Arón Piper, més català que mai

A Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

És un quart de set de la tarda, Juliana Canet, bona tarda. Bona tarda, Roger. I Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda. Avui ens hem anat a fer una sessió de fotos, que aviat es podrà veure al nostre Instagram, i jo ens he vist especialment guapos i. I brillants, us ho transmeto perquè ara m'estic veient per les pantalles d'aquí a l'estudi i m'agrada com lluïm avui.

Ambintats com unes portes. Ah, sí, sí, jo em noto que estic. Vaja, si algú em fa una abraçada li tacaré tota la samarreta, això passa. Anem molt empastifats i clar, es nota, tenim la cara nova. Però és veritat que es nota quan algú està feliç i quan algú està content i tranquil i en pau, perquè realment irradia una bellesa diferent. I a tu, Roger, a tu també, Marta, però tu sempre has estat molt guapa, llavors fins i tot quan estàs al pou se't veu molt guapa. A en Roger se li nota més la diferència.

Perquè estic també en aquella etapa ja que, per lo personalment, jo em noto una certa decadència. Roger, que no és decadència, és l'evolució de la vida mateixa. Em noto ja el pas dels anys i que la bellesa truca a la porta. M'ho noto.

I pot ser amb ve alta i amb ve baixa,

també. Sí, totes dues. I un dia en veus una, l'altre dia en veus l'altra. Ha estat un bon cap de setmana.

Ha estat un cap de setmana excel·lent, jo diria. A Figueres va anar molt i molt bé. Va ser molt divertit. Vam omplir el teatre, el jardí, de perfectes, de perfectes absolutes. Hi havia un comiat de soltera, que es casava a la Ingrid, que anaven totes customitzades amb samarretes, amb la tipografia del que no surti. Genials, espectaculars. Bons secrets a Figueres, també. Molts bons secrets a Figueres i crec que va ser divertit. D'aquí a poc segurament en farem algun més, no?, de teatre o què. Sí. Ni alguna altra de prevista. Potser per això hem fet la sessió de fotos, per anunciar una mica de properes dates. I després vam fer una mica de peregrinació pop, que també ens vam trobar moltíssimes perfectes a Verges en el retorn d'acció, i que després tocava d'en Peralbo, que ho va fer genial, és un rockstar dels davants, que us el recomano molt si no l'heu vist.

Meravellosa aquella plaça de Verges, molt maca. Bé, hem de passar.

En Roger va treballar l'amor de la seva vida, diu. Vaig veure allà l'amor de la meva vida, però ella no ho va veure. No pot ser que coneguis l'amor de la teva vida cada dos dies.

No, però no, és cada dos dies. Però jo tenia. Es respirava un ambient especial allà a Verges, aquest dissabte, i jo vaig dir, ella és aquí. Tu ets aquí, però jo no et conec. Com es tira el rotllo. I llavors la vaig veure passar en un moment i vaig pensar, bueno, has de ser tu. Ella, evidentment, ni em va mirar. Que potser no era ella, per això. Ni em va mirar. Existeix la possibilitat que no fos ella. Bueno, és que n'hi ha moltes de dones de la nostra vida. I una d'elles jo tenia la sensació que era ella.

I com era? Fem una crida?

És la del séptum i ulls clars? Portava séptum i ulls clars. Morena. Morena, amb cabell no molt llarg. Vale. Era Verges el dissabte. I anava amb un altre noi i un altre noi. Eren com tres amics.

Doncs, sisplau, perfecte. Comunica't amb en Roger Carandell, que a Instagram el trobaràs amb el nom de R. Carandell. I si no sou ella però la coneixeu, feu arribar aquest missatge, sisplau. Si li ve de gust. Va ser una nit, la veritat, plena d'amor i plena de llum. En Marc Andreu també va lligar de mala manera. Jo mai l'havia vist en acció de. En acció. En acció, mai millor dit, però d'una manera espectacular. Va ser genial. I tu? Jo, Marta, sempre estic activa, no descanso mai. Va arribar lligada de casa. Jo també tenia la sensació de dir, aquesta nit és especial. És veritat que hi havia una energia com sensible, com molt emotiva. I jo també vaig pensar, ell és aquí. La cosa era trobar-lo.

Bé, hem de passar pel WhatsApp del programa, el 677-2710-58, on una oient, entre d'altres, ens fa saber que ha coincidit amb la Batguiel i el seu nòvio, en Noah Brown, en un avió. Hola guapos, estic tornant de Nova York a Barcelona. A última hora han embarcat la Batguiel i el seu guapíssim nòvio. Un cop asseguts, a dues zones business, s'han fet un bon morreig. Dels d'enveja sana o no tan sana. Se'ls veu estupendo junts, visca l'amor i ens posa molts cors.

De fet, també haurem de comentar, potser d'aquí uns dies, la campanya publicitària que justament ha publicat avui Badguiel amb Noah Brown, una campanya que han fet plegats, que esmorregen també de mala manera en un paller, que l'únic que jo sento quan veig això és una enveja, ja t'ho dic ara, insana, profunda. I no em parlis de campanyes publicitàries perquè el que ha passat avui, promocionant luz de gas. Amb Jessica Goycochea. És perfecta. I un col·laborador d'aquest programa, que és Víctor Navarro, junts, en el mateix vídeo. Tot trepitjat, oi? Això anava després. No, no, no. No ho tenim.

Comentarem quan vingui el poder. Jo l'he demanat a Víctor Navarro. Que demà es presenti en aquest programa, ens expliqui com li fan aquesta oferta, com l'accepta i sobretot com ha anat el rodatge. És que ha fet unes stories

dient que si no hi havia allò del seient del taxista, saps que és de boletes, que ho tenen alguns taxistes, dius, sense allò jo no ho volia fer. I se'n va anar a comprar un al Norauto, diu. I és el seu somni. Fer de taxista era un somni que se li ha complert. I ho fa molt bé a tothom. Jo li vaig dir, quan ella em va dir que feia aquesta campana, li vaig dir, però escolta, tens una mica de context del que ha estat passant últimament amb la Goico? Només per si ho tenia en present o. No sabia res. Ell ha estat ocupat amb altres coses, seguint el Mundial, l'Assemblea del Banc, seguint tot menys el nostre programa en el qual col·labora. No, no l'ha seguit mai, no sap de què va encara

el nostre programa. En tot cas, demà, si ell pot, vindrà aquí i ens explicarà com ha anat aquest rodatge. Bé, això per una banda. Per l'altra, no tot són flors i violes, perquè molts oients també ens han escrit al WhatsApp desconsolats per comentar l'anunci que la periodista Alba Riera ha fet aquesta tarda al seu Instagram. Ens diuen. I ens demanen. Perfectes, avui teniu molt diu i el programa s'hauria d'allargar dues hores. A veure si ens podeu resoldre això de la torre. Acaba, no acaba però canvia i serà l'alba o no. Potser sóc jo que no ho acabo d'entendre i moltíssimes gràcies. Anem a PAMS.

M'agrada que soni aquesta tensió perquè és l'única música possible de fons en aquesta història, per mi, de terror i plena de males decisions per part dels de sempre. Oh, sorpresa.

L'Alba Riera ha dit, i llegeixo, s'acaba la torre, o almenys s'acaba com la coneixíem. I de fet ella mateixa ha explicat com ho està vivint fa una estona a la tarda de Catalunya Ràdio a Mangarriga.

Estic molt emocionada, la veritat, perquè estava nerviosa també per explicar una mica ara en quin punt estava jo, no? I la veritat és que ha sigut una rebuda superbonica, m'ha seguit donant molta força i és molt emocionant veure que és molt difícil avui en dia també fer coses que funcionin i que calguin perquè hi ha moltíssima oferta i com m'emociona molt veure que és un projecte que ha arribat i que la gent estima i que la gent ha entès i que la gent recordarà i això em fa molta il·lusió.

Se la sentia molt emocionada, no? Tu, Marta, has pogut parlar amb ella durant aquesta estona.

Sí, i ja feia dies que ella rumiava molt com havia de ser aquest comiat i li donava voltes, perquè és veritat que és, dia 10, el que ha estat el projecte

més important de la teva vida laboral. I un projecte que ha funcionat moltíssim. I d'aquí el dubte d'aquesta oient, que també ens demanava què passaria a partir d'ara amb la torre. Doncs bé, l'Alba també ha explicat quin serà el futur del programa a partir d'ara i, sobretot, què farà ella a partir d'ara.

Hi havia la voluntat de mantenir el projecte i espero que així sigui. Això ho hauríeu de corroborar amb ells, però fins on jo sabia, la cosa anava per aquí i després, d'altra banda, com jo recullo al final del post, doncs tinc la sort de poder estar pensant coses noves i, evidentment, sempre amb l'esperit de tot el que hem après i ens ha ensenyat la torre.

Per tant, jo ho he corroborat amb Trescat i diuen que sí que seguirà la torre. I ella diu que està preparant un nou projecte. Per tant, la gent que té moltes ganes d'Alba Riera, que sàpiga que ben aviat la veurem o la sentirem

en algun lloc. Però aquí hi ha dues preguntes com a mínim, que és què farà ara l'Alba, que no ens ho ha volgut dir a la tarda de Catalunya Ràdio, i haurem d'estar atents. I l'altra és qui presentarà la torre. Jo et responc alguna de les preguntes, Marta. L'Alba farà la torre perquè faci el que faci, la torre és ella. I per tant, la torre és igual qui la faci perquè no serà la torre. Serà un altre programa. Però es dirà la torre. I el que farà l'Alba no es dirà la torre. Que es digui com vulguin. Aquesta és la pitjor decisió que s'ha pres a Trescat en la història. No només forçar a marxar l'Alba i que hagi de buscar un altre projecte, que estic segura que anirà general i que li farà molta il·lusió, sinó. Decidir mantenir un programa que l'essència és, per sobre de tot, la presentadora, perquè la Torre no ha inventat res. És un programa de debat, és un programa d'entrevistes, com aquest programa, n'hi ha molts altres. La gràcia de l'Alba i la gràcia de la Torre el que ha fet que funcioni és l'Alba. Tu pots fer un altre programa de debat. Canvia el nom. Posa-hi una altra presentadora, un altre presentador i canvia el nom. No pots fer la Torre sense l'Alba. L'Alba és la Torre i la Torre és l'Alba. M'entens? I fer veure que són dues coses indivisibles. Bé, jo no ho puc entendre. Per tant, què farà l'Alba? L'Alba farà la torre i la torre no existirà. Existirà un altre programa. No? No ho sé. És a dir. És a dir, jo no sé si l'Alba té en ment fer un projecte que sigui força similar, perquè si fa. Jo què sé, imagina't que fitxa per la TVT. Però no per similitud.

Jo crec que farà una cosa. Clar, llavors no. Estic convençut que farà. No ho sé, eh? Farà una cosa molt similar. Per la mateixa línia. Que és probable que s'assembli molt a la torre, perquè I que sigui atrescat. Quan has fet. A mi m'encantaria que fos a 3CAT però quan has fet un programa que té raó la Juliana que és molt d'autor molt difícil no replicar una cosa que sigui pràcticament igual perquè tu ets d'allò

aquelles entrevistes de sofà és que ella és molt bona en la conversa però és que encara que ara entrés a la TDT l'essència de la torre seguiria sent allà perquè l'essència de la torre és l'alba l'alba és l'ànima d'aquest projecte per tant encara que fes una cosa radicalment diferent perquè jo no tinc ni idea del que farà i poder fer una cosa totalment diferent serà el mateix m'entens? perquè en essència acabem allà que és en l'alba. No ho sé, aquí jo crec que el senyor Trescat ha patinat moltíssim, perquè si tu, no sé si ha estat l'Alba que ha volgut marxar o ha estat Trescat que ha decidit fer un canvi, etcètera, però sigui com sigui, tu has d'intentar lluitar per un projecte que funcione, que funciona, a més a més, en un target tan complicat com el que abarcava l'Alba, que era un target de nenes de 20 anys fins a persones de 40, m'entens? Vull dir, com un ventall molt ampli, també en un moment on hi ha poc contingut per gent d'aquesta edat, o se'n fa molt, però no acaba de calar o no acaba de funcionar, T'havies d'agafar això com un boig, havies de triplicar-li el sou si feia falta perquè l'Alba no marxés. No ho sé. El comiat és molt emotiu. Molt. Molt llarg, també. Bueno, és que si no et donen espai per poder-te acomiadar en el teu propi programa, que és el que seria natural. Bueno, no ho sé. Jo és que tot això m'estranya tot moltíssim i tot em molesta, com podeu veure.

Bé, amb ganes de saber què és el que farà per seguir-la i per seguir tenint a prop l'Alba Riera. 4 minuts i dos quarts.

Comptant les llàgrimes al buit he après a caure cap amunt.

A tot això, ahir també vam saber que la Dulceida presentarà el piromusical de la Mercè a TV3, que aquest any té la selecció musical de Josep Montero, doques gràcies.

Molt intensos de rodatge, a la gran cita, quanta intensitat, quanta realitat, quanta veritat, espectacular. Però estic molt emocionada, encara estic en xoc, perquè seré la presentadora del piromusical de la Mercè a Barcelona i. Em moro d'emoció, d'il·lusió. Quan em vaig enterar, el primer que vaig fer va ser trucar a l'Alba, trucar a ma mare i dir-li a tota la meva família, perquè sabia que ho viurien amb la mateixa il·lusió que jo. No sé, em sento superagraïda i molt afortunada. Intentaré fer-ho el millor possible.

La Dulceida, que anunciava que presentarà el Premio Musical de la Mercè, aquí ens va sorprendre, no? No ens esperàvem aquest anunci de sobte.

Home, és un upgrade a nivell oferta 3CAT cap a una presentadora molt bèstia, perquè és enfrontar-te a un directe, amb el que això implica, un moment de màxima audiència, que aquests esdeveniments ja sabem que tenen una audiència brutal. I la Dulceida fins ara que havia fet coses que anaven gravades i que estan enregistrades com una gran cita. Vull dir que tens moltes oportunitats, que se't pot editar, etcètera, etcètera. Per tant, jo, si fos ella, estaria nerviosíssima. I ella deu estar nerviosíssima perquè a més a mi em consta que no és pas res dolent que durant la gran cita va haver de repetir alguns fragments, que també perquè era el seu gran projecte, el seu primer gran projecte de televisió en català. Vull dir que ara segurament les segones més taules. Les temporades solen anar molt millor que les primeres en aquest sentit. I que segur que ho farà perfecte. És un gran pas endavant. La casa aposta per ella.

Com el que va fer la Laura en el seu moment, que la van posar a presentar a les campanades després de fer la travessa. I ara venen preguntes, també, clar. Bueno, preguntes. Tu la veus també com a possible presentadora de les campanades, per exemple.

No, perquè veig la dupla Miki Núñez-Laura Escanes molt forta i que et gaudeix de bona salut. Però en un futur, si la Dolceida continua atrescat, ves a saber què pot passar.

Bé, un piromusical que l'any passat va presentar la Núria Marín, que era el piromusical que els Estop havien fet la programació musical.

Publicatori i publicacions en castellà al teu perfil, veig.

I res, molta sort a la Dulceida, la podreu veure aquest diumenge a les 10 de la nit en directe per TV3 en aquest piromusical de la Mercè del 2026.

Sóc que he trencat-les per destensar perquè avui l'ambient està carregadet, carregadet. Hem entrat relaxats, llavors això s'ha carregat de sobte. Però és que passa això, jo estic en aquest moment ara de l'overera, que tot m'és una mica igual, que tot ho he vist des de la perspectiva de dir res és tan important i no m'emprenyaré ni m'atecaré dels nervis per tonteries. Però quan la cosa es posa sèria i ja no són benaiteries del que estem parlant, aquí sí que ens tornem a tensar.

Bé, aquest cap de setmana han coincidit dos aniversaris importantíssims, almenys per aquest programa. Dissabte, la nostra perfecta Elena García Melero va fer 58 anys.

I ho va celebrar amb la família Cadaqués, on va aprofitar per fer una de les coses que més li agraden, que és nedar a mar obert. Ho va fer acompanyada dels seus fills i l'Elena es va cascar ni més ni menys que 6,5 quilòmetres de la marnetó de Cadaqués. De fet, ella mateixa ho ha compartit al seu Instagram dient que és un privilegi tornar a participar a la Mar Natón de Cadaqués, més de dues hores nedant i encara més feliç veure que els meus fills s'hi comencen a aficionar. Impressionant organització d'una cursa a mar obert que ha portat Cadaqués

a nedadors d'arreu del món. Sort que la meva mare no és l'Helena García Melero perquè és que jo aquest pla d'aniversari realment se'm col·locaria fatal.

I aquí també feia anys, justament el mateix dia, és la Loli Bahía, la nòvia de la Rosaria.

Per molts anys, per molts anys. Per tant, per molts anys, també.

Amb cançons ja basta. A més, aquí hem dit moltes vegades que estem en contra de les cançons fetes amb intel·ligència artificial. No sabem si està feta a mi. Però, Nino, com no estàs fet amb intel·ligència artificial? Sí, Roger. És veritat. Però si no fa aquesta cosa tan de la intel·ligència artificial que sembla que parli britànic en comptes de català. Ens la petem per sempre? Sí. Diem no a la intel·ligència artificial en la música. Per mi ja la fem servir una mica massa perquè als teatres també la fem servir una mica. No, ja no, últimament. Home, sí. Sí, Nino. Pels recursos de pantalla sí que es fan servir, eh? No, però deia amb la música, jo. Ah, no, amb la música no. Amb la música zero. I això que ja sabeu que a mi m'encanta, la cançó d'Aura és la meva pròpia prioritat. I que ens quedarem sense música al final, perquè entra Spotify, que ens peta el programa, que ens sona Itana. I ara que també batem la intel·ligència artificial, doncs no ens queda res. Haurem de contractar algun professional del sector de la música que ens toqui en directe. Un pianista, per exemple. En Carles haurà de venir tot el programa sencer. O un amic, un cosí d'en Carles, potser, no? Home, segur que té molta família i molts contactes. Si a ell no li va bé, ja ho trobarem. Segur que coneix algú que. Segur. Molt bé. Sí, que n'hi ha molts, sí.

En tot cas, la model francesa n'ha fet 24 i ho ha celebrat. L'Oliveria, que és la nòvia de la Rosalia. Ah, la model francesa de 23 anys. Que ara ho haurem de canviar. Ho haurem de dir 24. Ho ha celebrat a un bar de París, envoltada d'amics i acompanyada per la seva nòvia, Rosalia.

Aquest és l'àudio del vídeo que circula en què es veu la Loli entrant a un bar petat de gent que l'esperen amb el pastís i les espelmes. La Rosalía entra amb ella darrere seu i en el moment de bufar les espelmes és com que s'aparta una mica i s'amaga per no robar el protagonisme de la Loli que es tapa un moment els ulls, deu pensar un desig, i llavors bufa les espelmes. Hi ha unes imatges que ens arriben només 10 dies després que les dues es fessin el primer petó en públic a l'Open dels Estats Units i oficialitzessin així la seva relació.

L'aniversari de la Rosalía és d'aquí no res, d'aquí quatre dies. Estan enganxats, aquests aniversaris. I tot i així, són de són de signes diferents. Clar, tinguem-ho present. A tot això, aquest cap de setmana ha acabat la gira de luxe. Un tour que acaba després de molts mesos i de fer la volta per mig món, perquè ha passat per Europa, Llatinoamèrica, Nord-Amèrica, i un tour que finalitza amb una publicació a Instagram i un text molt llarg, gràcies a Déu, perquè feia molt que no la sentíem o la llegíem tant, i jo agraeixo molt aquesta proximitat de l'artista cap als que som els seus fans. Un text on se sincera i on tornem a espiar una micona l'ànima de la nostra gran estrella. Déu així. El Lux Tour ha acabat, i la veritat és que estic una mica trista per això, però molt feliç i agraïda d'haver-ho pogut fer i d'haver arribat fins al final. Uf, sentiments contradictoris. Perquè d'una banda trobaré a faltar les persones, els llocs i les cançons que han format part d'aquest tour, però de l'altra ha estat un repte que m'ha portat al límit de les meves forces en molts moments, i la veritat, una mica de respir no va gens malament. En realitat, encara no em puc creure que hagi arribat fins al final. No estava segura que arribaria aquest dia ni que aquest tour arribaria a fer-se realitat d'aquesta manera. Van caldre diversos anys per imaginar-lo, molts mesos per donar-li forma i moltes nits per posar-lo en pràctica. Gràcies eternes a tots aquells que heu estat al Lux Tour, que heu vingut a compartir i que n'heu format part. Us adoro amb tot el meu cor. Ens veiem aviat, si Déu vol.

És com que està alliberada, no? Una mica, d'haver acabat el luxe i treure-se'l de sobre.

Però quina diferència amb el comunicat de final de gira de Motomami. Sí. També quina diferència amb la recepció dels fans, per altra banda, eh? Què vols dir? De com ho han viscut els fans? No, de nivell de likes parles tu, no? En la publicació. No només és una cosa de m'agrades, que també, sinó de repercussió en general del fi de l'era, saps? O sigui, tu afirmes que la Rosalía ha rebut menys likes ara que està sent menys viral que en l'era Motomami, per exemple? Una mica menys, sí, però més enllà de la viralitat, que és un fenomen que té per mi relatiu interès, És una qüestió de transcendència, saps? Que sento que en Motomami va fer un statement, una declaració d'intencions molt ferma, i que va aconseguir transcendir, i que se la recordarà per Motomami. I Lux no ho tinc del tot clar. No, tu creus que. Jo crec que sí que se la recordarà també per Lux, eh? Mira, poder ser, eh? Però que la gent no ho ha vibrat de la mateixa manera que va. La cosa és que la gent canti les cançons de Lux, però el concepte jo crec que sí que ha calat bastant. No, i ha influenciat moltíssim. En moltes coses que vindran ara, això segur. És que potser senzillament ho barrejo i és la meva percepció personal per com a mi m'ha impactat segurament. Aquell article que mencionàveu l'altre dia ho explicava molt bé. Sí, això ho explica molt bé, sí.

Bueno, era molt, molt, molt diferent i ara suposo que s'agafarà unes vacances descomunals. Sent ella estar a tres anys sense treure música. Exacte, i donar-se temps per, no sé, fer música o descansar. Per estar enamorada. O viure l'amor.

Feina, dos punts, ser nòvia. És que això és una feinada, eh? I qui pogués dedicar-se exclusivament a allò.

Bé, passen cinc minuts a dos quarts. Mira, d'una estrella a una altra.

Parlem una mica de la Aitana, que segueix amb la gira de Quarto Azul regalant-nos grans moments, com quan l'altre dia ens va explicar que s'està traient gairebé tots els tatuatges, que un dia d'aquests en parlarem amb detall, però, per sobre de tot, igual que la Rosalía, la nostra Aitana el que segueix és enamorada. És tan fort com en el programa d'avui, només estem llegint comunicats llarguíssims. No, tothom està posseït pel teclat. Les nostres famoses s'han llançat directament al teclat i a part sense l'ajuda, jo diria, d'intel·ligència artificial ni xat GPT que t'ho redacti. O sigui, és un escrit visceral, escrit des del cor. Nota molt genuí, sí. Sí, tant Alba Riera com la Rosalia com la Itana, ara que llegirem. No és el text d'en Diego Matamoros, quan va dir que l'havien deixat amb la Marta Rimbau, que va dir agradecido barra agradecida.

Tant l'Alba com la Rosalía, frases llarguíssimes. Sí. Amb molta coma i pocs punts.

Bé, l'Aitana està enamoradíssima. No té ulls per res ni ningú que no sigui el que és la seva parella actual, el youtuber Plex, de nom de pila Daniel. I en Daniel ens ha fet anys, justament, igual que la Melero, és que és un cap de setmana que el tenim a petar, a petar. Ha fet anys justament aquest cap de setmana. O sigui que Carles torna-hi. En Daniel en va fer 24 ahir diumenge i l'Aitana no va voler perdre aquest esdeveniment ni passar-lo per alt. De fet, l'any passat, si ho recordeu, ja el va felicitar a Instagram amb un recull de 20 fotografies i un text més aviat breu, que deia Per molts anys, Daniel. Careta somrient, cor gris i pastís. A funcionar. Una publicació, però, la de l'any passat, 2025, que va encendre les xarxes perquè era la primera vegada que vèiem tantíssim contingut d'ells dos que els espiaven per un foradet. Clar, i veníem, a més, d'admesos i mesos de rumors no confirmats. Jo suposo que en aquell moment l'Aitana no va gosar dir més que un per molts anys, perquè duien pocs mesos, i per l'enorme pressió mediàtica que hi havia sobre la parella. Aquest any, però, ja us ho puc ben dir que l'Aitana s'ha sentit més alliberada i no s'ha estat de res. Ha tornat a apostar pel maximalisme, és a dir, per un carrosser d'Instagram de 20 fotografies, que és el màxim que l'aplicació permet. Perfecte. Ja es veu que sí ha estat estona fent la curadoria de les imatges i et diré que és una estona que ha valgut la pena perquè la selecció exceleix.

Mira que ets exigent, eh, tu, amb la selecció de fotos. Perquè hi ha gent que fa autèntiques destrosses.

Ella va dedicar, com a mínim, un dia sencer a pensar bé aquest post. Sí. Ordenar, ordenar, demanar, aconsellar a les amigues, també, ja veuràs. I tenim selfies de llit, fotografies divertides i informals en contextos clarament quotidians, molta selfie de mirall, alguna fotografia feta per professionals i fins i tot un vídeo, que és l'últim contingut del carrusel on surten ballant i se'ls veu extremadament tendres. Quina manera de mirar-se que tenen, família. Se'ls veu no, o si se'ls veu bé, no. Perfectes. Marta, fan molt de gots. Jo puc opinar una cosa diferent o no? Opina-la. El vídeo aquest que ha penjat la Itana. Ella tindrà tortícolos segur. Sí, perquè recordem que ell fa dos metres i ella un 65 o així. Ell és un peix bullit. Serà que a una no es pot enamorar d'un peix bullit? Si és que jo no estic dient que ell sigui. Si la majoria són bullits, Marta. Com no li cau la bava tenint l'Aitana repenjada com un koala? Com no l'està mirant amb uns ulls d'enamorat? Se la mira amb una carona, Marta. Mira cap a l'horitzó, no la mira als ulls. Com pot ser? Tens l'Aitana o Canya penjada, com un os paresós. No li pots presentar la vida a un nòvio. És que a cap nòvio li està bé. Marta. En Plex, jo el veig de veritat que li cau la bava. Aquest és un vídeo d'ells divertit. Jo necessito més. És poc expressiu, segurament, ell. Perquè recordo, te'n recordes? Aquell que vam estar parlant de la prèvia a la velada, aquest estiu, i que l'Ibai li feia un test de mentides en el Plex i li preguntava, estàs enamorat? I ell deia que sí, molt bé, de veritat. Del 0 al 10, com d'enamorat estàs? I te'n recordes què deia ell? Un 11, 12. Perdona'm. Perdona'm, Plex,

però les coses no van així. Un 12 va acompanyat d'una gesticulació diferent, no?

Hauries d'estar demorat un 15.000. Ah. És que ves com no n'hi ha mai. És que demanes molt, eh? Els superlatius o res. Volem maximalisme en tot, Juliana, no només en nombre de fotos d'Instagram, en l'amor. Volem un amor vibrant, volem un amor que brilli els ulls. Però és que jo veig un amor vibrant. Ell és un tio avorrit, però serà que jo no m'he penjat vegades de tios avorrits. I això no vol dir que no estiguis tu enamoradíssima, penjadíssima, com la que més. Bueno, doncs puc fer jo aquest paper, ja que veig que tu estàs al barco d'Emplex. A veure. Hem de representar la societat. Tu com que mai opines, Roger? Tu com que no saps encara ben bé qui són el plecs ni qui és l'aïllat.

Com a peix bullit jo ho entenc, que estimes molt per dins però per fora no es veu.

Bé, entre les 20 fotografies, perquè sortim jo d'aquest debat perquè ja es veu que no ens posarem. No, i com que en Roger veig que no fa avui de director, ja ho faig jo. Entre les 20 fotografies seleccionades, n'hi ha dues que vull comentar especialment. Les dues les trobem cap al final, i la primera que vull comentar és una imatge feta com de la etana dreta dels seus peus des de dalt, i el que imaginem que és el terra de casa seva. I allà, tot ben escampat per les rajoles grises, tot de fotografies en blanc i negre, impreses d'en Plex i la Itana, i el que ja es veu que va acabar sent un collage d'alguns dels moments de la parella, que ja tenen, també et diré, més fotografies que jo, amb amigues, amb qui em conec des dels zero anys. Ella és més mona. Ella és molt mona. En curs, sí. Tot el terra ple de retalls, de cola, de cúters, una manualitat que entenem que la Itana va regalar-li per l'aniversari. I us diré, i això és important, Marta, molt més que una mirada, que l'estat de salut d'un amor es calcula amb aquests gestos. I el fet de fer tu mateixa un regal amb les teves pròpies mans, i més quan ets milionària, és un gran senyal d'estar vivint l'auge més intens de la relació. Aquests dos estan perfecte. Demà, si penso, us portaré un col·lage que vaig fer. I tant, segur.

Que tinc un col·lage de nòvia a dos viatges que vam fer i el vas fer tu el col·lage retallant, sí, amb una llibreta i no va ser acabat però no cal que el portis, ens pots enviar una foto bueno, vull dir, us l'ensenyaré vull dir que, bon exercici l'altra imatge que m'agradaria Roger,

perquè t'estaves obrint una mica jo t'estaves obrint molt i molt i amb la Maria, no amb la. Amb la Maria o la Sandra? Amb la Maria, que van fer els viatges grossos. Que ens vam trobar, per cert, l'excunyada d'en Roger a la festa a Verges. Bé, l'altra imatge que m'agradaria destacar és una selfie en un quiosc, concretament al costat d'una revista de lectures de la qual són portada. Una portada de l'abril que es va publicar després que l'Aitana s'hagués de posicionar per els rumors de crisi Manplex, ben gros de titular, i veiem. L'Aitana defensa el seu amor a Manplex. I ells es fan una fotografia al costat d'aquesta portada somrient, fent broma. Estan tan i tan bé que fan bromes sobre la crisi que els havien atribuït i sobre les portades posteriors dedicades a la parella en comptes d'acabar-ho de fer esclat a tot, que és el que passaria si ja estiguessin una mica malament. I a banda, aquestes 20 fotografies van acompanyades d'una posseïmenta de teclat històrica per part de l'Aitana, perquè ella li ha dedicat pràcticament una novel·la. I crec que l'haurem de llegir tota.

Feliz aniversari, amor meu. Qui m'havia de dir a mi, el 2025, que aquell noi que em va agradar tant i que se n'aniria a fer la volta al món, acabaria sent la meva persona. Jo ni tan sols entenia gairebé a què es referia el meu cosí José quan m'ho va explicar. I de sobte, allà estava jo mirant els teus vídeos cada nit, intentant conèixer-te una mica més des d'una pantalla. Tampoc és dia, eh, això? Qui m'havia de dir que tot començaria al Japó, que continuaria a la República Dominicana i després a Nova York. I que entre tants quilòmetres, tantíssimes ganes i també aquella por de pensar si tot seria igual d'increïble quan tornessis a Madrid, acabaries convertir-te en això per mi. El meu millor amic, el meu company de vida, la meva persona. T'estimo, Daniel. T'estimo moltíssim. I m'encanta poder-t'ho dir cada dia, demostrar-t'ho i cridar-ho als quatre vents.

Quina sort haver-te trobat. Quina sort tot. Quina sort tu. Hòstia, és bèstia, eh? Molt bé, ara llegeix la seva resposta. Doncs enplex, perdona, tira, d'una resposta molt més minimalista, que per mi pot ser extremadament romàntica, com aquí hem aplaudit mil vegades el t'estimo fort i clar d'Arnau París, i respon. Te amo para siempre.

Però molt intens. Està bé, per no robar-li protagonisme, no? Potser també.

És el seu aniversari, és el dia del seu protagonisme. A veure, què vol dir robar protagonisme, cony? 6.000 likes a aquest comentari. Jo m'he escrit aquí al guió per si algú dubtava, i veig que l'algú és la Marta Montaner. Doncs per si algú dubtava, com Marta Montaner, aquests dos estan al punt més àlgid del seu amor. Estan penjadíssims l'un de l'altre, i des d'aquí només els podem animar. Jo vull matisar les meves paraules. No dubto en cap moment que estiguin enamorats i en el millor moment d'aquesta relació. I me n'alegro, sobretot, moltíssim per l'Aitana, perquè, ja ho sabeu, ens l'estimem, top 5 persones que estimem en aquest programa, l'Aitana hi és seguríssim. En aquest programa no, Marta. A la meva vida personal i personal. Doncs imagina't. Està per sobre vostra. Vull dir, hi ha la meva mare i l'Aitana. Jo penso que l'Aitana és una més a casa meva, perquè tenim l'Anànsia Aitana, i és una figura molt, molt, molt present, de veritat t'ho dic. Justament per això vull que tingui al seu costat una persona. Saps allò de que se la mereixi? Doncs això. Jo necessito que en plaques em vagi demostrant coses. Està bé que et té amo per sempre. Si és que l'Aitana també vol aquest sempre, que sembla que sí. Però jo necessito que ell em demostri que aperta el cul per aquesta tia. Però és que està més que demostrat. Doncs jo m'hi fixaré més i obriré més els ulls. Ara, el moment en què ell puja a l'escenari a fer notes, per mi això ja és una declaració d'amor. Segurament perquè no el conec prou, eh? Deu ser un tio molt tímid, aquí tots aquests flaixos i llums, quan ell no els controla es posa més nerviós, vull dir, em falta conèixer-lo una mica més en aquest sentit. Estic d'acord, Marta, que tu dius des del punt d'estima màxima cap a l'Aitana, perquè és que ens passa això, que volem que les nostres perfectes tinguin el millor nòvio i la millor persona al costat i les millors amigues. Em va passar amb en Joan Verdú també, que tu també sempre dius que són una parella perfecta amb la Laura Escanes, però quan el tio es posa a veure el tour o el giro o no sé què era en un dinar mirant el mòbil i no mira els ulls a la Laura Escanes en una sida romàntica, doncs jo em queixo, què vols que et digui? La Marta és l'hermión de l'amor. Jo soc. Dinàmiques amb la parella, també. Jo crec que soc pitjor que l'Hermione en aquest sentit. Jaume Miranda, bona tarda. Podem tornar a tirar Love is in the air, sisplau, Fran?

Si algú dubtava, aquests dos estan en el punt més àlgid del seu amor. Estan penjadíssims l'un de l'altre i des d'aquí només els podem animar. Perquè passi el que passi després amb aquesta relació, com diria Roger Escap, encara que després s'espatlli, en aquesta vida hem vingut a ser passiorals. I dir que sí a les històries d'amor que ens passen és l'única manera de viure plenament. O sigui que, Aitana, Plex, seguiu atrevint-vos a estimar-vos, que és el millor que es pot fer i el que dona sentit a l'existència. Parella de guapos.

Jaume, el que t'anava a dir, peix bollit o bon nòvio en plecs? Absolut, peix bollit, absoluta ceba inflada en aigua.

No és incompatible, és un bon nòvio. Igual és un molt bon nòvio. Serà que en Roger escapa és l'alegria aquí de l'hort? Jo en Roger Escapa li he vist ulls d'enamorat mirant la Diana. A Roger Escapa se li cau la bava. En Roger Escapa hauria d'anar cada dia amb pitet caminant pel carrer i el portaria molt orgullós. I posaria Diana. A mi és que m'agrada aquesta cosa del presumir de nòvia. Saps? I ell ho fa. Ell és un expert presumint de nòvia. I en Plex igual també, però diu, mitxica. I dius, home. Per això, Marta, no hem de confondre. Perquè aquí ho valorem també des de la nostra catalanitat molt profunda, en la que és inconcebible, això. Perquè no diem mitxica, però per ell deu ser tan i tan romàntic. No sé, noia. Potser soc jo, eh? Potser el tinc el dia així, eh? Pensa que hi ha gent que parla de companys, eh? Uf, duríssim, eh? A mi un dia, tio, que m'havia agradat tant i tant a l'adolescència, me'l trobo pel carrer, amb una persona, i em diu, si tal, em presenta, el meu vincle. Què vol dir el meu vincla? Vincla és el que jo tinc amb el Jaume, amb el Fran el tècnic, amb els conserges, amb el nano que cada dia em ven al dinar a l'enmaller. Vincla és el que generes amb qualsevol persona en una interacció senzilla i humana normal al carrer. El teu nòvio, el meu xicot. La meva parella. La meva parella. La meva dona. El meu espòs. El meu cosí. El meu cosí, el meu exmerit. Qualsevol cosa per sobre de vincle. És vincle, hi ha un munt de paraules per definir les relacions, perquè sí, les relacions en algun punt s'han de posar, inclús quan no és rei, és un gris, és un micronòvio, no ets micronòvio, hi ha una paraula sempre. És que noto uns aires, eh? Algo t'ha passat aquest cap de setmana? Aire Marta és el que necessito jo, que me n'he d'anar al Montseny a que em toqui una mica, perquè vinc d'una emprenyada que no sé què em passa. Per cert,

demà parlarem de l'ex a la Itàlia.

No? Quin d'ells no? Demà parlarem de l'actor Miguel Bernardo, que va estar amb l'Aitana, i demà ho recordarem també durant quatre anys del 2018, plena època d'Elite. Fins al 2022 parlarem de l'ex Bueno. Saps com el Jordi Crucel mal i el Jordi Crucel buena? Hi ha hagut girs, eh, per això? Doncs ara en Miguel Bernardo està promocionant la Bola Negra, que és aquesta pel·lícula tan sonada dels Javis, on té ell un gran paper. I clar, l'està presentant per festivals i està tenint la premsa. I en Miguel ha estat preguntat per l'Aitana. I la resposta mereixerà uns 10 minuts nostres d'anàlisi profunda.

No, no, no, no, no, no tengo, no voy a hablar de esto, perdón. Vale, nada, gracias.

Ara mateix hi ha molta tensió i un ambient, un punt crispat. Per tant, demà agafarem el microscopi, ens posarem la bata de científics I tots els detalls. I analitzarem bé aquesta situació. Bé, falten 10 minuts per la set.

Ara fem una pausa molt ràpida i de seguida tots els detalls d'Aaron Piper aquest cap de setmana a Olots.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia. Que no surti d'aquí.

Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

M'agrada, m'agrada aquesta com sintonia, saps? És com simpàtica, perquè dilluns tampoc se pot ser molt festiu, simplement simpàtic. Sí, és lo que és un dilluns, no?

Escolta, hem de parlar de l'Actuaron Piper, que aquest cap de setmana ha anat a una boda a Olot.

Sí, per les desorientades, l'actor Aaron Piper és reconegut actor de 29 anys, tothom el té localitzat jo crec, no?

Justament que parlàvem de Miguel Bernardo, company seu a Élite, a la sèrie. Justament que parlàvem de l'Aitana es va rumorejar molt i molt que l'Aitana s'havia embolicat amb ell. Però és cert que això no se va confirmar mai? Bé, confirmar. No es va confirmar perquè l'Aitana mai va dir si va passar. Ni hi va haver mai una foto com molt confirmativa. No, crec que va ser les mamarazzis que parlaven que en un casament, també, justament, que havien tingut un acostament. Perquè s'havia dit que tenien una relació oberta, l'Aitana i en Sebastián i altre. Ostres, s'han dit, s'han arribat a dir. No, no, de la sala d'un cas. De noms que ja no sé ni on paren. Això també és una alegria, que hi hagi noms que vagin quedant enrere, que ens comencin a ser igual. Sembla bé, sí.

Aaron Julio Manuel Piper Barbero, nascut a Berlín. Té nom com de Freulant, no?

És com de Todos los Santos. I amb una connexió amb Catalunya,

també. Sí, efectivament. Bé, ja sabeu que ell és conegut a nivell mundial per sèries com Élite o El desorden que dejas, i també té un currículum amorós molt cosmopolita, ja ho dèiem, Naitana suposadament, però també té dits per ella, Ana Jéssica Goy Cochea, O en la Dua Lipa.

Aviam, amb la Dua Lipa es van embolicar després d'un concert a Madrid. Però es van veure diverses vegades, no? Va durar en els temps. Jo tant com dir-li exparella, vols dir? Ets història de gris. És aquell d'inclar que. Mira, és que em petarà al final una vena al cap, sisplau. Ah, perquè no en deus tenir algun, tu també, d'inclar, d'aquests. No, tinc ex-micronòvios, ex-embolics. Per què no podem dir. Van estar s'embolicant, era un embolic. Ets cosins, no?

Exacte. Bé, i don Aaron Pieper ha compartit amb els seus més de 10 milions de seguidors Instagram que ha estat a una boda a Olot. Com deies, Marta, no mos hauria de sorprendre veure Naron Piper a Olot, ja que, a pesar de haver nascut a Berlín, va viure gran part de sa seva infància i preadolescència a la Garrotxa. Igual que altres celebritats estatals, com Najedet o Mario Casas, va fer quasi tota sa escolarització a Catalunya. I, de fet, Naron Piper parla català. De la Camp de Vianya.

Saps que la Camp de Vianya és amb més renda per càpita a Catalunya? Ah, sí?

Hi ha molta calera allà, no? No, hi ha unes massies. Massies guapes.

Amb un accent preciós. Té un català. Té el mateix català que les de Can Putades, per entendre'ns. Ah, clar. Sí, sí.

Mira, no esperava mai aquesta connexió, no? La mateixa frase, Can Putades i Aaron Piper, però.

Ai, la vida, ja saps tu. Llavors, en creuaments aquí, si sortirà el Peter Piper en una peli de Woody Allen.

Clar, ja pot passar qualsevol cosa. Hem arribat ja fins aquí. Bé, com deia, a pesar de haver nascut a Alemanya i haver viscut a diferents llocs de l'estat espanyol, l'actor es va escolaritzar a l'Institut Públic de Montsecopa, espero haver-ho dit bé, jo crec que sí, Institut de l'Hot, d'on probablement encara conserva amics, com la noia que aquest cap de setmana se casava. Potser és amic, perdona, d'algú de teràpia de xoc, eh? Perquè. Per edat, teràpia de xoc, deuen tenir això, 29, 34. No, són més de la meva quinta. 30 llargs, deuen ser. 30, 6, 37. Llavors potser no. Ah, i potser ni se coneixen, eh? Bé, la boda anònima se va celebrar a una masia de la Garrotxa, una cerimònia molt convencional, familiar i molt quilòmetro zero, pèsar del seu convidat VIP, i Narón va ser un mes de la festa nupcial. I com tota bona festa catalana, va sonar música en català, en concret, en triquell.

És que va fer molt contingut en

És que va fer molt contingut en Aaron Pieper, no? D'aquest casament.

Sí, i de fet m'ha sorprès perquè se sap la lletra de Jugular, que jo no és que vulgui menys esperar en Triquell, però no esperava que en Aaron Pieper el conegués, perquè té una vida molt internacionalitzada, enteneu-me. Va ser un èxit heavy, eh? Crec que encara la cançó més escoltada d'en Triquell es pot dir. Segurament, home, segur, segur.

No, no. De vaig xerrar amb ell l'atre dia. Va llençar una cançó fa poc amb ses fades. 4 milions de reproduccions. I ell té 36.000 oyents mensuals. Està molt bé, eh? Home, molt bé. Aquí parlem de personatges que en tenen molts menys fingint que són la Beyoncé, vull dir que.

Ella va llançant statements a cada frase que diu, eh? Bé, sa boda aquesta era entre una noia catalana i un jove escocès, i ja sabeu que Catalunya i Escòcia són dues nacions agermanades per sorpresió històrica i política que han viscut des de fa segles. És per això que, de forma simbòlica, sa boda. Estic a tope, eh? És per això que, de forma simbòlica, això t'agradarà, sa boda se va decorar amb una gran bandera escocesa i una estelada blava. Blava!

Sí, sí. Molt bé. El to és alt, eh, Juli?

Pensa que jo cantava aquesta cançó a l'escola, eh? No jo, a l'escola cantàvem aquesta cançó.

Però se suposa que mos hauria de sorprendre, no mos sorprèn gens. La cantava com tots junts, a classe, vols dir. A música.

No, per Sant Jordi, anàvem tots al vestíbul. Mentre pujàveu la senyera.

I cantàvem. És com molt d'Estats Units que canten, simbla d'Estats Units pujant la bandera abans de començar classe, no?

Sí, però és diferent, perquè és molt diferent quan cantes un himne d'una nació primida.

No, evidentment, té un altre valor. O sigui, el d'Estats Units fa terror, bàsicament, no?

Però vaja, que perquè s'entengui una mica també el bagatge.

Per entendre una mica també d'on vens, eh? Per entendre una mica també el seu discurs a vegades.

Està molt bé. Em deixarà que el Sant Miquel no tiràveu més d'aquí que d'allà, és que. Home, sí,

Sant Miquel dels Sants de Vic. Per tant, a Jaume.

Bé, he de dir que a Naron Piper li va agradar molt aquest joc de banderes i les va compartir diverses vegades amb els seus més de 10 milions de seguidors a Instagram. O sigui, no va penjar una foto de ses banderes, inclosa ses talades, sinó com dues o tres. M'apareix increïble. Però va compartir més coses. Perquè aprofitant l'esdeveniment, Naron Piper ha passat el cap de setmana a Olot, la ciutat que l'ha vist créixer. Ben fet. I sabem, gràcies a Instagram, que va fer parada a l'Olotina, que és una pastisseria mítica. Veig que la coneixes, Juliana, jo no.

Evidentment. Però és que, perdona, Olot és una de les ciutats més boniques, més espectaculars de Catalunya. La Garrotxa és de lo millor que tenim.

És que a Olot hi vaig anar de molt petit, de viatge d'estudis, no me demaneu per què. Hi ha gent que va al Carib, nosaltres vam anar a Olot. Sí, home, doncs meravellós. La gent d'Olot segur que va a Mallorca de viatge d'estudis. Absolutament. He de dir que crec que m'ha agradat, però no recordes que fa molts anys. Ja hi anirem, Nino. L'Olotina és una pastisseria mítica amb la firal d'Olot i amb un 4,3 sobre 5 a Google Maps. Allà, a Naron Piper, sabem que va a prendre un cafè amb llet, un croissant d'oreo i un entrepà de fot amb formatge. I així mos explicava, o no ho podem escoltar? No, ho sentirem demà perquè hem de tirar els anuncis

i llavors hem de tancar la tarda. Ens tenen collats demà a la matinada.

Totalment censurada, homofòbia. Demà continuem. Jaume, moltes gràcies,

fem una pausa i tanquem la tarda. Jaume, m'ha encantat aquest tema.