Catalunya al dia, de 13 a 14 h - 21/09/2026

El preu dels pisos, que torna a ser de rècord, comporta també que s'enfili el que recapta amb l'impost de successions i donacions. Més d'un 30% ha pujat. Però que l'habitatge torni a estar pels núvols no és l'únic factor que explica aquest increment, sinó que també hi té molt a veure el canvi que hi va haver el 2023 per calcular l'impost a pagar sobre un habitatge. Abans es feia en funció del valor cadastral del pis o de la casa a heretar. Ara, des de fa tres anys, es fa en base al preu de mercat. I aquí, aquest repunt de la quantitat recaptada per la Generalitat en successions i donacions, que és d'un total de 700 milions d'euros en el que aportem d'any. I això que dos de cada tres persones que hereten a Catalunya gairebé no paguen res, perquè la transmissió del patrimoni entre cònguges, la bonificació en aquest cas és del 99%. Però no passa el mateix quan qui hereta són els fills. Des del 2020 paguen un impost progressiu, a partir d'una bonificació del 60% i d'on no del 90%, com entre cònyuges. Les propietats immobiliàries han anat pujant de valor al mercat en els últims anys, i tots els actius en borsa, també. Això, per tant, explica aquesta escalada en la recaptació de l'impost de successions i donacions, Un increment que ve de les butxaques d'aquells, els fills, que en molts casos només poden aspirar a tenir un habitatge propi a costa de perdre els pares. I a sobre han de pagar els impostos fixats per un mercat desbocat i descarnat que els ha condemnat a no poder-se pagar fins a quedar orfes un pis de propietat. Catalunya al dia. Sentirem també avui, que és dilluns, la indignació dels usuaris dels trens d'alta velocitat entre Lleida i Tarragona. Quim Balaguer, bon dia. Bon dia, Estel. Perquè des d'avui tenen 400 places menys cada dia i per cada trajecte perquè s'han retirat els convois de l'ABLO.

És una mesura temporal perquè volen revisar que els trens no tinguin cap esquerda. La plataforma d'usuaris reclama solucions immediates perquè aquesta pèrdua de places, que a més valen la meitat que els bitllets per a l'AVE, complica molt el dia a dia d'estudiants i treballadors.

I això implica que molta gent no té com anar a treballar. Ens complica molt la nostra vida diària. El que està fent això és abocar-nos directament al transport privat o inclús a l'ús d'aplicacions com la Blacar. Des de Girona tornarem

a parlar un dia més del problema amb la recollida de la brossa. Una quarta part dels allotjaments d'ús turístic d'aquesta ciutat no han fet servir cap dels sistemes per recollir els residus, ja siguin contenidors intel·ligents o el porta a porta, per exemple. I la meitat d'aquests allotjaments turístics els han fet servir molt poc. I per això l'Ajuntament ja estudia com multar-los. Que el turista no sàpiga on ha de llençar els residus i que això ens comporti, doncs que ho deixi en una cantonada de barri vell o en una paperera o fora de lloc, doncs aquests s'han de poder sancionar i és això el que estem fent. Des de l'Associació Turística d'Apartaments matisen aquestes dades perquè diuen que acaba sent el gestor d'aquests apartaments qui s'encarrega de llençar la brossa i, per tant, ho fa amb la seva pròpia targeta. Salim també a Estamariu, això és a l'Alt Urgell, allà hi estan veremant.

Aquest vi d'alçada, tant el Sauvignon Blanc com el Pinot Noir, són vins joves, vol dir que és un vi molt fresc i molt agradable de beure i molt aromàtic. I entre ceps hi tenim

el nostre corresponsal, en Joaquim Albalate, acompanyat del responsable de la Fundació i del viticultor que les impulsa. Que ens explicaran com

ara sentíem quines són les característiques de les vinyes a tanta altitud, amb més de 1.300 metres, les més altes de la península ibèrica. I avui també serem al Palau de Robert de Barcelona. Aquesta tarda s'inaugura l'exposició sobre els 50 anys del Teatre Lliure.

Una mostra que se centra en l'espai i en la figura de qui s'encarrega de treballar-lo pel teatre. El de la responsable de l'escenografia. Cinc professionals de generacions diferents exposen la seva particular manera de jugar amb l'espai.

Una escenografia segurament és exactament el lloc on es convoca el fet teatral. Què queda de tot això, memòria?

Jo crec que queda més del que molta gent s'imagina.

Ens fixem també en les carreteres. Ha estat un matí de dilluns molt complicat, especialment a la P7. Ho tenim tot normalitzat a aquesta hora. Mira, ja està l'equip viari. Bon dia. Bon dia, Estel.

Doncs sí, aquest matí a primera hora ha arribat a haver-hi 20 km de cua a la P7 per un accident a Sant Cugat. La situació s'ha normalitzat i ara mateix només hi ha un tram de l'antitud amullat per un altre accident. Una topada també complica una mica el trànsit a la C31 a Badalona, en direcció a Barcelona. I pel que fa al temps,

Francesc Mauri, més tranquil aquest principi de setmana. Bon dia.

Bon dia, sí, absolutament, tranquil·litat, després d'un cap de setmana també tranquil, i de moment no es veu moviment els pròxims tres o quatre dies. Per tant, sol, això sí, algun núvol prim, algun núvol poc important, però vaja, sol. Sense més conseqüències, i sobretot aquesta calor superior a l'habitual al setembre, ja no és extrema, ja no és desbocada, les nits són més suportables, tot el que es vulgui, però dies i dies, setmanes i mesos, i portem anys de temperatures, amb alguna petitíssima excepció, sempre clarament per sobre de les històricament normals.

I pel que fa als esports, arribaran com sempre quan faltin 6 minuts per les dues del migdia. Què explicareu avui, Montserrat? Doncs el joventut de Badalona, que celebra un títol 18 anys després.

La penya serà aquesta tarda a les 7 a l'Ajuntament per celebrar la Supercopa de bàsquet que van guanyar el Barça ahir. En motor, dues dones són campiones mundials. El trial Berta Avellana, el trial GP, i Abril Montserrat, el trial 2.

També el mundial de trial 2, el pilot Arnau Ferrer, Es va proclamar i campió, és el primer títol mundial del pilot de Vilanova de Sagrià. Més motor a Girona amb la pilot de

Lloret de Mar, Daniela Guillén, que és campiona del món de motocross després de guanyar les dues últimes curses de l'última prova a Austràlia. I a Tarragona, primera derrota ahir del Nastic,

el camp de l'Alcorcón per 3 a 0, que els situa sisens a la classificació Xisco Campos, assumeix el mal partit dels seus jugadors.

Doncs tot això, el Catalunya al dia, un programa que fem les quatre delegacions de Catalunya Ràdio, amb Quim Balaguer, la Sots Edició, Aurora Guindo, la producció, Dani Jiménez, el control tècnic, i Miquel Jario, el control central. És la una i sis minuts. Comencem.

Catalunya al dia, amb Estel Batet.

I comencem parlant d'aquesta recaptació per l'impost de successions i donacions que s'ha disparat aquest semestre un 32% per la pujada del preu de l'habitatge. Segons dades públiques, aquest any la Generalitat ja ha recaptat 700 milions d'euros a través d'aquest impost. La qüestió és que l'habitatge heretat tributa ara en funció del valor actual del pis al mercat i no, com passava abans, d'acord amb el valor cadastral. Sara Riera, bon dia. Bon dia, segons dades de l'Agència Tributària de Catalunya, però dues de cada tres persones que han de liquidar aquest impost de successions a Catalunya gairebé no paguen res perquè qui hereta és la parella. Per aquests casos, la bonificació és del 99%. Els fills, en canvi, des del 2020 han de pagar un impost progressiu, que bàsicament vol dir que qui rep més diners o vens paga més a Hisenda. Carme Jové, professora de Dret Tributari de l'Autònoma de Barcelona, en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies. Altres comunitats tenen aquesta bonificació, el 99, també per fills. Nosaltres no la tenim. Ja no comença amb un 99, sinó comença amb un 60, va baixant fins al zero. Per tant, els fills que rebin determinada quantitat, la bonificació tindrà poc efecte. Ara mateix, però, tenim en compte que la mitjana de les herències rebudes a Catalunya se situen als 150.000 euros per persona i els imports més habituals per aquest impost de successions estan entre els 1.000 i els 5.000 euros. Molt bé, gràcies, Sara. Bon dia. Bon dia. Doncs sobre habitatge, encara 190 milions d'euros anuals durant 3 anys per rehabilitar i ampliar el parc públic d'habitatge és el que ha anunciat el govern, que aprovarà el programa Regenera. A Esparreguera hi anirem tan bon punt en sigui possible connectar-hi. S'invertiran principalment en entorns urbans vulnerables, nuclis antics i municipis rurals. Tot plegat per renovar aquest parc d'habitatge de Catalunya. Té 4 milions de llars, de les quals el 60% es van construir abans del 1980 i, per tant, el govern ja va anunciar que posaria la banya expressament aquí per rehabilitar aquest parc més envellit. De seguida hi anirem, però ara són la una i nou minuts.

Des d'avui, el servei ferroviari d'alta velocitat entre Lleida i Barcelona retalla l'oferta perquè Renfe canvia els trens en quatre de les freqüències. Ara hi posa convois de menys capacitat i es perden unes 400 places diàries. Tot això davant la indignació de la plataforma d'usuaris. Lleida Estela Busoms, bon dia. Hola, molt bon dia. A veure, i per què s'ha fet aquest canvi de tren? Per què s'han retallat aquestes places? Doncs perquè Renfe ha retirat totes les unitats d'un determinat model de tren Ablo, perquè en algun dels

convois hi va trobar esquerdes els chassis i ara vol revisar-los tots. La companyia diu que és una mesura temporal,

però no concreta quant durarà. En concret, els trens substituïts tenen 581 places i els actuals, tot i que són de doble composició, en sumen 476. Per tant, es perden més de 100 places per trajecte i en feien 4, dos per sentit. Els usuaris dels trens Avant en aquest corredor s'han queixat reiteradament en els darrers anys de falta d'oferta i, per tant, qualsevol retallada genera encara més malestar, i més tenint en compte que són bastant més econòmics que l'alternativa dels AVE. Kevin Brucke és el portaveu de la plataforma que els agrupa.

I això implica que molta gent no té com anar a treballar i realment ens complica molt la nostra vida diària. És un concurs, això, ara, és haver equip i aplaçar l'ans.

Segons Brucke, el primer servei afectat avui, el de les 7 i 5 del matí, ha sortit ple i amb retard. Un retard de 12 minuts, segons reconeix Renfara. Bé, la companyia diu que han quedat un parell de places lliures i confia que la demanda es pugui anar cobrint amb aquests trens substituts. Els usuaris reiteren també un altre queixa, la de les vibracions dels trens abans en diversos trams de la línia i la sensació d'inseguretat que això genera. Entesos, doncs gràcies Estela Bosoms des de Lleida, bon dia. Bon dia. Doncs un altre motiu de retards en els trens habitual és, últimament n'hem vist en molts casos, el robatori de coure. De gener a agost s'han detingut 58 persones, per aquest cas a les vies de tren a Catalunya, segons dades dels Mossos d'Esquadra. I s'han fet 229 denúncies per robatori de cables, segons el Ministeri de Transports. És una xifra que ja supera les 184 que es van registrar durant tot l'any passat. Joan Garcia, bon dia.

Bon dia. Hola, bon dia. Sí, el cap de la divisió de Seguretat Ciutadana dels Mossos d'Esquadra, Joan Salamanya, ha explicat el matí de Catalunya Ràdio el perfil que tenen els lladres de coure de la xarxa ferroviària.

Nosaltres aquí no hi visualitzem grups criminals ni de màfies. No vol dir que no n'hi hagi, eh?, però el que visualitzem són aquestes persones que, de forma individual, amb pocs mitjans i amb poca infraestructura, poden anar a un lloc on hi ha cablejat més exposat i més en zones urbanes, i que puguin tallar el cable,

També ha explicat que el coure robat pot tenir sortida tant a través de la xarxa legal de gestió de residus com de la il·legal. La presidenta del Gremi de Recuperadors de Catalunya, Vicky Ferrer, en declaracions a 3catinfo discrepa que sigui a través de la xarxa legal pors controls que hi ha establerts i apunta aquesta hipòtesi.

Cada quilo que es mou en una empresa de gestió de residus està justificat amb documentació. Per tant, hi ha una traçabilitat molt acurada de l'origen fins al final. No hi ha un augment. Dels quilos que es mouen a Catalunya que faci pensar que aquest material es queda aquí. Aleshores, entenem que aquest material deu marxar fora.

El gremi denuncia que sovint els entren denúncies de naus il·legals que paguen el coure per sobre del preu establert.

Informació de servei important demà de cara a la mobilitat a Barcelona amb transport públic. Hi ha convocada una vaga d'autobusos urbans de TMB a Barcelona, Joan. Sí, entre les 10 del matí

i les 5 de la tarda. S'han dictat serveis mínims només del 20%, atenció, entre les 10 del matí i les 4 de la tarda, i del 40% l'hora que queda entre 4 i 5. Convoquen l'aturada tots els sindicats del comitè d'empresa, demanen una reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals i un increment salarial. Aquest matí es fa una reunió de conciliació i el que en surti ho debatran demà els treballadors en assemblea.

Entre el mes de juny i juliol, i només a la P7 i la 2, el Servei Català de Trànsit va detectar 8.500 casos en què els conductors feien servir el mòbil mentre conduïen. El resultat es va aconseguir gràcies a una prova pilot, que es fa amb càmeres que incorporen intel·ligència artificial per reconèixer els dispositius, per veure qui està amb el mòbil a la mà, diguéssim. Miquel Jargue, bon dia.

Hola, bon dia. Bon dia. El Departament d'Interior preveu incorporar aquesta tecnologia al Pla de Seguretat Viària 2027-2030 per reduir la sinistralitat coincidint amb aquestes dades que s'han fet públiques avui. Transit coordina fins diumenge amb els meus esquadra i les policies locals una campanya per combatre les distraccions durant la circulació. En la campanya de controls de distraccions l'any passat es van imposar 1.500 multes per conduir fent servir el telèfon mòbil.

A mig minut per arribar a un quart de dues del migdia. Parlem de llengua ara. Només una de cada deu converses entre joves esportistes de Barcelona és en català. Una de cada deu. Un estudi de l'Institut d'Estudis Catalans, en col·laboració amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, conclou que l'ús de la nostra llengua es reforça quan la conversa és entre entrenadors i jugadors, però que cau dràsticament quan es produeix entre joves. Anna Escura, bon dia. Bon dia, mira, l'estudi s'ha realitzat en 10 clubs esportius de tot Barcelona i 4 espais juvenils del districte de Sants. En total hi han participat persones de 12 disciplines esportives diferents, 1.400 jugadors i jugadores, prop de 200 entrenadors i entrenadores i uns 60 joves i uns 10 dinamitzadors i dinamitzadores socials. Les dades són molt clares. Els entrenadors i múnitors parlen sobretot en català entre ells, però quan s'adrecen als joves la cosa canvia i el castellà va guanyant protagonisme. Mentre només el 31% de les interaccions són en català, quasi el 44% ja són en castellà. I quan la conversa es produeix només entre els joves, l'ús exclusiu del català baixa, com deies tu, a l'11%, mentre que el del català puja al 76%. L'estudi arriba a la conclusió que si els entrenadors i monitors actuen com a referents lingüístics i mantenen la llengua, influeixen en les dinàmiques comunicatives dels joves i s'incrementa l'ús del català. I per això, l'IEC ha definit vuit línies d'actuació orientades

a generar dinàmiques positives per l'ús del català. Els clubs i els acompanyaments municipals, i en col·laboració amb l'Òmnium i l'UFEC, estan treballant en l'elaboració i distribució de materials que donin recomanacions pràctiques als diferents centres, tant esportius com de lliure. Per tant, passa una mica com a les escoles, que probablement l'ús de professors cap a alumnes és en català, però això surt en el pati. I després, entre ells, la cosa es complica molt. Molt bé, doncs gràcies, Anna. Mira, per la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona, tot això considera que l'esport i el lleure són espais estratègics per reforçar l'ús del català entre els més joves. I a aquesta hora podem saludar la comissionada d'ús social del català, que és la Marta Salicru. Senyora Salicru, bon dia. Sí. Hola, bon dia, Estel, com estàs? Amb aquestes dades, molt bé, gràcies, amb aquestes dades a la mà, els han sorprès el que diu l'estudi? Els preocupa? Ens preocupa, però no ens sorprèn. Les dades ja les coneixíem. De fet, fa mesos que estem treballant en aquest conveni amb l'Institut d'Estudis Catalans i, per tant, de les dades ja en tenim coneixement des de fa mesos i, a més, responen a. Diguem que donen validesa empírica a unes intuïcions que ja teníem. Simplement parant l'orella escoltant els joves. I per tant, arran d'aquesta intuïció que li ha posat Irremell, treballant amb l'Institut d'Estudis Catalans, necessitàvem de totes maneres que qualsevol

acció que féssim estigués basada amb dades i, per tant, a partir d'aquest diagnòstic i també de les propostes que ja sorgeixen d'aquest mateix projecte, doncs bé, hi posem fil a l'agulla per combatre aquestes dades negatives. I com ho faran? Amb aquestes dades a la mà, què hi pot fer l'Ajuntament i què vol fer? A veure, d'entrada, el projecte de l'Institut d'Estudis Catalans, a banda de la diagnosi, el que treballa és també la incidència. Mentre es realitzava aquesta diagnosi ja s'està fent incidència en clubs esportius i en acoplaments juvenils, en els quals ja s'ha estat donant, per exemple, explicant i acompanyant de cara a crear un compromís de protocol lingüístic per part dels centres. Crear protocols lingüístics que s'estan comunicant en els centres que han format part de la diagnosi. Donar formació específica als entrenadors, perquè moltes vegades el que ens indica l'estudi també és que la figura dels entrenadors, les entrenadores, monitors, monitores, són claus perquè d'alguna manera. Estableixen que poden marcar la diferència que la llengua vehicular de l'activitat esportiva o de lleure sigui en català. Si bé tenim detectat que la comunicació entre joves cada vegada és menys habitual que sigui en català, el fet que des d'aquestes figures que lideren les activitats. El català és la llengua de l'escola. No és la llengua de l'esport. El fet que ja s'estigui treballant, que aquesta diagnosi hagi incorporat la incidència,

és que ja hi estem treballant. Doncs n'hem parlat amb Marta Salicru, que és la comissionada per la llengua, per conèixer una mica més la implicació també de l'Ajuntament en totes les accions per promoure l'ús del català. I avui ens havíem fixat en aquestes dades que recull l'IEC sobre equipaments esportius i sobre la importància que els monitors, com ara ens deia la Marta, actuïn d'influents perquè la llengua vehicular també en aquests espais sigui el català. Gràcies, Marta Salicru. Bon dia. Moltes gràcies.

És la una i vint, ara sí que podem ampliar-vos això que us dèiem, que el govern ha presentat el programa Esparreguera, el programa Regenera, per rehabilitar i ampliar el parc públic d'habitatge. Són 765 milions d'euros el que s'invertirà en tres anys. Ho ha d'aprovar l'executiu demà i tot plegat per renovar aquest parc d'habitatge de Catalunya, que consta d'uns 4 milions de llars, a les quals, com us dèiem, el 60%, Per tant, 6 de cada 10 es van construir abans del 1980. Tenen més de 46 anys. David Àngela, bon dia.

Hola, bon dia. El principal objectiu és garantir l'habitabilitat d'aquells edificis que, pel seu deteriorament, el condiciona o l'està posant en risc. Conservació, instal·lació de sensors,

intervenció en edificis amb esquerdes, despreniments o problemes estructurals en zones de vulnerabilitat socioeconòmica, per evitar el deteriorament progressiu que condiciona i posa en risc aquests habitatges. D'aquest pla, en queden excloses les grans capitals que s'hagin acollit al pla de barris, segons la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque.

Sembla que no la podem sentir entre les sis grans línies d'actuació, a banda d'intervenir en els edificis més vulnerables, crear oficines de suport a la ciutadania, facilitar el finançament a través de préstecs públics o adquirir habitatges per ampliar el parc públic, entre d'altres. Aquest pla deriva de l'acord d'investidura i de pressupostos entre

Esquerra i el PSC. Doncs David, ara sí que podem sentir la consellera de Territori, Sílvia Paneque. Aquestes línies estan pensades per aquells municipis precisament que no tenen l'oportunitat de tenir un pla de barris que actua en la globalitat. Pot haver-hi alguna rehabilitació concreta d'un edifici que coincideixi amb una àrea d'un pla de barris, però en general han de pensar que aquest pla regenera està precisament destinat a aquells municipis, ciutats mitjanes, municipis rurals i ciutats mitjanes, que no tenen un pla de barris integral, però sí que, en canvi, poden actuar en punts concrets del seu municipi.

Doncs fins aquí, aquesta presentació s'ha fet aquí a Esparreguera, on també hi havia Ester Capella i l'alcalde d'aquest municipi del

Baix Llobregat. Perquè això forma part de l'acord de pressupostos pel qual el PSC es va assegurar el suport d'Esquerra Republicana. Gràcies, David, bon dia. Adéu, bon dia. Una quarta part dels allotjaments d'ús turístic de la ciutat de Girona no fan servir cap dels sistemes de recollida d'escombraries i més de la meitat en fan un ús molt i molt baix. L'Ajuntament estudia sancionar els propietaris i això ha indignat l'associació que ha plegat aquests habitatges. Fèlix Martín, de quants habitatges concretament estem parlant? Bon dia. Hola, bon dia.

Dels 375 pisos d'ús turístic que hi ha al barri vell de Girona, un centenar no han fet servir ni una sola vegada aquest any el porta a porta, els contenidors intel·ligents o bé les àrees temporals de recollida. De fet, una cinquantena ni han recollit la targeta que

dona accés al sistema. Per això, l'Ajuntament de Girona ha fet un requeriment als propietaris d'aquests pisos perquè en donin explicacions i, a més, estudia sancionar-los. Ha concretat Caral Vila, que és la regidora d'Atenció Ciutadana.

Ens hem trobat huts, pisos turístics, que no fan ús del sistema. Quan diem que estudiem les sancions, és que se'ls ha de fer requeriment que ens expliquin per què no fan ús. És a dir, que el turista no sàpiga on ha de llançar els residus i que això ens comporti, doncs que ho deixi en una cantonada de barri vell o en una paperera o fora de lloc, doncs aquests s'han de poder sancionar i és això el que estem fent.

Des de l'Associació Turística d'Apartaments recorden que hi ha pisos que no sempre estan llogats o que sovint, per exemple, les mateixes empreses privades que en fan la neteja són les que recullen les escombraries. Ester Soler n'és la portaveu.

El client, com que molts cops no està a l'apartament quan ha de baixar a les escombraries, és el propi gestor qui agafa les escombraries i les porta i utilitza aquesta targeta. I és veritat que si un propi gestor té 10 apartaments, molts cops utilitza una mateixa targeta, no està obrint amb les 10 targetes diferents.

Afegeix que estan sorpresos i indignats per l'anunci de sancions, unes sancions, unes multes, que les més lleus van dels 125 als 600 euros. Gràcies, Fèlix. Hi ha preocupació entre els veïns de Rajadell, al Bages, per la instal·lació d'una antena de DIF de 30 metres que han posat al punt neuràgic del poble. És un poble petit, que només té 600 habitants. Es queixen de l'impacte visual que aquesta antena el genera i volen assegurar-se que no tindrà cap efecte sobre la seva salut. Això és el que defensa DIF. Han recollit per tot plegat una setantena de firmes i entraran una instància a l'Ajuntament per tenir més informació. El consistori diu que està lligat de mans i peus. Des de Rajadell, Natiadell. Comencem escoltant el testimoni de l'Emi Fuentes, que té un restaurant a tocar de l'estació, que és una zona molt concorreguda del poble. A DIF li ha posat la torre de telecomunicacions, que encara no funciona, just davant.

I l'han anat a fotre aquí davant de l'estació, on viu gent, hi ha famílies, hi ha canalla, i la gent està espantada. Clar, no sabem què ens han posat aquí. En principi era un màstil de 5 a 7 metres i ara tenim una torre de 30 metres. Bueno, és el lloc on ve la gent, aquí són bastant diversos restauradors. La Neus Pujol

és una altra de les veïnes que té molts dubtes amb l'antena i reclama més informació i que es busqui una ubicació alternativa.

Ens diuen que compleix normativa i que està per sota dels llindars, que no hi hauria d'haver problemes de salut. Però aquest informe nosaltres no l'hem vist i fins que no es posi en funcionament suposo que no es podrà valorar això.

Per la seva banda, l'alcalde, Joan Carles Lluc, diu que l'Ajuntament se sent impotent i que demanarà a DIF que expliqui el projecte als veïns.

Si això hagués estat la Alhambra de Granada, això no ho fan aquí. Estem amb la hipotèsia que no ens tenen per res, que Adif es basa en la llei ferroviària, que en el seu article 38 diu que ells no necessiten ni demanar llicències ni absolutament res. És una infraestructura d'interès general. Tenim el dret a la pataleta, però estem així. Segons la DIF,

l'antena és per millorar la comunicació entre el maquinista i la torre de control d'aquesta línia ferroviària de Manresa-Lleida. Es tracta de senyals de ràdio, no de telèfon, i explica que són, asseguren, totalment inòpies per a la població. L'ENS d'Infraestructures diu que no s'ha pogut trobar cap emplaçament alternatiu perquè funcioni de manera correcta i afegeix que si és més gran del que s'havia previst inicialment és per necessitats tècniques. A més, diu que l'Ajuntament estava al cas de tot.

I també hi ha malestar entre els usuaris de la C-28 al Port de la Bonaigua pels talls de circulació de les obres, que en alguns casos superen l'hora i mitja. Fins allà hi ha anat en Pau Rovira. Pau, bon dia.

Hola, Estel, bon dia. Sí, una situació que afecta especialment els veïns que es desplacen habitualment entre el Pallars Sobirà i la Val d'Aran, sobretot treballadors que fan aquest trajecte cada dia. Els alcaldes del territori reclamen a carreteres més planificació i informació perquè asseguren que els horaris anunciats no es compleixen mai i això fa impossible preveure l'hora d'arribada. També es queixen els conductors que es troben als talls sense saber quan duraran. Alguns expliquen que han arribat a esperar més d'una hora i que no saben si els compensa continuar o donar la volta.

Nosotros ja no tenim pressa, però la gent que hi ha pressa, com l'autobús que està aquí, porta gent al que va a treballar.

S'està fent més llarg, però suposo que és el que hi ha. Ja ens haurien d'haver informat més.

Todos llevamos aquí media hora parados y afortunadamente no tenemos prisa, pero habrá gente que tenga alguna urgencia y le van a causar un problema grave.

I que el temps tant podia ser com de tres quarts, com d'una hora, que inclús alguns havien dit que havien estat molt més.

S'està fent més llarg, però suposo que és el que hi ha. Ja ens haurien d'haver informat més.

El port de la Bonaigua és l'única connexió directa entre el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran. L'alternativa és passar pel port de Pèrves i el túnel de Viella, amb un recorregut molt més llarg.

Un minut i mig ja haurem arribat a dos quarts de dues. Sis institucions de referència sanitària i d'investigació s'uneixen per crear el Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya. L'aliança donarà cobertura a prop de dos milions de persones de les regions sanitàries metropolitana nord i de Girona, també. Mònica Mas, bon dia. Bon dia, s'hi l'integraran l'Institut Català d'Oncologia, l'ICO, l'Hospital Germans Trias i Pujol i el Trueta de Girona, a més de l'Institut de Recerca, també dels Germans Trias, i l'Institut de Recerca contra la Leucemia, Josep Carreras, també l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona. El director de l'ICO, Joan Brunet, explica que un dels objectius d'aquest nou consorci és que tothom tingui accés als tractaments mèdics contra el càncer més efectius i innovadors, perquè el Pla Europeu contra el Càncer considera que actualment això no és així.

La manera com estem organitzats condiciona la supervivència i la qualitat de vida dels pacients i, per tant, el que demana és que qualsevol ciutadà europeu pugui tenir accés a tractaments d'alta complexitat i a una recerca centrada en el pacient. El nostre objectiu és que tota la població de l'àrea de l'Institut Català d'Oncologia i els centres col·laboradors pugui estar organitzada sota aquests preceptes que demana el Pla Europeu contra el Càncer.

El nou consorci integrarà no només l'assistència a Gonçantí amb també la recerca, docència i innovació. També reforçarà la coordinació amb hospitals del territori, entre els quals Santa Catarina, el de Palamós, Figueres, Sant Jaume de Calella, Olot i Comarcal de la Garrotxa, Blanes, Mataró, l'Hospital Municipal de Badalona i l'Hospital de l'Esperit Sant.

Polèmica al Delta de l'Ebre. L'Ajuntament de Deltebre, al Baix Ebre, reclama des de fa dues dècades la gestió de la coneguda com a Finca de la Bonvita.

Té unes 500 hectàrees de superfície i va ser el germen al voltant del qual es va crear el parc natural del Delta de l'Ebre quan els antics propietaris van voler assecar unes llacunes per ampliar arrossars. El seu nom prové d'un torero savellà que va ser-ne el primer propietari. Des del 2009 està en mans del govern espanyol.

I ara el govern espanyol, que no veu la cessió de la bombita, ja té a punt el nou contracte de conservació. Unes accions del tot insuficients, segons opinen els municipis de la zona. Tortosa Jordi Barranca, per què és tan emblemàtica aquesta finca?

Doncs mira, bon dia. Podem dir que s'hi barregen diversos factors. Al seu voltant es va començar a crear el que avui és el Parc Natural del Delta i també és un paradigma per a ajuntaments, veïns i entitats com la Plataforma en Defensa de l'Ebre del que ha de ser la restauració ecològica dels espais naturals. Des que la propietat és el Ministeri s'han anat fent contractes de conservació però no els correctes per l'alcalde del Tebre, Lluís Soler, que en reclama una gestió més propera.

No s'ha fet pràctica. El que hem reclamat que hi hagués una gestió ambiental, que hi hagués una gestió de preservació dels usos pesquers i cinegètics i que hi hagués una gestió també de turisme, enfocada al turisme sostenible, a la pròpia finca. I això no ha sigut possible.

I per si no n'hi hagués prou, també està afectada aquesta finca per l'expedient de termenament que el Ministeri planteja, és a dir, aquesta redefinició dels límits del domini públic marítim o terrestre. Una línia vermella pels ajuntaments, regants i societat deltaica perquè implica no lluitar contra la subsidència i la regressió del delta.

Molt bé, gràcies, Jordi Barranca. I Tarragona avança en la rehabilitació integral del tanatori municipal. S'acaba d'allestir la primera fase d'unes obres per renovar un equipament que es va inaugurar fa més de 30 anys. Tarragona, Clara Chavarria, Domingo, bon dia. Sí, que els fets han passat poc abans de les 9 del matí, quan la dona sortia de casa i l'home, de 47 anys, l'haurien vestit amb

el cotxe amb la intenció d'atropellar-la. Segons fons policials,

l'home tenia un ordre d'allunyament i ha estat detingut com a presumpte autor d'un delicte de temptativa d'homicidir i de lesions i danys. Tot plegat ha passat després d'alguns episodis d'amenaces de l'home. La unitat d'investigació dels Mossos d'Esquadra a Tarragona investiga ara els fets. Doncs, evidentment, això no feia referència al tanatori de Tarragona i a aquesta primera fase de les obres, sinó a una notícia d'aquest matí que és que han detingut un home per atropellar la seva exparella, els Pallaresos, el tarragonès. La dona ha estat traslladada, com ara sentíeu, a un centre hospitalari i ha estat molt greu. Passen pràcticament tres minuts de dos quarts de dues del migdia.

I aquesta sintonia ens indica que és l'hora del concurs, l'hora de formular-vos aquesta pregunta que us fem cada dia en aquesta mena de Trivial sobre Catalunya. Avui és dilluns, avui toca la pregunta sobre història.

I com sabeu que us estem explicant les normes d'aquest concurs, per dir-ho d'alguna manera, que ara no desvelarem quina és la resposta correcta, sinó que formularem la pregunta, tindreu tres respostes i llavors una estoneta per pensar-vos-ho i a l'últim moment, a l'últim minut del programa sabreu la resposta correcta. Per tant, va, anem a la pregunta d'avui, que és aquesta. Tim Balaguer, bon dia de nou. Bon dia. Quina pregunta és avui?

Doncs en guany que celebrem el 150 aniversari del naixement de Pau Casals, preguntem quin president nord-americà va convidar-lo a tocar a la Casa Blanca l'any 1961? Tres possibles respostes. La A. Dwight Eisenhower. La B. John Fitzgerald Kennedy. I la C. Lyndon B. Johnson.

Doncs vinga, aneu-hi donant voltes. La resposta a la una i 59 minuts.

Ha quedat vist per sentència al judici el tenor de Calella, el Maresme, Albert de Prius, per abús sexual continuat a una menor. Les acusacions demanen 10 anys de presó. L'investigat ha dit que és innocent. Anem cap a l'Audiència de Barcelona, on s'està jutjant aquest cas. Marta Vallès, bon dia. Hola, bon dia. Has pogut sentir què diuen els informes finals de les parts? Sí, el fiscal creu que el tenor es va aprofitar de la seva superioritat sobre la noia, la seva ascendència personal, acadèmica i també professional, per cometre els abusos. Ell tenia 40 anys, recordem, i ella 14. I anava a l'escola de música de Deprius. El seu escrit de conclusions, la Fiscalia diu que el relat de la víctima és coherent, ric en detalls i mantingut en el temps. I posa en valor també els testimonis que han avalat aquest relat, entre els quals hi ha altres presumptes víctimes dels suposats abusos comesos pel tenor. L'acusació particular fa èmfasi en les seqüeles psicològiques que té la denunciant, com la dificultat en les seves relacions sexuals, malsons, somatitzacions, que diu l'acompanyaran tota la seva vida. Les acusacions demanen 10 anys de presó, 10 de llibertat vigilada. I en aquest judici hi ha hagut també un testimoni, Marta, que, com a mínim, podríem dir, sorprenent, no? Sí, a mi ja d'entrada em va sorprendre l'actitud del mossèn de Calella, Cinto Busquet, i també ho recull en el seu informe final l'acusació particular. Diu que quan explica que la noia ha estat anys en silenci, sense denunciar, és perquè l'entorn de Calella era complicat. I en aquest sentit recorda que la seva declaració, citat per la defensa, el mossèn es va referir al judici com a aquest sidral. Els Mossos van investigar mossèn Cinto Busquet, el capellà de Calella, per un suposat delicte d'encobriment dels abusos que hauria comès el tenor. Molt bé, doncs gràcies, Marta Vallès. Bon dia. Bon dia.

Una punera de política municipal. L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, de Guanyem, obre la porta al PSC a pactar l'Ajuntament en el pròxim mandat. Són declaracions que ha fet Salellas al matí de Catalunya Ràdio quan encara no se sap prou qui encapçalarà la llista socialista a la ciutat. Fèlix, ha concretat Lluc Salellas de quin tipus d'acord estaríem parlant per l'Ajuntament?

A veure, concretar, concretar no,

però sí que ha recordat que hi ha temes en què les dues formacions han votat en el mateix sentit a l'Ajuntament de Girona. Ara governa amb el suport d'Esquerra Republicana,

després que Junts va abandonar el govern. Podria ser un exemple aquest de seguir amb el PSC? Doncs n'ha dit això.

Crec que hem de veure els resultats, perquè els resultats s'han d'interpretar, quan hi són, què t'ha volgut dir la gent, s'ha de veure també nosaltres el pacte que vam fer, que va ser un pacte programàtic, amb 64 punts, entre Esquerra, Guanyem i Junts,

que no era com està acostumat aquest país a fer pactes per dalt, sinó concrecions concretes per la ciutat, i per tant, hem de veure els resultats i hem de veure què proposa cadascú, i a partir d'aquí valorar

quins acords es pot arribar. Tot i això, l'alcalde de Girona, de Guanyem, refusa propostes com la que ha fet l'alcalde socialista de Barcelona, Jaume Collboni, de crear una xarxa pública de supermercats a preus assequibles per a famílies amb pocs recursos.

El que no s'hi val és mantenir un model pensat

en la beneficència o la caritat, que és el que hem anat fent en els últims anys. Quan es va plantejar la sanitat pública i l'educació pública en aquest país era per intentar que hi anés tothom, no els que no en tenen menys. Aquest és el model de l'USO. El PSC és el principal

grup de l'oposició a l'Ajuntament de Girona i encara no se sap si la consellera Sílvia Paneque, que va ser qui va tenir més vots a les últimes municipals, tornarà a la ciutat per ser la cap de llista.

I ara us parlem dels veïns de Cassà de la Selva. Ja han triat quina ha de ser la bandera del municipi. Una entitat cultural del poble va engegar un procés fa un any i mig, va encarregar quatre dissenys diferents i durant una setmana els veïns han pogut votar. Tornem a Girona ara amb en Pau Bertruli. Pau, bon dia. Bon dia. I com és el disseny de la bandera que han triat, la que ha sortit escollida?

Doncs mira, és la més diferent de les quatre opcions. Tres jugaven amb dues franges horitzontals, una de verda, com a símbolo dels boscos de les Gavarres, i una de taronja, com el color del tronc de les Soreres. I a guanyes la blava, del color de les equipacions esportives de caçar, amb la silueta d'una alzina sorera de color blanc.

I respecte a les altres candidates, la diferència de vots ha estat important o no?

Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, amb el 43% dels vots i amb força participació, bastant clar, han votat un de cada quatre o sis veïns majoritats del CENS.

I això vol dir que aquesta ja serà la bandera definitiva, la bandera oficial de Casa de la Selva?

No encara, no encara està per veure. Primer l'Ajuntament ha de decidir si agafa com a propi el procés engegat per aquesta entitat, el grup de recerca i estudis Casanengs, i el seu president, Eduard Mestres, avisava que el procés de localitzar la bandera és complex.

Es de cambiar a l'Institut d'Estudis Catalans i allà ells determinen si verdaderament aquesta bandera quadra amb les normes que hi ha imposades, que hi hagi un element de l'escut, que tots els colors tinguin un raonament acceptable. En fi, tot aquest procés que és llarg.

És la tercera vegada que s'intenta que Casada la Selva al gironès tingui bandera pròpia.

Molt bé, gràcies, Pau, des de Girona. Bon dia. Adéu, bon dia. Catalunya al dia, amb Estel Batet. I un dia més tornem a parlar de canvi climàtic, perquè entre altres qüestions obliga a adaptar l'agricultura i els cultius del país. Un d'ells, amb un paper molt destacat, és la vinya, perquè tot i que és un cultiu adaptat al nostre territori, al Mediterrani, a la calor, i està acostumada, també pateix per les altes temperatures tan extremes i també per la sequera. Per això s'estan posant en marxa projectes com el de les vinyes d'Estamariu, on planten ceps a més de 1.300 metres d'altitud per començar a produir vi. Avui s'ha acabat la varema i l'any que ve ja arribaran al mercat les primeres ampolles dels vins que es diuen Cadino. Allà a Estamariu, a l'Alt Urgell, hi tenim en Joaquim Albalate. Hola, bon dia, Estel. On ets i què veus ara mateix? Doncs mira, soc aquí, com deies, a Estamariu, 1.365 metres. Tenim unes vistes espectaculars del que és la serra del Cadí, però si girem una mica

el cap tenim aquí vinyes. Tenim més d'una hectàrea de vinyes,

que, com deies, és bastant excepcional tenir-les a tanta alçada i, de fet, és una de les vinyes més altes, si no la més alta, de la península ibèrica. Molt bé, crec que tens amb tu algú que et pot acompanyar i et pot assessorar una mica per explicar-nos aquest fenomen que ens sembla excepcional, però que segur que d'aquí uns anys no ho serà tant, com és aquesta vinya a alta alçada. Exacte, tenim aquí el David Planes, que és vicepresident de la Fundació Planes Corts, i també el Joan Pagès, que és agricultor i viticultor biodinàmic.

Molt bon dia. Hola, bon dia.

El que dèiem, David, aquestes vinyes, aquest projecte que engegueu aquí a Estamariu, explica'ns una miqueta d'on surt i quin és l'objectiu que teniu.

L'objectiu que tenim és que. Aviam, hi ha diferents O sigui, aprofitem el tema del canvi climàtic, que ja comencen a haver-hi problemes en produccions a cotes més baixes. Hem aprofitat que tenim una ubicació genial per produir el vi. I, a més a més. O intentem demostrar al territori que hi ha altres tipus de cultius que són més rendibles dels que hi ha actualment a muntanya i poder permetre a la gent del poble, la gent del món rural, que s'engresquin a quedar-se a viure en el territori, que és la missió final de la Fundació, fixar la població en el medi rural.

Joan, ara dèiem això que són unes vinyes que són d'alçada, que cada vegada segurament n'hi haurà més. Ara sentíem que ens explicàveu que potser fins i tot n'hi haurà 1.500 metres. Per què es fan aquestes vinyes aquí en alçada i què tenen de diferent en un moment de canvi climàtic i on potser en cotes més baixes el vi, com dèiem, les vinyes potser no treballen tan bé? Quins són els avantatges de fer-ho aquí dalt?

Els avantatges de fer-ho aquí dalt és que venim d'unes terres descansades, tenim el clima, les temperatures diurnes no són tan altes, al vespre baixen més, això permet que la maduració del raïm sigui molt més rodona, molt més homogènia. I no hi ha els paros de. El que fa, per exemple, quan hi ha molta calor a les zones baixes, es deshidraten, puja el nivell de sucre, es puja per deshidratació, no per maduració. I llavors això porta que hi hagi més desequilibris. Aquí ens trobem que això no passa perquè els vespres són frescos i els dies pot fer calor, però són frescos i els vins poden sortir molt més rodons.

Joaquim, ara que els estava escoltant, a mi em venia al cap un parell de preguntes. D'entrada, ara sentíem els avantatges de poder fer vinya a més alta alçada, que estalvies els inconvenients d'aquesta calor, però m'imagino que també hauran de prendre algun tipus de proteccions extres pel que fa a les inclemències del temps, aquí dalt, això una, i l'altra, potser això ho haurem de contestar més afinadament l'any que ve. Però quin gust tindrà un vi? Fet amb més alçada. Aquests 1.365 metres es notaran d'alguna manera en el gust del vi, en la textura?

Sí, una, per exemple, de les mesures que s'ha de prendre és a l'hora de la poda. La poda l'hem de fer el màxim tard possible abans que brotin les plantes i estar molt atent al moment que comencen a moure per retreçar una miqueta més la brotació. Per les gelades de primavera, que és les que ens poden fer molt de mal. Llavors, sí, també hi hem ficat el que és la fauna, també ens porta algun mal de cap que altre, però bé, hem ficat xarxes, que també al mateix moment les pedregades de primavera i estiu, que aquí solen ser molt freqüents, també ens protegeixen el cultiu. És les coses que s'ha de tindre més en compte, i el de més no gaire més. És un lloc que fiturassanitàriament pots treballar amb molt poques quantitats de productes, però el de més hi ha bastants avantatges encara.

I l'altra pregunta, és d'aquest vi que sortirà i que es comercialitzarà, com dèiem, l'any que ve, si ens pots fer cinc cèntims, i sobretot quin gust tindrà aquest vi d'alçada?

Aquest vi d'alçada, tant el Sauvignon Blanc com el Pinot Noir, són vins joves, són vins que els produïm en dipòsits i els embotellem, no els madurem, no els fem envellir en barrica, perquè perquè la producció són molt petites, llavors encara reduiria més la producció, i són vins molt aromàtics, els C d'alçada són molt aromàtics i amb un punt d'acidesa més elevat del normal. El grau també és una miqueta més baix, ens surten els graus més baixos, amb la qual cosa és un avantatge que ara, sobretot a la gent jove, que tenim una tendència que es comencen a dir que aquests vins tan durs que estem acostumats a veure la gent gran, la gent jove no els agrada, doncs ens hem trobat que a la taula de casa el vi blanc, i el vi negre, quan el posem a taula, se'n va tot cap a la banda del jovent perquè els encanta. Vol dir que és un vi molt fresc i molt agradable de beure i molt aromàtic. I referent a la comercialització, nosaltres portem al cap comercialitzar el 100% de la producció a l'Alt Urgell. Per què a l'Alt Urgell? Perquè considerem que és una comarca d'alta muntanya, del Pirineu, una comarca. Una comarca on està patint molt l'abandonament de la terra i qui millor per defendre un vi en aquest territori i fer sentir orgull de comarca. Llavors és l'objectiu, sentir orgull de comarca, orgull de producte i que defensin un producte d'alta qualitat en el seu territori.

Doncs queda clar que hi haurà una triple adaptació. Per tant, els temps actuals, d'una banda, pel que fa al clima, de l'altra, doncs els nous costums de begudes que ara els joves ho sentíem, que prefereixen vins amb menys graduació. Per tant, ja ens deien que seran vins joves aromàtics més acides amb menys graduació per aquesta alçada que tenen. I també adaptar-nos a aquesta proximitat i aquest quilòmetre zero que cada vegada també exigeixen més els consumidors i serà un vi que es comercialitzarà 100% aquí a l'Alt Urgell, on es fan les vinyes d'Estemariu, aquestes vinyes de 1.365 metres d'alçada. N'hem parlat amb en Joaquim Albalate des d'aquestes vinyes d'Estemariu. Gràcies, Joaquim, bon dia. Adéu, bon dia. Va, més coses, són tres quarts i tres minuts de dues. El Palau Robert de Barcelona acull l'exposició Un teatre lliure, amb motiu de la celebració del mig segle d'aquest teatre.

Atenció, comencem l'espectacle.

Aquesta és la tradicional música que sona sempre al llibre per cridar els espectadors a la sala. Avui no som al llibre, sinó que som al Palau Robert, però per parlar del llibre. Amb aquesta exposició que s'inaugura aquesta tarda que reuneix l'obra de cinc escenògrafs que al llarg de cinc dècades han contribuït a construir l'imaginari visual tan característic d'aquest teatre barceloní. I anant la Marta Vives. Marta, bon dia. Si hi ha algun nom que explica el Teatre Lliure, aquest és sens dubte el del seu fundador, Fabià Puigcerver. D'entre totes les coses, escenògraf, que exercia des de la llibertat i el compromís amb l'ofici. El Teatre Lliure comemora els seus 50 anys d'història amb una exposició que vol ser un viatge per 5 dècades d'escenaris i d'obres de teatre. A través de 5 instal·lacions fetes per escenògrafs claus, deixebles del llegat i la memòria de Puigcerver, hem pogut parlar amb ells. Sentim la conversa de dues generacions ben diferents. Les de Frederic Amat i Sílvia de la.

Les dones i bufantes a cavall d'una tomba.

Frederic Amat, bon dia. Bon dia. Deies, el teatre és un lloc de fantasmes.

El que l'espectador veu una tarda, una nit, és diferent del que veurà el següent espectador a la tarda o a la nit. I el que queda del teatre són aquestes sospires d'aquest instant, però tot el que més és la memòria. És fantasmagòric. Frederic,

estem a la teva instal·lació d'aquesta exposició. Què hi podem veure?

L'experiència que està escrita amb una frase que diu, està aquí davant nostra, ara mateix estic llegint, diu, espectadors, no us quedeu al llindar de la porta, entreu, mireu al vell mig de l'escena oval, set autòmates esperen suspesos i plantats, que vostre alè. Els doni vida. És a dir, el públic és el que fa possible el teatre. Un teatre sense públic no existeix. És molt important. Parlem de Fabià Puigcerver.

Aquest mestre, aquest fundador, aquest geni, tu el vas conèixer, tu vas treballar amb ell. Qui és per tu Fabià Puigcerver? Un mestre?

I molt més, un amic, un amic molt propers. I vaig aprendre molt del teatre, però vaig aprendre molt de la vida, que finalment havia de ser el mateix. I això va ser el regal que de tant en tant fa la vida. Són pocs, però importants. I aquest va ser un regal molt important. I l'instal·lació aquesta és conseqüència. I d'alguna manera, homenatge. Frederic Amant, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Sílvia de Lanyó,

estem aquí en aquesta instal·lació, que és just quan arribes a l'exposició, i veiem molts vestits. Mira, la meva proposta convida a l'espectadora a ocupar el centre d'aquest espai i deixar-se observar per aquests 40 figurins que corresponen a 40

espectacles creats per 39 dissenyadores, entre els quals tenim dos figurins del Fabià, figurins del Frederic Amat. Parlem del Fabià.

Què hi ha del llegat 50 anys més tard? A mi el que em sembla meravellós, que no sempre és possible, però és aquesta idea de companyia. A més a més, el Fabià tenia aquesta visió en la que ell no entenia el vestuari separat de la resta. Però sí que crec que el que pretenia i el que jo m'agrada, o el que a mi m'agrada, és aquesta idea de col·laborar i escoltar la resta de

companyes per crear un tot. Idea de l'any, moltes gràcies. Gràcies. Un teatre lliure s'inaugura aquesta tarda a partir de les 7 i es podrà veure fins al 17 de gener al Palau Robert de Barcelona.

Hi ha el cicle Perifèria Cultural portant al Baix Penedès quatre concerts d'artistes de diferents punts dels països catalans. Corresponsal Montse Gené arriba. Quins pobles de la zona es farà aquesta vegada? Hola, bon dia. Bonastre, Llorenç, Mas Llorenç i Sant Jaume dels Domenys. La proposta gira al voltant de la música popular amb concerts de petit format i gastronomia

amb productes locals ben elaborats. Música del país, fugint de multituds, amb missatge i amb aquesta idea que hi ha al darrere que expressa Francesc Rivera, titot, el seu director.

No només per una vocació folklòrica del terme de portar gent d'un lloc a l'altre, sinó amb la voluntat necessària d'evidenciar la connexió de la cultura dels països catalans, de Salsas a Guardamar, i una mica trencar les fronteres imposades aquestes que fan que la cultura es pretengui com una cosa simplement administrativa.

La cantautora de Tortosa, Montse Castellà, diu que el seu últim disc, Groenlandia, que vindrà a presentar amb la banda de música de la escènia,

recull bé aquesta idea transversal de juntar música i país. Hi ha, com a mínim, una persona de cada un dels vuit territoris de parla catalana. Per tant, el meu nou disc, Estos Países Catalans, que tant reivindica el perifèria, hi són, no només en persones artistes,

sinó en aquell accent de la parla que jo també reivindico molt.

La programació comença el dia 3 d'octubre a Llorenç del Penedès amb fetos i trinxats i amb la cançó improvisada dels glossadors de Corda Carxofa.

El dia 10 amb Es Llorenç, amb Judit Neddermann i Trio Fortuny, també amb Joan Jubosc. El dia 11, Montse Castellà a Bonastre. I tanca el dia 18 a Sant Jaume dels Domenys, Roger Mas i la Cúpula Sant Jordi, juntament amb Carles Velda.

Sis minuts i les dues del migdia. Arribem als esports en desconnexió, com sempre, per les quatre demarcacions. A Barcelona, Montserrat. Ja, bon dia. Hola, bon dia. Comencem per Badalona, que torna a celebrar un títol del joventut de Basca 18 anys després. ¡Viva la Bada! ¡Viva la Bada! ¡Viva la Bada! És la Supercopa CB Montse que la penya va guanyar ahir al Barça. Sí, la final d'aquesta Supercopa jugava al Pavelló Olímpic de Badalona. Majoria dels seguidors de la penya i l'equip de Dani Miret es va imposar per 101 a 87. 17 triples i 52 punts al descans demostren el domini dels vertinegres. Amb un Nicola Provítola, elegit millor jugador de la final amb 31 punts. I amb Ricky Rubio, que ho celebrava eufòric, els micròfons del Tot Gira de Catalunya Ràdio.

Sí, han passat molts anys. Aquesta ciutat s'ho mereix. L'any passat vam fer moltes coses bé, però aquest any hem començat amb una gran nota i a seguir així.

El Juventut cita els seus aficionats aquesta tarda a quarts de set a la plaça de la Vila de Badalona. Els jugadors se'ls rebran a les set al Saló de Plens del Consistori i després sortiran al balcó de l'Ajuntament per celebrar aquest títol amb els seguidors. Doncs celebració i també felicitacions al món del motor aquest cap de setmana. Dues pilots de les comarques barcelonines s'han proclamat campiones del món.

Bon dia. Al trial, dues dones són campiones. Berta Avellan a trial GP, és el seu segon títol consecutiu a l'aire lliure, i l'Abril Montserrat a trial 2. La Berta no ho va tenir fàcil amb la italiana Rabino.

Sí, jo venia amb pocs punts de marge, des del meu punt de vista. Venia a donar-ho tot i sabia que no acabaria fins que s'acabés avui a la tarda. O sigui que fins al final no se sabia, però sí que és veritat que m'he sentit. Força còmoda, ho he donat tot a cada zona i molt contenta.

A banda, Guillem Ferrés es va proclamar a Austràlia, campió del món de motocross, a la categoria MX2. L'any que ve, el pilot de Balsareny puja a la categoria reina de la mà de la seva marca, l'anglesa Triumph.

Fem també un repàs a l'actualitat del futbol. La primera divisió masculina s'atura per la convocatòria de seleccions amb un Barça impulsat al liderat tan solitari. Els blaugranes tenen 5 punts sobre el segon, ara l'Atlètic de Madrid, i 6 sobre Madrid, que ha baixat al quart lloc.

L'equip blanc va caure ahir al camp de l'Atlètic per 2 a 1. A la classificació de primera, l'Espanyol és 15, amb 7 punts, 2 per sobre el descens. I el jugador del Barça, cedit al Deportivo Marc Casador, l'han operat avui d'una

fractura a la clavícula dreta. Pel que fa a la segona divisió. Triomf del Sabadell, 3-1 sobre el Oviedo, que situa l'equip en posicions de promoció a Primera Divisió. Ferran Costa, tècnic dels Arlequinats.

Si volem entre tots deixar algun dia de ser David, doncs hem de viure molt intensament el que vol dir ser David. I això parteix d'estar molt forts, d'estar molt junts, d'entendre que la competició sempre va endavant i no ens podem crear problemes que no existeixen, no podem quedar-nos enrere.

El Sabadell, però, perd el davanter centre titular Nico Giocaccini per una greu lesió de genolla. La classificació dels ballesans són cinquens, amb 11 punts, a cinta el líder, el castelló, el Girona, es vuitè, amb 10 punts. I encara en futbol, aquest matí s'han sortejat els quarts de final de la Copa Federació Masculina de Futbol. El Terrassa jugarà contra el Sexta o River a partit únic al

País Basc el 30 de setembre.

I Waterpolo s'ha sortejat la primera fase de la Champions masculina amb Sabadell i el campió, que és l'Atlètic Barceloneta. El Sabadell s'enfrontarà en aquesta fase de grups a l'Olimpia Cosgrec, al Hannover Alemany i al Herseg Novi Montenegrí. El Barceloneta jugarà contra el Mlados de Zagreb, el Jadran Split croat i el Novi de Belgrat.

Un Sabadell que va superar ahir la fase prèvia a Georgia, en superar 12-22 al Tbilisi. A l'expedició sabadellenca hi figura un jugador que de ben segur ha estat vivint aquests dies un recorde. Naixement. És Axel Corres, que fa ben poc ha reparegut a la Copa Catalunya després de més d'un any de baixa per un càncer testicular. L'extrem del Sabadell de 26 anys va patir un

tromboembolisme pulmonar l'agost de l'any passat, que de retruc va revelar el càncer que tenia. Per si no n'hi hagués prou, va tenir metàstasi, li van haver d'extirpar un ronyó. Ara el jugador barceloní celebra el seu retorn a les piscines.

El fet de poder tornar, la veritat és que és molt il·lusionant per mi. Crec que a nivell de sensacions, òbviament, doncs encara no estic ni al 100% ni com m'agradaria estar, però ja crec que només el fet de tornar a estar en una dinàmica amb l'equip i tot, per mi és molt important i és un fet del qual estic molt orgullós.

I ara sí que és l'hora de saber la resposta correcta a aquesta pregunta de trivia, el que avui us formulava, avui tocava la pregunta d'història, i recordem quina era.

Doncs preguntàvem quin president nord-americà va convidar Pau Casals a tocar a la Casa Blanca l'any 1961. Amb la resposta A. Dwight S. Howard. Amb la B. John Fitzgerald Kennedy. I amb la C. Lyndon B. Johnson. I la resposta correcta era. La B, John Fitzgerald Kennedy, Eisenhower i Johnson són els presidents que van precedir i succeir Kennedy respectivament. El concert es va fer el 13 de novembre del 61 amb una gran cobertura mediàtica i transmès per televisió.

Fins demà a la una del migdia.