Catalunya al dia, de 13 a 14 h - 15/10/2026

Catalunya al dia Amb Estel Baté. Ja hem trobat en Rami, el nen de 12 anys que va desaparèixer a Granollers fa 10 dies durant els forts aiguats que van escombrar mig Catalunya. El seu cos ha aparegut al mar entre Sitges i Castelldefels. El van trobar ahir a la tarda, el va trobar un pescador. Ho hem sabut pel president de la Generalitat, Salvador Illa, que aquest matí, a l'homenatge a Lluís Companys, avui que fa 86 anys que el franquisme el va afusellar, ha donat el condol a la família. També ho ha fet a través d'un missatge a la xarxa X. Un cop per la capital del Vallès Oriental que s'havia volcat en la recerca d'en Rami. Sentim l'alcaldessa.

Durant aquests 10 dies s'ha treballat intensament des dels cossos d'emergència i seguretat i des d'aquí agrair també tota aquesta feina i les més de 700 persones voluntàries de la ciutat que també han treballat amb aquesta recerca.

L'Ajuntament de Granollers ha convocat un minut de silenci aquest migdia a la plaça de la Porxada i ha decretat un dia de dol. Quedaria encara una altra persona desapareguda arran de la Llevantada. És un home que va caure a la riera de Pineda de Mar. Les feines de rescat per trobar-lo, però en aquest cas ja es van suspendre fa dies. Són els efectes més fonestos de les últimes pluges fortes. Francesc Mauri, bon dia. Bon dia. Ahir ens deies que de cara al cap de setmana podria ser que es tornés a complicar molt el temps. Què apunten els mapes a dia d'avui? És dijous encara, però segur que poden ser una mica més afinats que ahir.

Doncs sí, sempre són una mica més afinats, però haurem d'esperar els mapes de dissabte al matí per prendre decisions, perquè dissabte al matí encara no s'esperen aiguats i serà a la tarda quan arribin a les comarques de Girona i possiblement vespre i nit a les de Barcelona per estendre's de matinada i diumenge a les de Tarragona. També plouria a Ponent, també plouria al Pirineu més occidental però és en aquestes dues darreres zones, Ponent i Pirineu Occidental, on la pluja seria més mansa. En canvi, a la costa i prelitoral hi pot haver aiguats que també arribarien a punts del País Valencià, les Balears i la Catalunya Nord. I que podrien ser molt abundants. Aquest cop, a diferència de les tempestes de fa dies, és una llevantada amb temporal marítim. Aquesta és la novetat i, per tant, també hi pot haver afectacions a les platges. Alguns registres entre dissabte a la nit i diumenge podrien superar acumulats els 200 litres per metre quadrat. Ara bé, falta dies i les decisions, les activacions d'alertes, etcètera, etcètera, hauran d'esperar possiblement, com dèiem, a dissabte al matí.

Entesos, doncs, Francesc, demà ho concretem una miqueta més. Gràcies, bon dia. Bon dia. Catalunya al dia. I, a més a més, altres coses al Catalunya el dia d'avui. Quim Balaguer, bon dia. Bon dia, Estel. Més incendis, però han cremat menys, o el que és el mateix, focs més violents i simultanis, però que s'han apagat més de pressa. És el balanç de la campanya d'aquest estiu.

Els bombers han actuat en 450 focs forestals, per sobre de la mitjana dels últims anys, però amb 8 de cada 10 incendis d'aquest estiu, la superfície cremada ha estat inferior a una hectàrea.

I una dada per reflexionar, només un 15% dels focs ha estat provocat per llams, la resta derivats de l'activitat humana, ja sigui per voluntat, expressament, en el cas dels piròmens, que suposa un de cada cinc focs, o per un accident o una negligència. Els incendis, que no deixen de ser una conseqüència més del canvi climàtic pel combustible que s'acumula als boscos i que s'agreuja per la sequera, una falta d'aigua que ha fet baixar abans, a les muntanyes del Pallars, 3.000 caps de bestiar.

Els ramaders alerten que no s'havien trobat mai en un paisatge com aquest. Ni tan seca ni amb tan poca herba.

Si la tendència d'aquests anys ha de ser amb aquestes sequeres, ens haurem de plantejar la situació, si continuem amb tants animals, baixem els censos o què fem.

Al Pirineu no hi ha caigut ni gota dels últims temporals i en algunes comarques que són a la mateixa àrea geogràfica que els municipis més afectats pels aiguats, tampoc.

És el cas de la Ribra d'Ebre, que demana que no se la posi al mateix sac

que al Montsià o al Baix Ebre i que es fili més prim

a l'hora de decretar restriccions.

El meteocat i la Generalitat fa servir la base comarcal, que a vegades aplica el mateix criteri a tota una comarca.

La realitat climàtica i geogràfica interior és molt diversa. També connectarem amb

Portbou a l'Alempordà, aquí a Cervera de la Marenda hi ha hagut una manifestació contra el tancament de les bases

de manteniment de trens. El sindicat que les ha convocades, l'UJT, assegura que tancant aquestes instal·lacions es debilita el pas de mercaderies per Catalunya i de retruc cap a Europa.

I això, afegeixant, contradiu la voluntat del govern de la Generalitat d'aconseguir que s'incrementi el trànsit de mercaderies aquí. També serem a Manresa. Avui arrenca la Fira Mediterrània, que és la gran trobada de les arts d'arrel del país.

Hi podran veure 136 funcions, la meitat de les quals gratuïtes.

I amb el tresor d'aquesta fira, que és l'obrador d'arrel. En més de 5 anys s'ha donat suport a més de 100 projectes i hi ha una xarxa de més de 100 espais, festivals, equipaments, donant suport a aquests projectes.

Ha estat un matí molt complicat a l'AP7 per culpa de dos accidents. Com tenim el trànsit a aquesta hora, equip viari, Clàudia Serra, bon dia. Bon dia. Doncs a l'AP7 encara queden uns 8 quilòmetres de retenció entre Gelida i Sobirats, en sentit Tarragona, per un accident múltiple a primera hora del matí que encara obliga a mantenir tallat un carril. I un altre punt complicat a aquesta hora és l'enllaç de la B20 amb la C32 entre Sant Boi i el Prat del Llobregat, on un altre accident talla un carril en sentit Sitges. I en esports, què ens explicareu avui a Odal Serra?

Rafinha s'entrena per primer cop amb la resta del primer equip del Barça dos dies del partit al Camp del Betis. També treballa amb el grup Frenkie de Jong, que té molts números ja per tornar a una convocatòria. L'Espar Unigirona s'estrena a l'Eurocup femenina de bàsquet amb una contundent victòria davant l'Ostrava Txek. 77 a 49. L'entrenador turtos i d'envol, Toni Gerona, ha aconseguit el seu primer èxit com a seleccionador del Japó. Amb la medalla de bronze als Jocs Asiàtics, Gerona va encetar fa dos anys la seva nova aventura a l'estranger, després de ser seleccionador a Sèrbia i a Tunísia. I a la tercera federació de futbol, el Mollerussa, va perdre ahir el vespre al camp de l'Hospitalet per 2 a 1, en partit ajornat en el seu moment pel temporal.

Som al Catalunya al dia, un programa que fem les quatre delegacions de Catalunya Ràdio, amb Quim Balaguer, la sotsedició, Aurora Guindo, la producció, Dani Jiménez, el control tècnic, i Júlia Aparicio, el control central. És la una i pràcticament set minuts. Comencem.

Catalunya al dia, amb Estel Baté. Moltes gràcies a tothom per aquest acompanyament. Així s'ha acabat el minut de silenci que fa una hora s'ha fet a Granollers en record de la quarta víctima mortal al rand dels aiguats, de començaments de mes.

És en Rami, el nen de 12 anys, veí d'aquest municipi de Granollers, el cos del qual van trobar el mar ahir a prop de Sitges. Anem cap allà, cap a Granollers, unitat mòbil, amb en José Antonio Rodríguez i en Miquel Jarque. Miquel, bon dia. Hola, bon dia, Estel. Com s'ha rebut aquí la notícia una ciutat que s'havia volcat a la recerca

d'en Rami? Sí, sí, totalment. Aquí tothom està molt afectat. A més, avui és dijous, és un dia molt important a Granollers perquè hi ha mercat i tothom parla del mateix, d'aquesta trobada ja fonesta. I és que, de fet, aquest minut de silenci tanca 10 dies de recerca infructuosa per tota la comarca. Tot el consistori de Granollers s'ha concentrat davant les portes de l'Ajuntament, a la plaça de la Porxada. Representants dels bombers,

Mossos d'Esquadra, Creu Roja, el 112, Policia Local, tots presents i encapçalant aquest acte de suport als familiars, l'alcaldessa de Granollers, Alba Bernosell, que ha volgut reconèixer també la feina dels centenars de voluntaris.

Durant aquests deu dies s'ha treballat intensament des dels dispositius, dels cossos d'emergència i seguretat, i des d'aquí agrair també tota aquesta feina, i les més de 700 persones voluntàries de la ciutat que també han treballat amb aquesta recerca, amb un únic objectiu, trobar-lo en vida. Però, malauradament, això no ha estat possible.

Durant aquests deu dies s'ha treballat. Tots els grups en representació a l'Ajuntament de Granollers han acordat decretar un dia de dol oficial per la mort del menor. El Rami va marxar de casa el 5 d'octubre de matinada espantat per la tempesta. Aquí el dispositiu s'havia centrat a l'allera del riu Besòs, també per tota la comarca s'havia ampliat i queda pendent d'aquells aiguats, com tu mateixa deies, la recerca del desaparegut a Pineda. En aquest cas, la recerca està aturada. És un cas en el que no s'ha rebut cap denúncia

per part dels mous d'esquadra, però hi ha dos testimonis diferents que apunten que una persona va caure a la riera de Pineda i, per tant, encara ens queda aquest desaparegut.

Entesos, doncs, gràcies, Miquel Jarque, des de Granollers. Bon dia. Molt bon dia. I és època de fenòmens meteorològics extrems, també de temperatures i situacions de clima extremes. Les altes temperatures, la simultaneïtat i la virulència dels focs, en aquest cas, han marcat la campanya d'incendis forestals aquest estiu. Els bombers de la Generalitat han treballat en un total de 450 incendis forestals que han afectat una superfície de més de 4.800 hectàrees. Prop de la meitat, el foc de l'Abisbal d'Empordà, el que va afectar les Gavarres. El nivell màxim del Pla Alpha per a risc extrem es va activar durant 36 dies en total. Marriera, bon dia. Bon dia. Els mesos de juny i juliol van ser els més crítics, sobretot aquest últim. Durant 12 dies de principis de juliol, els bombers van arribar a treballar simultàniament en 10 grans incendis, que va obligar a repartir recursos i, a més de la simultaneïtat, la virulència d'aquests focs va provocar pirocúmuls, grans núvols formats per fum, vapor i partícules que poden provocar nous focs i posant en risc també la seguretat de les persones. Ho ha explicat a 3catinfo Gerard Marc, subinspector dels GRAF.

Any rere any estem tenint episodis joves o comportaments que cada vegada van a més. Si ens fixem en els fenòmens de piroconvecció, en la formació de pirocúmuls, doncs el que abans era un fet puntual, unes quantes campanyes, doncs ara cada any tenim uns quants incendis que ens generen pirocúmuls o ens generen algun fenomen de piroconvecció.

Malgrat que el nombre d'incendis se situa per sobre de la mitjana dels darrers anys, el 80% d'aquests focs de vegetació han estat inferiors a una hectàrea, ja que s'actua de manera molt ràpida.

Tindrem un atac a l'inici molt contundent per evitar que l'incendi creixi, per intentar estabilitzar-lo el més aviat millor i poder retirar els recursos tan aviat com puguem per poder fer front a un següent incendi, si és que es dona.

Una altra de les conclusions d'aquest balanç és que els Pirineus també són una zona vulnerable per les anomalies tèrmiques i les tempestes elèctriques que van provocar incendis de llams en zones d'alta muntanya de difícil accés. Pel que fa a les causes dels focs, el 15% han estat provocats per llams i les restes vinculen directament a l'activitat humana, ja sigui per negligència, accidents o focs intencionats. Molt bé, gràcies, Marc. Doncs ara que parlaves de l'alta muntanya i del Pirineu, uns 3.000 caps de bestiar han començat a baixar ja de les muntanyes del Pallars després de passar-s'hi tot l'estiu i el retorn està marcat per la preocupació que tenen els ramaders. Diuen que no havien vist mai la muntanya tan seca i amb tan poca herba i avisen que, si no plou, el problema continuarà aquest hivern quan hauran de mantenir els animals a les granges. Des de Saurí, Pau Rovira, bon dia. Hola Estel, bon dia.

Doncs sí, a Saurí una desena de ramaders han tancat i separat aquests dies les seves ovelles després de tres mesos de pastura a la muntanya. Són els ramats que ara tornen cap a pobles com Peremea, Sant Joan de Vinya Frescal, Toralla, Puigvert o Corts Castell. I aquest any, diuen, la diferència es nota només de mirar el terra. Les pluges torrencials de la setmana passada no van arribar al Pirineu i les temperatures tan elevades han deixat menys herba de l'habitual. Se'n lamenta el ramader David Molí. Bueno, l'estiu ha anat com l'any,

la primavera ja ha sigut molt seca, l'hivern sí que va ploure el mes de gener i el mes de febrer, que realment d'aigua per a herba no em feia falta, per les fonts igual sí, i jo realment quan vam arribar aquí dalt a la muntanya no havia vist mai una muntanya tan seca, ni tan seca i amb tan poca herba, però que està tot molt sec, vull dir, si la tendència d'aquests anys ha de ser amb aquestes sequeres, doncs no sé, mos haurem d'haver de plantejar la situació, si continuem amb tants animals, baixem els censos o què fem.

Ara la preocupació és què passarà a partir de la tardor. Al fons de les valls també hi ha poca pastura i els ramaders preveuen que hauran de comprar més ferratge i a preus elevats. Xavier Riera, ramader. Evidentment, ara ve el mal de cap.

Ara arribaran totes les ovelles i els animals a les granges de casa, tot l'estiu sense ploure.

No tenim res de preparat ni sembrat en quant a.

Per tot plegat, el sector demana al govern que adapti les obligacions de pasturatge de les finques declarades a la DUN, és a dir, la Declaració Agrària Única. Expliquen que els obliga a pasturar en camps on ara mateix no hi ha herba i consideren que no té sentit mantenir aquesta exigència en plena sequera.

Doncs bé, tornant als efectes de les pluges, d'allà on justament no plou, però que tenen les mateixes restriccions que els municipis que queden negats d'aigua. Hi ha malestar entre els ajuntaments de la Ribera d'Ebre per com s'apliquen les alertes de protecció civil en cas de temporals. Els alcaldes critiquen sobretot que se'ls inclogui amb el Baix Ebre i el Montsià quan el clima i l'orografia d'aquesta comarca de la Ribera d'Ebre són diferents. Des de Tortosa, Jordi Barranca, quin ha estat el detonant d'aixecar la veu?

Bon dia Estel, doncs mira la gestió del tancament de les escoles pel temporal de fa tot just dues setmanes. Àngels Lloberdels, alcaldessa terrasquera.

No mos ho destiu, saps? Mos doneu una responsabilitat a les 10 de la nit o a les 11 i a les 8 del matí ens la traieu. Clar, ja s'havien pres unes opcions, ja s'havia informat a la població. Els problemes són en el moment en què t'has de desplaçar. O siguem valents i no fem desplaçaments innecessaris, utilitzem la il·lògica. Ho subscriuen també des

de Mora d'Ebre, que entre d'altres té un centre d'educació especial. Més al nord de la comarca, a Felix, per exemple, la realitat climàtica és ben diferent. Francesc Barberon és l'alcalde.

L'AEMET, en els seus mapes, recull aquesta diferenciació de litoral per litoral i interior. La Terra Alta i el nord de la Ribera d'Ebre som ja clarament

una zona d'interior i això es nota en límits climàtics.

Tot plegat pot portar a situacions com les que ens descrivia l'alcalde de Mora d'Ebre, Rubén Viernes. Per tant, ara cada vegada que haurà de haver-hi una puja, ens activarem tots, i crec que estem fent un mal ús a vegades del sistema d'alertes, quan a vegades la gent, quan li enviarem l'alerta, ja no s'ho creurà, que és el que jo crec que ara comencem a tindre aquest neguit, no?

En definitiva, davant en una millor coordinació i filar més prim amb l'abast territorial de les restriccions. Sí al tren, no al tancament.

Sí al tren, no al tancament. És la protesta dels sindicats aquest matí a banda i banda de la frontera a Portbou i a Cervera de la Marenda pel que consideren una condemna a mort per al transport de mercaderies per aquesta línia ferroviària. La gota que ha fet vessar el got, Portbou-Clara-Jordà, és el tancament de la base de manteniment de trens de mercaderies que Renfe tenia a l'estació d'aquí de Portbou. Sí, hola, bon dia. Renfe ja ha anat buidant a poc a poc aquest taller i aquest estiu va decidir baixar la persiana definitivament, traslladant els dos treballadors que quedaven a Massanet i a Figueres. Però això s'hi suma la fi de l'activitat de l'empresa que es dedica a transportar les mercaderies a l'ampla de via europeu a Cervera de la Marenda, previst per finals d'aquest mes, i la fi de la concessió de l'empresa que trasllada els contenidors als trens que han d'anar cap a Europa a Portbou mateix. Cati Llibre és la presidenta del Consell Sindical Interregional Pirineus Mediterrània.

Desaparèixer aquestes bases de manteniment i aquestes bases de trasbassament de mercaderies vol dir debilitar el pas de mercaderies per Catalunya, vol dir debilitar el pas de les mercaderies que fa la nostra indústria cap a Europa i això vol dir que aquest tràfic, si disminueix i només passa pel pertús, doncs voldrà dir que s'haurà de derivar cap a Irún, cap a Endai, cap a un altre lloc, en el qual nosaltres diguéssim que perdem també posició estratègica en quant a la indústria.

I clar, això passa justament quan el govern, Clara, va presentar fa pocs dies un projecte per reforçar el transport ferroviari de mercaderies al país que tenia com un dels eixos principals la instal·lació aquí a Portbou de l'amplada via europeu. Sí, Estel, però els sindicats pateixen perquè no és un projecte a curt termini i aquest pla xoca frontalment amb els que té Renfe. Francisco Cárdenas és del sindicat UGT. El actual presidente

de Renfe lo que ha hecho es no llevar la contraria, sino romper todos los planes que tenía Generalitat, alcalde, para poder desarrollar la zona, para mejorar el servicio y las mercancías para Francia.

I des de l'Ajuntament insisteixen que estan buscant alternatives per donar una nova vida al taller i insisteixen també que el que ha passat no frena els plans de començar just el curs vinent estudis de formació professional ferroviària, uns estudis precisament que té com una de les branques el manteniment dels trens. I encara sobre trens, però des d'una altra perspectiva.

Pa, sostre i treball són pílars bàsics que cal garantir, però aquests drets no es poden entendre sense uns serveis públics essencials.

Les plataformes d'usuaris del transport públic de tot el país també s'uneixen a la convocatòria de vaga general, que ja l'11 de novembre han consensuat un manifest unitari a partir del qual s'han afegit qüestions pròpies de cada zona Jordi Barranca.

Aquí, per exemple, s'ha fet referència a la dispersió i la distància que hi ha entre municipis i com això impacta de ple en el despoblament de les dues comarques d'interior, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. I és que amb l'habitatge són dues cares de la mateixa moneda. Cinta Galiana, portavó de Transignes.

És importantíssim perquè va una cosa coordinada amb l'altra. La vivenda o poder viure en un lloc assequible

ve unit a no tindre els transports en els pobles i en les ciutats de Terres de l'Ebre.

De cara al dia de la vaga general, no es descarta fer accions simultanies de les plataformes a tot el país.

I sobre trànsit rodat en aquest cas i les dificultats per omplir el dipòsit, l'autoritat catalana de la competència diu que les benzineres de baix cost han suavitzat l'augment de preu dels combustibles per la guerra de l'Iran. És una de les conclusions de l'informe que ha analitzat l'evolució dels preus en 1.500 benzineres del nostre país. Núria Hart, bon dia. Bon dia. Sí, als llocs on hi ha més d'una estació de servei, aquesta competència fa que omplir el dipòsit sigui més econòmic, sobretot a les benzineres de supermercat o a les low cost. Ho ha explicat l'autora de l'informe, Valeria Bernardo, professora al Tecnocampus de la Universitat Pompeu Fabra. Tot i que les low cost són les que més han augmentat, encara sí, o sigui, continuen sent més econòmiques per al consumidor que les independents, que les altres cadenes, que les grans cadenes. L'informe s'ha fet abans de la bonificació de 20 cèntims al litre del govern espanyol. A títol personal, un altre dels autors del treball, el professor de la Universitat Autònoma, Jordi Perdiguero, ha advertit que A la benzina 95,

pràcticament el 100%, si no el 100% de la subvenció, arriba al consumidor final, però en el cas del DSL, entre un 25-30% de la subvenció acaba en mans de les companyies que posen marges, perquè saben que aquesta bonificació els permet poder cobrar un preu més elevat del que cobrarien sense la bonificació i, per tant, augmentar els seus marges.

Una situació similar a la que explica el professor Perdiguero ja es va viure amb la guerra d'Ucraïna.

La 1 i 21 minuts, els veïns que encara queden al conegut com a Bloc Papallona, a l'Eixample de Barcelona, s'han declarat en vaga de lloguers. Protesten perquè el propietari, que és el fons d'inversió neerlandès New Amsterdam Developers, els vol fer fora per llogar els pisos per habitacions i treure'n, per tant, més rendibilitat, encara que la llei no ho permet. Serà Riera. Són quatre dels sis veïns que encara resisteixen al bloc Papallona.

Els altres sis que hi vivien ja van haver de marxar fa temps.

Ara mateix dos d'aquests veïns tenen una ordre de desnonament i els altres dos el contracte els caduca l'any que ve. Denuncien que últimament, a més, el fons ha estat fent obres intenses i continuades com a forma d'assetjament immobiliari. Anna Olastí, una de les afectades, ha explicat al Matí de Catalunya Ràdio que busquen pressionar l'Ajuntament perquè expropiï l'edifici.

Debilitar la seva posició en aquesta negociació per forçar que acceptin un preu de venda molt per sota del mercat, és a dir, l'expropiació del bloc papallona en benefici zero.

L'expropiació per llei, però, es paga a preu de mercat i, per tant, l'Ajuntament hauria de decidir si li convé comprar aquest bloc que, a més, està catalogat com a bé cultural d'interès local. En tot cas, és un fet que l'adquisició d'habitatges per part de les administracions és ara mateix un dels instruments més rellevants per poder ampliar el parc d'habitatge públic.

En 10 anys, Catalunya ha ampliat el seu parc amb gairebé 9.000 habitatges mitjançant el dret de tanteig i retracte. Són dades de l'Observatori

Metropolità de Barcelona que ha avançat avui la seva presidenta, Carme Trilla.

La política de compra és una de les més efectives de forma immediata per resoldre els problemes emergents, com els que tenen aquests llogaters, però també els d'oferta que tenim pels que no tenen pis.

I mentrestant, l'Ajuntament de Barcelona ha fet un pas més per augmentar fins al 150%. En alguns casos, l'impost sobre béns immobles als habitatges d'ús turístic. El plenari extraordinari ha aprovat inicialment la modificació de les ordenances fiscal perquè això sigui possible. És una mesura, és una proposta i esmena d'Esquerra Republicana negociada amb el Govern de l'Estat als decrets de l'habitatge. I s'ha aprovat com estava previst amb el suport del PSC, d'Esquerra Republicana i de Barcelona en comú. Ana Escura, bon dia. Bon dia. L'encariment de l'IBI es farà en funció del nombre de pisos que tingui cada propietari. Actualment, hi ha 10.600 llicències a Barcelona. D'aquestes, el 60% són de propietaris que tenen més de 4 pisos. Són aquests a qui l'IBI els pujarà fins al 150%. El 10% corresponen a propietaris que en tenen dos, tres o quatre. A ells l'IBI se'ls incrementarà un 100%. I als propietaris que només tenen un pis turístic, que són el 30% de les llicències, l'IBI els pujarà el 50%. Jordi Valls és el tinent d'alcaldia d'Economia.

Barcelona eliminarà el 2008 totes les llicències d'UTS. Aquest és el compromís que aquest Ajuntament té i aquest equip de govern. Però fins que això sigui possible, utilitzarem tots els instruments i totes les eines que estiguin al nostre abast per dificultar el desenvolupament d'usos turístics d'habitatge, perquè un habitatge és una llar, no és un actiu econòmic.

La proposta de modificació de les ordenances quedarà ara en exposició pública durant 30 dies perquè s'hi puguin fer al·legacions i l'aprovació definitiva serà a finals d'any. I a tot això, encara parlant d'habitatge, avui hem sabut les últimes dades de compra de pisos per part d'estrangers. Són en referència al primer semestre i apunten Jordi Canal una davallada?

Sí, segons els notaris, de gener a juny els estrangers han comprat 10.300 habitatges a Catalunya. Són un 9% menys que en el mateix període de l'any passat i la data més baixa des del 2023. Això es deu en part a la supressió de les Golden Visa, que concedien la nacionalitat espanyola a canvi de fer una inversió immobiliària, i també al context d'alça de preus. Amb tot el descens registrat a Catalunya, és bastant més moderat que el del conjunt de l'Estat, cosa que demostra que pels estrangers encara resulta atractiu invertir aquí. A més, la pujada de preus també ha estat menor, d'un 3% endavant del 15%, per exemple, de Madrid. La major part de les compres protagonitzades per estrangers, un 85%, són de persones que ja resideixen a Catalunya i les fan italians i marroquins. La resta d'adquisicions són d'estrangers que no viuen aquí tot l'any, majoritàriament francesos i alemanys.

Fa molts dies que parlem d'aquesta crisi habitacional, també hem parlat concretament dels problemes d'accés a una vivenda que hi ha al Pirineu. Doncs bé, avui ens centrem a la Vall d'Aran, on només el 36% dels habitatges són primeres residències. Ara el Govern i el Consell General d'Aran han comprat a l'Estat una antiga caserna de la Guàrdia Civil per mirar, precisament, d'ampliar l'oferta de lloguer social i assequible en una zona molt tensionada pel turisme, com és Nautaran. Des de Lleida, Julià Albacar, on és aquesta caserna i què s'hi farà? Bon dia, Estel. Doncs l'edifici és a la zona d'aparcament de Baqueira 1500, un espai on altres anys us hem explicat que hi acostumen a dormir treballadors de l'estació d'esquí en autocaravanes perquè costa molt trobar ofertes de lloguer assequibles a la zona. La caserna té prop de 2.400 metres quadrats. Ara cal rearranjar-la i estudiar possibles usos a través d'una comissió de treball on participaran la Generalitat, el Consell General i l'Ajuntament de Nautaran. La prioritat, com destaca Sílvia Romero, delegada del Govern a l'Alt Pirineu i l'Aran, serà l'habitatge. Amb aquesta operació esperem poder posar en servei tot aquest edifici i tenir pisos a disposició de la ciutadania. L'edifici feia anys que estava en desús i ha costat 3,7 milions d'euros.

Catalunya al dia, amb Estel Batet.

Tres minuts haurem arribat a dos quarts de dues del migdia. Fa poca estona que hem sabut que l'Audiència de Girona ha condemnat a sis anys i mig de presó un home per haver abusat sexualment de tres menors amb discapacitat a Olot, la capital de la Garrotxa, entre els anys 2018 i 2019. Anem cap allà. Núria Pereire, l'acusat, ha reconegut els fets, eh?

Hola Estel, doncs sí, reconeix que abordava les víctimes pel carrer i es guanyava la seva confiança en mentides com ara que coneixia les seves famílies.

També ha reconegut que els oferia diners perquè anessin fins a la seva botiga, les portava al magatzem i allà els feia els tocaments.

Dues de les víctimes tenien 17 anys i l'altra en tenia 16. En principi se li demanava una pena de 14 anys de presó. Finalment, la Fiscalia, l'Acusació i la Defensa han arribat a un acord per aplicar-li l'atenuant de dilacions indebudes per tot el temps que el cas ha trigat a arribar a judici. Se l'ha condemnat a 6

anys i mig per 3 delictes d'abús sexual a menors i 3 delictes de corrupció de menors. Des d'avui fins Nadal, els Mossos d'Esquadra estan fent macrocontrols d'alcohòlemia, de drogues i de distraccions. Avui han començat a la regió central amb controls, sorpresa, a l'Anoia, al Bages i a Osona. La nostra corresponsal, la Montse Generriba, ha anat al control que hi ha a la 2, a Jorba, Montse, ¿en què consisteixen aquests controls que s'aniran fent per tot Catalunya? Bon dia. Hola, bon dia, Estel. Mira, són controls extraordinaris per millorar la seguretat a la carretera amb més de 30 Mossos d'Esquadra

cada un que es divideixen en grups de treball i poden caçar amb anticipació els infractors. Ho explica l'inspector Gerard Garcia, cap de l'àrea regional central de trànsit.

Tenim una zona prèvia al control on estem observant si hi ha conductors que parlen utilitzant el telèfon mòbil, amb algun tipus de distracció, algun tipus de manipulació. I també tenim un vehicle policial amb un aparell tècnic que es diu el DCRC, que el que fa és llegir el tacògraf dels camions. I a temps real sabem com va de conducció i descans, si té una anomalia el tacògraf. D'aquesta manera, quan arriba aquí a la zona de control, ens l'han marcat els vehicles, tant els que han conduït parlant pel telèfon mòbil com els camions que ens interessa parar-los, els seleccionem i els aturem.

Els controls d'alcohòlemia i drogues són aleatoris.

Bon dia, estem fent realitzar un prova de droga d'alcohòlemia. Has realitzat la prova algun cop? Moltes vegades. Va, ara puc fer continuar sense parar. Una mica més, una mica més, una mica més. Val, 0-0, d'acord.

Això és un dels moments d'aquests controls aleatoris, d'aquests controls sorpresa, i quines infraccions es detecten més, Montse? El que es troben més és per consum de marihuana i cocaïna, i pel que fa a les distraccions, les més freqüents són l'ús del mòbil,

com li ha passat a aquest camioner aragonès.

L'inspector

Gerard García explica l'evolució de l'ús del mòbil.

La distracció número 1, estem parlant de la manipulació del telèfon mòbil. Fa anys era parlar pel telèfon mòbil, ara ens estem trobant molt l'ús de xarxes socials, enviar WhatsApp, Instagram, que a més consideren que és més perillós perquè et fa apartar la vista del que és de la carretera. Aquests controls per sorpresa es faran fins Nadal. Aprofitant també els sopars i les empreses que reforçarem els serveis, intensifarem aquesta tipologia de controls específics un sol dia, una regió. Aquí a Jorba en dues hores s'han trobat tres distraccions,

unes motos pel voral, dos positius per drogues i un per alcohòlemia. A la tarda es farà a la regió metropolitana nord.

I a Tarragona s'ha detingut els autors d'una detenció il·legal d'un home a principis de setembre a Gabà, al Baix Llobregat. La víctima va ser ferida amb un arma de foc i se'l van endur al maleter d'un vehicle. Tarragona, Clara Echevarría Domingo, bon dia. Hola, bon dia. Què va passar, exactament?

Doncs mira, als detinguts se'ls atribueix l'autoria d'uns fets que van passar el 7 de setembre a Gabà. Els arrestats van tirotejar i van causar lesions greus a un motorista. Després el van ficar al maleter d'un cotxe i se'l van endur. Poc després va aparèixer Sabadell, en estat molt greu. Ara, la investigació policial dels Mossos d'Esquadra ha culminat amb la detenció dels quatre homes de 18, 21, 43 i 51 anys a Tarragona, on s'havien amagat.

Catalunya al dia, amb Estel Batet. Doncs ara, cop d'ull ràpid, a la web hi ha l'app de 3catinfo. Marc Vidal, bon dia. I tornem a parlar d'aiguats, eh?

Sí, sobretot perquè hi ha aquesta eina per gestionar, diguem, el que són les emergències dels aiguats que poden fer els ajuntaments, que són aquests plans d'emergència per inundacions. Doncs bé, avui podeu consultar el mapa a la web del 3catinfo per veure si el vostre municipi té o no aprovat aquest pla, diguem, d'emergència per inundacions, aquesta eina que permet fer aquesta gestió, i sobretot que han de fer els ajuntaments perquè són qui més coneix el territori.

Això fa temps que ja va sortir, ara deu estar actualitzat, perquè clar, a mesura que anem tenint cada vegada més episodis d'aquests,

més necessàries que s'aprovin aquests plats. També n'hi ha alguns que caduquen, perquè això caduca amb el temps, però que sàpigues que només la meitat dels municipis catalans tenen aquest pla, dels que estan obligats a tenir el pla, tenen aquest pla actualitzat. I al dia, també et dic que n'hi ha molts que han anat caducant i que el tenen i que ha caducat, i per tant només s'ha de revisar, diguem, però vaja, la situació i la dada és aquesta, el 50% dels municipis obligats a tenir aquest pla per inundacions, doncs el tenen.

Hi ha tres colors, el que no tenen, el que s'ha validat, efectivament, i els que estan pendent d'actualitzar, oi?

Pendent de revisió, sí. I els que no l'han tingut mai, que també són 103, els que no han tingut mai aquest pla. Mare meva. Molt bé, gràcies, Marc. Fins demà. Adéu-siau, bon dia.

I ara el concurs del Catalunya al dia, el nostre trivial amb preguntes sobre el país. Avui, dijous, avui toca Pregunta de Cultura.

I Quim Balaguer de seguida ens la planteja.

Doncs avui us preguntem quin és l'origen del nom de la muntanya del Tibidabo.

Com sempre us donem tres opcions, amb la A. Un governador romà de Barcelona del segle III. Amb la B. Un joc infantil molt popular al segle XV. O amb la C. El diable temptant Jesús. Doncs la resposta a quin és l'origen del nom del Tibidabo la sabreu quan falti un minut per arribar a les dues del migdia.

Catalunya al dia.

Seguim endavant dos quarts i tres minuts de dues. El president de la Generalitat Salvador Illa proposa la creació d'un fòrum de trobada permanent amb els territoris de l'antic Regne d'Aragó. Això ho ha dit a Poblet, on avui es reunia el patronat del monestir amb la presència del rei Felip VI. Des del monestir de Poblet, Manel Sastre. Hola, bon dia.

Sí, Illa ho ha proposat davant dels altres tres presidents, els de les Illes, l'Aragó i el País Valencià, que de moment han vist bé la proposta.

Per això proposo que aquesta reunió del patronat de Poblet tingui continuïtat sostinguda en el temps per convertir-se en un nou fòrum Poblet.

On les nostres comunitats puguem debatre, plantejar i compartir projectes a favor de la prosperitat del Consell d'Espanya.

El president Illa ha adaptat una frase de Terradella sobre Catalunya, però l'ha traslladat a Espanya dient que és prou gran per a que no hi s'obri ningú. La trobada ha servit per a que l'abat de Poblet, Rafael Barrué, reclami també una llei pròpia per la protecció del monestir a l'estil de la que ja té Montserrat.

Necessita una llei de protecció per poder mantenir-se en peu. Amb els instruments adients per fer-la efectiva.

Perquè Poblet clama. Para poder ofrecer l'esplendor de la seva bellesa als nostres ulls.

Felip VI ha destacat el potencial de cooperació que hi ha entre territoris.

Hi ha aquí també un enorme potencial de cooperació entre els territoris que avui ocupen comunitats autònomes representatives d'algunes de les àrees

més pròsperes i desenvolupades del nostre país, amb més emprenedament, amb més investigació. Y el ministro de Cultura,

Ernest Hurtasun, creu que el monument pot obrir d'aquesta manera una nova etapa de rellençament.

Ara us parlem del debat que hi ha per tirar endavant la modernització del canal d'Urgell, que continua obert, però que, mentrestant, això no fa que avancin les infraestructures imprescindibles per tirar endavant la transformació del rec en un àrea de 70.000 hectàrees de la plana de Lleida. Ja estan acabades les tres primeres bases incloses al projecte i ara comencen les proves per poder fer-les servir de cara a la primavera que ve. Des de Lleida, Estela Busoms, on són aquestes bases i per què serviran? Hola, bon dia. Doncs la més gran és la de Castellserà, a l'Urgell, i les d'altres dues són a Joneda, a les Garrigues i a Panelles, a la Noguera. Entre totes tenen capacitat per amagatzemar més de 900.000 metres cúbics d'aigua. Estan pensades per alimentar sectors de rec, un cop el canal estigui modernitzat i es pugui regar amb molta precisió. Però, mentrestant, també poden millorar l'eficiència hidràulica. En concret, perquè permeten acumular aigua per a quan es necessiti

i que no es perdi canal avall. Ho explica el cap de modernització del canal d'Urgell, Pere Bailón.

Ara em sobre aigua dels meus canals i no la vull llançar, doncs l'emmagatzem aquí fins al moment que la tornem a necessitar. Llavors me millore molt la gestió, l'eficiència de la gestió dels canals en alta. Sobretot en el cas de la primera i de la quarta sèquia.

Però això, Estela, no ho serà immediat, no? No ben bé. Calculen que serà la primavera amb la nova campanya de rec, perquè abans s'han de fer proves prèvies per rebre el vistiplau de l'Agència Catalana de l'Aigua.

Que compleixen totes les mesures de seguretat i si en algun moment hi hagués alguna incidència en una bassa, com se reaccionarà? Tot això ha d'estar planificat, s'ha de saber qui farà cada cosa,

etcètera, etcètera, perquè sigui realment

una bassa fiable. Les cares s'han acabat,

són 3 de les 44 bases previstes al projecte per transformar el rec del canal d'Urgell i les ha construïdes el Ministeri d'Agricultura. La modernització va quedar aturada a finals de l'any passat per reticències dels regants, que reclamaven més ajudes per pagar la seva part. Ara el Departament d'Agricultura ha presentat una segona proposta que es podria votar en els propers mesos. Gràcies, Estela. I ara vell, l'Alurgell recupera l'aigua potable després de 22 dies amb les aixetes tancades per una contaminació de la xarxa. Us ho va explicar també aquí, al Catalunya al Dia. Els Mossos d'Esquadra investiguen ara les connexions irregulars que van provocar aquest episodi de contaminació. Joaquim Albalata, hi va haver veïns que van fins i tot acabar urgències. Sí, exacte.

Una quinzena dels 230 habitants de la vell van patir gastroenteritis després de consumir aigua de l'aixeta. Tot plegat va venir provocat per una contaminació de la xarxa que va encausar dues connexions irregulars entre la xarxa d'aigua de boca i la de rec, com explicava l'alcalde de Montferrer i Castellbó, Albert Marquet.

En aquesta organització hi ha la xarxa d'aigua potable de consum humà i hi ha la xarxa que tenen de rec. Esquí es va detectar amb dos immobles que hi havia un bypass a dins i que, com que feia uns dies que no hi havia aigua de rec, suposadament regaven els jardins amb aigua potable. Quan ha tornat l'aigua de rec, els dos segurament no han canviat el bypass de l'aigua i han injectat aigua de rec a l'aigua potable.

Ara l'Agència de Salut Pública ha aixecat ja la restricció després de diversos treballs de desinfecció i d'analítiques. Mentrestant, l'Ajuntament ha estat repartint aigua embotellada als veïns afectats. Això mentre els Mossos d'Esquadra ja han obert diligències per investigar aquestes connexions fraudulentes després de les denúncies dels veïns que es van posar malalts.

Catalunya al dia, amb Estel Batet. L'àrea metropolitana de Barcelona comença les obres per arreglar el front fluvial al seu pas per Sant Joan d'Espí, al Baix Llobregat. Es tracta d'una actuació en 3 quilòmetres de longitud i en gairebé una superfície de 5 hectàrees per millorar el camí del riu i els seus marges i potenciar-ne la vegetació i la biodiversitat autòctones. Des de Sant Joan d'Espí ens n'informa en David Àngela.

Sí, donar-li l'espai al riu perquè generen aquest espai de laminació i d'infiltració d'aigua. Que això ens ajuda a que el riu tingui un comportament més resilient quan tenim aquestes crescudes extraordinàries. És a dir, deixem espais on l'aigua queda acumulada i en lloc de baixar a molta velocitat, diguéssim que reté, i llavors va infiltrant de forma natural a poc a poc.

Aquesta intervenció afavoreix aquest doble objectiu segons Montras.

Mitigar aquests efectes de la velocitat de l'aigua, que és el problema principal dels desperfectes que tenim. Però, per altra banda, també ens està ajudant a la millora ambiental de la vegetació que introduïm, perquè, tot i que estem en un riu, a nivell pràctic, segons les modificacions morfodinàmiques que s'havien fet al riu al llarg dels anys, és molt baix i llavors ens costa molt la implantació de la vegetació autòctona. Li hem de, sobretot a cara a l'estiu, hem de moltes vegades fer regs de suport amb aigua regenerada, La intervenció perdent

mantenia a ratlla l'orundo d'Ònex, la canya americana de grans dimensions que desplaça la vegetació autòctona de Ribera i pot alterar també el funcionament natural del riu.

I això que sentiu és el so d'alguns dels animals del zoo del Pirineu, és a Odent, al Solsonès. Ara el centre ha incorporat una màquina de rajos X per millorar els tractaments que fan els animals ferits que rescaten aquí. Des d'Odent, Joaquim Albalate, perquè més que un zoo, això és un refugi, eh?

Exacte, rescaten i reben animals salvatges, molts d'ells ferits, per exemple, per atropellaments o perquè han xocat amb cables o aerogeneradors. Laia Sánchez és la veterinària del zoo.

Ens arriba amb tot tipus d'animal autòcton, o sigui, d'aquí de la zona. Normalment, animals no protegits són els que recuperem aquí. Ens ha arribat un cavirola atropellat, una geneta atropellada i una guineu també que tenia un problema a la pota i amb aquests tres ens ha sigut superútil

la màquina de radiografia. Amb aquesta màquina els animals passaran menys temps al refugi i això farà que puguin atendre encara més animals. Cada any en rescaten mig miler.

Sobretot quan ens arriben animals amb alguna fractura o algun os trencat i inclús poder fer vàries radiografies després del tractament per anar veient l'evolució i això permetrà que l'animal estigui menys temps aquí poder fer un tractament més específic i poder-lo alliberar abans. És una màquina que han

incorporat gràcies als donatius dels visitants, dels socis i d'escoles properes. Ara miren més enllà i ja tenen l'objectiu d'aconseguir més eines i màquines per la clínica veterinaria del centre i també per poder ampliar i millorar les instal·lacions pels animals que rescaten i que hi viuen.

Avui arrenca amb força, amb enresa, una nova edició de Fira Mediterrània, la 29a ja. Aquest gran aparador de les arts d'Arrel s'allargarà fins diumenge amb 85 propostes de diferents disciplines que es podran veure a una vintena d'espais diferents de la ciutat. L'obrador d'Arrel, que s'ha convertit en la nineta dels ulls de la Fira, ha impulsat en 5 anys més de 100 projectes. La Nati Adell ha anat a veure alguns d'aquests espectacles i ens en pot fer un tastet. Nati, bon dia. Hola, què tal? Bon dia. Va, per on comencem? Si et sembla, per un espectacle que barreja circ, dansa i música de Clara Poc. Es diu Nombre de la libèlula, parteix de la memòria i el llegat per abordar qüestions d'identitat personal i de transmissió generacional. La protagonista és una noia que es diu Eleonor. Un moment de canvi on ella reflexiona sobre tota aquesta motxilla que porta heredada de la família, buscar una mica la seva pròpia identitat. En dansa, un clàssic de l'obrador d'Arrel. Sí, el ballarí i coreògraf Pere Seda de l'Esbord. Catalan Washing, que és com es diu aquest espectacle, revisita els referents de la cultura popular catalana allunyant-se de lectures polítiques.

Què passa si utilitzem tots aquests referents com un discurs d'amor i un discurs de reivindicar que aquest material tan menys és propi i que també pot ser una font d'exploració de nous llenguatges?

I per últim, Nati, una proposta musical. Això mateix, cançons que il·luminen els carrers de Lucca, que sona així.

Concerta capella, com explica un dels seus components, Miguel Gómez, amb cançons de la Mediterrània amb una mirada contemporània.

La nostra base ha sigut la polifonia tradicional dels països catalans i també d'Occitània en un principi, però en aquests anys hem anat també acostant-nos a altres músiques de la Mediterrània, fent molta cosa de diferents indrets d'Itàlia, Sicília. Sempre mantenim aquesta base en la música tradicional en català, en valencià, en balear, fent una mica d'homenatge als nostres orígens.

Doncs això és un petit tastet, algunes d'aquestes 85 propostes que podreu veure des d'avui fins diumenge a Fira Mediterrània, que comença aquest vespre amb l'espectacle que inaugurarà la Fira. És Terra de Guapes, de la cantant valenciana Sandra Montfort. Gràcies, Nati Adell. Des de Manresa, bon dia. Adéu, bon dia. La colla castellera dels Nens del Vendrell comemora que avui, dia de Santa Teresa, fa exactament 100 anys que van fer la seva primera actuació. Per això aquest vespre es farà una recreació històrica per celebrar-ho. La Clara Xavarría ens n'explica els orígens d'aquesta colla.

Ara fa un segle, un grup d'aficionats als castells del Vendrell van tenir una iniciativa que ha perdurat fins ara. Pere Ferrando és estudiós del món casteller i ha estat president del jurat del concurs de Tarragona en set edicions.

Hi havia uns aficionats castellers que ajudaven a les colles vellenques quan venien a fer castells al Vendrell a fer castells, que era una mica una cosa que no es feia sempre. I aquests aficionats, davant d'una mala actuació dels vellencs per la

festa major del 1926, van decidir fer colla pròpia.

Al llarg del segle, la colla va estar a punt de desaparèixer, però també va viure moments memorables, com ara guanyar en dues ocasions el concurs de castells. Però una de les fites més emotives es va viure el 1966, en plena dictadura franquista, quan la colla va actuar per Pau Casals a Prada de Conflent. Seria l'última vegada que el mestre veuria fer castells.

Va ser molt emotiva perquè efectivament ell allà va veure els seus darrers castells, com després ja se'n va anar a viure a Puerto Rico i allà va morir. Es va emocionar molt de poder-los veure després de tants i tants anys no veure'ls.

Ferrando destaca alguns aspectes d'aquesta trajectòria centenària. Els nens del Vendrell

de sempre van saber innovar, començant pel nom, després van saber innovar tècnicament.

El sol fet d'aguantar aquests 100 anys i poder resistir tots els embats que he viscut, jo crec que això és molt especial.

Doncs felicitats als nens del Vendrell per aquests 100 anys.

I guess I had a million dollars or more. I guess I played the dog game four and all.

Sílvia Munt dirigirà el clàssic d'Arthur Miller, Panorama des del pont, al Teatre Goya de Barcelona. El muntatge, protagonitzat per David Selvas i Laura Conejero, reflexiona sobre com el poder condiciona les relacions. Marta Vives. Diu Sílvia Munt que Arthur Miller és un expert en disseccionar el nucli patològic de l'ésser humà i que ens recorda qui som i com som. Sap tocar justament el moll de l'os d'allò que repetim d'una manera.

Destructiva, dècada a dècada, el ser humà i no aprenem.

En el drama Panorama des del pont situa l'acció als suburbis portuaris de Nova York a meitats del segle XX, 10 anys després de la Segona Guerra Mundial. En aquest decorat aborda el drama dels immigrants il·legals, tan vigent com ha recordat David Selvas.

I potser ara amb molta més violència per la pujada a les extremes dretes és que no, com que ens ho han promès tot, hi ha gent que pensa que es pot emportar el porc sencer.

I a partir d'aquí una història sobre el poder, la lleialtat, la masculinitat i les conseqüències dels desitjos ocults. Sílvia Amunt. Els desitjos són els

que belluguen la vida. Aquests desitjos poden començar molt bé i acabar molt malament. Panorama des del Pont

s'estrenarà el 22 d'octubre i es podrà veure al Teatre Goya fins al 29 de novembre.

El Festival Panoràmic, nascut fa 10 anys a Granollers, obre portes aquest vespre. Fins a finals de desembre es programen exposicions i activitats, aquest any coincidint que fa 200 anys de la primera imatge fotogràfica que es conserva. Ens en parla la Marta Vallès. Li cedim tot el protagonisme a un dels codirectors del Panoràmic, en Joan Foncoberta, que ens parla del lema que uneix totes les propostes

del festival aquest any. Per celebrar aquest bicentenari de la fotografia, el lema, el títol que hem adoptat pel festival és cremar de desig. Perquè l'any 1828 el Daguerre, que és un dels altres pioners inventors de la fotografia, va escriure una carta a Niepce dient-li cremo de desig per veure les proves que estàs aconseguint amb això de la fotografia incipient. Cremar de desig ens sembla que és una expressió poètica que explica aquesta passió, aquest neguit per l'imatge.

I amb petits titulars, algunes de les exposicions que des d'avui es poden veure a Granollers.

Una exposició de Donna Ferrato. És una fotògrafa americana que treballa sobre la violència de gènere amb una fotografia molt radical, molt punyent. Una exposició d'una fotògrafa italiana que es diu Eva Ribas. Ha fet un treball sobre la història de Berlusconi i aquelles festes bunga-bunga on es convidaven noies joves i que va ser un gran escàndol i tal. Tindrem una tercera exposició de fotollibres.

A més de moltes altres activitats, hi dona espai també per la fotografia experimental.

Eric Rompier, un autor francès que treballa amb el cine, l'imatge, la fotografia, i que s'ha interessat sempre en la descomposició. La fotografia, el cinema, són imatges sobre uns suports físics que amb el temps es deterioren. Què passa quan aquesta imatge es fa malbé? Es descomposa degut a la fragilitat dels mateixos components químics o a l'acció d'uns ambients hostils, de la humitat, de microorganismes, etc. Aquest any a les

seus de Granollers, Terrassa i Barcelona s'hi afegeix també Vic. Teniu tota la informació a festivalpanoramic.cat i a Instagram, panoramicfestival.

Vinga, som-hi, doncs. 10 minuts i les dues del migdia. És dijous, per tant, avui toca una proposta de sortideta de cap de setmana amb el nostre company Manjerar López, que és el director i presentador del programa d'excursions de Catalunya Ràdio No cal anar a Suïssa i també responsable de la web de sortides capdesemana.cat, on trobareu totes aquestes propostes ampliades. A més a més, Gerard, benvingut de nou. Hola, què tal? Què ens proposes avui? Doncs que anem a gaudir de l'estany de Laurentis. Comandino.

Comandino de Laurentis, és un lloc que ens recorda aquest productor de cinema italià, però això no és Itàlia. A molts oients això us deu sonar per aquest personatge, però per anar aquí no hem d'anar a Itàlia, hem d'anar cap al nord.

A la Catalunya del Nord, per tant. Sí, senyora.

Una mica més amunt i tot, eh? De fet, hem d'anar sobre la comarca del Capcir, a l'Arieja, per tant, des de Puigcerdà, agafem la carretera cap a Sallagosa, un cop a Montlluís, trenquem a l'esquerra per la carretera que va cap a la Llogura, com si anéssim al Carlit, saps? Sí, sí. Però continuem encara més amunt, en sentit nord, cap a Matamala A l'Estany. Correcte, sí, a Puigbalador, i abandonem el Capcir, entrem a l'Arieja,

i un cop allà, ja en Terres Occitanes, Ja ho tindríem, d'acord? Anem fins al poblet del Plan, agafem la pista que puja

fins al refugi de l'Aurentis i ja està. I això és gaire amunt o no? 1.600 metres d'altitud, però s'arriba amb camís faltat. Ah, sí? Sí, sí, no hi ha problema, per això és molt fàcil. Som al vessant nord del Pirineu, en una zona que és especialment fresca, humida, fantàstica. El petit Quebec de l'Ariege, que en diuen. I a partir d'aquí comencem la caminadeta? Doncs sí, a punta. Farem uns 3 quilòmetres, posarem 300 metres de desnivell, així amb un càlcul de pagès més o menys, i et diré que a tocar del refugi agafarem ja de seguida un alegre sender que es perd a bosc endins. És un camí umbrívol, d'acord, ample, força rocallós també, t'ho he de dir. No és gaire pietós, en el sentit que. D'estressaturments o què? No. Una miqueta, però vull dir que va pujant, no té pietat. Amunt, amunt, amunt, amunt, amb el riu cada vegada més avall, més enfonsat, i sempre el riu a la nostra esquerra. I quan portem a prop d'un quilòmetre i mig, aquest alegre corriol vira cap a la dreta, cap a Ponent, i es comencen ja a alvirar les fantàstiques primeres balconades amb perspectives de tota la vall. És molt ferma, però molt. I després de superar alguna granida esplanada amb pastures i una cabana, i quan dic una vull dir una. Una, una i prou. Una, comencem a cantar victòria, executem uns últims metres i patapam, som a l'estany. L'estany, molt bé.

L'estany de Laurentis.

Sí, senyora. És mitjanet, amb un entorn molt bonic, molt idíl·lic, amb pinegre, amb naret, que és aquella planta que agafa aquell to fúcsia, i amb un fons de muntanyes de pedra i de congestes que és espectacular. A més, a partir d'allà, si vols, pot ser moltes excursions.

Doncs punt de sortida aquí a l'Aurentis, que és la proposta que ens ha fet avui en Gerard Rópez per aquest cap de setmana. I recordeu-ho, a la web catdesetmana.cat trobareu totes aquestes excursions ampliades. Gràcies, Gerard. Bon cap de setmana i fins dijous que ve.

Fins dijous.

6 minuts i les dues, en dediquem 5 a parlar d'esports, com sempre en Desconexió per les 4 demarcacions, a Barcelona, Audel Serra, bon dia de nou. Bon dia. Rafinha i Frenkie de Jong podrien tornar a la convocatòria del Barça per al partit de Lliga de dissabte al Camp del Betis.

Rafinha ha fet ja per primer cop tot l'entrenament amb la resta del primer equip del Barça després de la lesió que es va fer amb el Brasil durant els partits internacionals de seleccions. Tot això, només dos dies abans del partit de Lliga al Camp del Betis, que enfrontarà el tercer contra el primer classificat de la competició. També ha treballat amb normalitat amb tot el grup el neerlandès Frankie de Jong, que té molts números per tornar a una convocatòria després d'haver-se lesionat durant el Mundial. Mentrestant, el Barça ha anunciat que la firma Golf One, creada pel raper Tyler The Creator, serà la que apareixerà a la samarreta del primer equip blaugrana del Barça el 25 d'octubre. Hem de recordar que a cada partit que hi ha un clàssic. Es porta la samarreta d'un cantant, no? El dia abans, el dia 24, aquest nom de golf també es podrà veure a la samarreta del Barça femení en el partit de Lliga contra la Granada. I, per cert, sobre aquest clàssic entre el Barça i el Madrid, el Madrid, amb Josep Mourinho al capdavant, ha carregat contra el comitè de competició per l'ascensió de quatre partits de Vinicius que l'impedirà jugar aquest partit contra el Barça.

Si hacen cosas sin vergüenza ya. El gato ya no está escondido, el gato ya va por libre. Dos horas antes del partido un jugador tiene que saber que tiene cuatro partidos de suspensión. Un equipo español que ha hecho tres puntos para el fútbol español, para el ranking, para el prestigio del fútbol español. ¿Quieres matar a un jugador dos horas antes del partido? No me parece normal. Pero en este momento ya me parece normal, porque en este momento el gato ya no está escondido.

També ha reaccionat, diríem que no gaire bé, el jugador brasile.

En qualsevol

cas, Vinicius no jugarà al Barça-Madrid. Anem bol, el Barça torna a tenir aquesta tarda partit de la Champions. Els blaugranes jugaran a la pista del Dinamo de Bucarés en partit de la quarta jornada. L'equip que entrena Carlos Ortega arriba a aquest enfrontament havent guanyat els tres

partits que ha jugat fins ara. És un partit important, sense dubte. Serà molt més dur que a casa, segur, un ambientàs trobarem, i jo crec que l'equip està millor, estem entrenant cada vegada més, el Janus cada vez està a porta més, i estic content d'això, i volem guanyar els dos punts, que tindrem que treballar i lluitar.

El Barça no ha perdut cap partit fins ara, el Dinamo de Bucarest ha empatat un partit, n'ha perdut dos, aquest enfrontament començarà a tres quarts de set.

En bàsquet ahir a la Lliga CB, la sisa joventut va sumar el primer triomf després

de guanyar l'Andorra. Els badalonins van superar l'Andorra, com deies, per 96 a 75 en un partit que es va decidir a l'últim quart gràcies a un parcial de 27 a 11. El tècnic de la penya, Dani Miret, em fa aquesta valoració.

No hem fet un partit perfecte, però sí que vull remarcar que avui tenim una pressió extra. Hem començat la Lliga CB02, tenim un objectiu que és classificar-nos en el top 8 per jugar la Copa del Rei.

I penso que hi ha hagut algun moment a la primera part que entre que no hem focalitzat l'esforç defensiu necessari i estàvem allà allà en el marcador,

això ens ha jugat en contra i a la segona part ho hem fet millor.

Aquest partit corresponia a la segona jornada de Lliga, que es va ajornar ara fa dues setmanes per culpa del temporal. D'altra banda, el Barça, que demà rebrà l'Olimpia Cos al Palau Laurana, en partit de l'Eurolliga, podria recuperar l'alè Justin Minaya, lesionat la setmana passada.

I en Waterpolo, l'alètic barceloneta torna a guanyar la Supercopa d'Espanya masculina.

Els barcelonins van superar el Sabadell 9-16, en un partit que es va jugar precisament a la piscina de Can Lloc de Sabadell. Sentim el tècnic del barceloneta, Fran Fernández.

Estoy contento porque el resultado es bueno, porque el equipo se ha mantenido sólido atrás cuando adelante yo creo que todavía tenemos mucha calidad, pero no hemos dejado todavía que la inspiración empiece a hacernos funcionar como yo creo que podemos jugar.

D'aquesta manera, els mariners revaliden el títol que ja van aconseguir la temporada passada. Molt bé, gràcies, Eudald. Bon cap de setmana. Gràcies, fins dilluns.

Doncs va, anem a resoldre ràpidament la pregunta d'avui. Recordem quin era, Quim. Quin és l'origen del nom de la muntanya del Tibidabo? Com sempre, teníeu tres opcions, amb la A. Un governador romà de Barcelona, del segle III. Amb la B. Un joc infantil del segle XV. Amb la C. El diable temptant Jesús. I la resposta correcta.

És la C. Segons textos evangèlics, el diable s'endugué Jesús d'alguna muntanya i li va oferir tot allò que

podia veure des del cim si es postrava davant d'ell i l'adorava. Aec omnia, tot això,

tibidabo, et donaré, va ser la promesa de Satanàs. Al segle XVII, els monjos de l'antig monestir de Sant Geron i de la vall d'Hebron van vincular la gran panoràmica que es veia des del cim més alt de Collserola amb aquesta frase bíblica que va néixer al tibidabo. Literalment, et donaré.

Molt bé, doncs ja sabem d'on ve el nom de Tibidabo. Nosaltres hi tornem demà a partir de la una del migdia.