Bad Gyal s'ha tatuat amb el Noah?

Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

He sentit exclusiva? El meu moment preferit del programa, tant com el moment Activia Kèfir, l'aliat cremós i deliciós de la teva microbiota a qualsevol hora del dia. Activia Kèfir patrocina Que no surti d'aquí.

Dos minuts i un quart de set. Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda. I avui, a distància, Juliana Canet, molt bona tarda. Bona tarda, com anem? Molt bé. I Marc Andreu. Bona tarda, pandons. Què fa? Tanta gràcia.

Explica-ho i així riem tots. Mira, que som a la presentació de la nova temporada de 3Cat, que és molt nostra.

Que se celebra aquí a Barcelona, en realitat aquí a l'Ideal, a sota del Manac, a Montjuïc. Han muntat, he de dir, una gran infraestructura, vull dir que estem parlant que hi ha una catifa marac de molt grossa, ara mateix Laura Escanes i Miki Núñez hi estan passant, s'estan fent fotos, han passat ja molts vips, hi ha alguns concursants de la gran cita, hi ha molt de moviment. De fet, també hi ha. Però Marc, què et fa tanta gràcia? Explica't-ho. En portem unes quantes, Marta, ja.

Tenim un llibret amb totes les novetats que s'estrenaran aquesta temporada. I en aquest llibret hi ha les fotografies oficials de cada un dels programes. I a la portada, evidentment, també hi ha el que no ha sortit d'aquí. I Jordín Fatal, oi? I acaba de descobrir per primera vegada com va anar la sessió de fotos que us vau fer vosaltres tres.

És que no. És a dir, està molt bé. Està molt bé aquest catàleg.

Està molt bé, però és veritat que us han posat un fons de grafiti, així com.

No m'apretis, Marc Andreu. Com modern, mal educat.

No m'apretis, Marc Andreu. Com modern, mal educat. Marc Andreu, no sé què estàs intentant provocar. No, res, res.

És una portada feta amb collage, que és genial, i sobretot seria genial si ho haguéssim recuperat de l'any 83 i fos una de les primeres que s'hagués fet. Llavors seria guapíssim.

Ens ho podeu ensenyar? A mi i a la Marta, que ens arriben imatges vostres, aquí davant de les fonts de Montjuïc.

Jo surto fatal, oi? Aviam.

Són tu com enfadada. Si no, ho podreu veure segurament publicat a 3CAT aquesta tarda, quan ja s'hagi fet tota aquesta presentació. I perdona'm una cosa,

per què sortim a la portada de 3CAT? Ben bé el centre, molt bé. Amb la Melero. Ens han triat a nosaltres. O sigui, estem parlant de la reconciliació entre Juliana Canet i senyor 3CAT?

Jo crec que allà on ens han col·locat devem ser

estratègics per la nova temporada. Has de saber. Has de saber que jo només he arribat i ja m'he saludat amb diversos senyors trescats, cada un més encantador que l'anterior. Ja hi ha hagut aquell punt de tensió que també fa mantenir viva la nostra relació, perquè som aquest tipus de parella, nosaltres, i ja hem estat la mar de bé. Vull dir-te que tots estem encantats de ser aquí. Jo, ells, tothom. I aquí tenim ja,

que heu dit que ja volten per aquí, i amb qui creieu que podrem parlar d'aquí una estoneta?

Podrem parlar amb l'Arnau París, per exemple, que estrenarà sent presentador de Joc de Cartes. També la Laura Escanes, que ja ha arribat, com deia la Juliana, que estrenarà també travessa VIP a final de mes.

També veiem l'en Roger Escap amb la seva dona, la Diana Gómez, presentadors clàssics de la casa com en Lucía Ferrer, en Ramon Pellicer, també hem vist per aquí la Raquel Sanz. És que hi és tothom.

I el nostre Cubino, que també estarà en format a 3K, aquesta tardor. Ah, sí? Sí, un reality sobre ell. He estat llegint el dossier. A veure, Marc Andreu, què vol dir, un reality sobre ell? Sobre la seva figura, sabeu que ell era com un músic important, no? David Lyme, als anys 80, que va ser molt famós. Crec que busquen el seu doble o alguna cosa així, és que, clar, hi ha molta cosa per llegir, eh?

Serà fantàstic. És veritat que aquest document que ens han regalat és un llibre, vull dir que és una novel·la llarga. Hi ha molta informació sobre tots els programes que es faran aquest any a la casa. Gana de llegir-nos-ho en profunditat i poder-vos-ho explicar.

Exacte, doncs us donarem, no sé, 20 minuts, mitja horeta, ho llegiu en diagonal i ens ho expliqueu, les novetats de Trescat

per la nova temporada. D'acord. Jo de moment vaig a lluitar per una copa, que es veu que només te la donen si ets influencer, i jo he d'anar a demostrar ara mateix si em dedico o no a la creació de contingut. Tot passant per alt, que també és una mica fort, que si només em dediqués a la comunicació, també podria demanar una copa. Mira, Juliana, torna eufòria.

Sí, sí, com diu que torna eufòria. Molt bé. Quan? Em diu aquí Primavera del 2027, amb Marta Torney i Miki Núñez. Ganes? I què dius de nosaltres? Us busco? Sí, clar. Vinga, va. Diu. Pregunta què passarà

amb nosaltres l'any que ve. Exacte. A veure si saben cadascú què farà.

Mira la solució, la travessa VIP, Polònia. No, que no surti d'aquí, dins d'entreteniment.

Famosos, famoses i crònica social amb mirada generacional. Molt bé. Bé. I no hi ha més text. Sí, n'hi ha molt, amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner, que no sortir d'aquí continua portant el seu to i reverent i sense filtres al tram final de la tarda de Catalunya Ràdio, però també amb una presència important durant les primeres dues hores del programa. Un fenomen que ha sortit de l'estudi per omplir teatres i endinsar-se en la vessant més personal dels seus conductors amb la docu-sèrie que han sortit d'aquí al descobert. Un èxit entre el públic jove.

Perfecte, doncs molt bé. Quedem entesos. Tot veritat, tot veritat, i som nosaltres aquests. Nois, amb qui us agradaria que parléssim ara? Home, amb la Laura, segur, no? I amb l'Arnau París,

jo crec que també. I la Melero. La Melero, Marta, ja saps que és la més llesta i que totes aquestes se les perd. No hi és. De moment no l'hem vist a poder.

Bueno, aviam si hi és, també estaria molt bé

parlar amb la Melero. Hi ha gent que està arribant, eh? Jo he vist gent de la ràdio que anava cap allà. Sí, sí, sí. Vull dir que potser hi ha gent que està de camí.

Molt bé, família, d'aquí una estona tornem a connectar, a veure si tenim alguns protagonistes. Fins ara. Vinga, adeu. Fins ara. La Juliana i el Marc Andreu, que estan a la presentació de la nova temporada de 3Cat a l'Ideal de Montjuïc.

Jaume Miranda, molt bona tarda. Bona tarda, com esteu? Molt bé, què tal? Estic al·lucinat amb el desplegament de 3Cat, perquè no ho estigui veient. Se veu allà una cosa un blockbuster de sa producció, no?

No, fora conyes. És el dia de desplegar tota la programació, no?

Jo pensava que hi hauria un atril namerero parlant de sa nova programació d'aquesta temporada i ja està, una cosa més senzilla, de portes cap endins, m'entens? És una cosa, una Super Bowl catalana, pràcticament. I quan s'acaba l'acte, a mi m'han dit que hi ha com una festeta. Llavors que estem convidats.

I han insistit, exacte, han insistit en que hi anéssim. I hem dit. Sorry, I'm a superestrella.

Exacte. No puc venir. Estem treballant i. Però és una festa per

als treballadors o per oberta per tothom? Aquest és el meu dubte.

Tant de bo sí com. Crec que no,

crec que és per la gent de Trescat. Pels convidats i per les cares de Trescat, m'imagino.

Vinc perquè no vagis llançant fake news, que potser s'hi presenta allà a un lloc de Mollerussa

i s'ha quedat a les portes. Que m'ho confirmin. Bé, abans de res, passem un moment pel WhatsApp al 677 27 10 58 perquè ens diuen Hola guapos, ahir vaig anar al concert de la Itana i també hem escoltat el vostre programa d'ahir i no ho vau explicar. No sé si el dia que hi vau anar també, però ahir abans del concert anaven sortint anuncis a les pantalles del costat i al principi de Superestrella la Itana es retoca el maquillatge amb el producte que anunciava. Ara ella estava increïble i m'ho vaig passar molt bé, m'encanta el vostre programa tu Marta també ho vas veure? que hi havia com unes publicitats sempre,

abans del concert trobes publics de, però l'any passat també de Santander, que ja sabem que és el banc de la Itana, després de Yves Saint Laurent si no m'equivoco que és aquesta marca amb què la Itana col·labora i fan campanyes de maquillatge i el que no em vaig fixar és si amb Superestrella també hi havia aquesta picada d'ullet però sí que en la prèvia tota l'estona eren campanyes comercials. Però eren protagonitzades per ella. Sí, no, la de Santander crec que ella no hi sortia.

Bé, però clar, hi ha un vincle empresarial

que tots coneixem. Claríssim, claríssim. Bueno, que cada cop més els grans concerts van patrocinats, de molts, vull dir, marques que acompanyen artistes.

Clar, però marques que fan anuncis protagonitzats per l'estrella que va cantar en uns segons, això ja te transforma en una superestrella oficialment.

I abans a redacció, no me'n recordo amb quin company ho parlàvem, però. Que la visió de l'Aitana, per molt que no li agradi tenir aquest públic que va tant a concerts i que es mou tant en massa que són les menors d'edat, perquè al final en té moltíssimes, que són les que li omplen també els estadis, la visió que tens, que aquest sigui el teu públic, perquè tindràs dues entrades segur garantides, que és la del menor més el seu acompanyant, és que amb raó fa soldau també, perquè és que l'interès es duplica. Clar, i si van els pares. Clar, els pares, o sigui, els dos, que jo no m'ho vull perdre, que t'agrada tant aquesta cantant.

A més, a certes edats segur que vos passava quan vos agradava una pel·lícula que la veieu cada dia. En el meu cas era el relló, cada dia el relló. Aquesta gent, aquestes noies, sobretot, prea dollars cents, els és igual repetir cada setmana el mateix concert que se fan tots

estats d'Espanyol. Et diré que en el concert de divendres, la Itana, que parlava amb gent del públic que estava a pista, deien alguns, no, jo et vaig anar a veure a Extremadura, o et vaig anar a veure a les Canàries, i ella, clar, per una. La banda és com m'encanta, però tota gent que està repetint.

Avui últim concert, haurem de veure si hi va algun personatge famós o no.

I perdona'm Roger, però crec que és un detall rellevant, perquè una figura clau de l'entorn de l'Aitana, del seu equip, Núria Carreras ens ha comentat el que no sortia d'aquí, l'última publicació de com ens ho vam passar de bé en Marc Andreu i jo al concert de l'Aitana el divendres.

Per tant, veig que estàs més a prop que mai de l'entorn Aitana.

Tenim la benedicció absoluta de l'entorn de l'Aitana i també la seva perquè ella, recordem, va xerrar per DM amb la Juliana Canet aquest cap de setmana, o sigui que perfecte. Ja som de sa família de Naitana, no? Pràcticament. Pràcticament. I uns dies boníssims. Crec que només ens hem de guanyar en Cosme, que no serà cosa fàcil, però ho tenim a tocar.

Perfecte. Ahir comentàvem, bueno, em vau explicar tu i Marc Andreu que l'havien demanat per en Plex perquè no hi era. Sí. I fa una estona em deien, ahir en Plex amb els amics al concert de la Naitana. Em diuen que anaven amb seguretat VIP es va presentar amb tot l'esquadra d'amics que l'acompanyen sempre i que ahir sí que van ser al concert de l'Aitana i que és possible que la veiem a veure el Barça el partit de demà al Camp Nou. No l'hem vist mai. No? O fa molts anys que no la veiem al Camp Nou. I això que dèiem que ja no era del Barça en el seu moment en aquest programa. Hi ha una estratègia aquí, eh? I no sé si té a veure amb alguna samarreta en algun moment.

Tu creus que va dir que era del Barça en el Palau Sant Jordi perquè li regalessin una entrada al Camp Nou? No, no ho crec.

Seria icònic. Bé, passen 7 minuts d'un quart de 7. Us hem de dir que tenim novetat sobre una de les parelles de guapos més fortes del curs. Estem parlant de la cantant Batguiel i el model Noah Brown.

Són novetats que aquí, al programa, ahir ens van fer saltar totes les alarmes. Totes.

Perquè una cosa és estar enamorada del teu nòvio, que això perfecte, és que. Ideal. És que caber per tu, me n'alegro molt. Exacte. Una cosa és estar enamorada del teu nòvio i l'altra és cometre bogeries de les quals te'n pots penedir tota la vida. Ui. Però anem a pams, perquè si l'Alba Farelo, Bat Gial i en Noah Brown han sobreviscut l'estiu, ells van començar a sortir cap a la primavera, aquesta tan forta que vas buge a totes les portes, han sobreviscut l'estiu, per tant, prova superada, que no és fàcil. I no hi comptàveu altros? Jo gens, de fet era el meu pronòstic de ruptura. I per tant, encara en el setembre, en aquesta fase de lluna de mel d'enamorament. Encara estan allà. Per això tots sabem que té data de caducitat, no dic la relació, sinó dit aquest. L'enamorament. Exacte. Claríssim. I ahir l'Abad Yal va publicar un carrusel de les vacances al seu compte d'Instagram i podíem veure molta foto que s'assemblava a molts. Aquestes que dius són iguals, però. Calculadament te'n posen una la primera, després la quarta, però dius, són iguals, doncs segurament hi ha algun matís que se'ns escapa. Molta foto d'ella lluint modelets cars de marques, d'ella també amb cotxes de luxe de fons, d'ella ensenyant els peus, que ja sabem que és una cosa que li funciona. Li funciona moltíssim. I les cançons també diu coses de peus, o sigui que és un mercat que ella domina. Però molta atenció a la imatge número 10, senyories, d'aquest recull de fotos estivals. Aviam, la 10. Ves-hi, t'impactarà, diràs. M'està posant el cul a la cara, i efectivament, perquè és un primer pla del seu cul. O peus o cul.

Això és Instagram de Navadial i per això mos agrada.

A mi m'encanta que sigui així.

I calceta blava, ho dic perquè tu ja ho metens en blanc i negre al guió. I ho sembla?

O sigui, mira, sobre la calceta, Roger, et sembla que és. Viking, és a dir, roba de bany. Perquè jo crec que és llanceria, jo crec que és roba interior. Jo crec que són calces, un culot.

No tinc gran experiència en llanceria, però sembla llanceria, això. Perquè és com molt transparent.

No sembla un banyador, no sembla roba de bany.

No deu ser molt bo de secar, no, després? Clar, i perquè està l'aigua

en aquesta foto, no li veiem el cul, llavors no sé si acaba de ser gaire pràctic. Però bé, el detall impactant per mi d'aquesta imatge és que a la part baixa de l'esquena, per tant, a sobre del cul, i veiem un tatuatge. Ui. Ja pinta fatal. Sí. Un tatuatge de lletres, no de figures, de lletres, i de lletres que configuren un nom. Un nom compost. Un nom compost de noi.

Anem a pitjor. S'està complicant.

Si hagués estat Eduard, en honor al pare, t'hauria dit, mira.

Complicat, igualment, també, de digerir. A part, a sobre del cul també seria una mica raro, però bé.

Em s'allançaria. Estaríem llançant uns

missatges una mica. Segons com,

anar veient Eduard per allà. No sé. No és Eduard.

El nom és Noah Lewis.

La Batial. S'ha tatuat el nom del nòvio nou. Cayent en l'error d'altres companyes com Rosalía o Aitana, que al final van haver d'esborrar-se'ls amb láser amb tot el dolor que això comporta al cor, a la butxaca i al cos. Home, clar, perquè crema. Esborrar-se'ls amb láser un cop la ruptura les va atropellar. Deixem aquí la pregunta. I ara una reflexió, perquè per mi que l'abat guial caigui en aquesta trampa dels tatuatges per amor és una derrota de país. Absolutament. I crec que la Juliana estaria molt d'acord amb aquestes paraules.

Jo pensava que havíem fet pedagogia. Però ja no haureu estudiat aquest programa.

Per raons personals. I més enllà que no ens

suporten a medir-ho. No, exacte. El debat que hi ha té un caràcter tan espectacular, en el sentit més positiu del concepte, que no entenc que caiguis en aquesta mediocritat. De tatuar-te el nom de la teva parella actual

alguna part d'esports. Per molt que tingui parella, per mi segueix sent la soltera icònica per excel·lència. Té l'energia de tia soltera. I que es tatuï el nom del nòvio allà.

Però és com una gran norma dintre del món del tatuatge, que no et posis mai el nom d'una parella.

Ni un nom, ni una data, res vinculat a la teva parella, encara que duguis 30 anys casat, perquè mai se sap el que pot passar. I el nom.

Jo reconec que ara ho estic fent molt gros i després desinflarà tot com un globus, però bé, clar que sí. Està sent molt emocionant. És que et diré, Jaume, que resulta que ell, en Noah, que es deia Noah Lewis i no ho sabia, Noah, també s'ha tatuat el nom de l'alba al seu cos. I això és més recent. I en Noah té Instagram i jo no ho sabia, també última hora informativa. Jo encara no havia entrat mai al seu compte.

És que ella li fa més tantes fotos a ell, però no l'etiqueta cap.

Doncs ara sí que es comenten. Jo crec que ja estem en aquesta fase de la relació, que ja no es tapen de cap manera, ja no es tapaven abans quan es deixaven fotografiar junts, però que ara ja tenen aquesta il·lusió de comentar-se coses i de presumir l'un de l'altre per xarxes. En Noah sí, té Instagram, jo no el tenia controlat, té 57.000 seguidors, i el trobareu amb el nom d'arroba Noah L. Brown. Ara sabem que L és Luis. Exacte, i que jo mirava quins motos els teníem, quins seguidors compartíem allò d'aquí. Tenim en comú Paula Farelo, germana del clan Farelo, i Musca, Irma Farelo. Per tant, també és interessant perquè recordes aquella història d'amor que havia tingut la Batguial fa un any amb aquell model, te'n recordes de Nova York? Amb Brito, Jordi Brito. Jordi Brito, sí. Aquella història ens va semblar que també acabaria en una relació de nòvios, perquè van fer. No podien sortir de Sants, te'n recordes amb aquell escape room, van fer viatges junts, semblava que era una relació de parella. I Ona va revisar en el seu Instagram per veure si la família Farelo havia donat també la benedicció i havia començat a seguir aquell noi. Mai el van seguir. En canvi, que ara. Tota aquesta gent que, vull dir, crec que són de les famílies més benvingudes que hi ha als Farelo, i on es tenen com amb més importància i consideració, i que elles el segueixin per mi és senyal que confien i aposten molt per la relació i que els hi cau bé ell. Bé, doncs en Noah ahir al vespre també publicava un recull de fotos de l'estiu, i en una d'elles li podíem veure un alba ben gros, tatuat saps a quina zona? Que jo no t'ho hauria dit, eh? El coll. Uf, molt delicat, el coll. El lateral del coll, o sigui, sota l'orella. Molt de jugador de futbol. I amb lletra lligada. Saps? No és la lletra de majúscula.

És que, a més, amb la sort que la teva nòvia és artista, posa't bat guial, que si ho deixau, pareix que simplement li dediques un tatuatge a una cantant, no? Bueno, al bat també n'hi ha moltes, no? Ja, però tu ja saps a qui va dirigit i portes per ses nits.

Llavors, al que no sortí d'aquí teníem totes les alarmes sonant, estàvem pràcticament desallotjant l'edifici, però per sort l'oracle del safareig ens ha explicat què hi havia de real en aquests tatuatges. No habrán publicado estas

fotos junto a Bad Jal de sus vacaciones de verano. Han publicado un montón de fotos los dos. Pero a ver, lo impactante ha sido esta foto. No habrá, ya sabéis que es modelo, y él por el momento no lleva ningún tatuaje, que es verdad que si lo llevase podría maquillárselo y ya está, si en algún momento en alguna campaña requiere que se lo quiten, pero sería heavy que su primer tatuaje fuese así, de grande, y que pusiese Alba, al menos su primer tatuaje visible, pero no, parece que es Ena, así que se le borrará, pero le dice Batllal, uff, mi hombre, tremendo flow.

Aquest era el comentari que la Batlle li deixa a Instagram, a l'Instagram de Noa. Però per tant, són d'agena. Són temporals i acabaran marxant.

És que jo, clar, jo tinc el guió en blanc i negre, vaig fer les fotos en blanc i negre, però és vera que se ve un negre molt, molt, molt negre. És vera que tu quan t'acabes de tatuar.

Clar, tu tens molta experiència amb el món del tatuatge, Jaume, perquè vas tatuadíssim. Efectivament.

El negre, el primer dia i la primera setmana que t'has tatuat, a part que és pura, el negre és molt, molt espectacular. És molt negre. Espantona amb més negre de les possibilitats. Però és que aquesta versió de tatuatges d'aquests dos té un negre massa extrem. Ja llueix ajena.

A mi m'ha colat al principi, llavors ja he pensat, hòstia, és massa bèstia, no? Com, bueno, no sé. Però crec que ja ho han jugat expressament. Oi? Perquè se'n parles i la gent s'ho cregués i en parlessin. Bueno, han anat a jugar una mica amb tots nosaltres. Jo a favor. Bé, passen dos minuts a dos quarts de set de la tarda. Ara farem una pausa i de seguida sentirem les que jo crec que són les declaracions personals més dures que ha fet fins ara Amaya Montero.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kéfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kéfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia. Que no surti d'aquí.

Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

Me gustaría inventar un país contigo.

Bé, el nom de Maio Montero jo crec que serà, sense cap mena de dubte, un dels grans noms de l'anuari del 2026, quan es publiqui. Absolutament. I avui sentirem unes declaracions que, com us deia, jo crec que són de les més dures que ha fet mai la cantant. Unes declaracions que no tenen res a veure amb les polèmiques de si canta bé o no, o de si es porta més o menys bé amb la Leire Martínez. El cas és que ara la Mai ha decidit obrir-se del tot i explicar un dels moments més foscos de la seva vida. I la persona amb qui ha tingut aquesta conversa, jo no la coneixia, però és una persona molt coneguda, és un estilista i també comunicador que es diu Homari Goiso, que és una cara molt coneguda del canal llatinoamericà Univision. I que són molt amics, no? Són molt amics, es porten molt bé, fa molts anys que es coneixen, i ell també l'ha acompanyat en tot aquest procés de baixar a l'infern que ella ha explicat.

Ella és un poc que li regala aquesta entrevista a una persona de mega confiança, quasi un familiar, que jo no sabia qui era, efectivament tampoc, però per la vista és tan famosa a Llatinoamèrica, no?

Sí, sí, sí, té crec dos milions de seguidors i treballa en aquell programa de. Aquell matinal d'Amèrica que es diu. Buenos días, América? Buenos días, América és un programa. Vale, doncs treballa aquí. En tot cas, la conversa arrenca recordant-li el discurs d'un dels primers concerts de la nova gira que va fer a Bilbao, en aquesta gira de retorn, i en aquell discurs, ara ho sentirem, la Mai explicava que venia de l'infern. Quiero confesaros.

Que hubo momentos en los que pensé que jamás me volvería a subir a mi escenario. Sentí que estaba tan perdida que no me reconocía. Bajé al mismísimo infierno. No es una forma de hablar. Y cuando uno llega tan abajo, solo hay dos opciones. Rendirse o volver a nacer.

Cada fallo, cada imprecisión.

Clar, aquells dies estàvem tan obsessionats en saber si cantava bé o no cantava bé o desafinava, jo crec que ens vam passar una mica a parar en aquests discursos. Jo no sabia que havia dit això. Això va ser el primer concert de la gira? Sí, lo de baixar a l'infern, jo sí que l'havia sentit a dir, però crec que tota aquesta declaració sencera se'n va parlar poc perquè estàvem tots nosaltres els primers enfainats dient que cantava malament. Bueno, i tothom que anava als concerts. Sí, sí. En tot cas, sí que és veritat que tots sabíem que la Mai havia viscut uns anys molt delicats amb la seva salut mental, i de fet ella sempre ho ha compartit amb els seus seguidors, però en aquesta nova entrevista ha explicat coses molt íntimes i que fins ara mai no havia compartit.

¿De verdad nunca imaginaste que podía regresar?

No, en aquellos momentos no. No, cuando estaba en el infierno, o sea, queriendo salir, y me bajaba, y subía, y bajaba, pues subía muy poquito, y bajaba, y me caía, me acuerdo que, o sea, yo lo pensaba, pero me acuerdo que vino mi madre un día a la cama, porque yo me pasaba todo el día en la cama. Y le decía a mi madre, le digo, ¿tú crees que volveré a ser la persona que era antes? No te hablo del artista, la tal, no, no, la persona. Y me decía, claro que sí, cariño, porque fue también muy duro para mi familia, que han estado a mi lado todo el tiempo, ¿vale?

Música. Ella parla de la tardor del 2022, que és quan va tocar fons, un dels moments més durs de la seva depressió, que de fet va ser quan va ingressar en una clínica de Navarra per un quadre d'estrès greu, ansietat i esgotament mental, que ho va explicar ella mateixa. El tema és que un cop en va sortir, se'n va anar a viure amb la seva mare i la seva germana gran, que van ser, com explica el seu puntal, i va ser precisament en aquests dies de cures familiars que la Maia. Que ja heu sentit que no es veia en cor de res, que es passava el dia estirada al llit, a mi m'ha impactat aquesta imatge, li va voler fer una pregunta a la seva mare.

Y un día le dije a Macho, ¿tú crees que algún día volveré a cantar? Fíjate, ahora mismo me caen las lágrimas pensando en aquellos momentos que te lo estoy diciendo según lo viví. Y me dijo, por supuesto que vas a volver a cantar. Pero yo en ese momento no veía nada más que fuego, más que quemarme, más que quererme ir de aquí, de este mundo, la verdad. Quiero ser una palabra.

Fins i tot s'emociona durant la conversa i no és per menys recordant uns moments tan durs i, bueno, parlant dels. De la família, que t'han sostingut. Se'n posa la pell de gallina. M'ha sorprès moltíssim. No, no, total, claríssim. Per mi ha estat molt conmovedor, suposo que amb tots els oients, sentir dir precisament això, que no tenia prou força per continuar i que literalment no podia més. En Homari, l'entrevistador, que la coneix molt bé, li treu el tema del seu pare. El pare de la Maya va morir el 2009, just quan ell acabava de treure el seu primer disc en solitari. Va morir després d'una llarga malaltia i ella sempre ha explicat que li va costar molt superar el dol i que sempre, sempre, sempre l'ha tingut molt present.

En el proceso en el que estuviste pensaste mucho en tu papa? Sí.

Sí, pero me quería ir con él. Sí, me quería ir con él. Qué bueno que te quedaste, mi ama. Pues sí. Yo creo que el destino en la vida, te juro, peleé, peleé como. Peleé, tuve mucha ayuda, pero peleé mucho y aquí estoy ahora. Y estoy muy contento. Y llegó.

¿Cómo dar un salto al vacío? ¿O robar un pétalo a una flor?

No és que vagi a buscar la llagrimeta, però emociona molt. Són cançons adequades. Bueno, sí, són cançons que m'ha semblat que il·lustraven el tema.

Ara me n'he recordat que en Amaya Montero, entrevistada per en Risto Mejide, precisament, va explicar que l'any 2009-2010, que va ser quan va morir el pare, va ser quan va recollir un premi a los Premios 40, que tothom va comentar que estava alcoholitzada, I ella després, en aquesta entrevista amb en Risto, va dir, no és que estigués alcoholitzada, és que s'acabava de morir el meu pare, va ser molt gran per mi i estava molt medicada.

Uau. És que per mi és una mica de lliçó, pels mitjans en general, per tota la gent que consumim internet i consumim vídeos virals, de què fem en casos com aquest, amb algú que ha patit tant en problemes de salut mental i que ha tingut ganes, perquè ho diu, de morir-se, que ara fem befa o cada vegada que ara té un nou concert i ens sembla que canta malament o que està desafinada, que ho tornem a comentar. Soc la primera que de vegades posa aquest vídeo i diu, home, no. O que fa unes declaracions i penso, ai, pobre Leire. Però després és que cal tenir sempre el context d'aquella persona de qui estem parlant en ment. I d'on ve.

En tot cas, a mi em fa molt feliç veure la Gaudín ara dels concerts i m'imagino, sobretot, la mare molt emocionada veient com la seva filla, efectivament, ha tornat a cantar. Que li va prometre aquell dia allà al llit de la mare dient-li tu tornaràs a ser la Maia i tornaràs a cantar i que per fi ho pugui veure en tot cas un testimoni de la Maia que un cop més ens serveix per visibilitzar una malaltia que és molt dura que sovint es pateix en silenci i que malauradament crec que tots els d'aquí tenim gent al voltant que l'ha patit i per tant saber que la Maia ha passat per aquí. Donar-hi una volta abans de jutjar-la i de fer segons si els comentaris, i parlo per mi també.

I en general també el nostre entorn, eh? O sigui, de vegades va bé parlar d'això per veure com de cruels som tots amb altra gent. També.

Una cosa, ara no vull fer burla en absolut d'aquesta entrevista, però em resulta molt curiós que ella està relatant per primera vegada pràcticament tot aquest infern per es que ha passat amb en Homari, I si vos en doneu compte, ho fan aquests Premios Juventut a una cantonada d'un backstage. Segurs com gairebé el

terra en un racó. Si hagués estat l'única oportunitat que haguéssim tingut de trobar-se i d'aprofitar aquell moment per gravar-ho.

És que per això, escolta, és com si la gent està passant per darrere, probablement fent-se fotos, agafant-te un còctel, com que em resulta un espai molt poc segur, com per explicar aquestes

coses tan grosses. Però que potser per ella era més un espai segur aquest, amb algú de confiança. Ell, que no un plató amb llums o segons quina ràdio, anar a parlar directament del tema. Bé, 4 minuts i tres quarts a 7. Tornem a l'ideal de Montjuïc de Barcelona on s'està fent la presentació de la nova temporada de 3Cat Juliana com va això?

Hola Roger us heu perdut moltíssimes coses perquè en Marc Andreu i jo durant tota aquesta estona hem investigat la sala on es presentarà avui aquesta temporada de 3Cat hem descobert que serà una experiència molt interactiva molt agradable i ara estic una mica distreta m'heu d'entendre perquè m'he trobat Roger algú de

qui tu ets biògraf oficial Miki Núñez. Què tal, bona tarda, com esteu? Ara tens vergonya. Ara m'he fet petit, Miki. No, home, no, què va, què va. Zero nerviós, Roger. Tinc una rectificació. No era un caprà, però un carrefour.

Era un carrefour. Roger. Era el carrefour de la Cerdanya. Això era informació exacta dels oients, el 677-2710-58, que us envien vista. Tu i la Sara.

El Capravo d'Alpes, veu que era el Carrefour d'Alps. No, a Alps no hi ha Carrefour. Ah, doncs era una altra popa.

Escolta, Miki, aquest any de nou seràs una de les cares més rellevants de la casa, de Trescat, perquè no només ets un dels concursants de la travessa VIP, juntament amb la Raquel Sanz, que em consta que us heu fet millors amics, sinó que, a més a més, torna eufòria de cara a la primavera amb Marta Torner. Però això on estava? On està escrit, això? Això per començar, als carrers. És que jo, Juliana,

no sé per on pillar-te, ja, perquè no sé si estàs esperant que t'ho confirmi, que t'ho desmenteixi.

No, ara seriosament, avui, presenteu Euphoria aquí, està en tots els quadernets que ens han repartit amb la nova temporada, vull dir que ja és oficial. Vale, perfecte, doncs sí, estic molt content. Molt agraït, no, a la casa, per aquesta oportunitat?

Home, sí, sí, sí, i tant, serà la cinquena vegada, o sigui que. Jo crec que estarà molt bé. La Marta Torné, tinc unes ganes de tornar a treballar amb ella, que em moro, tio. Qui guanya la travessa VIP? Ara t'ho dic, sí, sí. Perfecte. Ara t'ho dic quan tallem la connexió en directe, t'ho dic.

Perfecte, doncs els tiets guanyen la travessa VIP, com ja tothom es podia imaginar.

Roger. Jo sempre vaig defensar que els fotrien fora el primer dia. Els tiets, eh? No sé si va ser així, Miki. És que ens van dir, els hem vist al Decathlon comprant coses d'esport. I dic, bueno, aquests no han fet esport en la seva vida, és que els envien cap a casa el dia 2. Te vas burlar molt d'ells. La veritat és que sí, demano disculpes, però Miki, no sé si anava ben encaminat.

Fora de lo extra concurs, no, com es diu, del que és el concurs, els tiets són meravellosos, serà increïble i ja veureu. I dins del concurs? I dins del concurs són fantàstics, també.

Bé, de fet, dins del concurs el que sí que va passar és que vau escriure una cançó plegats, em consta, no? De la travessa.

No sé ben bé si la cançó era de la travessa. Ah, estàvem gravant, és veritat. Ho va penjar la Laura Escanes en públic. No, però perquè vam anar a fer una cançó per mi, pel meu proper disc de l'any que ve. D'acord, doncs ho ens ho apuntem, ganes, del proper disc d'en Miki. Sí, exacte.

Abans en Miki m'ha dit que a més a més tenia una exclusiva per en Roger. Roger,

saps on me'n vaig d'aquí uns dies?

Ai, per favor, Miki, que em pot donar alguna cosa. Que comença per la lletra M. Comença per la lletra M i acaba en R.

Miki, enhorabona.

Enhorabona. Aquesta és la notícia més important que ens podies donar.

Ho sé, ho sé. I vaig amb la Sara. És el segon cop que hi vas amb la Sara. Podem venir? Veniu, veniu, si voleu. Roger compra i els vols. Però aquest cop anem a entrenar. O sigui, me'n vaig a fer jo. O sigui, anem a fer cotxe. T'has aficionat molt a això dels cotxes per allà? Sí, soc un gorila, la veritat. Molt? Sí, sí, molt gorila, molt fifetot. I a la Sara ja li funciona això del cotxe o t'esperarà a un altre lloc? No, sí, li fa il·lusió. Jo l'he enganyat, li he dit que serà només unes quantes hores al dia, però en realitat estarem tot el dia per allà.

Doncs molt bé, us seguirem de prop, sobretot en Roger, seguríssim.

No, no, jo estaré molt pendent i ho aniré apuntant tot i us relataré a la ràdio com a biògraf oficial de la vostra família. Ben fet. A veure si hi ha algú que t'escriu.

M'he trobat el Miki al Carrefour de Rashidi.

Compte. Compte. Moltes gràcies. A vosaltres. Adéu, guapos. Adéu. Adéu. Escolta, aquí està ple d'altres famosos del nostre programa, que jo crec que hauríem de parlar amb ells. Estic veient Arnau París des d'aquí, sense anar més lluny. La Laura Escanes us he de dir que ben desaparegut, eh? Perquè l'hem vista al principi en un moment, i després m'he despistat i crec que se n'ha anat al lavabo o s'ha amagat de nosaltres, que és una altra. Te la demano. És una altra opció. A l'Arnau pregunta-li per aquesta frase, si entenen més. La de t'estimo fort i clar. Aviam, li podem donar a l'Arnau una mica de. Arnau, que està amb les rais, Juliana. Efectivament, però és que no sé si tenim prou retorns.

Ara li estan posant els auriculars, veig, i li donen un micro a l'Arnau.

Hem interromput un moment de conversa de parella. No, perquè estaven amb en Lildami conversant. Era una conversa de tres.

Hem interromput una conversa d'amics igualment, no? Parlem de restaurants amb en Lildami. Sí, sí. Però no passa res, ara seguim parlant, ara, cap problema.

Clar, tu deus ser molt aquest amic a qui escriuen demanant consell per dir on anem, avui tinc una cita, vull que sigui íntima, a Barcelona.

Sí, és una mica Google Maps a vegades, eh? Receptari, receptari també.

Més receptari o més recomanadors de locals? Més receptari, jo. Jo més recomanadora. Sí, sí. Escolta, com està anant aquesta nova etapa de la qual el que no sortia hem parlat bastant? Però és que, clar, és que té molta tela això que esteu vivint. Els bessons, eh? Els bessons. Tot? Els bessons, tots els canvis professionals que hi ha a la vostra vida ara mateix. És molt bèstia. O sigui, tot ha vingut de sobte,

ens hem mudat, hem tingut bessons, jo presento el cuiner, si puc, ell presenta el guardacartes, vull dir que és fa 100. Un any de.

De vertigen diria jo, però molt guai la veritat que molt xulo perdona'm, i un any de t'estimo

fort i clar que ja sabeu que és una frase que nosaltres portem gravada per sempre al cor i crec

que a Catalunya es començarà a tatuar aquesta frase estaria molt bé ensenyem el tatuatge el tatuatge.

M'estan ensenyant un tatuatge que porten els dits a la part de dins on posa Ara, amb un punt final. Venen ganes de matar-vos, o sigui, és el pitjor que m'ha

passat a la vida, veure una parella així. És el que no t'esperaves avui. Però té significat. És Ara, és d'Ara, no?, una mica de viure el present, i també. Arnau i Reis. Clar. Mira, que abans hem ràbia. Hem molta ràbia, però jo també hem de dir que no tot són flors i violes, que hi ha molts. Hi ha domèstiques. Sí, hi ha domèstiques, l'únic que això no ho publiquem de moment. De moment. De moment. Ah, no ho publicarem, no ho publicarem.

Jo crec que Tres Catos hauria de fer un docu-reality on s'esvaiqués també aquesta part humana de renyar-vos, de tirar-vos els plats pel cap una mica. Sí, és així, això passa. Arnau, el nen, sisplau, el nen. I corrent cap al nen. Sí, sí. El t'estimo fort i clar va ser una cosa que va sortir en aquest moment així d'aniversari o és alguna frase que ja us havíeu dit abans? No, això és una cosa que jo, bueno, que ens vam començar a dir fa molt de temps, la veritat, jo l'hi vaig enviar. Vas dir ja amb el t'estimo no en tinc prou, necessito una mica més d'adjectiu al darrere.

Bueno, és que t'estimo a vegades no, i t'estimo que deixi una mica difuminat, encara fort i clar és com amb molta intenció, no? No! T'estàs emocionant.

Emoció en directe, el que no surti. Família aquí, la inauguració de la temporada de pescat.

Llàgrimes al caure. L'Arnau l'està abraçant, ara.

Parella de guapos. De fet, ens fa molta il·lusió quan surt alguna cosa nostra, el que no surti d'aquí. Ens fa molt de riure, ens fa gràcia, ens fa il·lusió, també, i ho escoltem sempre.

Jo he plorat parlant de vosaltres al programa, vull dir que no és la primera vegada que es plora parlant del T'estimo fort i clar. Jo he plorat escoltant-te, vull dir. Sí? Sí, és veritat. Poder també estan sent mesos de moltes emocions. No, no, jo sóc així de plan de sac i jo sempre he estat molt absent de plorar i seguirem. Doncs aquí tenim el testimoni d'aquesta parella fastigosament perfecta. Però escolta, hi ha una música molt forta, la gent balla o no, Juliana? M'agrada que ho preguntis, justament una de les apostes que s'ha fet per aquesta inauguració és tenir aquí a la DJ Trapella, que és una de les punxadiscos més importants del país. Ella és del Maresme i està aquí ara mateix punxant tot de cançons realment fortíssimes, que també s'agraeix, perquè depèn de quina conversa prefereixes estar al viata i amb el soroll, mira, passes barato, saps? Tires i vas fent, perquè és que també no es pot fotre molt costa en un esdeveniment així amb tanta gent. Total.

Juli, d'on és per perduda Laura Escanis, eh, veig?

Bé, la buscarem i us faig un toc d'atenció, però és que realment crec que ella s'ha tancat al lavabo a plorar o a intentar amagar-se de nosaltres.

Ara la truco. Truca-la i ens avises. Mira, Juli, tenim temps fins al 58. Ja t'ho dic per aquí, perquè si t'ho has enviat per WhatsApp no ho veuràs. Us l'aconsegueixo. Fins ara. Perfecte. Fins ara. 10 minuts i la set, mentre esperem si la Juliana troba la Laura Escanes a la presentació de Tres Cat. I es veu que l'Ildami,

que deu haver anat a fer una gilda o una cosa així.

Però l'Ildami, que estrena Tres Cat. No t'ho sé. O potser és un convidat. Perquè estava molt desaparegut, va ser jurat d'Euphoria fa molts anys, en la primera edició, i no sé si la segona, i després.

L'havia fet en un programa de Super3. O buscarem. Ara feia molt temps que no el veia. Sí, sí, igual. Jaume, a veure, si tenim temps, hem de parlar d'una exparella mítica que s'ha retrobat aquests dies, i que són la Blanca Suárez i el Miguel Ángel Silvestre.

Sí, aquesta parella ho va ser tot a principis de sa dècada passada. Eren els actors que més carpetes omplien a s'institut. Na Blanca ja havia finalitzat El internado i estava gaudint de s'èxit de sa sèrie El barco, i en Miguel Ángel Silvestre, àlies Mas, que m'encanta, ja era reconegut per haver estat el duque de Sintetas No hay Paraíso. Entre ells no se coneixien fins que l'any 2011 se varen creuar ses mirades durant el rodatge del film De Pelayos. Des d'aquell primer contacte a De Pelayos, jo aquest títol de pel·lícula m'apareix tan terrorífic, que m'entrenc cúnia cada vegada que l'he de dir.

Ara podríem fer un concurs de què va, perquè. És que no tinc misèria, la veritat. De què deu anar, De Pelayos?

Mira que a mi m'agrada sa misèria castissa, però això no sé què és. Jo tampoc. Tocarà buscar-ho. Sí. Bé, i a partir d'aquesta pel·lícula de Pelayos, els actors van iniciar una relació molt apassionada i molt comentada en els mitjans, tal era el seu nivell de popularitat per individual, que quan van ajuntar-se, les impressores estatals van esclatar. I des d'aquell moment els micròfons els perseguien de valent, la Blanca Suárez ja era molt discreta en aquell temps, però així parlava del seu enamorat l'any 2012.

¿Y la fama cómo la llevas? En las revistas sales monísimos, tanto Miguel Ángel como tú, ¿eh? Sí, bueno, depende del momento y del gesto, ¿no? Que eso siempre pillas un poco. Y lo de salir con un chico tan guapo, ¿eso no sé si se lleva igual de bien que la fama? Hombre, yo lo llevo estupendamente, ¿qué quieres que te diga? No sé. A todas las chicas les gusta. ¿Tu chico? Hombre, supongo, ¿no? Porque es muy guapo y siempre ha tenido mucho éxito. Es muy guapo.

Pobre, que incòmoda, eh? Sí, estava molt incòmoda, ja se nota.

Pobre, que incòmoda, eh? Sí, estava molt incòmoda, ja se nota. Bé, Na Blanca duia estupendamente tenir una parella tan guapa, per lo vist, però degut en part a sa pressió mediàtica, aquest parell ho varen deixar al final de tot, no? L'any 2014, de fet, va ser després de tres anys de relació amb Miguel Ángel i Na Blanca, varen seguir camins per separat. En un primer moment, varen esborrar ses fotos en comú dels seus respectius Instagrams i ella va fer liant amb el cantant Dani Martín, que jo això tampoc ho recordava i m'apareix ben gros. I en Mario Casas on va? L'any 2018. Se varen conèixer ben joves, però va ser un amor com retrobat en els temps. Faig un embolic. Tot i així, tornant a en Miguel Ángel Silvestre i na Blanca Suárez, sempre van demostrar molt bona sintonia, inclús després de sa ruptura. De fet, així va reaccionar en Miguel Ángel Silvestre l'any 2020, quan va saber que sa seva ex sortia amb un actor i també amic, en Javier Rey.

Maravillosa, les quiero mucho a los dos. Creo que me he enterado hoy. Y, ah, vale, da igual, me hace mucha ilusión. Tengo ganas de verlos y de darles un besazo a los dos.

Mira, exbenavinguts. Sí.

Exbenavinguts, i vos he de dir que això segueix igual, perquè ara han passat tres anys des de sa seva ruptura i en Miguel Ángel i na Blanca Suárez s'han retrobat en el Festival de Venècia, on els dos són ambaixadors de Giorgi Armani, dins aquest certament de cine, vaja. Sí, és veritat. I, bàsicament, han compartit multitud de fotografies a conjunt. I més concretament, perquè moltes de ses fotografies que han penjat es amb altres actors inclús.

Que n'hi ha algunes que semblen IA perquè hi ha la Kendall Jenner i altres famosos com Superinternacionals que jo pensava.

De cop, hi ha en Jonathan Bailey, la Kendall Jenner, en G. Balvin, el pilot Carlos Sainz. Na Blanca Suárez i en Miguel Ángel Silvestre allà enmig. Però tal és sa bona relació que inclús Na Blanca Suárez ha compartit una foto així com entre bambalines, per dir-ho d'alguna forma, amb en Miguel Ángel Silvestre, els dos com molt riallers, així com molt cachondos, per dir-ho d'alguna forma. Així que realment se duen molt bé. Doncs ho celebrem.

Hem trobat a la Laura Escanes, Juli. L'hem trobada, Laura, confessa.

Ai, us trobo a faltar, m'encantaria que hi haguéssiu aquí tots. Laura, quan ens veiem? No sé, a veure si vinc a veure-us, no? Ja toca. Jo crec que toca, i a més, surt ja la travessa. Ja es pot dir? Surta a la tardor, ho sabem. No es pot dir perquè estem en directe. No, no ho penso dir. ¿Surt al fin de caber?

¿Qué dius? No, però surt molt aviat. Ah, la travessa surt a finals de setembre, hi ha molts nervis, Laura, per veure.

Això es rumoreja, però encara no s'ha dit la data, però tant de bo sigui a finals de setembre. La veritat, tinc moltíssimes ganes que sortirà travessa. Tu ja has rebut també algun correu electrònic sobre si tens ocupat el dia 31 de desembre? No he rebut. Tu sí? No, jo no. Què he de rebre jo, Laura? I el Miki sí? No ho he parlat amb el Miki. Ah, jo no. No, jo de moment no tinc notícies. M'encantaria, eh? Es va tard, eh? Perquè s'ha de preparar tot, encara. Però no tinc cap e-mail, la veritat. M'encantaria. T'imagines que aquest any no? Suposo que t'ho dirien diferent, no seria com que te les aguantaries pels mitjans. Espero que no, espero que no. No et faria gòstim Trescat, Laura? No, això mai. No, és que ens cuiden molt, ens cuiden molt. No, no, no, no ho hem parlat, jo no ho he parlat, potser encara estem tornant, estan pensant què passarà, no ho sé.

Què esperes tu d'un dia com avui, de la inauguració de Trescat, a part de veure molts bons companys?

He vingut expressament, eh? Vull dir, és una cita A mi m'agrada, perquè és com un moment de retrobaments. M'agrada, a veure què depara, no? Parlant de cites, saps amb qui no ens retrobarem?

Amb qui? Amb la Ida Domènech, Dulce Ida, que avui no ve perquè el dia 11 té la seva reboda, el seu recasament. Exacte. I se li girava molta feina. Tu hi vas, Laura, o no?

Sí. Sí, sí, ja tinc tot preparat. Avui justament he parlat amb ella, li vaig preguntar ahir si venia i em va dir que no, que estava amb la nena que ha començat l'escoleta i era complicat i que estava acabant d'ultimar els detalls del divendres. Nenes que comencen l'escoleta com la teva filla també, la Roma, que torna a començar a col·le. Sí, segon de primària, molt fort això. És molt fort. És preadolescent, pràcticament. Home, és que a aquesta edat ja hi arriben molt fetes i dretes, amb pitis a les butxaques. Sí, ha estat el primer dia avui i ha estat. O sigui, brutal, però una sensació que se m'està fent molt gran i que se'm va escapant de les mans. És una mica aquella sensació de tristesa, de felicitat? Sí. De sentir nostàlgia d'una cosa que estàs vivint en el present? Exacte, és com els primers dies, o sigui, jo intento sempre fer una foto del primer dia i veure l'evolució, és brutal, però és que a sobre tinc la sensació que en algun moment la meva filla em dirà, mami, deixa'm de fer-me fotos del primer dia del col·le. I em fa una pena pensar això. Tu que voldries fer-li la fotografia també el primer dia d'universitat? Exacte, jo allà. Roma, espera, a veure el teu looket d'universitat, m'encantaria. Però bueno.

Doncs així estem, família. Em sap greu que no estigueu aquí. La Laura sapigueu que s'està perdent el concert de l'Aitana també per ser aquí a la presentació de Trescat. Vull dir que són moltes les renúncies.

T'he vist gaudir molt, no, Marta, en concert de l'Aitana. Però tu te n'adones, Laura, que faltaves.

Vull dir que el trio Marc Andreu, tu i jo, hauria estat imbatible. Sí, sí, no, hauria estat increïble. A més, és que aquest disc de l'Aitana a mi m'ha encantat. A veure si puc escapar a Madrid. Jo havia pensat, potser, escapar-me avui, però avui era molt complicat. Us coneixeu amb l'Aitana? Sí, no? Sí. Sí, hem parlat diverses vegades personalment, sí, sí, sí, ens hem conegut també. I com és que la Aitana no està venint a veure't el teu podcast? Que entenc que té nova temporada, també ara al setembre tornareu. Doncs mira, de moment el podcast l'hem deixat una mica paralitzat. Perdona? Exclusiva? Exclusiva mundial.

Noies, em sap molt greu, però ho hem de deixar

aquí amb aquesta exclusiva. I ha de venir la Laura immediatament al programa. Vinga aviat i us ho explico tot.

Obriu agendes amb la Juli i tanqueu un dia i ens véns a veure. Perfecte, guapos.

Ens envieu un petó molt gran. Fins demà. Adéu, carinyo.

Que vagi molt bé. Fem una pausa i tanquem la tarda i a partir de les 7 el Tot Costa. Tornem demà a partir de les 6. Que vagi molt bé.