Catalunya al dia, de 13 a 14 h - 17/09/2026

Catalunya al dia Amb Estel Batet. Ha tornat a descarregar amb força i ha tornat a fer mal. Una altra mort, en creuar una riera amb el cotxe i a la nit a Olivella, al Garraf. I amb tot això, ha tornat també al debat sobre l'esalert. Es va enviar massa tard? La consellera d'Interior es defensa, diu que ho van fer bé, enviant dos avisos quan ja plovia. No és que arribi tard,

sinó que arriba en el moment en què la població s'ha de protegir. Per tant, no enviaré més alers a la població per dir-li que plourà molt, ni pararem el país quan plou, perquè no tindria cap sentit.

Quan la població s'ha de protegir, és a dir, quan el nivell de risc va pujar de 4 a 6. El primer és a l'herba sonar a dos quarts de 10 al barcelonès i al maresme, el segon cap a les 11 de la nit a l'alt i baix Penedès, al baix Llobregat i al Garraf. Just a la mateixa hora que la Riera s'emportava un Volvo que intentava creuar per aquest pas. El conduia un home de 48 anys, veí d'aquest municipi. El van trobar al cap d'unes hores de matinada. Sense provocar més víctimes, la pluja també va descarregar amb força a Barcelona. El partit del Barça amb el Racing no es va interrompre en cap moment, cosa que també ha generat sospicàcies. Però sí que al barri d'Horta de Barcelona hi van caure 100 litres per metre quadrat. La Ronda de Dalt va quedar inundada i tallada el trànsit, igual que el Nus de la Trinitat. Els aiguats també van negar algunes estacions de metro. Incidències, algunes de les quals encara avui s'arrosseguen, Comprovem quines són. Equip Viari, Mireia Sala, bon dia. Bon dia, Estel. Les principals incidències les trobem a Rodalies de Renfe. Un esboranc provocat per la pluja d'ahir entre Moncada i Reixac i Sant Andreu talla la circulació de les línies R11 i R2 Nord. L'aigua ha arrossegat

el balast i altres materials de la via. Tècnics de DIF hi estan treballant. L'R11, la línia de Girona, comença i acaba a Granollers Centre. Des d'allà hi ha autocars fins a Sant Andreu, des d'on es pot enllaçar amb el centre de Barcelona amb metro.

Les línies R2 i R2 Nord circulen entre Massanet i Granollers Centre, on hi ha els mateixos autocars.

L'R2 Nord sí que va des de Barcelona fins a l'aeroport. I el metro de Barcelona, la línia 4, la Groga, no funciona entre Verdaguer i Trinitat Nova. En aquest tram hi ha servei alternatiu amb autobús. Pel que fa al trànsit, el Garraf, la carretera C15B, ha estat tallada per inundació de la calçada Sant Pere de Ribes, i el Bages ha estat tallat de la B431 a Sant Feliu Sa Serra per feines de neteja.

Doncs l'origen de tot plegat, el temps. Francesc Mauri, bon dia. A partir d'ara, més calma, ja?

Bon dia, sí, absolutament. Que no vol dir calma total, però sí que no hi ha en perspectiva la previsió d'aiguats que siguin preocupants. Si encara algun ruixat a la costa central, cap al nord-est, més sol a ponent i al sud, i aquest temps més estable, tot i algun núvol, això sí, es consolidarà el cap de setmana. I sobretot el que es consolida i molt és aquesta temperatura que fa goig.

Doncs tot això després d'un episodi de forts aiguats, de temps violent, que també va fer passar mala nit a l'Hospital de la Vall d'Hebron, es va despendre part d'un sostre. Avui encara n'arrosseguen les conseqüències amb serveis que no funcionen. La diàlisi pediàtrica i l'afectació amb els ascensors no funcionaran tot el dia i que donen accés a les consultes externes. Catalunya al dia. Un Catalunya al dia que tindrà també altres temes. Quim Balaguer, bon dia. Per exemple, a Girona, que avui comença el Ciotar. És la fira internacional del ciclisme amb un impacte equiparable per a aquesta ciutat, el que té el Mobile World Congress per Barcelona. És una de les fires de

pòdium a nivell europeu en aquest sector. El seu impacte econòmic aquest any doblarà el de l'última edició i fregarà els 40 milions.

I aquestes dimensions del Ciotar fan que l'organització es plantegi si l'espai que ocupen actualment, el pavelló de Fontejau i Rodalia, és l'adequat. Tenim un problema de capacitat.

Hi ha no només d'espai de la fira, sinó d'aparcaments, restauració. És una xifra molt gran de visitants. L'any passat vam arribar gairebé als 74.000.

Al programa d'avui també us parlarem d'un conreu minoritari a Catalunya, però que en els últims anys ha augmentat un 30% les seves exportacions. Parlem d'una fruita típica de Tardor,

és el codony. La temporada passada va fer rècord de vendes a l'estranger 1.000 tones.

I com en tot, per allò que una papallona mou les ales en un punt del planeta i provoca un huracà a l'altra punta, això té una explicació en la geopolítica.

Sí, perquè els codons que surten dels camps de la plana de Lleida s'han venut a Alemanya en substitució de les que normalment compren a Turquia o Grècia, que han tingut poca producció d'aquest fruit per culpa del temps.

També hi repercuteix aquí el conflicte d'Israel amb Palestina. Avui tindrem també una protagonista de bronza, de més de mitja tona de pes. Ha estat 80 anys muda, però ara torna a tocar.

És la campana de granyena de Sagarra. Es va espatllar i ara, gràcies a l'aportació de veïns, l'Ajuntament d'Església l'han pogut reparar.

Avui és un dia històric i un dia que ningú s'ho imagina.

Especial en el sentit que jo l'he sentit tocar, però en estar descartada, que feia un soroll molt especial.

Serem en aquest petit municipi de la Sagarra de 150 habitants per compartir amb ells aquest dia tan especial. I avui, per als qui no el coneixeu encara, us parlarem de la figura de Abu Bakar al-Tortoshi. Va ser un intel·lectual musulmà nascut a Catalunya en l'any 1126. Va morir a Alexandria fa 900 anys i avui la seva ciutat natal, Tortosa, comença els actes per recordar-lo.

Volen enfatitzar la vigència de les seves idees que va agrupar al manual de bon govern la llanterna dels prínceps.

Que la guerra pot arribar a fer fàstic, que parlava dels diners d'aquella manera tan intel·ligent com es reflecteix en la frase "ets tan pobre que només tens diners".

I pel que fa als esports, Eudald Serra, bon dia.

Bon dia. El Barça segueix imparable en aquest inici de Lliga. Goleja el Racing de Santander per 7 a 2, suma la sisena victòria consecutiva i continua líder en solitari.

L'entrenador del Girona, Quique Álvarez, confirma les baixes de Justin, Brian Hill i Abel Ruiz. I està pendent de les convocatòries dels Internacionals perquè podria perdre entre 4 i 5 jugadors de cara als partits davant l'Albacete i el Mallorca. Gerard encuentra el tècnic de l'Ilerna Lleida de bàsquet. Veu necessari mirar el mercat per incorporar

un jugador que reforci el joc interior.

Després de la lesió de Diagne, el pivot senegalès té una greu lesió al genoll esquerre, s'haurà d'operar i es perdrà tota la temporada. I a la demarcació de Tarragona, Mireia Benito ha anunciat que la pròxima temporada deixarà el seu actual equip AG Insurans. La ciclista de Llorenç del Penedès ha estat els últims quatre anys competint amb l'equip belga. Tot això al Catalunya al dia, un programa que fem les quatre delegacions de Catalunya Ràdio, amb Quim Balaguer, la sotsa edició, Aurora Guindo, la producció, Dani Jiménez, el control tècnic, i Víctor Lorenz, el control central. És la una i sis minuts. Comencem.

Catalunya al dia, amb Estel Batet.

El Departament d'Interior defensa l'ús que ahir al vespre es va fer del ZES Alert. Els dos avisos es van enviar als mòbils quan ja plovia intensament i el grau de perill va pujar de 4 a 6. El primer es va activar a dos quarts de 10 al barcelonès i al maresme. El segon, el de les 11 de la nit, es va enviar al Penedès i al Baix Penedès, al Baix Llobregat i al Garraf. Va coincidir, per tant, amb l'accident que va haver-hi a la Riera d'Olivella, on va morir un home de 48 anys que la va travessar amb el cotxe. Núria Aperlón, la consellera d'Interior, argumentava així que els avisos no s'enviessin preventivament i que només s'activessin quan realment les tempestes es van tornar perilloses. Per tant, no és que arribi tard, sinó que arriba en el moment en què la població s'ha de protegir. Pensa que són perturbacions

que no tenen un comportament estable, sinó que són perturbacions que. Arranquen, enxerguen, van cap a mar, tornen. Per tant, no enviaré més gàlers a la població per dir-li que plourà molt, ni pararem el país quan plou, perquè no tindria cap sentit.

Doncs a aquesta hora podem connectar en directe amb Olivella Algarraf per saber més detalls d'aquest incident mortal, aquest accident que va haver-hi ahir a la Riera del Poble. Montse Janer, arriba, bon dia. Hola, bon dia. Doncs mira, a les 12 s'ha fet un minut de silenci que han seguit l'alcaldessa, alguns veïns i treballadors municipals. Per aquesta víctima mortal. Són dues les característiques d'aquest municipi,

la dispersió i l'orografia molt accidentada. Està ple d'urbanitzacions i està creuat per la riera de Vegas, una riera inexistent durant tot l'any, però que ahir, al cap d'una estona de ploure intensament, baixava amb molt volum d'aigua i molta força. Hi ha un punt en què la carretera passa per sobre de l'allera i l'aigua ja desbordava per sobre de la carretera quan un cotxe, un 4x4, va intentar passar-la. De seguida, l'aigua va desviar el seu rumb i va caure a la riera, que semblava un riu, i va anar-lo arrossegant mig quilòmetre. Després, els equips d'emergència van trobar el conductor de 48 anys mort. La carretera no estava tallada en aquest punt. L'alcaldessa Marta Verdejo ha explicat que no està prevista aquest supòsit al municipi perquè va ser una cosa inèdita, mai vista. Tenim plans de prevenció del municipi amb vent, incendi i nevades. Però en el cas d'Olivella, per una cosa obvia, la inundació o el terratrèmol en aquests moments no els teníem prioritzats perquè no hi havia aquesta alerta. A una dezena de quilòmetres de Sitges, al costat de la Riera de Ribes, el càmping o la Camp Relax ha quedat inundat en molts punts i una quarantena de persones han hagut de ser evacuades.

Entesos, doncs, des del terreny mateix, des d'Olivella al Garraf. Gràcies, Montse, Genè, Riba, bon dia. Gràcies, bon dia. I de seguida continuem parlant de les conseqüències, no tan greus, que han tingut els xàfecs d'ahir.

Que han provocat, per exemple, una altra esboranga rodalies. Ara mateix talla les línies R2, R2 Nord i R11 entre Sant Andreu i Granollers. Centra tècnics de DIF i estan treballant. No hi ha previsió encara de quan es podrà restablir la circulació de trens i es fa un servei alternatiu amb autocars. Anem cap al lloc de l'esboranc, que és al barri de Vallbona, de Barcelona. Allà hi tenim una unitat mòbil amb en Joan Garcia i en José Antonio Rodríguez. Joan, bon dia. Hola, bon dia, Estel. Com estan les coses en aquest punt, a aquesta hora? Doncs mira,

acabem d'arribar fa cinc minuts, tot just hem tingut temps de treure el cap, veure que hi ha una vintena d'operaris de DIF que estan treballant a avançar

en reparar aquest esboranc, però el més important que us podem dir és que. Segons ens han comentat aquests mateixos operaris, les feines per arreglar-lo

han anat molt ràpides i compten poder-lo tenir enllestit avui mateix.

Una altra cosa és. Això no vol dir que avui mateix tornin a passar trens necessàriament, perquè quan passa una situació així, un cop ADIF acaba l'obra, després s'han de fer unes marxes de seguretat per tal de certificar que la línia pot oferir el servei habitual.

Ho coneixem bé des del gener passat especialment, que s'han de fer totes aquestes maniobres posteriorment a fer una intervenció d'aquest tipus, no?

Això mateix, sí, sí. I des d'aquí on som veiem tota la maquinària pesada que està treballant en l'altre esboranc, aquell de Juliol. Aquí sí que va ser un esboranc gros.

Això d'avui, sí, és veritat, hi ha un forat. Hauríem de parlar més

aviat d'un moviment de balast de la via. El balast són les pedres que hi ha a la via. S'han mogut, hi ha hagut un esllevisament d'aquestes pedres. S'ha fet un forat molt petit i gens complicat. Comparable a l'esboranc del Juliol, però que ha comportat. Primer que a primera hora del matí se circulés per la via del costat d'on hi ha hagut aquest forat, després s'han tallat les dues per precaució, per poder fer aquesta obra de reparació que ara s'estaria acabant, i per tant, doncs, sí, avui la línia de Girona i la de Vallès Oriental, R11 i R2 i R2 Nord. Acaben i comencen a Granollers, de Granollers a Sant Andreu hi ha autocars i a partir de Sant Andreu es reprèn el servei ferroviari.

Doncs gràcies, Joan Garcia, per la precipitació que t'hem fet entrar aquí a Catalunya al dia, perquè just acabes d'arribar aquí on hi ha hagut aquest esboranc, però qualsevol novetat al respecte d'aquestes afectacions que tenen aquestes línies que ara comentaves, micròfons oberts aquí al programa. Doncs aquí estem, amb el José Antonio Rodríguez. Gràcies. Molt bé, gràcies.

Doncs a tot això, des d'ahir a la tarda, el 112 ha atès més de 1.000 trucades relacionades amb les tempestes i els bombers han hagut de fer més de 400 serveis. A part dels problemes que us anàvem explicant ara a xarxa de Rodalies, hi ha hagut també inundacions de baixos, incidències a l'aeroport, en carreteres, al metro de Barcelona. Encara, de fet, hi ha trams Montse Poblet que no funcionen. Exacte, dels més de 400 serveis dels bombers, 158 s'han fet a la ciutat de Barcelona, on van arribar a caure 100 litres per metre quadrat. Al Prat es va cancelar una vintena de vols. Hi va haver talls a la Ronda de Dalt i al Nus de la Trinitat i encara hi ha incidències al metro. La línia 4 continua tallada. Entre Verdaguer i Trinitat Nova i la línia 11 entre Ciutat Meridiana i Can Cuyàs. A l'Hospital de la Vall d'Hebron la tempesta va inundar els baixos i va caure part d'un sostre fals i avui encara no funcionen alguns ascensors ni la unitat de diàlisi pediàtrica. La tempesta a Barcelona va coincidir amb el partit entre el Barça i el Racing. Sergio Delgado, sotsdirector de Protecció Civil, justifica que no se suspengués perquè no es preveia que les pluges fossin tan intenses, i assegura que en tot moment van estar en contacte amb responsables del club per anar valorant l'adopció de possibles mesures.

Si la defectació hagués estat greu, hauríem hagut de valorar quines mesures calia prendre, potser no suspendre, potser retardar la sortida, demanar a la gent que no sortís. En tot cas, el missatge que volen traslladar és que va haver-hi garanties de seguretat en tot moment.

L'alerta del pla Inuncat s'ha desactivat fa poca estona, tres quarts d'una. I les previsions ja ens deien, Mauri, que anaven cap a millor. Estem a punt d'arribar a un quart de dues del migdia.

Deixem ara les conseqüències dels aiguats d'ahir per parlar d'habitatge. Mai com ara havia sigut tan car comprar-se un pis a Catalunya. Segons les dades que ha fet públiques aquest matí el Ministeri d'Habitatge, ara mateix el preu mitjà del metre quadrat és de 2.750 euros. Però hi ha ciutats com Sant Cugat del Vallès, Sitges, Barcelona o Castelldefels on el preu del metre quadrat supera de llarg els 4.000 euros. En general, el preu ha pujat un 10% l'últim any. Però el que porta a influençar serà Riera des de fa 20 anys ja.

Sí, hem calculat un exemple en què aquesta pujada es veu claríssima. Un pis de 80 metres quadrats a Barcelona, que fa 10 anys costava 225.000 euros, ara val 368.000. Ha pujat un 63%. Avui dia, amb aquells 225.000 de fa 10 anys, arriba just per comprar un pis molt més petit, de 50 metres quadrats. Això és perquè a Barcelona, que és on hi ha més demanda, el preu del metre quadrat ara costa 4.600 euros. I atenció, perquè, com dèiem, no és pas el lloc més car del país. A Sant Cugat del Vallès i a Sitges el preu ronda els 5.000. Héctor Simón, director de la càtedra d'habitatge de la Universitat Rovira i Virgili a Catalunya Ràdio.

La propietat no es destrueix, sinó que es concentra.

La propietat no es destrueix, sinó que es concentra. Per tant, va passant cada vegada menys mans aquells que tenen la capacitat adquisitiva per adquirir aquests habitatges i estem deixant fora.

A la demarcació de Tarragona, per cert, Salouja és la ciutat més cara per viure i a la de Girona, per primer cop ho és Lloret de Mar, més cara encara que Girona Ciutat. Lleida continua sent la demarcació més barata, allà el preu del metre quadrat no arriba als 1.400.

Començarà demà i Fèlix Martín, bon dia. Hola, què tal, bon dia. Això va fins diumenge, eh? Exacte. Com justifiquen aquest increment de l'impacte econòmic passant dels 20 milions als 40? Doncs expliquen per què no només tenen en compte la repercussió en hotels o comerços d'aquests tres dies de festival, sinó per la feina que hi ha durant tot l'any amb els preparatius i també el volum de negoci que s'hi genera. I és que en aquests 10 anys la Ciotar s'ha convertit en la fira del ciclisme més important de l'estat i, diuen, una de les tres més grans d'Europa. Ho ha explicat el seu director, Albert Balcells.

Està molt a prop dels 40 milions, realment està molt a prop d'aquesta xifra, perquè és un treball de tot l'any, de molts proveïdors, de moltes empreses involucrades, i no només el càlcul, diguem-ne, calculat amb el que són les pernoctacions i la restauració, sinó amb tot el que implica una fira d'aquesta magnitud, i amb tot el que deixa, ja no només els dies de la fira, sinó durant tot l'any.

Recordem que l'entrada és gratuïta, però cal registrar-s'hi. L'any passat hi van anar 74.000 persones, molts de fora de Girona i de Catalunya, i més de 500 marques internacionals hi presentaran les novetats de la temporada. I estem parlant no només de fabricants de bicicletes, també de roba, de complements, de tecnologia o de nutrició, entre d'altres. El Ciotor ja té 10 anys, ja fa 10 edicions, i fa temps, per tant, i tenint en compte, sobretot, aquest creixement, que s'especula si s'ha fet massa gran per una ciutat com Girona, si és el lloc adequat. Què en diuen, d'això? Doncs a veure, les ciutats recordem que se celebra el pavelló de Fontejau aquí a Girona, el seu entorn, i hi ha un munt d'activitats paral·leles. Aquest any ocupa un 10% més de superfície, però reconeixen que això se'ls queda curt. Per al 2027, han explicat,

està confirmada la continuïtat també a Girona, però per més endavant, alerta, tot això no queda tan clar.

La nostra intenció seria poder seguir aquí, el que passa que la ciutat comença a tenir una sèrie de requisits que hem de veure també com s'acaben adaptant tant a la ciutat com a la demarcació i això sempre fa que hi hagi altres opcions en el sentit de no pressionar ningú, sinó que s'han de valorar perquè els entorns canvien i nosaltres també hem d'estar amb la possibilitat d'adaptar-nos a aquests entorns que puguin canviar.

Per tant, Estel, no ho diu obertament, però assegura que hi ha altres opcions i, per tant, ja veurem què passa. Sí, sí. Qui vulgui venir a Girona per anar a la fira, o a qualsevol altra activitat d'aquesta ciutat, que en té molta, els hotels deuen estar fent la bandera, no? Sí, sí, i si n'hi ha de lloc, és força car. Hem mirat una mica aquest matí com si jo mateix volgués fer una reserva en un hotel. A veure, n'has trobat o no? En els de més categoria no hi ha lloc, allò que mires aquests noms més coneguts. Però, per exemple, una habitació doble en un hotel cèntric, que habitualment costa, no sé, entre 120 o 130 euros, per aquests dies, des d'avui fins diumenge, en val 270 la nit. Fixa't, més del doble. Més del doble, exacte. També els apartaments ho noten, ens ha explicat l'Esther Soler, que és de l'Associació Turística d'Apartaments.

El Cioter és una fira internacional sobre el ciclisme, molt important a nivell mundial. I, evidentment, es nota a les ocupacions de Girona, tant el que és en apartaments com en hotels, com en restauració, s'eleven.

A tot això, el vessant econòmic i de promoció, evidentment, s'hi afegeix també l'esportiu, perquè, coincidint amb la Cioter Europe, s'hi farà aquest cap de setmana una prova del Campionat del Món de Gravel i es farà en directe

pel canal de televisió Eurosport i també la final del Campionat del Món de les BTTs.

Molt bé, doncs, tot això, tota la Cioter, fins diumenge. Fèlix, demà crec que en tornarem a parlar. Sí, perquè hi ha moltes activitats. Demà n'hi haurà una, que és un simposi sobre salut vinculat al món de la bicicleta i segur que ens dona algun tema per parlar-ne aquí al Catalunya al Dia. Molt bé, demà ens ho expliques. Gràcies, bon dia. Bon dia, adéu. Els vols de Girona-Palma, tot això d'aquest estiu, han tingut una ocupació mitjana del 80%. Aquesta ruta s'ha recuperat més de 10 anys després i des de la Diputació de Girona volen que la companyia la mantingui l'any que ve, també, Núria Peraire. Hola, bon dia, Estelzi. Els últims vols de Girona-Palma van ser l'any 2015. La ruta s'ha recuperat aquest estiu amb Air Nostrum, durant el juliol i l'agost, amb dos vols setmanals amb un total de 2.300 seients. I segons dades de la Diputació, hi ha hagut una ocupació mitjana del 80%. El president Miquel Noguén fa una bona valoració i espera que l'any que ve pugui repetir-se i ampliar-se.

En fem una valoració molt positiva perquè una ocupació del 80% en un vol. Només de dos mesos o gairebé dos mesos, per tant, és una bona notícia. Esperem que sí i esperem que puguem allargar els mesos. Ja ho estem parlant, però és una voluntat, però no hi ha res concretat.

Una altra ruta nova aquest estiu ha estat la que uneix Girona amb Luxemburg, operada per Luxair. Durant tres mesos, de juny a agost, ha ofert gairebé 4.000 places i ha tingut un 88% d'ocupació, pel que des de la Diputació també tenen la voluntat que la ruta es pugui repetir l'estiu que ve. En el que portem d'any, el conjunt de l'aeroport de Girona ha tingut un 4% més de vols i un 5% menys de passatgers. La 1 i 22 minuts, la policia espanyola ha desarticulat una organització criminal dedicada al tràfic internacional de cocaïna que operava entre Gibraltar, Màlaga i Barcelona mateix. Han intervingut més de 2.700 quilos de droga i han detingut 15 persones, 12 de les quals han ingressat ja a la presó, 4 d'elles aquí a Barcelona. Toni Fortesa, bon dia. Bon dia. Sabem quina feina, quina tasca tenia aquesta organització? Doncs sí, ho sabem.

Eren una baula que està dintre els entramats de distribució que hi ha de droga. Aquesta baula s'encarregava del transport de la cocaïna per carretera. La recollien al port dels Asires i després la traslladaven a Màlaga i a Catalunya. El delegat del govern de Catalunya, Carlos Prieto, apunta on s'han fet les confiscacions.

A Estepona 1.434 quilos i a Sant Just s'intervenen 1.351 quilos de cocaïna abans que fossin distribuïts a altres punts d'Europa. La base principal de la organització estava a la província de Màlaga, però Catalunya formava part d'aquesta estructura logística.

I com la movien, aquesta droga? Perquè ara ens deies per carretera, però com anava?

Clar, la feien per carretera. La feien a través d'una estructura molt complexa, amb una gran capacitat logística. Fixa't que feien servir vehicles d'alta gama que tenien empreses pròpies de lloguer de cotxes i, evidentment, durant el transport tenien mesures de contravigilància durant tot el trajecte. Fixa't que en l'operació s'han intervingut fins a 37 vehicles.

Déu-n'hi-do. Gràcies, Toni. Bon dia. Bon dia. I a partir de l'any que ve, els veïns de Barcelona podran tramitar denúncies també a les comissaries de la Guàrdia Urbana. És una de les mesures que incorpora el nou conveni de col·laboració entre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana i que han firmat aquest matí la consellera d'Interior, Núria Parlón, i l'alcalde, Jaume Collboni. L'acord arriba després d'un estiu en el qual els delictes han baixat un 16% a la ciutat. Tornem al Departament d'Interior, ara però amb Miquel Jarque. Miquel, bon dia. Bon dia. Hola, bon dia, Estel. Quin és el calendari per desplegar aquestes noves comissaries?

Doncs mira, la idea és que a partir del mes de gener la comissaria de Sarrià incorpori aquesta finestreta per fer denúncies sense haver de desplaçar-se a la comissaria dels Mossos i després vindran les que estan en barris més poblats de la ciutat. Ciutat Vella, Eixample, Nou Barris i Sant Martí. I a partir d'aquí s'aniran licitant les obres que el més aviat possible totes ho puguin fer. Tant la consellera com l'alcalde Collboni el consideren un acord històric.

El que fem és apropar la seguretat als barris de la ciutat amb l'obertura d'aquestes oficines d'atenció ciutadana dins de les comissaries de la Guàrdia Urbana, el que nosaltres anomenem les UTs, de tal manera que serà més fàcil, més ràpid, denunciar també, sobretot o preferentment, delictes lleus a les comissaries de la Guàrdia Urbana, cosa que no es podia fer fins ara.

El conveni arriba en un moment de descensa de la delinqüència, com deies. El balanç del pla estiu aboca bones dades, amb baixades fins al 13 de setembre generals del 16% i un 24% en furs, per exemple, o un 19% menys de multireincidents. Entesos. Gràcies, Miquel. Bon dia. Bon dia.

I encara dins la carpeta policial, els Mossos han rebut una nova denúncia. Ja en són quatre contra el fisioterapeuta Lleida Ta, acusat de fer tocaments a clientes. L'home va quedar allí en llibertat amb càrrecs, després ha declarat davant del jutge Estel Abusoms. Hola, Estel. Sí, l'acusat és un home de 30 anys que treballa en diversos centres de fisioteràpia. El van detenir a Juncosa després que tres dones, pacients de centres del Segrià i les Garrigues, denunciessin que els havia fet tocaments inapropiats durant els tractaments. Ara s'hi suma una altra dona que també l'ha denunciat davant dels Mossos. De fet, la policia ja preveia que quan el cas es fes públic apareguessin més denúncies. La causa està oberta per agressió sexual. I a la ciutat de Lleida, segon detingut per la baralla multitudinària que ahir al matí va acabar amb cinc ferits per ganivetades, us ho vam explicar també aquí, i un sisè per contusions greus. Exacte, és un noi de 22 anys que se suma a un altre de 24 detingut ahir a la tarda. Estan acusats d'intent d'homicidi dolors, ja que alguns dels ferits estaven greus i van haver de ser operats d'urgència. S'han identificat almenys una dotzena de persones com a participants en la baralla. Els Mossos mantenen la investigació oberta i busquen més agressors. Recordem que la batusa va passar ahir a primera hora del matí a la plaça dels pagesos de Lleida i alguns dels implicats anaven armats amb pals i matxets. Catalunya al dia, amb Estel Batet.

Doncs vinga, seguim, poc més de 3 minuts i dos quarts de dues. A Catalunya fan falta més de 1.300 llevadores per atendre amb condicions la vida reproductiva de les dones. Ho constaten un informe al Consell de Col·legi d'Infermeres de Catalunya que proposa ampliar les places de formació de les llevadores i incentivar també aquesta especialització per evitar que aquestes infermeres marxin a treballar fora, cosa que passa força sovint. Mònica Mas, bon dia. Hola, bon dia. A veure, quines serien les ratios de llevadores que podríem dir òptimes per atendre correctament les dones? Doncs segons aquest informe del Col·legi d'Infermeres, hi ha només un 41% de llevadores recomanades pels estàndards europeus, o el que és el mateix, Estel. Ara hi ha 950 llevadores en actiu a Catalunya, quan hi hauria d'haver més de 2.300. Segons Iolanda Garza, vice-degana del Consell de Col·legis d'Infermeres, només invertint el 0,03% del pressupost de salut a formar llevadores es podria arribar a unes xifres òptimes que es traduirien en més bona salut per a les dones.

Tot el que tu inverteixis en llevadores retornarà en qualitat de l'assistència, en seguretat, disminuir les intervencions que es fan, el número de cesàries, les les deduccions, tot això és un nivell de gasto que tornaria

cap a la societat. Un 0,03%, per tant, una quantitat prou dèbil. Per la gent que no ho sàpiga, Mònica, les llevadores cada vegada han anat agafant també més pes en segons quins àmbits. A banda dels parts, què més fan? Doncs atenen tota la vida sexual i reproductiva de les dones, des de l'adolescència fins a la menopausa i postmenopausa, començant, per exemple, per l'anticoncepció, les infeccions de transmissió sexual, la salut afectiva, la gestació o el part, o la cura del sol palbià, entre moltes d'altres circumstàncies. Molt bé, gràcies, Mònica. Bon dia. Bon dia.

En declaracions a 3catinfo alerten que l'estiu ja hi ha més persones que a l'hivern que no poden mantenir casa seva a una temperatura adequada.

Bon dia, hem parlat amb la portaveu de l'AP, Irene González, que es mostra molt preocupada per la desprotecció de moltes famílies que no poden climatitzar casa seva o, en el cas que tinguin aire condicionat, no l'engeguen per por de no poder pagar les factures. Una situació que ha empitjorat des de l'any passat, després que el Constitucional tombés part de la llei

catalana contra la pobresa energètica. Catalunya fa un any, aproximadament, era la comunitat autònoma més puntera amb unes mesures més garantistes per protegir les famílies en situació de pobresa energètica, perquè hi havia la 24-2015 en vigor, perquè hi havia el conveni amb Endesa que assegurava la protecció de les famílies que acumulen el deute, i ara de sobte ens trobem amb què hem passat a la cua. Demanen que el bo social, els descomptes en les factures per famílies

vulnerables arribin a més gent,

ja que Catalunya és de les comunitats amb menys cobertura, i també més ajudes per millorar l'eficiència energètica dels habitatges. I és que es calcula que el 80% de les llars catalanes no poden mantenir el confort tèrmic amb el mínim consum d'energia possible.

Sentim els senyals horaris de dos quarts de dues del migdia. Seguim parlant d'energia, però des d'una altra perspectiva. L'Organització d'Acció Climàtica Renovem-nos alerta que és impossible que Catalunya faci una transició energètica sense ocupar territori. Segons els experts, la instal·lació de plaques solars en teulades, polígons i altres superfícies de baix impacte ecològic, com s'anomena, només cobrirà el 6% de la demanda energètica que tindrem com a país de cara al 2050. Des de Girona, més detalls, Pau Bertolí. Sí, bon dia.

Renovem-nos ha presentat un estudi crític en què desmenteix tres informes recents de la Rovira Virgili, la Diputació de Barcelona i la CUP de Girona que apunten que seria possible una transició energètica amb un impacte mínim pel territori. Pere Roure, catedràtic emèrit de Física de l'UDG i coordinador de l'estudi, defensa que cal donar prioritat als espais ocupats sense oblidar que, paral·lelament, cal construir grans parcs fotovoltaics al país.

No ens equivoquem, aquesta prioritat no hauria de voler dir que primer ocuparem les cobertes, espais degradats, espais utilitzats, i quan això estigui ple, llavors ocuparem el medi natural i agrari. El ritme d'ocupació és massa lent pel que fa a les taulades i el potencial és molt insuficient.

A Espanya la meitat de l'electricitat ja és renovable, en canvi a Catalunya tot just supera el 21%. L'objectiu és que el 2050 el model energètic no generi emissions que escalfen el planeta.

Avui a Catalunya al dia parlem d'un conreu minoritari a Catalunya. Són els codonys. En els últims 6 anys, però, les exportacions d'aquesta fruita típica de tardor han augmentat un 30%. De fet, el rècord es va assolir la campanya passada, quan es van fregar les 1.000 tones, 1.000 tones, venudes a mercats internacionals. Lleida, Julio Albacar, per què l'any passat van créixer tant aquestes exportacions de codonys? Bon dia, Estel. Doncs a causa de la mala acollida que va tenir un dels grans productors al món de codons, Turquia. El país va patir diversos episodis meteorològics, com gelades a la primavera i també sequera, que van fer caure la producció en picat de fruita. I això va permetre que els codons catalans arribessin a mercats, com per exemple Alemanya, on la població turca és un col·lectiu important al país. Això ens explicava Gaspar Filella, un dels principals productors a l'estat de codons que

té finques a Lleida. A Alemanya l'any passat

ja allà el col·lectiu musulmà és molt gros. I clar, l'any passat a Grècia i Turquia el fred va fer molt mal. Llavors, clar, la gent busca codons i ens van trobar nosaltres.

Altres països on també es van exportar codons van ser, per exemple, Portugal, Suècia, Croàcia, Bèlgica o Bulgària, entre d'altres. I a part del clima, també motius de geopolítica. Sovint parlem de l'impacte que està tenint la guerra a l'Orient Mitjà, precisament en les exportacions d'alguns productes i els codonys també, no? Doncs sí, però no de la manera que ens imaginem. Abans de l'esclat de la guerra en Palestina, Israel era el principal importador de codonys catalans. Això perquè es consumeixen durant algunes celebracions, com la festa del Roig Gashanar, l'any nou jueu, que, per cert, justament es va celebrar este cap de setmana passat. Com ha començat el conflicte, però les exportacions a Israel van caure en picat i no s'han recuperat.

Cada any nosaltres fem l'exportació a Israel que comença a finals d'agost.

Però des dels inicis de la guerra que estan fent, s'ha paralitzat tot això.

Per tant, aquí no parlaríem tant de l'afectació per bloqueig marítim a Hormuz, com s'hi ha passat amb altres conreus, sinó que ja venim d'abans. I aquest any com pinta la collita? Doncs, com també ha passat amb altres conreus, ha patit afectacions per la calor. Les altes temperatures han fet reduir el calibre de la fruita i es preveu també que la producció acaba baixant per l'estrès tèrmic que han patit els arbres. Els codons s'han començat a collir este mes de setembre.

Bona nit. El TAS de Nou Barris es farà en plenes festes de la Mercè el dissabte 26 de setembre des de les 12 del migdia fins a la mitjanit.

Cada restaurant oferirà dos plats que els visitants podran acompanyar amb una bona selecció de vins catalans o cervesa i que podran gaudir mentre

escolten la música de diferents artistes i disjockeys de la ciutat. D'aquesta manera es vol posar nou barris al centre de Barcelona, descentralitzar la ciutat. Jordi Gerpe és el gerent d'un dels set restaurants

que l'organitzen, el Cinco Hermanos.

Ja s'està aconseguint, eh? Nosaltres ja som Barcelona. Jo penso que la diferència del restaurant de Nou Barris que és un casa. El tracte, el caliu, la manera de tractar el client és molt més intensa. La relació és molt més familiar i potser que sigui l'única cosa que sí que podem donar lliçons de restauració als altres. A més del Cinco Hermanos,

el TAS de Nou Barris també l'organitzen a altres establiments molt coneguts pels barcelonins. El 23 Gastrobar, Casa Angelita, La Esquinica, L'Hostalet, Ovante i Chapel d'Un. El següent pas, abans que s'acabi l'any, és convertir-se en una associació i continuar treballant per promoure la cuina i els restaurants de Nou Barris.

Catalunya al dia, amb Estel Baté. Dos quarts i cinc minuts de dues. Fem un cop d'ull a la web i a l'app de 3Cat Info. Marc Vidal, bon dia. Bon dia, Estel. Avui anem, suposo, amb les conseqüències

dels aiguats d'ahir, no? Doncs sí, l'anem a aquest temporal. Us proposem cobrir-ho a aquesta web i app de 3Cat Info i veureu les imatges més impactants d'aquest temporal. Fins demà! En què es van convertir els carrers d'Horta, del barri d'Horta de Barcelona, també les afectacions al metro de Barcelona. I també us volia recomanar avui a la Webilab aquesta informació que l'altre dia vam explicar aquí al Catalunya al Dia sobre aquest retaule gòtic de Santa Maria Magdalena del Museu Episcopal de Vic, del Museu d'Arma Diaval de Vic, que se'n va cap a Frankfurt. Avui obren aquesta exposició i aquí podreu veure com és l'obra en concret. Ah, molt bé. L'obra gòtic, que efectivament és com una obra d'art, una obra d'un gran mestre medieval.

I segur que podeu recuperar la conversa que vam tenir amb dos dels responsables d'aquest Museu Episcopal de Vic, un dels quals ha fet de correu, se n'hi diu així, que ha vetllat que l'obra arribés amb condicions fins a Frankfurt. Molt bé, Marc, gràcies, bon dia. Bon dia.

Doncs vinga, som en hores de concurge, aquesta mena de trivial sobre Catalunya, de manera que cada dia us plantegem una pregunta. A dilluns vam fer Història, dimarts Geografia, dimecres Ciència i Natura, avui toca Cultura, i la pregunta, avui. De seguida us la fórmula en quin balaguer, però recordeu, no la contestarem ara, sinó que teniu una estona per pensar en la possible resposta, a poder ser no feu trampes, i intenteu que per vosaltres mateixos la pugueu contestar, i a l'últim minut sabreu la resposta correcta. Avui, la pregunta.

Donada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Com sempre, tres opcions. Maria Aurèlia Can Bany.

La B. Montserrat Roig. I la C. Mercè Rodoreda. La resposta a la una i 59 minuts.

Tortosa, el Vegebre, comença avui la commemoració dels 900 anys de la mort d'una de les figures més importants que ha donat la ciutat. És Abu Bakar el Tortuxi. Va ser un jurista i intel·lectual nascut a Tortosa en l'època andalusina. Repassarem la cifra de figura, encara avui molt desconeguda per molts, en aquest reportatge que ens han preparat en Jordi Barranca amb el muntatge musical de l'Albert Cots.

Mos seny Joan paga els escolans que tenen gana, que tenen ganes.

Va néixer a la ciutat el 1059 i va morir a Alexandria, Egipte, el 1126. Se'l considera la figura musulmana més important nascuda al que avui és casa nostra. Miquel Àngel Llorenç, filòleg.

El seu principal llibre es diu Shiray al-Muluk, que és la llanterna dels prínceps, que és un tractat per a intentar influir en el govern d'Alexandria.

De fet, ell mateix ha escrit un llibre de poemes adaptant els seus textos a la mètrica catalana actual.

Tu creus que ets un bon metge, però tu no et saps curar. Mira't a l'espill abans d'aconsellar. No vulguis prohibir allò que tu fas.

Podríem dir, doncs, que parlem d'un avançat a la seva època. Arturo Gaya és el comissari de la commemoració.

Pensar que el segle X. Hi havia una persona que deia que la guerra pot arribar a fer fàstic, que parlava dels diners d'aquella manera tan intel·ligent com es reflecteix en la frase "ets tan pobre que només tens diners". És molt important per avui, no? El mateix Gaia va fer un disc, de fet, a partir del recull de poemes de Llorenç.

Durant la propera setmana hi ha conferències, xerrades i concerts. A banda, també es treballarà la seva figura a les escoles de Tortosa i Roquetes.

M'agradaria que fos l'inici de la restitució plena del personatge i la incorporació del personatge a la literatura

catalana. Amb tot això, la gran pregunta és per què és tan desconegut. Llorenç ho enmarca en el concepte de Catalunya que Bredeguer inclou al Canigó. Abu Bakar topa contra tres murs molt alts.

Ell és musulmà, no és dels Pirineus, ell és dels Ports i ell no és de Barcelona.

Una figura amb vigència actual i que ens interpel·la més que mai.

Recordar a la Boba, que era el turtuxí, ens serveix com una eina integradora per a una societat que avui necessita tant aquestes eines, aquesta cohesió, treballar per la convivència, per la fraternitat i, en definitiva, treballar contra aquest odi.

Per cert, que a Boba, que era el turtuxí, també se l'ha recordat a Lleida, Balaguer, Alcanar, Morella i també aquesta setmana a l'Ateneu Barcelonès.

Doncs ja n'hem sabut una mica més de la bubacara, el turtuxí, gràcies a aquest reportatge d'en Jordi Barranca i l'Albert Cots. I ara fixeu-vos en aquest so que tornarà a sonar, que torna a sonar ja, de fet, des d'avui, a Granllena de Sagarra.

Feia 80 anys que aquesta campana va sonar per última vegada en aquest poblet de 150 habitants de la Sagarra. I ara, gràcies als veïns, a l'Ajuntament i a l'Església, han aconseguit que pugui tornar a sonar. Avui, al Catalunya al Dia, la història d'una campana.

Avui en Pere Joan Álvarez, un dels nostres companys que cada dia recorre diversos indrets del país per explicar-nos les millors històries, és a Granyena de Sagarra. Pere Joan, bon dia. Hola, Estel, bon dia. Un poble feliç avui, perquè gràcies a l'esforç col·lectiu ha pogut recuperar la campana del poble. Perquè què li havia passat, que ha estat tant temps, 80 anys, més de 80 anys en silenci,

sense tocar? Doncs sí, 80 anys, tot i que no es té cap document de l'edat exacta, de l'any exacte, però sí més de 80 anys que aquesta campana no tocava. Va ser en una nit de Reis, una forta gebrada, és a dir, una gelada amb gebre que va cobrir tota la campana, Un moment de tocar-la, doncs es va escardar. Es va escardar i feia per allà la integració del campanar perquè podia caure i, per tant, aquesta campana no es podia tocar, s'havia de mantenir tal com estava i fins a 80 o 80 més anys després no s'ha fet aquest procés de restauració. Estem parlant d'una campana del 1747 que pesa 600 quilos, que és el campanar de l'Església de Santa Maria i que l'han estat restaurant en un taller especialitzat, ojo, a Innsbruck, a Àustria. A Innsbruck, i per què tan lluny? Doncs perquè és una empresa especialitzada en fondre, en arranjar, en rehabilitar campanes d'aquest tamany. Aquí a l'estat espanyol n'hi ha algunes empreses que ho fan, però són campanes molt petites. Però estem parlant, com deia, d'una campana que pesa 600 quilos. I, per tant, aquest taller és especialitzat en campanes d'aquesta dimensió i l'estat restaurant, des del maig de l'any passat, que la van despenjar, fins ara que l'han tornat a penjar. Sentim Josep Maria Currià, campaner, que ens explica això de Dinsbrook. Tenen un tipus de taller de fa molts anys i tenen una tècnica de reparar les esquerdes de la campana, de manera que conservant l'estructura de la campana l'arriben a fondre amb uns graus que no l'afonen, però que els permet reparar i reemplenar els espais de l'esquerda que té la campana.

Doncs és del segle XVIII, aquí a Granyena de Sagarra, ara ha marxat cap a Innsbruck i ha tornat al seu lloc d'origen. La part bonica d'aquesta història és que torna a sonar gràcies al poble, no, Pere Joan?

Sí, gràcies als veïns que han recaptat en donacions 10.000 euros. Els altres 13.000, fins al total de 23.000, els ha posat el Bisbat de Solsona i l'Ajuntament. Una campanya de donacions que la van impulsar dos veïns en concret, Mercè Salceng i Ramon Torres. Estem parlant d'una població de 150 habitants, per tant, la recaptació, les donacions, van ser importants per poder tirar endavant aquesta rehabilitació. Els veïns amb qui hem parlat avui consideraven

que avui es podria qualificar com a dia històric. Ningú ha sentit el so d'aquesta campana. Després de 84 anys, la gent del poble podrà gaudir d'aquesta campana i sentir el so. Avui és un dia històric i un dia que ningú s'ho imaginé.

Especial en el sentit que jo l'he sentit tocar, però per n'estava escardada, que feia un soroll molt especial i dient que havia mort algú al poble. Avui podrem veure d'on avançar que diem. Jo, per mi, és un dia molt bo, molt maco, molt.

Molt històric pel poble.

I per tant Pere Joan ja torna a tocar les hores aquesta campana i a cridar a morts i a anunciar tot el que han d'anunciar del municipi o no?

De moment no, perquè l'empenjada ara i ahir és el campanar, però també tenen una altra campana del 1700 més endavant,

de finals del segle XVIII. Ah, que tenen substituta, vols dir.

Tenen una substituta, tenen una substituta. Per ser curosos amb els que hem sentit, eren el Ramon Torres, el Ramon Anguera i la Concepció. Són els tres veïns que ens han fet aquestes declaracions. Abans de comidar aquesta connexió, per cert, dir-te que aquesta tarda es fa una operació semblant a Tarroja de Sagarra. Perquè en el seu dia, el mateix dia que aquesta, es va despenjar aquella campana perquè tenia el joug de fusta fet malbé. I per tant, avui fan la mateixa operació, ja que ha vingut una grua de grans dimensions, d'aquí, de Granyana de Sagarra, se'n van a Tarroja de Sagarra, i aquesta tarda pengen també la campana d'aquest poble.

Fantàstic, Pere Joan, moltes gràcies per la història d'avui i per haver compartit amb els veïns aquesta joia de poder tornar a tenir aquesta campana del segle XVIII. Gràcies, bon dia. Gràcies a tu, bon dia. Tres quarts i un minut de dues.

Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili alerta de les conseqüències que pot tenir l'augment de les temperatures en això que estem sentint, en celebracions de correfocs. Hi ha valls de diables que han viscut casos de cops de calor i molts han hagut d'augmentar la hidratació dels que hi participen. Tarragona, Ricard Buigues, bon dia. Hola, bon dia. En què s'han fixat concretament els investigadors?

Mira, doncs, el treball del Departament de Geografia de l'AORB s'ha centrat, bàsicament, a recollir les temperatures en correfocs com el de Sant Pere de Reus, les Santes de Mataró, la Mercè de Barcelona o Santa Tecla, a Tarragona. L'estudi publicat per la revista Climate conclou que l'augment gradual de les temperatures i l'humitat, combinat amb l'activitat física del correfoc, fa créixer l'estrès tèrmic dels participants. Al cap de colla del Vall de Diables de Tarragona, Dani Montero ens ha explicat que pateixen molt per la xafugor.

Potser ens afecta més l'eixafogor que no la temperatura, que a vegades notes que et falta l'aire i com

vas saltant o ballant i tot això, i al final estàs fent com una activitat esportiva, doncs home, es nota i això passa a facturar.

Montero també ha apuntat que la humitat fa que el fum del material pirotècnic sigui molt més dens. L'estudi apunta que els correfocs de Sant Pere de Reus, Sant Fèlix de Vilafranca i Sant Anna del Vendrell són els que més han notat l'increment de la temperatura, per sobre dels 0,3 graus per dècada. El cap de colla del drac de Reus, Joan Martí, diu que ja pateixen les conseqüències de la calor.

El principal problema, sobretot per Sant Pere, que és on més l'hem viscut, perquè just ens pillen onades de calor, és gent que s'ha arribat a plegar, deshidratació, tot i que intentem portar sempre aigües, tindre alguna manera de refrigerar-hi.

Bé, atenent aquesta situació, l'estudi exposa que els organitzadors es podrien veure obligats a adaptar horaris recorreguts o la durada dels correfocs. Montero, dels Diables de Tarragona, ens ha dit que el debat és molt incipient. Precisament per això, els investigadors el que plantegen és crear grups de treball amb els Valls de Diables de Catalunya, com van fer amb les colles castelleres, per valorar mesures d'adaptació a la calor.

I aquesta és la música del drac de Solsona, un dels símbols de la ciutat, i que ara fa una setmana va tornar a ballar per festa major. Ho va fer després d'una restauració integral, també. Joaquim Albalate, bon dia. Hola, Estel, molt bon dia. En aquest cas, una figura també antiga, de més de 300 anys. Doncs sí, concretament del 1692. És un dels tres dracs més antics de Catalunya. Al pas dels anys, algunes caigudes, també l'ús de la pirotècnia, l'havien deixat força malmès, i per això l'han reparat tant per dins com per fora. Se n'ha encarregat la conservadora Teresa Cacerras.

Hem substituït algunes de les peces internes de fusta que estaven molt trencades. També hem consolidat totes les fustes originals afectades per corcs. I després, a més a nivell del que es veu, hem fet una bona neteja i hem pintat només les zones que eren necessàries. Com deies, aquesta figura renovada

va ballar ja per la Festa Major i també ho fa per corpus, però més enllà d'aquestes dues ocasions és tot un símbol de Solsona. Ens ho deia el massim major del gegantès, Roger Davins.

És una peça de més de 330 anys d'història, que aquí la fem córrer per Solsona durant les festes, que potser en un altre lloc estaria tancada en un museu, però creiem que mereix que la puguem fer ballar durant la Festa Major amb la solemnitat que mereix. A part que és una figura molt pesada i amb molta presència. És una figura original que agrada molt i que té molt pes històric.

Al drac, per cert, ja se li havien fet reparacions a fons el 1960 i el 2003. Les van fer respectivament Manel i Josep Manel Caceres, l'avi i el pare de la responsable de la restauració d'aquest any. Molt bé, gràcies, Joaquim. Bon dia. Adeu-siau, bon dia.

I avui comença el Barcelona Gallery Weekend. És el festival amb què les galeries d'art donen el tret de sortida a la temporada. Fins diumenge, 25 galeries de Barcelona i l'Hospitalet exposen l'obra de mitja centena d'artistes consolidats, tant locals com internacionals. Fan visites guiades, xerrades o mostres efímeres de petit format. S'anomenen Flash. Ens ho explica la Montse Mas. Montse, bon dia. Bon dia. Un dels grans reclams d'aquesta dotzena edició és Eulàlia Valldosera, referent conceptual present al Reina Sofia i al Manac, que torna a una galeria de Barcelona després de 16 anys. Ho fa a Àngels Barcelona amb la seva primera mostra gràfica, dibuixos on l'artista connecta amb tot allò que és imperceptible a simple vista, com el de la flor que obre el recorregut. I de sobte miro el dibuix i hi havia un globus de llum que em vaig espantar. I vaig dir, oh, a veure, a part de ser un dibuix, això és una carga de vida. Una carga que jo la vaig poder veure en forma com de bombolla. I allà vaig canviar també la meva mirada cap a què és una obra d'art, no? Quin potencial té. Et pot enfonsar o et pot elevar la vibració. També sobresurten les internacionals Munira al Sol i Ana Jota, i de l'àmbit local, Francesc Torres, Maria Prats o el jove lleidatà Joan Paller, que s'estrena al certamen amb peces inspirades en la cultura que consumeix.

Coses que són de baixa cultura, molt cutres, i coses que són molt d'alta cultura, també. L'obra d'un filòsof, o de Shakespeare, o d'un cineasta de culte. Paller és la gran aposta

d'enguany a la galeria ADN que dirigeix Miguel Ángel Sánchez. Pel fundador de l'espai, la cita és una festa de l'art i també una oportunitat de negoci.

Normalment les galeries són espais més buits, amb poca visita, més silenciosos. Llavors tenir un cap de setmana que tens des del dijous gent que entra i entra i entra, doncs la veritat és que fa goig. I també intentem fer una mica de negoci. Per segon any,

el Barcelona Gallery Weekend també inclou al programa Flash 12 mostres efímeres de només 4 dies, com el pop-up de la Galeria Palma XII a la seu de Futcultura al Poble Nou, dedicat al món artístic i gastronòmic d'Antoni Miralda. I teatre, ara. Ariadna Gil, Pere Arquilluer, Oriol Genís, Agatha Roca o Míriam Mucles són alguns dels noms propis de la nova temporada del Hairbreak Hotel. La Sala de Badal de Barcelona aposta aquest any per les adaptacions literàries i l'excel·lència actoral Marta Vivas. La sensibilitat i la paraula pocs metres. Amb aquesta filosofia, la Heartbreak Hotel, encara la seva quarta temporada, el seu director, Àlex Rigola, la defineix de solidesa.

De solidesa dins de la programació i també dins de la ciutat, en el sentit que comencem a tenir un públic recurrent.

Entre els grans noms destaquen l'adaptació de dublinesos amb Biel Durán i Francesca Pinyón, el clàssic La mort a Venècia, càrrec d'Oriol Genís, o La paret de vidre, de Toni Sala, amb direcció d'Albert Arribas, i també reposicions de muntatges exitosos de temporades passades com Retorn a Haifa, de Cana Fani, Lluna plena, d'Aki Shimazaki, o Teoria de King Kong, de la Despentes, portada escena per Maripau Pijem. Una de les novetats d'enguany són les entrades a 3 euros pels menors de 21 anys 15 minuts abans que comenci la funció. Per, d'alguna manera,

facilitar encara més aquesta entrada en el món del teatre.

La programació també inclourà recitals poètics i concerts, per exemple, la lectura de l'Odissea a càrrec de Miriam Mucles i Joan Santís. I encara afegirem que la dotzena edició del Festival B arrenca avui al Parc del Fòrum amb guitarrista de La Fuente, aquest que sentim, Rosowski, Maria Arnal o Young Beef, com a caps de cartell. Aquest any, per primera vegada, el festival s'allarga tres dies i es podrà gaudir fins dissabte.

Sis minuts per les dues del migdia. En dediquem cinc a la informació esportiva, com sempre en desconexió per les quatre demarcacions. Aquí a Barcelona, Eudald Serra, bon dia. Bon dia. El Barça, que continua imparable en aquest inici de Lliga. Els blaugranes van sumar i al vespre, la sisena victòria consecutiva. Segueixen sense cedir cap punt i es mantenen com a líders en solitari. Tot això després que els de

Hans i Flick golegessin el Racing de Santander per 7-2 en un partit trepidant marcat també per la intensa pluja que va caure al Camp Nou.

Sempre és bo començar molt bé. És un gran inici, però al final el més important és acabar molt bé. I és això en el que hem de treballar. Ho farem. Crec que estem en un bon moment i l'hem d'aprofitar. El pròxim partit és dissabte contra el Sevilla. És molt important. Quan recordem com va anar la temporada passada, crec que va ser abans de. Sí, ja sé el resultat. Va ser abans de l'aturada internacional. Per tant, hem d'estar preparats per això.

Rafinha va tornar a ser protagonista destacant marcant un hat-trick, dos dels gols de penal,

que el situen com a màxim golejador de primer amb nou gols en sis partits. No va marcar, però també va tenir una actuació molt destacada a l'extrem alemany Karim Adeyemi. Una petició aquest estiu de Hans i Flick per reforçar la davantera blavorana.

Avui ja ho heu pogut veure, crec que també té molt marge de millora, ho farà, també per adaptar-se a la nostra idea de com volem jugar, però ens aporta molt, avui ho heu pogut veure, crec que ha tingut tres o quatre accions i tots els culers estaven al seu costat, és bonic de veure.

Joan Garcia va ser substituït a la mitja part per precaució per unes molèsties al genoll, però pendents de les proves que li fan avui, en un principi no es tractaria de cap lesió important.

Sense gairebé temps per assegurar aquesta golejada, el Barça ha tornat aquest matí als entrenaments per preparar ja el proper partit de Lliga dissabte al Sánchez Pizjuán, davant el Sevilla. Per cert, el Barça Racing d'ahir va viure una prèvia molt especial a la TDT de Catalunya Ràdio, conjuntament amb el Keti Jugues Barça de Ràdio Barcelona per celebrar els 50 anys de transmissions en català. En aquest sentit, el president del Barça, Joan Laporta, va explicar que no descarta posar a la tribuna de premsa del Camp Nou el nom de Joaquim Maria Pujal. D'altra banda, a Primera Divisió, encara demà mateix, ja arrenca la setena jornada de Lliga, amb l'Espanyol Elche, els blancs i blaus faran aquesta tarda l'últim

entrenament i abans hi haurà roda de premsa prèvia del tècnic Manolo González, I també demà comença jornada de la Lliga Femenina. La quarta ho farà amb l'Alavés Barça. El tècnic del Barça, Pere Romeu, ha confirmat que Clara Serra Jordi tornarà a la convocatòria després de lesionar-se ara fa un mes amb la selecció espanyola. Parlem d'en Bòlar.

El Barça afrontarà aquest vespre la segona jornada de la fase de grups de la Champions.

Ho farà a la pista del Montpellier. A partir de tres quarts de nou sentim el tècnic del Barça, Carlos Ortega.

Barça i Montpellier siguin els candidats més forts per arribar a les dues posicions que tenen dret a passar a la següent fase. Estem davant d'un molt bon equip, juguem fora. Això arrastra més dificultats, sense dubte, però volem guanyar, no?

Ortega recupera per aquest partit Aleix Gómez, que ja ha superat les molèsties de l'Espallat que li han impedit jugar als últims partits. Mentrestant, a la Lliga Femenina d'en Vol, segona derrota de la temporada del CAC 7 Granollers, la primera casa al perdre ahir davant el Morbedra, per 16-22, Josep Morales és el tècnic del Granollers.

Primer, crec que necessitem quatre dies de descans, que els aprofitarem, i després, doncs, posar-nos. Tenim dues setmanes per poder treballar per nosaltres, per.

Totes aquestes coses que no ens estan sortint, o no ens estan sortint tot el bé que haurien, doncs, millorar-ho. I en hoquei patins,

aquest matí ha començat a Sardanya Nova del Vallès la cinquena edició del Golden Cat, és el torneig internacional de seleccions.

I la selecció catalana femenina ha debutat aquest migdia davant Alemanya amb una golejada per 0 a 8. Aquesta tarda tornarà a jugar, a partir de tres quarts de set, contra Portugal. Per la seva banda, la selecció catalana masculina debutarà aquest vespre a les 9 contra França. En parla el seleccionador català Jordi Camps.

Poder competir amb Catalunya i defensar aquesta samarreta ja és important, sigui una Golden Cat, sigui un torneig amistós. El més important de tot és poder competir i una Golden Cat té el plus de poder jugar contra seleccions de primer ordre.

La Golden Cat d'hoquei patins, que, com dèiem, arriba a la cinquena edició, s'acabarà aquest proper diumenge.

Catalunya al dia, amb Estel Batet.

Doncs vinga, l'últim minut per contestar l'última pregunta. Avui dijous aquest trivial del Catalunya al dia tocava pregunta de cultura. Recordem quina, Quim?

Qui va ser la primera dona agordonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes? Amb tres opcions, què eren? Maria Aurelia Campany, Montserrat Roig i Mercè Rodoreda. I la resposta correcta és. La C, Mercè Rodoreda, l'autora de La plaça del Diamant, Amirell Trencat, entre moltes altres obres, el va rebre l'any 1980. Haurien de passar 21 anys perquè una altra dona, la Teresa Pàmies, rebés el premi.

I en tota la trajectòria d'aquest premi, només 8 dones han estat distingides amb aquest guardó. Fins aquí el Catalunya el dia d'aquest dijous i tornem demà amb més històries i més preguntes.