Catalunya al dia, de 13 a 14 h - 23/09/2026

Catalunya al dia Amb Estel Batet.

Hi ha hagut errors greus i inacceptables. El govern no vau minimitzar el que ha passat.

És la resposta del president de la Generalitat Salvador Illa al nyap de les proves PISA. A grans trets és que per una incidència tècnica van fer les proves menys alumnes dels que es necessiten perquè la mostra sigui representativa per l'estudi i computi per l'estadística. Per tant, aquests resultats no poden ser comparables ni amb la resta de comunitats de l'Estat ni tampoc amb resultats d'anys anteriors. És poc freqüent, malauradament, sentir els responsables polítics reconèixer errors. I està bé, el president avui ho ha fet al Parlament. Però si són errors greus i inacceptables, en paraules textuals seves, s'ha actuat prou ajustadament a la gravetat d'aquests fets? D'entrada han passat dos mesos des que es va saber el desastre d'aquestes proves PISA, dos mesos. Després, n'hi havia prou de fer plegar la secretària general del Departament d'Educació sense deixar prou clar, a més a més, que la destitució era per això? O calia anar més amunt a l'escala de responsabilitats, si tan greu i inacceptable és l'error? El president avui al Parlament també ha fet una crida a tot el país a replantejar de de la baixa dita el sistema educatiu actual. Molt bé, és evident que cal posar rum a un sistema que fa anys que naufraga, però com? Com els exegem? Cap a on? I sobretot, quan? Ha explicat Salvador Illa, que ha encarregat un informe a experts, que estarà llesta l'abril, d'aquí set mesos. Massa temps i ja no ens en queda més per perdre. Catalunya al dia. Avui, 23 de setembre, és Santa Tecla. Quim Balaguer, bon dia. Bon dia, Estel. I per tant, acaba d'arrencar aquesta hora la Diada Castellera de la Festa Major de Tarragona.

I connectarem en directe d'aquí uns minuts amb l'equip d'altres rondes, en Josep Almirall i en David Prats. A la Diada hi participen les quatre colles de la ciutat, els xiquets de Tarragona, la colla Joves Xiquets de Tarragona, els xiquets del Serrallo i els castellers de Sant Pere i Sant Pau.

Més avall, des de Prat del Comte, a la Terra Alta, acompanyarem un pastor i el seu ramat de cabres blanques de rasquera.

Bàsicament, se minguen hasta la brosta de los pinos. Todo lo que es de metro 80 hasta en tierra,

todo lo que arriben, se lo minguen todo. I menjant-s'ho tot, com ara deia el pastor, ajuden a reduir el sotabosc. A canvi, ell i els responsables de si remats més reben ajuda per mantenir els animals i monitoritzar-los.

Els controlen amb GPS, poden guiar-los perquè netegin zones determinades. Jordi Barrancà ens donarà més detalls d'aquest projecte de mosaics forestals que s'ha posat en marxa aquest estiu. Serem també a dos municipis que han pogut recuperar el seu centre neuràlgic de socialització. Parlem d'una banda de Castellolí, a l'Anoia, que torna a tenir botiga després de 12 anys.

Realment feia falta. És una comoditat tenir-ho tan a prop.

Molt bé, perfecte. Trobàvem a faltar, eh?

Són algunes de les clientes de Calparet. Ven productes bàsics i de proximitat.

I Juncosa, a les Garrigues, ha reobert el bar. A nosotros nos ilusionaba mucho venir aquí porque se vive bien,

es tranquilo, se conoce todo el mundo, la escuela es muy buena también.

Ara el porten a la Sara i en Rafael que van marxar del seu país, a Venezuela, fa 3 anys. La seva filla de 5 anys ja està escolaritzada a Juncosa.

Mirem cap a les carreteres i al transport públic. Equip viari, Mireia Sala. Cap incidència important a aquesta hora? Bon dia. Bon dia, Estel.

Doncs pel que fa al trànsit no hi ha incidències, però sí que n'hi ha pel que fa al transport públic. Un robatori de coure afecta el servei a la línia 1 de Rodalies i circulen només 4 trens per hora i sentit entre les estacions del Clot i Sant Adrià de Besòs. A la línia R2 Sud, un problema en la senyalització Conit provoca retards de mitja hora entre Sant Vicenç de Caldés i Vilanova i la Geltrú. Aquests retards afecten també els trens regionals del sud. I a la R3, una incidència en la infraestructura fa que se circuli amb autobús entre la Molina i Puigcerdà. Durant una estona també es feia amb autobús el trajecte entre Fabra i Puig i Figueró, però ja s'ha recuperat el servei de tren.

I Tomàs Bolina, bon dia. Molt bon dia. Ja som a la tardor, però amb un temps encara d'estiu, alguna pista de quan podrem saludar meteorològicament parlant la nova estació?

Dilluns de la setmana vinent. De fet, diumenge a la tarda començaran els primers ruixats en àrees del Pirineu i a mitjans de la setmana vinent també la temperatura s'anirà normalitzant per l'època de l'any. Per tant, jo podria dir que d'aquí 15 dies que tindrem bolets catalans, que almenys ens faran una alegria i ens recordaran la tardor, Sí, que no pintava gaire bé la temporada, deien. Correcte. Doncs a veure si això canvia la setmana vinent, però de moment aquesta seguim parlant de sol, de temperatures diurnes altes. De fet, hi haurà un pic màxim que serà divendres, que farà calor, és la paraula, però les nits són relativament fresques i tot plegat a l'espera d'aquest canvi notable en el temps, diria jo, que tindrem la setmana vinent.

Molt bé, gràcies, Tomàs. Bon dia. Bon dia. I en temps d'esports, Montserrat, què explicarem avui? Doncs que Irene Paredes és la novetat al Barça per el debut aquest vespre contra el Paris Football Club a la Champions al Johan Cruyff. Són baixa per lesió Kika, Vicky i Aitana a partir de les 9 del vespre amb la transmissió de la TVG a Catalunya Ràdio. I una curiositat perquè tres delegacions comparteixen titular avui d'esports. L'Espar Girona i el Cadí Laseu disputen avui la final de la Lliga Catalana Femenina de Bàsquet a dos quarts de nou. L'equip gironí mirarà de revalidar el títol aconseguit l'any passat, després de les quatre victòries anteriors del Cadí. I aquesta final es juga a Reus, on també es jugarà la final Challenge a les 6 de la tarda entre el Juventut i l'Horta. Doncs mira que ben lligat. Tot això al Catalunya al Dia, un programa que fem les quatre delegacions de Catalunya Ràdio, amb Quim Balaguer, la XVI edició, l'Aurora Guindo, la producció, en Dani Jiménez, el control tècnic, i en Miquel Jario, el control central. És la una i pràcticament sis minuts. Comencem.

Catalunya al dia, amb Estel Batet.

De seguida anem cap al Parlament, on avui ha comparegut el president de la Generalitat, Salvador Illa, per donar explicacions sobre el nyap de les proves PISA. Abans, però, anem a Lleida, allà hi tenim una última hora, que és que l'aprovació de l'ordenança que prohibeix l'ús del burka i el ni-cap a l'espai públic ja té els suports assegurats si no hi ha sorpreses d'última hora.

I és que Junts per Catalunya ha anunciat aquest matí que ahir votarà a favor el ple de divendres. Per tant, donarà el seu suport a aquesta ordenança que prohibeix l'ús del burka i el ni cap a l'espai públic. Lleida Estela Busoms, bon dia. Hola, bon dia. Els Juntaires, però, hi posen una condició. Sí, una condició que l'equip de govern socialista accepti una moció que demana instal·lar dutxes i lavabos públics al carrer, ja que lleideix de les poques ciutats de l'Estat que no en tenen. Sembla, però, que aquest no serà un problema. Tot això s'emmarca, perquè ho entenguem, en una nova ordenança de civisme que incorpora la majoria de les 55 esmenes presentades pel Juntaires i per això diuen que votaran a favor d'una norma que també inclou el veto a portar elements que ocultin totalment el rostre, com el bel integral, el burguer i el nicap. La portaveu de Junts a Lleida, Violant Cervera, ho argumentava. Estem en contra del Burka i no comprem ni volem comprar el relat de que si no aquestes senyores, aquestes persones, no podran sortir de casa. Perquè si una persona no pot sortir de casa perquè el seu home no li deixa sortir de casa, això vol dir una altra cosa i segurament és un altre delicte. A Esquerra, al Comú i també al PP, ja se sap que hi votaran en contra.

En el cas del PP, perquè entenen que la prohibició es queda curta, ho diu el portaveu Xavier Palau.

Perquè amb les dues excepcions que preveu la normativa no el prohibeixen, sinó que el regulen i el legitimen.

Lleida ja va prohibir l'ús del burka i el niqab fa 16 anys, recordem-ho, però la justícia ho va tombar. A diferència d'aquell moment, ara el focus no es posa en la seguretat, sinó que justifica com una política feminista i de defensa dels drets fonamentals. Per tant, veurem què hi diu aquesta vegada la justícia. El que sí que està clar és que aquesta ordenança anirà al ple de divendres i, si no, hi ha sorpresa el dimora. Per tant, tindrà els suports necessaris per prosperar, per tirar endavant. Gràcies, Estela. Fins ara. Vinga, fins ara.

Mentrestant, al Parlament, el president de la Generalitat Salvador Illa ha reconegut que es va cometre un error inacceptable durant les proves PISA que ha invalidat els resultats dels alumnes catalans al rànquing europeu.

El que va passar amb les proves PISA 2025 no hauria d'haver passat. El govern ho assumeix. Hi va haver errors d'interpretació, errors de supervisió i mancances en la transmissió d'informació rellevant.

És un fiasco que vam conèixer a finals de juliol. El president ha comparegut al Parlament per donar explicacions davant de l'oposició sobre aquest fet. Ha tornat a insistir que no apartarà la consellera d'Educació, Esther Niubó, que no la farà dimitir, i ha fet una crida a tot el país per replantejar de dalt a baix el sistema educatiu actual. Anem cap al Parlament de Catalunya. Albert Prat, bon dia. Què tal, bon dia.

Sí, Salvador Illa no ha minimitzat la gravetat dels fets. Durant la revisació de les proves PISA 2025 hi ha hagut errors greus i inacceptables. Però ha tornat a exculpar la seva consellera. El president manté la confiança en la màxima responsable del departament i defensa les mesures que s'han pres, començant per la destitució de la número 2 d'educació.

Hem fet efectiu el relleu de la Secretaria General del Departament

d'Educació i Formació Professional, hem investigat què va fallar, hem posat en marxa els procediments necessaris perquè es determinin les responsabilitats que corresponguin, hem començat a corregir els processos que van fallar i hem reforçat els mecanismes de supervisió.

La investigació interna al departament encara no s'ha acabat i ella no ha aclarit quan se'n van assabentar tant ell com la consellera. Ara bé, amb aquestes explicacions intenta superar la crisi de PISA per repensar el model de fons. Crec que s'obre una finestra d'oportunitat per poder recuperar la calma,

els espais de treball conjunt i, sobretot, un clima de confiança amb el voluntat d'arribar als acords i consensos que l'educació del país requereix.

I ha interpel·lat sobretot Junts i Esquerra, els dos partits que han dirigit el Departament d'Educació en anteriors governs, perquè remin plegats tot això a les portes de la primera cimera de partits que ella ha convocat divendres al matí al Palau de la Generalitat.

Doncs l'oposició en bloc no ha quedat gens satisfeta amb les explicacions que ha donat el president de la Generalitat. Tots els partits li han retret que no hagi aclarit perquè no es va rectificar a temps l'error en les proves PISA i l'han acusat d'opacitat per haver amagat durant mesos el fiasco del Departament d'Educació. Tornem al Parlament per recollir aquestes reaccions dels partits de l'oposició. Marta Corbalan, bon dia. Hola, bon dia. Junts per Catalunya,

el principal partit de l'oposició, ha respost amb duresa la intervenció del president. La seva líder al Parlament, Mónica Sales, l'ha acusat d'aconseguir que Catalunya sigui la riota de Pisa i li ha tornat a demanar que cessi la consellera d'Educació, Esther Niubó. President, la prova definitiva que li importa poc l'educació és que vostè encara mantinga la consellera Niubó, la pitjor consellera de la història. I era molt difícil treure aquest títol al conseller Cambrai. Els principals aliats parlamentaris del govern, Esquerra i els Comuns, també s'han mostrat especialment dus amb el president. Tot i que han evitat demanar-li directament el cessament de la consellera d'Educació, sí que han apujat el to i han reclamat que s'assumeixin responsabilitats polítiques. El república Jordi Albert i la líder dels comuns Jéssica Albiach han acusat el govern de conèixer el desgavell de les proves PISA des de feia més d'un any i d'haver-ho ocultat.

Li diem que clarament vostès han tingut una actitud d'opacitat volguda. Ho han amagat. I ens tenen ja massa acostumats. A amagar els seus errors.

Va fallar la transparència. Durant mesos, m'atreviria a dir, més d'un any vostès coneixien l'existència d'aquest problema i no ho van explicar públicament. El Partit Popular,

Vox i la CUP també han demanat el cessament de la consellera Niubó. El Popular, Alejandro Fernández, també n'ha responsabilitzat directament el mateix president.

Ocultaron deliberadamente los datos. Pero les hemos pillado con el carrito de los helados y ahora no saben muy bien a quién encolomarle el muerto. Es de ustedes dos,

la consellera y usted.

Alianza Catalana ha demanat al president Illa que

convoqui directament eleccions després del fiasco de les proves PISA. Entesos, doncs gràcies Albert Prat, gràcies també Marta Corbalán des del Parlament. Dos minuts haurem arribat a un quart de dues del migdia.

Catalunya al dia.

Els Mossos d'Esquadra investiguen les causes de l'incendi que aquesta nit ha fet un mort en un centre sociosanitari de la Mella del Vallès, al Vallès Oriental. Dels 13 hospitalitzats, només dos continuen ingressats a aquesta hora. La Mella del Vallès, Marta Vallès, bon dia. Hola, bon dia. Els responsables d'aquest centre sociosanitari han remarcat que han funcionat tots els sistemes de seguretat. Sí, però malgrat tot, els bombers han trobat en una de les habitacions de la primera planta, per cert, on hauria començat el foc, el cos d'un home. Es tracta d'un intern de 53 anys, de la zona de pacients d'alta complexitat, perquè recordem que es tracta d'un centre sociosanitari que té persones grans, però també residents de diferents edats, amb patologies diverses. El conseller de Drets Socials, Raúl Moreno, destaca que la seguretat ha funcionat i es refereix al fet que a la porta de l'habitació de la víctima sembla que s'hauria trobat bloquejada.

Tot el sistema de seguretat ha funcionat, les portes tallafocs han funcionat, les sistemes d'alarma de contraincendis també han funcionat,

però no hi ha cap protocol que digui que les habitacions han d'estar tancades.

El director gerent de la Fundació Vallparadís, que gestiona el centre, Ramon Remells, ha destacat la rapidesa de treballadors i també dels serveis d'emergències.

Des del moment zero els treballadors van actuar intentant aturar el foc, evacuar tothom el més ràpidament possible. Les portes tallafocs han actuat, el sector ha quedat totalment sectoritzat i per tant el foc no ha sortit del sector on s'ha atès. La policia local i bombers van actuar molt ràpidament.

El sistema d'emergències mèdiques va atendre 78 persones, 13 van anar als hospitals de Granollers, Sant Saloni i de Mollet afectades pel fum. Avui la majoria rebranja l'alta i només dues continuaran ingressades, una d'elles a l'UCI.

Alguns residents els hauran de reubicar en altres centres perquè aquí hi ha dues de les tres plantes que no es poden utilitzar. Gràcies, Marta.

Bon dia. Bon dia. Investiguen mentrestant les causes de l'explosió que hi ha hagut aquesta matinada i que ha destrossat un hotel rural de Paralada, a l'Alempordai, que ha provocat ferides a dos homes. Una tercera persona, que era la casa, clienta de l'establiment, n'ha sortit ilesa. Fèlix Martín, qui són els ferits i, sobretot, com estan, com es troben?

Doncs un dels afectats és el propietari de la masia, un home de 74 anys que viu en una part de la finca.

L'han traslladat amb ferides lleus a l'Hospital Trueta de Girona. Però l'altre ferit, el que està més greu, és el seu cuidador, un home de 47 anys. L'han traslladat en helicòpter a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. Això ho ha explicat aquest matí el veí d'una casa pròxima, en Joan Cross.

Hem sentit una explosió com una bomba, d'això, és clar, jo he sortit del balcó, primer m'ha impactat veure tota la fama i un fum negre com un bolet, i hem vingut cap aquí i hem vist un noi ferit aquí, molt greu.

L'explosió ha passat tocades les dues de la matinada a causa d'una fuita en les canonades de gas de l'hotel. L'impacte ha estat tan gran que ha fet saltar les parets de la façana, les finestres i fins i tot part del sostre de la masia. Està ple de pedra, runes i vidres que han aixafat també parcialment un cotxe aparcat al davant. I l'estació de Fabra i Puig de Renfe a Barcelona està tancada després de la caiguda d'una part del sostre del vestíbul ahir a la tarda. Cap tren hi fa parada i el servei es mantindrà interromput durant uns dies. Toni Fortesa, bon dia. Bon dia. Sabem quant temps estarà tancada aquesta estació?

No, de moment no hi ha calendari per la reobertura. El director d'estacions de Renfe, Javier Domènech, apunta que tot dependrà dels estudis tècnics.

Una serie de técnicos periciales van a analizar las causas de lo sucedido el día de ayer y la estación va a permanecer cerrada hasta que haya el mínimo de seguridad. Lo que sí es cierto es que los trabajos tendrán que alargarse lo necesario para que queden en una perfecta situación y que no vuelva a ocurrir.

I el tancament d'aquesta estació, de quina manera afecta la xarxa?

Doncs els trens, penso que és un punt important de la xarxa ferroviària. Els trens de l'R4 que venen de Manresa i Terrassa no hi paren, per tant, van directament a la Sagrera. La resta, els usuaris que venen d'Osona o de Mucada, per exemple, amb autobús, han d'agafar el metro per anar fins al centre de Barcelona. Recordem, això sí que l'entrada de Fabra i Puig a la línia vermella està just a tocar de l'estació

de Rodalies. I això m'imagino que s'ha traduït en problemes durant tot el matí d'avui,

no?, Sí, hi havia problemes, però la veritat és que tampoc gaire. És que la gent ja està acostumada, també, no? No sé si molt acostumada o que escolta molt la ràdio, perquè hi havia un equip d'informadors a fora de l'estació per atendre els usuaris, que ens deien que molts ja venien amb la idea que no hi podien entrar, però els que no sabien, els que no estaven informats, això sí, s'ho agafaven amb resignació.

Me acabo de dar cuenta. Con el tren voy más rápido y ahora voy al metro. Voy a llegar tarde, voy a avisar a mi jefe y ya está. El tren funciona, el que no funciona es la estación.

M'han dit això, que de moment l'estació estava tancada, però que podia anar cap a Sagrera per agafar la mateixa línia. Per sort, a la Sagrera, una miqueta a prop, no estan de trasbals. Doncs aquí la importància d'estar ben informat per estalviar-se segons quins problemes afegits. Exactament. Gràcies, Toni. Fins ara. Fins ara.

Un quart i tres minuts de dues. Atenció perquè Unió de Pagesos convoca una tracturada el pròxim 14 d'octubre a Barcelona. Ho fa per reclamar als governs català i espanyol ajudes. Ajudes per fer front a la crisi del sector amb pèrdues que fan inviables les explotacions agrícoles. Tornem a Lleida. Pere Joan Álvarez, bon dia. Hola, bon dia, Estel. Què reclamen els Unió de Pagesos? Doncs, per exemple, ajuts directes d'entre 8.000 i 17.000 euros per compensar l'increment dels costos de producció, els que els costa produir. Aseguren que el sector pateix una crisi constant, ja sigui pel preu dels carburants, per l'afectació del canvi climàtic o també pels danys de la fauna salvatge, com els porcs senglars o els conills. UP convoca tota la pagessia a la mobilització. Podem sentir Raquel Serrat, que és coordinadora nacional del sindicat.

Convoquem a tots els pagesos i pageses de Catalunya a la mobilització del dia 14 d'octubre a Barcelona. Serà una tracturada, serà de la manera que vulgui venir la gent, però hi hem de ser tots, perquè aquestes mesures que reclamem poden ser molt efectives i una solució de veritat real per tota la pagesia de Catalunya.

Una tracturada, Estel, que passarà pel Departament d'Agricultura, per la delegació del Govern espanyol i també per la plaça Sant Jaume. I si us centrem en l'augment del preu dels carburants, atenció a aquesta xifra, el preu del gasoil agrícola ha pujat un 62% l'últim mitjà any. És una situació que, òbviament, preocupa el sector i les organitzacions agràries alerten que l'augment dels costos està posant en perill la viabilitat de conreus i explotacions. Sí, a més, qualifiquen d'insuficient l'anunci ahir del govern espanyol de prorrogar els ajuts,

precisament per intentar compensar aquest augment de preu. Sentim ara Vicenç Pasqual, de JARC, i Pere Roquer, de SAJA.

No arriba petroli, és evident, tots estem perjudicats, però ostres, els aliments que produïm, o haurem de deixar de produir aliments, o si s'ha de repercutir tot, la gent no podrà comprar.

Les pròrrogues amb aquest encariment de costos d'hidrocarburs no són suficients.

Alguns sectors, com la fruita, ja estan acabant pràcticament la campanya, però d'altres, com el cereal, comencen ara la collita,

i per això alguns alerten que hi pot haver camps que es queden sense assegar perquè no surt a compte. Un sector del cereal que està vivint una campanya

molt difícil, marcada per la calor i també per la sequera d'aquest estiu que han fet caure la producció.

Relacionat amb els efectes del clima, els ajuntaments de l'Aldea del Tebre i la Ràpita posen en marxa una prova pilot d'un sistema d'alertes propi en cas de temps violent. Per fer-ho han contractat la mateixa tecnologia de protecció civil i els permetrà conèixer amb més detall l'arribada i sobretot l'impacte que puguin tenir pluges o ventades. Des de l'Aldea, Jordi Barranca.

Sí, han contractat la mateixa empresa que proporciona la tecnologia a la Generalitat amb un servei, diguem-ne, adicional que dona més detalls i permet més concreció. L'objectiu és per afeccionar els actuals documents municipals existents de protecció civil. La tecnologia agafa les dades d'observatoris i també de radars de tota aquesta zona. Lluís Soler, alcalde de Deltebre.

Ens permetrà tindre una visió acurada del que ha de vindre, a 10 dies o a 3 dies molt més fidedigna, o en observació, a hores vistes, encara més fidedigna, per tant, una previsió molt més acurada, no dades només, sinó previsió també de llocs concrets.

La prova pilot s'allargarà durant els pròxims mesos i l'objectiu és que estigui en funcionament d'aquí a un any. La compra l'han fet conjunta aquests tres municipis a través de la Mancomunitat Delta Gestió.

I un equip de científics de la Universitat de Barcelona està capturant mosquits als espais verds de la ciutat per estudiar com influeix la vegetació i l'organització de parcs i jardins a la presència d'aquests insectes. El projecte, pagat amb fons europeus, explora la relació entre els espais verds urbans i la proliferació de mosquits que poden transmetre malalties. Barcelona, Montse Poblet.

Bon dia. El Parc Central de Nou Barris és un dels nous espais verds de Barcelona on es fa la recerca. Avui toca recollir dades, mirar si hi ha arbres a dins dels emburnals i recollir els mosquits que hagin quedat atrapats a les trampes que l'equip de la Universitat de Barcelona ha penjat als arbres.

Utilitzem una estructura de plàstic on tenim una font de sucre i un paper d'alumini. Llavors la idea és que els mosquits entrin, s'alimentin i després deixem durant 24 hores perquè defequin i l'anàlisi dels virus es farà a partir de les femtes.

Però no només compten i estudien els insectes. Com ens explica Magdalena Alcubé, investigadora principal del projecte, hi ha molts més aspectes a analitzar. La vegetació que hi trobem, si, per exemple, hi ha més gespa, menys gespa, si hi ha més coses d'aquestes, asfalt, més construcció, menys construcció, i veure una mica tot això com pot incidir, contribuir a la presència o a l'absència d'aquests vectors. L'estudi es fa conjuntament amb universitats d'Holanda, França i el Marroc amb l'objectiu de mitigar

els efectes que l'augment del verd a les ciutats pugui tenir en la proliferació de mosquits i les malalties que transmeten.

Anem ara cap a Girona amb una doble connexió per parlar de mobilitat, de transports. D'una banda, l'Associació de Càmpings de Girona reclama més connexions de transport públic entre l'aeroport i les estacions de l'AVE de Girona i Figueres, amb les principals poblacions de la Costa Brava. És una de les mancances de què es queixen molts clients, segons han explicat en el Congrés Anual del Col·lectiu que fan avui a Castelldaro, al Baix Empordà. Fèlix Martín, es fixa en un calendari com a límit per tenir a punt aquestes connexions directes en autobús, oi?

Sí, i molt clar, és l'horitzó del 2031, quan se celebrarà la Ryder Cup a Caldes de Malavella. El president dels càmpings de Girona, Miquel Gotenegre, assegura que cal accelerar el pla de mobilitat a Girona amb més busos directes, perquè no és possible que es trigui més a venir de Londres o Amsterdam fins a Girona que des de Girona a la Costa Brava.

No sé si algú de vosaltres ho heu intentat, però arribeu amb el tren d'alta velocitat a Figueres i aneu a Cadaqués. Mireu el que tardareu i mireu el que haureu de fer. O aneu a l'escala o aneu a l'Estartit. Vull dir, hem d'adaptar el transport públic a la realitat actual. Hi ha d'haver comunicacions des dels principals hubs, les dues estacions del tren d'alta velocitat i l'aeroport, amb tots els punts turístics importants del territori. I això s'ha de fer amb connexions directes. Un turista no pot tardar el mateix des de casa seu a l'aeroport de Girona que des de l'aeroport de Girona a la servei.

En la vuitena edició del Girocamping ja han presentat també un estudi que recull que 9 de cada 10 campistes repetirien estada i que de mitjana, diàriament, es gasten entre 54 i 60 euros.

Això pel que fa al transport de viatgers, de passatgers, pel que fa a mercaderies, representants d'empreses i experts en infraestructures de Figueres a l'Alt Empordà alerten que el projecte de terminal intermodal de l'Empordà previst pel govern és de mínims i que s'haurà de completar l'ampliació per tal que es pugui augmentar aquesta quantitat de mercaderies transportades per tren. Des de Girona, també, Núria Peraire. La terminal intermodal és la que permet passar les mercaderies dels camions als trens i la de l'Empordà és una infraestructura que fa 50 anys que es reivindica des dels sectors econòmics de la zona. Ara el comissionat per a la transformació ferroviària de Figueres valora positivament la inversió del govern de 16 milions d'euros per fer-la a l'actual estació de trens de Vilamalla. Aquesta primera inversió preveu fer-hi dues vies d'ample ibèric i dues vies d'ample europeu. Però Joan Armenguer, que lidera el comissionat, diu que caldrà avançar en una segona fase d'ampliació.

És una primera fase, diguem-ne, de mínims, perquè pugui començar a funcionar. Caldrà dimensionar-ho amb un projecte més gran i també amb una inversió més important que la que té aquesta primera fase.

Segons el comissionat, en l'eix de l'Empordà, el 97% del transport de mercaderies es fa per carretera i només el 3% es fa amb tren. Tres minuts i mig ja haurem arribat a dos quarts de dues. Doncs ho estem sentint, eh? Marxa a Tarragona la diada castellera de Santa Tecla i participen les quatre colles de la ciutat, que són els xiquets de Tarragona, la colla jove xiquets de Tarragona, els xiquets del Serrallo i els castellers de Sant Pere i Sant Pau. L'escenari de l'actuació, la plaça de la Font, la durada prevista d'aquesta diada, 3 hores. I just acaba de començar, no?, Josep Almirall, des de Tarragona, bon dia.

Hola, bon dia, doncs sí, fa pocs minuts. Ha començat enguany amb un quart d'hora de retard. Mira que aquí a Tarragona sempre les diades comencen o destaquen per començar sempre a l'hora, però vaja, hem vist ja el primer castell, som a la primera ronda, el castell dels castellers de Sant Pere i Sant Pau, que són els cobre en aquesta diada, que han descarregat un dels seus castells límits aquesta temporada, David Prats, el 5 de 8.

El segon que completen aquesta temporada. Recordem que el primer el van fer el 19 d'agost

en la diada de Sant Magí a la plaça de les Cols. I ara és el torn de la colla jove, així que ets a Tarragona, el 5 de nou, el primer gama extra que veurem en aquesta diada. És un castell format per una estructura de tres subjectada al dos.

És una supercatedral que la jove de Tarragona aquesta temporada ha descarregat amb quatre ocasions. Per Santa Tecla provaran la cinquena.

Les quatre colles tarragonines van avui gairebé, podríem dir, a màxims, tot i que som a poc més d'una setmana del concurs. El 5 de 9 de la Jove de Tarragona serà el seu castell límit, així com també el Pila de Vuit, i els xiquets de Tarragona volen provar el 4 de 9. Serrallo, els xiquets del Serrallo, també, programa ambiciós, David.

Amb el 2 de 8, que van carregar l'11 de setembre el Pla de la Seu com a màxim objectiu, l'objectiu és descarregar-lo, l'acompanyarien amb el 3 i el 4 de 8, els del Marri Mariner, que en guany han aconseguit descarregar per primer cop castells de la categoria de 8.

Doncs així està aquesta diada amb la Jove de Tarragona, amb els quarts d'alt del 5 de 9 a punt de validar el castell.

Molt bé, doncs, Josep Balmirall, David Prats, els nostres companys del Tres Rondes, intentarem connectar amb vosaltres d'aquí una estona per saber com continua anant aquesta diada de Santa Tecla a la plaça de la Font. Fins ara. Fins ara, bon dia. Bon dia. Doncs això el dia de Santa Tecla, que també passa, a més a més de Castells, per l'exhibició del seguici festiu en diversos actes que culminaran aquest vespre amb la processó del braç de Santa Tecla, amb l'espectacular entrada de la relíquia a la catedral de Tarragona, i un altre element indissociable de festa major d'aquesta ciutat és el licor xertrés. Aquests últims anys s'ha popularitzat la beguda pròpia de les festes, coneguda com a mamadeta, que és una combinació de granissat de llimona amb xertrés verd i groc. Des de Tarragona, Clara Xavarría Domingo, és un licor vinculat històricament a aquesta ciutat, la de Tarragona, eh?

Exacte, les dues varietats de Chartres es van elaborar des del 1904 fins al 1989 a la destileria que els monjos cartuixans van instaurar a la ciutat. De fet, l'edifici encara existeix, però ara acull l'Escola Oficial d'Idiomes. Ara el Chartres arriba des de Boiron, França, però el licor encara és ben present al territori i guanya presència durant les festes de Santa Tecla. És per això que l'empresa francesa Chartres Diffusion ha anunciat l'obertura l'estiu que ve d'un espai museogràfic i cultural a la plaça de la Font de Tarragona. Diuen que ha de ser un espai cultural i d'experiències per explicar la presència dels cartuixants a Catalunya i la vinculació de la marca Chartres amb Tarragona durant gairebé 125 anys.

Avui Santa Tecla i demà la Mercè. Barcelona torna a convertir-se en un gran escenari obert a les arts de carrer amb companyies catalanes, estatals i internacionals. Des d'avui fins diumenge desplegarà una programació gratuïta en set espais de la ciutat, com el Parc del Fòrum, l'Estació del Nord, el Parc de l'Aqueducte, el Jardí en Joan Maragall i, per primer cop també, la Plaça de les Glòries. Marta Vives. Cada espai tindrà una identitat pròpia. D'aquesta manera, el Moll de la Fusta acollirà aquest dijous Emergency Exit, un espectacle fruit de l'aliança de creadors de Barcelona, els Països Baixos, Sèrbia, Croàcia i Portugal, que combinarà teatre, sota la batuta de la Fura dels Baus, amb música i recursos multimèdia, com ha explicat en el lleó cap del Departament de Festes de l'ICUP.

A través de tota aquesta part més artística volem donar de rellevància aquesta emergència climàtica que està visquent el món.

D'altra banda, a Xangai, la ciutat convidada d'enguany serà present amb un centenar d'artistes al fòrum. Per exemple, la Xangai Acrobatic Troupe oferirà una espectacular gala acrobàtica amb música tradicional. I tambors xinesos. D'altra banda, per sis anys consecutius, la programació del Parc de l'Equaducte a Ciutat Meridiana anirà a càrrec dels Pallasos Sense Fronteres, capitanejats per Tortell Pultrona i Pep Callau. I a l'Estació del Nord acollirà el gruix de propostes per a tots els públics. Finalment, als Jardins de Joan Maragall acolliran una sèrie d'espectacles sense text, on el cos i el moviment seran els protagonistes, amb propostes familiars.

Doncs a tot això, el Servei Català de Trànsit té en marxa una operació especial de sortida de Barcelona per aquesta tarda i demà, coincident amb la festivitat de la Mercè. Es preveu que surtin 580.000 vehicles a la capital. Entre les mesures que s'han previst i la restricció de circulació de camions, els Mossos d'Esquadra desplegaran 1.300 controls de seguretat. Des del Servei Català de Trànsit, Miquel Jarque, bon dia. Hola, Estel, bon dia. Miquel, quina serà avui la pitjor hora per sortir amb cotxe

de Barcelona? Doncs mira, la pitjor hora avui a les 7 de la tarda i demà a les 1 del migdia. És per això que el Servei Català de Trànsit aplica mesures com, per exemple, la restricció en la circulació de camions. Ramon Lamiel és el director del Servei Català de Trànsit.

La mobilitat que es preveu en aquest cap de setmana llarg, des d'avui a les 12 del migdia fins demà a les 3 de la tarda, és una sortida de 580.000 vehicles. On les mesures s'aplicaran és en diferents trams, bàsicament de l'AP-7. La restricció de camions, que serà a les tardes des de les 5 fins a les 10 de la nit, és entre Hospitalet de l'Infant i Massanet de la Seu.

I a les comarques de Girona els Mossos d'Esquadra apliquen un operatiu concret al detall a l'intendent dels Mossos, Francesc Parra.

Reforçarem el divendres a la tarda amb una tipologia de control molt concreta, amb 90 efectius desplegats a les comarques de Girona amb 4 vies diferents des de tota la tarda, des de les 3 de la tarda fins a les 8 del vespre,

per controlar les inflexions i les alcohòlemies. En total, els Mossos despleguen 2.000 agents que inclouen patrulles de paisà i mitjans aèries.

Molt bé, gràcies, Miquel. La una i 33 minuts.

Doncs vinga, som-hi pel concurs. Quim Balaguer, bon dia de nou. Bon dia. Ja sabeu que us proposem cada dia una mena de Trivial sobre Catalunya, cada dia amb una pregunta d'una temàtica diferent. Avui és dimecres, toca Ciència i Natura, i la pregunta. Que, com sempre us diem, plantegem la pregunta, us donem tres possibles opcions, però no la respondrem ara, sinó a l'últim minut. I la pregunta d'avui és.

Quin metge català va ser anomenat conseller per ferides de guerra pel govern britànic durant la Segona Guerra Mundial?

Metge català, el govern britànic, conseller per ferides de guerra. A veure, tres opcions. La A. Bartomeu Robert. La B. Ramon Torró. I la C. Josep Trueta. La resposta, la 1 i 59.

Catalunya al dia.

Els Mossos d'Esquadra han detingut a Madrid la dona de Josep Joan Pera per la seva suposada relació amb la mort d'aquest arquitecte el 26 de desembre de l'any passat a Baqueira, a la Vall d'Aran. S'espera, des de la Vall d'Aran, Sofia Cabanas, que en les pròximes hores la detinguda declari als jutjats de Viella. Bon dia, Estel.

Sí, este és el jutjat que va obrir la investigació poc després de la mort de l'arquitecte. El titular de la sala va ordenar una autòpsia ampliada en detectar algunes contradiccions en les declaracions prestades per la dona de 65 anys.

Ara els Mossos l'han detingut per la seva suposada vinculació amb un delicte d'homicidi i segons hem pogut saber s'investiga si la mort hauria estat per enverinament.

Josep Joan Pere, prestigiós arquitecte de 72 anys, es trobava passant les vacances de Nadal de l'any passat amb la dona a la seva segona residència de Vaqueira.

Va acudir a urgències de l'Hospital de Viella per una indisposició, però el dia següent acabaria sortint amb l'alta després de passar unes hores en observació. 24 hores més tard, el dia de Sant Esteve, va morir. Agents de la Divisió d'Investigació Criminal de la Regió de l'Alt Pirineu i Aran porten la investigació que està sota secret de sumari al jutjat de Viella. I els Mossos d'Esquadra han detingut a Figueres, a l'Alempordà, una dona com a presumpta autora d'una gran estafa en una agència de viatges. Anem cap allà perquè aquestes hores estan donant detalls a aquesta operació en una roda de premsa que està seguint la Laia Claret. Laia, bon dia. Hola, bon dia. Doncs el que ens han dit és que hi podria haver més persones encara afectades i més diners. Si parlem de persones, han identificat unes 400 víctimes d'aquesta detinguda.

Aquí hauria venut viatges fraudulents i calculen que hauria estafat uns dos milions d'euros, però insistim que podrien ser més. La detinguda l'han citat avui aquí a la comissaria de Figueres. Ha vingut amb la seva advocada. I ens han dit que és difícil que els clients recuperin els diners per això que ens explica Jordi Casanovas, cap de l'àrea central de delictes econòmics dels Mossos.

Pense que és, ja li dic, nosaltres som una unitat central d'estafes i es revisen tots els tràmits necessaris per operar. Hem pogut contrastar, corroborar, que no disposava d'aquesta assegurança d'una empresa molt concreta de responsabilitat civil. La resposta és no.

Ens han dit que ara aquesta dona ha passat a disposició judicial.

L'operadora treballava sola des del 2024. Com funcionava aquest cas? Ens han dit que era com una bola de neu, que els primers que van contractar viatges sí que hi van poder anar. Per tant, amb els últims feien una paga i senyal i pagava els viatges dels primers que sí que podien viatjar. Per tant, a través del boca-orella, la gent anava dient que aquesta agència de viatge feia preus econòmics. I per què deia que feia preus competitius? Ella deia que era perquè eren ofertes d'última hora.

Entesos, doncs gràcies, Laia Claret. Això és l'última hora des de Figueres. Bon dia. Adéu, bon dia.

I ara marxem cap a Castellolí, a l'Anoia, un poble que torna a tenir botiga.

Pels seus 670 habitants han estat molts anys haver de fer 10 km en cotxe fins a Igualada per comprar el més bàsic, un problema que tenen molts pobles petits, on els ajuntaments moltes vegades s'han d'implicar fins i tot econòmicament per trobar una solució. A Castellolí van fer una convocatòria pública per trobar algú que volgués tornar-se a posar davant de Calparet, que és la històrica botiga del poble. I a Castellolí tenim la nostra corresponsal que ha anat a veure com està engegant com els hi van aquests primers dies en aquest nou projecte. Montse Gené arriba, bon dia.

Hola Estel, bon dia. Sí, soc al carrer principal de Castellolí, l'Avinguda de la Unió, on Calparet ha tornat a la vida. Aquella convocatòria que ara deies va aconseguir 57 candidats i de tots es va seleccionar la Sandra Safont de Matadepera, que ja s'ha posat darrere el taulell i comença una nova vida a Castellolí amb la seva família. L'anem a conèixer. Bon dia, benvinguda a Calparet. Moltes gràcies, que bé, no? Veure una botiga en vida.

Fa patxoca, sí, sí, sí, sí. És una satisfacció veure

el poble que ja comença a venir cap aquí, que ja comença a tenir vida, això. Comença a ser el centre neuràlgic del poble, que era l'objectiu. És com un somni fet realitat. És una mica tornar una mica això, els orígens, el territori, el poble, el coneixe'ns tots. Aquí tens productes d'aquí del Parc Agrari, de Montserrat. Sí, intentem tenir productes del Parc Agrari de la Conca d'Òdena, del Parc Rural de Montserrat, i el que volem és això, intentar donar suport a tots els productors locals, propers, perquè ens hem d'ajudar entre tots nosaltres.

Tens els vermells, que són més grossos,

i els més molets, que són els alts. Aquí tens, reina. Molt bé. 13,69, sisplau.

Què li sembla que ara tingui botiga aquí? Mira, és el segon dia que compro i de moment bé. És una comoditat tenir-ho tan a prop.

Perdoni, bon dia. Com es diu vostè? Isabel. Què? Contenta. Perquè realment feia falta. Hi ha gent que no va en cotxe i per ells encara és més necessari. Doncs endavant. Gràcies.

Entra i xafardeja, així et aniràs ubicant

i veuràs tot on està, i tu mateixa, i qualsevol cosa, aquí estic. Jo, com sempre us dic, tinc les orelles ben obertes per agafar tot el meu net. Va fer un suggeriment,

però si no has de portar, no ho portis. Em va dir, iaia, no hi ha xutxes.

Tens raó, no hi ha xutxes, però està apuntat a la llibertat.

Ai, em sembla que et conec, eh? Sí, és Joan Serra, alcalde de Castellolí. Ja m'ho semblava. Molt content, no?

Sí, avui és un dia de molt goig, veure la botiga plena, tothom comprant.

És una mica l'essència del que buscàvem, que la gent tingués proximitat i tingués un lloc on anar a comprar, que fins fa molts anys això no era possible.

Ha hagut de sorgir des de l'Ajuntament perquè no hi havia una iniciativa privada que s'atrevís.

No, de fet, no hi ha hagut cap proposta en els últims 15 anys en aquest sentit i, per tant, nosaltres ens hem bellugat per fer-ho possible. Començarem a no pensar en tindre un congelador i en fer servir més la

nevera i el menjar diari. Molt bé, moltes gràcies, alcalde. I aprofitaré i compraré una mica de tomàquet d'aquí de la Conca d'Aldena.

Doncs endavant. Adéu-siau, gràcies.

Adéu, gràcies.

I a Juncosa també estan contents perquè han pogut reobrir el bar.

En aquest municipi de les Garrigues, de tan sols 400 habitants, s'han pogut recuperar el bar casal que va tancar el 31 de juliol perquè ho va deixar la família que el portava. L'establiment ha reobert després que l'Ajuntament fes una crida a xarxes oferint també un lloguer social a la família que el volgués gestionar. I a Juncosa, al bar de Juncosa, hi ha anat el nostre company, en Pere Joan Álvarez. Pere Joan, bon dia. Bon dia, Estel. Tu has parlat amb els nous propietaris, els nous gestors d'aquest bar, que aquí són. Doncs mira,

són una parella molt jove, tenen 29 anys cadascú. Tenen una filla de 5 anys, que ja està escolaritzada a Juncosa. Ells són originaris de Venezuela, porten dos anys al país,

ella té experiència de 10 anys en l'hostaleria, ell treballava en una granja de la comarca,

i han volgut fer un canvi en la seva vida. Han saltat el buit, però amb aigua a la piscina, perquè l'acollida per part del poble ha estat molt bona, ho comentava, la Zaray Rojas, que es, juntament amb Rafael Carreras, qui porta ara el bar. La sentim.

Muy bien, muy bien, muy bien, gracias. La gente ha sido muy amable, se ha portado muy bien con nosotros. Me han preguntado cómo me voy incorporando al bar y en realidad muy bien.

I ara sentíem Pere Joan a Castellolí que la gent deia que ja era hora, ho trobàvem a faltar. M'imagino que aquí també els veïns molt contents amb la reobertura del bar. Home, perquè, per exemple,

els pagesos o els ramaders van a primera hora a les 7 del matí a fer el cafè. És un punt de trobada, és un punt de referència. A més, està tocada l'Ajuntament, és el centre del poble.

Els veïns amb qui hem parlat, el Joan Lluís, el Jordi i la Neus, es mostraven molt satisfets.

És una cosa que, si no tenim bar aquí al poble, ja malament. Si no hi hagués bar, ja hauria d'estar tancat a casa.

El bar és un punt de trobament de la gent del poble. Els matins, tots els pagès, els grangers, s'hi troben a fer el cafè.

I la gent, els caps de setmana, vinguen a fer el vermut als padrins. Quan surten de l'església, és de greu que es torni a obrir el bar.

Un poble que té un bar on el preu del menú és de 14 euros amb 50 cèntims, per a aquells que també venen de poblacions del voltant, perquè no només serveixen menús als veïns de Juncosa, sinó que, com dèiem,

la comarca també ha guanyat un nou restaurant i un

altre punt de trobada de referència.

I per als que a qualsevol punt també parin aquí a Juncosa, ja ho saben, 14,50 el menú diari. Gràcies, Pere Joan. Vinga, que vagi molt bé.

I aquest estiu s'ha posat en marxa el projecte Mosaics Agroforestals Vius, a la zona d'influència de les dues nuclears. És una iniciativa que busca treballar els boscos i donar suport a activitats tradicionals com l'agricultura i la ramaderia extensives. I ho fa donant suport a pastors com en Martí Badocchio. En Jordi Barranca l'ha anat a visitar.

Hola, Estel, mira, som en un entorn natural a tocar mateix de l'espai de la Font Galda, aquí a la Terra Alta, esperant que el martí arribi amb el rabat de cabra blanca de Rasquera. Atenció, perquè és l'única raça autòctona que queda a hores d'ara aquí al país. Durant l'estiu han pasturat a les muntanyes de la vall del Farada, també coneguda com a vall de Navarro, i ara ja les porta a vot aquí mateix a la comarca perquè crie. Mira, l'ascensor de fons ja està arribant. Ell és un dels 7 ramats que dona suport al projecte dels Museis Agroforestals Vius que l'associació Lauve ha posat en marxa.

Hem ajudat amb aigua, tacos i ferratge per a les cabres, els senyors. Les cabres ja faria dos mesos que no deixàvem que baixessin les cabres.

Perquè en guany, al no ploure, hi havia poc menjar i no es podien aguantar. I sort en ells, que han col·laborat, m'han ajudat molt, i avui he anat a casa perquè també han de començar a arrancar a criar i ja no podia aguantar més a la serra.

El projecte en vigor fins al 2028 s'ha finançat amb diners dels fons nuclears. L'ús de la ramaderia és molt útil per tenir el sotabosc net, sobretot si parlem, com en aquest cas, de cabres.

Bàsicament se mengen hasta la brosta de los pinos.

El seu, el del Martí, és un exemple paradigmàtic del que busca el projecte Pere Josep Jiménez, és el director tècnic de l'entitat.

Continuarem en aquest suport durant aquests tres anys, en aquests certs ramats. Incidirem també en tot el tema de digitalització. Això vol dir en control, en collars, també perquè en GPS i en noves tecnologies puguin saber aquestes pastures extensives per on es desplacen. Però també farem altres actuacions de suport tècnic en aquestes explotacions ramaderes perquè es consolide la seva activitat.

Mira, sembla que se li ha descontrolat una miqueta la situació. Encara els queda prou un tros per arribar a bot. El Martí i el seu ramat agafen ara ja la via verda de la Val d'Adafant i engeguen el que és

l'últim tram del seu viatge. Molt bé, doncs fantàstic, Jordi. Arranca aquesta visita radiofònica que hem fet a aquest pastor, en Martí Badóquio, amb el seu ramat de cabres que formen part d'aquest projecte de mosaics agroforestals vius.

Són tres quarts i dos minuts de dues. Tenim una última hora. S'ha suspès el desallotjament d'una família sense recursos al sud de Vic, la capital d'Osona. L'Agència de l'Habitatge de Catalunya ha demanat la suspensió del procediment quan la família ja, de fet, s'estava preparant per sortir. Vic Natiadell, bon dia. Bon dia, Sistel, exacte. De fet, la família estava ja recollint totes les seves

pertinences i els Mossos ja estaven marxant, però ha quedat aquest procediment suspès. Doncs la família està ocupant un pis de protecció oficial, té tres menors a càrrec i està en procés de regularització. Al carrer, aquest matí, concentració de membres de l'APA i de l'Assemblea d'Habitatge d'Osona i Lluçanès i també alguns veïns, com la Saida, per donar suport.

¿Dónde se va? No tienen familia, no tienen nada, tres niños. Ellos también están intentando alquilar una casa, pero nada.

Els pisos són propietat de l'Agència Catalana de l'Habitatge des del 2024, però antigament eren de l'Obre Social La Caixa. Clara Cussó, de l'Assemblea d'Habitatge, vinculada a la Cossat, expressava així quan tot feia pensar que la família anava fora.

Serveis socials no ens dona cap més resposta que que anem allà que els oferiran un recurs d'emergència. Pensem que genera indefensió. Estem deixant famílies que ara mateix estan sota un sostre sense saber quin recurs habitacional tindran. L'alcalde de Vic, Albert Castells,

diu que dona suport a accions judicials com aquesta i culpa administracions superiors de no donar resposta a aquest perfil de famílies en situació irregular.

Aquí hi ha persones que necessiten habitatge i moltes, i moltes que fan les coses bé. Per tant, no podem normalitzar de dir, bueno, com que aquests ja estan ocupant i ja estan col·locats, doncs a veure com resolem. Si volem solucionar el problema, hem d'anar a la real. Nosaltres donem suport a les actuacions judicials en matèria de posar ordre amb les ocupacions a la ciutat de Vic.

L'Ajuntament ha dit que no pot ser que hi hagi gent que entri per la porta del darrere i que si no es talla això de Socarrel, ens n'anem a l'abisme real. És una frase textual que ha dit l'alcalde.

Doncs és l'última hora des de Vic, on s'ha suspès in extremis aquest desallotjament d'aquesta família sense recursos. Ho hem explicat des de Vic mateix. Nati Adell, gràcies, bon dia. A vosaltres, bon dia.

I ara, ara vell, a la L'Urgell. Que ha prohibit beure aigua de l'aixeta per un brot de gastroenteritis. L'ha provocat una connexió fraudulenta a la xarxa. Joaquim Albalate, bon dia. Bon dia, sí, hi ha diversos veïns afectats, alguns dels quals han hagut d'anar a urgències.

Tot plegat perquè ha entrat aigua de la xarxa de rec a l'aigua potable, ho explica Albert Marquet, l'alcalde de Montferrer i Castellboa.

En aquesta urbanització hi ha la xarxa d'aigua potable de consum humà i hi ha la xarxa que tenen de rec pels jardins i tot això. Aquí es va detectar amb dos immobles que hi havia un bypass a dins i que, com que feia uns dies que no hi havia aigua de rec, suposadament recaien els jardins amb aigua potable. Quan ha tornat l'aigua de rec, aquests dos segurament no han canviat el bypass de l'aigua i han injectat aigua de rec a l'aigua potable.

Aquest tipus de connexions entre les dues xarxes no estan permeses precisament pel risc de contaminació. L'Ajuntament ha prohibit utilitzar l'aigua de l'aixeta per a consum humà fins a nou avís, mentre ja es treballa per recuperar la normalitat. Ahir la brigada va haver

de repartir aigua embotellada als veïns afectats.

I Olot invertirà un milió d'euros per fer una reforma integral del cementiri municipal. Les pluges dels últims mesos han causat les filtracions d'aigua que han malmès algunes de les vigues estructurals d'aquest equipament. Des d'Olot, Pau Bertrolí. Sí, així és, Estel, bon dia.

La pluja també ha estat un dels detonants, però no l'únic. Al llarg dels 200 anys d'història, dels cementiris s'han fet obres d'ampliació, però mai una reforma integral d'aquestes característiques. L'ha justificat així l'alcalde d'Olot, Agustí Arbós. Ens vam trobar ara fa un any, que vam haver de fer

un manteniment d'urgència, que vam haver de fer una repressió d'urgència, i va ser com hem dit, escolteu, ens hem de centrar en un projecte de rehabilitació integral per no haver d'estar corregents cada cop que hi pot haver algun petit problema.

Aquest dijous el ple aprovarà una primera reforma de 100.000 euros per començar per fases, unes millores que es preveu que s'allarguin uns 10 anys. La primera actuació se centrarà en reformar aquestes filtracions en les vies més antigues i també en algunes figures escultòricament malmeses.

Doncs poc més de vuit minuts per les dues del migdia. Tornem a Tarragona. Sabeu que tenim en marxa la diada castellera de Santa Tecla amb les quatre colles de la ciutat. Com ho tenim? Josep Almirall, David Prats, bon dia.

Bon dia. Doncs just ara, al final de la primera ronda,

han anat de pressa les colles de Tarragona. Mitja horeta per aquests quatre castells que hem vist i la jove de Tarragona que ha descarregat el 5 de nou. David, el primer gama extra que vèiem avui.

El cinquè de la temporada l'han hagut de treballar els Liles, però s'han aconseguit anotar aquest castell

superior al 3 de 9 en aquest migdia de Santa Tecla.

Ja us havíem informat que els castellers de Sant Pere i Sant Pau havien fet el 5 de 8. Èxit també dels xiquets de Tarragona, que s'han tornat a apuntar al 4 de 9.

El sisè de l'any, els ratllats, que volen intentar repetir l'actuació del primer diumenge de festes.

I qui no ha tingut bona sort aquí en aquest debut, en aquesta diada, són els xiquets del Serrallo, han provat el 3 de 8. Enguany l'havien descarregat dues vegades, per primera vegada el seu historial, l'havien carregat un altre, i avui han caigut just fer l'aleta i el castell se n'ha anat a terra.

Estava molt castigat al pis de quarts i ha cedit poc després de carregar.

Doncs som, Estel, a punt de començar la primera ronda.

Ara comencen a tancar pinya, a rodonir-se els castellers de Sant Pere i Sant Pau.

Molt bé, doncs, Josep Almirall, David Prats, el nostre equip del 3 rondes, en marxa en aquesta diada castellera de Santa Tecla, com ens dèieu, eh?, amb aquest primer castell de gama extra que ja s'ha vist a plaça, aquest 5 de 9, anirem seguint, doncs, les vostres connexions, també el Catalunya a migdia, i després, doncs, farem balança com ha anat aquesta diada, que, a més a més, aquest Sant Josep, i m'imagino que és important, és just abans del concurs, i, per tant, les colles hi deuen arribar amb més múscul, probablement.

Efectivament, aquest diumenge comença ja la primera sessió del concurs a Torredembarra, amb torres de set que aspiren a fer alguna construcció de buit, i l'altre cap de setmana,

el del 3 i el 4, la gran final a la Tarra Coherent a plaça.

Doncs molt bé, gràcies, companys, que vagi bé la diada. Fins ara.

Sis minuts i les dues del migdia. Com sempre, en dediquem cinc a parlar d'esports en desconexió per les quatre demarcacions aquí a Barcelona. Montserrat, bon dia. Hola, bon dia. Comencem parlant del Barça femení. Comença avui el camí cap a la final de la Champions de Futbol de Varsovia.

Doncs m'agrada bastant aquest himne. És força diferent del de la Champions masculina, però té una èpica que. Sí, sí, sí. És ben bonic. Cap damunt del pòdium. Doncs bé, sonarà avui aquest nou himne, el Johan Cruyff, on les blaugranes reben el París. Sí, i ho fan amb algunes novetats. La principal, el retorn de la capitana

Irene Paredes, que ha rebut l'alta mèdica. Són baixa per lesió Kika,

Vicky i Aitana, a més de Van Asten i Alexandri. A la convocatòria feta pública aquest migdia, tampoc hi són Carla Julián i Aisha Càmera, que estan amb la selecció espanyola sub-20. Tot i la renovació de l'equip,

la portera del Barça, Cata Coll, entén que el públic confia veure un equip campió. Són declaracions al top costa de Catalunya Ràdio. Sí, per què no?

Això vol dir que confien en nosaltres. Crec que és molt important que l'afició confiï en nosaltres. Nosaltres confiem en nosaltres mateixes. Crec que també és molt important. Sabem on volem jugar aquella final i això és l'ambició d'aquest equip.

La davantera Eva Pallor té clar que, malgrat els canvis a l'equip, continuen tenint fam de victòria.

Cuando estás mejor equipo del mundo, siempre otros equipos quieren jugar contra ti muy bien y más motivación, pero nosotras también, nosotras estamos preparados y es nuestro objetivo. Otra vez va ahora a Polonia.

El Barça-París Futbol Club comença a les 9 del vespre i el podeu seguir en directe a la transmissió de la TDG a Catalunya Ràdio des de mitja hora abans. També està a punt per el debut europeu al Barça de bàsquet, que demà rep l'EFES d'Istanbul a l'Eurolliga. El nou Barça de Sèculi s'ha de recuperar de la derrota recent a la Supercopa SBA amb el Joventut. Des de l'equip blaugrana, Darío Brizuela, ho veu així.

Sacar las garras y no decidir, joder, hemos perdido una oportunidad, empezamos ya cuesta abajo, no, no, todo lo contrario. Yo creo que todo el mundo está con esa sensación de, se ha perdido una oportunidad, estamos jodidos, pero estamos en septiembre, el jueves tenemos un partido súper importante, el sábado hay que ganar sí o sí, luego tenemos tres salidas seguidas muy difíciles, la recomposición anímica en ese sentido ha sido muy buena.

Tornem al futbol perquè l'Europa ha presentat el nou staff tècnic que relleva Josep Maria Gené a la banqueta de l'equip barceloní de la Primera Federació. L'entrenador és Luis Blanco, de 48 anys, que va ser jugador de l'Europa la temporada 2001-2002 a tercera divisió i va ser el màxim golejador de l'equip. Com a entrenador, Blanco ha dirigit, entre d'altres, l'Atlètic Balears i l'Espanyol en diferents categories. El tècnic creu que se'n poden sortir.

Ni queden eines per fer una bona temporada. Al final, l'has de creure, i jo crec que aquesta plantilla té molt marge de millora. Crec que és competitiva, ho ha demostrat a les primeres jornades, han sigut competitius, amb aquesta energia nova, amb el treball del dia a dia, amb el convenciment que jo, com a entrenador, has de transmetre als jugadors, jo crec que podem fer feina.

Blanco tindrà com a segon entrenador Alberto González.

El nou equip tècnic de l'Europa ja va dirigir ahir l'entrenament de l'equip al Nou Sardenya. Debutaran amb l'Europa diumenge a Can Dragó a les 4 contra el Rayo Majadahonda en partit de Lliga. Per cert, que a la primera federació mateixa el Sant Andreu juga aquest vespre en partit de la quarta jornada pendent del cap de setmana. Reben a les 9 al Madrid Castella amb la intenció de guanyar el segon partit de la temporada i sortir dels llocs de descens que ara ocupen, ja que són cinquens per la cua de la classificació. I acabem amb bàsquet, ciclisme i váter. A Reus avui es juga la final Challenge femenina de bàsquet a les 6 de la tarda entre el Juventut i l'Horta. A Montreal, al Canadà, la corredora d'esplugues Paula Blasi va acabar i sisena la

contrarrellotge mixta del Mundial de Ciclisme en ruta. I també avui es juga un partit de la Lliga Masculina de Waterpolo

Mediterrani Sabadell a les 8 del vespre de la primera jornada pendent del cap de setmana.

Catalunya al dia, amb Estel Batet. I avui al Trivial del Catalunya al dia tocava pregunta de ciència i natura. Recordem quina, Quim?

Quin metge català va ser anomenat conseller per ferides de guerra pel govern britànic durant la Segona Guerra Mundial? Amb tres possibles respostes, amb la A. Bartomeu Robert.

Amb la B. Ramon Torró. I amb la C. Josep Trueta. I la resposta correcta és.

És la C, Josep Trueta, que amb el seu mètode per curar ferides obertes a les extremitats va evitar milers d'amputacions per gangrena. Després de la Guerra Civil es va exiliar al Regne Unit, on el govern el va contractar per estendre l'anomenat mètode Trueta per ferits de guerra. Ramon Torró va contribuir decisivament a posar fi a l'epidèmia de tifus de Barcelona el 1914, mentre que Bartomeu Robert, el doctor Robert, va combinar medicina amb política.

Fins demà, tornem a la una del Mitja.