Catalunya nit, de 21 a 22 h - 22/10/2026

Lluís Puig ha retirat avui el llaç groc del seu escó al Parlament. Avui també Toni Comina ha anat a Madrid, ha promès la Constitució i ha recollit la credencial d'eurodiputat. A poc a poc es van tancant alguns capítols i es fa evident que des del 2017 han canviat moltes coses. També la manera de fer política, de fer campanya i de mirar les imatges que ens arriben. I és que avui, mentre Puig retirava l'emblema del seu exili, circulava un vídeo del Partit Popular fet amb intel·ligència artificial. Les cares i les veus de Begoña Gómez i de dirigents socialistes recreades per fer-los dir coses que no han dit. Bona nit, són les 9.

Si tener una cátedra gracias a que mi marido es el presidente es de zurdos, pues sí, soy zurda.

Si irse de p*** y cobrar comisiones ilegales es de zurdos, pues sí, soy zurdo. Si esconder joyas en una caja fuerte es de zurdos. Pues sí, soy zurdo. Aquesta és la campanya del

Partit Popular, cares i veus de Begoña Gómez, José Luis Ábalos, José Luis Rodríguez Zapatero i d'altres que en realitat són generades amb intel·ligència artificial i amb un petit distintiu minúscul i transparent que així ho indica. El PSOE es planteja si porta la campanya als tribunals. La pregunta és evident, es pot reproduir la imatge i la veu d'algú i fer-li dir coses que no ha dit? Això atempta contra l'honor de les persones? No només en campanya electoral, les xarxes socials s'han omplert de vídeos falsos amb imatges de persones conegudes. En posarem exemples i en parlarem a les 10 amb Xavier Muñoz, que és advocat penalista. Mentre els estudiants han tornat a manifestar avui, Emmanuel Macron ha endurit la resposta a les protestes. París, Isabel Galí. El president francès prohibeix totes les manifestacions de dissabte que ve excepte les convocades pels sindicats. No n'hi haurà ni a Lyon ni a Marsella. A París, la sindical només, amb un recorregut allunyat de les zones comercials. I l'Elisi acaba d'anunciar que Macron rebrà els estudiants demà a les 3. L'augment del deute de països com ara França, també l'encariment de l'energia, avui s'han notat a les borses, també amb caigudes a banda a banda de l'Atlàntic. I els Mossos d'Esquadra han fet una nova radiografia de les bandes juvenils a Catalunya. Tenen identificats almenys un miler de joves de 34 grups violents.

Es tracta de persones molt joves, algunes menors d'edat, que el que fan és cometre fets delictius, especialment amb armes blanques, també algunes vegades amb armes de foc, i que generen molta inseguretat a les persones que fan vida a Catalunya.

Ho explica Síblia Catà, que és la comissària en cap, sobre aquest fenomen que va a l'alça, Miquel Jarqué.

Sí, la majoria s'agrupen en un grapat de bandes, Trinitarios, Barrio 18, Los 300. D'aquest miler, la policia calcula que entre 400 i 600 tindrien una forta vinculació amb les bandes. Preocupa la seva capacitat d'expansió, el seu accés a armes blanques i de foc, i que fins i tot puguin ser una presa fàcil per a les organitzacions de narcotraficants.

I al Catalunya Nit avui explicarem quin virus és el Xamonda. Fins ara es creia que només infectava el bestiar i que no podia afectar les persones, però a les últimes hores ha provocat la mort d'un home a França que, val a dir, tenia greus problemes immunitaris. Ja ens acostarem al Teatre Goya, on aquesta nit Sílvia Amunt, David Selvas i Laura Conejero estrenen Panorama des del pont, un text imprescindible d'Arthur Miller. Busquem també un titular dels esports a aquesta hora, Roger Bosà. Bona nit.

Bona nit. A l'Oriol de bàsquet, el Barça visita des de dos ports de nou la pista de l'Olimpia de Milà, jornada 7. Ara mateix, el segon quart del Barça guanya de 3, 26 a 29. No hi és avui Darío Brizuela, que té molesties a l'adductor. També en marxa el partit del Barça d'Embola, la Champions contra el Montpellier. Primera part, minut 18, Barça 12, Montpellier 12.

Busquem també un titular de la previsió del temps amb Gemma Puig. Bona nit, Gemma.

Bona nit. Tindrem un divendres amb més estones de sol, amb aquest ambient de tardor, sobretot a primera hora del matí, temperatures baixes, i a la tarda tindrem alguns núvols, fins i tot una mica de

precipitació cap al Pirineu i cap al nord-est, algun ruixat a la tarda en aquest sector. Les temperatures pujaran una mica, igualment, però, els valors més alts situats cap als 22 o 23 graus. A partir de les 10 a la segona hora del Catalunya Nit, avui cinema amb Àlex Gorina i la punt final serà per a la periodista Anna Bosch.

Catalunya Nit, amb Manel Alies i Agnès Marquès.

Són les 9 i 5 minuts, Lluís Puig s'ha tornat a seure el seu escó del Parlament després de gairebé 9 anys d'exili.

La nostra fortalesa és continuar. És la fortalesa. Per això res comença i res acaba avui. Sinó que continua, amb una força feta de tothom i també malgrat tothom, fins a aconseguir-ho.

I una de les coses que ha marcat aquesta tornada al Parlament ha estat l'absència de Salvador Illa per bé que el president ha rebut discretament l'exconseller, això sí, en les últimes hores. Parlament, Jordi Corbalán, bona nit. Què tal, bona nit. Com ha estat aquesta rebuda?

Doncs el president del Parlament, Josep Rull, ha estat l'encarregat de rebre Lluís Puig amb la màxima solemnitat a la porta de la cambra. L'exconseller ha pujat per la. Escala Noble i Adalt ha rebut aplaudiments i abraçades dels representants de l'independentisme, entre els quals Oriol Junqueras i Artur Mas. Ja a l'hemicicle, Puig ha retirat el llaç groc del seu escó i s'hi ha pogut asseure per primera vegada. La bancada independentista, els comuns i també Aliança Catalana han aplaudit d'en peus Lluís Puig. Els diputats del PSC i del PP no han aplaudit i els de Vox no hi eren. El president Josep Rull li ha dedicat les primeres paraules de benvinguda.

El diputat Lluís Puig i els seus electors recuperen uns drets fonamentals que li van ser arrebassats. Avui encara no hi som els 135 diputats. Avui el president Puigdemont, el diputat Carles Puigdemont, encara roman a l'exili.

Aquestes paraules, com dèiem, amb l'absència del president Salvador Illa, i això també ha marcat aquesta tornada de Puig al Parlament.

Sí, la presidenta del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, ha enviat una carta a Illa recriminant-li que no hagi estat a l'altura del càrrec. Davant els retrets des de les files de Junts, des de presidència s'ha acabat fent públic que a les últimes hores el president Illa s'ha trobat amb Lluís Puig. Havia de ser una reunió discreta que s'ha acabat esbombant. Des de Junts asseguren que han declinat la proposta d'una segona trobada, aquesta pública al Parlament, perquè del que es tractava, diuen, és que el president rebés Puig a l'hemicicle. De fet, en la seva intervenció davant el ple, el mateix Lluís Puig s'ha mostrat contrariat per l'absència del president

a l'hemicicle. Finalment, president, tenia escrit adreçat al president Illa, ja l'hi diré en persona. Després de 9 empresonats, 7 exiliats i més de 3.000 persones represaliades durant una dècada, no hi ha cap proposta de model polític per poder ser. És per això que no puc fer altra cosa que continuar declarant-me convençudament independentista.

Quan s'ha acabat el ple, fora del focus de les càmeres, sí que hem pogut veure consellers i diputats socialistes saludant Lluís Puig.

Gràcies, Jordi Corbalán. Avui també ha estat un dia important per a Toni Comín, que ja pot fer d'eurodiputat després d'haver acatat a Madrid la Constitució. L'exconseller ho ha fet prometent fidelitat al mandat de l'1 d'octubre.

Es el tràmit que ha fet el Congrés, on hi ha la seu de la Junta Electoral, i que li permetrà recollir la credencial al Parlament Europeu. Alba Barbosa, bona nit.

Bona nit. És un tràmit que havia de fer presencialment a la Junta Electoral. Sí, que l'havia citat per avui, tot i que Comín havia anunciat el seu retorn per a diumenge, i per això ha acusat la JEC d'intentar-li boicotejar la tornada.

Doncs em sembla una pataleta de mal perdedor. El que també confirma que ells són els primers que saben perfectament que hem guanyat.

Després del jurament, Toni Comín ha donat la mà als membres de la Junta Electoral, entre ells la jutge Carmen Lamela, que va enviar a la presó els principals líders del procés. I ha presumit davant del president de l'ENS de DNI 9, perquè ha aprofitat per renovar-se-la a la comissaria del Congrés. El tenia caducat després de 9 anys a l'exili.

No, no, no, si ya me han dicho, me han dicho que está flamante.

L'exconseller tornarà ara a Bèlgica i manté que posarà fi a l'exili quan arribi a Catalunya diumenge.

Igual que quan vaig anar a París o vaig anar a Roma no es va acabar el meu exili, avui tampoc s'ha acabat el meu exili. Anar a París no és tornar al meu país, anar a Madrid tampoc no és tornar al meu país. Jo tornaré el diumenge.

Pablo Llarena li ha aixecat l'ordre de detenció, però el Suprem manté oberta la causa a Toni Comín, que continua pendent de l'aplicació definitiva de l'amnistia. Gràcies, Alba.

Es deia molt si la tornada dels polítics a l'exili sacsejaria la campanya. Doncs bé, avui el que ho ha sacsejat és la intel·ligència artificial. El Partit Popular, amb un vídeo polèmic, podem dir, que ha penjat el seu compte oficial del partit, i, com dèiem, fet amb intel·ligència artificial, artificial en que clonan la imatge i la veu de la dona del president espanyol entre d'altres per atacar el PSOE.

Si tener una cátedra gracias a que mi marido es el presidente es de zurdos, pues sí, soy zurda. Seguirse de p.

Y cobrar comisiones ilegales es de zurdos.

Doncs aquesta és l'estratègia del Partit Popular, que hi treu ferro, mentre que el PSOE ja diu que estudia mesures legals. Àlex Gerard Robert, bona nit. Bona nit. Com ho justifica el Partit Popular? El portaveu d'aquest partit, Borja Semper, assenyala que no han volgut fer creure que els personatges que surten al vídeo són reals, però per Rebeca Torró, secretària d'organització del PSOE, això és gravíssim.

No tienen proyecto que ofrecer a este país más que eso, más que el ruido, la mentira, el insulto, permanentemente. Y ahora lo vemos utilizando la inteligencia artificial.

No és el primer cop en aquesta precampanya que

els populars han utilitzat la IA, per exemple, van publicar una imatge feta amb aquesta eina d'un petó entre Sánchez i Ábalos i també un vídeo de Feijó

regatejant-ne i marcant un gol, que és una tendència que es porta ara a TikTok.

Clar, aquí tots ens fem moltes preguntes, per això a la segona hora del Catalunya Nit parlarem d'aquesta estratègia, les xarxes i de les conseqüències que pot tenir amb un advocat penalista, amb Xavier Muñoz. Per tant, ell ens donarà preguntes, ens contestarà les nostres preguntes. Però, a banda d'aquest vídeo, Àlex, avui hem sabut que hi haurà cara a cara durant la campanya electoral.

Sí, serà entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijó, com ja va passar el 2023.

El PSOE proposa que es facin una cadena privada en l'arrencada de la campanya, concretament el 16 de novembre, que és una data que també encaixaria al PP. I això mentre els partits premen l'accelerador i van tancant les llistes electorals. Sí, per exemple, els populars, Feijó farà tàndem amb

Cayetana Álvarez de Toledo, que és una de les veus més dures del partit. Al darrere, com a número 3, hi haurà l'actual portaveu del PP, que hem sentit abans, Borja Semper, que ha volgut treure ferro social les discrepàncies que fins ara han tingut amb Álvarez de Toledo.

El Partit Popular, per tant, que aposta per línia dura i els comuns integrats al front ampli, renoven a fons la candidatura i prescindeixen d'Aina Vidal, l'actual cap de files al Congrés.

Sí, el partit li va oferir ser la número 1 per Tarragona, però, segons fons d'EF, ella ho va rebutjar amb retrets cap al partit. Dels 7 diputats que tenen actualment els comuns al Congrés, 5 no aniran a les llistes. Sí que ho faran, en canvi, noms pròxims a De Colau, com l'exregidora barcelonina Lucía Martín, també Joan Mena, que ja havia ocupat. Unesco, el Congrés en Janrera, i el diputat del Parlament, Andrés García Berrio, tot plegat, amb bastanta mala maró interna. Un terç del Consell Nacional dels Comuns ha votat en contra de la composició d'aquestes llistes. Mentrestant, Vox ha situat com a cap de llista per Tarragona l'actual líder del pseudo-sindicat ultra Solidaritat, Jordi De La Fuente, que té un passat neonazi. I està pendent de judici per la sal violenta a un centre de menors migrants al Masnou, ara fa 7 anys, pel qual la Fiscalia li demana més de dos anys de presó.

Doncs bé, a tot això, a només cinc setmanes de les eleccions, el president Illa i el ministre Òscar Puente han volgut escenificar avui, reformant el compromís pel traspàs de Rodalies públicament. El titular de Transports afirma que la cessió de la RU és irrevocable, tot i que alguns aspectes es podrien veure alterats.

Joan Garcia. Puente admet que el calendari electoral sí que pot posar algun entrebanc al que ell ha anomenat serrells pel traspàs de l'ERU. Per això no hi ha volgut posar data concreta. El president Illa, en conjunt, s'ha mostrat més explícit.

Hi ha un marc de convocatòria electoral que vostès coneixen, però els compromisos són els mateixos i, per tant, tot el programa de treball que teníem en aquest sentit segueix els seus passos previstos i el compromís naturalment que es manté i la feina i els calendaris de treball no es veuen alterats. En el que sí que hi ha data és per la setmana que ve, que Renfe i Generalitat firmaran el contracte programa. És un document llargament esperat, ve del 2010,

i és el que blinda les condicions i el finançament del servei amb què l'operadora Renfe ha de fer-se càrrec de Rodalies fins al 2028,

quan la substituirà l'empresa mixta Rodalies de Catalunya.

A punt d'arribar a un quart de deu, ens traslladem cap a França.

El president Emmanuel Macron intenta plantar cara a les mobilitzacions que estan posant el seu govern contra les cordes i anuncia restriccions màximes. D'entrada, el president de la República prohibeix totes les que no estiguin convocades per sindicats. Això implica que suspèn les organitzades pels estudiants i els armilles groves, i protegeix recorreguts sensibles al centre de París. També veta manifestacions a les altres grans ciutats del país com Marsella o Lyon. Això ens porta directament cap a París. Isabel Galí, bona nit. Bona nit. Què està passant? Què ha passat perquè hagi pres una decisió tan contundent com aquesta? L'anunci l'ha fet Emmanuel Macron després de reunir-se amb els responsables de la Seguretat i la Intel·ligència que no van prevenir l'abast dels desbordaments del cap de setmana, però no és només la informació que ara sí li puguin haver aportat, sinó també la sensació de no poder potser controlar una nova manifestació i sobretot l'empipament dels comerciants i de molts francesos davant les destrosses al que l'ha portat a prendre aquesta decisió. Macron ha optat per limitar el dret a manifestar-se, tot i els riscos que això comporta.

No cal l'estat d'emergència. Tenim mecanismes a la nostra legislació que permetran als nostres prefectes, en funció de la situació local, imposar tocs de queda i prohibir les reunions. En paral·lel, és clar, les investigacions estan en curs, s'han dictat decisions judicials preliminars i les aplicarem amb la màxima fermesa.

Les manifestacions estan prohibides a Marsella i a Lió, segona i tercera ciutat del país, i a París només autoritzada la que va convocar ahir el sindicat CGT. Així que els armilles grogues poden triar si afegir-se al recorregut sindical o fer una protesta salvatge. A París aquesta tarda, en canvi, els estudiants s'han concentrat per protestar i no ha passat res, cap incident violent. Macron, que ha estat duo amb els responsables dels saquejos, però acaba de sorprendre també amb una notícia, podem dir una notícia d'última hora. Quina és, Isabel? Sí, doncs que demà rebrà

un grup de representants dels estudiants. Ho acaba d'anunciar l'Elisi demà a les 3 de la tarda.

És el primer gest que Macron fa envers ells des de l'inici de la crisi. Un gest necessari, si no imprescindible. Avui ha fet un intent de distingir entre estudiants i manifestants i saquejadors i bàndols. I ha assenyalat com a responsables principals de la violència els grups d'ultraesquerra, que estan fora del sistema.

Els actes polítics i fins i tot sediciosos que han dut a terme grups organitzats d'extrema esquerra tenien l'objectiu d'enderrocar la república, diguem-ho clar, perquè això és el que admeten obertament, amb un perill extrem, gran violència i planificació.

Doncs per una banda mirem cap al dissabte per aquestes mobilitzacions convocades, però per l'altra, aquesta setmana el que s'està notant són sobretot els efectes de la repressió judicial també contra tots els detinguts. Però de detinguts, hem de dir que n'hi ha molts i la sensació és que no tots per les mateixes causes. Aquest és el gran tema de fons. Aquest cap de setmana hi va haver 2.700 detencions vinculades als saquejos. 85% eren majors d'edat. Però ahir vam estar a un tribunal de la perifèria de París, a Bovinyí, on un col·lectiu d'advocades intentava fer sortir 22 adolescents d'unes garjoles no adaptades a menors. Perquè feia més de tres dies que hi eren i encara no havien passat davant el jutge i que ens van explicar més que les condicions de detenció eren infames. Una de les advocades, Elsa Marcel, ens assegurava que part de la còlera del cap de setmana ve de la manera com la policia ha estat reprimint els bloquejos dels estudiants.

Crec que el que va passar el 17 és també una acumulació de còlera pel que passa des de fa tres setmanes, perquè el govern respon a les manifestacions dels estudiants a cops de porra i també a mutilacions. Jo defenso un estudiant de batxillerat de 14 anys a qui li van disparar a la cara, a boca de canó, amb un llançagranades lacrimògen a un metre i mig de distància que li ha fracturat tota la mandíbula.

Elsa Marcel, que és membre del col·lectiu Revolució Permanent, m'assegurava que els estudiants de batxillerat ja són el grup més reprimit de la història de França. Hi ha hagut 10.000 menors detinguts en les darreres 3 setmanes i no tenia cap dubte que la raó d'aquesta política és la dissuasió, fer-los treure les ganes de protestar. Dies molt convulsos, tenim moltes mirades posades a París. Gràcies per atendre'ns des d'allà en directe, la Isabel Galí. Bona nit, Isabel. Bona nit. Gràcies. Mira,

alguns analistes així ho apunten, però sí que podem destacar que hi ha hagut sectors

fortament penalitzats, com el bancari. Bank Inter s'hi ha deixat un 7% i CaixaBank un 5,72%. De fet, el selectiu espanyol,

Ibex 35, està en l'indicador europeu amb pitjor comportament. Ha perdut un 2,12% i ha quedat per sota de la barrera psicològica dels 19.000 punts. Ha volestrit el tecnològic Nasdaq, que està perdent en aquests

moments gairebé un 3% per les errades en el llenguatge de programació PHP i pels dubtes sobre el finançament de la IA. En el mercat energètic, el preu del petroli, com deies, s'ha enfilat un 3%,

fins als 112 dòlars al barril Brent. Aquest preu no es veia des dels primers mesos de la guerra a l'Iran. La pujada es deu a la por de nous atacs al golf pèrsic. Avui també hem de mirar cap a Itàlia perquè fa 7 dies que transportistes, agricultors i pescadors estan en vaga per l'encariment del combustible. Les protestes han acabat forçant el govern ultraconservador de Giorgia Meloni a aprovar ajudes de 500 milions d'euros per al sector. Roger Santaló.

Sí, la primera ministra espera que el pla econòmic aprovat d'urgència acabi amb els talls de les carreteres, que han portat problemes de vestiment als supermercats italians. Es veuen molts prestatges buits i fins i tot es racionen els paquets de pasta als clients. On hi ha més problemes és al sud, perquè la xarxa de trens és més feble i la majoria de mercaderies es distribueixen per carretera o en els camions no poden circular. Malgrat l'anunci d'ajuts, la vaga encara es manté en alguns punts, sobretot a la zona de Nàpols. Meloni ha llançat un ultimàtum als vaguistes.

En algunes zones, algunes persones continuen

En algunes zones, algunes persones continuen tallant carreteres i no s'aturen aquí, amenacen els que volen treballar,

tallen els pneumàtics dels camions dels seus companys. Això no és protesta, és intimidació, i no tolerarem la intimidació.

El combustible de les benzineres també escasseja pels problemes de distribució i això complica el funcionament d'alguns aeroports i fins i tot algunes ambulàncies estamparades.

La inestabilitat a l'Orient Mitjà no ajuda tampoc a millorar del tot aquest escenari. Avui expliquem que els rebels útils del Yemen continuen atacant punts estratègics de l'Aràbia Saudita. Han reivindicat haver llançat missils i drons contra el Ministeri de Defensa de Riad, però també contra instal·lacions de la companyia de petroli Aramco i dos aeroports Roger. Sí, dues persones han mort

en l'atac de matinada contra l'aeroport de Daman i una desena més han acabat ferides, segons han reconegut les autoritats saudites. I a les centrals de petroli d'Aramco, la companyia està evacuant els seus treballadors administratius perquè els bombardejos dels utis han anat a més els últims dies i s'ha parat part de les exportacions a cru. Això encareix el preu del petroli ibren, que està per sobre dels 113 dòlars al barril, el preu més alt des del mes de maig. En aquest context, el Parlament Europeu ha demanat avui a la Unió Europea que inclogui els rebels utis a la llista d'organitzacions

terroristes. Doncs justament avui ens preguntem qui són els utis, per què actuen d'aquesta manera, quines són les seves aliances. És complicat, però ens ho deixa molt clar en aquesta píndola que li hem demanat al catedràtic emèrit d'Història de la Universitat de Barcelona i expresident del SIDOP, Antoni Segura.

Els suttis són una tribu de l'Yemen. Practiquen una versió minoritària de l'Islam. Són xiites saidites, però que a l'Yemen la professen una tercera part de la població. Són, per tant, també aliats de l'Iran. Són un pròxim que es diu ara de l'Iran, situat en una zona estratègica com és el Yemen, perquè el Yemen controla l'estret de Bab al-Mandeb, que en aquests moments està pràcticament en mans dels hutis, ja que tenen els ports del oest del país, que són justament els que donen accés a l'estret. Aquest estret és de vital importància per a l'economia mundial. Perquè és la sortida del mar Roig, i no oblidem que el mar Roig desemboca el canal de Suez. De tal manera que atès que l'estat d'Ormuz està en aquests moments en disputa entre l'Iran i els Estats Units, i és un pas insegur pel cru que surt de l'Aràbia Saudita i d'altres països de la península aràbiga, l'Aràbia Saudita està desviant les seves exportacions de petroli cap al mar Roig, Per tant, si es tanqués BAP amb Mandep, estaríem en una situació de crisi internacional d'enormes conseqüències, perquè afectaria el 30 o el 40% del comerç mundial.

Els útils es declaren republicans i demòcrates, en teoria. I tenen un discurs de regeneració nacional i d'intolerància amb la corrupció. I reivindiquen la seva representació política que fins a aquests moments, o fins fa poc, fins al 2004, quan inicien la seva revolta, havia estat menys tinguda i poc considerada al Yemen. Rebutgen el salafisme i el baha'uisme, per tant, La pràctica de l'islam de l'Aràbia Saudita i els seus aliats rebutgen igualment el sionisme, i per tant Israel, i l'imperialisme als Estats Units. Tot això, evidentment, de la seva actitud demòcrata i republicana és teòric. Cal veure com actuen en el territori que controlen, que en aquests moments és gran part del Yemen, inclosa l'antiga capital, Sanaa, de tal manera que el govern oficialment reconegut internacionalment ha hagut de traslladar la seva seu al sud del país, el que abans havia estat la capital de l'antic Yemen del sud abans de la reunificació de 1991. En definitiva, estem davant d'una tribu del Yemen que ha assolit un gran poder i que s'ha convertit en un soci important per l'Iran i segueix la mateixa pauta que està seguint l'Iran, davant de la impossibilitat d'atacar directament pel poder militar que té a les bases dels Estats Units, està atacant les bases dels seus aliats i els elements estratègics, és a dir, els llaciments d'hidrocarbos i les refineries d'aquests aliats que són Aràbia Saudita i la resta de països de la península aràbia.

4 minuts i arribarem a dos quarts de 10. Fem ara una pausa molt breu per la publicitat i a la tornada expliquem que els Mossos d'Esquadra tenen detectades més de 30 bandes juvenils a Catalunya amb un miler de joves que en serien membres. De seguida el Miquel Jarque ens ho aclareix. 29 de novembre, eleccions generals. Si ets una persona cega o tens una discapacitat visual greu i et saps el sistema Braille, pots votar en plena autonomia a les eleccions. Comunica-ho al telèfon gratuït 900 150 000 entre el 6 d'octubre i el 2 de novembre. El dia de la votació hauràs de recollir la documentació a la teva mesa electoral amb el DNI, inclosa la informació necessària en Braille. Ara també al teu domicili. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. Aquest hivern, omple de confort les teves nits amb els nòrdics Montse Interiors, disponibles en dos gruixos, perquè triïs el que s'adapta millor a tu. Entra al web montseinteriors.com o visita qualsevol de les seves botigues i emporta't el teu nòrdic de 250 o 400 grams, suau, confortable i fàcil de rentar. Des de 17,95 o 25,95 euros. Només amb La Vanguardia.

A la Fonda de Catalunya Ràdio obrim cada dijous un nou programa, en podcast, així, ben enllaunat, amb tot el seu sabor, amb el pica-pica, que hi hagi molta variant, i després un bon plat, d'aquells que tenen suc, dels que s'hi pot sucar pa, i amb unes bones postres. Ah, tot ben amanit!

Pep Noguer us obre les portes del podcast de la Fonda. I amb productes del territori. Cada dijous, a l'app i al web de Catalunya Ràdio. Vinga, va, comencem! Amb el suport de la Federació Catalana DOP-IGP i la Generalitat de Catalunya.

La Nitziela i l'Emily són germanes i acròbates i formen part de la cinquena generació del Sir Reluy Legacy. La Nitziela ha participat en alguns realities a la televisió i l'Emily ha escrit un llibre. Des de petites viuen en itinerància i han anat a més de 300 escoles en tota la seva vida. Amb la seva història podríem escriure una novel·la. Ens l'explicaran aquest dijous a Les Dones i els Dies.

Què passa quan la música es troba amb les matemàtiques,

l'arquitectura amb l'art o la tecnologia amb la filosofia? Ramon Llull construeix un sistema que en part és combinatòria, en part és matemàtica.

La recerca interdisciplinària no està ben valorada.

A Divergents, Laura Ferrer Rosada conversa amb sis persones que han fet de la barreja de disciplines una manera de crear i entendre el món. ¿Quién rol creus que ha tingut la teva formació en filosofia? Xavier Serra, Núria Moliner, Lluís Nacenta, Pep Bou, Mònica Riquich i Elvira Diangani-Ossi.

Si ho vaig fer ja saps, pensaria que pintaria. I quan vaig fer Art Digital, pensaria que faria Art Digital a pantalla.

Divergents, el podcast de Laura Ferrer Rosada. A l'àvia web de Catalunya Ràdio.

I també disponible a la plataforma 3Cat. Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

De seguida, dos quarts de deu, parlem dels Mossos d'Esquadra que tenen detectades a Catalunya 34 bandes juvenils actives amb un miler de joves, la meitat dels quals hi tindrien una relació estreta. La mitjana d'edat dels membres és de només 20 anys. Són violents i es dediquen als robatoris i al tràfic de drogues. Els grups de bandes llatines que s'havien erradicat a principis dels 2000, doncs ara rebroten i la policia té un pla per identificar-los i aturar la seva expansió. Miquel Jarqué, bona nit. Hola, bona nit. Quines són les bandes juvenils que estan desplegades

a Catalunya? Doncs mira, no són moltes i agrupen tots aquests joves. Els nous d'Esquadra estimen que més de la meitat estan concentrats en tres bandes, els Trinitarios, Barrio 18 i los 300. La policia pensa que amb el contexte actual de moltes armes blanques, la popularització de les armes de foc per influència del tràfic cultiu de la marihuana en àmbits delinqüencials, doncs és fàcil que el narcotràfic, entre altres coses, pugui estar interessat a reclutar aquests joves d'aquestes organitzacions. És per això que ha anunciat un pla de xoc per desarticular-les. L'ha batejat amb el nom de proa. Sílvia Catà és la comissària en cap dels Mossos.

Han detectat aproximadament 34 grups juvenils organitzats a tota Catalunya, 7 dels quals tenen el 80% dels fets o dels incidents que passen amb aquests grups juvenils. Es tracta de persones molt joves, algunes menors d'edat, que el que fan és cometre fets delictius, especialment amb armes blanques, també algunes vegades amb armes de foc, i que generen molta inseguretat a les persones que fan

vida a Catalunya. De les anomenades bandes llatines se n'havia parlat molt fa 20 anys, semblava que ara no. El funcionament continua sent el mateix?

Doncs mira, no ben bé, perquè ara ja no ens hem d'imaginar un líder a l'estranger, a Llatinoamérica, que rep tots els calés de les sucursals que té arreu del món. Ara això ja no funciona així, ha quedat tot més com més diluït, més difuminat, mantenen el nom, l'estètica s'ha perdut en part, la identitat i la pertinença a través d'aquesta nacionalitat també s'ha perdut, i entre altres coses perquè ara tots els joves són catalans, han nascut a Catalunya, segueixen sent molt violents, defensen un territori, una plaça, una línia de metro, una ciutat, no consta que facin rituals d'iniciació i la sortida d'aquests grups ara és més fàcil. Continuen desplegant-se, això sí, en entorns urbans, l'àrea metropolitana de Barcelona és un dels territoris amb més implantació. Gràcies, Miquel. Bona nit.

I parlem ara del que es coneix com a canibalisme entre ajuntaments. Aquesta expressió fa referència a la problemàtica que sorgeix quan un municipi, petit o mitjà, inverteix en la formació de nous agents de la policia local. I un cop formats, aquests efectius, amb tot el dret del món, sovint decideixen marxar a municipis més grans on se'ls ofereixen més bones condicions laborals. Fa temps que el Departament d'Interior treballa per trobar una fórmula que convini el dret dels agents a canviar de feina, a trobar una oferta laboral millor en altres municipis, amb la necessitat de tenir una estabilitat a les plantilles de la policia local. Primer de mar, Marta Vallès, bona nit. Hola, bona nit. Avui la consellera d'Interior, Núria Parlón, ha confirmat les mesures que s'aplicaran en una reunió amb els alcaldes del Maresme. Però primer de tot, expliquem-ho, d'on ve el terme canibalisme entre ajuntaments? Doncs mira, el pare d'aquesta frase és l'alcalde de Palafolls, en Francesc Alemany, que el gener de 2025, quan ell, a més d'alcalde, era també president del Consell Comarcal del Maresme, i en una reunió com la d'avui, la precedent dels alcaldes amb la consellera d'Interior, li va explicar la gran preocupació de molts municipis, sobretot petits, que fan un esforç important, un esforç econòmic, per convocar d'entrada una plaça de policia local, després formen una gent per la seva plantilla de la policia local, aquesta gent va a l'escola de policia, li han de pagar el sou, també mentre fa pràctiques, tota una sèrie de despeses, i després, un cop acaba la formació, i s'incorpora en la plantilla d'aquell municipi moltes vegades dura poc perquè opta per marxar a una ciutat més gran on segurament li oferiran una feina millor pagada o amb millors condicions. Aquest flux de policies locals de poblacions més petites cap a d'altres que són més grans, doncs aquest alcalde, en Francesc Alemany, el va anomenar així, el canibalisme entre ajuntaments que dificulta moltíssim tenir una plantilla estable. Ara dèiem que la consellera Núria Parlón ha confirmat com es vol reduir aquest fenomen, o en tot cas, si passa, Marta, com es pot compensar? Doncs mira, una primera mesura, que és voluntària, això sí, és que diferents ajuntaments puguin fer convocatòries de places de manera unificada.

Això ho ha explicat la consellera avui. Tots aquells ajuntaments que tinguin convocatòria per treure policies locals, guàrdies urbanes, i es vulguin sumar a aquesta convocatòria, doncs s'ha d'assignar un conveni per poder fer la sessió perquè ho faci la Generalitat, pactar els temaris, i això pot ajudar, si més no, a l'organització dels processos, evita recursos. Un ajuntament mitjà o petit fer una convocatòria de places per policia local és molta gent que es presenta amb moltes dificultats administratives. Per tant, qui opta amb una d'aquestes convocatòries unificades

ja tria d'entrada un o altre municipi i, a més a més, es redueixen les despeses. Hem de dir que Maresme ha estat una comarca pionera perquè ja el 2022 va aprovar aquesta convocatòria conjunta. I, d'altra banda, una segona mesura que crida l'atenció, sobretot perquè ens fa pensar en el futbol. Escoltem la consellera.

El que s'anomenaria com la clàusula de rescissió és a dir, si jo soc un ajuntament gran i hi ha un ajuntament més petit que ha fet l'aposta d'invertir en un policia local i aquest policia, perquè té dret a fer-ho, a prosperar o vol canviar de destinació, marxa a un altre municipi més gran, si es dona en els tres primers anys, l'ajuntament que agafa el policia, doncs pugui indemnitzar en certa forma l'ajuntament que ha fet l'esforç en la seva formació. No crec que parlem de clàusules milionàries,

però vaja, sentim molt sovint aquest terme amb les notícies de l'àmbit esportiu. El que hauria de pagar, sobretot, seria la formació d'aquest agent de la policia local, el sou que li ha pagat mentre està estudiant i també en pràctiques, el cost dels cursos que hagi pogut fer de promoció, de formació continuada o d'especialització, i també la inversió que ha fet amb ell, amb estuària, manutenció, una mica tot, les despeses que ha tingut per formar aquest nou policia local. Doncs és. És una fórmula interessant. Marta, ¿sabem quan es començaran a aplicar aquestes mesures? Mira, la pregunta és una mica del milió perquè això mateix se li ha demanat a la consellera, li hem demanat avui a Premià de Marc, i la seva resposta ha sigut ja, però no ha concretat més. El que sí que és veritat és que aquestes novetats es recullen ja a la llei 11 barra 2026, que és d'aquest mes de juliol, que modifica alguns aspectes del règim de policies locals i que, per tant, això es pot començar a aplicar quan es decideixi. Molt bé. Gràcies, Marta Vallès. Ho anirem seguint. Bona nit. Bona nit.

I ara tornem a parlar de França, però per una qüestió ben diferent, i és que el primer home infectat pel virus Shamonda ha mort, segons ha confirmat l'Organització Mundial de la Salut. Fins ara es creia que aquest virus no es podia transmetre a humans i que només infectava el bestiar a través de la picada d'un insecte. Toni Fortesa. I per això mateix,

el cas detectat a Lió ha sorprès la comunitat científica. El cas, a veure, és molt específic, ja que la víctima era un home immunodeprimit, és a dir, amb el sistema immunitari greument debilitat, i que vivia a tocar d'una granja on hi havia vestiria infectat. La virologa de l'Hospital Clínic,

Beatriz Escudero, assegura que el cas s'ha d'estudiar, però descarta que de

moment hagi d'implicar una alarma social.

Es un cas que científicament és important perquè demostra que un virus que pensava que estava només als animals pot detectar-se en humans i s'ha d'estudiar si es tracta d'un esdeveniment excepcional o si hi ha factos que poden afavorir futures infeccions. Però no caldria generar una gran alarma social, només precaució i vigilància.

Doncs sense generar alarma, però la pregunta és, França no està gaire lluny, aquí Catalunya hi és, aquest virus s'hi ha detectat?

Sí, sí, de fet es va detectar a principis de l'estiu ja al centre d'Europa i a Catalunya el Ministeri d'Agricultura ha detectat tres explotacions de boví infectades a la demarcació de Girona. Com afecta als animals? Doncs el catedràtic de la UAB, Mariano Dominga, ens ho explica.

Produeix febre, baixa la producció, els animals estan apàtics, alguns animals tenen diarrea, però la veritat és que no causa mortalitat. Els animals estan durant 3, 4, 5 dies amb febre, la ingestió d'aliment, aquesta situació de febre i apatia baixa molt i la producció llitera es redueix bastant. Després es recuperen els animals.

Per posar context, Domingo també ens ha dit que el 2011 un altre virus d'aquesta mateixa

família ja va penetrar a Europa, van detectar el mateix patró que està passant ara amb el xamon d'aquest estiu. Durant el primer any el bestiar es va veure molt afectat, però a partir del tercer any ja havia aconseguit la immunitat.

Clar, per tant, avui la notícia i la diferència és que per primera vegada que sapiguem ha afectat una persona.

Exacte, aquesta és la diferència principal. Això sí, tant la doctora com el catedràtic han destacat que per això cal fer seguiment del cas, cal recollir dades, que això permetrà en un futur analitzar com ha passat. Gràcies, Toni. De res, bona nit.

Avui també és notícia. Marc Güell.

6 minuts i tres quarts de deu. Les persones de menys de 45 anys tenen més actituds de rebuig als pobres. Ho revela el primer estudi sobre aprofòbia fet a Catalunya i l'Estat, Sergi Cubí. Una quarta part dels

joves de 18 a 24 anys es canviaria de lloc el transport públic si al costat se seguís una persona sense sostre o directament no els deixaria entrar a un bar. Un percentatge que cau al 10% entre la població de més de 65 anys. Ho ha explicat Pilar Muro, coordinadora d'aquesta investigació de la Universitat Ramon Llull.

Els més joves sembla que manifesten i que atribueixen a les persones pobres característiques molt negatives, molt associades que la culpa és d'ells, que són ells els responsables de la seva pròpia pobresa. És a dir, ho tenen associat molt a manca de principis morals, a temes d'addiccions.

L'audiència de Girona ha condemnat a presó permanent revisable l'acusat d'assassinar i agredir sexualment la seva exparella. És el cas de Carla Fernández. Girona, Núria Paraire.

El condemnat va esperar que la víctima tornés de treballar amagat al replà de casa seva i la va abordar per darrere. Es considera provar també que la va deixar inconscient amb una clau d'arts marcials. Després la va despullar i li va fer tocaments. Quan la víctima va començar a tornar en si, la va estrangular fins a la mort, diu la sentència, per evitar ser denunciat i identificat. Abans de fugir, li va robar dues targetes. La sentència exposa que l'acusat estava obsessionat

amb la víctima. Més coses, Barcelona aposta per accelerar l'ampliació de la xarxa de dipòsits pluvials. Durant l'últim episodi de pluges, aquestes infraestructures s'han omplert com mai, Sergi. Segons l'Ajuntament, aquest recinte soterranis que ha recollit l'aigua

de la pluja van respondre correctament. Els 15 que hi ha a la ciutat es van omplir buidar dues vegades i mitja. Això vol dir que van recollir un milió de metres cúbics d'aigua. Això sí, els aiguats han evidenciat que encara calen més dipòsits. Ho ha explicat la tinenta Laia Bonet. Aquest mandat s'han invertit 200 milions d'euros en la planificació i l'execució de dipòsits i de la xarxa de claveguera. I això necessitem que sigui així en el futur. Està previst que més endavant se'n construeixin de nous. Els primers a la Sagrera, Bac de Roda i Vallcarca. La voluntat de l'Ajuntament és que Barcelona acabi tenint 29 dipòsits pluvials.

Un programa del Departament d'Agricultura impulsa l'augment de producció de pinyons del país a partir d'una millora genètica dels arbres. Detalls des de Girona, Maria Rovira.

Amb una tècnica similar a la dels fruiters, es tracta d'empaltar un pi pinyer al tronc d'un arbre adult i això permet que els nous exemplars facin pinyes en 3 anys, 5 vegades abans que els pins silvestres. Miquel Sagarra,

responsable de recursos genètics de Forestal Catalana. Vam iniciar un programa

de millora genètica amb l'objectiu d'aconseguir plantes que produïssin pinya, que fossin grans productors i a una edat molt juvenil. La idea és poder portar al mercat el pinyó de casa nostra de la manera que s'havia fet abans de bosc.

Ho fan a Sant Feliu de Buixelleu, a la comarca de la Selva.

I el Consorci per la Normalització Lingüística ha tancat el període d'inscripcions d'aquest setembre amb gairebé 41.600 persones que s'han inscrit en cursos de català de tots els nivells. L'ENS ha ofert 46.169 places en cursos propis. És pràcticament un 7% més que l'any passat Montsecamps.

Sí, això és gràcies a la incorporació de més de 100 tècnics en el marc del Pla de Xoc per l'ensenyament del català a adults i a Barcelona a través de l'acord amb l'Ajuntament. Segons dades del Departament de Política Lingüística, el 96,5% de les persones que han sol·licitat plaça en els nivells entre l'AU i el CU han obtingut lloc en un curs. A mitjans de desembre es farà la nova convocatòria de cursos propis del Consorci. Amb tot, l'oferta s'amplia abans d'aquest període gràcies als cursos coordinats amb les administracions locals i entitats que són les que identifiquen les necessitats del seu entorn.

Dos minuts i arribarem a tres quarts de deu de la nit. Ara ens aturem un moment amb un fet que està passant a Londres. El govern britànic ha aprovat el projecte de construcció d'un centre de dades i de pisos de luxe al carrer Brick Lane, això és a l'est de la capital britànica, en una de les àrees més densament poblades de la ciutat. Els seus opositors consideren que això no revertirà la falta d'habitatge i erosionarà el caràcter d'un barri habitat principalment per la comunitat bengalina. Londres, Quim Olivares, bona nit. Hola, bona nit. Podem explicar com és aquest carrer de Brick Lane? Sí, mira, Brick Lane és un carrer històric de l'Isten Lundinencs. El coneix pel seu art a l'aire lliure, els mercats de segona mà, la fleca jueva més coneguda de la ciutat, també botigues de vinils i els famosos restaurants de curri, precisament de la comunitat bengalina, com esmentaves. A banda de ser un reclam turístic, és una zona amb un problema d'habitatge considerable. Brick Lane pertany al districte de Tower Hamlets, una de les àrees més pobres de Londres i, de fet, la més densament poblada del Regne Unit. Doncs ara que ja estem situats, expliquem en què consisteix aquest projecte. Per què s'hi oposen? Mira, el projecte preveu oficines molt modernes, 44 apartaments de luxe, 6 dels quals de protecció oficial, un centre comercial, un cinema i un centre de dades a l'antiga fàbrica de cervesa Old Truman, una fàbrica amb 360 anys d'història que ara està abandonada. Aquest és el focus de la batalla política Brick Lane i toca el cor de la Gran Bretanya moderna, com compaginar habitatge assequible i la construcció d'un centre per allotjar grans volums de dades i sistemes informàtics. Vam entrevistar Faisal Ahmed, regidor del districte de Tower Hamlets, que suposa el projecte Sentim Blu.

Tenen el projecte de construir espais d'oficines i apartaments de luxe, un centre comercial, un cinema o un centre de dades. Res d'això ajuda la comunitat local.

També vam parlar amb Mohamed Islam, que és propietari del restaurant Sheba, del mateix carrer, un restaurant des de l'any 74. Diu que el projecte pot canviar el barri, fer a pujar els lloguers i espantar els turistes.

Sentim-lo. A Brick Lane

teníem més de 100 restaurants, ara hem acabat només amb 15 o 20. Així que ara penseu-hi, si el lloguer puja, òbviament perdrem més restaurants i històricament Brick Lane és la capital del curry a Europa.

Mohamed, tem que desapareguin més restaurants dels que ja han anat desapareixent al llarg dels anys. I el govern, Quim, quins arguments està donant per haver aprovat aquest projecte? L'executiu laborista defensa que aquest projecte portarà regeneració i desenvolupament econòmic. De fet, Brick Lane és molt a prop de la City, el districte financer de Londres, on les operacions financeres online d'alta freqüència demanen precisament tenir a prop un centre de dades. Vam entrevistar l'enginyer Mark Acton, que també és consultor i director executiu de Data Center Alliance.

Sentim-lo. Tenim tots aquests edificis al nostre voltant, els bancs, etc., que fan servir serveis de centres de dades locals. Si no disposéssim d'això, aquests serveis haurien de venir d'altres llocs. Serien més lents i probablement més cars.

Al Regne Unit els centres de dades són una infraestructura crítica. Sense aquests centres no hi ha serveis digitals. Tornem a sentir l'enginyer.

No es poden tenir serveis digitals sense centres de dades. És impossible. No pots tenir un lloc web, ni Netflix, ni Amazon. No pots rebre paquets. Les aplicacions del telèfon no funcionen sense centres de dades. Per tant, són essencials.

Ell lògicament entén que, no entén, perdó, l'oposició dels veïns davant aquest centre de dades. Doncs els veïns s'han manifestat diverses vegades en contra d'aquestes instal·lacions. També ens deies, ens explicaves una mica el context d'aquest malestar. Què demanen? Mira, ells demanen bàsicament més habitatge social. El regidor que sentíem abans, ara el tornarem a sentir, denuncia que hi ha famílies de 9-10 membres que viuen en pisos d'una sola habitació i que això té un efecte perjudicial per la salut i el benestar mental.

Tenim una de les llistes d'espera més llargues del país.

Hi ha 31.000 persones que esperen un habitatge més gran. Ara viuen amuntagats i tenint en compte l'extensió de l'antiga fàbrica, és una oportunitat perduda increïble.

També argumenta que els centres de dades consumeixen molta aigua i energia i això afegirà problemes a la comunitat local. Vas poder preguntar en aquest expert sobre el tema del consum d'aigua i energia? Sí, sí, sí. L'enginyer rebata aquesta idea. Considera que els centres de dades que es construeixen a Europa no tenen res a veure amb els que es fan als Estats Units. Aquí les lleis mediambientals són més estrictes. Un cas és l'aigua que consumeixen, per exemple. Tornem a sentir el que ens explicava Marc Acton.

Els centres de dades al Regne Unit consumixen el 0,037% de l'aigua potable produïda per les companyies d'aigua. En canvi, les fuites de les xarxes d'aquestes companyies en consumixen el 18,3%.

Les autoritats britàniques els consideren infraestructura crítica i els equiparen a la xarxa telefònica o al subministrament d'aigua i d'energia. Sense aquests centres, l'economia es col·lapsaria. Una altra cosa és si s'ha de construir enmig d'un barri tan densament poblat. Esclar, aquí hi ha el debat. Molt bé, doncs, moltes gràcies, Quim Olivares, en directe des de Londres. Bona nit. Vinga, bona nit. També, de fet, en un escenari una mica similar, hi ha indignació a Finlàndia, on les autoritats han aturat les obres incipients de construcció de dos centres de dades que impulsa Google amb un pressupost de 13.000 milions d'euros. El motiu és que es calcula que han tallat en total uns 400.000 arbres sense permís, una fusta que, en ser obtinguda il·legalment, no es pot vendre. A més, l'aigua dels Rierols s'ha tornat marró, en aquest cas. El Govern ho justifica per la necessitat de treure inversions estrangeres, però col·lectius ecologistes i també la població en general es pregunten si les energies renovables han de servir per alimentar aquests centres. És probable que això esdevingui un tema de debat en les eleccions de l'abril de l'any vinent al país.

Ja és real continuar el compte enrere per a les eleccions al Parlament. El nostre corresponsal, el Jordi Brascó, aquesta setmana ens descobreix cada nit el perfil dels votants convocats a les urnes. Avui ens fixem en l'esquerra israeliana, que és a la unitat de cures intensives després que el país hagi virat cap a la dreta, un moviment accentuat pels atacs de Hamas del 7 d'octubre del 2023. Aquesta dinàmica es nota sobretot entre els més joves. Només el 8% dels menors de 22 anys votaran l'esquerra. Els que la defensen però no perden l'esperança. Tel Aviv, Jordi Brasco.

Ser d'esquerres a Israel en els temps que corren implica haver de justificar-se

constantment davant la resta de la població que sent que les idees que defensa l'esquerra els posen en perill. Aquesta dinàmica s'accentua encara més entre els més joves. Les enquestes apunten que més de la meitat dels israelians menors de 22 anys es declaren obertament de dretes. La Gabriela és una de les poquíssimes excepcions.

Es la vida de sus amigos y su familia.

Els atacs de Hamas del 7 d'octubre van marcar encara més el viratge a la dreta d'Israel i és que els partits que la representen s'han apoderat d'un concepte que vertebra el país, el de la seguretat. Des de l'esquerra intenten convèncer que per assolir-la hi ha més camins que el de la confrontació constant.

Venim d'un Israel on era habitual parlar de la solució dels dos estats.

Ara s'ha convertit en un tema tabú i això és molt perillós. Per això, molts joves intentem tornar a parlar de la seguretat. Jo vull seguretat i demano la solució dels dos estats no perquè sigui una conveia, sinó perquè em preocupo per la meva seguretat, així com dels drets humans i dels valors generals.

Prop de 600.000 joves israelians estan cridats a votar per primera vegada en unes eleccions generals. Representen un gruix de gairebé el 9% de l'electorat. Tot un rècord.

I guess I

had a million dollars or more.

El clàssic d'Arthur Miller, Panorama des del pont, s'estrena al Teatre Goya, passat pels sedats de Sílvia Munt. El muntatge, que aborda la immigració, està protagonitzat per David Selvas i també per Laura Conejero, i reflexiona sobre com el poder i el desig condicionen les relacions. Marta, vives! L'obra traduïda per Joan Sallent explica la història d'Eddie Carbone en la pell d'un David Selvas molt creïble, un treballador del port de Brooklyn que el 1955 acaba traint la família i els companys per gelosia, per sentit de la propietat. Munt defensa que Miller sap tocar el moll de l'os, d'allò que les persones ens repetim d'una manera destructiva.

Et va fent com capes, és com un patòleg, no? Et va fent capes de les cèl·lules, vinga, una, l'altra, l'altra, i clar, et vas identificant. I tot plegat en un text que gira al voltant del

desig i totes les seves conseqüències. I, essencialment,

estem explicant la història d'un bon home, però que pulsa uns desitjos, i aquests desitjos no sap ni ell mateix fins on arriben.

Un text carnal, emocionalment potent, amb tocs d'humor i que busca trencar tots els esquemes a l'espectador alhora que és un tret a la línia de flotació dels drets humans, tant a la corda fluixa en els temps que corren. La mirada damunt sobre l'original és evident, en el desig subratllat, en la força d'una Beatrice protagonitzada per Laura Conejero, que veu i diu i d'una innocent Catherine que vol fugir del perill evident. Llegim Miller, veiem Moon i ens deixem endur per la tragèdia mentre en la ficció ressona la realitat. Aquest és el poder dels clàssics. El Goya fins al 29 de novembre.

Ja, Múnich, s'ha inaugurat avui una de les exposicions més ambicioses a l'estranger sobre el modernisme català. És Barcelona Moderna i reuneix 160 obres de Gaudí, Picasso, Casas o Rossinyol, provenients de col·leccions públiques i privades. Montse Mas, bona nit. Bona nit. Entre els quadres més destacats hi ha el celebrat tàndem de Ramon Casas, que el manac cedeix en comptades ocasions, o l'abisme de Joaquim Mir, propietat de la baronesa Carmen Thyssen. Per al públic alemany serà una gran descoberta, perquè molts dels autors per a ell són desconeguts. De fet, hi ha obres desconegudes també a Catalunya, com ha explicat Roger Dideren, director del Centre d'Exposicions Constale de Múnich, on es pot visitar la mostra.

Certament hi ha moltes obres que no havien estat mai exposades públicament, moltes de col·leccions particulars, i sí, fins i tot pels catalans hi ha definitivament un motiu per venir a Múnich.

El projecte ha estat possible gràcies a un esforç de cessió de fons públics i privats sense precedents, des del Manac al Reina Sofia de Madrid, passant pel Museu Picasso, al Cercle del Liceu o al Cau Ferrat de Sitges. Ho remarca l'historiador de l'art mallorquí, Carlos Alonso Pérez Fajardo, un dels comissaris de la mostra.

Es un esfuerzo tremendo de todos los estamentos y todas las instituciones de la cultura catalana. Todos, todos, todos, todos han dejado lo mejor que tenían.

La Constale de Múnich, que rep uns 350.000 visitants l'any, acollirà aquesta mostra fins a finals de febrer de l'any que ve. Més endavant i sense sortir d'Alemanya, l'exposició es traslladarà al Museu Barberini de Potsdam, que és coorganitzador de la iniciativa. I avui en David Guzmán vol recordar la veu i el talent d'un dels grans noms de la història de la música.

D'aquí un parell de setmanes coneixerem una cançó inèdita d'aquest tros de veu.

Louis

Armstrong, que l'any 57, enmig d'una gira de concerts

benèfics, va tocar en un institut d'Illinois. I ara un estudiant present a la sala ha recuperat la gravació. I mentre esperem que es publiqui, jo volia rescatar alguns moments memorables del gran Satchmo, un dels músics que van saber sofisticar el llenguatge del jazz amb aquell estil d'improvisació vocal que coneixem amb la paraula escat, i que en ell mateix és un idioma inventat i un homenatge al nonsens. Atenció a aquesta peça del 1926,

és a dir, fa un segle, que es diu Hibijibis.

Un Louis Armstrong que no únicament va cantar en anglès, sinó que va assajar el francès en clàssics com la Via Rosa o aquest C'est si bon.

I l'any 68, convidat al Festival di Sanremo,

fins i tot es va atrevir amb l'italià amb un tema que es va dir Mi va di cantare.

Mi va di cantare.

I acabo recordant també de l'any 68 una de les interpretacions en viu més estimades d'un dels temes que més va fer populars, el Mag the Knife de Kurt Weill i Bertolt Brecht, que Satchmo va cantar tantes vegades com en

aquest directe a la BBC.

It's from a temple by the river,

baby I see my bed drooping down.

Es fa molt difícil tallar Louis Armstrong, però hem de posar una altra cançó que no escollim ni nosaltres ni tampoc el David Guzmán.

Aquesta és una d'aquelles cançons amb missatge. L'hem detectat al principi de la cançó, però ens ho explicarà millor la Gemma Puig. Bona nit, Gemma.

Bona nit, doncs sí, és una cançó d'escolòfic que es diu Few Changes, per tant, pocs canvis demà, menys núvols, aquesta podria ser la novetat, però sí que tornarem a tenir un dia molt estable. Avui no ha plogut enlloc, demà sí que tindrem algun ruixat, però serà puntual, però mantindrem una mica la dinàmica d'aquests dies de matins frescos, freds cap al Pirineu, al matí amb algunes boires, alguns núvols cap al nord i nord-est, alguna gota demà a la

tarda cap a aquest sector nord, de les comarques entre Barcelona i Girona, vent de nord, tramuntana i masclal, i recuperarem una mica la temperatura. Avui els valors més alts han arribat a aquests 22 graus,

demà com a molt 23 o així, però sí que mantenim aquest temps de tardor, aquesta sensació de tardor, amb més sol al matí i una mica més de núvols a la tarda.

Molt bé, doncs, preparats per la fresqueta del matí, que avui m'ha agafat mig per sorpresa, tot i que m'havies avisat, i he badat, eh? Doncs demà, que no ho badis, demà. Demà no badaré, demà no badaré. Gràcies, Gemma, bona nit. Bona nit.