Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 15/09/2026

Són les 3. Fa una hora hem començat aquest Catalunya Mitjà explicant-vos que el govern espanyol ha donat el tret de sortida a l'ampliació de l'aeroport del Prat amb una inversió de 1.700 milions d'euros que serviran per ampliar i per modernitzar les terminals ja existents i per iniciar les mesures que han de compensar l'impacte ambiental del projecte. El que és pròpiament dit l'ampliació no s'afrontaria fins l'any 2032 que és quan s'acaba aquest període d'inversions i s'ha d'aprovar el següent. També hem passat pel Palau de la Generalitat, on el govern ha aprovat el pla per climatitzar totes les escoles públiques del país. Això l'endemà que el president Salvador Illa demanés un pacte nacional per superar la crisi educativa. I ens hem fixat també en la inflació, que està desbocada al 4%, per culpa sobretot de l'encariment dels carburants i de l'electricitat. Tot això us ho hem explicat a la primera hora del Catalunya Mitjà. Ara, però, què més podem afegir? I Joan Bota?

Doncs és notícia de fa pocs minuts. El Tribunal Suprem ha rebutjat altra vegada amnistiar per ara Carles Puigdemont després de l'aval d'Europa a aplicar-li aquest oblit judicial pel delicte de malversació, tot i la decisió d'avui. El jutge Llerena podria acabar aplicant l'amnistia d'aquí unes setmanes quan s'espera que el Constitucional els resolgui favorablement els recursos que té acumulats, com reconeixien la setmana passada fonts mateixes del Tribunal Suprem. A l'interlocutori d'avui, el jutge Llerena decideix no aplicar l'amnistia. Perquè considera que Puigdemont i també l'exconseller Toni Comín van obtenir un benefici personal amb les despeses polítiques i públiques que hauria utilitzat per organitzar el refèndum de l'1 d'octubre i que la justícia europea no va arribar a entrar en aquesta interpretació. Mentrestant, sobre la notícia del dia, sobre aquesta qüestió de l'aeroport, que ara explicaves, els ajuntaments del Prat, de Llobregat i de Gavà, dos dels municipis a tocar de les pistes d'aquest aeroport, ja han reaccionat a aquest primer pas per l'ampliació. L'alcaldessa del Prat, Alba Bou, creu que a l'hora d'invertir s'hauria de prioritzar Rodalies. I la de Gavà, Gemma Badia, considera que hi sortiran guanyant perquè no tindran tant soroll. Les podem sentir.

Considerem també irresponsable que, mentre Rodalia segueix sense funcionar, molts mesos després de l'esclat d'aquella gran crisi, el nostre govern segueixi opinant que val més la pena invertir aquests mil milions, aquests pressupostos mil milionaris, a una infraestructura al servei d'uns pocs, que és l'aeroport.

L'ampliació de la pista, doncs, per nosaltres és una bona notícia, no només per la necessitat que pugui tenir l'aeroport, Barcelona, l'economia, etcètera, sinó com a municipi el que més ens interessa és que no ens afecti el soroll de la manera

que ens afecta a data d'avui. I, per cert, és notícia d'ara mateix. Està interromputa la circulació a la línia R4 de Rodalies entre Molins de Rei i El Papiol per l'atropellament d'una persona. Fins demà. I l'audiència de Lleida ha començat aquest matí el judici del conegut com a cas carreteres, en què l'excap de carreteres de la Generalitat a Lleida, Jordi Benet, s'enfronta a una petició de 12 anys de presó per suposades irregularitats d'obra pública. Podem anar a Lleida, Pere Joan Álvarez. Hola, bona tarda. El mosso instructor del

cas ha dit que del telèfon intervingut de Benet es va deduir una relació molt estreta entre ell i els empresaris de la constructora MJ Grues.

Es una relación muy intensa, mantenida en el tiempo y con un grado de afinidad que sería lo que podía ser la relación normal entre empresario-administración. Eran comidas frecuentes, eran comidas que no eran de menú. Era una relación y unos regalos y una atención que sobrepasaba a nuestro criterio, lo que sería un pequeño detalle de cortesía.

El band als acusats asseuen quatre persones més.

El band als acusats asseuen quatre persones més. Aquest cas és una peça separada del conegut com a cas Borea sobre suposada corrupció a la Diputació de Lleida.

Passant 4 minuts de les 3.

Des d'ara i fins

a les 4, aquí al Catalunya Migdia, amb la Neus Tomàs, directora adjunta del diari Opunés. Bona tarda. Bona tarda. L'advocada i consultora Gemma Calvet. Bona tarda. Bona tarda. I el periodista i escriptor Jaume Clotet. Bona tarda. Bona tarda. Tot bé amb les cadires o no? Sí, sí. No sé quin problema has tingut amb la cadira. Estava molt baixa i no trobava els botons de sota i al final n'he agafat un altre. Això és culpa d'en Bota. En Joan Bota es posa molt avall la cadira. Exacte. Sí, sí, però gairebé el pis de baix. I per tant tens una mica de dificultat. Sí, és incòmode. En Bota, que li diu al Santi Villas. Ai, sí. O de les botes. El primer tema del dia, ja ho sabeu, ens ve des de fora.

I els dimarts, qui ens el proposa és el David Carabent. Bona tarda. Molt bona tarda. Com estàs? Molt bé, molt bé. Perfecte, escolta'm. Vens valent, eh? Vinc valent? Home, tampoc tant. Es viure la vida de ciutat. Dijous passat, crec que era, vaig anar al súper de Plaça Letabendi, on vaig gairebé cada dia, com si fos el rebost de casa. I a la cua de la caixa s'hi va afegir una parella, entenc jo que era de l'Orient Mitjà, i ella anava amb un ni-cap. És a dir, portava un vel que li cobria tot el bust, menys els ulls, de color negre. I, ostres, va causar una impressió molt forta. Recordo mirar-me amb una altra dona de la cua i els dos van posar els ulls com taronges i em van dir, però què és això, no? I. I feia relativament poc que jo havia vist també un parell de dones amb burques al creuament d'Enric Granados amb Consell de Cent, que també em va causar una forta impressió. I llavors em vaig dir, escolta, vés a mirar com està la normativa, com estan les ordenances municipals, la legislació a Catalunya, a Espanya i tal. I vaig veure que, diguéssim, aquí tenim un l'ESFR, l'ESPACE a Espanya, protegint la llibertat religiosa i la llibertat, diguéssim, d'exposar les teves tendències religioses, mentre que a Europa està molt legislat i està gairebé prohibit el niqab i el burka, que són, diguéssim, les versions més extremes. Però la meva sorpresa

va ser major encara quan vaig veure que molts i molts països de majoria musulmana també el tenen prohibit. Ellos diuen, home, llavors com és que aquí som tan. Saps, vull dir, no sé, si. Jo segueixo, bueno, a mi em segueix causant una certa impressió forta, llavors vaig pensar, ostres, per què no fas una mica el Humphrey, te recordes el personatge aquell? Sí, del Ciministre. Del Ciministre, que era el que assessorava el Ministre, i sempre doncs li deia, escolta. Ara que està pujant, per exemple, l'extrema dreta, ¿no creus que seria una bona mesura de legislar contra l'ús del NICAP en llocs públics? Perquè així faríem un guiny, potser desactivaríem una part del racisme que s'està instal·lant. I llavors, tu mateix m'has dit que Lleida ja s'està fent. L'Ajuntament de Llede vol sancionar amb 750 euros de multa el fet d'anar per la ciutat amb el integral, que tapi tota la cara. Ho inclourà a la normativa de civisme, que es votarà al pròxim ple, tot i que de moment no té tots els suports necessaris. És l'equip de govern del PSC, amb Félix Larrosa al capdavant, qui ho proposa. Lleida ja ho va intentar fa anys i al final va ser la justícia qui li va impedir a la paeria poder legislar sobre això amb l'argument que no tenia competències. Ara ho torna a provar, a veure si censura o no,

si primer té majoria o no a la paeria i després si això té recorregut i per tant no hi ha cap jutge que els digui que no poden legislar-ho. Però en tot cas, sí que és un debat que hem. És al carrer, sobretot en el moment en què algú es troba amb algú que porta el micap o el burka i que és un debat que està al carrer i que de moment monopolitza molt l'extrema dreta en contra i a favor l'esquerra. Sí, però precisament jo crec que hi ha coses amb les que ens hi podríem ficar. A mi també em sopta quan dintre el superdeu és una persona que porta el casc posat encara i no se'l treu i llavors dius, què dimoni fa aquest? Què vol? I llavors, més encara quan està restringit a les dones i, ostres, tu. Bueno, jo el trobo bèstia. A veure. Com veu la Gemma, la Neus, el Jaume.

Jo estic molt d'acord amb el plantejament i l'agraeixo que s'atreveixi a treure aquest tema, perquè cal fer un esforç, jo crec, de repensament per part de les esquerres que sempre s'han oposat a un tema A la prohibició, eh? A la prohibició, exacte, amb un tema de sentit comú. En termes de violència masclista. És a dir, hem de focalitzar en la dona, en les dones, i és evident que hi ha moltes dones que són maltractades i no presenten denúncia. No parlo de les dones islàmiques, d'altres. Però, en canvi, la llei diu que és un delicte públic i qualsevol persona que vegi que hi ha un maltractament està obligada a denunciar. Una llei del 2004 que no s'ha reformat. Jo ho insisteixo en això perquè moltes vegades estem d'esquenes al sentit comú. Què està passant ara? Jo crec que les esquerres, de forma equivocada, i ho he conegut una mica de prop en els debats, inclús m'atreviria a dir en sectors feministes, no tots, s'han inclinat en aquest tema del paternalisme, de la integració i del respecte cap a l'home, que és qui imposa aquesta mesura. Les dones que viuen amb Manicap i amb el Burka, si tinguessin un cop de mà de l'Estat que els acull, que en aquest cas seria de l'Ajuntament que els acull, En el sentit de dir, no, mira, aquí hi ha unes normes que protegeixen la teva dignitat, la teva visibilitat i també la dels teus fills i filles,

perquè els fills i filles que van acompanyant aquestes dones a comprar, a fer totes les feines que fan de casa. D'aquesta manera estan adquirint uns valors nefastos en termes de respecte d'igualtat, de dignitat. Per tant, això s'ha de tallar, s'ha de tallar. I això no va en contra de la integració, del respecte a la llibertat religiosa, que és a les mesquites, perquè més enllà tampoc les deixen entrar barrejades amb els senyors. És a dir que estem parlant d'una coherència del nostre sistema normatiu que, com ha dit. El debit està absolutament extès, inclús en l'últim país que ho van votar, que va ser Suïssa, van aprovar la prohibició en l'espai públic. Jo crec que aquest recorregut l'hauríem de fer amb molta més contundència i, a més a més. Jo ho faria per aquestes raons que exposo, però és que a més té una utilitat també d'orientacions polítiques, perquè amb això la Núria Uriol, en aquest aspecte, té. Sílvia. Ai, la Núria. La Sílvia Uriol, si m'he equivocat, perdó. La Sílvia Uriol té tota la raó en aquest aspecte. I què passa? Moltíssima gent s'agafa aquesta inclinació política, que té molts altres dèficits, en termes de sentit comú. Llavors jo crec que hem d'acompanyar el relat i la posició d'una contundència que no tingui. Perquè dèiem, no, és que no hi ha competència municipal, i tant que n'hi ha, perquè hi ha una llei de violències masclistes, i hi ha una Constitució

que garanteix la dignitat i la igualtat. El dret es construeix amb l'equació algorítmica que tu vols construir per interpretar i vetllar pels drets superiors. I per tant, tots aquests països europeus que han fet el ridícul. És que estem a la cua i hem de ser conscients que tenim uns patrons. Des del punt de vista progressista parlo, que són potser els espais que més estan, en aquest cas és el PSC que ho impulsa, però costa molt, això aprofundir-ho internament en els partits, i jo crec que costa perquè tenim uns patrons basats més en un paternalisme que no en una coherència normativa respecte de les dones.

És que jo crec que si ets home també, però si ets dona és impossible que estiguis d'acord amb que algú pugui viure d'aquesta manera. Això per començar, no? Per tant, jo estic d'acord amb moltes de les coses que has dit. És veritat que l'esquerra ha tingut una l'esquerra a tot arreu, també a França, ha anat i ha tornat. Allà que sí que es creuen el laïcisme, no com aquí que diem que som a confessionals i després ve el papa i ens gastem el que no tenim, tants diners de tots, no? Però crec que també ha estat perquè quan fins i tot eren casos no aïllats, però molts menys, com tu deies, perquè un dels arguments que s'havia escoltat en aquesta ciutat, per exemple, era "No, només els veus a la cuea de Louis Vuitton". I no és veritat. Perquè n'hi havia a la cua de l'Uguitón i n'hi havia en molts barris de Barcelona on moltes vegades preferim no mirar. I què passa? Doncs que ara ja els barris que volem mirar i els que no volem mirar n'hi ha, no? I per tant, hi havia una certa trampa de fer veure que no estava passant, no? També perquè se n'estava fent un ús, per exemple, com dius, no?, en el cas de partits com Silvia Oriols, amb. En aquests casos pensem que defensen les dones, però també, com que sabem que es mouen per un principi racista sempre, penses, bueno, ho fa per defensar les dones i de pas per atacar a tota una comunitat. Jo no sé si la solució és que cada ajuntament vagi fent el que pugui. Jo crec que el que caldria és una legislació arreu, una legislació estatal que fixés quin ha de ser el criteri. Però mentrestant. Sí, clar, mentrestant, doncs, que l'Ajuntament suposo que anirà fent el que pugui, que ja veurem, perquè com deia l'Òscar, l'última vegada els hi van trobar. Sí, al mateix Ajuntament, per una qüestió de competències. Però jo crec que, bàsicament, tu deies, és una qüestió de dignitat, per suposat, i és una qüestió de llibertat. O sigui, tu has de poder ensenyar la teva cara, i si no la vols ensenyar, doncs, escolta, estàs en el teu dret, però no perquè sigui una imposició.

Jo tinc la sensació que s'ha de, evidentment, prohibir el ni cap, el burque, qualsevol cosa que cobreixi la cara, igual que també s'ha de prohibir anar pel carrer o entrar en un supermercat amb la cara coberta, amb un casc integral o un passamuntanyes. És a dir, jo crec que s'ha de buscar la manera legal. Però jo prohibiria, primera, per un tema de drets de les dones, evidentment, en segon lloc, per seguretat, i tercera, perquè la nostra manera de viure això no ho entén i no hi està d'acord. De la mateixa manera que si jo o una senyora catalana va a un país musulmà, doncs hi ha unes normes de conducta i de vestimenta que segurament en alguns llocs s'ha d'anar amb les cames tapades i no ensenyant els ombros, i anem allà. Això també passa amb esglésies d'aquí. Sí, i ho respectem, i per tant, al carrer, a l'espai públic i encara més en llocs oficials a Catalunya, no s'ha d'anar amb la cara tapada de cap manera. I té raó el David en una cosa, que quan comparem les coses amb altres països, a vegades aquí, en nom de la llibertat i del respecte i la tolerància, estem tirant pedres a la taulada. Poso un exemple que no té a veure amb el niqab, però una mica sí. Aquests dies, a les xarxes estan corrent missatges de gent d'Amirats Àrabs demanant a Europa que prohibeixi els germans musulmans. Què passa? Els germans musulmans és una organització que està prohibida a. Egipte, Arabia Saudita, Emirats Àrabs, Jordània, Síria, Líbia i d'altres. I en canvi, Espanya és legal, a França és legal, perquè és una associació cultural. Tothom sap del món mundial que no és una entitat cultural, és una altra cosa. Però, com que compleixen les normes, se'ls legalitza i poden tenir activitats. I en els països d'on venen estan prohibides. Llavors, a vegades, en nom d'aquest respecte de les llibertats on hem arribat, que Europa es posa sempre medalles que és el lloc del món més tolerant i més lliure hem de ser una mica més hàbils, perquè evidentment darrere de tot això, i darrere del ni cap, i no és el cas de la senyora que et vas trobar tu al supermercat, però segurament també és una eina política per molta gent, o per algunes organitzacions, i per tant, per defensar la nostra manera de viure, de la nostra gent, de les nostres dones, de les nostres filles, del que pugui passar el dia de demà, crec que s'ha d'actuar com abans millor.

I que la llibertat ha de ser col·lectiva sempre, però hi ha la llibertat d'aquestes dones. La primera llibertat hauria de ser la seva, de poder anar vestides com vulguin. Sí, però per cada dona que

vol portar el niqab. Ets massa prudent, David, perquè fa estona que. Perdó, que m'has desintegrat. Ells són professionals. Jo crec que per cada dona que va amb ni cap per llei de 40 graus perquè vol, n'hi ha 50 que hi van per pressió social, per pressió familiar.

Per això et dic que la primera llibertat és que ella, si no el vol portar, que jo crec que si pots triar no el portaries, doncs no l'hagi de dur.

No, bàsicament que venim d'un país que ha fet uns esforços bestials per secularitzar l'espai públic fins al punt que ja no celebrem el Nadal i celebrem les festes d'hivern i no sé quines històries. I llavors, si fas aquest esforç, doncs fes-lo de manera conseqüent. I per tant, fes l'esforç de secularitzar definitivament l'espai públic. Perquè ha de ser aquest espai de llibertat a partir del qual un. A casa seva, construeixi la seva espiritualitat com vulgui i l'expressi com vulgui en entorns, doncs, privats. Que, a més a més, serà més fàcil, diguem-ne, de secularitzar els islamistes si tu, primerament, estàs donant exemple i també estàs de secularitzant el cristianament, diguem-ne. Si no.

El que passa és que, a més a més, és depèn d'on posis el focus, hi ha un tipus d'argumentari o un altre. Si posem el focus, per exemple, en els infants, en tots els infants de Catalunya, en aquest cas, o de Lleida, tenen dret, per la Convenció de Drets dels Infants, en l'exposició de motius, diu que el lliure desenvolupament de la seva personalitat passa també pel respecte de drets humans. Això què implica? Que si aquests nens que van pels supermercats i nenes li pregunten als seus pares si aquesta senyora per què va tapada, li has d'explicar, no, mira, perquè està en una cultura que prohibeixen que veiem la seva cara. I això ho troben com normal. Home, ja només per protegir els infants, a tots, eh?, els fills d'aquestes dones i els nostres fills i filles. Una altra, la perversa concepció de la voluntarietat. Amb unes condicions d'opressió econòmica perquè no poden treballar, amb unes condicions de domini, perquè hi ha moltes famílies musulmanes que no porten la niqab, ni porten el burka. Per tant, estem parlant d'un sector on el subjecte masculí imposa unes regles a casa, perquè és un model absolutament patriarcal. Hi ha moltes famílies islàmiques que no participen d'aquestes pràctiques. Per tant, aquesta diferenciació també és molt important.

Tinc entès que tant el niqab com el burqa són previs fins i tot al naixement de l'islam, és a dir, que són costums previs, per tant, que no estan identificades amb I d'allòs geogràfics concrets. Clar, exacte, i llavors. Molt vinculades a Afganistan. Jo no vull portar la contrària al David, però em veig obligat, és a dir, jo. Està bé, eh? No cal estar tots d'acord. És una eminència. Jo no estic a favor de secularitzar Catalunya i traient elements judeocristians perquè. Un grup de gent que ha vingut i que tenen tot el dret del món a estar aquí tenir arguments per dessecularitzar la societat, és a dir, de la mateixa manera que dic que si venen un grup suficient de persones musulmanes en un lloc, tenen evidentment tot el dret del món a tenir una mesquita, només faltaria hi fer la seva vida, A Catalunya, és igual, a Europa, tenim una tradició i el Nadal és el Nadal i Setmana Santa és Setmana Santa. I llavors, pots seguir o no els preceptes religiosos, no és el meu cas, però construeix una manera de ser i de pensar, per cert, totalment connectada amb la teva història, que no es pot dessecularitzar, perquè si ens traiem aquestes festes. Jo quan he dit que hem fet uns esforços, és a dir, la societat catalana, la societat espanyola, europea en general, ha fet un esforç per secularitzar, per separar l'estat de l'Església, i crec que això és positiu, és a dir, una altra cosa és negar d'on vens, vull dir, la cultura, l'espai públic secular és un invent, precisament, del cristianisme, és a dir, és que no hi ha. No hi ha volta de full, és a dir, a les altres religions els ha costat. El judaís, bueno, Leibniz, que és més aviat, per tant, un jueu escapat d'Espanya a Holanda, allà arriba aquesta conclusió. Però crec que és un triomf de la civilització, que l'espai públic, si estigui alliberat de manifestacions religioses massa evidents, que puguin fer sentir a qualsevol minoria desplaçada. Això, mira, són unes regles de joc mínimes.

Amb el tema de l'ensenyament, per exemple, vam tenir aquí l'escola moderna de Ferrer i Guàrdia. El meu avi era un gran catòlic i a la família s'ha educat en el catolicisme, però el meu avi defensava i com a director d'escola ho va practicar sempre que la religió a la família i a les esglésies i a l'ensenyament. Amb visió de pensament crític, de cultura i de coneixement. I de ciència. I de ciència. Això, que ha sigut una gran aportació de la pedagogia catalana i que ha sigut també assumida per mestres i catòlics, escolta, ja és un recorregut. Ara, jo diferenciaria molt, amb això estic amb en Jaume, totalment, el debat sobre l'ANICAP i sobre el Burka amb el tema de laicisme. Ara mateix el que toca és ser molt contundents en posar-nos en els estàndards europeus en relació a la violació de drets humans. Aquestes dones, vulguin o no vulguin elles, perquè sempre volen, el que no poden és exprimir la voluntat. No poden. No poden. Tenen un context opressiu. I se suposa que tenim una normativa justament per actuar amb aquestes violències. Si estem actuant amb violències molt més petites. I aquesta per què la deixem de banda?

Doncs ja veus que has aconseguit unanimitat. Per cert, des de Lleida, la Norella Casellas, la nostra companya, ens recorda, a punt de qualitat, diu que la mateixa normativa en la que la paeria proposa que hi hagi multa per el fet d'anar tot tapada, també prohibirà anar nu pel carrer. És a dir, sembla. Jo crec que a partir de determinada data de setembre s'hauria d'anar bastant tapada. A partir d'aquí, dels 15 dies d'edat. A part, fins a dalt. A part, fins a dalt. Lleida fa molta calor, però tampoc no caldria passar-se. La roba s'ha inventat per alguna raó. Per dissimular, segons com. David Carabin, gràcies. D'aquí a 7 minuts seran dos quarts. Una pausa i de seguida anem amb el tema amb el que hem obert a les dues. Aquest primer pas per ampliar l'aeroport del Prat.

La nova temporada de l'Auditori ja és aquí.

Entrades a auditori.cat.

Viu un estiu de cinema amb la Filmoteca. Consulta en la programació a filmoteca.cat.

Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.

Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. 205 cavalls i només 4,3 litres? Sona impossible. Fins que proves el Nissan Qashqai amb 9 i Power. 205 cavalls de potència i un consum de 4,3 litres als 100 km soneixen perquè gaudeixis més i t'aturis menys. Emporta-te'l aquest setembre al teu concessionari Nissan o a Nissan.es. Xarxa de concessionaris Nissan de Catalunya.

En aquesta part del món hi ha una supercomputadora que investiga el que encara no existeix. Aquí fem lleis per a que tothom pugui tenir casa. I sopem a les millors taules del món. En aquesta terra protegim i acudim.

Fem barri i fem pinya. I fem i fem i deixem de fer.

El futur és aquí. Tot el que Catalunya posa al teu abast a gent.cat barra serveis.

Potser vivim a l'ingrés amb més futur del món.

Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

La Tarda de Catalunya Ràdio amb Francesc Garriga. Un programa pels avis. Home! Enhorabona! Moltes gràcies. Avi Bassas! L'avi Antoni! Bueno, no cal insistir. I les iaies. La iaia costurera.

Li he de portar uns pantalons aquesta setmana, t'ho dic de veritat. Amb un presentador simpàtic i de nom difícil de pronunciar. A Madrid deia Fran, perquè si dic Francesc. Serà un lío. ¿Cómo? Pues F-R-A-N. Pues no. A Madrid havia explicat Francesc mil vegades i era francès. Francesc. Francesc. Francesc. ¿Cómo? Francesc.

¡Madre mía! ¡Que no me sale! Cada uno me llama como quiere. La Tarda de Catalunya Ràdio. Vostè està aquí. Amb Francesc Garriga. Adiós.

Som Trescat.

D'aquí a quatre minuts seran dos quarts de quatre de la tarda. El govern espanyol ha donat avui el que podríem dir que és el tret de sortida a l'ampliació de l'aeroport del Prat a Barcelona. El Consell de Ministres ha aprovat una partida de 1.700 milions d'euros per ampliar el vestíbul de la terminal 1, per modernitzar la T2 i també diners per planificar el projecte de la futura ampliació de la pista i comprar terrenys per poder-la executar. És aproximadament la meitat de la inversió que es preveu per ampliar el principal aeroport de Catalunya, el setè de tot Europa en tràfic de viatgers. Tot això s'ha de fer en els pròxims quatre anys. Encara faltaran, però, els diners per tota l'obra prevista entre el 2032 i el 2036, quan, llavors sí, és quan es farà més llarga la tercera pista i es construirà una terminal satèl·lit i, per tant, pròpiament dit, serà quan es faci i s'afronti l'ampliació de l'aeroport del Prat. He sabut que és un tema que genera debat a Catalunya, que hi ha hagut. Dimenja, per exemple, hi ha convocat una manifestació amb una pila d'entitats que estan en contra d'aquesta ampliació, agrupada sota el nom de Zero Port, però també és veritat que el PSC i Salvador Illa al capdavant no han amagat mai que ells són partidaris d'ampliar l'aeroport i, per tant, que si arribaven al govern de la Generalitat, doncs tirarien endavant aquesta ampliació, que recordo que ara fa quatre anys es va tombar perquè des de la Generalitat, encapçalada llavors per Pere Aragonès, no es va comprar, entre cometes, la idea d'ENG llavors de començar a fer aquesta ampliació. Per tant, evidentment, hi ha posicions a favor i en contra, no sé com ho veieu.

Avui que hem estat amb el conseller del MAU, el PSC té una afició especial per tot el que sigui formigó i créixer en infraestructures. Que no sé si és precisament cap a on hauria d'anar el món. Personalment crec que no. També és veritat que jo soc la primera hipòcrita que dic que no puc més amb tants turistes a Barcelona i després vaig a fer el turista pels llocs. Per tant, em reconec amb aquesta contradicció permanent. Crec que hi ha una certa trampa quan ens venen que amb aquest creixement de l'aeroport, recordant Artur Mas, el que ens deia que seríem la Dinamarca del Sud, o després no sé qui ens va dir que seríem el Silicon Valley, al final ho veurem. Jo crec que això no se'ns omplirà d'enginyers i de grans cervells, que ja en venen, eh? Aquest centre dedicat a estudiar immunodeficiència i altres malalties que estan muntant els de la Fundació La Caixa, que serà referència a Europa, doncs ja vindran experts, vull dir, i amb Biomedicina està venint molta gent, no és que aquí només vinguin turistes. Però em sembla que aquesta trampa de que això se'ns omplirà i ens canviarà el model econòmic, no tinc tan clar que sigui així. I sobretot el que penso és que si el que volem és creure'ns de veritat això que hem d'anar a uns models econòmics més sostenibles, doncs. Anar fent grans aeroports, no sé si és la solució, més enllà de que aquest, a més, està situat en un lloc especialment complex des del punt de vista medioambiental. També és veritat que quan es va anunciar l'ampliació de Barajas, com li diguin ara, allà ningú es va queixar, perquè allà no tenim molta costum de queixar-se de que I aquí sí, aquí quan es mou una pedra sortim tots, no? Però crec que és una reflexió que va més enllà de si la capacitat de l'aeroport el que et diuen tots els que hi treballen i les mateixes companyies és que està molt al límit està molt al límit els que hi treballen

t'ho diuen i fins i tot alguns et diuen que hi ha algun model d'avió que no hi cap que no hi entra. I que per anar en algun model d'avió que no pot venir al Prat o que té moltes dificultats per arribar-hi, perquè no hi ha cap. Això independentment que després, òbviament, l'ampliació del aeroport no està plantejada per això, està plantejada per augmentar el nombre de passatgers.

Sí, sí, per això et dic. Però que ens venen que vindran uns passatgers que ens permetran convertir-nos en, no sé, en un gran pol de ciència i de capacitat, que jo no sé si és això.

Jo crec que abans de començar les obres haurien de transferir la competència de la gestió de l'aeroport, perquè em sembla que és molt més fàcil posar-se d'acord en això i no costa diners, i és una absoluta incongruència que muntem una gran infraestructura i després decisions centralitzades no permetin que aquests grans avions que diuen que no poden entrar, que hauríem de veure si això així és així o és un argument polític, que moltes vegades es creen aquests mantres, dificulten una optimització real d'aquesta més gran infraestructura. Parlo amb els arguments que ells donen. L'altre nivell és que és cert que hi ha una contradicció. Jo em reconec aquí, dit que primer. Vull que puguem gestionar nosaltres l'aeroport perquè conec massa situacions per als viatges que la centralització, la hipercentralització en la gestió d'ADN i del model de mobilitat espanyol, El radial, no? Sí. Jo anava a dir centralitzat, és una paraula que no m'agrada molt, però és així. L'altra és, això és important, i això no costa diners, ni és la independència. És un model de sentit racional de gestió. L'altra, estem amb una gent de 20-30. Fent esforços per reduir contaminació. Tenim una IA que contamina moltíssim. És a dir, estem en una paradoxa ara del relat formal de l'Agenda 2030, que tots hem de fer un esforç, les empreses han de rendir comptes donant els informes d'objectius sostenibles, que és un dineral fer tot això, i després ens trobem amb que cal, i aquí és on dic que tinc contradiccions, cal reforçar el desenvolupament econòmic en una societat global i, per tant, els que defensen o els arguments que porten a defensar l'ampliació del Prat, aquí poden trobar una raonabilitat. Per tant, jo en aquest sentit vull esperar a veure si s'aconsegueix el traspàs i algú el demana, perquè no he vist que aquests dies en el pacte que s'hagi fet amb Esquerra s'hagi demanat això.

Avui Esquerra ha insistit que hi hagi la possibilitat de controlar-lo des de Catalunya. És que t'ha aixecat el dit, perquè quan tu dius això seria fàcil, es demostra que no és gens fàcil, perquè no hi ha hagut manera, perquè s'ha demanat i AENA no cedeix la gestió dels pressupostos, perquè bàsicament amb el Prat i amb Barajas, ni poca cosa més, fa rendibles els altres, perquè els únics que són realment rendibles són el Prat, Barajas i potser.

Però és que això, Òscar, és tot. Si resulta que el traspàs de Rodalies ha passat per construir un consorci. És a dir, és un tema de mentalitat política. I això no podem, com que ja ho sabem, de vegades el no dir-ho és perquè ja és obvi. Doncs jo no em vull rendir a una obvietat, vull seguir-ho dient, perquè jo crec que ja molts espanyols, en sentit comú, que ho poden comprendre, això. És a dir, és un tema de racionalitat. Per tant, hauríem d'aprofundir molt més en aquests arguments de desenvolupament econòmic i de no col·lisió amb els objectius. Perquè jo no m'hi oposo. O sigui, jo no m'hi oposo.

Una pregunta, eh? El president de AENA. Maurici Lucena, exdiputat del PSC, diu que per sobre del seu cadàver.

Sí, sí, cedir la governabilitat del Prat. Evidentment, jo vull recordar que en el seu dia fa molts anys, potser us en recordareu, el Joan Puigcercós deia que era més important el traspàs de l'aeroport del Prat que el concert econòmic. O que l'Estatut, van votar que no a l'Estatut. Jo estic en contra de l'ampliació perquè, o sigui, a qui beneficia l'ampliació és un tipus d'empreses, constructores i un tipus d'empreses de l'àmbit del turisme que crec que tenen poc impacte en el bé comú. Per moltes raons. Primer, a Terra de la Neus, quan diu que ens diuen que vindran gent que ara no ve a congressos i seminaris i a recerca, i això no és veritat, quan llegim els diaris d'aquests dies, que Barcelona té un rècord aquest mes de setembre de fires i congressos. Per tant, si algú vol venir de Corea o d'Argentina, Si ha de fer una escala, la fa. En segon lloc, també estem llegint aquest estiu que comença a haver-hi gent que deixa de venir a Catalunya i a Espanya de turistes per l'excessiva calor. I per tant hi ha un tipus de gent que potser anirà a altres indrets. Començar a fer una ampliació d'un aeroport que està enfocat 100% al turisme en un futur que ja veurem com va, no té cap sentit. Tercera, tenim dos aeroports a Girona i a Reus. Que en paràmetres europeus estan a prop de Barcelona. És a dir, quanta gent ha anat a París o a Anglaterra, on sigui, i l'aeroport està a 50-60 quilòmetres del lloc on anem, agafem un tren ràpid o un autobús i ens plantem on anem. Ja m'has convençut, eh? I no s'acaba el món. Aquest argument s'ha utilitzat molt i no em volen escoltar. I després hi ha un altre argument, que per mi és la trampa, que ja l'ampliació anterior es va fer condicionada a uns compensacions mediambientals que no s'han fet 20 anys després. Llavors, ara diuen, no, farem les d'abans i les noves. I dius, home, aquí volem enganyar. I per tant, jo arribo a un punt que penso que més el turisme estiga a favor. Però amb un cert límit, que per cert se'ns diu que ha de venir menys gent que pagui més i que s'ha de desestacionalitzar el turisme al llarg de l'any, que em sembla molt bé, llavors per què ampliem un aeroport que passarà com de 50 i pico milions a 70 milions de turistes, bàsicament, no? I per tant, que jo també viatjo, eh? Això també diguem-ho tots. Però arriba un punt que dius, bueno, potser estem fent la gallina massa gran. A veure, incluem a la conversa l'economista Miquel Puig, que a més ha reflexionat molt sobre el model econòmic de Catalunya, sobre l'aeroport. Miquel Puig, bona tarda. Bona tarda. Estaven aquí els tertulians a favor i en contra. Això és el tret de sortida definitiu a l'ampliació de l'aeroport del Prat o són les feines prèvies i encara es podria estroncar, diguem-ne, aquesta ampliació?

Sí, és un pas més. A veure, no ens enganyem. Aena s'ha decidit que sigui una empresa privada, per tant, és capital privat, per tant, qui hi inverteix o qui ha d'invertir diners. I qui ha de jugar-se-les per entendre'ns de si vindran turistes o no vindran turistes, són capitalistes privats, és veritat que una part és públic, però en definitiva tota la lògica és privada, s'ha volgut que AENA sigui una societat anònima, cotitzada, amb inversors internacionals, i per tant aquests senyors són els que hauran de decidir si volen invertir o no invertir. Què passa? Que com que explota un monopoli. Les tarifes estan regulades. Llavors, el document que s'acaba d'aprovar és un document en el que l'Estat li diu, mira, jo t'autoritzo en aquest monopoli que tens, jo t'autoritzo a pujar les tarifes, penso que és un 0,3%, per compensar unes inversions que em dius que faràs. Per tant, en definitiva, és una cosa que senzillament el govern l'únic que fa és autoritzar que si AN decideix fer unes determinades inversions, li podrà recuperar-ho a base de pujar tarifes suposant que després vinguin els avions i les paguin. Però això és el risc de l'inversor. Llavors, jo penso que això és el tret de sortida. Bueno, és un primer pas, sens dubte. Jo penso que és una cosa molt positiva. L'ampliació de l'aeroport del Prat és una cosa molt conflictiva. Tots volem més infraestructures. Catalunya pateix de molta falta d'infraestructures,

sobretot ha patit en el futur de faltes d'infraestructures. Per tant, en definitiva, que hi hagi diners fonamentalment privats o la meitat privats per invertir en infraestructura a Catalunya, en principi, és bo. El que passa és que a Catalunya totes les infraestructures, a diferència de Madrid, actuen sobre un territori molt escàs, molt problemàtic, i per tant això genera molts dubtes. Jo penso que hi ha una cosa positiva en tot aquest assumpte, que en el fons el tema conflictiu, que és l'allargament de la pista de mar, que és la pista curta, es posposa a d'aquí cinc anys. Per tant, ja en parlarem d'aquí cinc anys si aquesta pista s'allarga o no s'allarga, què és el que afecta la Ricarda, el que necessita que s'hagi acomplert una autorització de la Unió Europea que només la donarà si prèviament s'han fet les compensacions que s'havien imposat a l'ampliació anterior, etc. Tot aquest assumpte, que és l'assumpte conflictiu, aquest assumpte s'aparca i es diu que en parlarem d'aquí cinc anys. Jo penso que això és una bona notícia. Perquè, a veure, els dubtes que tenim és si aquest aeroport, aquesta ampliació, és necessària o no és necessària. Clar, fonamentalment, AENA, lògicament, està pensant que fonamentalment aquí el que han de venir són turistes, perquè tots els aeroports del món, fins i tot els més de negocis, com Heathrow, és un aeroport que el 75 o el 80% dels passatgers són turistes. Per tant, aquí s'està pensant en turistes.

Catalunya necessita més turistes. Jo soc del parer, que penso que ara comença a ser majoritari, que a Catalunya no és que faltin més turistes, és que en sobren. I sobretot a Barcelona, a la costa també. A l'interior no, però a la costa i a Barcelona, que és on han de venir a l'aeroport, en sobren. Ara, això depèn de l'aeroport. Tan gran com vulguem i això no farà venir més turistes. L'aeroport de Castelló i l'aeroport de Lleida haurien portat un allau de turistes que no han vingut. Els turistes deixaran de venir si fem l'ampliació del Prat? Tampoc. Tampoc, perquè vindran per altres maneres. Vindran, si cal, vindran per Barajas i agafaran un tren i es plantaran a Barcelona. És el que fan moltíssims turistes. Cap Barcelona. Controlar el turisme sí, sí i per tant a mi em sembla que és una bona notícia que aquest assumpte de l'ampliació més conflictiva es posposi fins aquí de 5 anys perquè en aquests 5 anys les feines que hem de fer és controlar el nostre turisme i regular el nostre turisme i jo crec que redimensionar el nostre turisme que resulta que nosaltres redimensionem el nostre turisme, que és el que hem de fer. De tal manera que resulta que d'aquí a cinc anys AENA decideix que no val la pena fer aquesta ampliació, per molt que el govern li hagi dit tu tira endavant i si la fas t'autoritza una pujada de tarifes del 0,03%,

que AENA digui alto, si aquí no venen tants turistes potser que no fem aquesta ampliació. Fantàstic, però la feina l'hem de fer fora de l'aeroport.

Perquè llavors allò que a vegades es diu des del Govern o des del mateix ANO és que si pugem les taxes o serem selectius i no permetrem més rutes que portin turistes i el que potenciarem són rutes transoceàniques o convertir l'aeroport del Prat en un hub, això es pot fer? O un cop tens la infraestructura el que necessites és omplir-la i per tant si no et venen transoceànics acabaran venint low cost?

A veure, l'aeroport del Prat fonamentalment és un aeroport low cost, perquè és un aeroport de rutes europees, perquè la major part dels turistes venen en low cost, en Isiget, en Ryanair, etc. De tota manera, la manca d'espai que està experimentant el Prat des de fa uns pocs anys, és a dir, les úniques rutes que estan creixent són les rutes de llarga distància. Que són rutes també molt turístiques, però són les que més ens interessen per aquesta modificació que hem de fer del nostre model productiu a un model molt més internacionalitzat, de persones que viatgen perquè formen part del comerç internacional, de convencions, etcètera, etcètera, que sempre seran un 20% del tràfic, però són les que ens calen. És a dir, per nosaltres tenir rutes a Tòquio. Hem d'acceptar turistes japonesos perquè pugui venir un 20 o un 25% de gent que ve a fer negocis o ve a fer una convenció que venen del Japó, però sempre els avions els omplen els turistes, això sí. A nosaltres ens interessa més rutes llargues, que són les úniques que estan creixent al Prat i són la manca que tenim. La manca que tenim és d'avions molt grans, els avions més grans, que són els que volen més lluny.

Per tant, pot ser selectiu amb les rutes, però no amb els passatgers. La ruta pot ser molt llarga, però al final vindran

igualment turistes, eh? No es pot ser selectiu. Ni el govern ni la Unió Europea poden discriminar en unes tarifes que en unes altres, perquè, a veure, hi ha un lliure mercat i si gent, tots els drets del món, diria, escolti, Vostè no em pot discriminar. No pot dir que jo, perquè faig una ruta Londres-Barcelona que està plena de turistes, vostè em discrimina respecte a un avió que ve d'una altra companyia, però que resulta que han observat que hi ha un percentatge més alt de persones que no són turistes. Això dins de la Unió Europea és il·legal. La Neus Tomàs té una pregunta. Sí, hola Miquel, bona tarda. La feina és de la ciutat, de la ciutat i del país. La feina la tenim perquè tenen una lògica d'impressos privats. Hi ha negoci, jo inverteixo perquè crec que guanyaré diners.

Sí, jo tenia una pregunta, Miquel, perquè fa poc parlant amb una companyia m'explicava que Amsterdam fa un temps van començar a pujar les tarifes que paguen les companyies i el que ha fet és que. Hi hagi alguns vols que estan desincentivant d'aquesta manera alguns vols d'aquests curts, aquests que dèiem dels que són la majoria al Prat. Llavors, no sé si una manera més enllà que es pugui gestionar des d'aquí i per tant poder decidir quin tipus de viatges vols fer, que era una reivindicació de la Generalitat. En l'època del Pasqual Maragall, dels governs de Convergència, tots reivindicaven els cambis de comerç, poder fixar tu quin tipus de línies hi ha, però si també intentar, des d'un punt de vista impositiu, intentar seleccionar, tot i que la paraula no és molt correcta, quin tipus de línies tens, que això hauria de ser diena, perquè al final és qui les pot collar més o menys.

Sí, però a veure, ni a ENA posant tarifes que li ha d'autoritzar el govern, ni el govern posant impostos poden discriminar, eh? Això, o sigui, no passaria el filtre ni del Tribunal de la Competència.

No, no, no és que discriminis d'aquesta manera, sinó que si a una companya no li surt a compte volar a Barcelona, com no li surt a compte Amsterdam, doncs deixen de fer-ho. I, per tant, el que fas és una discriminació

per efecte. No, no, però què més voldria AENA que el govern li autoritzés a fer una pujada de tarifes molt significativa. Que evidentment seria dissuasòria per al Ryanair de Thor, però evidentment els d'ENAS omplirien les butxaques de diners. Què més voldria un monopolista que li permetin apujar les tarifes? El que passa és que el govern està obligat a dir no, no, no. Tu ets un monopolista, tu quan fas una inversió no pots treure més del. No sé, el que sigui, el 5%, de rendiment de la inversió. Per tant, no t'autoritzo a pujar les tarifes. És a dir, l'interès públic. L'interès públic. És contenir les tarifes.

Jo et vull fer una pregunta sobre això, Miquel, perquè la mobilitat és un dels quatre serveis d'interès general a la Unió Europea i té un estatus de protecció pública de primer nivell. Aquesta és, diem, el marc en què ens trobem en les polítiques públiques de mobilitat. De vegades, quan parlem d'ENA, de quina sort que hi ha capital privat que inverteix i tot això, ens oblidem. Que en el fons, com tu bé has dit i ho has explicat molt bé, es busca un negoci, com no pot ser d'una altra manera amb el sector privat. Es busca negoci. I justament la Neus assenyala el risc en què, si això es porta d'aquesta manera, hi ha el risc que aquesta garantia de la mobilitat que té l'obligació de procurar en termes d'igualtat i en termes de racionalitat econòmica en l'espai públic, no m'agrada dir l'administració, però la cosa pública, doncs no es pugui desenvolupar. Llavors, jo la pregunta que et faig és, tu creus que amb una política de l'Ajuntament de Barcelona que està posant en qüestió els lloguers temporals, que vol suprimir els lloguers turístics, ¿És compatible fer un efecte crida a través d'una ampliació de l'aeroport? ¿És compatible amb aquestes mesures tan dràstiques que tenen a veure amb l'emergència habitacional? ¿O hi ha la taula que hi ha alguna pota que no acaba de quadrar?

Jo penso que l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han de limitar la pressió sobre el mercat habitacional, sobre el mercat de l'habitatge, per part d'activitats. Que són poc productives. Sí, sí, però això és compatible amb rebre més turistes. Segurament un altre que són els estudiants internacionals, que també ocupen una part important del parc d'habitatges. Efectivament, això ho hem de reduir. Jo penso que ho hem de reduir.

El que et preguntava no era això, que podem estar d'acord. El que et preguntava és si això és compatible amb fer arribar més gent a través dels avions.

No, però escolta, espera, és que si nosaltres reduïm això, hem d'aconseguir que vingui menys gent. I si ve menys gent, hauria de ser A.N. que digués, ostres, no em val la pena. No recuperaré la inversió. La lògica és aquesta, és a dir, la lògica que tu has dit és d'interès públic la mobilitat. Què és d'interès públic la mobilitat? En principi garantir-la. Un servei d'interès general, és un estatus de dret. Sí, sí, però és a dir, però quina és la idea? La idea és que els poders públics han de favorir la mobilitat. Que la mobilitat és bona. Han de garantir la mobilitat, sí. Han de garantir, sí, han de garantir. Per tant, si és capital privat, han de regular-lo. Si són autopistes, com si. L'autopista de l'aeroport és el que està privat. Bueno, l'autopista ja estava privatitzada, ara ja no, però estava privatitzada. Han de garantir que les empreses inverteixin per tal de garantir la mobilitat, o sigui, per afavorir la mobilitat. El que passa és que ara hem arribat a un punt en què diem, escolta, escolta, és que potser no ens interessa. Tanta mobilitat. No, jo crec que sí ens interessa la mobilitat. El que no ens interessa és que vingui tanta gent. Llavors, el que hem de fer és prenar aquesta gent. La mobilitat, jo em penso que està molt bé, que és que puguin haver avions. La cosa és que hi hagi o no, però que hi puguin haver, això és positiu. Doncs és l'opinió del

Miquel Puig, economista, que ha estudiat molt el tema. Gràcies per acompanyar-nos i bona tarda. Gràcies i bona tarda. Adeu. Doncs, és evident, és a dir, el que venia a dir el Miguel Puig, per fer que vengui menys gent, no és qüestió de si l'aeroport és més gran o més petit, sinó fer menys atractiu, entre cometes, la ciutat. Òbviament, no ho pot ser destruint monuments, per entendre'ns, això és evident que no es farà, però, en canvi, si fas que el preu de les habitacions, que el preu sigui més car, o que no hi hagi tantes habitacions, que no hi hagi tants hotels, etcètera, pots fer que hi hagi menys gent que vulgui venir, per tant, no utilitzin l'aeroport, i que, per tant, a ella no li surti a compte aquesta ampliació. És la teoria del Miguel Puig. O pujant la taxa turística. Passa que el Miquel parla com si AN fos una cosa totalment desvinculada dels poders públics. Evidentment, si AN inverteix per ampliar el Prat, no és una decisió estanca en un laboratori. Respon a una cultura econòmica de Catalunya i d'Espanya de portar turistes. I per tant, evidentment, és una decisió vinculada a les altres. Dic que s'ampliï l'aeroport per garantir la mobilitat, però a l'hora dels poders han d'impedir que vingui més gent, ja ho entenc el que està dient, eh? És veritat que s'ha produït un punt, o com a mínim s'està produint un canvi de paradigma entre molta gent. Fins fa uns anys la gent parlava que vinguin molts turistes i se celebraven quan a les mitjans de comunicació dèiem nou rècord de turistes i la gent ho entenia com una bona notícia. I en canvi en els últims anys jo crec que no. La gent ha començat a dir, no, no, un moment, un moment, vols dir. Potser que no celebrem aquests records, potser que fem alguna cosa per reduir el turisme. Té molt a veure amb la crisi de l'habitatge. Sí, evident. I de la qualitat de vida dels que hi viuen. Tu has de poder anar a un restaurant i sopar i que no et diguin no. O prendre una copa i et diuen no. I a les 6 de la tarda ja és per sopar els turistes.

És que el problema jo crec que és aquesta interacció entre el tema de l'emergència habitacional, que no es pot negar, la irracionalitat amb la que s'ha gestionat fins ara de tots colors, la manca de previsió a mig i llarg termini. Hi ha una gran improvisació. I al mateix temps aquests projectes que venen de lluny, com l'ampliació del Prat, que el sector privat fa temps que el demana, Barcelona Global, en fi, hi ha molts lobbies que estan demanant això i que tenen les seves raons. El mateix això que deies de l'Institut d'Investigació, però jo segueixo insistint que hi ha d'haver-hi una congruència. Perquè, per exemple, si es limiten els lloguers temporals, hi ha molts investigadors que venen per un any que no tindran alternativa habitacional i hauran d'estar a hotels. O sigui, aquesta fenomenologia que jo no estic gens en contra de limitar lloguers i de treballar per garantir el dret a l'habitatge, tot al contrari. Però no amb eslògan, sinó amb mesures que siguin sostenibles, a mig i llarg termini. Perquè si no estem davant d'una mena de caos de gestió entre unes iniciatives i les altres iniciatives. I jo ho he lligat a això perquè, clar, jo crec que hi ha molts sectors que sí que volen més turisme. El sector de la restauració, el sector del taxi, el sector de. Molts sectors que volen. Volen més o el volen

o de més poder adquisitiu a vegades la restauració això sempre és complicat perquè al final llavors tornarem als temps on només viatjaven els elitistes

aquest també és una línia interessant de reflexió quin turisme volem promoure des de la igualtat i la justícia social o des de l'elitisme és que al final.

Jo compto amb això perquè els apartaments turístics, que teòricament d'aquí dos anys desapareixen a Barcelona, és un tipus de turisme familiar. Perquè les famílies van a apartaments perquè no agafaran. És impossible anar a un hotel a Barcelona, a una família. El turisme familiar, que jo crec que és bo, que els nens viatgin i gasten, per cert, bastant, si es fa això, tindran problemes per venir. Exacte. 6 minuts i seran les 4 de la tarda, tenim pendent la publicitat, fem la publicitat, la pausa i de seguida saludem el Garriga i ja pràcticament podem fer el punt final.

La nova temporada de

l'Auditori ja és aquí.

Entrades a auditori.cat.

Hola, volia comprar un taigo amb sostre panoràmic, càmera de visió posterior, ajuda d'aparcament, llums LED, vidres tintats i keiles.

Aquí el tens. Ja? Volkswagen Taigo amb entrega immediata des de 19.900 euros. Debe ser recomanat a Península i Balears finançant amb Volkswagen Bank fins al 31 d'octubre. Més informació a la xarxa de concessionaris Volkswagen de Catalunya i a Volkswagen Bonés.

A veure, repassem, ulleres, si necessari sac de dormir, també. Aigua per tres dies, sí. Si tu tampoc vols perdre't

la setmana del llibre en català, vine preparat perquè amb tot el que hi trobaràs, llibres, converses, recitals, concerts, saps quan hi entres, però no saps quan en surts.

La setmana del llibre en català, del 18 al 27 de setembre al Passeig Lluís Companys de Barcelona. Molt per veure, molt, molt per llegir.

Com et dius? Pere Nadria. Quina és la teva experiència com a cuiner? Has estat a alguna escola? Has tingut algun mestre? Això és una altra lliga. Això són dos estrelles Michelin. Arriba la història del restaurant, que ho va canviar tot.

Estàs posant a tots al límit. Tendreu tots mal. En

aquesta

part del món hi ha una supercomputadora que investiga el que encara no existeix. Aquí fem lleis perquè tothom pugui tenir casa. I sopem a les millors taules del món. En aquesta terra protegim i acudim.

Fem barri i fem pinya. I fem i fem i deixem de fer. El futur és aquí.

Tot el que Catalunya posa al teu abast, agent.cat barra serveis.

Potser vivim a l'ingrés amb més futur del món.

Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

El Liceu inaugura temporada Enveída de Verdi. Una monumental producció de Shirin Naishat i les veus d'Anna Netrebko, Anna Pirozzi i Piotr Betxaua. Del 23 de setembre al 15 d'octubre. Entrades a liceu.cat.

Comencen els Flashdays d'Ocasion Plus. Tens més de 10.000 cotxes amb un 40% de descompte. Només fins al 19 de setembre. Vine als Flashdays. Estem a prop teu amb 20 centres a Barcelona. Visita'ns. Vine a Ocasion Plus.

Els convidats de Sílvia Coppolo s'estiren al divan. El dia que vaig entrar aquí a Sant Benet, les relacions van canviar.

La idea de tenir una parella es va reconar. 18a temporada. Aquí, aquesta setmana, mano jo. Si li s'agrada, estic aquí. I si no, també.

El divan amb Sílvia Coppolo. Aquest diumenge a les 9 del vespre.

Som Trescat.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Tres minuts i seran les quatre de la tarda. Som al Catalunya Mitjà amb la Neus Tomàs, la Gemma Calvet i el Jaume Clotet, que han continuat la tertúlia donant la pausa publicitària sobre el turisme. Turisme sí, turisme no. Apartaments turístics sí, apartaments turístics no. I això ha acabat derivant en aquesta discussió. Jo crec que és ni sí ni no, és endreçat. Tots estem d'acord en que I el terme mig.

Eh, a favor. Si es pot trobar, fins ara no hi ha hagut manera. Ha sigut. Es el mercado amigo. Perquè normalment sempre és el mercado amigo. I perquè també dona vots.

És que el problema és que quan les polítiques públiques estan segrestades per discursos electorals, males polítiques públiques.

M'ha agradat molt la manera com la Neus ha

M'ha agradat molt la manera com la Neus ha demanat la paraula, que és. És sensacional. Perdó, perdó, perdó. No, no, he fet un pas enrere. No, no, escolta'm, si em criden així, jo, escolta'm, endavant, endavant. Perdó, perdó. Dos minuts i seran les quatre, dos minuts i comença la la tarda de Catalunya Ràdio. Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Eh! Bona tarda. Bona tarda. Demana pas com es demana pas a partir d'avui a Catalunya Ràdio. En direm, demana pas a l'Aneus Tomàs. A l'Aneus Tomàs, sí, sí. Si no els callo, o si no els fas callar, ells continuen, eh? Són l'autorisme de Port del Prat, d'ampliació, això, vull dir que tu mateix, eh? No, clar, a favor, a favor. Mira que avui fem el cas de l'avi pistoler, eh? Ens avançarem al sense ficció d'aquest vespre i explicarem amb el Guillem Sánchez, que és codirector del documental, aquest cas tan cridaner. Però després farem una mica de Camp Nou, que avui li han donat la final de la Champions del 2029. Tu, coneixent-te, perquè aquí hi ha dues reaccions a aquesta notícia. Una és perfecta, perquè l'aquell any guanyarem a casa la Champions, o la que imagino que deu ser Tudés.

El 99 al Barça no va passar de la fase de grups. Ens la guanyarà el Madrid a casa. Aquesta és la teva, no, Garriga? Hi ha una altra via, eh? Lluir estadi, un estadi xulo com el que tindrem.

Podem lluir el món. Jo et dic que el francès, el Garriga, és dels de. El Madrid vindrà i ens la guanyarà a casa. Quina serà ja la 18a? Veus com està aquí? Ara, ara.

L'altre dia m'han tocat el crostó que vaig dir, hòstia, el Barça. Que estiguem tan bé aquestes alçades?

El tribunero, que això va massa bé. Neus Tomàs, Gemma Calvet, Jaume Clotet, gràcies a tots tres. Fins la pròxima. Eh, adéu.

Visca-le. I deixem aquí de seguida la tarda de Catalunya Ràdio amb el Francesc Garriga o els blocs informatius del 3Cat Info. Fins demà a les dues. Adéu, adéu.