Carme Trilla: "La política d'habitatge hauria de ser més agressiva"

Podem saludar aquesta hora Carme Trilla. Ella és presidenta de la Fundació Habitat 3 i també de la coordinadora Cohabitat, que agrupa, de fet, les fundacions que promouen i gestionen habitatge social. Bona nit, Carme. Hola, bona nit. Hem parlat del cas de la Mari Carmen, que ha generat estupori i conmoció social. Hem vist fins i tot que des de les Nacions Unides s'hi han referit. Ara mateix, què diu la llei? És a dir, legalment aquest desnonament es podia fer? Bueno, això és una cosa que

s'ha explicat molt avui durant el dia, que s'han aprofitat d'aquesta escletxa que hi havia en la llei de rendiments del 94 i dels lloguers antics sobre les subrogacions possibles dels lloguers antics i s'han agafat amb això. I, per tant, aquí, evidentment, es podia haver concedit una sentència atenent la vulnerabilitat d'aquesta persona, però hi ha aquestes escletxes que venen de lluny. I que en aquest cas ha sigut utilitzada, evidentment, sí, sí.

Per tant, entenc que a nivell legal s'ha d'anar més enllà, no? Vull dir, no deixar aquestes escletxes com la dels lloguers de renda antiga.

Bueno, és que hi ha un tema legal, però també hi ha un tema de protecció dels llogaters i d'actuació, diguem-ne, preventiva i proactiva abans que aquestes coses passin, no? I aleshores, bueno, jo crec que hi ha polítiques. D'habitatge que s'estan portant en alguns llocs i polítiques d'habitatge que no s'estan portant en uns altres llocs. Llavors, si hi ha un règim de control de lloguers com el que hi ha a Catalunya, doncs això d'alguna manera desestimula les inversions clarament especulatives com aquesta que ha passat a Madrid. Perquè no es poden pujar els lloguers més enllà del que ja hi havia o del lloguer que marca l'índex de referència. Això és un sistema per evitar precisament operacions d'aquest calibre. Però que també sabem que presenten també escletxes perquè tenim la via aquesta dels lloguers de temporada, que aquests no tenen una regulació de preu i per tant molta cosa s'escapa per aquí. Llavors el que hem de vigilar sobretot són no les escletxes de l'any 94 o de l'any 56, sinó les escletxes del que estem fent ara, de la norma de la legislació que estem tenint ara per intentar que sigui el més coherent possible. I el més garantista per descomptat pels llogaters sense, lògicament, anar en contra de la rendibilitat mínima del lloguer a la que aspiren els propietaris. Però aquesta rendibilitat mínima, si ens poséssim d'acord amb que la pujada de l'IPC més una mica més seria l'orraonable, segurament no ens trobaríem amb aquests problemes, sinó que la gent podria anar augmentant els lloguers a mesura que els van augmentant els salaris. I tots aquests mecanismes s'han d'articular bé perquè no sigui desestimulador de la inversió en lloguer, però al mateix temps no sigui una càrrega excessiva, diguem-ne, pels llogaters. En aquest cas, aquesta senyora, la càrrega que tenia era suportable i l'havia pagat sempre. Aquí tenim una compra feta per uns inversors que fan uns càlculs d'anar molt més enllà del que estaven tenint els propietaris de la finca anterior. Això aquí a Barcelona ens està passant. Hi ha propietaris de finques que no són rendibles perquè estan amb lloguers antics i aleshores és quan apareixen aquestes intervencions de l'Ajuntament o de la Generalitat i que haurien de poder ser més habituals si hi hagués més recursos econòmics i pressupostaris per fer-ho, de comprar aquestes finques, no uns fons especuladors, si no la pròpia administració o entitats sense ànim de lucre.

Carme, quan parlem d'habitatge i de la falta de parc públic d'habitatge, les dificultats que veiem i observem cada dia, parlem de persones en situació de vulnerabilitat. Avui mateix hem tornat a parlar, a partir d'aquestes noves negociacions, del fet de prohibir els desnonaments de persones vulnerables. La clau. I tu ara parlaves de la Mari Carmen com una persona vulnerable, tot i que durant tota la seva vida havia pogut pagar el lloguer. Clar, clar. Efectivament. Com definim què és una persona vulnerable? Clar. Clar, perquè el sol fet o el sol risc de poder ser desnonat ja és una situació de vulnerabilitat, no?

Evidentment. Com ho definim, això? Sí, sí, estem generant vulnerabilitat. O sigui, de gent que està vivint d'una pensió i pot pagar el seu lloguer i pot viure habitualment, no l'hem de qualificar com a persona vulnerable. Esclar, si li posem un lloguer que és el triple del que està guanyant, automàticament l'estem convertint en vulnerable. Per això que la definició de vulnerabilitat a priori és una definició que, evidentment, té a veure amb les famílies que estan en una situació actual que els passa de cara al futur, per trobar un pis de lloguer, i els està costant molt trobar pis de lloguer si són considerades vulnerables, però és que tenim persones que estan en lloguer i que esdevenen vulnerables si passen coses com aquestes o si a ells mateixos els passa un canvi important a la seva situació. Tot això s'ha de parlar amb molta serenitat i amb molt rigor, perquè precisament per no espantar els propietaris. Respecte de possibles persones que puguin ser vulnerables, però al mateix temps evitar que es converteixin en vulnerables. Aquí quan es va fer la compra de la casa Ursola, és que aquesta gent no eren vulnerables. No, no eren vulnerables mentre van estar pagant els lloguers que pagaven. Però si s'hagués tirat endavant la seva conversió amb habitatges de lloguer de temporada, la gent que vivia en aquell edifici no podien pagar aquests lloguers. I per tant es convertien de facto en vulnerables. La intervenció de l'Ajuntament, Ajuntament amb Hàbitat 3, evita això, com s'ha fet amb altres finques de Barcelona. Nosaltres des d'Hàbitat 3 estem rehabilitant unes finques a Montral, al barri d'Horta, que va comprar l'Ajuntament i les va comprar precisament per evitar que les 40 famílies que hi viuen anessin a parar en mans d'un inversor que les tragués totes a fora, no? Tenim aquí un repte molt gran amb les finques que no són rendibles i que cauen en mans d'inversors que pensen que pujant als lloguers i traient als llogaters antics en poden treure, evidentment, uns beneficis extraordinaris. Això és una assignatura pendent de la política d'habitatge d'aquest país que ha d'implicar una política molt més agressiva de compra d'edificis i d'intervenció directa.

Per evitar aquestes situacions. Intervenció tan directa com, per exemple, destinar fons públics a pagar el deute dels llogaters davant d'una situació de desnonament i garantir que el propietari cobri.

Exacte, aquesta és una altra, aquesta és l'altra via. O sigui, hi ha una via prèvia, que és la d'ajudar a pagar el lloguer, que aquesta ja la tenim, i a Catalunya hi ha més de 100.000 famílies que estan cobrant ajunts al lloguer, i gràcies a això. Els poden seguir pagant perquè la seva situació seria una situació de vulnerabilitat. I l'altra és quan arriba.

Disculpa, Carme, també fins i tot quan la propietat és una gran companyia, un fons voltor, pagant aquestes grans companyies i fons voltors amb fons públics.

És que el que tenim a Catalunya és la limitació dels lloguers. És a dir, tot això ha de ser sempre amb un esquema de limitació del lloguer. No estarem ajudant a pagar lloguers de 3.000 euros. Però si tens un lloguer de 800 euros o de 900 euros, o el lloguer que l'índex de referència marqui, doncs aquí, dintre d'aquest marge, sí que hi ha d'haver aquesta possibilitat d'ajudar que això es pugui pagar. És un tema d'una equació en la que, evidentment, els diners públics no han d'anar a unes butxaques, diguem-ne, especuladores, i, per tant, el requisit previ és que hi hagi aquest control de lloguers, Però després, dintre d'aquest marc, ajudar les famílies a que puguin pagar, sobretot quan els passa una situació que perden els seus ingressos o que tenen una situació complicada, i evitar que passi el desnonament pel fet que a ells els passi alguna cosa. Ara, quan és un desnonament, quan a ells no els passa res, sinó que és perquè un inversor decideix multiplicar per 3 el lloguer, aquesta és una altra història. Aquí ja no podem ajudar-los, aquí el que s'ha de fer és el que deia abans, és a dir, evitar que aquestes situacions passin comprant els edificis o desestimulant aquest tipus d'inversions. I com es desestimulen? Doncs com s'ha fet a Barcelona. Amb la prohibició del lloguer turístic, amb la limitació dels lloguers, amb la limitació del lloguer de temporada, amb el control del lloguer de temporada. I amb el lloguer d'habitacions, clar, s'ha de controlar tot això, no és que no hi ha més remei.

Per posar el context de les dades que acabàvem d'explicar, que tot i que aquí hi ha aquesta regulació del mercat dels preus del lloguer, a Catalunya es produeixen més desnonaments que no pas a la comunitat de Madrid, ha estat una de les polèmiques polítiques del dia, diríem. Hem explicat que és perquè hi ha més parc de lloguer, hi ha moltes més famílies en situació de lloguer a Catalunya que no pas a Madrid. És tot just el que hem explicat abans de saludar Carme Trilla. Gràcies, Carme. És un debat llarguíssim i en continuarem parlant, segur. Moltíssimes gràcies. Sí, gràcies a vosaltres.