Catalunya al dia, de 13 a 14 h - 15/09/2026

Catalunya al dia. Amb Estel Baté. 33 graus i mitja a l'Institut Ramon Coll i Roders de Lloret de Mar. Gairebé 34 al Manuel de Pedrolo de Tàrrega. 32 i mig al baraguer d'Antensa de Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant. Som a mitjans de setembre, però la majoria d'escoles encara són un infern. Tret d'una desena, el mapa que les monitoritza, el de la plataforma Aules que Cremen, indica que encara ara superen els 27 graus, que és el llindar a partir del qual, segons estableix un decret llei, s'incompleixen les condicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball. El govern ha aprovat avui el pla per climatitzar totes les escoles públiques del país i també les residències de gent gran, que són majoritàriament a mans privades.

El curs 2030 i 2031 haurem climatitzat els 2.530 centres públics del país i les 51 residències de gent gran.

Aquest és l'objectiu del govern pels pròxims 5 anys, però ha fet una llista també de 100 escoles i instituts que tenen màxima prioritat de climatitzar-se perquè ho puguin fer en els pròxims dos anys. Avui serem en una d'aquestes escoles, que és en aquesta llista, és la de Sant Josep de Calassans de Lleida. Fa tanta calor que no podem ni estudiar.

Van acabar classes el juny a 30 graus. Ara les han represes a la mateixa temperatura. L'Estela Bosoms i en Ramon Dalmau ens ho explicaran des d'allà mateix, des d'aquesta escola de Lleida. De totes maneres, els gremis d'instal·ladors ja alerten que amb ventiladors no n'hi ha prou, que el que caldria és posar aerotèrnia i plaques solars.

No baixa la temperatura de les aules, és un moviment de l'aire. A més a més, el ventilador provoca l'efecte contrari, que és l'increment de la temperatura corporal.

I també avisen que no tenen prou mans, que els falta personal. I el mateix decret llei que fixa que no es poden superar els 27 graus per treballar marca també un topall per la part baixa del termòmetre, 17 graus. Doncs potser recordareu que vam parlar d'un institut d'Igualada, el Joan Mercader, que a l'hivern arribaven 13 graus dins de les aules. Ens havíem d'adaptar a la situació.

S'havia d'anar a classe, s'havia de continuar aprenent, puntualment, i llavors els alumnes que sí que han tingut més dificultats i no podien assistir a classe tant com ells haguessin volgut.

Doncs bé, bones notícies també en aquest cas. Ja els han reparat la calefacció, per tant, aquest hivern ja no passaran el fred que han hagut de suportar en els últims tres cursos. Catalunya al dia. Tot això en un Catalunya al dia que també detallarà la inversió que el govern espanyol té per visajudicar l'aeroport del Prat. És una partida que suposa l'arrencada de les inversions de cara a ampliar aquestes instal·lacions. Marc Vidal, bon dia. Què tal, bon dia.

Doncs són 1.700 milions que serviran per planificar l'obra a partir del 2032. I serem també al Canà, al Montsià.

Ja han començat les negociacions entre l'Ajuntament i els que seran els primers refugiats climàtics del país. Són els que hauran de marxar de casa seva, al Barranc del Llop, pel perill d'inundació que té aquesta zona.

El que volem nosaltres, la nostra família i els que vivim aquí, és viure tranquils. Són 10 de les cases afectades

que s'enderrocaran i, a canvi, els veïns rebran diners per poder comprar-se un altre habitatge.

Entrevistarem l'alcalde d'Alcanar perquè ens expliqui els detalls d'aquests acords que estan intentant tancar amb aquests propietaris i que segur que no seran els últims que es veuran obligats a fer una operació similar. També us parlarem de les propietats que s'ha descobert, que té una esponja mediterrània per netejar el fons del mar.

Un estudi fet a Blanes ha vist quins beneficis pot tenir aquesta esponja marina en espais molt malmesos com poden ser els ports.

Ens fixem en les carreteres i el transport públic. Alguna incidència important a aquesta hora. Equip viari, Mireia Sala, bon dia. Bon dia, Estel.

Doncs pocs problemes a aquesta hora i els que hi ha són per obres o avaries. Unes obres a la C-58 a Terrassa tallen un carril i generen dos quilòmetres de cua en direcció a Barcelona. A més, també hi ha obres a la C-61 que provoquen retencions de Sant Saloni a Vallborguina, al Vallès Oriental, en direcció a Arenys de Mar. I a Osona, a la C-25, que està tallada la sortida 209 a Sant Hilari, se calma en sentit Girona per un camió volcat.

Pel que fa al temps, Francesc Mauri, bon dia. Bon dia. Ens deies ahir que avui seria l'últim dia de calor abans del canvi que arriba demà. Confirmes o desmenteixes?

Confirmem. Confirmem aquest canvi. De tota manera, compte amb els tempos de demà, perquè al matí farà calor, farà sol, i gairebé res, no canviarà tot i que començaran a arribar núvols. Demà, allà on baixa la temperatura, és fora del camp de Tarragona i de l'Ebre, on es mantindrà bastant el termòmetre. La resta del país, de moment, demà el descens serà discret, de 2 a 5 o 6 graus. Clar, vindrem de molt amunt. Ara mateix, per exemple, al pantà de Ciurana, al Priorat, hi ha 35 graus ja. Per tant, avui toca sostre i serà demà a la nit i dijous al matí quan notarem veritablement aquest descens a la temperatura després que demà a la tarda hi hagi algunes tempestes a les comarques del Pirineu Oriental i demà a la nit potser en llocs més poblats del litoral i prelitoral. Podrien ser especialment intenses.

Doncs els tempos que no canvien són els dels esports. Quan faltin 6 minuts per les dues, tindrem la informació esportiva, com sempre, en desconnexió per les 4 demarcacions. I avui, amb una notícia important per Barcelona, Odal Serra.

El Camp Nou serà la final de la seu de la Champions Masculina de Futbol del 2029, segons ha decidit aquest matí el comitè executiu de la UEFA que s'ha reunit a Grècia, a Salònica. La candidatura del Camp Nou ha quedat per davant de l'estadi de Wembley, que també hi optava. Mentrestant, males notícies per l'Ilerna Lleida i el seu pivot Atumane Dianier. El senegalès pateix un trencament de lligament encreuat anterior del genoll esquerre. Segons va informar el club ahir a la tarda, Dianier haurà de passar pel quiròfan i es perdrà tota la temporada. El pilot de Roses, Maverick Viñales, tampoc podrà participar al Gran Premi d'Àustria de MotoGP d'aquest cap de setmana perquè encara no està del tot recuperat de la seva lesió. La seva plaça l'ocuparà novament el granullerí Pol Espargaró. I el Reu Redis ha encetat la temporada a la Segona Federació de Futbol amb dues derrotes consecutives. El Roig i Negres estrenen un nou projecte ja sense Marc Carrasco a la banqueta.

Tot això al Catalunya al Dia, un programa que fem les quatre delegacions de Catalunya Ràdio amb David Badia, la XVI edició, Aurora Guindo i Alba Monclús a la producció, Dani Jiménez al control tècnic i Víctor Lorenz al control central. És la una i pràcticament set minuts. Comencem.

Catalunya al Día.

El govern ha aprovat avui el pla per climatitzar tots els centres educatius públics en els pròxims 5 anys, que ahir ja va anunciar el president de la Generalitat, Salvador Illa. En total són 2.530 centres, dels quals el curs que ve se'n faran com a mínim un centenar, que són els que han marcat com a màxima prioritat. Anem a conèixer els detalls d'aquest pla. Palau de la Generalitat, Jordi Corbalán, bon dia.

Bon dia. Sí cal tenir en compte que gairebé un de cada quatre construccions escolars de Catalunya són d'abans de l'any 1960 i que un 70% es van fer abans que s'aprovés el reglament estatal que regula les instal·lacions tèrmiques en els edificis. El curs que ve, el 2027-28, aprofitant sobretot. L'aturada per les vacances escolars de l'estiu, el govern té la intenció de climatitzar un centenar de centres que es consideren prioritaris, atenent a criteris d'ubicació o de vulnerabilitat, s'hi invertiran 100 milions d'euros. En paral·lel, els ajuntaments podran avançar-ne el finançament amb recursos propis o a través de l'Institut Català de Finances per començar les obres, escoles i instituts dels seus municipis. Sílvia Paneque és la portaveu del govern.

D'aquests 2.500 milions d'euros, no tot són recursos de pressupost. Aquí també hi haurà línies de finançament i pensin també que aquí hi ha titularitats diferents en funció de si són centres de primària o centres de secundària. En qualsevol cas, el desplegament serà en totes aquestes aules, progressiu en els propers cinc anys.

Cal tenir en compte que no a tots els centres podran iniciar d'entrada les obres de climatització. En alguns casos s'hauran de fer intervencions prèvies, com ara l'aïllament de finestres. El govern també ha aprovat, com va avançar ahir el president de la Generalitat, la creació d'un Observatori Català d'Intel·ligència Artificial i Mercat de Treball per fer un seguiment i preveure l'impacte de la IA en l'ocupació.

Són anuncis que ahir el president de la Generalitat ja va fer en el seu discurs de mig mandat. Un altre dels àmbits, i de seguida tornarem al pla per climatitzar les escoles, però és el de l'educació. El Consell d'Educació de Catalunya, que liderarà el debat sobre aquest sector anunciat ahir pel president Illa, es marca com a objectiu recusir la confiança entre els actors de la comunitat educativa i superar l'actual clima de confrontació. L'objectiu és aconseguir un nou consens sobre com s'han de resoldre els principals reptes del sistema educatiu actual. Sara Cañete, bon dia. Hola, bon dia. Doncs recosir aquest consens i amb el compromís del govern d'invertir

el 6% del PIB en educació per superar la crisi educativa, una xifra que recull la llei d'educació de l'any 2009 i que no s'ha executat en 17 anys i diferents governs. Ho explica el president del Consell Educatiu, Joan Manel del Pozo, en declaracions a 3catinfo.

És a dir, anem-nos posant d'acord sobre les grans coses importants que volem del sistema educatiu i anem-ho fent de manera col·laborativa, de manera cooperativa, no de manera confrontada i a veure qui guanya en un combat que no és combat, perquè no s'ha d'entendre com un combat, s'ha d'entendre com una cooperació general.

Doncs aquesta és la primera idea, superar la confrontació del pozo. Diu també que el diagnòstic dels problemes del sistema està fet i que ara el que cal és anar més enllà i pactar les solucions. I posa l'exemple de l'escola inclusiva.

Després de no discutir el principi, que crec que no el discuteix ningú, però acceptat el principi, la pràctica està creant certament dificultats, intentem veure què podem fer per millorar aquesta pràctica i quines són les condicions perquè aquesta pràctica es pugui portar a terme.

Doncs això pel que fa a aquest pacte global sobre l'educació per anar avançant a resoldre aquests reptes que planteja. Gràcies, Sara. Bon dia. Bon dia. Ara sí, anem cap al pla de climatització de les altres.

Una adequació a una temperatura confortable per poder treballar, per poder fer classe, que ha estat molt reivindicada per motius com aquests.

Amb ventiladors i tot això encara teníem molta calor. I a vegades ens sentíem amarellos. Estem patint per un altre ventilador, per tenir a cada aula dos ventiladors màxims. A vegades estem esbaiant pels ventiladors, perquè fa tanta calor que no podem ni estudiar. En algunes classes no hi ha ventilador i patim molt.

Són alumnes de sisè del Col·legi Sant Josep de Calaçans de Lleida. És un dels 100 centres escolars que ara ens explicava en Jordi Corbalana. El govern vol tenir climatitzats de forma prioritària l'any 2028 i no esperar el curs 2030-2031 per acabar tota la totalitat de centres públics. Aquest matí els ha visitat una unitat mòbil de Catalunya Radio amb el suport tècnic de Ramon Dalmau i l'Estela Busoms.

Anem doncs cap allà, Estela Busoms, bon dia. Hola, molt bon dia, Estela. A veure, vosaltres, pel que em dieu, heu estat a les aules de la tercera planta, per tant, en un edifici com més amunt més calor fa, a les 9 del matí, i es podia intuir que seria un altre dia complicat, un altre dia infernal, eh? Potser serà l'últim, perquè potser demà baixin les temperatures, però de moment, aquesta setmana, aquest inici de curs, està sent difícil. El sensor que hi tenen en aquesta tercera planta ja marcava aquesta hora, primera hora, més de 28 graus, i per tant tot feia pensar, per l'experiència que també tenen, que sobretot ara després de dinar, la temperatura es tornarà a disparar fins als 33 o 34 graus. Uns registres que fan molt complicat poder fer i seguir les classes, i això té unes conseqüències que ens explicava la cap d'estudis, la Pili Trenado.

Quan s'arriba amb aquesta temperatura, comencen els nens a suar, comencen a estar més irascibles, no prestar atenció, i els docents igual. Arribàvem a les tardes que els conflictes que normalment no n'hi ha acabaven donant-se.

Clar, ara sentíem, no? Després de dinar deu ser el pic màxim de temperatura, el moment més delicat, i això, clar, doncs obliga a fer canvis, no poden fer classe de manera que ho fan habitualment, no? Sobretot en aquestes aules de la tercera planta, i el que fan els alumnes de sisè és, doncs, moure'ls per buscar espais

més frescos. Sí, com al bosquet, perquè allí hi ha arbres i hi ha ombra. Hi ha algunes vegades que baixem a fer unes fitxes o llegir, perquè allí se n'està millor que en la classe. I l'any passat hem tingut que baixar al pati per llegir llibres, perquè quasi ens maregem amb la calor que teníem.

No és l'únic centre on es troben en aquesta situació. Ara ho dèiem al començar, que aquesta plataforma Aules que Cremen, que va monitoritzant la temperatura dins les aules, marca que la majoria d'escoles i instituts de Catalunya estan per sobre d'aquest llindar dels 27 graus. Hem sentit moltes queixes al departament. Vam estar fa uns mesos també en un institut de Lleida. Ara, però, la bona notícia és que d'aquí dos anys ho haurien de tenir solucionat. No sé com s'ho han pres aquí, Estela.

Home, doncs, d'entrada contents. Han dit que aquest matí a primera hora el primer que han fet és revisar

la llista i quan s'hi han trobat, doncs, clar, molta satisfacció. Això sí, ara esperen que realment sigui així, es compleixin els terminis. A més a més, la cap d'estudis remarca que això és especialment necessari en un centre com el seu, aquest Sant Josep de Calençans de Lleida, on més del 80% de l'alumnat és de famílies vulnerables. Llavors, aquests nens estan tot

el dia aquí a l'escola patint a 34 graus. I després arribaran a casa seva i possiblement tampoc podran baixar aquesta temperatura. Això en què se tradueix? Que hi ha molts nens que acaben anant al metge, al pediatra, perquè els fa mal el cap, els fa mal la panxa. De moment, el que hauran de fer

és resistir amb l'ajuda d'aquests ventiladors que sentíem que estan tan sol·licitats, els volen de totes les classes. Sí, no m'estranya. A veure si arriba ràpid aquest canvi de temps que ara en Francesc Maurí ens situava cap a la tarda, vespre de demà, i s'acaba ja d'una vegada per totes aquesta calota insuportable per tots i especialment per als nanos que han de fer classe. Gràcies, Estela Busoms, des de Lleida. Molt bé, gràcies. Bon dia, adeu. I mentre el govern actua per evitar que s'hagi de fer classe a 40 graus, per contra a Igualada, la lluita per no pelar-se de fred sembla que s'ha acabat. A 12 i 13 graus feien classe els alumnes de l'Institut Joan Mercader d'Igualada en els últims tres cursos. Montse, Janer, Riba, bon dia. Hola, bon dia, Estel. Com ho han aconseguit, finalment?

Doncs mira, ho han aconseguit, segons diuen, en part amb denúncies i mobilitzacions i fent entendre al Departament d'Educació que no podien continuar així.

Uge Costa és el president de l'Associació de Famílies del Centre.

Segur que les mobilitzacions han influït, perquè un cop ens vam mobilitzar, vam aconseguir que hi hagués una mobilització, vam despertar l'interès dels mitjans, tot ha començat a funcionar. Anava tot molt lent, fins i tot hi havia certa deixadesa. L'important, diu, és haver-ho aconseguit. L'objectiu era que les coses se solucionessin, que la col·laboració estigués instal·lada i que funcionés abans de l'hivern i s'ha aconseguit. Això és l'important.

Doncs bé, bones notícies pel que fa a aquest institut d'Igualada, que podrà tenir un hivern més confortable a les aules, però, mentrestant, i pel que fa, recuperant els plans del govern de climatitzar escoles, instituts i també residències de gent gran. La Federació de Gremis d'Instal·ladors de Catalunya alerta que els ventiladors no són una solució per climatitzar les escoles. El gremi es posa a disposició del govern per adequar els centres a les onades de calor, però avisen que el gran problema del sector és que els falta mà d'obra, els falten treballadors. Mar Riera, bon dia. Bon dia, el president de Fegicat, Raül Rodríguez, ens ha explicat a Trescat Info que el pla anunciat ahir pel govern és factible, calcula un milió d'euros de mitjana per centre, tenint en compte la climatització feta a les escoles ja a Barcelona, i recomana apostar per l'aerotèrmia i les plaques solars enfront dels ventiladors, que amb temperatures altes, ens diu, poden acabar fent l'efecte invers.

No baixa la temperatura de les aules, és moviment de l'aire i millora de la sensació tèrmica. A més a més, que si arribem a temperatures que ratllen als 35-40 graus, el que ens diu l'evidència científica és que, a més a més, el ventilador provoca l'efecte contrari, que és l'increment de la temperatura corporal.

Rodríguez creu que el pla del govern és una gran oportunitat per a un sector, però que arrossega des de fa anys un problema molt greu de mà d'obra. En canvi, els instal·ladors creuen que, tot i l'augment de la demanda, no hi haurà problemes en l'estoc.

Un quart i tres minuts de dues, hem parlat de les escoles sobretot, però és que aquest pla de climatització del govern contempla també adequar una cinquantena de centres de gent gran i discapacitats de titularitat pública o privada que tenen places públiques també. S'invertiran 58 milions d'euros en aquest cas. A més, es preveuen donar crèdits en molt bones condicions per part de l'Institut Català de Finances per valor d'uns 50 milions perquè la resta de residències també es puguin adaptar a les altes temperatures. A aquesta hora podem parlar-ne amb Antoni Vidal, és director general de la patronal LACRA, que és l'Associació Catalana de Recursos Assistencials. Senyor Vidal, bon dia. Bon dia. Primer de tot, li demanaríem una valoració ràpida d'aquest pla que ha anunciat el govern per climatitzar aules i també residències.

A l'àmbit de les residències fem una valoració positiva. Sempre hem dit que la millora de la climatització de les residències ha de ser una prioritat. Hem presentat un pla d'actuació de drets socials per combatre episodis de calor. Posarem en marxa un grup d'experts per veure quines són les mesures d'actuació més adients i viables. Segons les diferents tipologies de residències que hi ha a casa nostra. Però així en resum, la veritat és que la valoració és positiva.

Qualsevol aportació és evident que és positiva, però clar, no sé què li sembla la proporció de partides que es destinen a les escoles, amb la que es destina a adaptar les residències, tenint en compte que cada vegada que donem xifres de com ha afectat a nivell d'activitat hospitalària, la majoria són gent gran, són un col·lectiu especialment vulnerable.

Sí, nosaltres ahir vam ser a la conferència del president i vam anunciar un 6% d'inversió del PIB en educació. Nosaltres defensem que també ha d'haver-hi un increment de la inversió en dependència. Moltes vegades parlem que seria necessari doblar-la, arribar al 2%. Per tant, hem de posar més diners en dependència, més diners en les persones més vulnerables, en gent gran, i aquest pla d'ajuda de 50 milions per una banda en línies de crèdit, de préstecs i aquests altres 58 milions creiem que és un primer pas, creiem que va en la bona direcció, però necessitarem molt més si realment volem que la dependència sigui una prioritat de país.

Ara no és obligatori que les residències estiguin climatitzades, però vostè té constància si la majoria ho estan? Tenen aire acondicionat?

Depèn molt de les residències. La majoria tenen la climatització com han de tenir, és a dir, poden garantir que no superen els 27 graus, però de la mateixa manera que hi ha centres educatius que diuen que tenen molts anys, amb les residències també tenim un parc de residències heterogènic i no és el mateix una residència construïda l'any passat que una residència que porta 35 anys en funcionament. Per tant, hem de fer tot el possible per millorar aquesta climatització. Però, en general, el que sí que podem dir és que totes les residències fan un gran esforç per garantir el benestar i, en aquest cas, el confort tèrmic de les persones usuaris.

Doncs esperem que amb aquesta aportació i aquestes ajudes de la Generalitat s'acabi de poder adaptar aquests centres per a un públic tan vulnerable a aquestes altes temperatures que comporten el canvi climàtic. N'hem parlat amb en Toni Vidal, director general de la Patrona LACRA, que és l'Associació Catalana de Recursos Assistencials i que agrupa les residències de Catalunya. Gràcies, senyor Vidal. Bon dia. Bon dia.

La una i 21 minuts, seguim endavant. Tret de sortida les inversions per començar a ampliar l'aeroport de Barcelona. El govern espanyol té previst adjudicar 1.760 milions al Prat. S'inclou en el Pla d'Inversions d'ENA fins al 2031. És el Pla de Regulació Aeroportuària, se'l coneix com a Dora 3. No és el gruix de la inversió per l'ampliació, però sí els diners per planificar i activar l'obra a partir de l'any 2032. Sara Riera, per què serviran aquests diners, doncs? Doncs aquesta inversió, la més gran, és per renovar la T1 i la T2, sobretot per ampliar el vestíbul de facturació de la terminal 1. Part dels 1.700 milions també són per planificar el projecte del futur aeroport i comprar terrenys per fer les mesures ambientals compensatòries. Queda per al Dora 4, això ja serà entre el 2032 i el 36, la part principal de l'ampliació prevista, com ara l'allargament de 500 metres de la tercera pista, perquè els tràmits administratius i ambientals que s'han de fer són molt llargs. El govern espanyol i el català defensen aquesta ampliació, tot i el rebuig, com sabeu, de l'oposició i de les entitats ecologistes. I ja tenim les primeres reaccions als plans d'AENA pels pròxims cinc anys. Sí, des de la Cambra de Comerç de Barcelona, que és una de les entitats que avala l'ampliació, consideren que dins del quinquenni d'actuacions que preveu fer AENA amb aquest pla, ja s'ha de començar a fer l'ampliació de la tercera pista i també la terminal satèl·lit. Alicia Casart és la directora d'Infraestructures de la Cambra. Cal donar la màxima prioritat a tots aquests estudis i tramitacions. Per iniciar una altra cosa que és sumament prioritària, que és l'inici d'obres. Diumenge que ve es farà al centre de Barcelona una manifestació contra aquesta ampliació de l'aeroport. La convoca la plataforma Zero Port, amb el suport de més de 200 entitats. Joan Manuel de Llano és un dels seus portaveus.

Des d'aquí acusem el govern de la Generalitat, l'Estat i AENA de fer negacionisme climàtic i d'actuar de manera irresponsable per defensar cegament l'ampliació de l'aeroport del Prat.

I mentre el govern espanyol prepara els aeroports del futur, el de la Generalitat es proposa impulsar el transport de mercaderies en tren. Actualment no arriba ni al 3% a Catalunya. I això és el que vol fer el govern amb la creació de quatre terminals ferroviàries a l'Empordà, al Penedès, a l'Ebre i a Lleida. És un pla que també preveu dotar d'ample europeu l'actual terminal de Portbou. I quan estaran operatives totes aquestes terminals? Doncs l'objectiu és que estiguin a punt el 2031 amb una inversió de la Generalitat de 127 milions d'euros. Es tracta de fomentar, com diem, que una part de la càrrega que es transporta ara en camió, que és del 97%, passi al tren fins a arribar a moure en ferrocarril aquesta quota mínima que volen del 10%. Tots els projectes de terminal ja han completat els estudis previs i tenen una demanda vitivinícola, agroalimentària, de fusta, de pinso, de cereals i també de cotxes. El govern sosté que a partir dels 100 quilòmetres el tren és la manera més rendible de transportar mercaderies.

L'Ajuntament de Lleida vol sancionar multes de fins a 750 euros el fet d'anar per la ciutat amb vel integral, que tapi la cara. Això ho diu la nova normativa de civisme, que s'ha de votar al pròxim ple, previst per finals de mes, però que de moment no té el suport necessari per prosperar, per tirar endavant i, per tant, per aplicar-se. Lleida Noelia Casellas, bon dia. Hola, bon dia, Estel. L'argument de la paeria per prohibir el burka i el niqab és garantir, diu, el dret de les dones.

Exacte. Així com l'any 2010 aquesta

mateixa prohibició es va aprovar aquí a Lleida i es va argumentar amb un tema de seguretat, ara el que es fa és canviar el focus. L'ha explicat Carme Valls, que és la regidora de Polítiques Feministes.

Nosaltres no hem de decidir com elles han de vestir, sinó que hem de garantir que totes puguin decidir sobre la seva vida. En llibertat, sense imposicions, sense dependències ni aïllaments, i que puguin participar plenament de la vida de la ciutat. Aquest tema per nosaltres és clau.

Quan aquesta prohibició la va aprovar el govern de l'alcalde Àngel Ros, també socialista com el d'ara, el Suprem la va acabar tombant. Ara l'alcalde Fèlix Larrosa confia que sigui diferent.

Jo crec que ha quedat clar des del primer moment, des del primer minut, que el plantejament és un altre. I a més no estem parlant de confrontació de drets fonamentals, estem parlant de l'actitud dels ciutadans i les ciutadanes bàsicament a l'espai públic.

La Rosa ha recordat que hi ha municipis com a reservera ha dit que fa anys que tenen vigents

prohibicions d'aquest tipus. Avui la modificació d'aquesta ordenança s'ha debatut en comissió. El PSC, l'equip de govern, hi ha votat a favor, Esquerra, el PP i el Comú en contra i Junts i Vox s'han abstingut. La Rosa assegura, però, que continuaran negociant fins al ple que serà el dia 25 d'aquest mateix mes de setembre, Estel. Doncs ho seguirem, això falten dues setmanes, no? El divendres que ve no l'altre serà. Per tant, veurem si arriba al ple aquesta nova ordenança, l'Ajuntament de Lleida, per sancionar a multes de fins a 750 euros el fet d'anar per la ciutat amb vel integral. Gràcies, Núlia Casellas, des de Lleida. Bon dia. Bon dia.

Parlem ara de la temporada de bany a Catalunya que acaba avui i que s'ha saldat amb 43 persones ofegades. És la xifra més alta dels últims 12 anys i Tarragona és la demarcació on hi ha hagut més ofegaments des del 15 de juny, que és quan va començar oficialment la temporada, fins avui, 15 de setembre, que és quan s'ha tancat. El sector del socorrisme reclama canvis en la normativa i també allargar la temporada de bany per allargar també, ja que s'allarga l'estiu, adaptar-se a aquests nous hàbits. Tarragona, Clara Xavardia. Domingo, bon dia. Hola, bon dia. Doncs sí, al llarg d'aquest estiu han mort 17 persones

més respecte al mateix període de l'any passat i una més respecte al 2022, en què es va assolir l'últim rècord. Segons dades recopilades per Protecció Civil, des que va començar la campanya de bany el 15 de juny, dels 43 ofegaments, 27 han passat en platges i la resta en piscines i aigües interiors. 7 dels ofegats eren menors i 27 majors de 60 anys. Com deies, la demarcació de Tarragona és on més accidents mortals s'han registrat. 14 persones han perdut la vida a les platges del litoral tarragoní i a la costa de Girona, 11. Amb aquest balanç sobre la taula, el sector del socorrisme ha reclamat, juntament amb el sindicat UGT, una sèrie de millores per garantir la seguretat a tot el litoral català. Clara Roca és portaveu de la plataforma Sos Socorrisme.

És el moment de dir ben alt que la temporada s'ha d'ampliar i que la seguretat no pot ser estacional. El que exigim? Una llei de socorrisme urgent i vinculant per a tot el litoral català, que estableixi uns estàndards mínims de seguretat i no deixi la decisió en mans de cada ajuntament. Temporalitat obligatòria de Setmana Santa a l'octubre. Un lloc de vigilància cada 200 metres, amb platges d'alta densitat, amb torres, infermeries i mitjans de rescat adequats.

Per tot plegat, tant la plataforma com el sindicat UGT han convocat una mobilització que té micràs a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Molt bé, gràcies, Clara, bon dia. Adéu, bon dia. I augmenten també els incendis i les hectàrees forestals cremades aquest estiu a Barcelona. Segons dades provisionals de la Diputació, hi ha hagut 154 incendis forestals que han afectat un total de 1.180 hectàrees. Una superfície cremada que multiplica per 7 la que es va cremar l'any anterior, segons dades provisionals, i aquest estiu, per tant, hi ha hagut més incendis i més hectàrees cremades en aquesta demarcació. Des de Barcelona, David Àngela.

Davant la situació climatològica d'aquest estiu i els exemples d'altres focs a altres punts de l'Estat, la Diputació de Barcelona valora positivament la campanya de prevenció d'incendis d'aquest any. L'any passat hi va haver 124 incendis que van afectar 160 hectàrees. En el 90% dels incendis d'aquest any, al darrere hi ha hagut, de manera directa o indirecta, la mà de l'home. Jordi Fàbrega, diputat de prevenció d'incendis i de gestió forestal de la Diputació de Barcelona, valora positivament la campanya tenint en compte el context. Fàbrega insisteix que cal fer pedagogia per fer entendre a la ciutadania que cal tallar arbres per protegir els boscos i proposa alternatives.

Oferir línies d'ajut als ajuntaments per introduir idees innovadores, com pot ser els ramats de foc que pasturin al voltant d'urbanitzacions on ja s'ha fet obertura de franja, ajudar els apicultors, ajudar el sector del sur, recuperar vinya que a la zona del Maresme ja havíem abandonat i que està dins el bosc. Tot això és qual per tindre aquest paisatge de.

L'incendi del Carme a l'Anoia, que va afectar unes 455 hectàrees, i el de Sant Manat al Vallès Occidental, que en va cremar gairebé 190, sumen més de la meitat de la superfície forestal cremada aquest estiu a Barcelona.

En dos quarts de dues, el gegant tecnològic Meta respon avui davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel tancament de la seva oficina a Barcelona l'any passat. La matriu de xarxes com Facebook va acomiadar 2.000 persones. Els demandants consideren que va ser un moviment il·legal per desplaçar la producció a altres països i reclamen que se'ls readmeti. Està seguint aquest judici des de Barcelona en Toni Fortesa. Toni, bon dia. Molt bon dia.

En el moment de l'acomiadament col·lectiu ja hi havia més de 1.200 reclamacions en marxa, n'hi havia per presumpta discriminació salarial, per raó de la llengua de treball, també per danys personals, fruit de riscos laborals i de salut mental, i els demandants apunten que aquesta també seria una raó per l'acomiadament col·lectiu. En canvi, les empreses demandades, Meta entre elles, asseguren que Meta precisament va decidir finalitzar els contractes amb elles i que els acomiadaments es van pactar amb el comitè d'empresa. Enrique Leiva, advocat del sindicat FIS, que és el demandant, apunta que el cas va més enllà de la petició emeta a Barcelona.

¿Poden les transnacionals continuar jugant amb els ordenaments jurídics de cadascun dels estats per posar la producció allà on vulguin i poder d'aquesta forma aprofitar-se dels drets laborals dels treballadors? Penso que això és una de les coses que s'han de resoldre avui aquí i és l'oportunitat que té també el TSJ de poder entrar en aquesta qüestió.

Els demandants calculen que si la demanda prospera i s'acorda la readmissió de la plantilla, l'impacte econòmic podria superar els 90 milions d'euros.

I a l'audiència de Lleida aquest matí ha començat el judici del conegut com a cas carreteres, en què l'excap de carreteres de la Generalitat a Lleida, Jordi Benet, seu al banc dels acusats. S'enfronta a una petició de 12 anys de presó per suposades irregularitats en contractes d'obra pública i ho fa al costat de quatre investigats més, entre els quals una filla del mateix Benet. Tornem a Lleida, Pere Joan Álvarez, bon dia. Hola, bon dia, Estel. Què has pogut sentir fins ara en aquest judici?

Doncs, després de les qüestions prèvies que han durat gairebé dues hores, fa un moment que ha començat a declarar el mosso instructor de la causa, que apunta que de la investigació es va deduir una relació molt estreta entre Jordi Benet i els empresaris de l'empresa constructora MJ Grues. Sentim el subinspector instructor del cas.

Se relacionaban llamadas que decían, no se podía saber el contenido de aquel sobre que le iban a dejar en el despacho, pero había una llamada el día siguiente, por ejemplo, decían, hablaba con los hijos, escoltam, heu surtit ja perquè si haurien de portar aquells diners a en el Jordi.

A banda de Jordi Benet, també seu al banc dels acusats una filla seva, com deies, un excap de conservació de la delegació de carreteres i dos directius de l'empresa constructora. Recordem que el cas que es jutja és una peça separada del conegut com a cas Boreas sobre suposada corrupció a la Diputació de Lleida entre els anys 2011 i 2018. Un cas que es va destapar fa 8 anys i que, recordem-ho, va comportar la detenció de l'aleshores president de l'ENS provincial, Joan Reñet.

Molt bé, doncs gràcies, Pere Joan Albrecht, des de l'Audiència de Lleida. Bon dia. Bon dia. Ara són dos quarts i tres minuts de dues. I anem ràpidament cap al clic amb en Marc Vidal. Marc, bon dia de nou. Bon dia. Avui què destaquem de

la web i l'app del 3Cat Info? Sí, de la web i l'app del 3Cat Info. El govern es compromet a climatitzar totes les escoles i en prioritza 100. És aquest titular que ja hem explicat per al juny del 2028. Doncs en aquesta llista que tenim a la web i l'app del 3Cat Info podreu veure quins són aquests 100 centres educatius que es climatitzaran. Estan per orat alfabètic. Però vaja, podeu buscar si la vostra població o el vostre centre on van els vostres fills, doncs això, tenen o no tenen climatització prevista per als pròxims anys.

Pots buscar directament al municipi i et surt allà, són 5 pàgines, perquè són aquests 100 centres que tenen aquesta prioritat en els pròxims dos anys d'aconseguir aquesta climatització. I de seguida, no marxis perquè anem a la pregunta. Vinga.

Ahir us el vam presentar, és el nostre concurs, és aquesta mena de trivial sobre Catalunya, cada dia de programa, de dilluns a divendres, un formatget amb un color, respectant l'àmbit de coneixement a què fa referència la pregunta. Ahir va ser història, avui és blau, la pregunta és de geografia.

I ara sentireu la pregunta amb tres possibles opcions, però recordeu, no la contestarem ara, sinó que la resposta correcta la sabreu quan falti un minut per les dues al migdia, és a dir, a l'últim minut del programa del Catalunya al dia, donarem la resposta correcta a la pregunta, que avui és. Quina és la comarca amb més extensió? Quina és la comarca amb més extensió de Catalunya? Amb tres possibles respostes. L'opció A, la Noguera.

L'opció B, el Pallars, Sobirà. I l'opció C, l'Alt Urgell.

Doncs la Noguera, el Pallars, Sobirà o l'Alt Urgell. Quina és la comarca amb més extensió de Catalunya? La resposta, a la una i 59 minuts, aneu-hi donant-hi voltes.

Catalunya al dia.

Gairebé un any després dels últims aiguats del 12 d'octubre, l'Ajuntament del Canal Montsià ha començat les negociacions amb els veïns afectats del tram final del barranc del Llop. Són concretament deu cases que s'enderrocaran per renaturalitzar aquest espai. Sentiu Didac Pla, que és un dels veïns afectats.

El que volem nosaltres realment, la nostra família i els que vivim aquí, és viure tranquils.

Així ho viuen els veïns. Anem, doncs, cap a Alcanar. Jordi Barranca, bon dia.

Hola, Estel, bon dia. Sí, doncs, mira, estem aquí a l'Ajuntament d'Alcanar amb l'alcalde, Marc Sabalera. Alcalde, molt bon dia, moltes gràcies per atendre'ns. Bon dia. Farà cosa d'un mes abans de l'agost, no?, la Generalitat va concedir aquesta subvenció de dos milions d'euros a l'Ajuntament, no?, per adquirir, no?, i avançar en el procés, no?, adquisició i enderroc, no?, d'aquests deu habitatges de la Barranc del Llop. En quin punt ens trobem a hores d'ara?

Bé, tot això forma part del protocol d'intencions que el passat desembre l'anterior alcalde Joan Roig va signant el Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya i l'Agència Catalana de l'Aigua, no? I seguint el protocol d'intencions la Generalitat de Catalunya havia de formalitzar aquesta. Subvenció nominativa de dos milions d'euros. En este moment ja tenim la subvenció resolta i ara estem en la fase una mica de negociació per a començar a procedir la fase d'adquisició de les vivendes. Sí, perquè això l'he anava a preguntar, eh? En quin punt estan? Negociació ens converses, perquè al final negociar. També podem negociar poc, perquè al final lo preu que ofereix l'Ajuntament en este cas, no? Precedit d'aquesta subvenció és un preu tancat, és un preu taxat per a una taxació oficial. Estem en converses constants amb tots els propietaris i ara començarem l'expedient administratiu d'adquisició de totes aquelles cases que haguéssim arribat a un acord ja ferm. En les altres seguirem parlant i seguirem conversant perquè la intenció és és continuar amb el que marcava el protocol d'intencions que vam signar i sobretot arribar al punt de poder fer les obres hidràuliques quan abans millor. Sobretot les obres hidráuliques dependran una mica del projecte de l'ACA i la idea que tots volem és que a poc a poc tinguéssim les obres de renaturalització del Barranc del Llop fetes el més prontament possible perquè qualsevol episodi que hi tornés a haver o sigui, menys del que va passar a l'octubre del 2025 o al setembre del 2023 o al setembre del 2021 o a l'octubre del 2018.

Estel, l'alcalde t'està escoltant si vols fer alguna pregunta.

Sí, alcalde, salutacions des de Barcelona també. No sé si aquesta taxació que els han donat contempla un preu que varia, és un preu únic, varia en funció de com és l'immoble en cada cas, i no sé si ens pot dir de quina xifra es poden estar parlant.

Són taxacions que s'han realitzat des d'una empresa certificada pel Banc d'Espanya, que és el que se mos exigia per part de la Generalitat de Catalunya que fossin així. La forquilla, evidentment, són preus que van diferenciats segons els tipus d'habitatge, hem d'entendre que tenim. Diferents habitatges, no tots són iguals, cadascú té les seues peculiaritats i també l'Opreu està molt orientat en aquestes peculiaritats. Quan serà el moment, per transparència, ja farem públics tots els imports, però de moment estem en unes converses que permeteu-me que diguin entre els veïns i en aquest cas l'Ajuntament d'Alcanar, per respecte al procediment, per respecte als veïns i sobretot per respecte a tothom que ens estigui escoltant.

Clar, ja s'entén. Parlem una mica del calendari. Quant preveuen que durarà tot aquest procés?

Bé, el protocol d'intencions explica molt clar quins són els procediments que s'estan fent. De fet, hi ha molts dels procediments que estan marcats en una temporalitat molt més elevada que, gràcies al treball tant de l'Ajuntament com de la Generalitat, s'han anat escurçant aquests períodes, però sí que en un principi ens van marcar com a tres fases. La primera fase, que era la primera, diguéssim, més d'estudi que havia de durar dins dels 10 primers mesos. Podríem dir que des que es va signar el protocol d'intencions, ara estem arribant als 10 mesos, però gràcies, com he dit, al treball intens, la gran majoria d'accions ja s'han exaurit, ja estem a la segona fase. La segona fase estava marcada entre el desè mes i mes número 20, és a dir, estàvem parlant de 10 mesos més. En esta tercera fase era la fase més important per al que feia les los treballs més administratius i també aquestes converses amb els veïns, no? Aquí també. Estem exaurint, estem cremant etapes que diríem lo més ràpid possible, perquè tothom volem que tot això se faci lo més ràpid possible, perquè sabem de la importància i també sabem del risc que corren totes les persones que estan allí al barranc del llop. Ara estem en estos 10 mesos, que ja tenim algunes coses ja bastant avançades, com poden ser aquestes taxacions, que estaven previstes entre el mes 10 i el mes 20. I una vegada arribem a aquests 20 mesos, seria quan entraria la tercera fase, que seria la més d'execució del projecte hidràulic per part de l'ACA, i aquesta última fase tindria també una duració d'entre 10 i 12 mesos. Per tant, estem parlant de 32 mesos en total de tot el projecte des que s'assigna el protocol Estara, però confiem en que tot això sigui molt més ràpid perquè, com ja l'he dit, estem cremant etapes en uns passos molt més accelerats.

Marc Chavalera, alcalde d'Alcanar, moltes gràcies per ser avui amb nosaltres al Catalunya al Dia.

Gràcies a vosaltres, al final, que hi hagi interès sobre aquest tema, també posa el focus en que nosaltres també ens hem d'anar preparant. En aquestes situacions, cada vegada més recurrents.

Clar, és el que dèiem, que no seran ni els primers ni els últims. Jordi Barranca, també, moltes gràcies per fer-ho possible.

Bon dia. Adéu, bon dia a vosaltres. La llengua és un patrimoni preciós i quan no la canviem li donem a l'altre l'oportunitat de parlar-la.

No canvies mai.

Aquest és el lema de la campanya impulsada per l'Ajuntament de Manresa per lluitar contra el retrocés general de la llengua. Una enquesta revela que, tot i que un 93% dels manresans entenen el català, més de la meitat canvien de llengua quan l'interlocutor parla en castellà o també per la seva aparença, per tenir aquest prejudici que no l'entendran. Manresa Natiadell, ¿alguna altra dada que t'hagi cridat l'atenció d'aquesta enquesta? Doncs sí, mira, Estela, ho repassem. Més de la meitat dels manresans fan servir el català com a llengua habitual, 20 punts per sobre la mitjana del país, que és un 32%, i el doble que l'àrea metropolitana de Barcelona. Està, per tant, a nivells de tota la Catalunya central. El català, doncs, és habitual, a Manresa sí, però no podem vedar, ha dit l'alcalde. El consistori el que vol és incidir en aquella gent que canvia el castellà de manera innecessària, pensant que fa un favor a l'altre, i és just el contrari, ha explicat Marc Uriols, assessor per la llengua catalana de l'Ajuntament.

El repte és revertir la regressió dels usos lingüístics a Manresa i a Catalunya. Tenim l'oportunitat de fer-ho a través de no canviar de llengua i per això a Manresa fem aquesta campanya que s'anomena No canviïs mai.

La campanya que engega avui explica que la llengua és viva i que cal preservar paraules pròpies. A Manresa, per exemple, es diu pipiripí per referir-se a les enroselles o als badabadocs i relleus quan parlem de restes de menjar.

Un minut i mig i tres quarts de dues. Un estudi que durant dos anys han fet des del Centre d'Estudis Avançats de Blanes i el Consell Superior d'Investigacions Científiques ha descobert l'eficàcia d'una esponja mediterrània per depurar espais submarins degradats, com són, per exemple, els ports esportius. I els resultats han sorprès els mateixos investigadors. Girona, Fèlix Martín, a veure què tenen aquestes esponges marines que permeten aquest benefici.

Doncs que són unes grans depuradores d'aigua. El repte era si podrien sobreviure en un entorn contaminat. Per això van recollir exemplars de cinc espècies diferents. Quatre no ho van superar, però les cinquenes sí. I a més, amb una capacitat extraordinària d'adaptació, ha concretat per al Catalunya al Dia el director de l'estudi, Manuel Maldonado. Increíblemente,

alrededor de las estructuras que tienen las esponjas, se ha instalado un banco bastante grande de peces. Fue una gran sorpresa. Han hecho una colorida increíble. Luego hemos visto estrellas de mar que también odian los hidrocarburos. O sea, están atrayendo vida que ahora mismo no les tocaría estar en el puerto con el nivel de contaminación que hay.

Perquè aquest estudi on l'han fet, Fèlix?

Al Port Marina de Palamós, on hi ha molts vaixells d'esbarjo, i les han posat més d'un any just a la part més bruta, on es carrega el combustible. Els resultats s'han publicat en una revista especialitzada i ara diuen que el repte és aconseguir finançament per poder continuar aquests estudis.

I com són aquestes esponges tan miraculoses, tan depuradores?

Doncs tenen una forma poc definida. És una espècie molt primitiva i, a més, com que gairebé no es mou, més d'una es pensa que és una planta. Aquesta, en concret, ja és coneguda perquè té molt col·legent i es fa servir també en cosmètica. Ara, però, doncs, la utilitat en la neteja del fons marí amplia aquest ventall.

La Generalitat restaurarà la tartera del Sotllu, a la Pica d'Estats, en l'obra de més altitud que s'ha fet mai a Catalunya, gairebé a 3.000 metres. Els treballs, corresponsal de Pallars Sobirà, Pau Rubirà, serviran per ordenar el pas dels excursionistes i, alhora, protegir també aquest espai natural.

Hola Estel, bon dia. Sí, la Tartera és el tram del camí entre el refugi de Vallferrera i el port del Sotlló, a 2.910 metres. Una barrancada de l'estiu passat en va malmetre part del recorregut al Parc Nacional de l'Alp Pirineu. El seu director, Marc Garriga, explica que ara es marcarà un únic traçat,

una actuació de millora de tot el que és el camí a peu, eliminant dreseres, donant més seguretat als passos insegurs, retenint l'erosió i facilitar un accés més còmode i evitar també accidents.

I és que la pressió humana afecta especialment l'hàbitat de la sargantana pallaresa, una espècie endèmica del Pirineu i en perill d'extinció, Juan Fernández, tècnic de fauna del parc.

La modificació de l'habitat a causa de la freqüentació produïda per senderistes és una de les amenaces més potentes.

El projecte preveu instal·lar passeres de fusta, consolidar alguns trams, suavitzar els pendents amb graons de pedra seca i millorar els passos rocosos amb cadenes. Les obres seran especialment complexes per l'altitud i la situació remota de la zona i obligaran a instal·lar tres campaments temporals.

Molt bé, gràcies Pau. I això, pareu l'orella, és el que s'ha tornat a sentir aquest estiu a Puigcerdà.

Devinereu que hi ha aigües on la que remou els rems de les barques que passegen per l'estany és un dels símbols d'aquest poble. Hi feia anys, de fet, que no hi navegaven. Joaquim Albalate, bon dia. Hola, bon dia. I a partir d'ara ho podran fer no només a l'estiu, sinó tot l'any. Sí, exacte,

aquest estiu s'ha recuperat el lloguer de barques després de tres anys i la resposta dels visitants ha estat molt bona. Per això ara volen que hi puguin navegar tot l'any i lligar-ho amb altres serveis. Mercè Carbó és la primera atinenta d'alcaldia de Puigcerdà.

El llac al final és l'emblema de Puigcerdà, tothom el coneix, llavors és un objectiu nostre dinamitzar tot aquest espai. Tenim el servei de barques, tenim el servei de la Bibliollac, ara també es licitarà el servei del bar, de la cafeteria. La idea és licitar-ho conjuntament amb les barques i ampliar la qualitat del servei i que hi hagi també uns banys que també ajudaran a complementar tot el servei que hi ha aquí a l'estany. Ara ja s'ha acabat la

temporada d'estiu i encara no hi ha data perquè les barques tornin a navegar, però l'Ajuntament engegarà el nou concurs les properes setmanes perquè per primera vegada es pugui remar tot l'any a l'estany, també a l'hivern i amb neu, si el temps ho permet.

I les barques han tornat, però encara hi ha pendent una altra activitat clàssica.

Sí, els passejos amb burro al voltant del llac que s'havien fet anys enrere i que també tenien molt èxit. Ara com ara, però, no està previst que puguin tornar aviat.

Gràcies Joaquim, bon dia. Adéu, bon dia. I ara anem fins al nord del país per descobrir una de les col·leccions de cinema més importants de tot l'estat espanyol. Se n'han fet exposicions o col·laboracions amb el Museu del Cinema o el Reina Sofia o l'Instituto Cervantes. I un dels distintius és que pràcticament totes les peces són intercanvis o donacions. Laia Claret, on ets i, sobretot, amb qui? Hola, bon dia, Estel. Doncs mira, som a Capmany, un poble petit a l'Alt Empordà, i aquí hem vingut a descobrir realment un tresor. En Lluís Benéjam Boigues ha reunit durant més de 40 anys material cinematogràfic, però no només això, l'ha ordenat, l'ha catalogat i l'ha digitalitzat. Com a exemples, te'n poso xifres, té més de 36.000 cartells de pel·lícules, 15.000 programes de mà i pràcticament tot el que té relació amb la publicitat de les pel·lícules i el cinema. Lluís Benéjam Boigues, bon dia. Bon dia. La teva passió comença als 14 anys perquè feies deprenent d'una empremta, no?

Sí, en aquesta impremta els cines els enviaven els programes de mà sense imprimir i a la impremta teníem que imprimir la programació de cada setmana.

La col·lecció comença a partir dels anys 90. La majoria de peces són cedides.

Vaig fer una exposició, va venir el senyor Narcís Agustí dels Ocine de Girona, i quan em van tancar em van dir que em podien dur tot el material que hi havia allà, igualment del Venice. Després també les vergues de Figueres, el jardí, la juncada i tot això. El propietari de qui era el senyor Camproví també em va cedir molt, i a partir d'aquí molts de pobles. Quan un propietari me deixava pujar a les golfes, per exemple, quan vaig anar a Las Vegas, de Figueres, em vaig trobar una sala repleta de material. I allà, entre ells, vaig trobar un cartell que feia molt de temps que buscava, que era Castillos en l'Arena, del 1965, de l'Elizabeth Taylor i en Richard Burton, que em va fer tanta il·lusió que em vaig posar a ballar amb ell.

No quiero ir a la cama con ti. Corriendo con el reverendo como tú.

Ha sigut una sensació que només ho pot entendre un col·leccionista. També suposo que hi ha

material d'intercanvi, no? Amb altra gent que té

la mateixa passió que tu. Sí, sí, de fet, els programes de mà, la majoria són en intercanvi amb gent de col·leccions de tot Espanya.

Hem vist la col·lecció, és espectacular, de veritat, Estel, però algunes peces així molt destacades?

Podríem parlar del cartell original de Ben-Hur, francès, que era de 120 per 160, que era espectacular, o també si novedad en el frente, la pel·lícula de 1929, que també és un original. N'hi ha moltes. Què en vols fer de totes

aquestes peces que tens aquí catalogades? On vols que vagin a parar? On t'agradaria? De moment continuo,

perquè ara mateix el mes que ve me'n vaig a la Filmoteca Francesa de Toulouse a fer més intercanvis, però també començar a trobar alguna persona o institució que valorés la feina que fes i amb poguéssim parlar. Vull dir, els dos ja també van dir que vindrien, hi ha gent de fora de Catalunya que també li interessa el tema, el que passa que de moment la meva passió continua.

Doncs ja ho veus, Estel, hores i hores de passió i col·lecció des d'aquí, des de Can Bany, un poble petit a l'Alempordà. Doncs fantàstic aquest recorregut que hem fet per aquesta col·lecció, per aquest tresor d'aquí de l'Alempordà, gràcies a la Laia Claret i també al muntatge musical que ha fet en Josep Lluís Santesso.

I've always known I was born to dominate your sex and avenge my own. Is there anything I could do to help?

El reconegut director de les amistats perilloses i d'alta fidelitat, el britannic Stephen Frears, anirà al Bages a recollir un guardó del Festival Internacional de Cinema Social. Això us ha pogut avançar aquesta emisora. És el Festival Clam, que es farà a Manresa i a Navarcles del 23 d'octubre a l'1 de novembre a Natiadell. Marcat per una visió humanista, és un dels realitzadors més inclusius i al mateix temps provocadors del cinema mundial. És un cineasta multipremiat, amb una vuitantena de hortons internacionals. Tres dels seus títols han estat nominats als Oscars com a millor pel·lícula. Les Amistades Peligroses, de Queen i Filomena. Durant el festival es projectaran algunes de les seves creacions més socials, com ara Mi hermosa lavanderia i Negocios ocultos, on retraten proesa la multiculturalitat, el racisme, l'homosexualitat i també les desigualtats a la Gran Bretanya de l'era Thatcher. Sap despullar les diferències de classes i les contradiccions del poder a través de personatges marginals o històrics, com Los Timadores o The Queen. Nominat dos cops a l'Òscar com a director al seu llegat, és un cinema compromès que actua de mirall crític de la realitat social, d'una manera semblant a la de Billy Wilder, sobre qui, per cert, està preparant un film biogràfic. El Clam també reunirà estrenes catalanes de tres dels títols més guardonats d'aquest any a festivals de cinema internacional. El punyent thriller judicial Vjord, del romanès Christian Mungiu, Yellow Letters, d'Iker Katak, explorant la censura i la repressió de l'Estat, i per últim el thriller psicològic Josefine, de Bet de Araujo. Pel·lícules, totes tres, que posen el focus en temes socials, com el racisme, el menys teniment institucional i també el trauma infantil.

Doncs de veterans com Stephen Frears a joves que comencen, com per exemple el cineasta indi Standin Jigmet, alumne de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, l'ESCAC, que ha guanyat aquesta matinada el Premi al Millor Curt Internacional de Ficció que concedeix l'Acadèmia de Cinema de Hollywood en el marc del Festival de Cinema de Toronto 2019. Al Canadà. El curtmetratge es diu The Dragon Letter, ha aconseguit el Golden Student Academy Award, superant gairebé 3.000 treballs finalistes d'uns 900 centres d'arreu del món. Els estudiants guardonats podran optar a competir a la 99a edició dels Premis Oscar.

Sis minuts i les dues del migdia. Dediquem cinc minuts, per tant, ara a la informació esportiva, com sempre, en desconexió per les quatre demarcacions, aquí a Barcelona, a Odal Serra. Bon dia. Bon dia, Estel. Ho hem sabut, aquest migdia, la UEFA ha legit el Camp Nou per ser l'escenari de la final de la Champions masculina de futbol del 2029.

Ho ha decidit aquest matí el comitè executiu de la UEFA, reunit a Grècia, a Salònica. La candidatura del Camp Nou ha quedat per davant de l'estadi de Wembley, que també hi optava. Aquesta és la valoració que n'ha fet el president del Barça, Joan Laporta. Que la UEFA ens hagi

escollit per acollir la final de la Champions League del 2029 és una gran notícia, és motiu d'un. Amb immens orgull pel Futbol Club Barcelona i per tots els culers. Dóna una dimensió internacional a l'Spotify Camp Nou i el consolida com una estalla de referència mundial.

Aquesta serà la tercera final de la Champions que acollirà el Camp Nou. La primera va ser el 1989 amb victòria al Milan per 4-0 sobre l'Estéaua i la segona el 99. 1999, entre el Manchester i el Bayern, amb triomf dels anglesos per 2-1. Mentrestant, la final de la Champions de l'any abans, del 2028, ha estat adjudicada a l'Allianz Arena de Múnich. Pel que fa a les seus de les finals de les Champions femenines, del 2028 i 2029, han estat adjudicades a Lyon i Cardiff, respectivament.

Doncs a tot això fa uns minuts que s'ha acabat la conferència de premsa de Hansi Flick, prèvia al partit de Lliga, que demà jugaran precisament al Camp Nou, al Barça i al Racing de Santander.

Sapiguem, doncs, què és el més destacat que ha comentat el tècnic alemany. Connectem amb la ciutat esportiva Joan Gàmper. Ramon Salmurri, bon dia. Què tal? Bon dia.

Una roda de premsa de Hansi Flick ha girat, sobretot, al voltant de la possible nominació de l'Amin Yamal com a guanyador de la pilota d'or. Hansi Flick ha defensat el posicionament del Barça. Diu que és lògic que el club laurana surti en defensa d'un dels seus candidats i ha enviat un missatge a l'Amin com a possible guanyador. Un missatge que també deixa in situ una petita crítica per part del tècnic del Barça.

Ell ho ha demostrat al principi de la temporada. Ha demostrat que és molt bo, que és excepcional. I forma part d'això.

Em pregunta si jo no ho preferiria. No, no ho preferiria. Però ell té confiança en si mateix. Vol guanyar la pilota d'or, és normal.

Com a jugador, això és important, és un trofeu important, però ell és sincer, ell és com ho sent, i ho hem d'acceptar.

Un Hansi Flick que podrà comptar amb tots els futbolistes disponibles de crear el partit de demà contra el Racing de Santander, dos quarts de deu de la nit al Camp Nou, i un partit on, en principi, pel que diu el tècnic Laura, no hi haurà rotacions.

Gràcies, Ramon Salmurri, bon dia. La sisena jornada de Lliga, però comença ja avui. Ho farà amb el partit que jugarà l'Espanyol a Leganés davant del Rayo Vallecano.

Els de Manolo González venen de guanyar el Camp de los Asuna i afronten amb optimisme aquest segon desplaçament consecutiu. Tot i la bona i dinàmica, el tècnic blanc i blau té clar que encara poden millorar en tots els aspectes del joc.

Si volem ser un equip competitiu que pugui competir a bon nivell, que salvi ràpid, que pugui competir per coses millors, ens falta tot. Defensar millor l'àrea, defensar millor les transicions, defensar millor els duels, defensar la pilota aturada molt millor. Fer la pilota durar ofensiva molt millor, atacar molt millor, tenir més la pilota, atacar l'esquena. Hem de fer tot millor. Ens queda moltíssim camí per millorar encara.

L'extrem Jofre es baixa per aquest partit per unes molèsties al Pubis. El partit Rayo Espanyol jugarà encara a l'estadi de Butar, que a l'Eganés. Ahir la Comunitat de Madrid va aixecar la suspensió al Rayo per les deficiències que tenia el seu estadi. Podrà tornar a jugar Vallecas, però a partir del 10 d'octubre. Aquest Rayo Espanyol començarà a les 7 i el podreu seguir a la transmissió que en farem al Tot Gira de Catalunya Ràdio.

Ja en motor tenim una notícia del Mundial de MotoGP i una altra del Mundial de Rally Junior.

Per una banda, el pilot de Granollers, Pol Espargaró, tornarà a substituir Maverick Viñales aquest cap de setmana que ve al Gran Premi d'Àustria, ja que el pilot de Roses encara no s'ha recuperat del tot de la lesió que té. Serà la quarta cursa consecutiva que Pol Espargaró competirà aquesta temporada amb l'equip KTM Tech 3. I d'altra banda, aquest cap de setmana s'ha acabat a Xile el Mundial Júnior de Rallys, en què el pilot Dolors de Lluçanès, Gil Membrado, ha acabat en la tercera posició final. Membrado ha acabat a la quarta posició del Rally de Xile, última prova de l'any, després de guanyar els tres últims trams de l'última jornada.

Catalunya al dia, amb Estel Batet. Doncs avui dimarts us hem plantejat una pregunta, quan eren dos quarts i cinc minuts de dues del migdia. Avui tocava pregunta de formatget de color blau, per tant, de geografia. Recordem la pregunta, Marc? Quina és la comarca amb més extensió? I teníem tres opcions. La Noguera, el Pallars Sobirà o l'Alt Urgell. I la resposta correcta és. La Noguera. La Noguera que té 1.784 quilòmetres quadrats, concretament és la comarca més extensa de Catalunya, la segueix la Lorgell, amb 1.447 quilòmetres quadrats, i la tercera és el Pallars Sobirà, amb 1.378. Per tant, us ho hem posat fàcil, perquè us hem posat les tres comarques amb més extensió de Catalunya, però la guanyadora era aquesta, la Noguera. Fins aquí el Catalunya el dia d'aquest dimarts, i tornem demà amb més històries i més preguntes.