Antoni Bassas: "Pagaria perquè la política catalana acollonís l'espanyola com el Barça al Madrid"

Paperot, paper o document, especialment si és de poca importància o de contingut poc rellevant, actuació desafortunada, ridícula o poc digna que deixa en evidència qui la fa. Benvinguts a la millor hora del dia, són les 4, aquí Francesc Garriga.

No em diguis que no ho vas gaudir, Antoni Bassas. Molt.

Tot. Sí, sí. Des del principi fins al final. Vull dir, des de dissabte fins al diumenge. És que ha estat un cap de setmana que, segons com, és. Bueno, a més, el diumenge, el partit va acabar a les 6 de la tarda, però a les 12 de la nit encara hi havia teories de la conspiració. Espera, espera. Vestidures esquinsades. No, no. Una gran, gran nit.

Sou de circ? Marta, Judit, Pastor, bona tarda. Gents. Gents, eh? El circ, no. El de Mourinho, sempre. Aquest, aquest.

Només he anat un cop. No em va agradar gaire, no.

Arriba a les cases de tots el circ de Mourinho! Per què ha tornat? El Mourinho de sempre, el Mourinho de tota la vida, el Mourinho que ha perdt els papers.

Yo pensaba que encontraba una liga diferente de la liga que yo he dejado. Me han dicho que no y me han explicado por qué no era diferente de la liga que yo he dejado aquí años atrás.

El Madrid va a perdre y, a sorpresa, Mourinho va a sortir amb l'artilleria. I no només l'artilleria, també això. Mira, mira, això.

Podríamos ahorrar la conferencia estampa porque la historia del partido está aquí. Son dos tarjetas rojas claras.

Mourinho brandant un paperet amb imatges sobre jugades amb Bellingham i Valverde i que l'àrbitre no va sancionar amb traceta vermella. Quan vas veure Mourinho brandant un paper, quin gust, no?

Sí, però al mateix temps ja molt cansat, molt pesat. Remed és allò que dèiem ja fa una setmana de música per les meves orelles, o sigui, tenim la Lliga allà on ha d'estar, el Barcelona, set partits, set victòries, marcant gols, enamorant tot el món del futbol, i el Madrid, igual de malament que les dues últimes temporades.

Fa un paper, però d'on va sortir aquest paper? On van imprimir aquestes fotografies? Qui va imprimir aquest paper? Hem activat l'equip d'investigació de la tarda de Catalunya Ràdio perquè el periodisme d'investigació corre per les nostres venes. Ens hem infiltrat als budells del Riad Air Metropolitano. I això és el que us podem explicar, Judit.

Segons ha pogut saber la tarda de Catalunya Ràdio. Això és veritat, eh? El Real Madrid utilitza una impressora a tots els partits per poder imprimir alineacions, tàctiques o altra documentació que puguin necessitar. Aquelles gràfiques que tenen a les tauletes les imprimeixen. Una impressora que acostumen a deixar al vestidor. I des d'allà al vestidor, és on es va imprimir aquest paper. Que duia ahir Mourinho. Van fer servir, per cert, un dinar quatre o anar darrere, d'altra banda. Hi havia dades de l'Atlètic de Madrid.

El Madrid viatja amb una impressora.

Això és. Tan poc pràctic. T'ho imagini, hi ha un senyor que es dedica a carregar una impressora cada desplaçament

del Madrid. Sí, sí. Trump també viatja amb una senyora que porta una impressora. Natalie Harp, doncs bé, al Madrid també té una persona que porta a la bossa una impressora. Hem preguntat al Barça, perquè la investigació no s'acaba aquí. I atenció, el Futbol Club Barcelona també imprimeix documents, però no porta impressora amunt i avall. El Barça fa servir sempre impressores que li cedeix al club local, al lloc on jugui, per tant. El Barça depèn de la bona voluntat dels rivals, el Madrid amb això.

Però cal anar imprimint a dia d'avui. A l'era de la intel·ligència artificial.

No, i el que em crida l'atenció és que tu veus Mourinho a la banqueta i porta una llibreteta d'aquella d'anelles. Com el Bengal. I en paper i boli va. I en canvi es fan imprimir. Com ha passat el temps, per segons què? La impressora. A part de tota la broma de la impressora, Mourinho el que va a fer és criticar els àrbitres. Criticar. Res, hem fet un petit resum per no aburrir-vos amb les perles que va deixar anar.

Quien tiene que estar muy feliz es el comité de designación arbitral. Ha sido todo muy extraño. Una semana antes ya se sabía quién era el árbitro. 41 años. No tiene internacionalización, pues no será porque es un gran árbitro. Ha venido aquí y no ha podido con la presión. Y después el señor Trujillo, que ha sido el VAR. Fermín Trujillo. Tiene una historia muy completa. ¿Cómo van los partidos del Real Madrid? Cosas que se han visto en las últimas semanas aquí en este estadio. El gol anulado al Osasuna es para reír. El penalti al San Sebastián es para reír. El penalti del Barcelona es para reír. La no expulsión. Si nos dejan en paz y tranquilos, y nos dejan competir en igualdad de circunstancias con todos, falta mucho. No quiero ir lejos y decir que esto estaba preparado.

No estaba preparado, dijo Mourinho, no voy a pensarlo, pero ya lo he dicho.

No, és una cortina de fum de manual. O sigui, quan tu la fas molt grossa, és a dir, el teu equip no juga res, no millora en res el que hi havia, t'has equivocat amb la plantilla, no saps millorar una plantilla ni millorar un joc, necessites una cortina de fum de dimensions colossals. I aleshores, ara, en comptes d'estar parlant del Barça i de la temporada extraordinària amb què ha començat fent un futbol extraordinari, Estem parlant d'aquest senyor. Aviam una cosa. El senyor Trujillo. El senyor Trujillo, el Osasuna i tot això. El Madrid va jugar dos partits al Bernabéu, un de Champions contra l'Inter i un contra el Rayo. Sabeu com van acabar? Amb el públic del Bernabéu xiulant el seu equip. Per què? Perquè estaven jugant a res. Sí. El Madrid aquest any paga els resultats de les males decisions dels últims anys. Entre altres coses, per exemple, haver renovat Florentino Pérez. Ahir a la Copa. Va haver-hi un moment que ho van dir ben clar a la copa. Diuen, bueno, disfruten de lo votado. Aleshores, si tu vas a buscar un entrenador pensant que faran coses que feies fa 15 anys en un món del futbol que evoluciona com evoluciona, és que és impossible que et surti bé. I la comparació és odiosa. O sigui, tu poses un micròfon als seguidors del Madrid quan acaben els partits del Bernabéu, i de cada tres, dos et parlen de por què no mos fitxava Rodri, per exemple, i així tot.

Deixem-nos amb la conversa. Albert Martín, bona tarda. Tu volies parlar del preu de la gasolina, però ja que passaves per aquí, et deixo fer un comentari de Maurinho.

Mira, aquesta setmana el meu fill, que té uns anys, em preguntava per què de vegades sent la gent dir por què. I aleshores vaig dir coses, coses. Estic fallant com a pare. Aquest nen va ser una mica de referència audiovisual. Educació. I vam fer una mica de YouTube i vam anar a la roda de premsa. Li vas posar la roda de premsa? Sí. Primera cosa sorprenent. A la roda de premsa en cap moment diu por què. Sempre diu por què. Però en l'imaginari no sé. Ha quedat el por què. Ha quedat el por què. I ens hi vaig explicar. Mira, això ho fa perquè d'aquesta manera no parlava de futbol. Però clar, ha explicat a un nen d'11 anys. Va gaudir de la visualització, el teu fill? Va gaudir, va gaudir de l'experiència. I va quedar tot edificat. I clar, al cap de tres dies. La pregunta és, el meu nen d'11 anys ho pilla? L'afició del Madrid ho pilla? Quan surt Mourinho i fa això? Deixa'm preguntar-li al

Ciro López, que el tinc en línia. Ciro López, bona tarda.

Molt bona tarda. Ja un consell. Digue-li a la gent del Barça que quan vingui al Metropolitano que porti la fotocopiadora.

La impressora, és veritat. Crec que aquesta vegada no la deixarà el Miguel Ángel. Exacte, és veritat. A l'Atleti de Madrid no li deixarà a Deco la impressora, és veritat. Que porti la fotocopiadora.

Tu què? Una pregunta que li faig al Toni. Quan el senyor Fic es va queixar. De l'arbitratge en l'eliminatòria de Champions i quan va perdre en la Copa en l'Atlético de Madrid, era una cortina de fum també? O sol és el Mourinho el que fa cortines de fum?

Només és el Mourinho el que fa cortines de fum. No n'hi ha més preguntes, senyoria. Era una crítica justificada. Això és el que ha dit l'Albert. Ai, ai, ai. D'ahir, no. Escolta, Ciro, insisteixo, tot el que està passant, inclòs aquesta conversa, és música a les meves orelles. Si vosaltres us voleu creure les mentides que us diu el Chiringuito, i que us diu Florentino, i que us diu Mourinho, doncs endavant, sigueu feliços. Ara, nosaltres serem bastant més feliços.

A mi, jo, des de fa molt temps, no parlo en el Florentino. Des de fa molt temps, afortunadament, no veig aquest, el Chiringuito. O sigui, en això, no, no. Jo tinc la meva opinió, que és molt pròpia, però, home. Podrà queixar-se, com tots els entrenadors quan perden.

La cosa és queixar-se. Siro, per favor. No s'està queixant d'un àrbitre. S'està queixant de l'àrbitre de l'altre dia. Estan dient que no puc guanyar aquesta Lliga. Està escrit que aquesta Liga els àrbitres li donaran al Barça. Això no ho he escoltat. Aviam, quin és el subtext de tot això?

Si nos dejan competir en igualdad, podemos competir.

Repeteixo, Mourinho és l'únic entrenador que no es pot queixar dels arbitratges.

El que no pot fer és no acceptar cap crítica sobre com juga el seu equip i considerar que

tot el que li passa és culpa dels àbitres. Primer, el que fa el Mourinho, que potser faria el mateix si no li pregunten, és contestar les preguntes dels mitjans de comunicació que tots anaven enfocades en el tema de l'àbitre.

El portava ja imprès del vestidor. El portava de casa. Ah, bueno, però.

Home, perquè esperava les preguntes, i segurament, jo ja ho he dit, segurament si no li pregunten sortiria i diria perquè ja estava preparat, i si no estava preparat, doncs igualment, sortiria per dir la seva. Però al final també el que fa és respondre a les preguntes que li fan. Jo ho repeteixo, si després podem parlar, que potser el Madrid no hagués guanyat, que el que va fer a la primera part en 0-0 era el que era el partit, o sigui que ni el Madrid estava jugant a res, ni l'Atlético de Madrid tampoc. Però home, podrà queixar-se perquè el d'ahir hi ha dues jugades que són escandaloses. Toni, són escandaloses. I si això li passa al Barça, també estaríeu cridant

de com pot ser que acabi. És igual, és igual. És a dir, jo entenc que aquí hi ha una discussió, entenc el que diu el Ciro, i evidentment el Madrid té tot el dret a queixar-se, més enllà que el que fa Mourinho no és queixar-se, és posar en dubte la competició. En tot cas, Ciro, el que són números, el Madrid a 6 punts del Barça, amb un. Això és el que preocupa. Amb un clàssic d'aquí un mes que A tu t'amoïnarà, eh? No els hi ha gaire. Tu creus, Siro, que en algun punt pot córrer risc Mourinho?

No, risc. Mira, correrà el mateix risc que el president, perquè si es perd en el Barça i el Madrid en la jornada es posa a nou punts del primer, per mi seria irrecuperable, veiem com està jugant el Barça i el poc futbol que fa el Madrid, seria irrecuperable i llavors jo crec que la gent assenyalarà més. Els jugadors, com va passar en el Alonso, ja el president que el Mourinho. Perquè, clar, si el Madrid no ha fitxat un substitut del Rodri, una vegada que el Madrid no va prioritzar el fitxatge del Rodri, Pues lo normal es que amnésia por un altre. Però això no és una decisió del Mourinho. Ha sigut una decisió de la direcció tècnica del Madrid. I en aquesta part hi ha també el Florentino Pérez. Igual és que, com dic jo, és que és una cooperativa. La direcció esportiva del Madrid és una cooperativa. En un cap que és el president del Madrid. Jo crec que si es perten al Barça, els 13 aniran pels jugadors, pel president i després, l'última vegada, segurament pel Mourinho.

Bé, això queden encara moltes setmanes, ens queda un mes per su capà, i tres setmanes sense futbol, per tant, tres setmanes com a mínim amb el Madrid a sis punts. Seran llargues, eh, per nosaltres. En Madrid, especialment, sobretot si escoltem I per Rafinha, que ha de fer 32.000 quilòmetres. Sí, sobretot si escoltem Bassas, i ara hauríem de gravar la cara del Bassas, a veure allò, com si fóssim un unboxing, perquè vull que escoltis els comentaris de Real Madrid Televisión d'ahir, en el postpartit, que sé que és una cosa que no fas tu habitualment, i t'ho volem fer passar. És com una teràpia de xoc. Això és el canal oficial del Reial Madrid. No hem d'anar d'excursió, no? En principi no, però la sensació que tindràs és com si et llencessin per un barranc.

Porque está anestesiada la propia sociedad con el Barcelona, al que se le admira, en vez de recriminarse lo que ha hecho. Esa sumisión social, política, institucional, mediática, se suba también la arbitral. Y hemos llegado a lo último, que es ayer, por ejemplo, ganan en Sevilla. Tenemos que escuchar al míster, que a mí me cae muy bien, del Sevilla, Luis García. Tenemos que escuchar diciendo qué buenos son cuando les han tangado en una jugada donde se va solo a jugar del Sevilla y para el juego por una falta. Acaba elogiando a lo bien que lo hace el Barça, probablemente porque él sabe que rajar del Barça, que se lo digan a Bordalás, rajar de los arbitrajes, le va a penalizar. Sí, sí, criticar el Barça penalitza molt

Espanya. Que ho tenen tot, tot, o sigui, el sistema, els que encarnen el sistema mediàtic, polític, econòmic, el palco del Bernabéu, el PP, l'Aznar, tot, el Tribunal Suprem, la Guàrdia Civil, els que ho tenen tot, tot, tot, tot, tot. Diuen que els entrenadors dels equips contraris del Barça estan acollonits de criticar el Barça. Submissió social i política. Hosti, ho trobo, de debò, històric. Ja ho vaig dir un dia. El més injust d'això és que si Espanya té dos Mundials és gràcies al Barça.

El femenitres. I això encara fa.

Bueno, gràcies. És que també és del Barça. No li donaré torn de rèplica al Ciro perquè no acabarem. Ciro, anirem parlant, anirem parlant, que es farà molt llarg, això.

No, no, escolta, si pots donar-me la rèplica, a mi no em representa aquesta opinió. O sigui, perquè això és una malaltia.

Ah, dius la del Real Madrid Televisión, no la del Bassas, eh? No, no, ja s'ha entès.

La meva segur que no, però la del Real Madrid Televisión tampoc. Això es diu Barcelonitis, i jo afortunadament no la tinc. I jo he criticat també la madriditis que a vegades també he escoltat des de Barcelona. Llavors, a mi no em representa el que diu aquest senyor. Que no representa el madridisme. Pot representar el Madrid Televisió. Tres preguntes molt ràpides.

El Barça juga bé aquesta temporada? Molt bé. El Madrid ha millorat en relació a la temporada anterior? Encara no. Han certat en la confecció de la plantilla d'aquesta temporada?

Jo crec que no, que li manquen coses.

No hi ha més preguntes. Es pot retirar l'acusat? No, l'acusat no, el testimoni. No, no, però si en això estem d'acord. Una cosa no està renyida en l'altra.

Però si el tema és aquest, home.

Bé, doncs amb aquesta bonica cita a Real Madrid Televisión acabem. Si no, una abraçada. Ara agafem el pa que ens ha quedat. Ara heu de trucar al senyor Trujillo un dia.

Cobra doble en Siro avui?

Sí, per la perillositat. La set al tot costa, segur que seguiran sucant pa. Martín, no marxis gaire lluny que hem de parlar de gasolina, però ara farem una pausa i ens anem a la P7.