Catalunya nit, de 21 a 22 h - 09/09/2026

El Centre Nacional d'Intel·ligència va advertir tant el govern de Sánchez com el Marroc que hi havia crides per xarxes a una entrada de migrants a Ceuta. Es va alertar el dia abans que comencés i s'especificava que la informació corria en grups amb 180.000 participants. Fa poca estona que s'han desclassificat els documents, però la tempesta política ja ha començat. Bona nit, són les 9.

Catalunya NIT. Catalunya Ràdio.

La crisi de Ceuta ha pujat aquest vespre un grau més. El govern ha repetit moltes vegades que no tenia informació de l'abast, de fins a quin punt podia ser massiva l'entrada de migrants a territori espanyol des del Marroc. I aquest serà segurament el gran debat de si el fet que hi hagi una informació amb un grup, amb molta gent, vol dir que hi hagi directament milers de persones preparades per passar a l'acció. En tot cas, abans que poguéssim consultar els documents, Pedro Sánchez deia això en una entrevista a Televisió Espanyola.

Los informes que hay y se conocerán en el día de hoy, hemos tenido la oportunidad de poder leerlos todos, son informes de situación. Que efectivamente los días previos al 30 y el 31 de julio se registró y fueron objeto no solamente de reuniones entre los distintos departamentos del gobierno, sino también con la ciudad autónoma de Ceuta, se registró un ligero pico. En el número de llegadas a Nado en la ciudad autónoma de Ceuta. Pero estamos hablando de cientos, en absoluto estábamos hablando de 70.000 personas que pudieran pasar la frontera.

Els que creuen que la gestió de Ceuta pot ser l'estocada final a Sánchez ja s'han posat en marxa. El Partit Popular acusa el president espanyol de mentir. La portaveu del partit al Congrés, Ester Muñoz, li torna a demanar que convoqui eleccions.

Es evidente que el gobierno hizo una dejación de funciones manifiesta y dolosa. Tenían la información. Son responsables directos de la invasión en Ceuta y, por supuesto, de los fallecidos.

En l'entrevista que hem comentat de Televisió Espanyola, Sánchez sí que ha fet aquesta autocrítica.

Sobre la anticipación, la prevención, el tener una inteligencia lo suficientemente sofisticada como para que podamos ver en el mundo digital cómo se pueden producir estos movimientos tan importantes como se dieron los días 30 y 31 de julio, creo que es uno de los elementos que tenemos que mejorar.

De tot plegat en parlarem en directe al Catalunya Nit amb Selva Orejón, que és pèrit judicial especialitzada en ciberinvestigació.

A Catalunya, la notícia política del dia és la dimissió. Per sorpresa de Josep Lluís Trapero, ha decidit abandonar la direcció general de la policia. La consellera d'Interior ha parlat d'una decisió personal de Trapero.

És una decisió personal que, òbviament, respecto. M'hauria agradat que acabés el mandat amb les seves tasques com a director general, però no entrarem a especulacions, reconeixement, gratitud i continuïtat, això sí, amb l'emprenta pròpia de la comissària en cap i del director general de la policia, el Ferran López, per entomar la feina que crec que aquests

dos anys s'ha fet molt bé. Doncs com heu sentit, Ferran López és a partir d'ara el director de la policia i per primera vegada una dona, Sílvia Catà, serà la comissària en cap dels Mossos. La de Trapero és la sortida més sonada del govern de Salvador Illa d'aquests càrrecs, podríem dir, de segona fila, però el cert és que hi ha la sensació de degoteig. En menys de dues setmanes han canviat cinc els càrrecs. Explicarem quins.

I parlant d'un dels reptes que tenen els Mossos, la seguretat i la percepció de seguretat.

Tothom ja ha perdut. Estem venguts. Estem venguts. Si no fem alguna cosa, estem venguts.

Volem justícia! Volem justícia!

Aquest vespre hi ha hagut una manifestació més a Manresa per reclamar mesures que els permetin sortir al carrer més tranquils darrere la convocatòria. I al moviment Manresa diu prou que agrupa des de comerciants fins a veïns. Hi anirem en directe.

I en la crònica internacional connectarem amb dos escenaris avui relacionats, Dallas i Berlín. A Alemanya avui s'han vist les cares per primer cop el canseller Merz i la líder d'Alternativa per a Alemanya després de les eleccions a Saxònia i ha quedat clar que el triomf de l'ultradreta comporta un canvi de to.

A Alemanya hi viuen més d'un milió de refugiats

a qui s'han denegat les sol·licituds d'asil en més d'una ocasió. Què hi fan encara aquestes persones en aquest país? Haurien de ser deportades.

Si es fes realitat, el que vostès proponguen

Si es fes realitat, el que vostès proponguen seria una remigració, que no és res més que una neteja ètnica basada en el color de la pell i la procedència. No és res més que això.

Merz està molesta amb Trump, per cert, perquè està feliç amb l'auge d'alternativa per a Alemanya, i això ens porta cap a Dallas. Connectarem amb el nostre corresponsal, perquè està a punt de començar una convenció inèdita fins ara. Donald Trump s'ha tret de la màniga una mena de gran acta de campanya de cara a les eleccions de mig mandat previstes per al novembre.

No hi ha nit que no tinguem notícies relacionades més o menys directament amb la intel·ligència artificial i la d'avui és sonada. S'ha anunciat que OpenAI ha resolt un dels anomenats problemes del mil·lenni. No ens podem ni imaginar, per tant, la dificultat matemàtica de l'operació. Doncs bé, posteriorment, dos científics han acusat OpenAI. De plagi. Això ho haurem d'explicar bé. Per cert, Capa l'ha presentat els seus nous models d'iPhone que diuen que són centres d'intel·ligència personal. Ens els mirarem.

L'episodi de pluges intenses s'ha donat per tancat aquesta tarda sense que hi hagi sigut tan fort com es preveia i amb el debat de nous sobre si els és alert han sigut suficientment ajustats. A aquesta hora busquem un titular per la previsió del temps amb Gemma Puig. Bona nit Gemma. Bona nit.

Aquests roixats han anat marxant. Encara en queden alguns i continuaran en les immediates hores de forma irregular cap a la Catalunya central, però aquests que afectaven la costa i el prelitoral ara van marxant mar endins. S'ha notat la refrescada? Els roixats més intensos han arribat gairebé als 80-90 litres per metre quadrat. Cap a sectors del Pirineu-Prepirineu, entre 40 i 50 també en trams de la façana litoral, i sí, la refrescada es notarà aquesta nit i matinada, demà al matí, amb temperatures fresques o fins i tot fredes cap al Pirineu, demà amb una calor molt continguda, i això sí, torna a l'estabilitat.

On hem vist pluja fa ben poc és al Camp Nou. Pluja per partida doble, també de gols. El Borse s'ha estrenat amb una victòria còmoda en la Lliga de Campions. Sergi Andreu.

Sí, ha guanyat 5-1 el Feyenoord en el debut a la Champions, el primer partit de la Lligueta. Els de Flick han estat molt superiors al seu rival i al descans ja guanyaven per 2-0. Han marcat dos gols Rafinha, un altre de Yemi. Lamine ha marcat de falta directa el 77, ja a l'últim quart d'hora. I Gabriel Jesús s'ha estrenat quan feia poc temps que era al camp, ha marcat un gol de cap, era el cinquè, per tant, Barça 5, Feyenoord 1.

I el Catalunya Nit ens portarà cap a França amb Maria del Mar Bonet.

L'11 d'octubre tocarà per segona vegada la seva vida a l'Olimpia. N'ha parlat amb la nostra corresponsal a França, qualifica l'escenari del temple de la cançó Protesta. La cantant mallorquina hi interpretarà temes del seu nou àlbum, com aquest que sona, Nit, ideal pel Catalunya Nit. I és que Bonet diu que una cançó tendra també pot ser un tema protesta.

Jo no he sigut mai una cantant de cançons de protesta, com es diu, no? Jo crec que les cançons sempre ho són. Totes les cançons d'amor també. Aquesta nit jo també dormiré. Aquesta nit dormiran. Aquesta nit jo també dormiré.

Catalunya NIT. Catalunya Radio.

Les 9 i 9 minuts és la notícia ara mateix més important. Fa dies que en parlem i més que en parlarem a partir d'ara. Els serveis d'intel·ligència espanyols van informar al govern espanyol, a la Guàrdia Civil i al Marroc d'una crida a les xarxes per entrar a ceuta difosa en grups de 180.000 seguidors. Ho van fer el dia abans de l'inici de la crisi, però amb trucades i missatges informals de WhatsApp. Dirigits a càrrecs menors. És el que es pot concloure dels documents policials, militars i d'altres departaments que el govern espanyol ha fet públics avui, que també destaquen la passivitat dels agents marroquins. Àlex Giral, Robert, bona nit. Bona nit, Manel. A veure, ens hem estat mirant bé aquests papers. Què és el que el CNI va traslladar en altres organismes i cossos i com ho van comunicar exactament?

Doncs mira, anem a pams. Quan faltaven pocs minuts per les dues del migdia del 29 de juliol, un dia abans de l'esclat de la crisi, un membre del CNI a Ceuta escriu per WhatsApp a la delegació del govern espanyol, a la Ciutat Autònoma, que hi ha una crida a les xarxes per assaltar per terra i mar la frontera l'endemà, el dia 30, aprofitant la festa del tron al Marroc. Hi ha dos grups diferents amb un total de 180.000 seguidors perquè et facis a la idea de l'abast de la difusió, li diu en aquest WhatsApp. I al vespre es truquen ells dos durant 11 minuts, però no sabem què es diuen en aquesta trucada. No s'ha inclòs en aquests documents que s'han desclassificat. També el dia abans, al migdia, aquest mateix membre del CNI intenta trucar i escriu a un comandament de la Guàrdia Civil sobre aquesta difusió de l'assalt a les xarxes. I aquest li respon que està fora i li facilita els contactes dels que estan operatius. I llavors, trucada novament de telèfon de més de set minuts, en aquest cas. I ja a mitja tarda del dia 29, el CNI emet una nota als serveis d'intel·ligència marroquins informant-los que han detectat grups a les xarxes amb noms com Assalt a la Tanca de Ceuta que estan viralitzant la convocatòria i els demanen col·laboració.

Per tant, aquí tenim aquestes trucades, aquestes comunicacions. Sabem que els grups, els dos sumaven 180.000 seguidors. D'aquí es pot deduir si passaran a l'acció o no, aquest és un gran interrogant. I també que hi ha aquesta trucada, la delegació del govern a Ceuta, i no sabem fins a quin punt s'eleva a partir d'aquí el que es diu en aquesta comunicació. Això és el que hem conegut avui amb aquests arxius desclassificats fins ara, però. Què deia el govern espanyol sobre avisos previs de l'entrada massiva?

Sí, fins ara Pedro Sánchez i la Moncloa sempre han dit, sempre s'han limitat a dir que no van disposar d'avisos ni clars ni contundents de les dimensions que podia arribar a tenir aquesta arribada d'immigrants.

Puedo asegurarles que ninguna iba más allá de la descripción de los datos o del aviso rutinario, y que ninguno, por cierto, previó ni la escala ni la probabilidad de lo que finalmente se produjo.

I s'han fet un tip d'afirmar que no hi havia cap informe del CNI que advertís del que venia. Però l'última setmana d'agost, en aquelles compareixences al Congrés, van cridar l'atenció d'aquestes declaracions de la ministra de Defensa, Margarita Robles, que és de qui depèn el CNI.

Los servicios de inteligencia operan y actúan de muchas maneras. No hace falta muchas veces ir a informes manuscritos. Esos funcionarios que están allí trasladan y dan cuenta en la delegación del gobierno de esa convocatoria.

D'aquí una mica la tibantó que es deia també entre defensa i interior. Per tant, veurem com acaba tot plegat.

Què més recullen aquests informes? Doncs és bé, si hi ha grans trets entre la paperassa, el que hi trobem són nombrosos documents de la Guàrdia Civil, també de l'exèrcit, en què es parla constantment de la passivitat dels cossos i forces de seguretat del Marroc a la banda marroquina de la frontera. Una actitud que segons aquests escrits contrasta amb la proactivitat, amb la col·laboració que tenia el Marroc el dia mateix anterior a l'entrada massiva. I també contrasta aquesta actitud amb la professionalitat, diuen, dels gendarmes marroquins, per exemple, aquell mateix dia a la frontera a Melilla, l'altra frontera hispano-marroquina. El que no recullen aquests arxius manels però són pistes de qui podria haver estat al darrere d'aquest assalt, amb què es calcula que van entrar a Espanya més de 70.000 immigrants a la ciutat de Ceuta i van morir, us recordem, més de 140 persones.

Sí, perquè aquest és l'altre punt de la polèmica. Una és si se sabia o no, si es va treballar bé, si es va preveure bé, i l'altra és si darrere hi ha o no el marroc. Això també ha sigut motiu de disputa. La sensació, però, és que la polèmica és ara més gran, més forta, que no pas aquest matí. Per tant, el govern espanyol. Sembla que s'embolica i no aconsegueix rebaixar els dubtes amb la desclassificació dels informes. Tot el contrari, la Moncloa es defensa atacant el CNI. Diu que si un avís de 180.000 persones seguint la crida a les xarxes socials era rellevant, per què no es va elevar tan amunt com tocava? Madrid, Paula Brujats, bona nit. Què tal, bona nit, com esteu? Quins són els arguments a aquesta hora del govern espanyol, Paula?

Doncs la Moncloa insisteix que no en sabia res, que no tenia notícies de la magnitud de l'entrada a Ceuta i, en definitiva, en culpa de tot plegat al CNI, als serveis d'intel·ligència espanyols, en públic, només ha reaccionat, només ha fet declaracions. El ministre d'Exteriors, José Manuel Álvarez, ho feia des de Brussel·les, pocs minuts després de conèixer l'informació, per reiterar això.

A mí no me consta que hubiera ningún informe que pudiera prever la magnitud de lo que ocurrió el día 30 de julio.

Però en privat, fons de la Moncloa carreguen sense embuts contra el CNI. Diuen que l'avís del moviment a les xarxes socials es va traslladar només per WhatsApp i que això és un mitjà impropi per donar una alerta d'aquestes característiques, si és que el CNI considera que era tan rellevant. Es pregunten justament això, per què el missatge no va escalar. A instàncies superiors. Això és també el que creu el delegat del govern espanyol a Ceuta, Miguel Ángel Pérez Triano, que va rebre aquest avís del CNI per WhatsApp. Acaba de reaccionar molt crític amb els serveis d'intel·ligència espanyols.

Cuando el CNI tiene una alerta, se hace un informe, lo entrega en un sobre lacrado, además se dirige a las organizaciones, a los organismos competentes. Un WhatsApp a un cargo menor no es un informe ni una alerta, sino un simple intercambio de información.

Aquestes reaccions i també aquesta aversió que dona ara mateix el govern espanyol el que fa és que desautoritza la ministra de Defensa, Marguerita Robles, que és la responsable del CNI, que, com bé explicàveu, ha tingut diverses enganxades amb el ministre de l'Interior per la prevenció o no d'aquesta tragèdia, i torna a posar en qüestió la feina dels serveis d'intel·ligència. El CNI, que diu, doncs, es defensa a fons d'aquest organisme, diuen que ells van fer bé la seva feina.

Doncs aquí hi haurà aspectes tècnics també que formaran part de tot aquest discurs, però el cas és que a l'oposició imaginem que no estan per discussions gaire tècniques, que veuen munició per el PP i Vox, però també els socis de Sánchez s'han quedat sorpresos amb el que revelen els informes, Paula.

Sí, és munició clarament per l'oposició, per la dreta i per l'extrema dreta, PP i Vox, que es freguen les mans des que s'han fet públics els informes perquè ells creuen que demostren que Pedro Sánchez ha mentit. Per la portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz, és evident que el CNI va avisar que va anticipar del perill que escurria Ceuta i culpa de deixadesa al govern espanyol.

Es evidente que el gobierno hizo una dejación de funciones manifiesta y dolosa. Tenían la información. Son responsables directos de la invasión en Ceuta y, por supuesto, de los fallecidos.

Però no només el PP, els socis de Pedro Sánchez també s'han quedat en xoc. Alguns diuen, després de veure els informes, i no acaben d'entendre per què el govern espanyol ha decidit fer-los públic, perquè creuen que deixen en mal lloc a Pedro Sánchez. Tot i això, Esquerra Republicana, Sumà i el PNB posen el focus sobre el CNI i s'arriben a preguntar si hi ha sectors de l'Estat que treballen en contra de Sánchez.

Corroborar el hecho de que hay una parte del Estado que va en contra del gobierno, en este caso el CNI. Nosotros siempre lo hemos dicho, estamos muy preocupados con la estrategia que lanzó el señor Aznar de sabotaje del funcionamiento de la administración del Estado para desgastar

al gobierno. Que es preocupante para el propio gobierno lo que se está conociendo ahora. La polèmica, ja ho veieu, es fa gran políticament també, i justament a poques hores de l'obertura de l'any judicial, que estarà marcat per Ceuta, l'acte és demà al migdial, presideix el rei Felip VI, serà la seva primera intervenció en públic després de la crisi a Ceuta, i veurem què en diu, sobretot després de conèixer-se aquests informes. Efectivament, gràcies, Paula, bona nit. Adéu, bona nit.

Doncs passen tres minuts d'un quart de deu. Podem saludar ara a Selva Orejón, que és pèrit judicial especialitzada en reputació, identitat digital i ciberinvestigació, i CEO de l'empresa On Branding. Selva Orejón, bona nit. Què tal? Molt bona nit, com esteu? Doncs bé, aquí intentant entendre exactament què és el que és més rellevant de tot això que s'està desclassificant i que estem sabent. No sé si a tu t'ha sorprès alguna cosa del que hem anat explicant els últims minuts, per exemple, que aquests missatges circulessin o celertes que circulaven per grups de WhatsApp i Facebook que sumaven 180.000 seguidors. Si d'aquí ja s'infereix que pot haver molta gent que es mobilitzarà o, habitualment, hi ha missatges en xarxes amb molts seguidors i això no vol dir que aquesta gent s'hagi de mobilitzar.

Clar, a veure, jo crec que el més important que es pugui transmetre és que no eren grups que estiguessin tancats amb contrasenya, no eren grups que estiguessin impossibilitats de poder ser rastrejats i el primer de tot és tota la confiança cap als serveis d'intel·ligència del nostre país, que són molt bons, igual que les diferents unitats d'intel·ligència, tant de Guàrdia Civil com Policia Nacional, Mossos d'Esquadra, Intel·ligència Militar, i que no és que no s'hagi vist o no és que no s'ha pogut detectar ni s'ha pogut validar. Al final també és una qüestió de decisió i que les informacions existien, com evidentment els documents ho estan garantint, només que igual que va passar en el seu moment, i tots ho recordarem, tema fatídic, els atemptats que va haver-hi a Israel. No és que la intel·ligència israelí, en aquell cas, no fos capaç de poder-ho identificar o de poder-ho validar, sinó que moltes vegades és una qüestió de probabilitats, si és dubtós, si és improbable, si és possiblement cert, si és molt confiable. I que, per tant, quan s'escalen aquestes informacions, requereix també d'una resposta que no és una resposta que ha de donar el CNI o que ha de donar Interior o Defensa. Després ja s'escala, evidentment, el president del govern i el Consell de Seguretat. I perquè puguin fer una coordinació estratègica, i que es pugui acabar prenent aquestes decisions. I per tant és una miqueta incòmoda, però amb la informació que hi havia el 29 de juliol, igual la pregunta és que quin era el cost d'haver reforçat prèviament durant aquestes, què et diria, 24-48 hores, envers el cost de no haver-ho fet i quin és l'escenari de màxim impacte que ens hem trobat a sobre de la taula materialitzat.

Clar, ara dos dels dubtes que apareixien en aquestes informacions, el primer és si missatges de WhatsApp són suficients com per considerar-los una alerta seriosa o si s'ha de fer via un altre canal, això per part del CNI.

Això és molt important perquè aquí estem parlant directament de com es valida la informació intel·ligència. Aquí sempre es treballa amb la fiabilitat de la font i amb la credibilitat de la informació que s'està donant. I per tant, quan hi ha una situació d'aquestes característiques, també requereix de corroboracions de les diferents fonts que hi ha, especificat si hi havia un dia, una hora, un modus operandi que s'havia avançat, quina capacitat tenien aquests usuaris la intencionalitat que hi havia i l'oportunitat, doncs al final és una qüestió d'anar suposant. Quina és la possibilitat real o la viabilitat que això finalment acabi passant. I jo crec que al final, en intel·ligència i tots els que ens hi dediquem, no és que estiguis endevinant el futur, que al final has d'aportar als decisors el màxim possible d'informació per reduir aquesta incertesa perquè puguin acabar actuant abans que els riscos es converteixin en una crisi, que en aquest cas, lamentablement, ha estat una crisi i segueix sent una crisi bastant catastròfica.

L'altre element de dubte és fins a quin punt es va elevar la informació, és a dir, si es va quedar amb un WhatsApp entre treballadors que no es va elevar més amunt fins a arribar a comandaments de més amunt. No sé si en això hi ha marge de millora. Avui deia Pedro Sánchez en una entrevista a Televisió Espanyola que potser sí que a l'hora de saber llegir el que es mou per les xarxes cal fer un pas més. I treballar una mica millor?

Mira quan es tracta d'una empresa privada tu pots tenir millors o pitjors processos i pots arribar a tenir més o menys persones en banquillo doncs per poder veure però mira a nivell funcionarial sempre estan 24-7 amb alerta no és una cosa que diguis ai mira és que aquell estava de vacances i per tant no li han passat la informació això no funciona així. I la pregunta, més enllà de si el CNI va avisar o no, és qui ho va rebre, com ho va valorar i fins on van escalar aquesta informació i qui tenia la capacitat de decidir en aquell moment. Per tant, jo crec que el risc estava clar, la probabilitat també, l'impacte. Em sembla que era una qüestió al final d'anar veient les primeres hores, 24-48 hores, i és un estat fort. No estem parlant d'un país petit, és a dir, que capacitats de resposta n'hi havia i n'hi ha.

Tu has arribat a alguna conclusió? Si això podia ser un moviment espontani de missatges entre les xarxes o si darrere necessàriament hi ha d'haver una organització més forta o l'impuls d'un govern, d'un estat?

Mira, des de la nostra perspectiva professional, que fa molts anys que ens hi dediquem, fa 20 anys que tenim l'empresa, i hem seguit molts tipus de moviments socials. Els moviments socials que són orgànics tenen un altre tipus de comportament a la xarxa. Hem fet moltes publicacions al respecte en relació, per exemple, als boicots dels productes catalans o quan ja hi ha hagut una manifestació. Quan hi ha un tipus de treball que no és tan orgànic, sinó que és més orquestat, té un tipus de comportament molt més semblant amb el que hem vist. Crec que és bastant. No sé com dir-ho, crec que és com prou clar i evident quan analitzes els informes i veus quin és el tipus de material que s'ha utilitzat, d'on prové aquest material, quin és el tipus de transport previ que hi ha hagut i després quin és el moviment que hi ha hagut després i que segueix havent-hi. Em refereixo a nivell de xarxes. Quan una qüestió és orgànica, normalment no té un pic molt alt i després baixa automàticament, sinó que hi ha una preocupació contínua. Si ho comparéssim, per exemple, amb moviments amb els que hem vist amb anterioritat, podem veure clarament una selecció, per exemple, de hashtags, un tipus de paraules que són les que més es repeteixen, Per tant, sense fer cap tipus d'opinàtica i només des de la nostra professionalitat i des de la nostra experiència, els moviments que són orgànics tenen una altra aparença i un altre ús d'infraestructura.

Per tant, els indicis porten a pensar que darrere hi havia algú que ho estava impulsant i organitzant.

A que no és orgànic ni relacionat amb 4, 5, 6, 7 ciutadans.

Queda clar. Per acabar, et volia preguntar si ara hi tornés a haver un moviment per WhatsApp, per Facebook, per xarxes socials similar al que es va veure aquells dies, creus que ja s'actuaria diferent?

Doncs m'agradaria pensar que sí, perquè sobretot té moltes conseqüències humanes i té moltes conseqüències a nivell social, econòmic, etc. No se sap si pot ser que torni a passar en un altre lloc. Per mi, la veritat és que la pregunta és si podrem ser capaços, a nivell de país, de poder estabilitzar la situació, de poder recuperar les capacitats que es tenien i de poder evitar una repetició.

Doncs són les reflexions de Selva Orejón, que és experta en ciberinvestigació i CEO de l'empresa Onbranding. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Una abraçada, bona nit. A vosaltres, com sempre, una abraçada, bona nit. Tres minuts i arribarem a dos quarts de deu. El contingut d'aquests documents portarà en cua segur. L'oposició s'hi agafarà fort, com ja s'ha agafat també al revés a Sánchez en la llei de nets. Recordem que el Suprem ha suspès el dret de vot dels qui han aconseguit la nacionalitat per aquesta via. Sobre aquest cas posa la mirada la presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català i col·laboradora del Catalunya Nit, Judit Colell.

Hi ha una paradoxa en la polèmica per la coneguda com a llei de nets. Centenars de milers de persones han obtingut la nacionalitat espanyola gràcies a una llei que permet als descendants espanyols exiliats durant la guerra civil i la dictadura recuperar aquest vincle amb l'estat espanyol. Ara, però, el Tribunal Suprem ha suspès cautelarment el dret de vot d'una part d'aquestes persones si no poden acreditar documentalment que els seus familiars van ser exiliats. No els hi suspenen la nacionalitat, sinó que queda temporalment suspès el seu dret a votar. La decisió arriba, com no, després dels recursos de Vox i de Justitia Europa, que qüestionen la manera com s'ha ampliat el cens. Vox ho ha celebrat ràpidament com una victòria. I aquí és on apareix la dimensió política. Perquè darrere del debat jurídic hi ha una pregunta incòmoda. Què preocupa, exactament, de l'arribada d'aquests nous ciutadans? Des de la dreta i l'extrema dreta, l'argument oficial és garantir que només votin aquells que compleixin els requisits legals. Però el debat polític s'ha acabat centrant també en el nombre de persones que poden incorporar-se al cens i, inevitablement, en el seu possible impacte electoral. I això és significatiu, perquè estem parlant de persones que l'Estat ha reconegut com a espanyoles i que ara poden veure limitat un dels drets fonamentals de qualsevol democràcia, el dret a votar. Quan la dreta qüestiona aquesta via de nacionalització, no només està discutint un procediment administratiu, també està obrint un debat sobre qui considera prou espanyol per participar políticament. I quan el principal argument passa de preguntar-se si aquestes persones tenen dret a la nacionalitat a preguntar-se quantes són, on viuen i com poden alterar un resultat electoral, el debat deixa de ser estrictament jurídic i entra de ple en el terreny polític. I aquí hi ha un debat de fons. Si la nacionalitat és plena, també ho haurien de ser els drets polítics. Perquè en una democràcia, la ciutadania no hauria de dependre de si el teu vot agrada més o menys a una determinada opció política.

20 segons i dos quarts de deu. A Catalunya el nom del dia és el d'una persona que plega. Josep Lluís Trapero ha presentat la dimissió com a director general de la policia. El Departament d'Interior assegura que ho fa per motius personals i esquiva la polèmica sobre possibles desavinences. El seu substitut serà Ferran López, que ja va ocupar aquest càrrec entre el 2017 i el 2018. Oriol Pujadó.

Sí, la consellera d'Interior, Núria Parlón, ha explicat que Trapero li va traslladar la decisió a finals d'agost i que li hauria agradat que continués fins a acabar el mandat. El major dels Mossos plega dos anys després, doncs, d'assumir el càrrec. Era una de les apostes del president Illa. Parlón no ha volgut entrar en les raons que l'han portat a dimitir i ha elogiat la feina que ha fet durant aquests dos anys. És una decisió personal que,

òbviament, respecto, m'hauria agradat que acabés el mandat amb les seves tasques com a director general, però no entrarem a especulacions, reconeixement, gratitud i continuïtat, això sí, amb l'emprenta pròpia de la comissària en cap i del director general de la policia, el Ferran López, per entomar la feina que crec que aquests dos anys s'ha fet molt bé.

El comissari Ferran López tornarà a assumir el càrrec de director general que ja va exercir, com deies, entre el 2017 i el 2018. Actualment estava al capdavant de la delegació del cos a Madrid. A banda d'aquest nomenament, Interior també ha comunicat avui un altre canvi. El cos policial tindrà per primera vegada una dona com a comissària en cap. Serà Sílvia Catà, que ocuparà el càrrec que fins ara tenia Miquel Esquius, que es jubila. Catà, que és una aposta personal de Núria Parlón, fins ara era comissària de la Regió Policial de Girona.

És la primera dona comissària en cap del cos i amb una trajectòria coneguda sobretot per l'aposta que ha fet per treballar des de les àrees bàsiques policials en les quals ha estat al capdavant i també des de la regió policial de Girona amb un model fonamentat en la proximitat.

Josep Lluís Trapero és una persona mediàtica molt coneguda, ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat al cos. Ens repassem ara perfil i trajectòria. Oriol.

Sí, nascut a Badalona, però criat a Santa Coloma de Gramenet, Trapero va ingressar al cos l'any 1990. 20 anys després va ser nomenat cap de la Comissaria General d'Investigació Criminal i l'any 2013 l'aleshores conseller d'Interior Ramon Espadaler. El va situar com a cap de la prefectura l'abril del 2017. El govern el va anomenar major i pocs mesos després liderava la resposta dels atemptats a l'agost a la Rambla de Barcelona i Cambrils. I això és el que va respondre un periodista estranger que es va queixar perquè no contestava primer en castellà o anglès i ho feia en català. Aquell mateix any, però, a l'octubre, també va ser protagonista per haver de liderar la resposta dels Mossos al referèndum de l'1 d'octubre. Trapero va ordenar als Mossos que no utilitzessin la força per evitar les votacions i abans que s'acabés el mes va quedar destituit per l'aplicació del 155. L'Audiència Nacional el va jutjar i en la seva declaració va assegurar que els Mossos tenien un pla per detenir el president Carles Puigdemont i els consellers.

El 27 de octubre, el día de la declaración esta, yo llamo al fiscal superior de Cataluña y llamo al presidente del Tribunal Superior de Justicia y les comento por teléfono que el cuerpo está a disposición tanto de la fiscalía como del órgano judicial por si ordenaban algún tipo de acción en ese sentido. Acciones, por cierto, que teníamos previstas desde dos días antes. ¿Acciones como? ¿Cuáles? La detención del president y de los conselleres si evidentemente se nos ordenaba en un dispositivo que hayamos preparado.

El van acabar absolent en aquest judici. Per repartir els efectes del 155, el conseller Miquel Sánchez de Junts el va restituir, però va tornar a ser destituït quan Esquerra va encapçalar el govern. Ara fa dos anys, el president Salvador Illa el va recuperar per un càrrec de to més polític. Durant aquests dos anys s'ha marcat com a prioritat la lluita contra el tràfic de drogues, l'increment de l'ús d'armes blanques o armes de foc, uns reptes que seguirà tenint ara el nou director general.

Per tant, surt Trapero, entra Ferran López, expliquem qui és.

Va néixer a Madrid i aquest novembre farà 60 anys. Porta més de tres dècades al cos i ha ocupat diversos càrrecs, tant operatius com de comandament i de coordinació. Destaca el seu pas pel GEI, el grup especial d'intervenció, però també ha ocupat càrrecs com el del comissari en cap, de la comissaria de l'Hospitalet de Llobregat, i el cap de la regió policial metropolitana sud. El nom i la cara de López, però, es va fer conegut quan va assumir el comandament dels Mossos després de la destitució, justament, del major Trapero a l'aplicació de l'article 155. Amb la restitució de la Generalitat va deixar el càrrec i es va mantenir de número dos fins que va demanar una excedència i va marxar a fer de cap de seguretat del FC Barcelona. L'experiència, però, va durar pocs mesos perquè va ser acomiadat després que un grup d'aficionats intentessin agredir l'aleshores entrenador del Barça, Ronald Koeman, a la sortida d'un partit contra el Real Madrid. Va demanar tornar el cos i ara era, com dèiem, a Madrid, on gestionava les relacions dels Mossos amb la resta de cossos policials.

Gràcies, Oriol. L'oposició i els socis de govern aplaudeixen la dimissió de Josep Lluís Trapero, però hi veuen la debilitat del govern d'illa. Junts i la CUP demanen al cap de la consellera d'Interior, Núria Parlón, i critiquen que el substitut de Trapero sigui Ferran López, que va dirigir els Mossos, com explicàvem ara, durant l'aplicació del 155.

Alba Barbosa. Si Junts reclama que Parlón doni explicacions al Parlament, que arregle contra López, mentre que Esquerra Republicana li dona un vot de confiança, sentim primer Ester Capellà i després el juntaire Salvador Vergés.

Personifica l'aplicació d'això, del 155, el cos de Mossos d'Esquadra, i ho personifica per la seva trajectòria, per la seva agenda, pels seus objectius i per les seves conviccions.

Compta amb experiència, coneixements, formació, reconegut per tothom i en funció també de la seva gestió nosaltres valorarem.

El diputat de la CUP, Xavier Pellicer, també pronostica el final de la consellera parlant per vulnerar de manera sistemàtica, diu, els drets a la mobilització popular.

Aquestes són les polítiques que han fet caure Trapero i que la faran caure a vostè i al seu govern si no les atura de forma immediata. I des dels comuns David Sit

es remarca en la provisionalitat del govern.

És evident que estem en un govern que va a crisi per setmana. No va a setmana, no va a crisi. I per tant fa la sensació que tenim un govern que viu instal·lat en la provisionalitat.

El PP i Vox van més enllà. El primer veu en la dimissió de Trapero un govern en descomposició i el segon un naufragi.

La sortida de Trapero de la cúpula d'interior és un canvi rellevant, però no és un fet aïllat. Se suma una cascada de relleus a la segona fila del govern de Salvador Illa des que ha tornat de vacances. En només 10 dies han canviat 5 els càrrecs. Albert Prat. Aquesta setmana, al matí de Catalunya Ràdio, el president Salvador Illa descartava fer una gran remodelació del seu govern, ara que ha superat l'equador del mandat.

Crec que el govern el que ha de fer és treballar i veient-lo canvis i canvis. El que s'ha de fer és també un punt d'assossegament i donar temps. Necessiten estabilitat als òrgans de decisió per poder desplegar aquestes polítiques i és el que intento generar, aquest entorn d'estabilitat també en el meu govern. El president no vol fer canvis de cara a la galeria,

però hi ha hagut relleus importants a la segona línia. A més a més de Trapero, l'altre canvi sonat ha sigut el de la secretària general d'Educació. Recordem que Ester Niubó va destituir la seva número dos arran del fiasco amb les proves PISA. Fa deu dies, el Departament d'Interior va plegar el secretari general per motius personals, però no perdem de vista que era l'alt càrrec que hi havia jeràrquicament entre la consellera Parlón i Trapero. CataluñaNit. Set minuts passen de dos quarts de deu. L'episodi de pluges intenses que ha fet restringir la mobilitat i suspendre les classes en algunes comarques de Catalunya ja ha superat la fase més complicada. De fet, a les cinc de la tarda s'han aixecat totes les mesures que afectaven el Baix Llobregat, el Garraf, el Vallès Occidental i el Baix i el Penedès, Txell Garrigà. Bona nit.

Sí, les precipitacions han avançat més ràpid del que es preveia i, a més a més, bona part d'aquesta aigua ha caigut sobre el mar. Això ha permès aixecar les mesures abans, també, del previst del migdia, les restriccions de mobilitat i l'activitat sanitària no urgent, i a les cinc de la tarda també s'ha donat ja llum verd a les activitats educatives. Per tant, demà es reprenen les classes en aquestes comarques que deies i també l'activitat a centres socials. De moment, l'episodi ha provocat més de 300 trucades als telèfons d'emergències, la majoria, però, per baixos inundats o actuacions sense gravetat. Així ho ha reconegut la sotsdirectora de Protecció Civil, Inma Soler, en declaracions a 3Cat Info. De la zona de Barcelona, també de Sabadell, també del Vendrell, de la zona del Baix Penedès. I aquestes trucades han sigut bàsicament d'entrades d'aigua amb baixos, també d'algun rescat d'algun vehicle, però no han tingut, no han revestit gravetat.

Encara, però, no podem donar per acabat del tot aquest episodi, eh? No del tot.

Protecció Civil manté encara l'alerta de l'Inuncat, perquè durant les pròximes hores continuarà plovent i s'esperen pluges localment intenses a la Catalunya central i cap al Ripollès, que l'alerta poden deixar més de 20 litres per metre quadrat en només 30 minuts.

Més d'un miler de persones s'han concentrat aquest vespre a Manresa per exigir més seguretat i canvis legals després de la mort d'un veí de la comarca apunyalat presumptament per un grup de menors la setmana passada. Fins ara, per aquest crim, els Mossos han detingut quatre adolescents, dos estan internats en centres de menors i els altres dos han quedat en llibertat vigilada amb mesures cautelars després que ahir els arrastressin. Els arrastressin. Anem cap a Manresa en directe. Nati Dell, bona nit. Hola, bona nit. Com ha anat la manifestació?

Doncs molt massiva, més d'un miler de persones. M'han tornat a dir prou a la violència, a l'incivisme, a la indiferença, i prou també a utilitzar-la per escampar. Han dit que volen una ciutat on la gent pugui caminar tranquil·la pel carrer. Per això diuen que cal recuperar la confiança en un pla de seguretat amb calendaris, pressuposts, responsables i objectius que siguin mesurables. Es vol dir un fragment del manifest on posen diferents exemples del que no compten les estadístiques que parlen d'un índex delinqüencial a la ciutat per sota de la mitjana catalana, que és la percepció d'inseguretat.

No compta els pares i mares que truquen als seus fills per saber si han arribat bé. No compta les persones grans que eviten determinats carrers a determinades hores. No compta el cansament acumulat després de petits episodis d'incivisme, amenaces, conflictes o intimidacions. Que n'estem cansats.

Durant la concentració s'han sentit crits demanant justícia després de la intervenció emotiva de la germana de la víctima, la Iolanda, recordant el Carles i dient que la seva mort s'hauria pogut evitar.

Tothom ja ha perdut.

Estem venguts. Estem venguts. Si no fem alguna cosa, estem venguts. Volem justícia. Volem justícia.

I des de la unitat de comerciants i botiguers, que per cert han fet una baixada simbòlica de persianes, Toni Daura deia això.

Tampoc voldria que s'entengués que Manresa és el Far West. Tots sabeu que això lamentablement passa arreu del país. Per tant, en definitiva, no és només un problema nostre. Però, evidentment, quan ens toca, hem de sortir al carrer i exigir solucions.

Ja ha insistit que Manresa és molt més que els seus problemes.

Nati, sobre aquest cas també n'ha parlat avui l'alcalde de Manresa. Què ha dit?

Sí, exacte. Ha demanat un pacte de país contra les armes blanques.

Penso que és inconcebible que els nostres adolescents vagin amb navalles, amb armes blanques, pel carrer. Per tant, em sembla que és urgent que hi hagi un pacte de país per erradicar l'ús de l'arma blanca entre els joves. No pot ser que els nostres joves vagin amb armes que maten.

Ja ha dit que convocarà una taula de seguretat extraordinària. Gràcies, Nati. Adéu-siau.

I ara cap a Alemanya, perquè avui s'han vist les cares per primer cop el canseller Merz i la líder d'Alternativa per a l'Ànima Alemanya després de la victòria dels extremistes en les eleccions de Saxònia-Anhalt. Ha estat al Parlament durant una sessió en què s'havia de parlar de pressupostos, però la victòria de l'extrema dreta ha centrat el debat. Berlín, Jordi Regàs, bona nit. Bona nit. Jordi, els resultats de diumenge donen forces a l'alternativa per a Alemanya i la seva líder, Alice Weidel, i ha demanat avui a MERS directament que plegui.

Sí, Alice Weidel té un objectiu molt clar. Sap l'espai polític que vol ocupar i aquest és el de la CDU, el dels demòcrates cristians. A veure, de fet, l'intent o l'oferta que algun transfuga a Saxony-Anhalt, aquesta oferta que va fer. Ulrich Zygmunt, dilluns, que va fer, a més a més, sense cap mena de pudor, a diputats també de la CDU, l'objectiu és molt clar, és fracturar el partit i, de pas, també l'autoritat de Merz. I jo crec que, finalment, amb la onada aquesta blava al cap que té Alice Weidel, però també pensant en les eleccions del 20 de setembre als dos estats federals, a Mecklenburg-Pomerania Occidental i a la ciutat-estat de Berlín, Weidel el que intenta és traslladar-os que sembli que la derrota a nivell regional equivale a la derrota a nivell nacional, que és, òbviament, el seu objectiu. Escoltem-la.

No heu sabut captar el missatge que els electors

de Saxony& Halt us van enviar diumenge passat. Tanmateix, això no té cap importància perquè el vostre temps s'ha acabat. La ciutadania vol un canvi de govern i l'obtindrà.

Tots dos també han xocat per les polítiques anti-immigració de l'extrema dreta. De fet, Merz, Jordi, ha arribat a qualificar aquests plans de neteja ètnica.

Sí, a veure, no oblidem un cop més les dues eleccions del dia 20. Per tant, Weidel què fa? Ella aprofita que tota l'atenció està centrada en ella per reafirmar els missatges que ella pensa, que l'ajudaran a millorar els resultats a Mecklenburg i a Berlín, i s'ha despatxat a gust. I Merz, que s'ho esperava, es guardava aquest as a la màniga amb el tema de la remigració. Escoltem-los, també, sí.

A Alemanya hi viuen més d'un milió de refugiats

a qui s'han denegat les sol·licituds d'asil en més d'una ocasió. Què hi fan encara aquestes persones en aquest país? Haurien de ser deportades.

Si es fes realitat el que vostès proponguen seria una remigració, que no és res més que una neteja ètnica basada en el color de la pell i la procedència. No és res més que això.

Jo crec que aquí el que hem d'observar és que Merz d'alguna forma intenta d'una forma bastant desesperada, penso, desacreditar Weidel, i jo la sensació que tinc és que està ell personalment bastant desorientat, no? Clar, a mi em fa gràcia,

entre cometes, que Merz avui critica el concepte de remigració, però a final de març, per exemple, quan va venir el president de Síria, el Sharar, intentava animar-lo a veure què podia fer perquè,

bueno, part del milió de sirians refugiats a Alemanya tornessin al seu país al més aviat millor. O la setmana passada, que hi va haver una reunió en la qual es van trobar tot un grup de països que volen obrir els centres d'aportació a tercers països, com els alemanys junt amb els danesos, els neerlandesos, els grecs o els austríacs. Jo aquí el que veig és, bé, la CDU fa anys o mesos que copia les propostes de l'extrema dreta i així els va, perquè la gent, en lloc de votar la còpia, voten l'original. Doncs sí,

té les seves contradiccions també. Gràcies, Jordi, des de Berlín. Bona nit. A vosaltres, bona nit. I als Estats Units, el Partit Republicà comença aquesta nit una convenció inèdita. Donald Trump s'ha tret de la màniga una mena de gran acta de campanya de cara a les eleccions de mig mandat, el novembre, en què el president dels Estats Units es juga la segona part de la seva administració. Està previst que comenci d'aquí a una mitja hora a Dallas, a Texas, i allà hi tenim el nostre enviat especial, que és l'Oriol Serra. Oriol, bona nit. Hola, bona nit, Manel. On et trobes? Quin ambient tenim per aquí?

Doncs mira, ara mateix soc en aquest American Airlines Center d'aquí de Dallas, a Texas. Això és un palau d'esports que és molt conegut per ser la seu dels Thales Maverick, l'equip de l'NBA, i que ara mateix es va omplint a poc a poc. Hi ha un ambient molt distès, representants de les delegacions dels diferents estats nord-americans del Partit Republicà van arribant, molts ho fan vestits a la taxana, és a dir, amb barrets de cowboy, les botes, els taxans. Per tant, és un ambient molt patriòtic americà, amb moltes banderes que s'han posat en els seients, en aquests 21.000 seients que hi ha aquí, en aquest palau, I Trump, que encara ha d'arribar, ell està volant ara mateix des de Washington cap aquí, cap a Dallas. I mentre això es va acabant d'omplir, evidentment, el que sí que ha fet el president dels Estats Units ha estat mirar de trobar el seu espai de protagonisme, perquè, no sigui dit, ha parlat abans de pujar a l'Air Force One, abans de venir cap aquí, cap a Dallas. I el que hem fet mentrestant, he sortit a fora, he parlat amb la gent de l'altra cara de la moneda, és a dir, els votants demòcrates que volen fer sentir la seva veu, el seu descontentament i, evidentment, les seves diferències amb el trumpisme. He parlat, per exemple, amb en Luc, un activista de l'organització Take America Back Again, Recuperem Amèrica. Ell és partidari d'acabar amb l'existència dels agents d'immigració i duanes, els ICE.

La immigració és un gran tema. Estic molt a favor de abolir l'AIS. Penso que no podem tenir una agència que actui així. Aquest país ha existit gairebé 250 anys sense l'AIS. L'AIS és més jove que jo i en tinc 23. No necessitem l'AIS. Hi ha millors maneres de gestionar la immigració.

També he pogut parlar amb una altra veu jove, la de la Rachel, una influencer que promou el debat polític i que adverteix que el vot jove republicà s'està radicalitzant.

Hem observat com un segment de joves abandonen Trump, però això no vol dir que es tornin demòcrates. Vol dir que es tornen America First, cosa que vol dir que se'n van cap a l'extrema dreta. Són antinegres, antihispànics i supremacistes blancs. Estem veient homes joves que han votat Trump tombant cap a l'extrema dreta i això és molt preocupant.

Com hem de llegir, Oriol, el fet que Donald Trump s'hagi tret de la màniga aquesta convenció?

Mira, Trump passa per hores baixes de popularitat i necessita una embaranzida. És a dir, el motiu és estrictament aquest, perquè normalment no es fa una convenció d'un partit abans d'unes eleccions de mitja legislatura, com són aquestes del 3 de novembre. Trump, com dèiem, ha de parlar davant d'aquestes 20.000 persones, però sobretot el que busca són imatges, aquestes imatges de campanya. Aquí ho aconseguirà tindrà aquest bany de masses i, per tant, podrà recuperar, si més no, aquest protagonisme. No sabem si la popularitat se'n veurà beneficiada. En qualsevol cas, ara et deia que havia parlat abans de pujar a l'Air Force One, i com ho ha fet? Doncs connectant la guerra de l'Iran amb les eleccions de novembre i mirant de deixar els demòcrates en mala posició.

Crec que la guerra acabarà immediatament després de les eleccions, perquè allà no poden aguantar més. Estan desesperats per intentar influir en les eleccions perquè hi arribi un grup de gent dèbil i així els deixin tranquils i puguin tenir la seva arma nuclear.

En altres paraules, diu als americans que si voten demòcrata, voten el que vol el règim iraní.

Doncs a veure, a veure com anirà avui la convenció. Fins després, Oriol. Fins després.

I ara acabem aquest recorregut internacional a Brussel·les, que diu que el nou reglament europeu d'habitatge crea el marc legal necessari perquè Catalunya pugui limitar la compra especulativa de pisos. La llei catalana que pretén regular-ho ara mateix està encallada al Parlament perquè el Consell de Garanties Estatutàries creu que vulnera el dret a la propietat privada. Amb el nou reglament europeu a la mà, però, les autoritats comunitàries esperen posar ordre enmig dels conflictes per l'habitatge. Conflictes molt urgents. Anem cap a Brussel·les, Bruno Forte. Amires, bona nit.

Hola, bona nit. La Comissió Europea creu que, gràcies a aquest nou reglament d'habitatge,

Catalunya tindrà ara més cobertura jurídica per regular la compra especulativa de pisos. Ho ha assegurat el màxim responsable d'habitatge de la Comissió, Dan Jorgensen, en declaracions a Catalunya Ràdio i a l'Agència Catalana de Notícies.

El que volem amb aquesta proposta és fer possible

El que volem amb aquesta proposta és fer possible que els governs lluitin contra la compra especulativa d'habitatges quan els compren i després no els utilitzen com a habitatges.

Aquest reglament europeu vol que les administracions puguin restringir la compra de segones residències en zones d'habitatge tensionat i limitar-hi també el lloguer turístic, però de forma proporcional i amb condicions per evitar mesures més restrictives del compte.

¿Això afectarà els plans de l'Ajuntament de Barcelona de eliminar Dassault Carrel, recordem-ho tot, el lloguer turístic d'aquí dos anys?

Doncs, Manel, en principi no, perquè Barcelona això ja ho té aprovat des de fa temps i com que el nou reglament europeu no tindrà caràcter retroactiu, doncs la mesura de l'Ajuntament pot quedar-se tal com està.

Molt bé, doncs haurem de seguir també què és el que passa, perquè és un, sens dubte, la gran preocupació de molts ciutadans. Gràcies, Bruno, bona nit. Adéu, bona nit. Què passa si te coge la malda?

Te va consumiendo poco a poco hasta que te mata.

Això comença fort, eh? Divendres arriba als cinemes el thriller psicològic El Nido, dirigida per Hugo Stuben i protagonitzada per Michel Janer, Luisa Gavassa i Pablo Derqui. És un film sobre les herències familiars i la maldat a partir de la història d'una mare que vol protegir el seu fill dels perills que pot trobar fora de casa. La Montse Pujol ja ha vist la pel·lícula i ha parlat també amb el director i la protagonista. Bona nit, Montse, què tal? Bona nit, Manel.

Doncs bé, bé, si voleu veure un thriller psicològic, un autèntic, aneu-hi. El director Augusto Benach ha estat aquesta setmana a Barcelona i ens ha explicat que ell el que pretenia era fer un thriller que fes pensar l'espectador al sortir de veure la pel·lícula.

Hablamos mucho de la maldad, entonces como que queríamos hablar un poco de ciertas cosas, como de tres pilares importantes que son estos para armar un thriller y de repente, bueno, que el espectador estuviera atrapado y que contara algo más, que no solo fuera un thriller que tuviera o varios giros o de repente una sorpresa final.

I l'actriu Michelle Janés posa a la pell de la Marta una mare d'un nen amb un passat fosc que arran de la relació que va tenir amb la seva mare aquí té lligada i tancada en una habitació. La Marta domina tot el que passa a casa seva on ningú pot entrar i on mana ella sobre el fill i la seva mare. Aquesta és la conversa que hem mantingut amb l'actriu nascuda a Barcelona. Michelle Gené, bona nit. Bona nit. Jo no t'havia vist mai amb un paper com el que interpretes al Nido. Explica'm una mica com has fet per posar-te la pell d'aquesta dona, de la Marta, amb un passat tan obscur. No explicarem res. He fet un treball molt exhaustiu abans de començar la pel·lícula. M'he basat en històries reals de gent que havia viscut històries similars, perquè hi ha més de les que pensem, i ha sigut un treball molt extens i molt difícil, però molt gratificant també, perquè com a actriu jo estava esperant un paper així des de feia molt temps i ho he gaudit molt. Molt bé. El teu personatge que interpreta se'l veu una dona que té un passat molt obscur i que, bueno, jo vaig tenir la impressió que tenia molta rancúnia, no? Molt odi. Tu com interprets el que li passa a la Marta? A veure, ella té un trauma molt gran. La pel·lícula et parla dels traumas de les motxilles

familiars i de coses que ella s'ha d'enfrontar, no? I ella fa el que pot amb el que té, és el que dic sempre, no? Té un passat molt difícil i és una cosa que vas entenent a poc a poc a mesura que avança la pel·lícula. Jo també vaig tenir la impressió que el teu personatge, quan està a casa, ella ho domina tot, no? Domina el que fa el seu fill, té controlada la mare, fins que arriba el personatge, el Velasco. Què passa, llavors? Tot es cau, tot el que ella controla ho deixa de controlar i això no ho porta bé, no ho porta bé. Ella sí, vol controlar tot. És una dona molt dura, però també molt vulnerable. També hi ha una nena a dins que en moments surt, sobretot a les seqüències que està amb el nen, veus aquella vulnerabilitat i veus la nena, no?, una mica. Però sí, ella ho vol controlar tot, però no es pot controlar tot sempre. No estem acostumats molt a veure thrillers psicològics, després li preguntaré al director. Et venia de gust posar-te en aquest gènere? Molt de gust. A mi m'agrada molt com a espectadora i com a actriu. I quan vaig llegir el guió el primer cop em vaig quedar boja. M'encanta, crec que tota l'estona passen coses i vas entenent a poc a poc a mes de que avança la pel·lícula

el que està passant i m'ha agradat moltíssim, la veritat. ¿Va ser difícil el rodatge, les escenes més violentes o més emocionants? Va ser difícil, va ser molt intens, tant a nivell emocional com físic, però va ser un rodatge molt especial i l'equip era increïble i part de l'equip són amics meus que he rodat amb ells en altres ocasions i ha sigut molt dur però molt guai també. Amb Pablo Derqui havies treballat anteriorment? Clar, Isabel, Isabel la Catòlica. Allà vam estar junts i recordo que quan vaig llegir al guió vaig dir, això ho faria Pablo, increïble. I al final va ser ell i ha sigut increïble poder tornar a rodar amb ell. Doncs moltes gràcies i molta sort. Bona nit. Gràcies, moltes gràcies.

Hem entrat en aquell punt del Catalunya Nit en què cedim el control de la música a la Gemma Puig. Aquí es tracta de fer la previsió a partir d'una cançó. Gemma Puig, bona nit. Què tal?

Bona nit. Doncs mira, avui he escollit aquesta cançó del Remei de Calafresca, que es diu Fresca, perquè demà el que notarem aquesta nit és aquesta fresca, aquesta refrescada que ja s'ha notat avui i encara es farà més evident durant aquesta nit i matinada. Després d'un dia de roixats, de tempestes, de parlar molt del temps, amb precipitacions significatives, 98 litres han caigut per metre quadrat a Ripoll, 94 al Pens, 56 a Sitges, 52 a Barcelona, a l'Observatori Fabra, que són alguns dels registres més significatius. Aquests roixats anan marxant mar endins. Encara en les properes hores ni pot haver algun irregular cap a comarques interiors, poqueta cosa, però sí, s'ha imposat aquesta refrescada general i això es notarà demà al matí. Fins i tot al Pirineu m'atreveixo a dir fred, perquè algunes mínimes no quedaran perfectes. Per sota dels 4-5 graus. Per tant, una refrescada general que també es notarà cap a comarques interiors i també a la mateixa línia de la costa. I després d'un dia molt mogut, meteorològicament parlant, dijous serà tot el contrari. Tindrem molta estabilitat, alguna buirina matinal, sol I al migdia, la calor continguda d'avui. Les màximes més altes, cap als 30 graus.

Doncs si la cosa està tranquil·la i fresca, crec que has donat la millor notícia de l'informatiu a molts dels nostres oients. Bona nit i fins demà, Gemma. Bona nit.