consell Assessor de la revista Sapiens. Àngel, a veure, aquest tema me'l vas proposar tu, eh? Sí. Tu saps quan es va inventar el turisme? I dic, no en tinc ni idea. Quina edat te l'hi poses, Malcom? Va, molt llet, molt llet. Principis del XIX. Principis del XIX, tu ho has fet millor. Jo vaig fer les respostes tímides. Això als 60, no? Si ments del turisme als 60. No és ben bé així. Àngel, per què ara som en un moment de la història on el turisme, o millor dit, els turistes, estan mal vistos?

Perquè ara n'hi ha molts. I perquè el turisme era una activitat d'elits que s'ha acabat massificant, bàsicament perquè la gent pogués tenir les sensacions que tenien aquells turistes de debò del segle XIX, com deia el Malcolm, que era el turista turista.

El temps ho perparteix tot, al final. Les coses comencen xules i després s'esguerren.

Sí, de fet, ara turistes, ara sembla que viatger és la paraula maca i turistes la paraula 80. No volem ser turistes, volem ser viatgers. Tots, però al final creem que hem de ser turistes. Però tots som turistes en algun moment.

Parlem de la invenció del turisme. A veure, a qui podem dir que s'inventa el turisme, Àngel? Els romans. El

turisme i la segona residència. Ja ho inventen ells. Ens hem d'imaginar els romans que viuen a la ciutat de Roma, una ciutat d'una mica més d'un milió d'habitants, bruta, massificada, etc. Per tant, la gent que tenia. Diners, la seva aspiració era tocar el 2 a la que arribaven les calors, diguéssim, per no aguantar les olors del tiber i tot això. I on se n'anaven? Van crear veritables resorts turístics, el més important és el de Baies, que estava, perquè està sota l'aigua, estava al golf de Nàpols. Ah, amic! Totos no eren, eh? Era una mena de centre de la Beautiful People de l'època. Juli César tenia casa allà, els emperadors tenien casa allà, o sigui, tothom qui era algú a Roma tenia.

Sempre el centre de la Beautiful People sempre és Itàlia, eh? T'has fixat?

Tenia una residència allà, però era tan així que era. Es podria dir, sense exagerar gaire, que era una mena de precedent de Las Vegas. Perquè a més a més construïen edificis exòtics, uns temples que teòricament estaven dedicats a deesses, però en realitat eren balnearis i centres d'aigua espectaculars. O sigui, així com ostentós i pompós i exagerat. Absolutament, i fins i tot tenien una atracció que era una piscina suposadament de peixos ensinistrats. Pff! M'encanta. Com a molt al·lucinant. Peixos ensinistrats. I llavors, això, grans cúpules, etc. Això, diguem-ho així, amb el pas del temps es va enfonsant, avui està sota l'aigua, però. Avui encara es pot visitar com a turista si algú està disposat a fer una petita immersió a 4 metres de profunditat. Allà es trobarà les restes dels palaus de Baies i tot això. És un viatge original i molt recomanable. Malco, m'empega molt per tu. Sí, jo aniria. Un escafandre,

posar-t'hi allà a veure com era l'antiga Roma. Bueno, antiga Roma, els antics romans.

M'encantaria, m'encantaria. De fet, no coneixia aquesta història i ara m'està picant la.

Parlem de com evoluciona el turisme quan cau l'imperi romà, perquè clar, els romans, ara ho dèiem, ho inventen una mica tot, el turisme entre cometes de masses, les segones residències, però clar, acaba caient l'imperi romà. Segueix havent-hi viatges per esbarjo quan cau l'imperi romà?

Primer, apareixen les fronteres dins de l'imperi on hi havia i segon, desapareixen les vies romanes, que era el camí, la forma de moure's més segura i més ràpida. I per tant, el turisme o el viatjar paral·licient desapareix i el que començarà a aparèixer a partir del segle X. És el turisme, el que avui en diríem turisme religiós. Turisme religiós. És a dir, anar a veure reliquies religioses perquè la visita a aquests centres religiosos servien per eliminar anys de purgatori o per fer-se perdonar els pecats.

Que ens ha quedat una mica, eh, a nosaltres, perquè ara quan visitem llocs, de seguida dius, no, anem a veure aquella església romànica que hi ha, aquella església gòtica, ens ha quedat allà en la cultura, això del turisme religiós. T'he tallat, explica'm, explica'm.

Sí, no, no, llavors, clar, el primer gran centre turístic, religiós turístic, de la Cristianitat, no és Roma, com ens podríem imaginar, sinó que és

Santiago de Compostela, Sant Jaume. Clar, el Camí de Sant Jaume.

I llavors el Camí de Sant Jaume que comença a dissenyar-se a partir del segle XI, segle XII, i que acaba sent la veritable ruta turística dels europeus.

O sigui, m'estàs dient, perdona que busqui el titular, Àngel, que el primer boom turístic de la història és el Camí de Sant Jaume? Sí. De tota Europa? De tota Europa. De tot el món, no?

Podríem dir de tot el món, clar. Allò, sí, sí. Perquè entorn d'aquest camí de Santiago, clar, s'han de crear hostals, s'han de crear hospitals, s'han de crear passos perquè la gent pugui anar circulant, és a dir, llocs on els pelegrins puguin menjar.

Clar, s'estructura tota la base turística, no?

Hostals. Exacte, és a dir, tota la part nord de la península ibèrica acaba convertida, o la faixa aquesta, acaba convertida en un lloc on viuen. En bona mesura del turisme religiós, d'aquests palerins que hi van. I tant és així. Que podem dir que la primera guia turística que s'escriu a la història és una guia turística

per anar a Santiago. Què me'n dius? La primera guia turística és una guia per anar a Santiago? Em flipa.

Sí, és a dir, i a més molt, molt, molt antiga, el 1135. 1135. S'escriu un llibre que porta el nom del Codi Calistí, que és un llibre que té sis parts, i llavors les quatre primeres són oracions, coses devotes, etcètera, però la cinquena són consells pràctics per fer la ruta de Sant Jaume. I llavors.

És com la com li diuen la guia. Ai, com li diuen? Trotamundos,

la històrica Trotamundos, no? La primera Trotamundos. I a més a més amb la mateixa filosofia, que era llocs on pots anar a menjar sense que t'estafin. Ah! Ah, m'encanta! Un mini-planet, sí. Un mini-planet. Altres ermites o llocs on pel camí val la pena parar-se perquè hi ha elements de devoció o restes de sants, etc. També, i molt important, aquells rius que es poden passar a peu, perquè si ho preguntes t'enganyaran i et cobraran per passar-te en barca.

Buah! És que també et dic, la història de la humanitat, és que anem repetint i repetint patrons, eh?

Un poc evolucionem massa, no? I fins i tot, com una part de la ruta passava pel que era Navarra i Euskadi, per la legenda de Parrabausquera, i el que l'escriu, tot i que està en llatí, és francès, el que fa és una mena de diccionari euskera-francès-francès-euskera de les paraules bàsiques per demanar menjar, per demanar no sé què. És que tal qual, eh? Sí, sí, és una cosa com molt curiosa. Però que es considera que, amb tota justícia, es pot anomenar la primera guia turística de la història.

La primera guia turística de la història, el Còdex Calixti. Per cert, em diu el Nil que el 2011 van robar el Còdex Calixti de la catedral de Santiago de Compostela

i que el van acabar trobant. Sí, el van robar un lampista o un treballador de la pròpia catedral.

El van trobar en un pàrquing mesos després. Em sembla extraordinari, però quina mena de protecció tenen aquests còdexs?

No era una guia de butxaca. És voluminosa.

932017474 932017474 932017474 Hi ha regal associat que de seguida us diré quin. Fins ara hem descobert que, evidentment, com tot, s'ho inventa l'imperi a robar. Que el Camí de Santiago és el primer lloc de viatge, de paralització, el boom turístic, podríem dir, el primer boom turístic que es produeix al llarg de la història, i no sé si s'emportaven souvenirs del Camí de Santiago, ja estem parlant del 1300, el 1135, perdona.

Sí, no només de Santiago, o sigui, arriba un moment, el que passa és que és molt complicat datar quan comencen, però ja a l'edat mitjana, la gent que feia aquestes rutes de peregrinatge, fos Santiago, fos Roma, fos Jerusalem, una de les coses que s'enduien era una mena de segell de plom que es feien, que era la prova que havies estat. Segils de plom, ara et fan com un passaport també. Exacte, i llavors, suposo que és perquè són allò recordant aquests primers. Llavors la gent el que anava era a buscar això. Quina era l'altra cosa que la gent s'enduia d'aquestes visites? Què s'enduien? Doncs, per exemple, objectes teòricament miraculosos. Per exemple, els que anaven a Canterbury, que anaven a buscar, que anaven a veure les restes de Beckett, el que va assassinar pel rei, que es considerat un màrtir, Allà s'explicava, a Canterbury, que els frars havien col·locat una gota de la sang de bé, que tenen un gran barril d'aigua, i llavors venien flascons amb aquella aigua que tenia una infinitésima quantitat de sang que teòricament era miraculosa. Llavors tant podies prendre-te-la per curar-te una malaltia com te la podies durar al damunt. Llavors la gent comprava aquests flascons per endur-se'ls a casa, etcètera. ¿Podem considerar que aquest és el primer souvenir de la història? Seria els primers, no sé si els tregeix de plom segur i aquests també. I clar, i aquests si ens hi fixem. Avui en dia encara es fa. La gent que va a l'Urdes el que porta és les ampolletes d'aigua de l'Urdes, l'aigua Miraculous de l'Urdes. Per tant, fa mil anys com a poc que s'estan fent servir aquesta mena de productes.

Estàvem parlant del Camí de Sant Jaume, del Camí de Santiago, el Camí de Santiago el coneixeu tots, però a banda del Camí de Sant Jaume també hi havia molts altres destins populars. Ens remuntem, estem parlant de l'any 1135, aproximadament estem parlant amb l'Àngel Casals, historiador, professor d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona i membre del Consell assessor de la revista Sapiens. A veure, tirem en tres, anem a la publicitat i entrarem a fons.

A Roma. A Roma. A Roma, un detall curiós. És a dir, a Roma comença a ser un destí turístic a partir del 1300, quan els papes s'inventen el jubileu. I s'ho inventen per fer calés? Absolutament, perquè a Roma estan runes i l'han de.

Que m'estàs dient que a l'Església s'inventa coses per fer quartos? No! Va, anem a la publicitat i de seguida hi aprofundim. Estàvem parlant de Roma, un altre d'aquests destins populars que es posa de moda al 1300, bàsicament perquè al Vaticà diuen. Ai, perdona, al Vaticà. Al Vaticà era?

Encara no s'havia creat, no? Els estats pontificis

han dit llavors. Els estats pontificis, encara no era formalment el Vaticà, van dir, calla, hem de portar quartos cap aquí.

Sí, perquè hem de tenir en present que la Roma Imperial va quedar destruïda i llavors tornar a refer la ciutat, això no es va acabar de fer fins al segle XVII. Per exemple, quan nosaltres anem a Roma i veiem Sant Pere, Sant Pere és de Romini del segle XVII i això es va pagar en bona mesura amb els diners aquells dels pelegrins que anaven allà a veure la tomba de Sant Pere, justament, no? Altres destins? Jerusalem, clar. Home, Jerusalem. Tu també hi has estat, no, Malcolm? Aquest sí que era. Hi ha per viatgers, molt viatgers, perquè era perillós, s'havia de fer per mar, allò, quan ocupaven els musulmans, tot i que els musulmans permetien la presència de pelegrins, no era un destí massa segur, per tant, però era el viatge I després n'hi havia un món més, perquè, esclar. Cada ciutat important o cada rei important va a buscar, vist que el negoci era aquesta atracció de les relíquies, anar a buscar relíquies que cridessin l'atenció. Una de les més famoses que tothom coneix és la sábana santa de Turí. La sábana santa de Turí, que no estava a Turí originalment, que estava a França. La compren els ducs de Saboya per poder-la exposar a Turí. Però es coneix des del segle XIV. I allà en el segle XIV es va dir que era falsa. Això ho va dir la pròpia Església. A més, és falsa, és que no té massa recorregut, això. Encara que la gent va continuar creient-se-la i per això la van comprar als Ducs de Saboya, per poder-la exhibir, que la gent anés a Turí a veure la Sabana Santa. I allà estava. O, per exemple, el sangrial, les històries del sangrial. Ara mateix a Europa hi ha comptabilitzats 200 sangrials. Vull dir que tenim la cristalleria sencera de Jesús,

no només una. Però mira, és aquelles mentidetes o aquelles no veritats o aquelles coses no confirmades que dius, bueno, és igual, però a mi em fa curiositat

de veure-ho, no? Sí, però doncs no gaire lluny d'aquí en tenim una, a València, hi ha un sangrial que era el que havien comprat els reis i allà tenim un sangrialt on està exposat? a la catedral ara tothom a València si algú vol fer una mica més pot anar fins a Lleó i allà en trobarà un altre o pot anar fins a Oviedo i en trobarà un altre i si té ganes de viatjar a França hi ha un 4 o 5 i a Anglaterra uns quants més i a Alemanya també a Colònia pot anar a veure les reliques dels Reis Mags com? l'emperador Fredric Barbarossa les va comprar per exposar-les.

Ara m'has deixat morta. Podem anar a veure les relíquies dels Reis Mags a Colònia? Són unes tombes, però sí. Bueno, clar, però em sembla apassionant.

Sí, bueno, clar, si tu creus que són els

Reis Mags. Deixa'm creure,

Reis Mags. Deixa'm creure, per favor, deixa'm creure. Són dels Reis Mags i punt. I la Meca?

La Meca quan comença a ser aquest peregrinatge obligatori? Clar, és un destí turístic en el fons,

també. Sí, la Meca comença a ser-ho a partir del segle IX nostre, és a dir, quan es defineix el que és el dom ortodox de l'Islam i llavors es posen els llocs sagrats de l'Islam. Primer, el més important és la Meca, perquè és el lloc de l'origen de Mahoma, i l'altre important és Jerusalem, perquè allà és sobre la roca de Jerusalem, on hi ha l'actual mesquita, és on Mahoma va veure Alà. I per això és també la ciutat sagrada dels musulmans.

Anem cap al Renaixement, perquè tu dius que aquí apareix un model de viatger totalment diferent del

que havíem parlat fins ara. Sí, aquí apareix el viatger que és la persona que té molts diners, normalment són nobles, són nobles que, com a culminació de la seva formació i abans de casar-se, fan un viatge per Europa, que en diuen el Gran Tour, i normalment són nobles del nord, anglesos sobretot, també del nord de França, escandinaus, que fan una ruta que gairebé tots feien la mateixa al final, que és començar per París, després de París anaven cap als Alps, molts d'ells intentaven atravesar els Alps en hivern, perquè així parlava d'aníbal i els elefants, i així es quedava molt més xulo. I ja ho aconseguien? Sí, en aquella època bastants. I llavors arribàvem fins a Roma. Feien Itàlia i després tornaven. I això és el que fixa, especialment en els norteuropeus, un seguit de punts que després es converteixen en autentics punts carismàtics del turisme. Roma, Venècia. Perquè, a més, aquesta gent el que fa, quan se'n torna a casa, no compra un souvenir, no compra el segell, o no, no. Compra o s'endú peces autèntiques de l'antiga Roma o de. Hi havia quartos aquí. Sí, o les robaven. Però això també va provocar que alguns d'aquests grans pintors, sobretot dels barroc italians que nosaltres coneixem, feien diners fent quadres per turistes. O sigui que feien souvenirs de pasta. Sí, per exemple, Canaletto. Molts dels quadres de Canaletto ell els feia perquè els compressin els viatgers britànics. Em sembla extraordinari. I a quan es podia vendre? Doncs no ho sé, però no eren especialment cars. Òbviament no estaven a l'abast de qualsevol butxaca, però aquest home anava pintant allò un darrere de l'altre i passaven i compraven. Aquest turisme, dius tu,

que va molt marcat per dos conceptes, la burgesia, que ara ho dèiem, teníem quartos.

No, no, no, noplesa, no, no, aquests no eren burgesos. Ah, noplesa, perdona. Aquests no els hi venia d'un dia, aquests hi podien passar mesos o un viatge aquests podia durar anys, aquests anaven fent. Quan el viatge als burgesos ja és una altra història.

Ah, val, aquí hi ha un altre canvi. Exacte. D'acord, expliquem això de la burgesia. Bé, quan arriba la burgesia,

la burgesia, com que ja no té tant temps com els nobles per fer turisme, ha d'anar més ràpid. I afortunadament s'inventa el tren. I això permet els viatges més curts. Però això obliga a una altra cosa, que és a la invenció dels hotels. Perquè aquests burgesos són gent de calés que es volen allotjar en llocs còmodes. I no n'hi havia. O sigui que els hotels s'inventen gràcies als trens, en certa manera. Fins a cert punt, sí, sí. Aquests burgesos que van viatjant fins que arriba el senyor César Ritz i s'inventa l'hotel de luxe.

Haurem de parlar un dia de la inversió dels hotels. Ens fem els temes a sobre.