Berta Prieto: "L'Empordà per a les de sempre"

Catalunya Radio.

Avui, primer programa de setembre, i clar, tenim molt poques ganes, com veieu, de deixar les vacances, per això continuem parlant de l'estiu. I ens acompanya per fer-ho Berta Prieto, una senyora que ve morena, com ella sola, sembla de l'Empordà, i és que potser ho és, Berta Prieto, com estàs?

Efectivament, què tal? Com estàs? Molt contenta d'estar aquí.

Berta Prieto, ets de. No m'ho he inventat, no?

No, no, No, no t'ho has inventat. Jo soc de Salrà, d'un poble del Baix Empordà, i suposo que t'hauràs enterat que aquest estiu ha sigut molt mogut pel Baix Empordà per totes les protestes i totes les mobilitzacions que hi han hagut.

Doncs no m'he enterat, però no m'estranya, perquè sempre us esteu queixant, eh? Nosaltres? Sí, sí, sí.

Bueno, si no t'has enterat, t'ho explico. A veure, què ha passat? Quina desgràcia us ha passat als empordanesos? O sigui, resulta que aquest estiu s'ha creat una nova associació, que no és SOS Costa Brava, és una altra, una nova, que s'ha creat aquest agost, que es diu l'Empordà pels de sempre. L'Empordà pels de sempre. L'Empordà pels de sempre, sí. És una associació que l'han començat unes influencers catalanes que estiuegen a la Costa Brava, I què els passa, pobretes? Que ho estaven passant fatal perquè de cop van col·lapsar perquè havien d'esborrar tots els turistes que hi havia amb intel·ligència artificial del fons de les seves fotos. I, clar, elles deien, por un post, tal, he de fer massa feina, no sé què. Llavors. Quina pena. Llavors van decidir. Sí, van decidir començar aquesta associació que es diu l'Empordà Pels de Sempre, que és una associació en contra del turisme estranger i llavors per primera vegada a la història, per primera vegada a la història de la humanitat, aquestes influencers han agafat tots els seus seguidors i s'han organitzat per protestar en contra del turisme estranger.

Que són molts, perquè tenen algunes influencers. Jo ara estic pensant en aquella lana que allí és, la Calui, la Caliu.

Aquesta en deu tenir uns quants. Sí, aquesta en té uns quants. Però tu em pensaràs, mira, que bé, no? En plan, com que facin això, que es manifestin, que facin servir les xarxes per alguna cosa positiva. El problema, i el que ha sigut molt controversial d'aquesta associació, és que únicament hi participa gent que té una segona residència a l'Empordà.

O sigui, no són gent de raça ària, com tu, empordanesa, sinó que són barcelonins enfadats pel que passa.

Barcelonins que tenen una segona residència a l'Empordà i que estan molt enfadats amb l'augment de francesos, d'anglesos. Mare meva.

Escolta, qui capitaneja aquesta perquè hi ha president en aquesta associació?

L'associació EPS, que li diuen l'associació EPS, que és l'Empordà pels de sempre. La presidenta és la Núria Sagarra. I jo aquest estiu, com que ja sabia que havia de fer la secció, vaig anar allà i la vaig anar entrevistant en una de les manifestacions que van fer. Això és insuportable.

No, de veritat, això és insuportable. Nosaltres portem tot l'any treballant a Barcelona per venir aquí a descansar i a desconnectar. Com hem fet sempre, la veritat és que ho hem fet sempre. I és que ara no pots ni baixar ni a fer-te un gelat a la plaça sense creuar-te amb riuades i riuades de turistes estrangers. Mira, la meva filla l'altre dia no va poder ni aparcar al Mas Sorrer perquè el pàrquing estava ple de cotxes amb matrícules franceses. Ens estan arruïnant les vacances. Tu pensa que jo vinc cada any des de que era petita. El meu rebesavi va comprar una petita cabanya de pescadors aquí a Bagú i després el meu pare va comprar tres o quatre cases més i tota la meva família va acabar comprant totes les cases que quedaven al poble. I després jo m'hi vaig construir casa meva amb piscina i vistes. Vull dir que quan nosaltres vam començar a venir a estupejar a Bagú no hi havia res, res. I ara? Ara això és insostenible i s'ha de dir prou. L'Empordà passa sempre.

Perdona, Berta Prieto, la nostra dramaturga, actriu, meravellosa persona vanportanesa, de raça ària, morena, que ha vingut. I ara també em pots dir reportera, perquè vaig anar a primera línia de la manifestació. Exacte, he sentit això, una petita cabana de pescadors a contra de la seva família. Sí, així va començar. I tot, i ara han de veure la seva llar restringida, els seus moviments, per culpa de tot aquest guirillam que ve. De fet, aquesta gent. Escolta, unes protestes brutals, no?

Estava sentint un soroll de manifestació. No, unes protestes brutals. Pensa que no estan gens morenos, perquè no han anat a la platja, només s'han manifestat. De fet, una de les protestes més sonades que vam fer aquest any va ser un desplegament d'una pancarta gegant al camp de golf de l'hotel Golf L'Empordà que ficava Make L'Empordà Great Again. I llavors, aquestes influencers van fer merch, van fer samarretes, van fer pales per la platja, molts famosos van portar aquesta samarreta amb suport del moviment. De fet, el Quim Carandell, el cantant de la Ludwig Band, a l'Acústica de Figueres va portar la samarreta. La samarreta d'en Meik l'han portada greitagent

perquè estan fartes, perquè ja n'hi ha prou. Tu en tens una de samarreta d'aquestes o no?

No, perquè jo no sé ben bé on posicionar-me davant d'això. Però què en pensa Gerard Quintana, per exemple, o la Raola? La Raola segur que també vol una samarreta. També porta una samarreta. També vaig seguir investigant i vaig seguir parlant amb més personatges d'aquest moviment i vaig anar en un xiringuito a parlar amb una d'aquestes influencers que va començar aquest moviment.

En tots aquests mesos he perdut molts seguidors francesos i anglesos, però és que a mi és igual. És que a mi és igual. Penso que cal posicionar-se perquè estan ocupant casa nostra. I ja ho hem deixat clar. Des de l'associació defensem que el problema no és el turisme. Entenem que Espanya és un país turístic i que la gent de la costa viu d'això, ok. Però és que aquest tipus de turisme hauria de ser redirigit a llocs com. No sé, platja d'Aro, Lloret de Mar. L'Empordà sempre ha sigut molt més familiar, és que de tota la vida. Aquí ens coneixem tots i ara és que. Tots són de fora, tots són de fora. Quan vienes i metges el teu te pensava, mira, mira, és que com aquí, com aquí, és que com aquí. El meu pare diu que vendrem la casa i que invertirem al Bania, que allò està verge com quan el meu avi va venir aquí, que allò a l'hora del paleta val com, no sé, 5 euros i que aquí la mà d'obra costa 35 i que amb dos euros et fas una casa, però és que. No sé, és que jo no vull estiuejar a Albanya, saps? És que no vull estiuejar a Albanya.

Pobreta, pobreta, influencer, no vol estiuejar a Albanya. Sí, hi ha molta tensió, hi ha hagut baralles també. Puguem pagar 5 euros al paleta, eh? Clar, poder-li pagar 5 euros

perquè li pagaràs més. No s'entén. Escolta, també m'imagino que tu ets una reportera, però també t'agraden els bars. Jo et veig que tu vas anar a algun bar, perquè crec que els bars són els que expliquen la vida.

Allà on es veu el teixit. Sí, i allà, clar, hi havia molta tensió, perquè convivien tota l'estona els guiris i els empordanins, que és com volen que els diguin. Un empordanins. Sí, és una conjunció entre barceloní i empordanès. No empordaninis, perquè ja m'has sonat una mica empordaninis. No. Bueno, potser algú també és empordanini, però de moment ells estan esperant que el dia que els accepti lo d'empordanins, ells ja s'ho diuen. Però sí, sí, molta tensió. I, de fet, jo vaig beure una baralla en un restaurant, al Far Nomo. Això existeix, eh, real, eh? Sí, un restaurant de sushi, d'allafranc. Que una parella d'empordanins, com diuen ells, van començar a cridar-los en uns francesos que sopaven al seu costat, li va rebentar l'ampolla al cap. Tenim un àudio de A mi m'imagino que ha sortit a A les notícies. Sí, se n'ha parlat, és que no soneres tu. Has desconnectat moltíssim. Tenim un àudio d'un dels cambrers que estaven allà aquella nit. Tu també allà, tu també allà posant el micro. A mi em semblava actualitat. No, la carxofa, la carxofa.

Lo de aquest estiu ha set una bogeria. El meu jefe diu que l'any que ve farà dos menjadors separats. I el tio aquell que va acabar urgències, pobre. Al xaval li van rebentar l'ampolla de vi al cap. Li van cridar colonitzador i no sé què. I li van rebentar l'ampolla de vi al cap. I les nenes allà plorant en francès i els altres que les cridaven dient que ploressin en català. Un desastre. Va venir l'ambulància i els monstres van endur el pixapí aquell al quartalillo mentre anava cridant. Vosaltres no sabeu que és el meu pare, vosaltres no sabeu que

és el meu pare. Drames, drames, drames d'estiu. Drames total. Drames d'estiu. El que més m'ha agradat és plorar en francès. Això m'ha agradat molt, plorar en francès. Que ploressin en català.

De fet, aquest vídeo s'ha fet molt viral, el vídeo de la baralla, i l'han penjat a les xarxes d'Apps, de l'Empordàpols de sempre, perquè, clar, totes les influencers van cedir els seus seguidors al moviment. Llavors, ara té més seguidors que el sindicat de llogateres o que tot manta, vull dir, és l'associació amb més seguidors. I llavors, ja, clar, en aquest vídeo hi havia molts comentaris de l'estil. Ja han aconseguit el que volien, que l'ella sembla-se l'ou. Saps? Que és una mica el que es queixa aquesta gent, els aportanents. No vas bé per aquí. No ho dic jo, Montse, ho diuen ells. D'acord.

Berta Prieto, has anat molt forta per ser el primer dia estrenant-te les dones i els dies.

Jo no he dit res, només he explicat el que ha passat aquest estiu i t'he explicat l'actualitat. Alguna cosa que m'hagis de dir abans que et tanqui el micro? A mi m'agradaria dir que per no quedar-nos només amb el discurs dels empordanins i de les seves reivindicacions m'agradaria recomanar-te un llibre de la Marc Camps que és una autora. I periodista de Salrà també, que diu, no vingueu al poble a reposar, i que precisament reflexiona sobre totes aquestes qüestions amb una mica més de rigorositat.

Molt bé, editat per la Geminada, m'ho apunto, menys mal que hem entrat una mica en raó al final, perquè, a ver, Tàprieto, no sé jo com ha anat el teu estiu, però jo em sembla que he estat molt feliç sense amb pur de ninis, d'aquests. Nosaltres ho deixem aquí. Berta Prieto, moltes gràcies. Roser Pereira, Moragas, Montse Comellas, Mireia Izar, Albert Castellví, Josep Maria Campillo, aquí us ha parlat Montse Virgili. I tornem demà, puntualment, a les 11 de la nit.

Bona nit. Bona nit. ¡Vamos!