Catalunya al dia, de 13 a 14 h - 24/09/2026

Tornen els llibres de text i les lectures obligatòries al batxillerat. Ho acaba d'anunciar la consellera d'Educació, Esther Niubó. Un retorn urgent a l'essència de l'aprenentatge, un back to basics. I aquells bàsics no són altres que recuperar la importància i la centralitat de l'escriptura, de l'ensenyament sistemàtic de l'ortografia. I de l'oralitat també hi ha el càlcul matemàtic que ha afegit la consellera com a bàsics de recuperar. Són mesures concretes que afloren ara que la crisi del sector educatiu sembla que ja no pugui empitjorar i està bé rectificar. I després de constatar que alguns dels canvis dels últims anys no han tingut èxit recuperar piles fonamentals del sistema educatiu que eren útils i que funcionaven. Cert que en ocasions cal provar de fer les coses de manera diferent per intentar millorar-les, però no sempre surt bé i és honest i és necessari redreçar el rumb i tornar enrere. La llei del pèndol, que va de l'accés al defecte, ens ha passat amb els llibres de text, que d'anar amb 15 quilos a les motxilles van passar a eliminar-los. Ens ha passat amb les lectures obligatòries que fa dos anys les vam treure del batxillerat, però també ens ha passat amb la lletra lligada, que la vam menysprear, i amb la memòria, que la vam vilipendiar. I ara, trobant-ho tant a faltar, ens hem adonat de quant bàsic és llegir llibres en paper, fer llegir els nostres autors al batxillerat, aprendre'ns les taules de multiplicar de memòria o fer la lletra lligada. Catalunya al dia. Avui, a més d'això, també pararem bé l'orella al que han explicat el secretari d'Estat d'Energia i la consellera de Territori, Assal, al Gironès, sobre les pròximes inversions en infraestructures elèctriques. Implica això l'Hospital Clínic de Barcelona, el Torret de Girona, també el polígon de Torre Blanca a Lleida. Quim Balaguer, bon dia. Bon dia, Estel. Sobre energia, hi ha un altre macroprojecte, el de la central hidroelèctrica reversible que es vol instal·lar a la Ribera d'Ebre i que seria la més gran de tot l'estat. Sentirem la denúncia d'entitats ecologistes per l'impacte ambiental que tindrà.

Per exemple, en espècies com l'àguila coavarrada o hàbitats

Per exemple, en espècies com l'àguila coavarrada o hàbitats com la reserva natural de cebes. I la principal preocupació

d'aquestes entitats, una vegada més, és l'aigua o, més aviat, la falta d'aigua.

No se sabe si en periodos de sequera donaran prioridad a estas macrocentrals o a los centros de edades per davant de la agricultura, por ejemplo.

De l'àmbit de la salut, dos punts de focus informatiu. On és a Sabadell?

Amb un doble impuls sanitari, d'una banda, avui s'ha posat la primera pedra del nou campus de salut de la UAP a l'antiga fàbrica artèxtil. De l'altra, aquest important anunci que feia l'alcaldessa Marta Ferrés.

La caserna avui sí que ja és de la ciutat de Sabadell. Sense cap cost, la caserna permetrà acollir les futures consultes externes de la Corporació del Taulí.

Per tant, primer focus a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, segon, l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.

Que des d'avui té una sala per a pacients que reben quimioterapia i els seus familiars que han de passar llargues hores d'espera a l'hospital.

Un espai amic, no?, on puguin descansar, on puguin estar a l'espera de fer el tractament, de la visita.

Fins ara només tenien un espai en un hotel

als afores de la ciutat. Tot i això, aquesta opció també es mantindrà.

I avui és la Mercè, serem també al carrer a Barcelona per sumar-nos a la festa major. I ja, bueno, no ho podeu veure, però espero poder transmetre la quantitat de gent que tenim aquí.

Ho farem des del Parc de Glòries, que és un dels set escenaris on s'estan fent espectacles d'arts escèniques per celebrar el Dia de la Patrona de la Ciutat.

I també serem un dia més a Tarragona, encara estan amb Santa Tecla, avui fan els pilars caminants. I avui, des del Catalunya al Dia, connectarem amb Milà, a Itàlia. El motiu és que, coincidint amb que arrenca la Fashion Week a la ciutat, s'hi fa una exposició sobre Dalí i la moda. Des de ja molt jove,

Dalí entén la moda com un territori on experimentar i projectar el seu imaginari. En parlarem amb Montse Agué, directora dels Museus de l'I de l'Empordà. Bona part de les pintures provenen del Teatre Museu de l'I de Figueres. Per primer cop, tanta indumentària surt del castell de Púbol i, per lligat, com el lloc que els unés.

Avui és la Mercè, com us dèiem, festiu a Barcelona, molta gent fora de la ciutat per aprofitar, que demà, a més a més, faran pont, probablement. Per tant, entenem que a part de les principals carreteres deuen semblar una bassa d'oli, equip viari, Mireia Salà. Doncs sí, exacte, Estel.

Ha estat un matí molt tranquil, amb poc volum de trànsit, els accessos a Barcelona. Ara destaquem només la Nacional 2 a Figueres. S'ha incendiat un vehicle i això obliga a circular en pas alternatiu per aquest punt, per tant, hi ha cua en els dos sentits. I a l'Anoia, unes obres tallen un carril a Jorba i hi ha retencions en direcció a Lleida.

I pel que fa al temps, Francesc Mauri, bon dia. Bon dia. Un temps que continua ben estiuenc. Ahir ens deien Tomàs Molina que bevé fins dilluns, això.

Sí, fins diumenge i dilluns seria el dia, efectivament, que potser comenci a inestabilitzar-se una miqueta el temps i en dies posteriors. De moment, de moment, tot plegat queda molt lluny i veurem si hi ha possibilitats que es confirmi o no aquest pronòstic. I el que sembla clar és que l'estiu vol continuar. Aquesta setmana, que estadísticament, aquesta setmana és la misericòrdia Reus, la Mercè a Barcelona i Santa Tecla a Tarragona. Molt farcida de festes, sí. Sí, doncs és la setmana estadísticament més plujosa de l'any en aquestes localitats. Oh, fixat. I no es veu per enlloc. No. Uns anys sí, però aquest any no. I continuarem així, d'aquí a diumenge, alguns núvols sí, poca cosa, i sobretot, atenció a la calor, de mar a punta, i si avui màximes de 28 a 32 graus a gran part de Catalunya, demà de 30 a 35.

Apa, vinga, doncs. Gràcies, Francesc, bon dia. Bon dia. I en temps d'esports, que arribaran quan faltin 6 minuts per les dues, què explicarem avui a Udalserra? El Barça femení s'estrena a la Champions golejant al Paris Football Club per 5-2.

Les blaugranes van encaixar un gol tot just començar el partit, però van capgirar el marcador ben aviat i el descans ja dominaven per 4-1 i havien deixat gairebé sentenciat el partit. El Girona tindrà fins a 8 baixes per rebre de Mahamont i Libi. L'Albacete en partit de Lliga de Segona. Sis d'aquestes són de jugadors que estan jugant amb les seves seleccions. El que dé la seu s'adjudica a la Lliga Catalana Femenina de Bàsquet, superant l'Espar Unigirona 67-72. Aquest és el vuitè títol de la Lliga Catalana. Que aconsegueix l'equip de l'Alurgell. I el Calafell i el Reus Deportiu enceten aquesta setmana la participació a la Lliga Catalana d'hoquei patins. Els del Baix Penedès, actuals campions, jugaran contra el Xumacenet abans de la seva presentació oficial dimarts contra el Noia.

Som al Catalunya al Dia, un programa que fem les quatre delegacions de Catalunya Ràdio amb Quim Balaguer a la XVI edició, Aurora Guindo a la producció, Dani Jiménez al control tècnic i Miquel Jario al control central. És la una i set minuts. Comencem.

Catalunya al dia amb Estel Batet.

Dos anys després d'eliminar les lectures obligatòries a les assignatures comunes de batxillerat, el Departament d'Educació fa marxa enrere i prepara ja una llista de títols que a partir del curs vinent hauran de llegir tots els alumnes d'aquest cicle educatiu. El pròxim curs també s'obligarà a tots els centres a tenir un pla de lectura. És una guia del que es fa per fomentar-la i que ara només tenen unes 700 escoles i instituts, perquè és opcional i no tots l'apliquen. Tot de seguit de mesures que s'han anunciat des de Cornellà de Llobregat, allà hi era la Montse Poblet. Montse. Bon dia. Tot plegat s'emmarca dins l'estratègia del Departament d'Educació per reforçar aprenentatges fonamentals, lectura, escriptura, expressió oral o matemàtiques. Volen recuperar pràctiques d'èxit que han anat perdent pes a escoles i instituts i que està demostrat que milloren els resultats. La consellera Esther Niubó parla d'un retorn als bàsics.

Plantegem un retorn urgent. A l'essència de l'aprenentatge, un back to basics. I aquells bàsics no són altres que recuperar la importància i la centralitat de l'escriptura,

de l'ensenyament sistemàtic de l'ortografia, del treball de l'oralitat, de la disponibilitat de materials escrits, de referències tables, estem parlant de llibres. Tots ells aspectes que han anat perdent pes en el nostre sistema educatiu en els últims anys. I de fet, anant una mica cap a aquesta direcció, aquest matí el Departament ja ha penjat a la seva web una espècie de manual de bones pràctiques per reforçar aquests aprenentatges. Què proposen? Doncs mira, per exemple, s'instal·len centres que triïn llibres pels alumnes de cinquè i sisè de primària i pels d'ESO i que la seva lectura sigui obligatòria. També es recomana que es treballi l'escriptura a mà fent redaccions, resums o apunts. Que es facin dictats per reforçar l'ortografia i que es practiquin les exposicions orals de manera regular. Pel que fa a les matemàtiques, es demana a escoles i instituts que treballin el càlcul mental i la resolució de problemes en situacions reals. El Departament considera que les quatre hores que cada centre pot omplir amb el contingut que consideri oportú s'haurien de dedicar a partir d'ara a reforçar aquests aprenentatges.

Deixem l'educació, parlem d'energia ara. Catalunya augmentarà gairebé un 50% la capacitat de consum energètic l'any 2030 gràcies a l'ampliació de la xarxa elèctrica actual. És un projecte milionari que la Generalitat i el govern espanyol han presentat avui a SAL, al gironès. Això permetrà abastir grans projectes previstos, com per exemple el nou campus de l'Hospital Clínic de Barcelona o el del Trueta de Girona. Anem cap a Sal. Fèlix Martín, amb el suport tècnic d'en Josep Lluís Santisso, ha estat seguint aquesta presentació. Fèlix, quan parles d'aquest increment tan gran, concretament de quines xifres parlem? Hola, bon dia, Estel.

Doncs sí, mira, hem de tenir en compte

que Catalunya té un pic màxim de consum d'energia de 8 gigawatts. Això és molt o és poc? Doncs mira, ara amb aquestes inversions a 4 anys s'incrementarà en 3,7 gigawatts més. Per tant, gairebé 4, d'aquí que parlem d'aquest increment del 50%. Han explicat que hi haurà 40 punts nous d'entrada d'electricitat, punts de suport, en diuen, i d'aquí anirà cap a

la xarxa repartida per tot el territori. Això dona, lògicament, molta més seguretat per evitar talls, per evitar pagades,

i permetrà posar en marxa aquests grans projectes, com deies, com el campus de la Salut del Clínic de Barcelona o el campus de

Salut del Toreta de Girona. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ho ha posat en contexte, ha explicat que, per exemple, per al projecte del nou

campus del Trueta calen 20 gigawatts i pel nou campus del Clínic de Barcelona, 30 gigawatts més. Com que dic 3.800 megawatts, potser la gent es dirà això és poc o molt, insisteixo en la idea del clínic, perquè és un gran projecte i fixin-se, són 30 megawatts. Aquesta injecció en la planificació i en recursos, imaginen-se, 3.800 són molts megawatts adicionals.

30 megawatts pel Clínic, 20 megawatts pel Truet. Tot aquest extra d'energia també permetrà tirar endavant altres projectes. Per exemple, la desaladora de l'Alt Empordà.

També connectar la central hidroelèctrica projectada a la Vells. A Lleida, una subestació per suministrar el gran polígon de Torreblanca, 4 pilans que tindrà 200 hectàrees.

A Tarragona, incrementar la capacitat del polígon petroquímic i així avançar en el procés de descarbonització. O a Barcelona, ampliar la xarxa de 400 kV que hi ha al port. Ens deies, Fèlix,

són 40 punts nous d'energia elèctrica. D'on sortirà tota aquesta energia nova?

A veure, una part important han explicat que vindrà de la resta de l'Estat, però una altra part es generarà directament

a Catalunya potenciant les renovables. Això ho explicava també des del govern espanyol el secretari d'Energia, Joan Groisart. Aquesta planificació

el que permet és que Catalunya pugui integrar més renovables també directament generades aquí, que no hi hagi tanta dependència d'energia generada a altres parts de l'Estat, que es pugui generar aquí cada vegada més energia de la que es fa servir a Catalunya, tant generar com amagatzemar i gestionar.

El Consell de Ministres haurà d'aprovar aquesta planificació energètica per Catalunya abans de finals d'any. Això es fa comunitat a comunitat, però el conjunt de l'Estat té un pressupost de 17.000 milions d'euros.

Ho ha presentat aquest matí, que migdia fa poca estona, aquí a Sal, perquè és al costat dels terrenys d'on s'ha de fer el nou campus de salut del Toreta. Molt bé, fantàstic. Moltes gràcies, Josep Martín, amb el suport tècnic de. Fèlix Martín, perdó, amb el suport tècnic de Josep Lluís Santissa, d'aquí l'error. Gràcies per aquest seguiment i aquestes explicacions. Bon dia. Bon dia. I entitats ecologistes denuncien les conseqüències que tindria que tirés endavant el projecte de central hidroelèctrica reversible prevista a la Ribera d'Ebre. Són centrals que tant generen energia com serveixen per magatzemar-la. Perquè funcionin, es necessiten dues bases situades a diferents altures i connectades per canonades que bombegen l'aigua quan hi ha excedents i que la deixen anar quan cal. En el cas de la Gironès Reimats,

preveu generar d'entrada 1.500 megawatts amb una inversió inicial d'uns 1.000 milions d'euros.

I concretament, Tortosa, Jordi Barranca, critica l'impacte ambiental que tindria aquesta central. Sí, bon dia.

Ecologistes en acció i també l'Associació de Sediments diuen que impactaran els hàbitats naturals d'espècies com ara l'àguila cua barrada i que afectarà també espais naturals com és la reserva natural de cebes. El projecte a què ens referim englobaria els terres municipals d'Escó, Flix i Ribarroja d'Ebre, això és a la Ribera d'Ebre, i també la Fatarella a la comarca veïna de la Terra Alta. Josep Joan, portaveu de l'Associació de Sediments.

No se indica en quin moment de l'any se dura a terme l'extracció de l'aigua ni tan sols se contempla quin règim de concessió tindrà la central en funcionament en períodes de sequera. Això és el que diem sempre, no se sap si en períodes de sequera donaran prioritat a aquestes macrocentrals o als centres de dades per davant de l'agricultura, per exemple. És un tema bastant preocupant.

Si es fes, seria la central reversible més gran de tot l'estat i també del conjunt de la península.

A punt d'arribar a un quart de dues del migdia. És una notícia que coneixem en les últimes hores i que ha causat un gran impacte. I és que els Mossos han localitzat el cadàver d'un home que feia dos anys que era mort en una casa de cabrera de noia. La dona i la filla convivien amb el cos i des de la pandèmia que no sortien de casa. Montse, ja n'hi arriba corresponsal. Bon dia. Hola, bon dia, Estel. Tu has pogut acostar-te fins a la casa. Què hi has trobat? Què has vist?

Sí, mira, és una urbanització que enformiga,

Sí, mira, és una urbanització que enformiga, amb cases que donen a uns carrers costaruts. Hi ha tres cases juntes. La del mig es veu descuidada i amb tanta vegetació descontrolada que no s'arriba a veure la casa. La veïna del costat, que va avisar l'Ajuntament per l'acumulació de bosses d'escombraries, ens ha deixat passar. Hem pogut veure una gran quantitat de brossa que ahir, quan van venir els Mossos,

van haver d'escampar per poder entrar per la porta de la casa. En aquesta casa hi han estat visquent els últims anys una dona de 59 anys i la seva filla de 22 que no sortien mai.

Ara s'ha sabut que vivien amb el marit mort des de fa molt temps que estava tapat amb una manta. Elles demanaven menjar per internet i el repartidor

del supermercat el deixava a la porta de fora i quan era fosc sortien a recollir-lo hores després. Un comportament que la veïna Manuela descriu com estrany. A ella, a la veïna, la despertaven els crits dels gats que es barallaven a mitja nit per la brossa.

Ella ni salía, ni iba a comprar, ni iba a ningún lado. Y procuraba que yo no la viera cuando bajaba a buscar la comida. No era sociable. Ella una ventana no la abría. Porque yo hace 15 días la vi que salía y digo, oye, haces favor, que voy a hablar contigo un momento. ¿Cuándo lo vas a quitar esto de aquí? Dice, ay, sí, hermanolita, no te preocupes.

Digo, bueno, es que esto ya no se puede, que yo no puedo dormir por la noche. Con el jaleo de los gatos y los perros. Sentían a los gatos, ya ni te cuento. El marit la veïna fa més de dos anys que no el veia. Mi marido dos o tres veces que bajaba y era muy amable. Se veía una persona, y era más grande también, hablaba con sentido y hablaba O sea, daba gusto de sentirlo hablar.

Una altra veïna que viu més avall, la Iolanda, ja sospitava alguna cosa. Yo paseaba en mi perro y cuando pasaba justo por este sitio olía como a putrefacción. Y yo cuando llegaba a casa se lo decía a mi marido, digo, nene, algo raro tiene que haber en aquella casa. Yo paso por allí y huele, hablando en plata, huele a muerto.

Davant la casa hi ha el cotxe d'elles, aparcat des de fa anys, ple de brutícia i amb les rodes punxades. A mare i filla les han portat a l'hospital a fer una revisió mèdica. L'autòpsia del cos del marit determinarà la causa de la seva mort. Doncs, malauradament,

una mostra més de l'impacte que va suposar la pandèmia i el confinament que va comportar. Gràcies, Montse Janerriba, des d'aquí, d'aquesta casa, des de Cabrera de Noia. Bon dia. De res, bon dia. I els Mossos investiguen la mort violenta d'un home a Terrassa, al Vallès Occidental. Això va passar la nit passada, Quim. Sí, cap a un quart de dotze

els agents van rebre un avís d'una agressió en un carrer als afores de la cocapital vellesana.

Fins al lloc dels fets es van desplaçar diverses patrulles policials i unitats del sistema d'emergències mèdiques. En arribar, els Mossos van localitzar el cos sense vida i amb signes de violència de l'home. La Divisió d'Investigació Criminal s'ha fet càrrec de la investigació.

Un home s'enfronta a 22 anys de presó per matar la seva exparella a cops de pedra. El judici del cas comença avui a l'Audiència de Tarragona amb jurat popular. Són uns fets que van passar l'any passat a Calafell, al Baix Penedès. Des de Tarragona, Manel Sastre,

bon dia. Hola, bon dia. Sí, és una vista que ja ha començat amb les declaracions dels fills de la víctima i també de les veïnes de l'immoble on es va cometre aquest crim. Han explicat que la relació s'havia trencat una setmana abans dels fets però que l'acusat insistia molt a trucar a la dona per intentar reprendre aquesta convivència. Un d'ells, un dels fills, també ha assegurat que sovint es discutien i fins i tot que va arribar a amenaçar-la.

Se la llamaba constantemente, que quería verse con ella, que quería verse con ella, que quería verse con ella y mi madre le dijo que bueno, que ya arreglarían las cosas. Mi madre no estaba, no quería volver con este chico en ningún momento.

Yo siempre estaba ahí y a veces la tenía amenazada. ¿Usted esto lo vio, lo escuchó? Sí. ¿Y cómo ocurría esta situación, si la puede describir? Te quería decir, te voy a hacer algo, haga un día, todo eso yo lo he llegado a escuchar de él.

Segons el relat del fiscal, l'home va matar la dona a cops de pedra al cap després de quedar amb ella a la casa on havien viscut fins feia uns dies. L'agressor hauria traslladat el cadàver al maleter del seu vehicle i finalment es va entregar als Mossos en un punt de l'AP-7 després d'estar hores donant toms per diversos punts de Tarragona i Castelló. L'home està ingressat a la presó des de l'abril de l'any passat que el van detenir. La Fiscalia demana aquests 22 anys de presó per un delicte d'assassinat amb traïdoria, amb agreujants de parentesc i menyspreu de gènere, i una indemnització de mig milió d'euros per als tres fills de la víctima. Les acusacions particulars dels fills de la dona afegeixen una agressió sexual prèvia a l'assassinat i demanen presó permanent revisable. La defensa, en canvi, vol l'absolució perquè ho considera un acte de defensa per l'agressió prèvia que havia fet la dona. El judici durarà dues setmanes abans no comenci la deliberació del jurat popular.

I han condemnat una dona a sis anys de presó per matar un home amb qui convivia al Carràs. L'acusada ha reconegut els fets en una vista de conformitat que s'ha fet a l'Audiència de Lleida. Pere Joan Álvarez, bon dia. Hola, bon dia, Estel. Doncs sí, la sentència reconeix a l'acusada l'acciment d'alienació mental i estableix, com a mesura de seguretat, 4 anys de llibertat vigilada consistents en l'obligació de seguir un tractament mèdic ambulatori. A més, la dona haurà d'indemnitzar els familiars de la víctima amb 385.000 euros. Els fets es remunten cap a un quart de set de la tarda del 20 de juny del 2024, quan els serveis d'emergències van rebre un avís alertant d'un possible o d'un possible suïcidi en un domicili de l'Avinguda de Vallmanya. En arribar al lloc van localitzar el cos d'un

home sense vida amb un cable lligat al coll. Els investigadors dels Mossos d'Esquadra, però, van acabar determinant que es tractava d'una mort violenta i van detenir la dona com a presumpta autora d'un homicidi.

Mantenim la connexió encara amb en Pere Joan, amb l'audiència de Lleida. L'excap de carreteres de la Generalitat a Lleida, Jordi Benet, ha negat haver rebut diners de forma il·legal d'una mateixa empresa constructora. Benet s'enfronta a una petició de pena de 12 anys de presó. Està acusat d'irregularitats en contractes d'obra pública, Pere Joan. Bé, doncs sembla que no tenim a punt aquesta nova comunicació amb l'audiència de Lleida per seguir aquest cas que ja us explicàvem la setmana passada, que havia arrencat, el conegut com a cas carreteres. En tot cas, intentarem recuperar la connexió amb Pere Joan Álvarez després d'aquí a una estona.

Sabadell recupera l'antiga caserna de la Guàrdia Civil després d'anys de litigis. Allà s'hi construiran les noves consultes externes de l'Hospital Parc Taulí. L'anunci coincideix amb l'inici de les obres del campus de Ciències de la Vida i la Salut en una antiga fàbrica tèxtil de la ciutat. Anem, doncs, cap allà. Marta Vallès, bon dia. Hola, bon dia, Estel. I ha estat en aquest acte el president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha fet costat aquest matí a l'alcaldessa de Sabadell, Marta Ferrés. Sí, i la primera parada que han fet ha estat en un dels edificis del complex del Parc Taulí, precisament, on s'ha fet l'anunci, després d'anys de litigi, 20 anys, amb el Ministeri de l'Interior. Així ho anunciava l'alcaldessa Marta Ferrés.

La caserna avui sí que ja és de la ciutat de Sabadell, sense cap mena de dubte, sense cap cost i sense cap perill de tornar en seu judicial i per tant que quedi parat de nou. Vull dir que fem un pas decisiu perquè aquest espai finalment pugui tenir l'ús que entre tots i totes volíem, que és acollir les noves consultes externes de la Corporació Sanitària del Taulit.

Són 9.200 metres quadrats. Les consultes de l'hospital es podran ampliar per aquí. I recordem que aquesta caserna està buida des que la Guàrdia Civil va marxar l'any 1998.

Artèxtil, on tot el campus de salut va intubat amb un cert autor per formar infermeres, professionals d'àmbit de la medicina, que ens fan falta a cadascú. El món universitari em diu, si ens passem i en formem masses, no tinguem por. Hem de formar molta més gent. El que no podem fer és importar gent de fora, per moltes raons, també per raons humanitàries i de cooperació. Cada vegada que ens ve un metge d'un país que està en pitjors condicions que nosaltres, estem traient de vent d'un lloc on no necessiten més.

Doncs ara qui sentíem era el president de la Generalitat, Salvador Illa, que ja us dèiem que havia estat en aquest acte aquest matí a Sabadell, perquè, Marta, les novetats no només es quedaven aquí, sinó que ella també feia referència a aquest campus de Ciències de la Vida i la Salut, oi? Sí, a tocar de l'hospital, la següent visita ha sigut a l'Art Textil, que és una antiga fàbrica molt emblemàtica aquí, on s'aixecarà el nou campus urbà de Ciències de la Vida i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona. I sentíem com el president Salvador Illa deia que projectes com aquest són importants perquè necessitem professionals de la medicina, infermeres i també metges. Un campus que tindrà un cost de 12 milions d'euros. Avui s'ha posat la primera pedra i es preveu que el curs 2028-2029 els estudiants ja puguin omplir les aules. L'art textil és un edifici que està catalogat com a bé cultural d'interès local. És una obra de l'arquitecte Santiago Casulleras amb una marcada influència de l'escola Bauhaus. És un referent a tot Catalunya. Molt bé, doncs gràcies. Marta Vallès, des de Sabadell, bon dia. Bon dia. 5 minuts, dos quarts de dues. I encara en l'àmbit de la salut, però ara tornem a Lleida. L'Hospital Arnau de Vilanova s'ha posat en marxa una sala perquè pacients que reben quimioteràpia i passen llargues hores amb els tractaments hi puguin descansar. És un espai molt reivindicat per a malalts i també pels seus familiars que ara havien de desplaçar-se fins a un espai que tenien habilitat a un hotel, però que era als afores de la ciutat. Lleida, Julià Albacar, què hi ha, per tant, en aquesta nova sala que està disponible des d'ara? Bon dia, Estel. Doncs butaques, punts de càrrega per a dispositius electrònics i una zona de menjador amb nevera i micrones. Tot plegat perquè pacients i familiars que es desplacen des de fora de Lleida i han de passar llargues jornades a l'hospital tinguin una zona on poder descansar entre tractaments i proves. La sala l'ha cedit l'hospital, però l'ha posat en marxa l'Associació contra el Càncer a Lleida. Sentim el seu president, sis comaranques.

He pensat una mica amb la gent de fora. De fet, és una reivindicació dels pacients de càncer de fora de Lleida. Que deien, ostres, hem de baixar a Lleida, fer l'analítica, a les 8 del matí hem d'estar aquí, hem d'esperar unes hores que ens donin el resultat. Ostres, què fas amb aquestes hores mortes? És un espai per estar còmode, per estar tranquil.

Es resol una reivindicació que feia temps que malalts de càncer i familiars reclamaven. El gerent de l'hospital, Arnau de Vilanova de Lleida, Oriol Lloguero, destaca que a més té nou espai i serveix per humanitzar una mica més els tractaments.

Espais com aquest busquen millorar el confort. Si t'has de quedar o si has de tornar, que tinguis un lloc on no vagis vagant pel carrer Major, que és on t'enviarien a l'espera de què m'ha passat, tenir espais com aquest jo crec que és d'obligació i de deure com a sistema.

Fins ara, els malalts podien anar a descansar a una sala que gestionava l'entitat a l'hotel Nastassi, als afores de la ciutat. De moment, aquest espai es mantindrà i seran els mateixos usuaris els que hi podran escollir. La nova sala s'anomena Espai Amic i, per accedir-hi, els usuaris han d'utilitzar un QR que trobaran al servei d'oncologia de l'hospital.

I ara sí que podem tornar a l'Audiència de Lleida, on l'excap de carreteres de la Generalitat a Lleida, Jordi Benet, ha negat haver rebut diners de forma il·legal d'una mateixa empresa constructora. S'enfronta, recordem, a una petició de pena de 12 anys de presó. Està acusat d'irregularitats en contractes d'obra pública. Pere Joan Álvarez, des de l'Audiència de Lleida. Bon dia de nou. Hola, bon dia. Doncs sí, Jordi Benet ha reconegut que tenia una relació d'amistat amb els directius de l'empresa MJ Grues, però ha negat haver rebut sobres amb diners de forma il·legal i haver fet cap desviació pressupostària

en l'adjudicació d'obres. Li preguntava al seu advocat.

Alguna vegada, des de l'entorn de MJ Grues,

El mateix senyor Miquel Ruiz Bardina diu que aquestes oscil·lacions, aquests diners que anaven al sobre,

es podien anar entre 10.000 i 20.000 euros.

Això és veritat? Sí, no n'he rebut mai cap.

Benet ha afegit que tot el seu patrimoni està declarat a Hisenda. A la vista, dos directius d'aquesta empresa constructora, també acusats,

han negat els suborns, han negat haver donat diners en efectiu a Jordi Benet. Una vista en la que diversos accionistes de l'empresa van dir que els dos directius els van admetre que pagaven diners a Benet a canvi de favorir la constructora

en l'adjudicació d'obra pública. Recordem que aquest és una peça derivada del cas Boreas, de suposada corrupció a la Diputació de Lleida,

i que al banc dels acusats hi asseuen Benet, una filla seva, dos empresaris i un responsable de conservació de carreteres a Lleida.

Molt bé, doncs, Pere Joan, ho anirem seguint. Gràcies, bon dia. Bon dia. Bon dia.

I ara anem cap a l'aeroport Girona-Costa Brava. L'aerolínia britànica EasyJet hi operarà per primera vegada. És una aerolínia de baix cos i estrenarà aquest 2027. L'any que ve, dues destinacions, Londres i Liverpool. I els bitllets ja són a la venda. A Girona, Pau Bertolí.

Sí, per primera vegada es podrà volar Liverpool des de Girona. Isiget oferirà dos bolsos admenals, de març a octubre, i el primer serà el 28 de març. L'altre d'estir escollit, Londres, l'operarà en mig mesos, de juny a octubre, també en freqüència de dos bolsos admenals, excepte Julio Legos, que en seran tres. El director d'Isiget al sud d'Europa, Javier Gándara, obre la porta a incorporar més destins. Por supuesto,

siempre estamos abiertos a explorar todo tipo de oportunidades, siempre y cuando haya demanda suficiente, y esa demanda la podemos satisfacer de forma rentable.

Uns dos milions de passatgers passen cada any per l'aeroport de Girona, que aquest estiu tenia connexió amb 49 destins de 15 països diferents. El repte continuen sent els vols d'hivern i els vols regulars a la península. Actualment, un de cada quatre vols que surten de Girona van al Regne Unit.

Trens, ferrocarrils a la Generalitat, autobusos, tot el transport públic de la Generalitat tindrà una mateixa marca. El govern unificarà la identitat visual de tots els mitjans, també del tramvia i del metro i de les bicicletes i tots. Joan Garcia, bon dia. Hola, bon dia, Estel. Compartiran una mateixa identitat corporativa. Per què?

Per reduir la fragmentació actual i crear un sistema simplificat i fàcilment identificable pels usuaris, segons consta el concurs que ha sortit a licitació per dissenyar aquesta nova marca. Un contracte amb un pressupost de 250.000 euros, això només pel disseny de la nova marca, que també inclouria empreses públiques del sector, com Ifercat, que és la que gestiona les infraestructures ferroviàries, o Simalsa, que controla les plataformes logístiques públiques. Es desplegarà en quatre grans àmbits, aquesta nova marca, Transport ferroviari, per carretera, mobilitat personal i infraestructures. I el canvi es farà per etapes. Primer, la nova marca conviurà amb les actuals. En una segona fase, la marca mare guanyarà pes visual, tot i que encara veurem les existents, i al final totes s'integraran, llavors sí, a la nova marca. Un canvi que es posa en marxa en un moment que es traspassa. Recordem-ho, Rodolíes, a la Generalitat, que s'amplien les concessions dels autobusos interurbans i que s'ha d'implantar la T-Mobilitat a tot Catalunya.

Els mesos d'estiu han portat un repunt dels anuncis i dels problemes també amb els pisos turístics i legals a Barcelona. La Núria, una veïna de la Barceloneta, s'encaixava així a la bústia de queixes i denúncies del

Matí de Catalunya Ràdio. És un mal de cap que tenim, primer perquè no tenim vivendes per la gent del barri. I aleshores això és un continuo passe de gent. Això comporta que poden trencar els panys a les portes dels portals del carrer. Malmès a les escales. Els ascensors també malmès per les maletes que porten, que són molt pesades moltes vegades. És un daltabaix.

L'Ajuntament ha explicat en aquest programa al Matí de Catalunya Radio que a l'agost han detectat 525 allotjaments turístics sense llicència que s'oferien a la ciutat. Jordi Canal, bon dia.

Sí, bon dia. I això és un 47% més d'anuncis de pisos il·legals dels que el consistori havia trobat abans de l'estiu al maig. Amb tot aquest agost, la xifra ha passat lleugerament més baixa que l'agost de l'any passat. L'Ajuntament recorda que des del 2018 ha aconseguit desactivar més de 16.000 anuncis d'aquest tipus i que s'ha passat dels 6.000 pisos ilegals d'actius a una mitjana mensual d'uns 300 o 400. Airbnb continua sent la plataforma que concentra més il·legalitats, també és la més utilitzada. La companyia assegura que disposen d'una clàusula estricta segons la qual, si els propietaris no acrediten que tenen una llicència, l'anunci no es publica.

I també amb en Marc Vidal per saber quins continguts són els destacats avui al web i a l'app de 3catinfo. Marc, bon dia. Què tal, bon dia.

Què destaquem avui? Doncs avui, bàsicament, festes de la Mercè. Que sàpigues que les festes no tenen un origen històric, no és una data concreta el 24 de setembre, perquè hi passa res, no és allò de que es una guerra o que és una ciutat, res, tot això, res, és un, diguem que està com inventat, en el sentit que va ser a finals de segle XIX, una persona que després va ser alcalde, Francesc de Paula, Riso Taulet, que abans. Home, Riso Taulet. Es veu que venia a visitar, diguem, a Barcelona, un rei d'Espanya, Madeu de Saboya, el 1871, i va decidir fer unes festes en honor d'aquesta visita, i eren el dia 24 de setembre, perquè era la patrona de Barcelona.

O sigui, ve de l'agenda d'un rei espanyol,

diguéssim. Sí, pràcticament. I aquí també el gran debat que hi ha, i que també podreu llegir en aquest article de 3catinfo, és la patrona de Barcelona, per què la Mercè? I per què un copatronatge, com sabeu, que no hi ha Santa Eulàlia? Exacte, que en tingui dues. I el més important del dia, que és que sembla que avui no hi ha llàgrimes de Santa Eulàlia.

Ah, no, ja ens ho ha dit, eh, el Francesc, que la setmana de les normalment més plujoses

ni una gota enlloc. No veig que n'hi hagi, que sapigueu que Santa Eulàlia plora perquè va deixar de ser la patrona de la ciutat i va passar a ser copatrona amb la Mercè. Pobra, la va desbancar la Mercè. Cada any per la Mercè acaba plovent i són les llàgrimes de

Santa Eulàlia. Doncs, escolta, molt interessant, exacte, anava a dir molt interessant i que, a més a més, sembla el preludi del que farem a partir d'ara, que és la pregunta del Trivial.

Avui la pregunta del concurs no és d'història, ja podeu anar apuntant-vos i aprenent i memoritzant que això és els dilluns que fem la pregunta d'història. Avui és dijous i, per tant, toca cultura. Com sempre, en Quim Balaguer ara us plantejarà quina és la pregunta i tindreu tres opcions. La pregunta d'avui és

I

la resposta, com ja sabeu, a l'últim minut del programa, a la una i cinquanta-nou minuts.

I ara sí, anem a la Mercè.

Amb aquesta festa, la copatrona, que torna a convertir la ciutat en un gran escenari obert per desplegar un centenar de propostes d'arts escèniques que conviden a la celebració. Fins diumenge, set espais a la ciutat acullen una programació gratuïta amb companyies catalanes, estatals, també internacional, i aquest any amb Xangai com a ciutat convidada. Entre aquests escenaris n'hi ha un de nou aquest any que s'afegeix a la programació d'aquesta Mercè. És la plaça de les Glòries, que s'estrena com a nou espai de festa. I s'hi ha passejat la Marta Vives. Marta, bon dia. La plaça de les Glòries ha quedat petita davant de l'afluència de milers de persones que estan seguint algun dels espectacles simultanis que ocupen aquest punt de la ciutat. Cristina Cazorla és la comissària artística d'aquest espai.

I ja, bueno, no ho podeu veure, però espero poder transmetre la quantitat de gent que tenim aquí. Vull dir, les girafes van perseguides, jo et diria així, a bote pronto, com per unes 800.000 persones, però és cert que després la resta del parc està salpebrat d'espectacles.

Espectacles de circ, dansa i jocs, però també reivindicació com la de l'artista andalusa Laura Morales amb el seu Nova Bèstia.

Por un lado era una reivindicación doble de la danza contemporánea y del pastoreo, también siendo mujer, y traerlo a la ciudad, como meter fardos de paja, lenguaje como de onomatopeya, como de rebaño, de silbido, los encerros.

I és que són moltes les persones que han escollit aquest nou espai de la ciutat per celebrar les festes de la Mercè i això ha causat aglomeracions i algunes queixes.

Segur que Glòria serà un bon espai perquè al ser tan gran estarà més esponjat i després hem arribat aquí i la mercificació és tal que malgrat això, com deies, fa difícil.

Hi ha molts nens i nenes i molts adults.

Falta una mica més de lloc pels pares. Nosaltres hem quedat aquí fora per respectar els altres pares amb nens més petits que estan pujats aquí als ombres.

És només un dels punts on Barcelona celebra la seva festa major. Un altre ha estat, per exemple, a la plaça Sant Jaume, que ha acollit la jornada castellera amb les colles. Un altre ha estat, per exemple, a la plaça Sant Jaume, que ha acollit la jornada castellera amb les colles de la ciutat.

Guardo en els meus llavis el gust del teu entrecuix. Oh, Mercè.

Mercè, la Festa Major de Barcelona, que també pot ser una ocasió per celebrar la gastronomia amb plats de sempre o amb innovacions culinàries. Òscar Callau, bon dia. Bon dia, Estel. Que avui ens presentes una selecció de postres especials per a aquests dies festius a la capital catalana, creades per diferents xefs i mestres pastissers.

Comencem la ruta amb les postres oficials de la Mercè des de l'any 2021, el pastís de figues i ametlles que van proposar el cuiner Jordi Vilà i el pastisser Antonio Baixur quan es van adonar que

Barcelona no tenia postres de festa major. Ens recorda la història el pastisser i professor

de l'escola Hoffman, Martín de Luca. L'any següent,

la recepta es va compartir amb el gremi de pastisseria de Barcelona. A home l'elaborem amb figues i ambella, una melaca de iogurt i té de roses.

Tom Cortés, flaquer de l'obrador Sucal del carrer Rosselló, estrena aquestes festes de la Mercè un brioix reproduint el dibuix de l'icònic panot en forma de flor.

Transformant el panot en una cosa dolça, amb molta mantega, vainilla, pell de llimona, i, a més a més, feta amb la nostra maçamara, l'eulàlia. L'any, el restaurant de carns a la brassa de la xef andalus Dani García, situat a l'hotel Hyatt Regency, ha encarregat al xocolater usonenc Lluc Cruzelles unes postres per celebrar la Mercè. Una proposta, això sí, força exclusiva, que només es podrà tastar des de la Diada de la Mercè fins diumenge 27.

Un postre molt xocolater, però a la vegada molt fresc, utilitzant una xocolata d'origen únic indonèsia, que és una oportunitat també per portar més en valor el postre, per festivitats tan assenyalades com pot ser la Mercè.

Perquè amb tu sempre es mi tristeza.

Catalunya al dia amb Estel Baté. Doncs tot això a la Mercè. Sentíem també abans la Marta que ens deia que hi havia diada castellera amb les colles locals i avui hi ha més castells també a les festes de Santa Tecla de Tarragona. Tornen a ser protagonistes els castells amb els pilars caminant. És un dels espectacles més genuïns que es poden viure a càrrec de les quatre colles locals. Anem doncs cap a la plaça de les Cols i tenim el nostre company en David Prats de l'equip del Tres Rondes. David, bon dia. Bon dia.

Bon dia. La tradicional baixada dels pilars per ordre d'antiguitat. Moltíssima gent a la plaça de les Cols, també carrer Major, per seguir aquesta Diada de la Mercè. I ja acaben els castells de

Santa Tecla, perquè clar, és que teniu el concurs ja aquest cap de setmana, no? S'ha de reposar una mica.

Sí, aquest concurs de castells que té diumenge la jornada de Torredembarra a la plaça del Castell a partir de les 10 del matí i el cap de setmana que ve, dissabte 3 d'octubre i diumenge 4 d'octubre, les dues jornades a la Tàrraco Arena Plaça, la gran final de diumenge amb les 12 millors colles classificades del rànquing estrella. Participaran 42 colles. També moltíssimes activitats que s'organitzen al voltant d'aquest concurs de castells i que ho seguirem ben de prop a Catalunya Ràdio i també a 3Cat Info.

Des de la plaça de les Cols, a Tarragona, Pilar Escaminana amb el nostre company del 3Rondas, en David Prats. Gràcies, David. Bon dia. Bon dia. Tres minuts i tres quarts de dues. Parlem d'oli ara. Els petits productors del Priorat s'uneixen per promocionar el seu producte. Volen desmarcar-se dels grans productors i posar en valor la defensa de la biodiversitat i el paisatge. Tornem a Tarragona, no per parlar de Castell, sinó d'oli. Manel Sastre, bon dia de nou. Hola, bon dia de nou. A veure, com funcionarà aquesta iniciativa?

Mira, de moment s'ha creat aquesta nova associació que el que vol fer és aplegar tots els petits propietaris que ho vulguin, propietaris d'oliveres, que de fet molts ja es fan el seu propi oli. L'objectiu és reivindicar la qualitat d'aquesta producció que fan i promoure la conservació del paisatge tradicional de la comarca. Ens ho explica el Ricard Miró, que és l'impulsor del col·lectiu. Són produccions molt petites, empreses petites familiars, i a través de l'associació

el que volem és diferenciar-nos una mica i posar en valor que el producte prové d'una agricultura que és 100% ecològica, que intentem protegir la biodiversitat, el paisatge,

una mica també el patrimoni agrícola tradicional que tenim aquí. Aquests productors recorden que moltes de les varietats que conreen, de fet, no les poden envasar dins de la D.O.P.C. Urana. El que proposen ara és mantenir totes aquestes varietats autòctones, també recuperar les ancestrals i diferenciar-ne la producció.

Realment no tenen res que veure els olis que es fan en una comarca com el Priorat, que és una comarca molt seca i molt dura. Els olis que realment es fan baix al que seria

la part del camp de Tarragona. Nosaltres al final el que busquem és treballar amb les varietats locals d'aquí, com serien Rojal, Negret o Farga,

que són varietats que convivien aquí antigament, i que aquestes varietats el problema que tenien o que tenen és que són poc productives i generalment la gent no s'arrencava.

L'associació no preveu crear una denominació d'origen pròpia, sinó que el que farà serà un segell de qualitat per al seu oli i posar en valor la feina que estan fent per dinamitzar i promoure la cultura de l'oli i també l'oleoturisme regeneratiu.

L'Ajuntament de Ribes de Farasea, al Ripollès, ha habilitat un camió cisterna per subministrar aigua potable a uns 600 veïns. Són els que s'abasteixen d'un dipòsit on el nivell d'arsènica a l'aigua supera, tot i que per poc, el límit permès. La reparació definitiva trigarà i, mentrestant, hauran de fer servir aigua d'aquest camió cisterna. Des de Girona, Maria Rovira. Es calcula que es trigarà encara unes setmanes a tenir els nous filtres i de moment, a part de la població, no pot utilitzar l'aigua de l'aixeta ni per cuinar ni per beure, segons ens ha explicat l'alcaldessa Mònica Sant Jaume. Estem parlant d'uns filtres per filtrar l'arsènic que valen uns 80.000 euros. Per tant, estem parlant d'una despesa important. En el moment de fer la contractació d'emergència, ens diuen que el subministrament tardarà aproximadament de quatre o sis setmanes, tot i fer-ho d'emergència. No són uns filtres d'aigua normals i corrents i, per tant, no estan a l'abast. I és en aquests moments on el servei jurídic de l'Ajuntament es posa a treballar per fer aquesta contractació d'emergència i, paral·lelament, poder fer aquest abastament d'aigua potable al municipi. Entre 600 i 700 veïns s'abasteixen del dipòsit on s'han de canviar els filtres de control d'arsèmic. I tres barrancs de la Vall d'Avui rebran actuacions per reduir els efectes de les pluges torrencials i altres fenòmens meteorològics extrems. Són els barrancs de Remediano, Arenys i Ribampietro, on s'aplicaran solucions basades en la natura. Des de la Vall d'Avui, Pau Rovira, bon dia. Hola Estel, bon dia.

Sí, exacte. I això vol dir actuacions que aprofiten els processos naturals i la vegetació per reduir els riscos i fer més resilient el territori. El projecte es desenvoluparà entre aquest any i fins al 2028, on també es preveuen accions de divulgació amb la població, tallers sobre tècniques de plantació i activitats amb les escoles i les famílies de la vall. Són Solers Letang, directora general de

canvi climàtic i qualitat ambiental. El projecte aplica solucions basades en la natura per reduir, en aquest cas, el risc associat a les pluges torrencials i també protegir la població i els ecosistemes. I bé, és una actuació que forma part d'una estratègia que és molt més àmplia. De fet, hi ha una trentena d'actuacions.

No és la primera actuació, però, d'aquest tipus aquí a la vall d'avui. Al barranc d'Arilla Vall ja s'hi han fet treballs per reduir risc d'esllavissades i d'espreniments provocats

per les pluges intenses, amb tècniques de revegetació i estabilització del terreny amb materials naturals i de proximitat. La iniciativa té un pressupost de 570.000 euros.

Figueres, Púbol, Portlligat i, per extensió, l'Empordà, s'obren un altre cop al món. I és que des d'avui fins al 31 de gener, Salvador Dalí té una cita al Palazzo Reali de Milà, a la mostra Dalí i Moda, una mostra que s'inaugura coincident amb la Milano Fashion Week.

I estem parlant d'una exposició amb majúscules, una exposició única, no? Laia Claret, bon dia. Hola, Estel, bon dia. Doncs sí, mira, podem parlar amb la directora

dels Museus de l'I, Montse Agué, que és a Milà. Montse, bon dia. Bon dia. Bon dia. Estem parlant d'un projecte immens amb més de 200 peces entre obres, mestres, vestits,

col·leccions, joies I és que Dalí i la moda és una exposició que va més enllà de la moda en si, no? De la modernitat de les peces. El Dalí avantguardista també parla, parla de l'època de la publicitat, de les escenes performance que feia, no? Per exemple.

Sí, sí. Aquesta exposició el que ens vol dir és que la moda no és només un espai de creació i col·laboració. Sinó que també pot ser una forma d'expressió personal, d'autorepresentació. Dalí i Gala s'autorepresenten i des de ja molt jove Dalí en té la moda com un territori on experimentar i projectar el seu imaginari. I moden tota la seva complexitat. Per exemple, tothom remet als bigotis de Dalí, als seus bastons. Com Dalí i Gala vestien diferent quan eren a Port Lligat, d'una manera molt més casual, o quan eren a París, Nova York, quan eren en societat, no? I la imatge la volíem projectar a través de grans fotògrafs de moda, com Man Ray, Cecil B, Tom Horst, també en col·laboració amb dissenyadors, a través de revistes com ara Vogue o Harper's Bazaar. Era acostar-se a aquesta cultura de masses i donar una imatge volguda. I l'Empordà,

el Museu de l'Ida Figueres, Púbol, Portlligat, hi tenen un paper primordial aquí a Milà, no? Exacte.

Bona part de les pintures provenen del Teatre Museu Dalí de Figueres, la indumentària del Castell de Púbol. Per primer cop, tanta indumentària surt del Castell de Púbol i Portlligat, com el lloc que els uneix tant Púbol i Portlligat, són Dalí Gala, aquesta gala Salvador Dalí. I Púbol, per tant, té un paper també destacat a aquesta exposició.

I els vestits i els accessoris, la indumentària, ja va ser, com deies tu, una identitat de Dalí, de gala.

De fet, Dalí va treballar sense complexes amb dissenyadors del moment, per exemple, amb Christian Dior. Quines col·laboracions s'hi poden veure, aquí, Montse?

Sí, ens hem centrat en les quatre. A part de Dior, com molt bé dius, hi ha la representació de Coco Chanel, del Cesc Caparilla i Paco Rabanne. Són quatre dissenyadors amb els quals va col·laborar. Va col·laborar creativament, no només portant els seus vestits, sobretot cala, sinó també col·laborant, des del disseny de vestuari fins ballet, publicitat. Etc. Vull dir que va ser una col·laboració molt àmplia i fins i tot d'amistat. Ells van estar a casa de Coco Chanel, a prop de Mònaco, abans de marxar cap als Estats Units. L'amistat també va ser molt estreta. Dior, abans de dedicar-se a la moda, era galerista i va ser un dels primers galeristes de París que va exposar a Obrasiva. Per tant, unes relacions de complicitat d'aquells anells 30 tan potents. Doncs ja ho veus, Estel,

una part de l'Empordà s'exposa a Milà. Gràcies, Montseguer, directora dels Museus de l'I. Bon dia i bona exposició. Bon dia, moltes gràcies. Doncs moltes gràcies, moltes gràcies, Montseguer. També gràcies, Laia Claret, per explicar-nos aquesta nova i única mostra internacional del geni empordanès. La podreu veure fins al 31 de gener al Palazzo Reale de Milà.

Cataluña al día.

I ara amb aquesta música viatgem cap al segle XVIII i cap a Castellciutat, a la Seu d'Urgell, que va ser un dels últims bastions dels austracistes a la Guerra de Successió. La Seu d'Urgell, Joaquim Albalate, bon dia. Hola, Estel, bon dia. I ara us rememoren amb una jornada de recreació històrica. Exacte, reivindiquen que fa més de 300 anys i sota el comandament de Josep Moragues, la Seu va ser un dels últims grans escenaris de la

Guerra de Successió. Va capitular el 28 de setembre del 1713, un any abans que Cardona i Barcelona. Ana López és la responsable de l'Espai Armengol al Museu de la Ciutat.

Tot i que a vegades que hem parlat que hi ha molt centralisme i que es parla molt també dels fets amb el jaciment del Born de Barcelona i que Barcelona també resisteix un any més, Cardona i la Seu d'Urgell i aquí, que és la ciutat, passen uns fets històrics, hi ha una capitulació, però sí que, sobretot, la figura del general Moragues és una figura també important, va estar comandant tota aquesta zona d'aquí del Pirineu, un lloc estratègic. I per recordar-ho faran dissabte una jornada de recreació històrica als mateixos escenaris, Castell Ciutat i la Torre de Solsona. Hi haurà un campament històric, una demostració, farem valls històrics amb música del segle XVIII, hi haurà desfilada, farem una exhibició de combat. Llavors hi haurà també dues passis de visita guiada. És el primer cop que aquí a la Seu es fa aquesta jornada de record de la Guerra de Successió, tot i que durant tot l'any ja en parlen des del museu i a les visites guiades.

I l'escriptor i col·laborador d'aquesta casa, Mario Serra, ha rebut el Premi Difusió en el marc de la Setmana del Llibre en Català, que se celebra aquests dies al Passeig Lluís Companys. Sí, Serra rep el sisè guardó d'aquesta categoria, que en edicions anteriors ha distingit noms com Xavier Graset o David Guzmán. El Premi Difusió és el reconeixement que Editors.cat fa en el marc de la setmana a un personatge públic que destaca per contribuir de manera notable a la divulgació, promoció i producció de l'edició i la literatura en català. Mario Serra agraeix amb aquestes paraules la distinció.

Jo sempre he advocat per la naturalitat en la difusió, és a dir, sí que em sento molt

honorat per aquest premi com a difusor, i professionalment jo m'he dedicat a parlar

de llibres des de tribunes tan escrites com audiovisuals, hi ha el Lectoràlia Catalunya Ràdio, l'Alexandria, el Canal 33, però jo el que he fet sempre és parlar de les coses que m'apassionen amb els meus entorns immediats.

La setmana del llibre en català s'allarga fins diumenge. Molt bé, doncs gràcies, Montse Pujol, bon dia. Bon dia.

Sis minuts i les dues del migdia. Com sempre, en dediquem cinc a parlar d'esports en desconexió per les quatre demarcacions aquí a Barcelona. Eudald Serra, bon dia. Bon dia, Estel. Comencem parlant del Barça femení, que es va estrenar ahir al vespre a la Champions, golejant al París Futbol Club per 5-2.

Les vigents campiones de la competició van sumar la primera victòria de la Lligueta amb dos gols d'Eva Pajor i un també de Caroline, de Clara Serra Jordi i de Caroline Graham. Sentim precisament una de les golejadores blaugranes d'ahir, Clara Serra Jordi.

Sí, la veritat que molt contenta pel meu primer gol a Champions, molt contenta per la victòria de l'equip i pels tres punts.

Al París es va avançar molt d'hora amb un gol al minut 5, però l'equip que entrena Pere Romeu va aconseguir capgirar el marcador ben aviat i a la mitja part ja guanyava per 4-1.

Creo que ha sido lo mejor del partido de hoy, la reacción que hemos tenido después del gol. Pongo en valor la victoria de hoy por las que somos, por las que estamos a día de hoy, por. Terminar el partido con tanta futbolista joven también por tener que hacer modificaciones de posiciones, todo esto lo pongo en valor. Pongo en valor la reacción que ha tenido el equipo después de encajar el primer gol cuando somos un equipo que no estamos muy acostumbrados a ello.

El Barça va acabar el partit jugant amb diverses jugadores joves del planter, com ara Laia Cavetas, Carolina Ferreira i Lua Arufe.

Clàudia Pina va haver de ser substituïda per unes molèsties físiques i pendent de les proves que li faran les pròximes hores.

Tot indica, però, que no es tracta d'una lesió important. Precisament, la Roma serà el pròxim rival del Barça a la Champions femenina. Aquest partit es jugarà dimecres de la setmana que ve.

Encara en futbol, aquest vespre ha debutat el terrassenc Xavi Hernández com a nou seleccionador dels Països Baixos.

Avui es juguen els primers partits de la UEFA Nations League i dels enfrontaments

d'avui destaca el partit que jugaran els Països Baixos i Alemanya, el Jochen Cruyff Arena d'Amsterdam, i que suposarà, com deies, el debut del terrassenc Xavi Hernández com a seleccionador narlandès. En Alemanya també s'estrenarà Jürgen Klopp com a nou tècnic de Klopp. N'ha parlat precisament l'entrenador de Terrassa.

Jürgen Klopp és un dels millors entrenadors del món els últims anys. Ho ha fet molt bé i el respecto molt. És un gran desafiament personal per mi, per l'equip i per tot el país jugar contra aquest tipus d'entrenadors i seleccions.

Dissabte la selecció espanyola s'enfrontarà a Anglaterra a Wembley. D'aquest partit n'ha parlat avui el davanter

anglès del Barça, Anthony Gordon, així com també de les diferències del joc entre els dos equips.

No tenim aquesta fortalesa de controlar els partits com fan els jugadors d'Espanya. No és una cosa que estigui en nosaltres i no crec que sigui un aspecte que es pugui ensenyar. Ara que jugo a Espanya puc parlar amb una visió educada de com mantenen la pilota. És molt diferent del que havia viscut fins ara. No estic segur que podem arribar-hi, segur que podem millorar. El jugador del Barça ha també afegit que el seu company, l'Amin Yamal, és ara mateix el millor jugador del món. És difícil per mi, perquè encara no em trobo en aquest nivell. És més aviat cosa dels periodistes o els seguidors, ara per ara. Per mi, estar entre un d'aquests dos, pensant en el que han aconseguit, La mena de jugador que és, és absurd, amb 19 anys. Ha arribat a tot el nivell possible. Si la Mina és el millor del món, crec que sí. Les coses que fa, com a jugador pur, les seves capacitats, és el número 1. Però per mi és complicat dir-ho, perquè jo no ho soc.

El Barça de Bàsquet, en aquest cas, debuta aquest vespre a l'Eurolliga.

Revent la Nadal UEFES d'Istanbul. Serà el primer partit d'aquesta temporada al Palau Laugrana dels d'Alexander Sekulic. El técnic eslové demana una reacció dels seus jugadors després de la derrota diumenge a la final de la Supercopa ACB.

Dels jugadors, després de la derrota contra el Juventut, demano una reacció, una reacció en termes de més energia i a pujar el nivell defensiu, perquè aquest EFES és un equip construït per jugar la fase final de la Europa.

Els Blaugrana tenen per avui la baixa de l'Alepivot Tosan Evwoman. El Barça-Nadalusefes començarà a dos quarts de nou del vespre i el podreu seguir a la transmissió que en farem a l'Apte Catalunya Ràdio i també a la plataforma 3CAT.

I acabem parlant d'hoquei patins i de Waterpolo.

En Waterpolo ahir es va jugar un partit pendent de la Lliga, Mediterrani 15, Sabadell 17. I en Ukei Patins, el Vilafranca, a jugar aquest vespre a partir de les 9, partit a la pista del Lleida Llista, Lliga Catalana Masculina, primera jornada. Molt bé, gràcies, Eudald, bon dia. Que vagi bé, bon dia.

Catalunya al dia, amb Estel Batet. Vinga, i anem per la pregunta del dia. Avui és dijous, avui tocava cultura. Recordem quina pregunta plantejàvem els oients, Quim.

Quin intèrpret català acaba de ser ordenat amb el Premi Nacional de Teatre que atorga el Ministeri de Cultura?

Com sempre, tres opcions, amb la. Oriol Pla. Amb la Bem. Julieta Serrano. I amb la Sem. Josep Maria Pou. I la resposta correcta és. És la A, Oriol Pla, que ha estat guardonat

pel seu paper a l'obra Gola. Julieta Serrano va guanyar el mateix premi el 2018 i Josep Maria Pou

va rebre el guardó l'any 2006. Doncs avui pregunta molt estretament vinculada a l'actualitat, perquè és un premi que vam saber ahir, Oriol Pla, del Ministeri de Cultura. Nosaltres hi tornem demà, amb més històries i més preguntes, que acabeu de passar un bon dijous.