Catalunya nit, de 22 a 23 h - 08/09/2026

Són les 10, ets el Catalunya Nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Una hora en què repassarem les notícies més destacades del món de l'esport amb el partit de Lliga de Campions en marxa ara mateix del Madrid contra l'Inter a la mitja part. Guanya el Madrid 2-0. Connectarem amb els nostres corresponsals de França, Rússia, l'Argentina i Jerusalem perquè els inicis de curs a cadascun d'aquests territoris ha estat marcat per un tema diferent. A França, per exemple, es lluita contra la presència dels mòbils a les aules, però al mateix temps el Constitucional ha anul·lat la llei que prohibia les xarxes socials als menors de 15 anys perquè considera que prohibir-ho. Vulnera la llibertat d'expressió. Ja sabeu que sempre que podem viatgem amb la ràdio per tot arreu. Avui també ho farem. I sempre amb la vocació d'explicar-nos tan bé com puguem que les notícies que fem s'entenguin. I per això avui estrenarem una secció amb l'economista Marc Rauant, que estem convençuts que serà profitosa. Ens explicarà conceptes d'economia que ens ajudaran a entendre millor les notícies. Avui posarem de seguida un cas ben pràctic. I per arrodonir la jugada, abans d'acabar sabrem què li haurà inspirat a Eduard Sola tot el que hem explicat i el que ens queda per explicar. Tenim molta sort de cedir-li avui l'última paraula del Catalunya Nit. Doncs som-hi, fins a les 11, notícies sota la llum de la lluna.

I d'entrada escoltem les veus que han marcat aquest 8 de setembre. De moment és una selecció amb el segell del Marc Güell.

No només tenim avis de perill en aquestes comarques, que és més intens, en aquestes comarques que dèieu ara, del Vallès Occidental, Baix Llobregat, l'Alt Penedès, el Baix Penedès i també el Garraf, sinó que gran part del territori demà es trobarà, i aquesta nit es trobarà, en aquesta situació que poden haver-hi pluges localment intenses.

És molt important que la ciutadania sàpiga que demà, en una part molt important del territori, pot ploure i pot ploure amb intensitat. I especialment en cinc comarques, amb molta intensitat. Reduir la mobilitat, aplicar el teletreball en tots aquells àmbits que siguin possibles, exceptuant els serveis essencials. Per altra banda, suspendre l'activitat educativa.

I al Bages, els Mossos d'Esquadra que han detingut dos

menors d'edat més presumptament relacionats amb la mort violenta d'un home a Manresa l'1 de setembre. Els dos joves tenen 16 anys.

Amb aquestes detencions ja són quatre les persones detingudes per aquest crim.

En general, si un text és més llarg de 400 paraules, bàsicament el que cap en una pantalla, és on veiem les dificultats dels alumnes.

Hi ha molts indicis que això és més un repte de tota la societat.

Hem començat el curs igual que estàvem el curs passat, amb les mateixes ràtios, amb manca d'aules d'acollida. No hi ha manera d'ampliar els pressupostos,

no hi ha manera de tenir una escola pública de qualitat. Els alumnes arribaran a unes aules que estan en més de 30 graus a la majoria de centres, o sigui, llocs on no s'hi pot estar.

Però estem parlant de qüestions puntuals que tenen a veure amb temes estrictament salarials i laborals, que és lògic que parlem amb els sindicats. Però altres qüestions que són de sistema les hem de poder debatre amb tota la comunitat educativa.

Confia la Cambra que avui França i el Canadà anuncien, juntament amb la Gran Bretanya, que també prohibiran la importació de béns per assentaments il·legals i s'uneixen així als Països Baixos, Irlanda, Bèlgica, Espanya i Noruega.

Esta norma da un paso más en la lucha contra la precariedad en nuestro país. Regula todos los elementos, los elementos esenciales del contrato en nuestro país. Es muy importante. El 75% de las empresas cometen irregularidades.

Desde luego nos felicitamos por el varapalo de la justicia al intento del gobierno de meter a saco a cientos de miles de personas en el censo electoral.

Le pido respetuosamente al Tribunal Supremo que antes de los procesos electorales de 2027 resuelva el fondo de esta cuestión, porque estamos hablando de lo más sagrado que hay en democracia, que es el derecho al voto.

Catalunya m'ha permès desenvolupar un projecte professional extraordinari i participar en una aventura científica que ha marcat la meva vida. Avui, més que mai, necessitem la ciència per construir un futur sostenible.

Des d'això tinc molt reconeixement, però Cap m'ha fet tant il·lusió com aquest. Som un país meravellós.

És una obra que no sempre ha gaudit de confiança i d'aplaudiment i fins i tot jo mateix a vegades n'he arribat a dubtar i ara rebre aquest reconeixement doncs sincerament és molt xulo.

Hem de portar el català allà on si no hi som nosaltres hi ha realment molt poca presència català i crec que ho estem fent molt bé i que aquesta temporada també sorprendrem a tot el públic i a la nostra audiència especialment amb continguts de moltíssima qualitat.

10 i 6 minuts, tenim també veus del dia a Venècia.

Aquesta segurament la reconeixeu, és Javier Bardem, i també Penelope Cruz han passat per Venècia, perquè han estat les grans estrelles del vespre, la catifa vermella, amb el morbo afegit de veure com aquesta parella en la vida real interpretava a Bunker, de Florian Zeller, un matrimoni en crisi. Ell és un arquitecte que rep l'estrambòtic encàrrec de construir un búnker de luxe, per a un multimilionari, però el títol té altres sentits també més metafòrics. Enviat especial a Venècia, Òscar Callau.

Javier Bardem fa el paper d'un arquitecte de renom internacional que ha fet carrera en projectes prestigiosos com hospitals o biblioteques. Viu a Londres amb la seva dona interpretada per Penélope Cruz. La crisi larvada entre tots dos esclata quan ell rep un encàrrec multimilionari que ella rebutja perquè el troba immoral. La construcció d'un búnquer de supervivència amb tots els luxes per un magnat internacional convençut que s'acosta a una catàstrofe planetària. El refugio que ha projectat l'arquitecte aixeca murs invisibles en la parella, cada cop més distanciada del món exterior, per altres qüestions que la pel·lícula aborda en clau de thriller psicològic. La por als altres, la gentrificació, la bunkerització d'unes cases farcides d'alarmes o l'aïllament dels adolescents darrere dels mòbils.

La película habla de eso, estamos realmente en riesgo de perder la conexión humana y es una cosa que si no se entrena no se va a tener. Mi esperanza es que la gente joven creo que sí realmente se está dando cuenta de la manipulación y yo espero que reaccionen porque son muy inteligentes.

Bardem i Cruz han aprofitat la roda de premsa per expressar la seva alegria per estar al repartiment de les películes seleccionades als Oscars.

Tenemos tres películas, en una de ellas sale ella, en otra salgo yo, así que no hablamos mucho de eso en casa.

Doncs el que parlarem ara és de futbol ha arrencat la Lliga de Campions.

Joan Fito, bona nit. Bona nit. Tenim en joc el Madrid-Inter, eh?

Sí, està jugant el Madrid, el Santiago Bernabéu contra l'Inter de Milà. Tot just ha començat ara la segona meitat, guanya per dos gols a zero. Els ha fet tots dos a la primera meitat. El primer d'Embapé, el segon de Fede Valverde, tots dos amb dues accions temeràries de l'Inter, dos errors molt clars de l'Inter de Milà. Per tant, minut 48 d'hora de partit. Madrid 2-0 Inter. També tenim altres partits en joc a aquesta hora. El Borussia Dortmund 0-0, Villarreal 0-0, el Lille 2-0, Betis 2-0 i el Porto 0-0, Manchester City 1-0. A més, s'han jugat dos partits aquesta tarda. La ECA d'Atenas 1-0, l'ASC d'Àustria 0-0 i també ha acabat ja el Bruges 2-0, Aston Villa 3-0.

I demà torna el Barça al Camp Nou davant del Feyenoord. Avui n'ha parlat Hansi Flick

i la Minya Mal. Sí, demà tres quarts de set, horari un punt estrany. A priori amb molta pluja al Camp Nou contra el Feyenoord, sense Eric Garcia, que està sancionat. Eric Garcia, que s'ha entrenat avui amb una màscara després del cop que va rebre contra el València el cap de setmana. I avui, com sempre, quan comença la Champions, el debat era si el Barça es favorita guanyar-la. I la resposta és que sí. I la resposta és de Hansi Flick, Ha sigut menys ambiciós que la menja mal, Hansi Flick ha dit que és un somni.

A la fi, cada gran equip, cada gran club somia amb això, perquè aquesta és la millor competició. Tenim la qualitat per guanyar-la, però és un camí llarg i tot just acabem de començar i ho hem de demostrar, no només a la Champions League, també a la Lliga, i això és el que volem fer.

Ahir sentíem que li preguntaven a Mbappé sobre la pilota d'or, doncs vaja, avui a la Minya Mal també li han preguntat sobre això i sobre si ha de pressionar o no, igual que ahir Mbappé, doncs la Mina ha dit que si no pressiona tothom, que malament.

Bueno, yo creo que solo hay que ver los últimos equipos que han ganado títulos. El peso es que presionan todos. Aquí en el Barça intentamos presionar a todos. A lo mejor en algún momento me despisto, pero rápido vuelvo a presionar. Al final en el fútbol de ahora, si no corres, pues te ganan todos los equipos, seas quien seas. Si mañana no corremos, nos van a ganar. Entonces yo creo que al final por el equipo, si queremos ganar, pues hay que correr.

Y si no corres, pues vas a perder. I sobre la pilota d'or, diu la Minyamal que ell no pidularà vots, que no els demanarà, però vaja, que està molt tranquil perquè ha fet un gran any. Entre el córrer i això,

l'actitud és bona, i precisament avui, hem dit que això de la pilota d'or, ho dèiem ahir, això es farà llarg, però avui hem conegut els 30 candidats, tant masculins com femenins.

Sí, amb clara representació del Barça, els blaugranes Covarsí, Lamini i Rodri entre els candidats, n'han escollit avui 30. També hi ha jugadors del Barça com Messi o Ferran Torres, tres futbolistes del Madrid, el català Marc Cucurella, també Vinicius i Mbappé. En aquesta llista de 30 destaquen dues absències en clau blaugrana, les de Pedri i Rafinha.

Vaja, la pilota d'or femenina, el Barça també domina la llista de 30 nominades i els últims anys va guanyant, eh?

Sí, sí, va guanyant i té pinta que tornarà a guanyar en aquesta edició. Sí que és veritat que no hi ha itana, que s'ha passat bona part de la temporada a l'escenada, però vaja, sis blaugranes en aquesta llista, Caroline Graham Hansen, Patrick Harro, Eva Peyor, Clàudia Pina, Cata Coll i també Esme Brux, també tres futbolistes que aquest estiu, dues que aquest estiu han marxat del Barça, com són Alexia. I MAPI, també Mariona Caldantell. Pere Romeu és entre els candidats al millor tècnic. En canvi, Hansi Flick no ho és entre els millors tècnics masculins i són, per exemple, Luis Enrique o Miquel Arteta. I es farà llarg perquè això, fins al dia 26 d'agost, no tindrem resolució.

Molt bé, doncs el 26 d'agost ho explicarem. D'agost? No, d'octubre. Ah, d'octubre. 26 d'agost seria una lliga molt llarga. Seria estrany. Vinga, demà hi tornem. Gràcies. Fins demà. Fem ara una pausa per la publicitat i a la tornada entrem a diverses escoles repartides pel planeta.

M'expliques un conte, papa?

I tant. Em vaig posar el vestit dels casaments i em vaig endur la teva mare. CaixaBank ens havia convidat a un esdeveniment increïble.

Viure un experience és del tot inoblidable. Viu experiències exclusives de música, gastronomia, cultura i esport amb Experience CaixaBank. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. La Filmoteca de Catalunya,

un clàssic de l'estiu amb comèdies romàntiques al cicle Tu i jo què? Retrospectives d'Aki Gaurismaki, Jane Fonda i Fritz Lang. Restrenes d'estiu amb la repesca dels títols imprescindibles.

Viu un estiu de cinema amb la Filmoteca. Consulta en la programació a filmoteca.cat. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Fer-se gran és adonar-te que el teu cos canvia. És assumir responsabilitats. Fer-se gran és buscar nous reptes. És ser més lliure. És ser més tu. I és evolucionar com Ato, que des del 1970 ha ajudat els catalans i les catalanes a fer-se grans. Ato, la llet que ens ha fet grans.

Al matí tenim els protagonistes del dia.

Hauríem de denunciar aquestes conductes, perquè òbviament la manipulació a la població per generar odi té una gravetat que és extrema.

Fem els debats que calen, encara que siguin incòmodes.

El govern hauria de dir, mira, ens encantaria fer una escola inclusiva,

però no tenim tots aquests recursos que es necessiten. I t'expliquem per què ens sentim com ens sentim. Un antiepressiu en si mateix no ha curat mai cap depressió. Un antiepressiu has d'entendre que moltes vegades és com una sordina que apaga les emocions. El Matí de Catalunya Ràdio, amb Ricard Ostreni.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Catalunya nit. Catalunya Ràdio.

Les notícies sota la llum de la lluna.

Amb Manel Alías.

Acaba el dia amb el Catalunya Nit. Doncs són un quart d'onze de la nit i em sembla una molt bona hora per fer un recorregut per a escoles de diversos punts del planeta.

Perquè les escoles també defineixen en certa manera com són els països i ara volem visitar les de França amb la Isabel Galí. Isabel, bona nit. Bona nit, Manel. Les d'Israel i Palestina amb Jordi Brescó. Bona nit, Jordi. Què tal, Manel? Passarem també per les d'Argentina. Joan Biosca, bona nit. Què tal, Manel? Bona nit. A veure, d'entrada, una pregunta pels tres. A tot arreu ja heu començat les escoles? Per exemple, França, Isabel.

Doncs mira, sí, a França va començar fa una setmana, l'1 de setembre, amb una certa gradualitat. Per exemple, els alumnes de segon i tercer d'ESO van començar el dia 2 i tot just aquesta setmana s'hi han posat seriosament.

Molt bé, sí, de mica en mica. Israel, Palestina, Jordi Obrascó, ja estan a les aules o què?

Sí, a Israel van començar el dia 1 i a Cisjordània abans d'ahir. A Jerusalén havien de començar també el dia 1, però no va ser possible, després ho explicarem.

Després ho expliquem bé. I a Argentina, clar, aquí estem a l'altra punta del planeta. Joan, vosaltres què?

Sí, doncs mira, nosaltres estem a la recta final de l'hivern, a setembre, això vol dir que queden una mica menys de 3 mesos perquè acabin les classes, o sigui que estem en la recta final del curs escolar.

O sigui, vosaltres esteu, diguem, a tercer trimestre?

Exacte, és com si estiguéssim aproximadament, doncs, a l'abril, allà vosaltres, no? Abril, maig, juny, i acabaríem les classes.

Molt bé, ostres, o sigui que tens per davant l'estiu encara, que afortunat. Bé, bé, a veure, anem cap a França d'entrada. Isabel, si et pregunto què ha marcat l'inici de curs aquí, què em respondries?

Doncs mira, crec que en un cert record de com es va acabar l'anterior curs, amb una canícula tremenda, immensa, que no es podia fer ni classes a les aules, i dic record perquè el govern, amb aquestes calorades, va prometre que dedicaria 50 milions d'euros per climatitzar les aules. Aïllant-les o posant-hi aires condicionats. I a inicis de setembre, quan la calor ja no està apretant tant, doncs se n'ha desdit i ara diu que només invertirà 10 milions, o sigui, 5 vegades menys del que va dir aleshores.

Això és el que ha marcat una mica. Déu n'hi do, sí, perquè de 50 a 10, doncs home, sí, hi ha 40 aquí de diferència. Per cert, explica'ns també, Isabel, com ha quedat aquí a França la qüestió dels telèfons mòbils, perquè aquest estiu llegíem amb certa sorpresa en molts llocs que el Tribunal Constitucional havia esmenat una llei important per a la presidència de Macron. Explica'ns-ho, això.

Sí. És la llei que prohibia a les xarxes socials els menors de 15 anys i el Consell Constitucional va decidir anul·lar l'article 1 d'aquesta llei que es va aprovar a finals de juliol perquè prohibir les xarxes socials als menors de 15 anys era anar en contra de la llibertat d'expressió d'aquests menors, no és que no estigués. A favor de la necessitat de reduir les hores de consum de xarxes, sinó que prohibir-les d'una manera general, la llei era poc específica en alguns aspectes, doncs prohibir-les totes en general sense anar més enllà no era constitucional, va considerar això. En canvi, el que no va canviar el Constitucional és una altra cosa important, i era un article que prohibia l'entrada dels mòbils al Liceu, al Lice, que és, diguem, l'educació. Secundària, no? Secundària, l'últim tram, no?, és on es fan els tres anys de batxillerat. I aquest any, doncs, sí, s'han prohibit en el LICER, que normalment són altres edificis, alguns, la secundària, l'ESO i el batxillerat van junts, però molts estan separats, i ara, doncs, en molts LICERS està prohibida l'entrada de mòbils. A no ser que algun professor específicament autoritzi els alumnes a treure'ls a l'aula. I és una mesura polèmica, evidentment, perquè, per exemple, hi ha alumnes que en aquest cicle superior ja poden tenir 18 anys, potser són repetidors i ja són majors d'edat, però en principi s'està aplicant de manera general.

És evident que aquest debat és present en molts països del món ara mateix. Jordi Brascó, què diries que ha marcat l'inici del curs a Israel i Palestina?

Doncs mira, a Israel tot diríem que ha seguit una certa normalitat, cosa que és destacable perquè recordem que el curs passat va estar marcat per un mes i mig de guerra amb l'Iran. S'ha notat, per exemple, que ha reobert una escola en un poble que es diu Metula, que és el poble que està ben bé a tocar a la frontera amb el Líban i que havia estat aquesta escola tancada durant molt de temps. A Jerusalem Est, com dèiem, el curs havia de començar el dia 1, però finalment ho va fer el dia 2, perquè Israel no va aprovar a temps els permisos d'accés a la ciutat de tots els professors que venen cada dia des de Cisjordània, que són la majoria. I en aquest context també hi ha un altre element que ha marcat l'inici del curs, que és com Israel està forçant les escoles públiques de Jerusalem Est a adoptar el tamari israelià si no es volen quedar sense ajudes econòmiques. I a Cisjordània, el que ha marcat l'inici del curs, diríem, és que, bé, el que ja porten patint des de fa anys, que és una situació absolutament límit, els professors cobren la meitat del seu sou i molts d'ells, a més, es queden atrapats en, imagina, dels nombrosos punts de control que Israel col·loca al llarg del territori. De fet, vam parlar amb el director d'una escola diplomàtica de Turmosaia, que és un poble als afores de Ramallah, i ens deia que hi ha dies que de 13-14 professors que té en plantilla, només n'arriben 3 o 4. A més, Israel ofega econòmicament Cisjordània, el fet que provoca aquestes restriccions en el salari dels professors, i això se li suma al fet que està quedant demostrat que l'educació no és un aspecte prioritari per l'autoritat palestina.

I fins i tot, clar, la vulneració de molts drets, el dret a l'educació és un de bàsic i aquí tampoc queda garantit. En el cas d'Argentina, Joan, no sé si. Ja no et pregunto per l'inici de curs, perquè ja ens expliques que ja l'heu oblidat i tot, però no sé si s'ha notat. L'arribada i ja l'estada, podem dir, al poder de Milley a les aules, a les escoles, a les universitats, perquè arriben moltes notícies, per exemple, dels Estats Units, els professors universitaris que comencen a patir diferents situacions per l'impacte de Donald Trump. Com és el cas d'Argentina?

Sí, Argentina és un país federal i el símil seria el de l'estat espanyol i les comunitats autònomes. Vol dir que les competències en sanitat, en ensenyament, en seguretat, per exemple, les tenen les províncies argentines, Jujuy, Mendoza, Buenos Aires, la província, etc. Això vol dir que cada província és autònoma en aquest sentit, sí que hi ha un problema de finançament crònic, que les províncies reclamen més diners del govern central, però en aquest sentit l'arribada de Milei no s'ha notat en aquest sentit com ens podríem imaginar, sí a les universitats, perquè qui finança les universitats públiques és el govern central, és l'Estat, i aquí hi ha una polèmica molt grossa, ja que el Congrés, el Parlament, ha obligat a Javier Milei a seguir invertint en la universitat pública, ell ha fet unes fortes retallades, i tot està ara recorregut a la justícia. Amb la qual cosa, el govern argentí de Javier Milei es nega a aplicar les lleis que han votat els diputats i senadors, i aquí és on hi ha aquesta polèmica. Precisament ara, aquestes tisurades de Milei afecten a la ciència, a la investigació, i especialment al món universitari, que està en peu de guerra.

Sí, sí, la serra que tant li ha agradat de treure. Afegim ara la conversa a la Cristina Solías, perquè a Moscou el curs va començar l'1 de setembre, així és, cada any, i marcat per canvis en el currículum. Atenció per afavorir l'ensenyament militar. Cristina, bona nit. Bona nit.

Sí, la preparació militar passa a ser una assignatura obligatòria en part teòrica però també pràctica per aprendre, per exemple, a pilotar drons, nocions de primers auxilis, tàctiques de guerra. Es diu fonaments de seguretat i defensa de la pàtria. A més, el Kremlin també redueix les classes de ciències socials i d'anglès i, en canvi, amplia les hores d'història amb un temari ampli. Específic sobre la guerra d'Ucraïna, on s'explica als alumnes el neonazisme ucranès o que el Donbass forma part de Rússia. Per cert, els nous llibres de socials dels últims cursos escolars els ha escrit el mateix expresident rus, Dmitry Medvedev, que, a més, és una de les veus més beligerants amb Europa. De fet, ensenya la idea que Rússia és una civilització permanentment assetjada per Occident i que ara també té la missió de liderar el nou ordre mundial. I per últim, hi ha una nova assignatura que es diu Cultura espiritual i moral de Rússia per formar els estudiants en els valors tradicionals russos, diametralment oposats als valors progressistes europeus. Estem parlant de promoure les famílies nombroses, d'anar en contra del matrimoni homosexual,

etc. Els oients potser es pregunten, Cristina, què passa amb els pares i mares que no volen que els seus fills rebin, per exemple, aquest ensenyament tan patriòtic i de caràcter militarista.

Cada vegada poden alçar menys la veu. Les famílies antivalencistes sovint han de vigilar molt a casa, que els diuen a les criatures, perquè després no ho diguin a l'escola i algun mestre els pugui delatar. Això és el que va passar amb l'Alexei Moskaliov, un pare que el 2023 el van condemnar a dos anys de presó i el van apartar de la seva filla de 13 anys perquè la nena havia mostrat a classe un dibuix d'una família sota les bombes amb la bandera ucraïnesa. Avui en dia aquesta família. Viu a l'exili, però també els preocupa, per exemple, que els mestres, que per la canalla són uns referents, els puguin dir autèntiques barbaritats a classe. Aquí a Moscou, una professora va dir l'any passat als alumnes que els europeus els volien matar. Penseu que a l'aula els fan escriure cartes pels soldats, o així xarxes de camuflatge. I una altra cosa que també és molt polèmica són les xerrades que soldats i veterans de la guerra d'Ucraïna fan presencialment a les classes per explicar als alumnes les seves gestes com a herois. La setmana passada es va fer viral un vídeo en què un militar deia a uns nens petits que perquè a tot el món es parli rus han d'aprendre a fer servir kalashnikovs.

Doncs aquesta és la situació a Moscou, així és l'inici de curs ara mateix a Rússia. Aquí ha estat marcat també per aquests resultats de l'informe PISA, que en parlem sempre molt, que marquen molt el debat, també es qüestionen els informes mateixos. No sé si se li dona tanta importància. Als altres països com aquí a Catalunya o a Espanya. Per exemple, a l'Argentina, Joan, no sé si se'n parla gaire de l'informe PISA i com ha quedat Argentina situada en aquest que hem conegut avui.

Sí, sí, és un dels temes de portada d'aquestes darreres hores aquí a l'Argentina i en general he estat fent un repàs Manel, a Xile, a Colòmbia, també se n'està parlant bastant. Perquè els resultats van de mal en pitjor, per exemple. A nivell general, Amèrica Llatina, aprofundeixen un retrocés educatiu. L'Argentina i Mèxic són els que més fortes caigudes han patit, per exemple, en matemàtiques. Brasil, Colòmbia i Costa Rica estan més o menys estancats, ni pugen ni baixen, i pel que fa a Xile retrocedeixen matemàtiques i lectura. Una dada interessant, parlàveu abans dels mòbils, el 57% dels estudiants de l'Amèrica Llatina en general afirmen que es distreuen molt freqüentment amb dispositius digitals durant les classes i diu el que he llegit que als països de l'OCDE això és el 28%, és a dir, 57 contra 28, afecten més els mòbils de l'Amèrica Llatina i pel que fa a l'Argentina, malament en matemàtiques, en lectura, en ciències, pitjors resultats des que es fan medicions, només el 7,8 arriba als nivells bàsics i el 76% dels alumnes argentins no arriba al nivell bàsic de lectura i comprensió. En un país, imagineu-vos Manel, que va ser conegut arreu per. Precisament pel seu sistema educatiu, durant els 80 i 90, hi havia una frase que deia que qualsevol taxista argentí era llicenciat. És un retrocés que ve de fa molts anys, que ha trencat amb aquest mite i amb aquestes icones que coneixíem molts de l'Argentina en el cas de l'ensenyament.

Doncs molt interessant això que expliques, Joan. Palestina no hi figura en aquest informe, però Israel sí. Jordi, com li ha anat?

Doncs mira, ara escoltava el que deia el Joan i també sabent com ha anat a Espanya, doncs la veritat no sé a qui li ha anat bé aquest informe, perquè aquí a Israel se n'han dut una bufatada de realitat que han definit com a catàstrofe de dimensions històriques des del Ministeri d'Educació. Ha registrat els pitjors resultats també des que realitza aquest informe PISA. En el lloc 43 del món ha quedat. Israel, i et diria que malgrat aquestes paraules tan gruixudes, clar, la notícia avui ha passat, si més no, força desapercebuda, perquè, com dèiem el dia, Israel ha estat força mogut a nivell informatiu.

Sí, sí, Israel, sovint hi ha notícies que tapen la resta, però és bo aquest comentari que feies de qui deu estar content, perquè quin país està content amb el seu sistema educatiu? És una molt bona pregunta. I hem de recordar que els països que encapsalen aquestes llistes, vaja, si quan sabem la pressió que pateixen alguns dels estudiants, per exemple, a Corea del Sur, a Singapur, etc., és com fer dues jornades de classe seguides moltes vegades, matí i tarda.

França, Isabel, com ha anat el PISA? Ui, un desastre, un desastre, França. No havien estat mai tan avall. En matemàtiques, mira, han perdut 16 punts. Això deien gairebé un curs sencer aquí, val? Exacte. Només estan un punt per sobre d'Espanya, França, que havien estat en matemàtiques molt bons també als anys 80 i 90. En cultura científica només han baixat 4 punts, que és poquet, però en comprensió lectora n'han perdut 18. Déu-n'hi-do. En 10 anys, 40. Avui no hi ha hagut cap representant polític que no hi hagi dit la seva i s'hagi posat les mans al cap. Tot i que pel ministre d'Educació, això ha estat curiós per ell, no ha estat realment una sorpresa, perquè diu que les proves PISA del 2022 ja apuntaven a aquesta debacle, i el que passa ja és que hi ha una realitat, que és que hi ha un quart dels alumnes francesos que tenen grans dificultats a l'escola, i el sistema no els està sabent recollir d'aquest fracàs escolar.

Doncs a tot arreu més o menys s'està patint avui el mateix. Ha estat molt i molt interessant, de veritat, escoltar-vos a tots tres. Moltíssimes gràcies, Jordi, Joan i Isabel, per les vostres explicacions. Bona nit.

Bona nit. Bueno, ahí está. We don't notice any time pass We don't notice anything. I can tell that we are gonna be friends I can tell that we are gonna be friends.

Passen dos minuts de dos quarts d'onze. Ara ens acompanya una persona que jo crec, si en la seva època es feien informes PISA, que feien pujar la mitjana de tots. Li hem d'estar tots agraïts aquí. A partir d'ara, els dimarts, cada quinze dies, parlarem d'economia, però amb mirada pròpia, la d'una economista que va néixer a Súria, ha voltat molt i ara, per sort nostra, torna a ser per aquí i ho pensem aprofitar. Mar Raguant, benvinguda. Bona nit Abans d'entrar en matèria com que és el primer dia m'agradaria presentar-te una mica Tu què et va portar a interessar-te per l'economia?

Doncs va ser el professor a l'institut quan feia batxillerat que fèiem economia a classe i ens feia llegir el diari i a mi que m'agrada entendre-ho tot trobava que la secció d'economia estava plena de paraules que no tenia ni idea del que volíem dir i vaig pensar això ho he d'estudiar més perquè no me n'entero no me n'entero.

Doncs aquest professor, bé, tenia mèrit, no?, també. Tu en tens, però ell també, i una mica el que farem avui és això, eh?, agafar paraules d'economia i posar-nos al dia. A partir d'aquí vas aprendre tantes de paraules que, per exemple, vas estudiar el MIT, això és l'Institut Tecnològic de Massachusetts, que podríem dir el mític MIT.

Sí, és un lloc espectacular. És a dir, sí, va ser una gran experiència on vaig fer el meu doctorat. De què va ser el teu doctorat? Sobre què? Sobre economia i l'energia. Jo ja treballava en aquests temes.

Aquí, per aquí anirem passant. Ara que hem connectat amb França, tu has arribat a assessorar

el govern de Macron. Sí, va ser de curta durada, però un informe que vam fer d'assessoria per intentar replantejar el model de futur, diguéssim, en tema de clima, d'energia, de demografia, en diferents aspectes. I et van fer cas? La veritat és que jo crec que ens va escoltar i li vam marcar algunes línies vermelles, però una mica relacionat amb el que parlarem després. Una línia vermella que li vam dir és no posar diner públic als combustibles fòssils, no? I el primer que va fer dos setmanes després d'entregar l'informe va ser aprovar un subsidi a la gasolina perquè s'acostaven a eleccions locals.

Ah, els vots, els vots. És que, en fi, això també diu per això de com votem els electors. Ara ja anirem entrant, però ja ha quedat clar que tu tens una mirada social a l'economia, també preocupada pel medi ambient, que normalment, i no sé si és culpa dels mitjans de comunicació, però sovint els economistes tenen una mirada molt més freda o molt més capitalista, m'atreviria a dir, de guany econòmic directament.

Jo penso que és una economia mal definida, una mala economia. Perquè si no tens en compte el vector ambiental, el vector social, vol dir que econòmicament estàs fent una decisió equivocada.

T'hem situat a Massachusetts, a França. On estàs ara?

Ara ja soc aquí, estic d'investigadora a l'Institut d'Anàlisi Econòmic, que és un centre del FESIC, i també dirigeixo un màster a la Personal School of Economics.

Molt bé, doncs molt contents d'incorporar-te a l'equip del Catalunya Nit. Habitualment el que plantejarem amb la Mar Raguant cada setmana és agafarem un terme econòmic, economia conceptual. I l'explicarem per després relacionar-lo amb alguna de les notícies que haguem tingut d'actualitat. Avui parlem de la incidència. Què és la incidència, Marc?

A veure, la incidència és un terme que fem servir per moltes coses. Per exemple, un terme familiar seria les incidències de la renta. Sí. En economia no vol dir això. En economia la incidència econòmica és l'impacte que té una mesura majoritàriament fiscal en les persones. Per exemple, si s'aprova una rebaixa d'impostos, aquí impacta. Si s'aprova treure els peatges, aquí impacta. Hi ha la definició d'incidència més òbvia, que seria, doncs he tret el peatge i ja no el pago, però el terme real d'incidència és anar més enllà i pensar, vale, si tu no pagues els peatges, això com es paga? Qui ho acaba pagant? És com acabar de donar la volta per veure l'impacte real de les polítiques públiques. Això és molt interessant.

Avui, ara em desvio un segon, però és que avui hi ha hagut una notícia de The Lancet que deien que si els multimilionaris paguessin un impost del 3%, es podrien evitar prop de 30 milions de morts en els pròxims 4 anys, amb un impost del 3% pels multimilionaris. Això vol dir que l'incidència d'aquest 3% seria molt alta?

Clar, voldria dir que aquest diner es repartiria d'alguna manera on al final no seria només que li poses un impost a algú, sinó que sempre que poses un impost també hi ha una incidència de benefici pel qui rep els diners que s'han guanyat.

Fins ara estic convençut que tots els oients estan fent que sí amb el cap, és a dir, que tenim raó, però ara anem a la realitat i la realitat sempre és molt més complexa i vol dir fer tries i tries que són complicades. Tenint en compte això que acabem d'explicar de la incidència, parlem, per tant de la incidència als carburants. Tu ets crítica amb aquesta qüestió. Tothom d'entrada, quan li diuen que li rebaixaran el preu de la gasolina, del dièsel, se n'alegra, perquè pensa, vaja, quan vagi a omplir el dipòsit em costarà menys diners, i a més, com que és per culpa d'una guerra, jo quina culpa tinc de la guerra, doncs que m'ho rebaixin. Ara, per exemple, al setembre, s'acaba d'aplicar aquest descompte al dièsel que ha passat dels 5 als 20 cèntims per litre. Com ho veus i quina incidència està tenint? O té?

Clar, la política en si, com ja t'he dit amb el Macron, ja li vam dir que era una mala idea, perquè donar un incentiu econòmic a consumir una cosa que ens està portant per mal camí, doncs no és una bona idea. La gasolina, com ja sabeu, està associada amb tota la calor i l'escalfament planetari, o sigui que així en general, afavorir-ne el consum és una mala idea. A nivell d'incidència, que és qui realment se'n beneficia d'aquest subsidi, Doncs entrem en el terme més polític, jo diria, però la incidència, com que no és un terme fàcil de mesurar, com t'he dit, és donar-li la volta una mica, anar una mica més a l'impacte real, és fàcil fer-ne demagogia, també. Llavors, quan expliquem el subsidi a la gasolina, sovint diem, oh, és per ajudar les classes baixes que estan patint molt, i és veritat que estan patint molt, però no està tan clar que aquest subsidi les ajudi gaire, particularment amb elles, no?, I això seria la incidència, qui se'n beneficia.

I tenim resposta a qui se'n beneficia d'aquests 20 cèntims, per exemple?

Bueno, hi ha estudis en dues bandes de la incidència. Un és el que genera molt morbo, perquè ens fa sentir bé, que és el pensar que les empreses s'ho queden tot i els consumidors no reben el subsidi. Aquí l'evidència és que majoritàriament la incidència recau en els consumidors, o sigui que els consumidors sí que beuen, una rebaixa del preu. No és del 100%, però l'evidència de la passada guerra d'Ucraïna és del 80%, o sigui que la major part. Per aquí no anem tan malament. Aquí no anem tan malament, tot i que dona molt morbo. I l'altra part és a quines famílies ajuda. I el que ens diuen les enquestes dels pressupostos familiars és que el consum de gasolina està majoritàriament representat en les llars de més ingressos. En canvi, en les llars de menors ingressos, el consum majoritari del pressupost energètic és en electricitat. Llavors, quan fas un subsidi a la gasolina, estàs subsidiant una energia que és bastant bruta, que ens contamina la ciutat, que escalfa el planeta i que, a més a més, es consumeix desproporcionadament en les rendes altes. I aquí és on el discurs polític grinyola una mica. Què passa? Que és un preu súper ancora, que en diríem. Tothom sap quin és el preu de la gasolina. I políticament, realment, pot arribar a funcionar i pot arribar a fer creure fins i tot el qui no condueix un cotxe que això és collonut, no?

Aleshores aquí, d'entrada, a banda d'aquesta incidència, recuperant la introducció que has fet, s'està perdent una possibilitat, entenc que vols dir també, de dir, si els carburants s'encareixen, ja està bé, perquè igualment els hem d'anar abandonant de mica en mica, o sigui, deixem de consumir-los. En canvi, si et fan la rebaixa, és per seguir consumint-ne tant com n'estàvem consumint fa un temps, no?

Exacte, es poden fer estratègies més enfocades a sectors particulars, per exemple, si el sector agrícola s'està passant malament o el sector del transport s'està passant molt malament, això repercuteix en productes bàsics, es podria fer una intervenció més enfocada, més específica, però si el que vols fer és subsidiar l'energia, la meva recomanació és que, ja que és una política econòmicament molt costosa, pensa que durant la guerra d'Ucraïna els governs es van gastar un 3% del Producte Interior Brut en subsidis a l'energia. Si vols fer aquesta política, que és una mica més fàcil d'explicar i és cafè per tots, doncs que sigui l'electricitat.

Està bé, és un bon apunt. Per cert, abans d'acabar, vaig llegir fa molts pocs dies una notícia que no sé si és esperançadora o no, a veure com ho veus tu. Hi havia hagut el primer vol d'un avió gran tripulat amb. 100% elèctric. No sé si eren 250 passatgers. Primera vegada que un avió d'aquestes dimensions vola i em sembla que el consum de combustible va ser de 4 dòlars. És a dir, que era 100% elèctric. Això és una bona notícia? El futur va per aquí o què?

El futur hauria d'anar per aquí i és molt encoratjador saber que hi pot anar, perquè fins ara ha sigut un sector molt, molt difícil de descarbonitzar. Jo faig mans i mànigues per volar el menys que puc, però la veritat és que ho faig. És un model de transport molt eficient, vas molt ràpid a moltes bandes i si el podem descarbonitzar penso que és essencial. Dit això, també, en el que seria més el transport privat d'avió, allà sí que hi hauríem de posar moltes taxes i que la incidència vagi ben enllà.

Doncs queda clar que la taxa d'incidència que tindràs en aquest informatiu serà alta perquè estem aprenent coses. Avui, la paraula incidència i com l'hem relacionat amb aquests subsidis als carburants, d'aquí 15 dies ja ho veurem, però aquí estaràs. Moltes gràcies. Bona nit.

La lluna té dos cares La

lluna té dos cares.

Minut i mig i seran tres quarts d'onze. Cap a aquesta hora comencem ja a mirar cap a l'endemà, cap a com pinta la jornada del 9 de setembre. Serà ja, de moment encara estem tancant el buit. I ho fem amb Marc Güell, Alba Barbosa i Agustí Serrat. Bona nit. Bona nit. D'entrada, Marc, de què parlarem demà a

Catalunya Ràdio? Doncs d'aquest canvi de temps, que en principi ha de portar pluja intensa, recordem que per aquesta raó el govern ha suspès les classes a cinc comarques, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Garraf, l'Alt i el Baix Penedès. També restringeix la mobilitat sempre que sigui possible i per això recomanen fer teletreball. I n'hem parlat aquí al Catalunya Nita amb l'Ima Soler, la subdirectora de Protecció Civil, que ha dit que els treballadors tenen dret a fer teletreball en una situació com aquesta.

Davant d'una recomanació de protecció civil es pot fer teletreball i també el que es pot fer és tenir un permís per aquesta situació i no acudir en el lloc de treball perquè ho empara també l'Estatut dels Treballadors.

Amb un ull posat de mà també a Manresa, Marc. Sí, pendents d'aquests dos altres menors que han detingut avui per l'apunyalament mortal després d'una nit de festa major en ple carrer. Però és un cas que ha sacsejat la ciutat. Demà hi ha un moviment ciutadà que es fa dir Manresa diu prou, que tornarà a sortir al carrer per reclamar més seguretat. Aquí hi ha sobretot comerciants que de fet animen els comerços a baixar les persianes per sumar-se a aquesta reivindicació. Fa tres anys ja van fer una concentració similar per exigir més seguretat.

Passarem per. Manresa i seguirem mirant cap a Ceuta perquè el govern espanyol farà públics demà els informes de la policia i els serveis d'intel·ligència sobre la crisi de Ceuta, Alba.

Sí, es podran consultar a la web de la Moncloa, es tracta d'una quarantena d'informes de la policia espanyola, la Guàrdia Civil, també el CNI, amb data d'entre l'1 de juliol i l'1 d'agost i que estan relacionats amb l'entrada massiva d'emigrants. També s'inclouen les comunicacions que hi va haver entre els ministeris. Aquesta és la documentació que avui el Consell ha aprovat desclassificar i el govern espanyol manté que ells actuen amb transparència i insisteixen que són arxius que sí, que apuntaven a un augment de les entrades per mar a Ceuta, però que no avisaven de la dimensió de l'arribada i tampoc demostren que el Marroc l'organitzés. Demà també sentirem com aquesta crisi entra de ple a la primera sessió de control al Congrés.

Doncs demà ho haurem de llegir bé. Això també estarem pendents de Brussel·les. Bruno Fortea, bona nit. Hola, bona nit. La Comissió Europea presentarà la seva primera llei per fer front a la crisi de l'habitatge.

Sí, la normativa permetrà restringir els lloguers turístics i la compra de segones residències en zones d'habitatge tensionat. Serà de compliment opcional, només per a les administracions que vulguin intervenir en el mercat. D'una banda. Brussel·les els donarà més garanties legals davant de possibles demandes judicials de, per exemple, propietaris o patronals immobiliàries. Però, d'altra banda, la Comissió Europea també fixarà nous requisits a les administracions que vulguin regular. D'entrada, per considerar que una zona és tensionada, caldrà que el preu de l'habitatge sigui valorat. 8 cops més elevat que la renda dels habitants. I qualsevol limitació haurà de ser proporcional per evitar que les mesures siguin més restrictives del compte. Tot plegat ho haurà de validar després el Parlament Europeu i els estats.

Doncs és un text que es presentarà demà a Brussel·les però que ja provoca discrepàncies aquí. Rafel, no tothom l'interpreta de la mateixa manera.

Per una banda, l'Ajuntament de Barcelona entén que la Comissió Europea avala les seves polítiques d'habitatge i, en particular, la decisió d'eliminar pisos turístics de la ciutat a partir del 2028. La primera tineta d'alcaldia de Barcelona, la Llamonet, destaca que Brussel·les permeti intervenir en les zones tensionades.

Reconeix que en aquestes àrees la presència de pisos turístics redueix la disponibilitat de pisos per viure-hi i, per tant, habilita els governs a prendre mesures per poder garantir aquest ús residencial.

En canvi, la patronal dels pisos turístics, Apertur, avisa que la comissió posa límits al govern de Collboni a l'hora de restringir la seva activitat. La seva presidenta és Marian Muro.

Era una normativa que va establir unes normes generals sense cap tipus de coneixement. Què et ve a dir? Et ve a dir que no pot ser el que vulguis.

La patronal interpreta que les administracions han d'esgotar primer altres vies per garantir l'accés a l'habitatge assequible, com construir pisos públics de forma continuada. Gràcies, Rafel.

Demà també estarem molt pendents de Dallas, perquè començarà la convenció del Partit Republicà, on Donald Trump té previst posar tota la carn a la graella de cara a les eleccions de mig mandat. Per això a Dallas hi tenim ja un enviat especial. Oriol Serra, bona nit. Hola, bona nit, Manel. Què n'hem d'esperar breument d'aquesta convenció, Oriol?

Sí, mira, d'entrada, s'espera que sigui un bany de masses per a Donald Trump. Es veu fins i tot en les acreditacions, que no només porten la seva fotografia,

sinó que la porten en relleu. Dos dies de convenció d'un partit republicà, que és un fet insòlit que hi hagi una convenció

abans d'unes midterm, d'unes eleccions a mitja legislatura. I un Trump que deixarà una mica de protagonisme al seu vicepresident, J.D. Benz, que en principi parlarà demà i Trump ho faria dijous per tancar aquesta convenció. El missatge central serà un cop més

America First, és a dir, que sota aquest punt

hi haurà temes com la immigració, el control de fronteres, retallades d'impostos, preu de la sanitat. I amb un Trump que, evidentment, de tot i no presentar-se directament en aquestes eleccions, sí que, com dèiem, vol que tot giri al seu voltant i tenir el màxim protagonisme. De moment, aquest bany de masses el seguiran en directe en aquest American Airlines Center d'aquí de Dallas, entre 20.000 i 30.000 persones. I atenció, perquè moltes han pagat més de 5.000 dòlars per entrar-hi, algunes, la majoria, de fet que compten, doncs, en pernoctació 25.000 dòlars per dues persones nit d'hotel al costat de la convenció. Déu-n'hi-do.

Déu-n'hi-do. Demà ens expliques com ha anat. Gràcies, Oriol. Bona nit.

Adéu, bona nit. Sí, nosaltres des de que ja arribem, de fet des de les 5 amb el Xavi Canalies, que ja fa els matiners en directe, estarem explicant com es lleva el país i com ha evolucionat aquestes pluges. De moment tenim les alertes i aquest avís a la població de 5 comarques que no surtin, que ja ho hem anat explicant sobradament i haurem d'anar veient. Sobretot és una mica explicar què passa, fer un dia de companyia i desitjar que ningú prengui mal, que això és el més important. Tenim també localitzats els alcaldes dels municipis on pinta que ploure més, protecció civil. Vaja, un dispositiu que, per desgràcia, et diria, perquè és un dels símptomes del canvi climàtic, tenim ja bastant per la mà, perquè n'hem tingut moltes en les últimes temporades i sembla que ens seguirem tenint aquesta tarda complicada. Doncs ben atents a l'antena de Catalunya Ràdio i, evidentment, també tindreu un ull posat al Congrés. Sí, demà hi ha la primera sessió de control. Ara aixensa de Pedro Sánchez, però la associació de control és aquest moment una mica més picantó, més divertit, perquè són dos minuts i mig de rèplica, és més àgil. El to serà el mateix, no n'esperem novetat. Sí que serà interessant sentir què diu Pedro Sánchez sobre la ministra Margarita Robles, que es va reunir amb el rei i que una mica se l'ha assenyalat com la persona díscola del govern, que no està d'acord amb el rum que està prenent el govern en seu tec, sobretot a Xucat. El titular d'interior amb Fernando Grande Marlaska. Veurem si hi ha matisos respecte al que va dir la setmana passada, si hi ha algun canvi respecte a la posició del Marroc i com l'apreta Feijó i també Gabriel Rufián, que preguntarà demà. I alguna cosa més? Sí, home, ja saps que a nosaltres amb les sis hores ens hi caben moltes coses. Mira, saludarem Mònica Bernabé, l'entrevistarem, ella és periodista de l'Ara, va viure molts anys a l'Afganistan i ja ha estat aquest estiu i n'ha escrit una sèrie de reportatges i l'entrevistarem a partir de dos quarts d'onze. També després amb el Darío Porras i la Maria Lacoveig a la secció de televisió. Repassarem les novetats de la temporada. Avui que s'ha presentat la temporada de 3Cat i que ja estem recuperant aquests programes que veia de gust veure un cop tornada la rutina, doncs farem un repàs amb ells dos. Per cert, a la mateixa hora, on Pedro Sánchez estarà donant una entrevista a Televisió Espanyola, que també seguirem. I acabarem amb una mica d'humor, que, escolta'm, és dimecres, serà dimecres, i si el dia i la pluja ens ho permeten, doncs acabem una mica d'abunt. No sempre és necessari. Doncs esperem que sí. Per cert, Maiola, avui no ets a casa encara, eh? No, mira, m'has enxampat que he sortit a córrer tard. Vaja. I he calculat que arribaria una mica abans a casa, però mira, ara ja he de tornar ràpid perquè hem d'anar a dormir, que si no demà, amb el programa que ens espera, no farem prou son. Doncs va, descansa, fins demà, bona nit. Que vagi bé, adéu, adéu.

I a aquesta hora deuen estar acabant de decidir, o potser ja decidida, la portada que ens trobarem demà al diari Ara. Ja sabeu que a aquesta hora cada nit truquem algun diari. Els dimarts, diari Ara. Jordi Cortada, subdirector, bona nit.

Molt bona nit, Manel. Sí, la tenim decidida, si no és que passés alguna altra cosa. Com ho encarem? La dediquem a tres quartes parts a la crisi a les aules, als resultats de les proves de PISA. Titulem "Emergència educativa". Expliquem que Espanya obté els pitjors resultats de la història i baixa en tots els àmbits. Expliquem també que Catalunya no despunta malgrat haver-se accedit excloent alumnes, cosa que ha invalidat aquestes dades que no es poden incorporar a la sèrie històrica. I expliquem també que el Regne Unit és l'excepció en un context de retrocés general entre els països de l'OCDE.

Doncs una portada a aquest tema que avui ha marcat l'inici de curs. Si haguessis de destacar un article, algun reportatge, alguna peça de dintre el diari, si ens n'haguessis de dir una, quina escolliries?

Mira, tenim tres dels articulistes habituals, el Sebastià Alzamora, l'Empar Molena i l'Antoni Massas, que es refereixen al gran tema del dia. Però estaria bé que ens fixéssim també en la pàgina 6 perquè hi tenim els articles de dos experts, el Joan Mateu, l'expresident del Consell Superior d'Evolució de Catalunya, i la Coral Regí, exdirectora de l'escola Virolai i membre de la Societat Catalana de Pedagogia. Ens expliquen, ens descriuen la situació, ens expliquen les seves receptes i fan de molt bon llegir. Doncs ho llegirem. Moltíssimes gràcies i bona nit. Gràcies a vosaltres. Bona nit. Bona nit.

Arriba el punt d'anar tancant el Catalunya Nit i ens fa molta il·lusió avui incorporar una persona al nostre informatiu perquè d'alguna manera la gent que ens diu que sí a col·laborar-hi ens fa també ser millors i incorporem l'Eduard sola. Que l'hem tingut aquí des de les 9, és guionista, ja ho sabeu, guanyador d'un Premi Gaudí d'un Goya per Casa en Flames, però si us ha agradat, per exemple, amb mi amiga Eva, és en part culpa seva, també, o Barcelona, nit d'estiu, i tantres coses, i aviat el podrem llegir, el 17 de setembre treu llibre. Eduard, bona nit. Bona nit. A veure, no sé si tu t'inspires gaire pels teus arguments en la realitat, en les notícies, o d'on busques la inspiració, tu?

Doncs mira, la busco a seure davant de la pàgina en blanc i la li fotent. I alguna cosa ha de sortir, no? Alguna cosa ha de sortir. També és veritat que això del Cileba és com a llarg plaç, l'actualitat és com a curt placista, d'una forma que pensar sobre el que ha passat avui em sembla un repte apassionant.

Exacte, això té avantatges i inconvenients, ja ho comentarem. Però vaja, del que hem explicat avui, quines reflexions et desperta?

Doncs mira, vull parlar de l'informe PISA, famós informe PISA. Uns exàmens per veure què tal els alumnes en lectura, matemàtiques, en ciència. Seu aquí, omple aquest formulari, demostra el que saps. En primer lloc, crec que és legítim i necessari qüestionar aquesta mena d'exàmens. Qüestionar els exàmens en general. I plantejo un qüestionament filosòfic, dic. Ja sé que acaben els exàmens, no ens posem nerviosos, però qüestionem-nos si els informes PISA aquests del dimoni no són eines del passat, han de ser una forma d'aprendre i assumir coneixements obsoletes. Qüestionem-nos-ho, potser sí, potser sí que és indispensable fer-les, però potser ens hem de començar a plantejar què és això d'educar, de preparar el jovent per la vida, perquè el que necessitem per un futur millor potser és un informe PISA en empatia, en lectura del món, en formació d'opinió pròpia, i sé que ja hi és tot això en el PISA d'ara. Ho sé, però permeteu-me aprofitar l'ocasió per recordar que la missió del nostre sistema educatiu ha de ser la de crear persones. És una mica igual si aquestes persones saben la taula del 23, perquè la taula del 23 ja la fa la calculadora o el XGBT. Precisament per això el que ens cal és crear persones amb criteri i pensament propi, amb empatia, persones disposades a fer d'aquest món un món millor. Dit això, anem a fer veure que els informes fiscals són molt importants, segurament ho són. Els resultats són bàsicament

una hòstia com un piano. Catalunya punxa per incompetència pròpia, Espanya punxa en resultat, Europa punxa, els xavals i les xavales punxen. I jo em pregunto, de qui és la responsabilitat? Perquè podem posar-nos del dret o del revés, però el que està clar és que aquests xavals i aquestes xavales no són responsables de la patacada. No els únics responsables, com a mínim. Segons el jefazo de la despisa, ho hem escoltat avui, un dels problemes són les pantalles. El mal ús de les pantalles, diu, està intensivament relacionat amb resultats. Tots sabem, però, que les pantalles són només un objecte. Són la punta d'un iceberg educatiu que té com a cos un doble eix. Pares i escola. Pares, mares, família. El context humà que envota a casa aquestes criatures que han fet els exàmens i s'han fotut la patacada són responsables d'aquesta patacada. Som responsables. No ens expulsem les culpes, col·legues. Pares i mares, assumim que ho estem fent malament. Assumim que el nostre exemple, que la imatge de nosaltres estirats al sofà mirant l'Instagram, no ajuda en res a que els nostres fills i filles siguin persones crítiques, lliures i autònomes. Hem de canviar, per suposat, hem de canviar. I hem de ser conscients que els nostres fills, l'educació dels nostres fills, és responsabilitat nostra. I hem de canviar també el sistema capitalista i productiu i laboral que ens envolta i engoleix, perquè és impossible

arribar a casa i entregar-se a l'educació als nostres fills si no podem estar d'hora a casa, i si quan hi arribem no ens queda l'energia, si no, quan arribem, no ens queda cap neurona per poder-la cedir als nostres fills. Cal apostar pel decreixement o ni pizza, ni piso, ni mandangas, que ens anem tots a Norris. Nosaltres, els nostres joves i el nostre futur. I torno a les responsabilitats. Per una banda, pares i mares i famílies, i per l'altra, el sistema educatiu. Comença el curs i comença amb vaga. Hi ha vaga perquè el cos d'educadors exigeix recursos. Demanar moltes coses, però bàsicament volen una educació millor, perquè una educació és millor qualitat humana i millor qualitat humana és, insisteixo, un futur millor per tots. Per tots. No només pels xavals, les xavales. No només pel professorat. Per tots. No es pot construir un futur sense recursos, no es pot fer amb un professor per 20 i pico alumnes, no es pot construir el futur amb aules d'art de complexitat i baixos recursos, recursos humans i materials, perquè el món aprieta, les pantalles aprieten, la desigualtat aprieta, i l'educació és indubtablement la primera mesura de contenció. La humanitat del món, la humanitat del món. S'està desfigurant-se i estem tots espantats, tots estem perplexos. Ai, ai, ai, com ho solucionem això? Què fem? Doncs mira, no ho sé. El que sí sé, el que sí sabem, és que l'educació és l'única arma contrastada

i verificada contra els mals del món. I és una putada, és una putada, una vaga, i estem ja tots bojos de tant estiu. No cal que m'ho expliqueu perquè tinc dos criatures de dos o sis anys i estic desitjant la rutina, l'ordre i l'escola, però desitjo també. Que això tan preuat que tenim, que són les nostres criatures, tinguin l'educació que mereixen ells i necessitem tots per canviar aquest món de merda que habitem. Un món, per cert, que l'hem fet. L'estem fent els que teníem bones notes i notes altes a les proves PISA. Com deia aquell, reflexionem-hi, sisplau, reflexionem-hi. Fem el favor de reflexionar, informa Pisa, per una banda, que t'ha crac, famílies que no estem a l'alçada, que t'ha crac, sistema educatiu que necessita recursos, que t'ha crac, i ens sorprèn que els nostres joves estiguin perduts, ens sorprèn que estiguin desmotivats, és que no ho estaries tu, de perdut, i de desmotivat, si al teu voltant tot fes que t'ha cric i que t'ha crac. Amics, amigues catalans d'aquí del món, som a temps de recuperar els punts de Pisa, depensa d'això de l'educació en sèrio, i d'acompanyar les nostres criatures cap a un futur millor.