Baixes greus al club de perfectes

A Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

Un minut i un quart de set de la tarda. Aquí comença una nova temporada del Que no sorti d'aquí, la quarta temporada. Juliana Canet, molt bona tarda. Bona tarda. I Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda.

Tinc un atac de vergonya tremendo. Sort que t'has dit els noms de tothom perquè jo no sé qui sou ja.

És que ara us anava a preguntar com ha anat l'estiu, però no era com un simple tràmit i tal. És que aquest estiu no hem parlat nosaltres tres.

Vols que t'ajudi a treure aquest embolic dels teus auriculars? Ja n'hi he de fer, és que ara vaig amb uns auriculars. Aquesta quarta temporada està fent un rebranding. Un reajust de la seva personalitat pública i ha decidit renunciar als auriculars grossos.

Els de tota la vida, aquests, que són els cascos, i torno als de Buto. És una mania que he agafat aquest estiu, perquè és allò que passa que hem estat pràcticament dos mesos sense parlar, i sí que som els mateixos, però hem canviat una miqueta, cadascun de nosaltres. I pel que tinc entès, i parlo per mi també, ha estat un estiu de. De canvis com vitals, parlo per mi fa tant de temps que estem en un canvi vital jo us haig d'explicar moltes coses meves les vols compartir amb l'audiència o no? primer prefereixo potser amb vosaltres en privat i llavors ja ho aniré compartint però hi ha coses que no sé que m'has d'explicar. Algunes sí, sí, sí, clar. Sé que n'hi ha, Marta.

És que és la primera vegada des que ens vam conèixer que hem fet un estiu de pràcticament contacte zero. Com si fos un exnòvio, i això no sé què vol dir. Per mi ha estat, ara és molt gros el que diré, però per mi ha estat un estiu d'entrenar-me. Aprendre a viure sense vosaltres. No, ja ho sé, i a més la Marta ja està per tant amb el xantatge dient-me, serà així quan no fem programa? Serà així, eh? No serà així.

Ja hi som, és que ja hi som. Una no pot ni parlar. Dos minuts sense cridar-vos. Una no pot ni expressar les emocions. Portàveu dos mesos sense parlar.

El xantatge emocional te'l vaig fer l'any passat. I jo ho reconec. I en un any vista ho he pogut veure. Ara bé, Una cosa és el xantatge i l'altra acceptar la realitat. També és veritat. Doncs jo l'accepto. Però tu no creus que. És a dir, sí, hi haurà distància quan no fem el programa, però no n'hi haurà tanta. Jo crec que veníem d'un procés també de saturació, tots plegats. No de nosaltres, sinó que vam tenir uns mesos de feina molt intensa i tots hem tingut, a més, estius molt dispars i molt diferents. I això ha fet que cadascú estigués molt a la seva. Jo no és que no hagi parlat només amb vosaltres, és que en general. I amb qui estaves, nena? Doncs mira, amb els meus pares, la musinada que se l'ha de cuidar sempre, els meus germans, les meves amigues, me n'he anat de viatge molts de dies, ja ho sabeu. En Roger ha estat treballant,

Sí, amb alguna escapadeta. I tu, Marta, també mig-mig, no? Mig-mig. Pel que he anat veient. M'està passant a Montana, també. Clar. Pel que he vist a les xarxes, perquè.

Sí, sí. Molt contrast, molt contrast. Que has vist a les xarxes? No he dit res, jo, a xarxes. Si ni contestava el WhatsApp del grup de Marta. Que jo parlava sola en el grup de WhatsApp. Però sola! Dic, escolta, però. Estic a punt de passar la llista de la compra. Estic parlant sola, des de cada dia. Preguntant, Marta, tu què tal? Per on ets? Ets per barra? Escolta'm una cosa, Juliana, jo la de dies al juliol que et vaig dir coses i no vas contestar. No sé si val dir, ah, és que no em fan cas només quan tu vols que et facin cas. Marta, jo no et vaig fer cas quan estava a l'altra punta del món amb l'horari girat, amb internet. Sí, però què volies? Penjant coses a Instagram. Les tres del matí et respongués whatsapps.

Demano disculpes, ho hauria d'haver fet, tens raó. Davant tot aquest silenci de tots tres, jo pensava. T'havia ressentiment, eh? Dic que adults que som, que tothom necessita un espai, ens l'estem permetent. Prenem tres minuts, pum, pam, un ressentiment, un rancor, que dic, nano. Que surti, és millor que surti, jo crec que és sa, eh? Que surti, ho deixem tot aquí, ja està, vull dir que A vegades passa amb els grups amics que et distancies.

Perdona, però això és com les millors parelles, que necessites I és necessari, que passi l'aire. Hem obert la relació?

Jo no. No, perquè a mi no m'ha entrat ningú, ja t'ho he dit. I sol aquest estiu, de la feina, casa, casa, la feina, m'ha petat el cotxe pel camí. Has lligat lo bàsic, tu. Lo bàsic per sobreviure. Dues vegades, no? Aquell punt d'il·lusió. Amb la Marta hem tingut una conversa de tres minuts, aquí fora, i ja està.

Tot el que havia d'explicar ja ho ha dit ella. Jo em noto bastant euga desbocada. Si hem canviat el nom del grup i tot. Marta, si no ho haguessis dit, no ho hagués notat. No. La Marta porta una entremaliadura a sobre. No. Em referia que crec que no sé aguantar ni un secret. Tot el que m'expliqueu ho compartiré amb tothom. És així. Em sembla ideal. Vinga.

Bé, passen quatre minuts d'un quart de set de la tarda. De seguida recuperarem els vaticinis que vam fer abans de marxar de vacances, però abans hem de passar pel WhatsApp del programa, que és el 677 27 10 58, perquè si no l'obrim rebentarà, perquè està com molt ple de coses que ens heu anat enviant. I començo amb un missatge que ens diu. Hola, personetes guapes. Espero que l'estiu us hagi anat molt bé. Comencem la nova temporada amb un safareig de qualitat. Aquest estiu, algú de vosaltres ha sigut enxampat morrejant-se. Va ser a mitjans de juliol. Desitgem que us serveixi per parlar una mica més dels vostres safarejos, que són iguals o millors que els de qualsevol altre famós i famosa. Petons i ànims amb la nova temporada. Queda claríssim que aquest de nosaltres que estava morrejant no era jo. Crec que jo tampoc era. Doncs ja està. Jo tinc tots els números

i a més no em fa cap vergonya admetre-ho, al revés, torno a posicionar-me com a activista i gairebé diria fundadora del Club de Gent a Favor del Morreig. De fet, aquest estiu no només. M'he emorrejat a tot arreu on ha estat possible públicament. Eres sempre amb el mateix cosí o? Bona pregunta. No, Marta, ja saps tu que jo tinc molt de cosinat. Jo tota la vida he tingut un munt de cosins. No, si a mi és igual, a mi els cosins que tens. No, a mi només m'importa que diguis la veritat. La pregunta de la Marta. O sigui, però arrossant la indecència, fregant la indecència. Això sap més greu, ja. No, senzillament fregant. T'han cridat l'atenció? M'han cridat l'atenció. M'han cridat l'atenció en un càmping. Uh! I jo saps què vaig dir, oi? Ens amaguem. Tot l'amor i la guerra i va ser tant, Joan. Jo le non digué. Mira, ja n'hi ha prou d'aquest color. Jo només ho he fet no perquè em vingués de gust, perquè no, sinó per demostrar al món el que podrien estar vivint i el que estan decidint renunciar.

Vosaltres sabreu. Sí, 77, 27, 10, 58. També ens diuen el Magpop i l'actriu Nona Junts a Casa Club, a platja d'Argo.

L'actriu Nona Sobo, no? Que és aquella que havia protagonitzat la sèrie Entrevies.

Entrevies, i que ja se'ls via com relacionat abans de l'estiu. I que havíem relacionat ella amb en Sebastián Yatra. És veritat. Fa uns mesos. És veritat. Aquesta oient diu, vaig preguntar si estaven junts perquè volia fer-li preguntes al Magpop sobre la Jèssica.

La gent també no es controla, vull dir. La gent s'ha de controlar i la gent, per molt famosa que sigui. Ha de poder tenir la seva intimitat, no? Ella va preguntar,

aquests dos estan junts? I llavors volia anar allà per demanar-li el Mago Pop sobre la Jèssica. Li van dir que es controlés i que. Una valenta, eh? Que se senten tranquil·les els clients, tot i així li van dir que no estaven junts.

El Mag Pop compta, eh? Que ho tenen amb el Mag Pop, eh? Per les xarxes que vulguen. Bueno, aquest estiu les ha fet grosses, eh? Sí, que avui. Bueno, no sé si us referiu a

que a principis de juliol ell i la Itana Ocaña, la nostra estimada Itana, de fet, jo crec que era el 13 de juliol, van anunciar que havien comprat un teatre a Barcelona. Hola a todos, somos Aitana. Y el Mago Pop.

Y llevamos mucho tiempo pensando en hacer un proyecto juntos y bueno, por fin hemos encontrado algo.

Hemos decidido embarcarnos juntos en la compra de un teatro. El Teatro Aquitania de la Ciudad de Barcelona. Es como un bolsón. Para el muy posible y lo imposible, para que casa nuestra estigue muy orgullosa de aquel proyecto. Muchísimas gracias a todos. Un pato muy gran.

Adéu! És un malson febril, és una paràlisi del son. No, no. Perquè aquesta barreja, ells dos, aquest vídeo mal gravat. Saps que penso que millor que totes aquestes barbaritats hagin passat en els mesos que no fèiem programa? Sí, perquè hem tingut temps de pair-ho. Tant disgust. Perquè puguin reposar una mica. Sí, que ho puguem digerir i ara ja ho comentem d'una altra manera. Perquè ens hem enfadat tant el juliol i l'agost. La gent, jo crec que a poder no saben, els nostres oients, que nosaltres ho patim.

O sigui, és que ens ho prenem molt seriosament. Ens decepciona moltes vegades.

I no ens paren de decebre constantment. I és culpa nostra per les expectatives que hi depositem. No ens queda cap famós. Ni un. Menys ells. Jo te'n salvo dos. No, jo la Laura sempre, les ganes. Tres. I això que ha tingut un estiu difícil, també. Aquelles stories, no? Però bé, el Roger també, i aquí està. Després en parlarem. Jo no he fet cap stories. No, pitjor, però tu has celebrat victòries.

Ho has fet amagant-te, com les rates. Després en parlarem, però. Jo soc de pau cobert, sí. Després en parlem. Gràcies a Déu ens arriba informació de Miki i la Sara, de com estan, de com ha anat l'estiu i com els va tot. Ens diuen hola, Miki i la Sara al Capravo d'Alp de la Cerdanya. Cosa que agraïm i ens enjunten foto de l'aparcament del Capravo. Cada dia obre aquest Capravo, eh? Del dilluns a diumenge. Sí, té un 3,5 a Google. No és gaire. No, perquè la gent critica que els preus són una mica més alts que altres Capravos. És caríssim. Que s'aprofiten de la gent que estima allà i que paga. Diu, estaven amb una altra parella. Per l'outfit semblava que havien fet una excursió i ara anaven a comprar el dinar. Doncs agraïm aquesta informació que ens feia arribar aquesta oient. I altres oients que també ens. En aquest programa, clar,

quan estàs com dins de la rutina, ho oblides, però ara que ho estic convivint, després de tres mesos, és socialista.

No, però jo ho agraeixo, perquè dius, mira, és que realment han d'anar a comprar. Tu estàs més tranquil. I molts oients també ens han escrit per dir-nos que dissabte en Miki tenia concert a la festa major de Manresa i que es va produir un moment estelar que va ser que la Sara Roy va aparèixer per sorpresa a l'escenari.

Però això és molt bèstia, que no l'havia vist jo aquest tall. Van cantar plegats, serem més forts. Que és la cançó que té la Laura Escanes.

És la cançó que van cantar Miki i la Laura al cap d'any de TV3 de l'any 2025, que cantaven cara a cara, com molt apropats, i ara han decidit que aquesta la compartien a la festa major de Manresa, tots dos.

No sé què em sembla aquesta decisió. Mira, jo, si se'm permet cantar en castellà, diré me callo porque es más cómodo engañarse.

Bé, més enllà d'això, heu de saber que en Miki i la Sara han passat part de l'estiu a Pals, un indret que un fanx que estiuegen, i que no oblidem porten tatuat a la pell. I al Marroc? No hi han anat, al Marroc? Al Marroc? Jo és que estic ja us ho aniré explicant, però estic preparant com un documental, com una investigació, no ho vull dir documental, encara, sobre sobre en Miki i la Sara, i estic intentant tenir material. Fem com uns salvados, però.

Una mica. Un 30 minuts. Marta, pensa que està molt sol, que ha passat tot l'estiu només amb l'Ernest Codina i el Pau de Pons. Home, no, i fent ràdio. Hostia, el Pau de Pons.

No, em va demanar, sisplau, que deixéssim de parlar d'ell. 4 minuts i dos quarts a 7. Sobre el tema del morreig, m'ha encantat una nota de veu que ens ha enviat un oient que diu, vaig fer servir el tu i jo què aquest estiu i ens ho explica.

Mira, no soc catalana i no parlo molt bé el català, però sí que us volia dir que aquest estiu vaig tornar a Catalunya, que ja feia molt de temps que no anava cap allà, i vaig conèixer un noi que em va agradar molt, i a la nit, després de guigejar, o com es digui, tot el dia, jo li vaig dir "tu i jo, què?", i ell em va dir "què?". I jo li vaig menjar la boca, perquè el Morreig s'està perdent, que jo l'he escoltat el que no surti d'aquí, això no pot ser. I bueno, vam tenir un moment molt maco. I jo me'n vaig recordar de tots vosaltres, si sí que volia dir que visca el que no surti, visca Catalunya. Adéu.

Però estem parlant d'una perfecta major. No, no, la fundadora. Ens ha contactat la fundadora del Club de les Perfectes. En un moment en què ho agraïm, perquè hi ha molta baixa.

No hi ha ningú. Porta giratòria. Mentre una surt, que entre l'altra està bé per no quedar-nos sols.

Genial! Mataria per tenir ni que fos una mica de la seva aura. Això ho has provocat tu, eh? A donar tant, eh? Que m'agrada pensar que nosaltres. A més, et recordo que el tu i jo què? No és meu. És d'en Carandell. Mira, t'explicaré un altre. No, no, fes-ho, fes-ho. Home, no, sí, hem estat dos mesos callats. Clar, és que avui ens haurien de donar quatre hores. Ara va a sortir tot, anirem fent fins on arribem. Sí, saps que jo vaig enviar el tu i jo aquest en un moment delicat de la meva vida. Sí. I no vaig ser resposta. És veritat, això va passar a primavera? A principis de primavera? Sí. O poder finals de. Finals. Vaig patir un cas de gòsting, que es diria. Sí. Se'm va deixar en vist. I després se'm va explicar que se m'havia deixat en aquest vist, perquè com que després vam fer talla explicant que en Roger jo deia, tu i jo què? Doncs la persona va dir, jo no seré, no formo part d'aquest ramat. Jo vull ser especial. Vull dir que hem de vigilar el que expliquem al programa i ens hem de guardar cosetes per nosaltres, perquè està bé divulgar amb arts del lligar que poden ajudar l'audiència, però també ens hem de guardar algun secret, perquè és que si no ens quedem desarmats. Aquesta persona t'ha tornat a contactar per això aquest estiu? Marta, sempre tornen. Sempre tornen. És increïble.

Dos minuts i dos quarts.

Bé, com cada any, l'últim dia de la temporada el dediquem a fer els vaticinis del que passarà durant l'estiu i avui que arrenquem nova temporada ens toca recuperar-los i veure si n'hem encertat algun. Us recordo les categories perquè ens anem posant el dia. Hi havia "nova parella", Falcada de genoll, ruptures i polèmiques. Doncs bé, ara comentarem totes les prediccions que vam fer i ho farem acompanyats per dos perfectes que un any més ens acompanyen, el que no surti. Jaume Miranda, molt bona tarda. Hola! I Marc, Andreu, molt bona tarda. Bona tarda, pandons!

Quina colleta, eh? Sí.

Només gent maca, en aquest programa. Quota homosexual, era necessària. Aquest any, també. Els meus reis.

Us recordeu, eh?, que l'últim dia de temporada vau fer els vostres vaticinis. Ara els tornarem a sentir per si.

Tu és un miracle que te'n recordis, Marc Andreu. No, és que diu que has donat. Tu ni em vas fer. No, no, perquè anava molt malament de temps i vaig dir. Tu vens aquí a riure?

Jo, com sempre. De fet, m'ho va dir en Roger un dia, eh? Vull que vinguis a la ràdio perquè riguis.

I si gravem una festa d'això teu, de tu rir? No és el mateix. Però porta avui una samarreta tan mona, en Marc Andreu, que posa I love pandons.

Ah, és bonica. Sí. És que tinc moltes ganes d'aquesta temporada. Te l'has pagat tu? Clar, tia.

És la persona més implicada a la feina que començaràs, Marta. És que tu vindries pagant a treballar aquí, gairebé.

Durant les meves vacances he vingut algun dia, també. Si mai et van fora de Catalunya Ràdio o deixes de treballar, la gent de seguretat tindrà un problema. Sí, perquè també s'haurà guanyat. Exacte. Si mai plegues, si mai deixes de venir. Comprar números. Anem a tornar a sentir els vaticinis que fèiem just abans de marxar de vacances per veure si n'hem encertat algun. Comencem amb la categoria noves parelles.

Jo crec que la nova parella de l'estiu, a contracor, ho dic, seran Risto Mejide i Merche Malaizia. Juliana. Jo crec que Manu Guix ens sorprendrà. Tu?

Jo dic Ferran Torres, amb una noia catalana. La sensació que nosaltres

la coneixem. Una Abril Vicente. Una Camputadas. Alguna cosa així. Algú sí. He posat Jaume Miranda. Molt bé. Jo.

Joan Travolta. És una il·lusió que té.

Marc Andreu. No ho havia preparat, però és que la persona que diré també s'enfadarà si dic el seu nom. Però crec que la nova parella de l'estiu, o qui tindrà parella aquest estiu, és Juliana Canet.

Amb un cosí. Tanta pensió regada, tanta cosinada. Molt s'hauria d'esforçar la cosinada, ja t'ho dic ara.

Però com ens inventeu? És una falta de respecte. En Jordi Borda ens hauria d'acomiadar avui mateix.

Perquè només n'hem encertat un, no? Només un. De tots els que hem dit, només un.

Jo segueixo el Club de les Solteres. Com torni a sentir una insinuació. A més, és que no aneu ni de cara. Veniu de cara. Diga-m'ho a la cara. Com que no de cara? La Juliana té nòvio. No tinc nòvio. No tinc nòvio. Estoy feliz y soltera. Enamorada de la vida. Va, va, va.

A mi que m'entenguis així a l'entera de la ràdio pública del país, sí que em sembla una falta de respecte i t'ho dic mirant-te els ulls a la cara.

Mira'm els ulls. Deixa d'apretar-me. Deixa d'apretar-me. Jo, nois, soc molt jove i ja tinc molts problemes de nervis. Si entre tots ho podem cuidar, que és que ho fareu fotre un copet com una graia, us vaig avisant.

Bé, és igual, anem a més vaticinis. Una cosa eren les noves parelles i ara el que hem de fer és obrir el sobre dels vaticinis de la falcada de genoll.

Soc molt pesada amb aquesta parella, però margueixo postant parells. Gemma Pinto Marc Márquez. És un barco que està ja enfonsat de carn de dies. També et diré una altra parella, que crec que s'ho diran, i a part, com qui no vol la cosa, sense anells ni res, senzillament, nos casamos, Ana Castillo Alvaro Mera. T'ho compro, i serà ella, a la Costa Brava. Jo crec que Joan Verdú li demanarà matrimoni a l'Oresta. No ho crec, no hem viscut mai junts, eh? L'Oresta va casar amb el Risto amb 21 anys.

Mira, parlant d'esportistes, jo crec que Joan Garcia i Ana Pizarrollona sí que faran el pas.

Hosti, sí que fa molt per ells, eh? Jordi, però és que vas a fer mal a la ferida. Jo diria Miki Núñez i Sara Roy. Ni un. Tampoc. Eh, però cap d'aquests m'ho ha deixat. Bueno, que ja és molt. Ja és una victòria. I l'Anna Castillo ben i ben enamorada, eh? Quatre anys fa ja de. No? Quatre ja? Podria ben ser que s'haguessin demanat de casar i ni ho sapiguessin, perquè tampoc són de publicació Instagram, ells, amb aquest tema, jo crec. Però és que què hauria una foto d'un anellet? Jo crec que quan passés més temps. No és allò de la maia i de m'han demanat. Sí, farien com un recap, no? Sí. Un carrusel i ja està. Com despistats.

Sí. Jo crec que hem d'assumir que no n'hem acertat cap i ja està. Ni una. Val, per tant, portem.

Una de vuit que hem fet o de nou. Un dels vaticinis més

Una de vuit que hem fet o de nou. Un dels vaticinis més complicats i més delicats és el de les ruptures, perquè a vegades, doncs, Xaviro, perquè te'ls estimes, i tot i així, vaticines que els anirà fatal la relació. O ens els estimàvem. Atenció al que vam dir amb les ruptures. Aquí la cosa es comença a fotre sèria, ja.

Goico. Crònica d'una mort anunciada. Sí, crònica d'una mort anunciada. Bad Gyal, Noah Brown. Totalment, t'ho compro. La química acaba. I tant. I s'haurem passat la mar de vesca,

deixar-ho no es passionant. Jo comparteixo Bad Gyal i Noah Brown. Tampoc, tampoc. No, però cap bestiesa.

Jo crec que el meu pàlpit que em venia de l'estómac de la crònica d'una mort anunciada, podent era de la relació, però anava ben dirigida. Començant a apropar-nos. Però t'equivocaves de categoria. Bueno, però tu saps quan tens allò. Un flaire, però ben bé no. Però sí, tampoc em vam donar una.

Perquè ho arribes a posar això a la categoria de polèmica i potser sí que la clavaves, eh?

Marc Andreu batat de la Gran Cita 2. I també penso que en Javi Ollos la dirà grossa. Treballa tant que és que per números. Quan fots tantes hores, més hores que un rellotge, arriba un dia que t'equivoques. Jo crec que la polèmica serà en Marc Andreu. Però ja. Com ja va passar l'estiu passat, de fet. Tractant malament alguna oient.

Jo dic Manu Moreno, Jaume, qui dius tu?

Jo dic Manu Moreno, que la diré grossa. M'agrada la de Marc Andreu Antipàtic, perquè així torna a ser el maricón simpàtic d'aquestes. Família, fins aquí la tercera

temporada que acaba crits i tots barallats. Tornarem el 30 d'agost. El 30 o el 31?

El 31, el 30 és diumenge. 31 d'agost, dilluns, aquí estarem a les 6 de la tarda. Us estimem! És duríssim jo ja no sóc aquesta persona érem una altra gent no vàreu ni acertar el dia d'estrena del programa de la quarta temporada en Carandell va estar força lúcid aquí era diluït perquè

jo crec que anàvem malament de temps havíem de plegar i tot evidentment i que segueixi així perquè el programa va bé jo sent trepitjar per tots cantons però jo vaig dir Manu Moreno. Llavors, d'alguna manera, una de les polèmiques d'aquest estiu, no sé si ve alimentada també per aquest senyor, i res, jo crec que sí que ha arribat el moment d'obrir el meló, que hi ha molta gent que està esperant. Ens han assetjat amb missatges al WhatsApp. El que jo crec que és la gran polèmica d'aquest estiu.

No patiu, ha arribat l'exèrcit. Ara sí que hi ha intervenció militar. La demanàveu, aquí la teniu. Bé, ja ho heu vist tot, ho heu seguit de prop, perquè sou oients ben despers, però és veritat que les famoses aquest estiu ens han tingut ben distrets i les baixes del meu particular club de perfectes són diverses. Per mi tot va començar amb la Itana i això del magopop del teatre, perquè per mi comprar un teatre icònic de Barcelona, una institució de la cultura catalana, per convertir-lo en un teatre espanyol i molt comercial, és un crim. I tant de bo m'estic equivocant, com dius Roger, i després en sortir una programació maquíssima i espectacular que m'encanti. Però és que l'estiu tenia noves polèmiques preparades per nosaltres, perquè el Mundial de Futbol també va deixar atacades algunes famoses catalanes que, davant d'un artefacte polític com és un Mundial, es van posicionar radicalment a favor d'Espanya, cosa que a mi, i parlo a títol personal, em va incomodar de mala manera, tenint en compte la violència que l'Estat ha exercit sobre el nostre país durant tants anys. I ara ja, quan dic que parlo títol personal és perquè en aquest estudi també hi ha gent que ha estat a primera fila defensant la roja.

A segona fila. Parlaves per mi? Sí. A segona fila perquè jo soc fan. Què vol dir la segona fila? Amb la samarreta blanca? La que no és vermella? No, a mi no em veureu mai amb la samarreta de la selecció espanyola perquè no em representa, però els jugadors que hi juguen i el fet de ser fan d'aquest esport fan que jo quan vegi en Cobercí i companyia. Cobercí, no hi vagis! Quan veig en conversa i companyia jugant i jugant molt bé, doncs jo no puc evitar i vaig amb ells. Ja està, per això dic segona fila, no primera fila, com Rosalía i tota aquesta gent que hem vist.

Rosalía, Laura Escanes, Aitana, Biel Juste. Rosalía es va embolicar amb una bandera espanyola. Sí, complicat. Però, família, tot això eren ximpleries al costat del que la vida ens tenia preparat. Perquè durant la crisi humanitària produïda a Ceuta a finals de juliol, una de les perfectes, fins ara més il·lustres del que no surti, va decidir sortir i parlar. Parla molt. La Jèssica Goy Cotxé es va llevar aquell dia, va obrir les notícies i va decidir que ja estava farta de fingir. I va tirar el terra a la careta per sortir a la llum com a persona clarament d'ultradreta. Posseïdíssima pel teclat, ens va compartir moltíssims textos amb idees molt problemàtiques sobre la immigració, com associar-la amb la delinqüència, i mostrant, a més, una postura clarament antidemocràtica. La qual cosa jo agraeixo perquè prefereixo que la gent vagi de cara. I ara la gent ja no li fa vergonya ser fatxa. Ara ja ho pot ser cara descoberta. I dic fatxa amb molta consciència perquè demanar on són el rei i on són els militars per posar ordre és fer un crit a favor d'un cop d'estat. Amb molta pena, doncs, El club de les nostres perfectes ha tingut baixes, sí. Què hi farem? No és un club tancat. Estem oberts a tot. I el ser regit pel nostre criteri pot entrar-hi gent un dia, sortir-hi l'endemà, i clar, si anem publicant aquests comunicats de merda, què farem? La gent ens demana explicacions a nosaltres, també, perquè teníem una relació personal amb ella. Amb la Jéssica Goycochea teníem un grup d'Instagram, on hi érem nosaltres tres, ella i la seva mànager, que és la Sandra. Tenim, tenim, no està esborrat aquest grup. Sí, però jo fa moltes setmanes que no hi entro. Això és una altra història. Hi ha un punt d'incomoditat, ara la tenen a l'aire. Bueno, és igual.

Però és que jo crec que la Jèssica aquest punt d'incomoditat el tindrà molta gent ara, perquè. Segurament. A la que et posiciones d'aquesta manera extrema, per dir-ho així, doncs hi haurà gent que li generaràs malestar i que no pensa com tu i que potser no se sent a gust parlant amb tu. Vaja, crec.

A ella li sembla que està fent la revolució. En Manu opina el mateix, és que jo a ell no el segueixo. Jo tampoc segueixo, però ell ha tingut un episodi aquest estiu, que va. Hi ha un noi gallec que fa activisme per xarxes, que li ha dedicat molts vídeos a la Jèssica, i en Manu va escriure a aquest noi, i aquest noi ho va compartir, dient, ens en riem de tu, no et pensis que ens importa, seguirem dient la veritat.

Per tant, sí, almenys dóna suport a la Jèssica, jo entenc que pensen el mateix. El Miguel.

MG Miguel García, oi? Sí.

No heu parlat, eh, doncs? Però parlareu en algun moment amb la Jèssica. No, Marc Andreu, les relacions comencen i acaben de vegades. Però ens la trobarem. O no. O una catifa vermella. Segurament coincidirem amb una catifa vermella. Ah, la de la travessa VIP? Ostres, és que això. Ah, sí, exacte. No hi he pensat gens en la travessa VIP. Clar, clar. Això que em s'afrontarà. Vols dir que ella hi anirà? Em vaig trobar aquest estiu a la manager i m'ho va dir. O sigui que hi aniria. Que tenien dos dies de promoció i evidentment

suposo que hi haurà anys. I suposo que estan obligats a tots a anar a la promoció, no? Sí. Deu formar part del contracte. Bueno, que passarà allò llavors, que tothom fa bona cara. No, jo li preguntaré. I llavors que s'expliqui, que s'expliqui.

Avui he somiat amb ella, jo. Què? Sí, que me la trobava i que ella em deia, on és la Juliana? Aquí, Jéssica. Jo no tinc cap problema en parlar amb ella, eh? Vull dir, parlem. Sí, sí. Que guanyi el millor.

Bueno, no és una lluita tampoc, una batalla. Veus, ho explicarem perquè com que ho filtrem tot ja no.

Jo vaig sumar. Cap secret. Perdona, jo estic guardant algun secret sobre aquesta història. Però jo em vaig sumar aquest estiu, ara ja fa poc, que en Marc Andreu i jo ens cridàvem moltíssim per una cosa de teatres del que no surti, però molt, eh? I vaig pensar, ai, quines ganes de tornar a treballar.

I que les ganes de tornar al teatre, no, Marc Andreu? Sí, perquè ja puc venir una mica desapercebut, perquè era estiu, però tornem a fer gira de teatres aquest any, no? Ja ho sabeu. I comencem a Figueres. Molt bé. Primera data, Figueres, 19 de setembre, dissabte, a les 7 del vespre. Crec que és molt bon pla. Si voleu venir. És molt fàcil, has d'entrar al web figuerasescena.cat i allà compreu les vostres entrades, que és un espectacle. Que encara hem d'acabar de definir. No tenim ni idea de què va.

Però perquè qual ho havíem de planejar.

Avui he obert la carpeta al drive. No, realment ho tenim tot molt parlat.

El meu somni que he inventat ara era justament sobre aquest teatre. Jo vaig somiar que ens presentàvem al teatre i que el Marc Andreu no havia preparat res. No va a la web, Marc Andreu? No s'havia preparat res. I ara estic molt nerviosa i ja està tot pensat. Demà us ho expliquem.

Figueresescena.cat. Bueno, clar, què faig aquí dins? Sorto un noi tocant el violoncel·lo. No, és que no surti d'aquí. A on? Dins de la web.

Posa a veure tot. A veure tot, sortim a tercer fila. Hi ha un cercador, Roger.

Bueno, però expliquem. No em renyis.

La gent. Em queden moltes, eh? Cerca que no surti d'aquí. Minus. Anem fatal. Compreu-nos, sisplau, alguna entrada. No, però és que vull veure quantes han quedat. Hem fet una publicació amb una foto de merda, fastigosa, a mitjans d'agost, que no havíem fet ni sessió de fotos ni res.

Ningú havia contactat amb el mai de les fotos. A programació, llavors a programació. Hi ha una opció, que és veure tot. Quina edat tens, Roger?

Perdó, però si has buscat Google, que no surti Figueres Teatre, ja ho trobaran, també, dic jo.

I si no, a l'Instagram del programa ho tenim també linkat.

I jo ara mateix ho penjo per els stories, no en parlem més, s'acaba el problema. Arroba que no surti a Instagram. Aquí, carinyo, ja està. Molt bé, Marta. Fàcil, eh? Festa gran. I a part, jo aquest estiu he entrenat molt la paciència, perquè tenir una filla de 3 anys requereix això. I veig que la puc aplicar també amb tu. A la gent gran. És que la gent gran i les criatures compartim moltes coses. És així. La vida és un cercle.

Per cert, només fer l'apunt que una de les polèmiques que vas vaticinar és que la gran cita i jo no tindríem una connexió.

No, no, no, Marc Andreu, no vaig dir que no tindríeu una connexió, vaig dir que series batat d'aquest format de Trescat, que és la gran cita,

que presenta la Dulceida. Doncs m'han fet gòsting. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.

El problema sempre és Trescat. No m'han dit si, si, si, no. Senyor Trescat! Un moment, un moment. Hem de començar el primer dia ja, esgrideixant-nos d'aquesta manera. No té perdó de Déu. Però és que potser no és 3Cat,

això ho fa una productora. Aleshores, tu et vas posicionar per aquí, et van dir que et presentessis, vas fer un càsting virtual?

Vaig fer el càsting, una trucada, una biotrucada, i llavors el següent pas era fer el càsting de presencial. Però ja no em van dir per fer-lo, ja no m'han dit res més. I llavors em va arribar el rumor que no podia participar perquè treballava 3Cat. El director d'aquest format és Antonio Hernández,

ex Euphoria i tot això. Vaig a fer un àudio. Sabeu a qui sí que van acceptar a la gran cita? Silenci, un moment, que estic fent l'àudio. A un exnòvio meu històric de Cardedeu. Hola, tu o no? Mira, estem en directe. Marc Andreu ens està explicant que se li està fent gòsting, com des de la productora, i que no se l'ha trucat per fer el càsting presencial, quan sembla que al virtual va anar tot molt bé i era un bon personatge. I és més, tu o no? No sé si em sents.

No, sí, t'acosto al mòbil. Tu o no? Vau ser vosaltres qui vau convidar en Marc Andreu a participar. Vosaltres el vau buscar. Exacte. Sliding de manual. Si en Marc Andreu no podia participar en aquest format, per què el aneu a buscar? T'ho dic jo, Marta. I Tono, t'ho dic a tu també. Promoció gratuïta. Quan saps a més, que te la faríem igual. I a tot això, Tono, encara no sé d'on ve el teu nom. I això sí que m'agrada.

Bé, queden 10 minuts, Tono, si vols respondre, dret a rèplica, els micros de Catalunya Ràdio estan oberts. Enviar i l'envio.

Jo només vull saber si sí o si no, però que em diguin que no també. Estic d'acord amb aquesta angoixa i el problema. Ja no hi aniré, però. Si fossis participant, quan comences a gravar? No, a finals de mes, en principi. Està fent la idea que no. Però sé que diuen que no, perquè m'he trobat gent que m'ha dit que no. Diu que no, que la gent està amb una ansietat a sobre.

Parlant de la gran cita, l'Alexis té nòvia. Epa! O té, o té, no.

Sembla que tingui nòvia de la TV5. Exacte, del programa de 4 que participava de mort, que va fallar d'audiència, però ell va trobar-se mort, en teoria, no? Sembla. Una noia mallorquina. Roger, hem rebut un WhatsApp.

Aviam. A C77271058, sobre un dels meus temes preferits, que no donava un duro. Ens diu la perfecta. Aquest estiu vaig estar a Menorca i vaig coincidir a un restaurant amb Gemma Pinto, Marc Márquez, Laura Escanes, Joan Bardú i tota aquella colla. Van començar a cantar Visca els Nubis i si us fixeu en la Gemma Pinto no fa gaire que porta un anell que sembla de promesa. Adjunto proves del sopar, us enyoràvem. I les fotos són d'aquestes que és una sola visualització i ja està. Estarem pendents. Estarem pendents.

Passen tres minuts a tres quarts. I acabarem el programa d'avui amb una de les poques bones notícies que ens ha deixat aquest estiu.

Sí, hem tingut poc on agafar-nos. Aquest agost tot eren disgustos. Però hi ha hagut un petit oasi en el desert que de seguida explicarem. Però abans jo penso que caldria fer memòria perquè han passat gairebé dos mesos des de l'últim programa. Clar, és normal que algú digui, però qui sortia? El que no sortia d'aquí normalment. Jo tampoc me'n recordo perquè abans he sentit Risto i Merche i no sé qui són. Però bé, avui fa exactament pels cinc mesos que la revista Lectura es publicava la millor portada de la història. Els cinc mesos són els millors, eh? 31 de març del 2026. Exclusiva, Enamorados, en majúscula. Genial. Aitana Sánchez Gijón i Max Iglesias viuen un amor com el que van interpretar fa 12 anys a Velvet. Per tant, això vol dir que 5 mesos d'aquell morreig entre aquests dos actors que ens va canviar la vida. Mira la Juliana amb la pell de gallina, de veritat. Però de veritat, la té de veritat. Amb aquella història que tant ens va atrapar, és que fa plorar fins i tot. I què és la foto d'aquell morrer? Aquell morrer.

Jo aquesta revista la tinc guardada, no l'he posat a reciclar.

I la possibilitat de tenir 55 anys i lligar-te a un tio de 30. 57 i 35. Capgirant els rols completament. Amb aquella desesperació dels enamorats, no? Aquelles ganes de menjar. O de ser que portis dies en dejuni. Aquesta història de molts grisos, penso, ens va cridar l'atenció ja des de bon inici, especialment per aquesta diferència d'edat que comentàvem, i també perquè era una trama que s'arrossegava des de feia temps, quan ells dos van coincidir en aquesta sèrie que deia la revista Lectures que és Velvet. Llavors, jo penso que és un bon moment per recordar. No fer-ho. Què deien Max Iglesias de l'Aitana Sánchez-Picón fa uns anys? Recordem la Trenzo, sisplau, perquè és molt important l'escenografia. Ell, amb una webcam o no sé què era,

una copa de vi a la mà. I van creixendo.

Això és un tall que posarem en aquest programa sempre que ens deixin.

Que es una mujer súper sabia, hecha para adelante, precursora de un montón de cosas, de no sé, muy valiente. Me encanta. O sea, desde aquí os confieso, mira, una gran confesión, que creo que no sea producto porque yo sé que esto lo reconozco, aunque no me esté tomando un rioja, pero lo voy a reconocer siempre. Yo voy a estar eternamente enamorado de Aitana Sánchez Gijón.

Y brindo por ella. A la teva salut, home. Per mi és això, és el brindo por ella. Jo hi ha molts moments on ho perdo, eh? Però és que, a més, que s'estigui follant ell mateix, perquè ell s'encanta. S'encanta. Està mirant tota l'estona. Ell és d'aquests que, quan et truca per videotrucada, es mira a ell. Totalment.

Una mica Carlos Cuevas, eh? Són de la mateixa escola. Sí, però és que aquests actors. És que han de ser així.

És que jo també seria així. Sí, home, imagina't que deixes així. Jo, si pogués, seria així. No, i segurament també us mireu a vosaltres quan feu una videotrucada.

Home, clar, jo em fico gros a mi, petit a l'altre. Perquè ja el sento, ja el sento, l'altre. I jo em vaig mirant a mi, si estic bé. I de què et serveix, a veure si estàs bé o no? Et poses presumit. Bueno, perquè, escolta'm una cosa, no ens veiem tant a nosaltres mateixos. Et veig més tu a lloc, és a dir, no sé ni parlar, et veig més jo a tu, Marta, que a tu mateixa, a la cara. Llavors, per mi és un moment de recordar una mica com soc i com em moc.

No, però, Nino, és com si parlassis amb la Marta a la vida real mirant-te en un mirall, perquè estàs interactuant amb una altra persona. És com una cosa narcista. Narcisa bèstia. Pots gravar i a miralls, pots fer coses. Saps? No és com que sigui l'única possibilitat. Ara seré l'únic que es mira les vídeos de trucades. Que es posen gran. Una mica d'ullets, no? També depèn de la videotrucada, perquè si és una videotrucada una mica passeta de to o amb un noi que t'agrada una micona, home, doncs si et vols veure una mica coqueta, clar, però més per assegurar-te que l'altre t'està veient bé, no per un excés de narcisisme. Mira, bueno. Tu també has dit mai brindo por ella, com fa en Maxi? No, no? No, gràcies. Porque tú y yo, ¿qué? Ha quedado obsoleto desde que Maxi Iglesias va a decir brindo por ella. No, brindo por ella es nivel superior. Uf. I què anava dient ella a tot això? Ja després de publicar-se l'exclusiva Lectures, quan tenia tots els reporters d'Europa Press perseguint-la per treure-li titulars, doncs també a Aitana Sánchez-Gijón unes declaracions per la posteritat.

Las imágenes con tu nueva pareja sorpresa, esas imágenes que hablan por sí solas, Maxi Iglesias, ¿es cierto, no es cierto? ¿Tienes algo que decir al respecto? ¿De qué vais? ¿Pero quiénes sois vosotros? Por favor. Hemos visto unas imágenes a Itana que hablan por sí sola. Yo tengo una función que hacer. Buenas tardes. Parece que van a salir unas imágenes. Buenas tardes.

Ells van ser, sens dubte, els protagonistes de la primavera 2026, que serà, almenys aquí, una primavera per sempre recordada, perquè va anar fortíssima. Va canviar tot. Vas botxar totes les portes. El tsunami que jo feia dos anys que pronosticava va arribar aquesta primavera. Hosti, Juliana, fa un any que tu anaves dient el disc de la Rosalía sortirà i jo me'n reia de tu. I la de coses que han passat. I fa un any vam arrencar el programa parlant de Nicki Nicole i la Mindjamal. Com ha passat el disc? Una mica sense pena ni glòria, no? El de la Rosalía? Sí, tinc la sensació que vam parlar molt bé.

Va passar per sobre el disc. Què vols dir? Va arrasar amb tot. A tu et va passar per sobre Montserrat, el disc, la Rosalía, tot.

L'escolania, molt difícil. Velen Esteban. Velen Esteban dient-me, senyora. Que ponen tu DNI, te va dir. Mare meva. Que ponen tu DNI. És que és que lo següent és embolicar-se en Franco. O sigui. Tremendo. Saps qui ho deu dir? Nagoi Kotshea. Ui, despista i I en totes direccions, a més, aquesta, clar. Sí, sí. Doncs teníem el dubte de què passaria, tornant a en Maxi i a la Itana, què passaria entre ells a l'estiu. Perquè sí que dies abans d'acabar temporada havíem comentat que se'ls havia vist junts, un entrant a casa de l'altre, que s'hi porta una ampolla també de vi, coincidint també restaurants pel nord d'Espanya, però no teníem clar que la història pogués sobreviure a l'estiu. Doncs, atenció. Tenim novedats!

Perquè fa dos dies, l'oracle dels safarets i la persona que menys vacances ha fet a l'estat, menys fins i tot que Jaume Miranda, que ja és dit.

Javi Hoyos. Quin gust sentir com pronuncies Javi de Hoyos. M'agrada molt. És que ell és. És tornar a casa. És tornar a casa. Doncs ell va publicar

l'exclusiva més il·lusionant de tot l'estiu.

Exclusiva Max Iglesias y Andara Sánchez y con pillados en Trujillo. Os lo cuento todo, pero antes soy Javi Hoyos seguido para más alce.

A part, és un vídeo que està, perdó, tan mal fet, on va tallant totes les frases a la meitat, que no s'acaba d'entendre res. Pobre Déu, anar saturat de feina.

És especialment dolent, no? Però és que està un maleter d'un cotxe.

Una cosa, la vida pot ser tan i tan bonica. La vida pot ser preciosa, magnífica, perquè Max Iglesias i Aitana Sánchez-Gijón segueixen junts. En qualitat de què? Ah, no miris així, Juliana, perquè jo no dic que són nòvios. No, no et dic. No, no, no. Ah, avui malsaves la mà dient. Ah, jo pensava que aquí cauria bronca. No, anava a fer. Caution. Un apunt, un caution. Digues. Perquè l'estiu jo crec que pots generar, pots vinclejar molt fort, i pot ser una bona oportunitat per estar més junts que mai, però la cosa es complica amb la tornada a la rutina. També pot acabar amb tot. També pot acabar amb tot, tu pots destruir tot, absolutament d'acord amb això. Però si sobrevius a l'estiu. Arribes a l'hivern? Passes l'hivern junt? Poder, despistes i l'atre va amb anorak, eh? Poder, despistes i l'atre va amb jersei fins a dalt. Tocarà fer tarda de manteta amb el vinito. I brindo por ella. Bé, doncs, en Max i la Itana, després del que ens ha explicat en Javi que segueixen junts a Trujillo, han protagonitzat la millor abraçada del mes d'agost.

Muchos me preguntabais, Javi, ¿seguirán juntos Aitana y Maxi? Pues no, ¿veis que sí? O sea, iban así agarrados por mitad de las calles de Trujillo, concretamente, les pillaron los salseros paseando al lado del restaurante Meseguera, así, abrazados, sin cortarse un pelo, ya no se esconden, ya no se ocultan.

Això és una petita victòria per nosaltres. I ja està.

I amb això ens quedarem. Doncs amb aquesta parella de guapos, mira, ens hem ventilat ja el primer dia de l'última temporada del que han sortit aquí.

Ja anem de cara. Anem de cara dient. Ja ploraré avui, jo.

Jo ho tenia apuntat al principi, llavors ho he esborrat, però he tornat a sortir i dic, doncs, vivim-ho ja conscientment.

L'última temporada del que no surti d'aquí. Jo també m'haig de fer la idea, família. Així que som-hi. I el Marc Andreu, avui, primer dia d'última temporada del que no surti d'aquí, ha arribat a treballar. Però calia que ho diguessis ara,

Juli. Estava emocionat. Ha enviat un missatge a la una del migdia. No, sisplau, no que ho expliquis. Perdoneu, m'he dormit.

A la una del migdia. Però això què és? Tres minuts i les set. Fem una pausa i tanquem la tarda amb en Garriga.