Catalunya nit, de 22 a 23 h - 09/09/2026

Són les 10. Ets el Catalunya Nit.

Catalunya Nit. Amb Manel Alías i Agnès Marquès.

De seguida us resumirem els principals titulars de la jornada amb la polèmica creixent per la desclassificació dels informes sobre l'entrada massiva de migrants a Ceuta. El Centre Nacional d'Intel·ligència va advertir tant el govern de Sánchez com el Marroc que hi havia crides per xarxes a una entrada de migrants. Seute. El que passa és que no sabem a quin punt, a quina alçada va arribar aquest intercanvi de missatges de WhatsApp. Sabem que va ser amb la delegació del govern de Seute, però això no vol dir que després s'alabés fins que li arribés directament a Pedro Sánchez o als seus ministres. En qualsevol cas, La polèmica està servida perquè s'especificava que es movien aquests missatges en llocs d'internet amb fins a 180.000 seguidors combinats. Per tant, la polèmica que va creixent i l'oposició que torna a demanar la dimissió de Sánchez. També repassarem l'actualitat esportiva encapçalada per una golejada més del Barça de Flick. Avui n'ha tornat a fer 5, també ja a la Lliga de Campions. I parlarem de tres esdeveniments que són notícia pel que va passar ara fa 50 anys. La primera manifestació per la Diada a Sant Boi, que s'ha commemorat avui. Avui fa 50 anys que va morir Mao Zedong. Això ens portarà a la Xina i atenció també perquè el llibre vermell es publica per primera vegada en català. I escoltarem a Maria del Mar Bonet 50 anys després del seu concert a l'Olímpia perquè el repetirà i és a París. Parlant de música, avui, per cert, hem rebut aquest missatge.

Bona nit, oients del Catalunya Nit. Des dels Amics de les Arts volem dir-vos que tenim una cançó nova que es diu Encara Som Aquí i esperem que us agradi. És una història que ens va passar, una història real que vam viure l'any passat a Fires de Girona i esperem que us agradi la cançó. Doncs l'haurem de posar.

Abans de tancar el dia, trucarem a la subdirectora de la Vanguardia per saber quina portada estan preparant per demà, i cedirem l'última paraula a l'escriptora que tenim aquí ja asseguts amb nosaltres des de les 9, conjuntament la Miriam Cano, que torna al Catalunya Nit. Fins a les 11, notícies sota la llum de la lluna.

Les 10 i 3 minuts repassem ara les principals notícies d'aquest 9 de setembre.

I la més destacada és que el CNI va advertir al govern de Pedro Sánchez el dia abans que esclatés la crisi a Ceuta que hi havia crides a una sala a la frontera el 30 de juliol. És una de les principals conclusions dels documents policials, militars i d'altres departaments que la Moncloa ha fet públics aquesta tarda. Marc Güell.

L'avís el va fer per WhatsApp un membre del Centre Nacional d'Intel·ligència que depèn del Ministeri de Defensa de Margarita Robles a la delegació del govern espanyol a Ceuta. Parla d'una crida a les xarxes socials a través de grups de WhatsApp i Facebook amb 180.000 seguidors en conjunt i sota noms com Assal a la tanca de Ceuta i en un altre arxiu, també del 29 de juliol, el CNI trasllada als serveis d'intel·ligència marroquins que ha detectat grups a les xarxes que estan viralitzant crides a travessar la frontera i els demanen col·laboració. El govern espanyol, Alba, s'ha defensat atacant el CNI.

Diu que si un avís de 180.000 persones seguint la crida a les xarxes socials era rellevant perquè no es va elevar on tocava. Aquest vespre hi ha posat veu el delegat del govern espanyol a Ceuta, Miguel Ángel Pérez Triano.

Cuando el CNI tiene una alerta, se hace un informe, lo entrega en un sobre lacrado, además se dirige a las organizaciones, a los organismos competentes. Un WhatsApp a un cargo menor no es un informe ni una alerta, sino un simple intercambio de información.

El PP acusa al president espanyol de mentir i li demana la dimissió.

Fa uns minuts n'hem parlat aquí, al Catalunya Nit, amb la pèrit judicial especialista en ciberinvestigació, Selva Orejón, que ha assegurat que, tal com es veu als documents, el CNI tenia la informació d'aquestes convocatòries i que, si no van actuar, va ser perquè no li van donar prou credibilitat.

No és que no s'hagi vist o no és que no s'ha pogut detectar ni s'ha pogut validar. Al final també és una qüestió de decisió. La pregunta, més enllà de si el CNI va avisar o no, és qui ho va rebre, com ho va valorar i fins on van escalar aquesta informació i qui tenia la capacitat de decidir en aquell moment. Jo crec que el risc estava clar, la probabilitat també.

Ferran, López assumirà el càrrec de director general dels Mossos d'Esquadra dimarts de la setmana que ve, després de la dimissió de Josep Lluís Trapero.

López recupera el càrrec que va ocupar entre el 2017 i el 2018. El major del COS ha presentat la seva renúncia per motius personals dos anys després d'assumir el càrrec. La consellera d'Interior, Núria Parlón, no ha volgut entrar en les raons que l'han portat a dimitir.

És una decisió personal que, òbviament, respecto, m'hauria agradat que acabés el mandat amb les seves tasques com a director general, però no entrarem a especulacions, reconeixement, gratitud i continuïtat, això sí, amb l'emprenta pròpia de la comissària en cap i del director general de la policia, el Ferran López, per entomar la feina que crec que aquests dos anys s'ha fet molt bé.

I és que Parlón també ha anunciat que Sílvia Catà serà la nova comissària en cap en substitució de Miquel Esquius, que jubila serà la primera dona que assumeixi el màxim comandament del cos. L'oposició i els socis

parlamentaris de Salvador Illa celebren que Trapero ja no sigui el director general de la policia.

Recorden al president que va ser una aposta personal seva anunciada en campanya. Junts i la CUP continuen demanant a la consellera Núria Parlón que plegui i critiquen que el relleu de Trapero sigui qui va dirigir els Mossos durant el 155. Sentim el juntaire Salvador Vergés i el copaire Xavier Pellissa.

El que no pot ser és que aquest govern pretengui fer aquests pedassos que pleguin els números 2, els números 3 dels departaments i no siguin els propis consellers al capdavant els que assumeixin les responsabilitats. Aquestes són les polítiques que han fet caure Trapero

i que la faran caure a vostè i al seu govern si no les atura de forma immediata.

Aquest vespre, més d'un miler de persones s'han tornat a manifestar pels carrers de Manresa per exigir més seguretat i justícia després de l'apunyalament mortal de la setmana passada. Avui el jutge ha deixat en llibertat vigilada els últims dos menors detinguts. Manresa Natiadell.

Els organitzadors de la mobilització d'aquest vespre han dit que davant d'uns fets tan greus no es pot mirar cap a una altra banda i que cal aixecar la veu. Manresa està per sota la mitjana catalana de delictes, però les xifres no recullen alerta en la sensació d'inseguretat que tenen els veïns. Ja han parlat d'aquestes situacions.

Els pares i mares que truquen als seus fills per saber si han arribat bé. No compta les persones grans que eviten determinats carrers a determinades hores. No compta el cansament acumulat després de petits episodis d'incivisme, amenaces, conflictes o intimidacions, que n'estem cansats.

Creuen que defensar la convivència no és negar

els problemes i que defensar la seguretat no és assenyalar cap col·lectiu. Que no només volen protestar, sinó que volen respostes i solucions.

Ja avui hem sabut que el Ministeri de l'Interior ha obert un expedient al policia que va colpejar a Elx, un aficionat del Barça que portava una estalada.

L'investiguen per una falta greu o molt greu segons ha anunciat el Congrés el ministre Fernando Grande Marlaska perquè va ser, ha dit, una agressió injustificada.

Ya se ha acordado la apertura de un expediente por infracción muy grave o grave. Por entender que no se justifica en modo alguno la actuación a la que hace referencia.

Protecció Civil manté el pla inuncat en alerta perquè durant les pròximes hores encara continuarà plovent. Ho pot fer de manera intensa a la Catalunya Central i cap al Ripollès.

I aquestes pluges poden deixar 20 litres per metre quadrat en 30 minuts. Tot i això, l'episodi més fort que ha obligat a restringir la mobilitat i suspendre classes a 5 comarques ja s'ha superat. Fins i tot algunes restriccions s'han aixecat abans d'hora perquè les precipitacions han avançat més ràpid del que es preveia.

Ha caigut força, però no en quantitat com podíem esperar per una situació com la que teníem ahir amb nivells de probabilitat de 5 sobre 6 i per aquest motiu ha estat possible, tal com fem quan demanem les mesures, que veiem una necessitat perquè la probabilitat és alta, quan aquesta baixa també podem retirar aquestes mesures.

Les tempestes sí que han dificultat l'operativa de l'aeroport del Prat. La gran majoria dels vols han acumulat retards i se n'han cancelat unes seixantena. També hi ha hagut problemes en la circulació de trens.

El canseller alemany Friedrich Merz i la líder d'Alternativa per Alemanya han protagonitzat avui una sessió tensa al Parlament després de la victòria dels extremistes a les eleccions de Saxònia-Anhalt. Merz ha qualificat les polítiques anti-immigració de l'extrema dreta de plans de neteja ètnica. Berlín, Jordi Regàs.

Amb les eleccions d'aquí a dos caps de setmana, a dos altres estats federals, Weidel ha aprofitat per tornar a subratllar les seves prioritats en immigració. A Alemanya hi viuen més d'un milió de refugiats a qui s'han denegat les sol·licituds d'asil en més d'una ocasió. Què hi fan encara aquestes persones en aquest país? Haurien de ser deportades. Merck s'ha contraatacat criticant la política migratòria de l'extrema dreta.

Si es fes realitat el que vostès proponguen seria una remigració, que no és res més que una neteja ètnica basada en el color de la pell i la procedència. No és res més que això.

L'intercanvi és bastant senzill. L'Iran continua intentant atacar els nostres vaixells de guerra i cada vegada que ho facin o intentin fer-ho, perdran patrullers.

El sindicat majoritari Metges de Catalunya ha convocat una vaga indefinida a partir de mitjans d'octubre.

L'aturada encara no té data concreta i la farà juntament amb 6 sindicats de metges més d'arreu de l'Estat espanyol. Xavier Lleonart és el secretari general de Metges de Catalunya.

Es farà una convocatòria de vaga indefinida absolutament coincident amb la convocatòria estatal. Per mirar, demostrar i visibilitzar aquesta unitat d'acció, però, a més a més, distingint i culpabilitzant el Govern de la Generalitat, que és el darrer i el màxim responsable de solventar aquesta situació a nivell català.

Bruxelles assegura que el nou reglament europeu d'habitatge permetrà que governs com el de la Generalitat limitin la compra especulativa de pisos amb més garanties jurídiques. Bruxelles, Bruno Forte, Amires, bona nit. Hola, bona nit.

Amb la nova norma europea, Bruxelles creu que Catalunya tindrà ara més cobertura legal per limitar la compra especulativa de pisos. Ho ha assegurat el comissari europeu d'habitatge, Dan Jorgensen. El que volem fer amb aquest reglament. El que volem amb aquesta proposta és fer possible que els governs lluitin

contra la compra especulativa d'habitatges quan els compren i després no els utilitzen com a habitatges.

Aquest reglament europeu pot servir de base per al cas català perquè Brussel·les vol emparar per primer cop la possibilitat de restringir la compra de segones residències en zones d'habitatge tensionat. La nova llei europea també planteja que en zones tensionades els governs puguin limitar el lloguer turístic, això sí, amb algunes condicions per evitar mesures més restrictives del compte.

El Departament de Cultura aportarà més de 31 milions d'euros a les arts escèniques.

És una xifra rècord que suposa que en els pròxims 3 anys un centenar d'empreses i companyies es beneficiaran dels ajuts. El nombre de beneficiaris es multiplica per més de 3 des de la primera convocatòria d'aquests ajuts el 2014 i la dotació augmenta un 66% respecte al període anterior.

Dos minuts i arribarem a un quart d'onze. Sergi Andreu, bona nit. Bona nit, Anel. El Barça debuta amb volejada de 5 en 5.

El Barça està intractable en aquest inici de temporada. Avui ha guanyat el Feyenoord 5-1 en el debut de la Champions, primera jornada de la Lligueta al Camp Nou, primera part passada per aigua, ha caigut una pluja intensa i després ha arribat la pluja de gols. Rafinha n'ha fet un parell, només començar el primer, el segon a l'inici de la segona part. Adeyemi ha fet també un gol amb un gran xut des de la frontal amb la dreta, la minda, falta directa. Ha fet el quart a la segona part i Gabriel Jesús, fins i tot, que ha entrat al camp i ara els acaballes, ha fet el cinquè de cap. De moment, el Barça, que comença molt bé aquesta Lliga de Campions, amb aquest 5-1, un flic a la sala de premsa que parlava de temporada molt il·lusionant.

Estem al començament de la temporada i sé, i tu saps també, que queda molt de camí per aquí. Però de moment és cert. Que fa molt bona pinta, i és perquè estem entrenant molt bé, molt dur, i que tothom a més té aquesta gana, aquesta fam de millorar, i això té un impacte sobre l'equip. Aquesta intensitat és el que necessitem.

Per cert que després del partit, Rodri ha demanat disculpes a tota l'ofició i gent del València, jugadors, staff tècnic, per les seves paraules l'altre dia a Mestalla, a la banqueta, criticant el joc i el nivell d'aquell València en el partit de Lliga.

Doncs s'ha disculpat, això ja és molt. Tenim altres partits en jocs també, en joc de Lliga de Campions. No sé si ningú n'ha fet cinc, eh?

No, de moment no, però compta amb el partit Sant Germain, que ja n'ha fet quatre. I el partit encara no s'ha acabat. Déu-n'hi-do. Mira, 3-1 l'Stuttgart. L'Stuttgart ha guanyat el

Viking Stamanger de Noruega, 3-1. De moment, aquest destat és definitiu. I no s'han acabat encara.

Són el minut 10-12 de la segona part. Liverpool 2, Atlético de Madrid 1, amb Julián de titular. Nápoles 0, Arsenal 0. I Paris Saint-Germain 4, Slovan de Bratislava 0. A més a més de l'Sporting de Portugal 1, Galatasaray 1.

Molt bé, tenim també avui Lliga Catalana de bàsquet que es disputa a Tarragona.

La sassenen el Carles Vila, hi havia dos partits, un ja s'ha acabat, ha guanyat el Lleida 87-84, el Juventut, però ara tenim, jo, un altre partit, si et sembla, Manel. I tant, cap allà.

Podem connectar amb el Carles Vila. Carles, endavant.

Hola, bona nit. Doncs mira, 4 minuts pel final del tercer quart. 45 per l'Andorra, 44 per el Manresa. Un partit de moment molt igualat, tot i que l'Andorra s'havia col·locat 11 punts per damunt. El segon quart ha remuntat l'equip de Diego Acampo. Recordem que aquest és el segon partit d'avui. Demà debutaran ja en aquesta Lliga Catalana el Barça i el Girona.

Doncs moltes gràcies, Carles, i tu també, Sergi. Fins demà. Bona nit. Passa un minut d'un quart d'onze, fem una pausa per la publicitat, i no us ho perdeu a la tornada, perquè explicarem una notícia important relacionada amb el món de la intel·ligència artificial. OpenAI hauria resolt un dels problemes matemàtics del mil·lenni, d'aquells tan complicats. A més a més, Apple presenta nous telèfons, sabrem com són.

M'expliques un conte, papa? I tant! Em vaig posar el vestit dels casaments i em vaig endur la teva mare. CaixaBank ens havia convidat a un esdeveniment increïble.

Viure una experience és del tot inoblidable. Viu experiències exclusives de música, gastronomia, cultura i esport amb Experience CaixaBank. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. Què passa quan un jugador i un venedor de l'ONCE es troben? Doncs que tu estàs tot el dia amb la il·lusió que et toqui el premi del cupó diari i en David del Gospigall que l'acompanya a tot arreu i el fa sentir-se més segur.

Només pel fet de comprar el cupó diari? Pel fet de comprar-lo

tu i tothom qui juga a les loteries de l'ONCE.

Perquè així feu que les persones amb discapacitat tinguin més oportunitats. Mira que bé. Quan et trobes amb un venedor de l'ONCE, sempre passen coses bones. Així doncs, juguis el que juguis. Ben jugat. ONCE. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Barcelona, canta!

Consulta el programa barcelona.cat barra la Mercè i descarrega't l'aplicació oficial. Fem la Barcelona de la teva vida. Ajuntament de Barcelona.

Laia, és bona? A quina edat puc tenir mòbil? Com sé si una notícia és veritat? Cada dia et fas més preguntes. I cada pregunta n'obre una altra. I això per què passa? I a qui m'he de creure? I què puc fer jo?

Per això fem l'InfoK. Per trobar respostes a les preguntes que t'importen ben explicades. Perquè fent preguntes és com es comença a entendre el món. Infocar. De dilluns a dijous al Super3 i a la plataforma 3Cat. La motxilla del Titor és suau com el cotó. Adiós, Sol Soler. Sol Soler. I la figureta del Titor no és de cartró, és de debò. Que xula. I també tens les samarretes, els llibres d'aventures i el peluix del Titor, el més bufó. Superxuli. El món del Titor i tu. A la vent dels punts habituals. Suau. Cataluña Radio. Som Trescat. Som Trescat.

Les deu i dinou minuts. Aquest matí ens hem llevat amb la notícia que OpenAI ha resolt un dels problemes més difícils de les matemàtiques, un dels anomenats problemes del mil·lenni. Doncs bé, marxarem a dormir amb les acusacions de dos científics, un dels quals de la competència d'antròpic, que acusen OpenAI de plagi. Núria Hart, bona nit. Hola, bona nit, què tal? Explica'ns, Núria, què és el que ha passat?

Doncs estem davant de la cursa per ser el primer. Una pugna de la intel·ligència artificial per ser la primera de resoldre un problema matemàtic. Una mica com quan als anys 90 el campió d'escacs Kasparov competia amb la supercomputadora d'IBM per veure si eren els humans o les màquines els que guanyaven la partida. Doncs bé, avui OpenAI ha tret pit de ser el primer de resoldre el problema de Navier-Stokes, unes equacions de la matemàtica teòrica per descriure com evolucionen els fluids. Hi posa context el jove i premiat catedràtic de la Universitat de Barcelona, Xavier Rosotón. La comunitat matemàtica, humans, han anat fent avenços molt importants en aquest camp els últims 10 anys, jo diria. Els matemàtics pensàvem que aquest problema podia ser resolt en els propers anys. No seria una sorpresa que sigui resolt per humans en els propers dos anys. Doncs aquí entren en joc dos matemàtics, humans, un de la Universitat de Nova York i l'altre d'Antròpic, que estaven a punt de resoldre el problema amb l'ajuda de ChatGPT, que és l'eina d'intel·ligència artificial generativa d'OpenAI, la competència. Hi havia el rumor que aquests dos matemàtics estaven a punt de resoldre-ho. I el que ha passat aleshores és que OpenAI ha dit jo no vull que un treballador d'antròpic estigui resolent això, voldríem ser el primer. I el que han fet és entrenar un model de nou, posant-li gairebé 30 milions d'euros de càlculs i de computació en electricitat, el que han gastat aquests models. El que han aconseguit és acabar i fer una demostració abans que els altres. Controversia a banda, aquí un dels dubtes raonables és de qui és el mèrit, si de l'humà o de la màquina.

Sí, això seria com allò de l'ou o la gallina, en tot cas molt interessant, i la pregunta també és com hem d'entendre aquesta cursa entre les principals tecnològiques per ser les primeres de resoldre problemes matemàtics com el que ens has explicat avui.

Doncs molt fàcil, OpenAI i Antropic estan a punt de sortir a la borsa. De fet, Antropic podria fer-ho a finals del mes que ve, a finals d'octubre, i està treballant per trencar tots els rècords i superar una altra companyia del sector que lluita per quedar-se un tros del pastís, SpaceX, d'Elon Musk, que el juny ja va abatre rècords. I llavors volen demostrar als seus inversors que el seu model és millor que el de la competència. I què han fet per intentar demostrar això? Doncs han agafat una mica la matemàtica teòrica per competir i mostrar que el seu model és millor que el de la competència. Ja ho sabeu, les matemàtiques teòriques són una professió de futur. Una professió de futur,

sempre que la mateixa intel·ligència artificial ho permeti, perquè la carrera de les companyies per millorar el sistema es va tan ràpid que fins i tot alguns dels seus creadors estan abandonant la cursa. És el cas d'un jove investigador d'Antròpic que ha dimitit perquè creu, ha dimitit avui mateix, perquè creu que abans que s'acabi la dècada la IA ens podria matar a tots i avisa que el seu desenvolupament està en molt poques mans. El missatge de l'enginyer a la xarxa social X s'ha fet viral i més enllà, evidentment, de considerar-lo una exageració, altres persones del sector sí que li donen la raó en part. Una d'elles, el cap que tenia Antròpic, que ha afegit que la probabilitat que la IA acabi amb els humans durant la pròxima dècada és superior al 10%. No sé com ens quedem tots plegats, però vaja, l'únic que ens queda és seguir endavant, així que intentarem seguir presentant les notícies com si no acabéssim d'explicar això. I podem explicar, per exemple, ja seguim amb la intel·ligència artificial, la tecnologia. I les últimes novetats, que Apple ha presentat els seus nous models d'iPhone i assegura que són centres d'intel·ligència no artificial, sinó personal. Nando Zanoguera. El nou conseller delegat

del gegant tecnològic, John Termos, assegura que els nous productes incorporen una tecnologia que aconsegueix una profunda comprensió del context personal. El nou iPhone Duo,

l'iPhone 18 Pro i l'iPhone 18 Pro Max han estat dissenyats per actuar com el teu centre personal intel·ligent, amb un rendiment i unes capacitats per oferir les experiències que més t'importen.

L'iPhone Duo és el primer terminal plegable d'Apple amb una pantalla d'una mida similar a la d'un

passaport que s'obre en horitzontal però que també es pot fer servir en vertical. Termos assegura que han aconseguit que es pugui utilitzar d'una manera tan intuitiva com l'iPad. L'iPhone Duo estarà disponible aquí a partir del 23 d'octubre amb un preu des dels 2.340 euros.

La versió amb més capacitat es vendrà per 3.840 i es convertirà així en l'iPhone més car de la història.

5 minuts i mig i arribarem a dos quarts d'onze. El govern ha commemorat aquest vespre el 50è aniversari de la Diada de Sant Boi, la primera que es va celebrar després del franquisme. L'acte ha reivindicat els valors democràtics i el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha remarcat que cal seguir-los defensant davant els autoritarismes.

El compromís democràtic. El compromís democràtic. I de què s'alimenta el compromís democràtic? S'alimenta, en primer lloc, de conviccions, és a dir, d'idees inscrites en el més profund del nostre pensament, de conviccions.

Doncs no es cambien.

També ha intervingut en l'acte l'advocat Miquel Roca, és un dels oradors de la diada del 76, que fa 50 anys que va plegar milers de catalans a Sant Boi de Llobregat, una diada, la d'aquell 76, que expliquem ara amb un reportatge de Joan Rosinyol.

Som intransigents en la nostra moderadíssima posició, perquè no volem que la prudència ens faci traïdors.

Tot Catalunya present a Sant Boi, titulava el diari Avui, el primer català des de la República, l'endemà de la diada del 1976. Franco ja era mort i Suárez era president del govern per designació reial. Les decisions de la mort de Franco,

el que té claríssim el franquisme, és que la situació no es pot mantenir exactament igual com estava. I per tant ha de cedir davant de les forces de l'oposició.

Cedir fins a un cert punt.

Un cert punt, com diu Enric Calpena, periodista i director de l'Anguardia, que va topar amb la Diada. Ja s'havien repartit els cartells, convocant tothom a celebrar-la al Parc de la Ciutadella de Barcelona, però el ministre Martín Villa i el governador civil Salvador Sánchez Terán es van fer enrere a l'últim moment, com recordava aquest últim ara fa 25 anys.

Porque iba a ser una explosión del nacionalismo catalán que difícilmente iba a comprender el resto de España.

L'assemblea no donava el braç a torsa i finalment es va arribar a una solució de consens. Es faria a Sant Boi de Llobregat. El règim confiava que sent un lloc més difícil d'arribar-hi, el catalanisme punxaria, però no va ser així.

Lluís Amoret, alcaldessa de Sant Boi.

Sant Boi es va convertir l'11 de setembre del 76 en una punta de llança d'aquesta lluita de país per recuperar la commemoració de la nostra dieta nacional.

Miquel Cellerès, de l'Assemblea, home de Convergència Democràtica, va carregar-se a l'esquena bona part de l'organització d'aquell acte. La por era que l'extrema dreta no el rebentés.

Per primera vegada es va organitzar la trobada entre. Els serveis de, diguem-ne, de seguretat o de mobilització, com ho haguessis dit, de l'Assemblea, la Guàrdia Civil i el cos general de policia. Vull dir, amb una col·laboració, doncs, que va anar bé.

Moret tenia 11 anys als 76 i recorda veure des de casa, acompanyada de l'àvia, les riuades de gent amb senyeres, també molts nouvinguts.

Recordo ben bé, doncs, com a l'onestament hi havia una senyera, com als estaments. Del costat de casa van anar molts d'aquests estaments que també buscaven el mateix, buscaven la democràcia, els drets, les llibertats.

Tot i el pes del suc, els oradors d'aquell acte van ser un independentista de pedra picada com Jordi Carbonell, Octavi Saltó, un home de la democràcia cristiana, i Miquel Roca. El missatge d'aquella tarda era clar.

Llibertat, amnistia, estatut d'autonomia i autodeterminació dels pobles, aquesta sempre s'oblida però aquesta és clau, eren uns punts mínims però eren prou importants com perquè tots els que estaven dins de l'assemblea estiguessin d'acord.

I què en queda d'aquella experiència mig segle després?

Sallarès ho té clar. Sumar, sumar, sumar és guanyar.

Ai, com us demanam.

I seguim amb aquest exercici de tenir un peu a fa mig segle i l'altre al present. L'11 d'octubre Maria del Mar Bonet tornarà a l'Olimpia de París, la sala de música on fa 50 anys va tocar en un històric festival que portava el nom de Cançons en Llibertat. D'aquell recital, compartit amb Ovidi Montlló i Toti Soler, en va fer un disc que ara ha reeditat i remesclat, però no només hi cantarà cançó de protesta, també temes del seu últim disc, París, Isabel Galí.

Havíem vingut un parell de dies abans, havíem assajat, havíem passejat per París, va venir també el Toni Catany per fer les fotos del disc, l'América Sánchez per fer la portada, la meva mare que li feia molta il·lusió perquè

a més era el meu compleany, D'aquell 27 d'abril de 1975, Maria del Mar Bonet en té records inoblidables. El concert al Temple de la Música de Protesta, com defineix a la sala olimpià, és un referent en la seva carrera. I tornarà l'11 d'octubre, amb el toc just de Nostalgia. Li fa il·lusió repetir aquell repertori, però també tocar els temes del seu nou disc, L'aigua no cansa.

Jo no he sigut mai una cantant de cançons de protesta, com es diu. Jo crec que les cançons sempre ho són, totes les cançons d'amor també. La qüestió és dir la veritat en les teves cançons, el que sigui que parles. Als seus 79 anys, Maria del Mar Bonet

celebra que la veu no l'hagi abandonat. Només en aquest cas deixaria de cantar, diu. En el que serà el segon Olimpia de la seva carrera tindrà Borja Penalba de Taloner.

Hem arribat a dos quarts d'onze, doncs mentre aquí fa 50 anys es cantava Maria del Mar Bonet i es preparava una manifestació important, a la Xina estaven pendents d'un esdeveniment ben diferent.

9 de setembre del 1976, moria, avui fa exactament 50 anys, Mao Tse Tung, el pare del socialisme xinès, fundador de la República Popular i líder del país durant 27 anys. La Xina d'avui poc té a veure segurament amb la que va deixar Mao, això és evident, però. Ens preguntem si continua sent una figura venerada pel règim i per la societat. Així que connectem amb Paquín per aprofundir-hi. Saludem el nostre corresponsal, Francesc Canals. Bona nit. Hola, bona nit. D'entrada, Francesc, s'ha commemorat gaire avui aquest mig segle sense mal?

Doncs no, de fet, aquest tipus d'aniversaris no es commemoren, es commemoren més aviat els naixements. L'única cosa especial que hi ha hagut és el mausoleu del president Mao a Pekín, obert durant tres hores més per poder veure el cos embalsamat. És un gran edifici pels que hagin estat a Pekín, al mig de la plaça Tiananmen. I han tancat durant força temps per feines de manteniment i havien reobert tot just ara, al començament de setembre, bàsicament també una mica per coincidir amb aquest aniversari i que la gent ho pogués visitar. Les places de visita aquesta setmana estan totalment completes, on sí que hi ha una mica més de celebració, Shaoshan és el poble de la província de Hunan, al sud de la Xina, on va néixer. Sí que en dies com avui hi ha afluència de turistes, el que es coneix com turisme roig. És un dels llocs on es manera la figura de Mao i té a veure amb aquestes files històriques de la revolució. Aquests dies, per exemple, ahir al vespre hi havia concentrats ciutadans que cantaven cançons revolucionàries, probablement com aquesta que estem sentint, entre d'altres. I bàsicament és gent que creu que realment la Xina no seria el que és avui, no seria una potència emergent, si no fos perquè Mao va ser el seu líder en aquell moment, quan va proclamar la República Popular el 49, i és considerat, sense cap mena de discussió, el pare de la pàtria, malgrat el que van ser els despropòsits i els milions de morts que van costar el grans a l'endavant o la revolució cultural. És gairebé com un semiveu per molta gent gran. Aquest matí he parlat amb venedors de figures de MAU al mercat d'antiguitats de Pangellón, aquí a Pequín. Més que antiguitats, a vegades són coses velles, però en tot cas, un lloc molt popular, hi ha molta memorabilia, bustos pins, pòsters, hi ha de tot. Veritables especialistes en l'obra de MAU, hi ha una autèntica generació.

Per tant, estaríem parlant sobretot d'aquesta generació més gran, una mica de nostàlgia aquí.

Sí, hi ha molta nostàlgia entre la gent gran, però no és només aquest tipus de gent, sinó que fins i tot entre la nova classe mitjana, els joves, han crescut dins del marc mental de la propaganda xinesa, i aleshores arriben a dir que Mao va fundar el país, en comptes de dir que va fundar la República Popular. L'aparell de propaganda ha aconseguit que sigui una figura totalment idealitzada, a l'extrem que s'està veient un fenomen curiós entre els joves, a les xarxes socials, també en la compra de llibres. Es detecta un creixent interès en els pensaments del Mao, que són sempre eslògans. Diguem que reforcen, no? I són idees com seguir sense aturar-se davant de les dificultats. I pels més nacionalistes també és el símbol d'una Xina que es va atrevir amb tothom, que va combatre les potències colonials, el Japó, fins i tot la Unió Soviètica. Treta aquest passat de lluita de classes, no? Que apareix en un moment de creixents desigualtats ara aquí amb l'economia, que no va massa bé, que està en desacceleració. Tot és residual, si vols, el turisme roig, aquests joves maoistes, però en qualsevol cas és residual si ho posem en magnitud de la Xina. Però és un símptoma que quan busques coses noves, a vegades apareixen les velles.

Clar, perquè si haguéssim de dir en la Xina actual quin llegat va deixar Mao, és a dir, en la societat d'avui, què podem veure encara de petjada de Mao?

Doncs, sense anar més lluny, podem veure el sistema polític. És a dir, el sistema polític és el mateix. Comitè Central, Politburo, Comitè Permanent del Buro Polític, Assemblea Popular I la Xina, pobra de mau, i la rica de Xi Jinping són, en aparença, a l'extrem l'una de l'altra, però en el fons no ve bé. A qui li interessi la Xina, entre les pelis recomanades a la plataforma del Trescat, a la mateixa, poden mirar o poden tornar a veure una peli que es diu L'últim ballarí de Mao. I no és una peli actual, és del 2009, però explica molt bé sobretot els últims anys del maoisme, l'obertura, les reformes capitalistes de l'època del Deng Xiaoping. És un ballarí xinès que a principis dels 80 va anar als Estats Units i s'hi volia quedar. I el règim vol que torni a la Xina, tota la peripècia diplomàtica, en la qual es veuen els mètodes coercitius xinesos per obligar-lo a tornar. No explico més, ja es mira qui vulgui la pel·lícula, però més de 40 anys més tard, la República Popular està impulsant una mica la tornada a la Xina de científics, investigadors. No volen que treballin per Europa, per Estats Units, volen que tornin a la Xina i que es dediquin a la indústria i a la recerca aquí a la Xina. No és el mateix, però existeix també xantatge, no és el mateix que en el cas del Ballarí, l'últim Ballarí de Mau, però sí que existeix el xantatge, la pressió, sobretot a la família, per fer que aquests investigadors i gent més puntera torni aquí a la Xina, amb una visió molt més nacionalista. I de fet, per exemple, la peli també té detalls com el govern, el partit, decideixen en nom de la gent, no? És a dir, i això malgrat la penensa que pot tenir un turista que visita la Xina i que la veu com un país com qualsevol altre, de fet, aquests skylines, l'utilanz de leds, els cotxes elèctrics, els habilidosos robots humanoides. Tot això que fascina, alhora és la mateixa Xina que té comissaries encobertes a Europa per perseguir dissidents, la dels centres d'internament de guiburs, la de la censura a internet, que no té separació de poders, no hi ha un sistema judicial independent, desapareixen de la llum pública els ministres, els caps de l'exèrcit encara hi ha uns 200 milions de pobres, és la primera emissió mundial de gases d'efecte hivernacle amb grandíssima diferència sobre els altres. En qualsevol cas, aquestes oveixines existeixen.

Clar. La Xina de l'era de Mao, la de fa 50 anys, si haguéssim de dir, entre el lideratge de Mao i el de Xi actual, salvant les distàncies, hi veus punts de connexió, semblances?

Clar, fins i tot a nivell de mera observació i salvant molt les distàncies i les diferències de l'època en què estem, una primera qüestió és la concentració de poder. Des del 2018 no hi ha límit de mandats per a Xi Jinping i per tant no ha d'abandonar el poder. Això no havia passat abans. Des de l'era Mao. Una altra conseqüència és que quan només hi ha una figura així, que és tan poderosa, que concentra tot el poder, automàticament existeix el que és el culte a la personalitat, que això era una de les característiques essencials de la Xina de Mao, i també s'està produint, òbviament, en la Xina de Xi Jinping. Un element més que ens retrotrau a l'era Mao, la purga dels dirigents rivals. Ja per arribar al poder hi va haver purgues, per arribar al poder de Xi Jinping hi va haver purgues, i sobretot després ha reduït a zero la capacitat dels seus rivals dins del partit. En definitiva, tot plegat són una mica característiques del maoisme que, salvant les distàncies, els sinalax detecten en aquesta Xina de Xi Jinping. I totes dues troben, busquen, troben en el nacionalisme aquest factor de cohesió enfront de suposades amenaces exteriors o de rivalitats. A vegades no són suposades, són reals. Per exemple, en el cas de Xi, el pols creixent amb els Estats Units, els contencions ministeris amb el Japó. Vaja, que una era una mica extern, una mica sempre va bé

per unir de cara a dins. Doncs ens has situat molt bé sobre què va passar en aquell moment i com es veu avui la figura de Mau i la relació també amb la de Xi, així que estem a punt ara, ho farem amb unes persones que ens acompanyen tot seguit, obrirem el llibre vermell, no sé si encara és ben popular aquí, es troba fàcilment?

Sí, precisament aquest matí m'he passejat per aquest mercat de Penja Joan. Aquí sí pots trobar el que vulguis. En pots trobar d'antics i en pots trobar les incontables reedicions o, diguem, falsificacions que vulguis. Sí, pots trobar-los, sí, sí. En tots els idiomes. És un dels factors. L'internacionalisme permetia publicar el llibre vermell en tots els idiomes del món.

Doncs ara hi afegirem el català. Moltíssimes gràcies, Francesc.

Bona nit. Bona nit.

A la Xina, la ideologia burgesa i la petitburgesa, així com la ideologia antimarxista, perduraran encara molt de temps. Aquí el sistema socialista pràcticament ja s'ha establert. En el terreny de la transformació de la propietat dels

mitjans de producció, ja hem assolit una victòria fonamental.

Així és com sona en català el llibre Roig de Mao Tse Tung, però hauríem de dir que estrictament són les paraules de Núria Barberà, que és la traductora del llibre. Núria, bona nit. Hola, molt bona nit. Com t'arriba l'encàrrec i com arribes a dir que sí? Com ha anat això?

Bé, a mi l'encàrrec m'arriba a través de l'editorial Rosita i Amparo, que en aquell moment encara no havia sortit a la llum. I gràcies a una bona amiga que els havia parlat de mi. I bé, l'editorial apostava per publicar-lo en guany, també per la commemoració del 50 aniversari de la mort. I bé, jo no havia traduït mai tot un llibre, per a mi era un repte molt fort, però em va semblar també una aposta i un repte emocional, li dic jo també.

T'ha sorprès alguna cosa especialment del llibre Roig?

Sí, m'ha sorprès molt, perquè al final si coneixes la història de la Xina, saps moltes coses sobre Mao Zedong, però llegir el llibre et canvia bastant la perspectiva del líder, de com ell s'expressa, quin és el seu discurs, com s'adreça a la població, de quina manera ho fa, amb aquella intencionalitat molt adoctrinant. Aprens no només a entendre el personatge, aprens també en quin moment estàvem i quina Xina era la Xina d'aquell moment. Era una Xina. Que no té res a veure a nivell població, igualment era gran, però no tant com ara, i també no era una Xina tan rica com ara, era una Xina més aviat pobra, d'uns 600 milions d'habitants, i ha canviat molt, llavors amb aquest llibre transportes una mica també en aquest passat.

Qui agafi el llibre en català, el primer que es trobarà és un pròleg de Laura Llebedat. Bona nit, Laura. Hola, bona nit. Per què creus que està bé llegir el llibre Roig avui dia? És a dir, és un llibre per convençuts o està bé que el conegui tothom? Què et sembla a tu?

Bueno, jo una mica el que plantejo al pròleg i una mica com pensava en aquest llibre,

és que més que ser un llibre que necessitem llegir per entendre què és el que passava en aquell moment, és sobretot com un llibre objecte, un llibre que orienta, un llibre que va ser com un símbol més aviat, més que un llibre, diguéssim, és això, un objecte.

Que és un objecte històric però que d'alguna manera ens porta a una crítica del present i en aquest sentit és molt valuós tenir-lo en català perquè

no hi era i és molt valuós que recordem que això

ha existit Per acabar, no sé si ens podeu ajudar a dimensionar aquest llibre deu ser un dels llibres que més es deu haver editat ara ha arribat en català per primera vegada però no sé la de reproduccions que deu haver tingut.

Núria, tu això ho saps?

Núria, tu això ho saps? Sí, clar, no sé, les reflexions clàssiques diuen que en el seu moment, quan es va publicar la Xina, es van fer, es van, fins i tot, construir imprentes per imprimir llibre, es parla de milers de milions de publicacions del llibre. No desconec la xifra exacta, no? Però molts. Es diu que és el llibre més. Traduït després de la Bíblia.

Doncs déu-n'hi-do, i tenint en compte les dimensions del país, si va circular fort per allà i encara circula, segur que són moltes i moltes unitats. Doncs us agraïm molt que ens hagueu atès aquesta nit. Núria Barberà, traductora del llibre Roig, i Laura Llebedat, autora del pròleg. Bona nit, una abraçada.

Moltes gràcies. Bona nit, gràcies.

El Pirineu i les Terres de Lleida vivim l'estiu d'una manera diferent. Els ritmens al mar que les aigües braves de la muntanya i les nits plàcides de la plana. La descoberta del patrimoni i la màgia de les tradicions. Una terra cuidada és una terra que et cuida. Ara Lleida, amb tota naturalitat. Patronat de Turisme. Diputació de Lleida. Fer-se gran és adonar-te que el teu cos canvia. És assumir responsabilitats. Fer-se gran és buscar nous reptes. És ser més lliure. És ser més tu. I és evolucionar com Ato, que des del 1970 ha ajudat els catalans i les catalanes a fer-se grans. Ato, la llet que ens ha fet grans. Una família de 8, un aniversari i tot allò que no s'ha dit mai a punt d'esclatar.

I ja no som capaços de seure al voltant d'una taula i compartir un àpat plegats, què ens queda?

Emma Vilarasau i Jordi Boixadera es protagonitzen La Truita, dirigida per Ferran Utzet al Teatre Poliorama. Fins al 18 d'octubre seu a taula amb La Truita, un dinar que ho canviarà tot. Entrades a teatrepoliorama.com Un de cada tres infants a casa nostra porta la motxilla al pes de la pobresa.

A la Fundació La Caixa treballem perquè cap infant o adolescent no es quedi enrere per una càrrega que no ha triat.

Catalunya NIT.

Vespre de tots sants, castellers per Sant Narcís.

El Pilar caigut, però encara som aquí. Nosaltres també encara som aquí, tot i que són ja tres quarts de onze, passa un minut de tres quarts d'onze, aquest és el tema que ens han enviat els amics de les arts amb missatge personalitzat, i sona així. Però encara som aquí. Encara som aquí, és el seu nou tema. Demà esperem ser aquí també i comencem a mirar-nos ja cap on apunta el dia, com encarrilem aquest 10 de setembre,

Marc. Doncs mira, estarem pendents de la notícia, encara que ha esclatat aquesta tarda, la publicació dels documents de clasificat sobre l'entrada massiva a Ceuta. Recordem que hem sabut que el CNI va advertir als governs, tant espanyol com marroquí, que hi havia crides a saltar Ceuta per terra i mar en grups de 180.000 seguidors a les xarxes. Fa poca estona hem tingut la primera reacció de Pedro Sánchez, s'hi ha referit en una piulada X. El president espanyol també assenyala el CNI, com sentíem abans el delegat del govern espanyol a Ceuta, però sí amb un altre to, justifica la prudència de la intel·ligència espanyola. Perquè, segons diu, el CNI no va alertar de la magnitud del que podia passar, no va emetre cap alerta més gran en la seva cadena de comandaments de les forces armades, la Policia Nacional o el Ministeri de Defensa, i fins i tot diu que és comprensible el paper que va tenir el CNI perquè amb la informació que tenien no es podia preveure una crisi migratoria com aquesta.

Doncs això demà serà notícia. També és notícia cada dia, pràcticament, Donald Trump, però demà amb més motiu, perquè estem pendents que comparegui en aquesta convenció republicana que s'ha tret de la màniga. Tornem a connectar amb Dallas. Oriol Serra, bona nit. Hola, bona nit, Manel. Això ja està en marxa. No sé si està previst que actuï aviat Donald Trump. Què està passant?

Sí, encara haurem d'esperar unes sis hores aproximadament perquè Donald Trump compareixerà cap a la recta final d'aquesta conversió. Sí, sí, això serà cap a les vostres tres de la matinada. Ha començat tot plegat després d'haver pogut gaudir. Dels grans hits del country, amb noms com el de Shania Twain o Garth Brooks, i ara sí que ja comencem a sentir els primers delegats que compareixen en aquesta convenció republicana i en la qual avui. Com tu has apuntat Donald Trump serà gran protagonista una mica en sacrifici del seu número dos del vicepresident J.D. Benz que havia de ser segons el programa original el protagonista de la primera nit però ha desaparegut d'aquest programa. Perquè Donald Trump, com ja sabem, fa i desfà i evidentment ell busca de ser el gran protagonista d'aquesta convenció, de convertir-la en un bany de masses que li serveixi per a recuperar la popularitat que ha anat perdent els darrers mesos i aquí va arribant la gent, encara no s'ha omplert del tot aquest Palau d'Esports dels Maverick d'aquí de Dallas. Però, vaja, sí que en aquests primers minuts podríem dir que ja hi ha un 80% de l'aforament ple i, per tant, moltes ganes per part de tot aquest seguit o aquest sèquit de militants republicans que han arribat d'arreu dels Estats Units. Doncs demà ho explicarem. Gràcies, Oriol. Adeu, bona nit.

Segur que demà alguna cosa els arribarà al

Matí de Catalunya Ràdio, també de Donald Trump, Marc. Sí, segur que sí, en parlaran d'això, però també seguiran recollint reaccions de la decisió del major Trapero de deixar la direcció general de la policia. I recordem, Manel, que demà serà la vigilia ja de la Diada Nacional de Catalunya i tot això s'entrarà al Matí de Catalunya Ràdio. Saludem el seu subdirector, Mayol Roger, bona nit. Què tal, bona nit, com estàs? Molt bé. Escolta, Adam, em sembla que teniu una de les protagonistes del dia, almenys de la primera part del dia d'avui.

Sí, ja saps que sempre ens agrada al matí, quan algú és notícia, tenir-la als nostres micròfons i tindrem la

consellera d'Interior, Núria Parlón, protagonista per partida doble, perquè hem començat el matí patint per les pluges i després, amb el debat sobre la conveniència dels avisos és alert, i després l'hem continuat amb la sorpresa de la dimissió de Jordi Lluís Trapero. Tot això ja ho hem explicat aquest matí, però, esclar, hi ha moltes preguntes encara per fer-se i demà

tindrem la consellera parlant per fer-li, per veure què hi ha darrere d'aquesta dimissió, perquè avui, quan ha compregut la roda de premsa,

no ha quedat molt clar, no ha volgut mullar-se

gaire sobre per què marxa el major Trapero de director general de la policia. Doncs a veure si demà en traiem l'entrellat i demà tot això coincidirà més amb la prèvia de la diada.

Sí, exacte, i amb el que passarà a la tarda al posar de les Moreres.

També li preguntarem a la consellera de com preveuen la seguretat, perquè recordem que ha convocat Aliança Catalana amb Silvia Oriols i també hi ha grups contraris que han convocat el que és, de fet, la trobada de l'esquerra independentista, que ja ho era tradicionalment abans que arribés Aliança Catalana, i ja es preveu que sigui un punt calent d'aquesta diada. I per tant també ja anirem des del matí i parlarem amb alguns dels implicats per veure com s'escalfa l'ambient de cara a la tarda, que esperem que no s'escalfi gaire.

Després també donarem novetats de Ripoll. No et puc explicar gaire, Marc, perquè ho avançarem demà

al matí a l'informatiu, que són interessants i que també tenen a veure amb Sílvia Uriol. I bueno, demà, com que és dijous, farem taverna. I com que avui ha jugat el Barça, que, escolta'm, quin festival de gols, a més, a mitja tarda, que sempre ens va bé, doncs farem una mica d'àgora esportiva per acabar de rematar el dia. I aquest dijous, que per molts serà vigili de festiu, però que per nosaltres no, que divendres seguirem amb el programa especial de la Diada. Això t'anava a dir, eh?

Recordem que divendres també el Matí de Catalunya Ràdio i també el Catalunya Nit per recollir tot el que doni de si a la Diada. Maiol, doncs, a partir de les 6 us escoltem amb en Ricard Ostrell al capdavant.

Bona nit. Fantàstic. Doncs, escolta, xerrem demà. Bona nit.

I demà serem també a Tàrrega. Marta Vives. Doncs sí, quatre dies de talent,

trobada i arts escèniques a través de 57 muntatges, el 60% dels quals gratuïts que es desplegaran per tot l'espai públic de la ciutat. La inauguració serà demà al vespre amb un espectacle de la companyia catalana Camxatca a l'Hort Barceloní, que comptarà amb música en directe i una cinquantena de voluntaris. Ana Giribet, que és la directora artística de la fira, ens ho explica. Ens parlarà del coratge d'aquells que han de marxar de les seves terres estimades. El lema d'aquesta edició és Celebrem, un concepte que vincula la festa i el fet de compartir un espai amb desconeguts. És el que farem durant els pròxims quatre dies a Tàrrega i nosaltres us ho explicarem.

A l'hora que fem el Catalunya Nit, les redaccions dels diaris treuen fum, ens saludem cada nit una. Avui anem cap a la Vanguardia. Saludem la seva subdirectora, Isabel García Pagán. Bona nit. Hola, bona nit. Avui dia intens, eh? Com plantegeu la portada?

Doncs tarda intensa, sembla que els dimecres són els dies dels informes de la policia sobre Ceuta, perquè la setmana passada vam estar parlant del mateix. Bé, avui ja tenim més detalls amb aquesta desclassificació de documents i llavors la portada obre. Amb aquesta informació que el CNI va avisar via WhatsApp sobre les crides que hi havia a les xarxes per assaltar la frontera de Ceuta. Evidentment. Digues, digues, perdona. No, no, què més, què més. No, evidentment, la foto del dia se l'emporta la Minya Mal, amb aquest braçal de capità que ha estrenat

avui a la segona part del partit contra el Feyenoord, i evidentment la dimissió de Josep Lluís Trapero com a director de la Policia de Catalunya.

Sí, sí, són els grans temes del dia, sens dubte. Si haguessis d'escollir un reportatge, un article d'opinió, alguna peça del diari de demà, quina en recomanaries?

Us faig una tria, l'opinió i el reportatge que hi ha a les planes d'esports, l'opinió del seu cap, de Joan Josep Pallas,

i el reportatge que fa el Juan Bautista Martínez

sobre que ara hi ha massa nous a l'equip de Hansi Flick, després de passar tot l'estiu buscant un nou. Un reportatge a les planes d'economia sobre de què depèn exactament el futur de la marca SEAT,

que aquests dies hem estat parlant molt sobre si estava en perill o no estava en perill, i l'Eduard Magallona ens explica exactament. Que és el que necessita SEAT per mantenir-se com a marca, i un article provocador del Josep Martí Blanc, que està a les planes de política, sobre aquest informe que fa llistes de periodistes en funció de les seves suposades vinculacions ideològiques a l'hora de participar a les tertúlies. Doncs sí, una polèmica més.

Doncs ho llegirem. Moltíssimes gràcies. Bona nit, Isabel. A vosaltres. Gràcies, Manel. Ens deien ara que el Barça té molts nous i nosaltres aquí al Catalunya Nit també hem buscat tot d'estrelles perquè ens acabin de rematar a porteria el programa i avui estem contents d'incorporar en aquest espai la periodista i escriptora Míriam Cano. Míriam, benvinguda. Moltes gràcies. A veure, de tot el que hem explicat avui, quines reflexions et venen al cap?

Doncs mira, hi ha una cosa que em fa patir molt a mi i suposo que a molta gent, que és aquest auge dels discursos reaccionaris. I per mi l'única manera d'acabar amb aquests discursos reaccionaris és precisament fent una bona gestió, és a dir, que els governs facin una bona gestió i cada cop que hi ha una d'aquestes relliscades penso que és benzina. Per l'ultradreta i per aquesta mena de discursos d'odis. Està clar que la immigració es percep com un problema. Els governs hi haurien de fer alguna cosa. Ho hem vist en el discurs de la líder d'AFD, en què es parlava directament de deportació, i en el cas, per exemple, del crim de Manresa, i en el cas del crim de Manresa, per exemple, tant el Pere. Com Lotman, els dos menors que encara continuen en un centre de menors, venen d'una cadena molt llarga de desestructures. En el cas d'en Pere, per exemple, la seva mare ja és algú que va quedar embarassada d'ell en un centre de menors. Per tant, aquesta idea del boc expiatori, de què també parla René Girard, en què la gestió de les crisis. Es busca un culpable únic sobre el qual es projecten problemes estructurals molt més grans, com la crisi de l'habitatge, la precarietat laboral, mil coses. Em sembla que el que caldria per anul·lar aquesta teoria del boc expiatori és precisament que hi hagués una gestió molt millor per part

de l'esquerra i per part de la dreta. Mateixa. Sense deixar, tampoc, aquest discurs reaccionari a Trump amb la seva política de l'espectacle, quan ja se li acaba tota aquesta. Tota aquesta embranzida, aquesta popularitat dels primers anys de mandat, en torna a muntar un altre, amb focs artificials, i converteix també l'AIS en part d'aquest espectacle. És a dir, totes aquestes polítiques antimigratòries també s'utilitzen com a part de l'espectacle de l'ultradreta. En fi, em sembla que, amb tot plegat, caldria d'alguna manera buscar alguna cosa que fes retrocedir aquesta por aquesta percepció de la ciutadania d'alguna cosa, que hi ha un culpable que està fent que tots se'n vagin a Norris a partir justament d'aquesta bona gestió jo no sé. No sé si aquests missatges no es van interpretar bé, no sé si no van anar pels canals adequats, però en qualsevol cas ho veiem una vegada i una altra que aquesta mala gestió només fa que donar ales a aquest pensament reaccionari. És una cosa que em preocupa personalment i crec que també a molta gent que trobin aquesta raó. En un fet palpable com és aquesta gestió despistada, gestió irresponsable, però que realment és l'única manera, aquesta responsabilitat que aquest pensament no acabi com Alemanya. Estem en aquest perill.