Catalunya nit, de 22 a 23 h - 10/09/2026

Són les 10 i ets el Catalunya Nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

En aquesta hora tornarem a treure el cap al fossat de les Moreres per seguir les concentracions que hi va havent aquesta vigília de la diada i fins ben entrada la mitjanit. També repassarem els principals titulars esportius de la jornada després de l'exhibició del Barça d'ahir a la Lliga de Campions. És dijous, és de nit, això vol dir que rebrem l'Àlex Gorina que ens parlarà tant de pel·lícules per veure aquest cap de setmana com també de films que ens ajuden a entendre les notícies que expliquem en informatius com aquest. I de pel·lícula és també el projecte que ha rebutjat Llum Verda als Estats Units, un satèl·lit que podrà il·luminar qualsevol punt del planeta a qualsevol hora. Està dissenyat amb uns miralls que poden fer rebotar els rajos del Sol cap a punts de la Terra on sigui de nit. Quin és l'objectiu? Què permetria? Qui ho veu bé i qui posa el crit al cel? Al Catalunya Nit buscarem les respostes. Ens hi ajudarà un astrofísic reputat.

I abans de tancar, trucarem al director del País a Catalunya per saber com estan fixant en una portada que trobarem demà als quioscs els principals arguments informatius de la jornada. I finalment, cedirem l'última paraula a la periodista i filòloga, experta també en gastronomia, Trini Gilbert, que és aquí amb nosaltres des de les 9. D'on som i fins a les 11? Notícies sota la llum de la lluna.

I proposem d'entrada escoltar les veus que han marcat de moment aquest 10 de setembre. És una selecció amb el segell del Marc Güell.

Ningú és més català que ningú. Catalunya som tots i totes. No podem permetre que res ni ningú posi en perill la convivència de Catalunya. A casa nostra l'odi no hi té cabula.

No han deixat a les antifeixistes entrar al fosà i han deixat que els feixistes hi siguin. Si Aliança Catalana és dins del fosà és perquè el PSOE els ha donat aquesta indicació als Mossos d'Esquadra.

No hem vingut a ser políticament correctes ni a guanyar el Premi Nobel de la Pau. Hem vingut a salvar Catalunya!

Ja era hora. Això també demostra que l'estratègia d'aquesta llei d'amnistia era l'estratègia bona.

Que s'acabi d'una vegada amb aquest procés judicial, que òbviament no tenia cap sentit fer-lo, perquè al final els catalans van fer allò que fan qualsevol democràcia.

Con la aprobación de esta norma le devolvemos, y recalco, devolvemos el DNI español a aquellos saharauis que un día lo tuvieron y este Estado se lo quitó.

¿Por qué esa indolencia e incompetencia para defender las fronteras de Ceuta, pero tan diligentes para agrandarlas de Marruecos?

Es un acontecimiento que era por su magnitud difícilmente alcanzable, no solamente en España, sino en cualquier país de Europa, lecciones aprendidas. Que todo se puede hacer mejor sin ninguna duda.

No es admisible que la descalificación pública de los jueces se convierta en un instrumento de presión sobre el ejercicio de la jurisdicción. El respeto y la lealtad institucional exigen tener presente siempre esta responsabilidad.

Porque este gobierno ayudaremos a Ceuta, no en la pancarta, sino con hechos, acogiendo a menores y lo que sea necesario dentro de nuestras posibilidades, de nuestras responsabilidades.

Aquesta és la meva promesa. Si els republicans guanyem les eleccions a la Cambra de Representants i al Senat dels Estats Units, emetré un dividend per a cada ciutadà dels Estats Units d'Amèrica per valor de 5.000 dòlars.

Estem sorpresos per la resiliència de la nostra economia, sorpresos positivament, perquè el creixement és més fort del que vam anticipar i l'economia s'està ajustant millor. Pel que fa a la inflació, la Gart n'ha donat una de freda i una de calenta.

Hem vist la inflació més baixa del que ens esperàvem,

sobretot la del menjar, però creiem que la inflació durarà més temps del que anticipàvem.

Vaig descobrir una cosa molt important, i és que la feina és una plataforma molt important per la vida d'aquestes persones, i l'any 82 van decidir sortir del manicomi per muntar una empresa. Vull dir, una idea així de simple i així de complicada al mateix temps.

El públic és part de la nostra narrativa. Aquesta celebració la construïm comptant amb la presència d'aquest públic. Som els portadors d'una memòria d'immigració. Ara ho volem explicar amb qui ho està vivint ara.

Cataluña News.

10 i 6 minuts, aquest és l'ambient ara mateix de Catreli Paco Amoroso, que estan fent una sessió intensiva de teràpia, ens diuen, amb funky, ridem amb blues, estil i molta ironia al Palau Sant Jordi de Barcelona. El duet argentí presenta a aquesta hora el disc Free Spirits. Marc Ruiz, bona nit. Bona nit. Com està anant això, Marc? Doncs mira, ara estem a la recta

final i està el concert a dalt de tots. Acaben de tocar La que puede, puede y El único, dos dels grans hits de la banda, que en té molts, encara que tingui una història curta, però vaja, hauríeu de veure el públic com està saltant i com

està vibrant en aquests moments. És espectacular. Estan fent una mena de joc molt teatral sobre l'escenari. Això de Free Spirits ve a ser una mena de clínica de rehabilitació que suposadament lidera Sting i on Caterina i Paco Moroso van passar una temporada per refer-se del gran èxit, del xoc que es va provocar, el gran èxit que van aconseguir després de fer aquesta actuació famosíssima al Tiny Desk. De fet, Sting està fent de narrador, està fent entre cançó i cançó, més o menys, està explicant quines són les passes que han de fer per aquesta rehabilitació. Són molt potenciades des de l'inici, ja des de l'inici n'han entregat ja dues o tres de les cançons més conegudes i més mogudes d'aquest duet argentí, com per exemple la bomba funky Memoero. Fins i tot s'han aprofitat el ritme intens d'aquesta cançó per agafar dues cordes per fer exercici com si estiguessin fent cardio, per exemple, no? O aquesta que estem sentint de fons, de l'estil de Bollywood, que és Nada Nuevo, i que precisament parla de quan van anar a recollir els premis Grammy i que confonien, bé, confonien, li van dir a Paco Moroso que s'assemblava a Lady Gaga, i aleshores des d'aquell moment, sí, sí, des d'aquell moment estan reivindicant Lady Gaga com a Argentina, no? És un dels crits que repeteixen en aquest concert i que també surten en aquesta cançó. Espectacular, de moment. Sí, amb molta ironia, sentit de l'humor. I em diuen que l'espectacle ha començat amb una prèvia sorprenent. Molt sorprenent. Jo crec que ha estat el primer cop a la història que s'ha fet un concert de vols tibetans al Palau Sant Jordi. Ha estat una sessió de meditació amb vols tibetans i instruments. Sí, sí, instruments com campanes tubulars, per exemple, o xilòfons. Boníssima, d'altra banda, també t'ho he de dir. Que ajudaven a la meditació, perquè la idea era aquesta, era fer que tot el públic fes això,

fes una mena de meditació col·lectiva per estar a top al concert. I justament després, després que s'hagi acabat aquest miniconcert,

aquesta meditació col·lectiva a través de la música, han fet mitja hora. Per tant, el concert s'ha endarrerit mitja hora de frases,

projectant frases a les pantalles. I aquí ve aquesta fina ironia. La primera era atribuïda a Buda, no? Mantenir el teu cos saludable és un deure. Però després l'han barrejat amb frases, per exemple, de Winner Paltrow, que diu. També el dejuni intermitent és la clau de tot. Dius, a veure, un moment, a què estem jugant? I les mesclaves amb frases de Messi, amb frases de Borges, és a dir, perquè vegis veient una altra de Maradona, també hi havia, de l'Escardachan,

és a dir, tot d'ironia fina. Sí, veig Meditació, Filosofia i Teràpia amb Sting, a més a més, concert de Catriel i Paco Amoroso, no està malament. Sting, que ha entrat al joc, eh? Que ha entrat al joc i se n'han fotut d'ell mateix fent això i servint la seva veu. Déu-n'hi-do. Que ho acabis de gaudir. Gràcies, Marc. Fins ara. I avui en David Guzmán vol compartir la seva experiència durant el temporal d'ahir.

Visca en una de les cinc comarques afectades per l'alerta del temporal. Durant el dimecres només va ploure una estona a la tarda, però no hem vingut aquí a polemitzar sobre les restriccions, sinó a compartir un fenomen acústic sensacional. La tromba d'aigua va arribar la matinada a partir de dos quarts de sis, i dir-ne només aigua seria menys tenir l'espectacle que va venir del cel. Durant més de mitja hora va ploure la ira de Déu, van ploure les fúries a l'infern, van ploure els pecats capitals i les deu plagues d'Egipte. De sobte, llampagava com només pot llampagar amb l'anunci de la fi del món, que de pocs segons i des d'algun racó fosquíssim, naixia una lluminària colossal. Era el llampec de Schrödinger, era de nit i simultàniament de dia, era la font màgica de Carles Boigas, era un focus gegant perforant les tenebres. I la llum va ser només el primer acte. Amb més ingenuïtat que convicció, vaig tornar al llit per intentar dormir encara una estona. Però va començar el concert. No recordo, almenys en aquesta vida, haver sentit un estrèpit similar. No eren només trons. Eren els crits a Thor, Deposidor i Deseus. Eren tambors i timbales i campanes tubulars. Era un conte d'Edgar Allan Poe. Era una nit en un castell de Transilvània. Era l'obertura 1812 a Tchaikovsky. Era l'escena en Normandia de Salveu el soldat Ryan. Perquè amb els ulls tancats i la ment desperta, una tempesta no és una tempesta. És una pàgina en blanc que ens convida a escriure. És un llibre obert en els confins de la imaginació. Justament el mateix que fa encara la ràdio de sempre. Només amb la veu, sense el concurs de la imatge, ens convida a recrear escenaris mentals. Som els responsables de l'arquitectura sonora. Som els demiurgues de l'actualitat. I per molts anys, i per moltes tempestes.

Dos minuts i mig i un quart de onze de la nit. Ahir va haver pluja, pluja també de gols al Camp Nou, però i avui?

Fins demà!

Com va aquest partit? Bé, ara mateix està guanyant el Barça, som al tercer quart davant de l'Andorra, 64-56, són 8 punts de diferència. Ni molt menys podem dir que el partit estigui tancat, però sí que el Barça es veu bastant superior a l'Andorra que té baixes en posicions claus. Però, com deies, el Barça també té una baixa nova, i ja és la segona a posicions interiors, que és la d'Ivan Macundu. Estarà un mes i mig de baixa, i pel que ens diuen, és un jugador amb tendència a lesionar-se, i és possible, de moment, el tractament serà conservador, però que això sigui una constant durant la temporada, o almenys se l'haurà de batllar i bastant. Veurem. Avui, de moment, el Barça debuta a aquesta Lliga Catalana. Si guanya, estarà a un partit de ser a la final. S'ho jugaria demà amb el Manresa, qui sí que ja és a la final, i això us ho podem confirmar a aquesta hora, un quart d'onze del vespre, és l'Ilerna Lleida. Lleida, que ha guanyat davant del Girona i que de moment ha guanyat els dos partits, ha demostrat que és el millor equip d'aquesta Lliga Catalana. Escoltem el seu tècnic Gerard Teencuentra parlant justament del que ha sigut clau avui, que són els nous fitxatges.

En el dia a dia ens estan portant un aire fresc molt bo, ens estan aportant competitivitat en cada posició, això ens exigeix a tots molt més i crec que és una de les claus, que en el dia a dia hi hagi competència fa incrementar el nivell de tots.

Això sí, el Lleida té una mala notícia i és que hi ha un jugador que sembla que té una lesió important a Doumane Diagne, no és en teoria el pivot que hauria de ser titular, però sí que almenys avui ha sigut el de sortir. Ha caigut malament i es podria haver fet una lesió de lligaments. Demà més proves.

Doncs esperem que no sigui greu. Gràcies, Ernest. Bona nit. I bona diada, que vagi bé. Igualment, tot això en bàsquet, en Lliga de Campions, l'havíem començat el dissabte ahir al Barça, i avui tot és dijous, és el torn per als últims partits d'aquesta primera jornada, encara en fase de Lliga. Sí, no és habitual, però hi ha partits avui també. Avui dijous, 4 partits en joc des de les 9. Tenim el Como 3 Leipzig 0, el Bayern 1 Bodoglin 0, el United 3 Saba 0 i l'Eslavia de Praga 1 Lens 0. Ara mateix al minut 55. Jugats aquesta tarda, Fenerbahce 1 Roma 1 i PSV 1 Shakhtar 1. Aquesta tarda ha empatat tothom a 1. Més futbol, ara sí, parlem del Barça i de números, perquè té un nou límit salarial, eh? Que se situa en 582 milions d'euros. Són 150 més que el gener passat, un increment que és gràcies en part a l'augment d'ingressos i, per tant, bones notícies pel Barça. En parla el president de la Lliga,

Javier Tebas. Muchas veces leo, ¿no? Pues el Barcelona tiene dos mil, no sé cuántos millones de euros de deuda. Lo importante no es la cantidad de la deuda, sino si tienes capacidad de repago de la deuda con los ingresos que tienes, ¿no? En cambio, el Fulco Barcelona está en mil millones prácticamente de ingresos o algo superior y va a estar y tiene capacidad de repago de la deuda e incluso mejorar sus condiciones de pago de la deuda que tiene.

La massa salarial és de 571 milions, per tant el Barça no accedeix al límit i es confirma que el club està en la norma 1 a 1, en la famosa norma 1 a 1. A la Lliga el club amb més límit és el Madrid, amb 832 milions, i l'Espanyol té el seu límit en 61. I avui també hem pogut escoltar Marc Márquez, crític, i ha sigut aquí en Declaracions a Catalunya Ràdio, eh? Sí, ha estat crític amb aquells que asseguren que exagera les seves lesions, com ara la que li ha fet tant la guitza a les palles. Són declaracions, com deies, del pilot de Cervera en una entrevista que

ha fet al tot costa. Justifique o dubte d'un esportista. Nosaltres sempre, i a part amb la carrera que o amb el currículum que tinc jo, no els desitjo que els passi mai res. Perquè si no, quan tu ho vius, és realment quan realment empatitzes amb aquella persona. Però bueno, ja et dic, jo estic 100% convençut que amb adaptacions intentarem lluitar per aquest Mundial. Doncs interessant el que ha dit avui

Marc Marqués. Cap de setmana. Bueno, això que hi tingui festa demà, que nosaltres treballem, però cap de setmana interessant també en el món dels esports. Moltíssimes gràcies, Roger. Bona nit. Nosaltres fem ara una pausa per la publicitat i a la tornada, atenció perquè us parlem d'aquest projecte que pretén il·luminar parts fosques de la Terra amb satèl·lits a l'espai.

M'expliques un conte, papa?

I tant! Em vaig posar el vestit dels casaments i em vaig endur la teva mare. CaixaBank ens havia convidat a un esdeveniment increïble.

Viure una experience és del tot inoblidable. Viu experiències exclusives de música, gastronomia, cultura i esport amb Experience CaixaBank. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres.

Una miqueta d'embús, em poso el dia de les feines pendents i així que arribo a casa a cuinar per tota la setmana. T'ha anat bé de gust la rutina? Dona, és que he tornat de vacances amb un cupó extra de Nadal de l'11 i esclar, això es nota. El dels 90 premis de 600.000 euros?

Esclar, per això et veig amb una il·lusió tan gran.

Aquest any, el cupó extra de Nadal de l'11 arriba amb 90 premis de 600.000 euros. Un extra d'il·lusió més gran que mai. 11. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Un de cada tres infants a casa nostra porta la motxilla al pes de la pobresa. A la Fundació La Caixa treballem perquè cap infant o adolescent no es quedi enrere per una càrrega que no ha triat. Coneix-ne més al pesdelapobresa.org.

La Filmoteca de Catalunya, un clàssic de l'estiu amb comèdies romàntiques al cicle Tu i jo què? Retrospectives d'Aki Gaurismaki, Jane Fonda i Fritz Lang. Restrenes d'estiu amb la repesca dels títols imprescindibles.

Viu un estiu de cinema amb la Filmoteca. Consulta en la programació a filmoteca.cat.

Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Fer-se gran és adonar-te que el teu cos canvia. És assumir responsabilitats. Fer-se gran és buscar nous reptes. És ser més lliure. És ser més tu.

I és evolucionar com Ato, que des del 1970 ha ajudat els catalans i les catalanes a fer-se grans.

Ato, la llet que ens ha fet grans.

Catalunya NIT Les notícies Sota la llum de la Lluna Amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Escena de James Bond. Fa més de 20 anys d'això s'enfrontava a un satélit anomenat Icarus. Un mirall capaç de reflectir la llum del sol cap a la Terra i convertir-la en un arma per rostir qualsevol cosa que se li interposés. Ciència ficció. Semblava, semblava, perquè aquesta escena cinematogràfica es podria acostar d'alguna manera a la realitat, i és que l'empresa nord-americana Reflect Orbital ha rebut l'autorització ja dels Estats Units per posar en òrbita a finals d'any, és a dir, aquest mateix 2026, El satèl·lit Earendil-1 és un satèl·lit experimental que porta un reflector de 18 per 18 metres i que vol redirigir la llum solar cap a la Terra després de la posta de sol. A la pràctica vol dir il·luminar parts de la Terra on ja és fosc. Això, evidentment, ens curioseix moltíssim. Sabem que, evidentment, la companyia defensa les parts positives d'aquest projecte, però que també una part de la. La comunitat científica està preocupada amb tot plegat, per això en volem parlar amb l'astrofísic Alejandro Sánchez, que és investigador de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia. Alejandro Sánchez, buenas noches. Buenas noches. De entrada, ponnos un poco en contexto, ¿qué es exactamente este satélite que pretende poner en funcionamiento esta empresa Reflect Orbital?

Bueno, como comentabas, es un satélite, bueno, más que un satélite, es una constelación de satélites que se quieren poner en órbita desde este año hasta 2035. Y que tienen un tamaño bastante grande, más o menos como el tamaño de un campo de tenis, entre 18 x 18 metros. Y su objetivo es, pues eso, como comentabas, iluminar la tierra. Evidentemente lo que ellos más defienden es el uso pacífico, pero bueno, sabemos que el principal uso que tiene esto es militar. El principal problema que tenemos es el gran impacto en la biodiversidad y posiblemente también en la salud. Para la Tierra sin perder de vista el impacto que ha en las infraestructuras científicas.

Claro, porque si nos ponemos a imaginar la parte positiva, que supongo que es como lo orienta la misma compañía, podemos imaginar, por ejemplo, que. ¿Tener energía solar para cargar placas donde sea de noche o imagino yo que sea una catástrofe y que para hacer un rescate se tenga que iluminar una zona oscura? ¿En qué situaciones dice la compañía que esto puede ser positivo?

Sí, bueno, según ellos, juntando varios satélites, porque con uno solo no podrían, ellos serían capaces de producir desde casi el nivel de intensidad de mediodía a el nivel de la luna llena. Evidentemente, con el nivel de luna llena no da para mucho, la verdad. Pero entre las aplicaciones que ellos dan, pues eso es, por ejemplo, tener energía durante más horas en zonas con planes solares, el tema de catástrofes, iluminarlo, igual que catástrofes, por ejemplo, en campos de batalla. Zonas de construcción, que puede dar más horas para trabajar, incluso algunas veces, no tanto Reflect Orbital, pero con otros proyectos rusos, por ejemplo, si se han considerado, por ejemplo, eliminar el nombrado público en zonas de Siberia. Aumentar el crecimiento en vez de iluminar un invernadero con iluminación, pues iluminar cultivos con esto pero hay que tener claro que esto no se puede hacer a cualquier hora del día esto solamente es extender extender, pero que ya es bastante dos horas el digamos el acceso a la noche porque cuando los satélites están en sombra. De la Tierra, pues no hay sol que puedan reflejar. O sea que tampoco hay que pasarse de esperanzas, entre comillas. Y bueno, pues hay gente que considera que el caso de James Bond, el de utilizarlo para, por ejemplo, derretir glaciares y cosas así, pues no es viable. O sea, utilizarlo como una especie de rayo de la muerte debido a que. La atmósfera impediría que se concentrase la luz tanto, pero hay muchos otros tipos de daños, por ejemplo, simplemente para la vista. Porque estos satélites van a ser muy brillantes. Hay que considerar que van a concentrar luz solar. Ya hemos hablado intensamente este verano de los peligros de mirar al sol. Esto sería una intensidad similar concentrada en un área mucho más pequeña. Nosotros mirar a la Luna no supone ningún riesgo porque la iluminación. Que nos da esta esparcidad en un área relativamente grande. Si toda esa iluminación la concentramos en un punto matemático prácticamente, pues ya llegaríamos a unos niveles que puedan ser peligrosos para, por ejemplo, alguien que esté mirando accidentalmente por un telescopio con unos prismáticos, sin contar deslumbramiento de que estás conduciendo y de repente ves algo

súper brillante. Claro, esto recordemos que es un juego de espejos, digamos, el sol impacta en este espejo que se dirige de tal forma que con el ángulo que se requiera para reflejar la luz del sol encima de un territorio. ¿A ti qué te parece? ¿Y qué es lo que comentáis con tus colegas también? Tú eres astrofísico, ¿qué te parece esta idea? Sí.

Pues me parecía apocalíptico, sinceramente. Esta empresa pretende tener 50.000 satélites para 2035. Solo en dos años quieren tener ya 1.000. Y cuando yo estaba en un congreso recientemente de contaminación lumínica, cuando se lo contaba a mis compañeros biólogos, no se lo creían. Pensaba que nadie estaría tan loco como para hacer esto, ya que, por ejemplo, hay muchas especies, por ejemplo, el coral, que con cantidades mínimas de contaminación lumínica ya no se reproduce. Entonces, pues no estamos aquí hablando del problema que tenemos ahora los astrónomos con satélites que son más o menos tan brillantes como la estrella más débil que puedas ver a simple vista. No, esto estamos hablando de satélites que van a brillar individualmente tanto como la luna llena. Ellos hablan de cinco kilómetros, pero realmente los satélites iluminan un área muchísimo mayor. Solo tenemos que ver cuánto brilla la Estación Espacial Internacional, que no está diseñada para mandar la luz a ningún lugar. Si ya ponemos 50.000 satélites de este tipo, pues es que ya nos podemos olvidar del cielo, de las constelaciones y de todo, porque cualquiera de estos satélites va a ser más brillante que cualquier estrella que veamos.

Sí, sí, con lo bonito que es mirar hacia el cielo y alguien quiere cambiarlo. Esta idea que parece tan bestia, sin embargo, tiene luz verde por parte de la autoridad competente de los Estados Unidos. O sea que si nadie dice lo contrario, va a ser realidad.

Sí, además la agencia ha decidido que no va a tener de ahora en adelante consideraciones ambientales en todos los temas de lanzamientos de satélites. En parte es porque esta agencia se dedica principalmente a asignar las radiofrecuencias que utilizan los satélites. Pero ha decidido de ahora en adelante que no va a tener en cuenta los impactos ambientales que pueda tener, por ejemplo, las reentradas o el deslumbramiento de cosas que se lancen. Y esto es esta agencia en concreto, pero se sabe que en general el gobierno, la administración actual de Estados Unidos, quiere también eliminar otros controles ambientales para otro tipo de actividades espaciales. Entonces pues vamos a una dirección que por un lado en la parte de Estados Unidos se ve que se quiere eliminar todo control ambiental, a pesar de las obligaciones legales que esto tiene, porque, por ejemplo, cualquier impacto, y España ya ha sufrido uno de los satélites, un impacto con basura espacial, y se destruyó el satélite por el impacto de esta basura espacial, pues como es muy difícil determinar el origen de esta basura espacial, pero ahora mismo más del 50% de los satélites en operación dependen de una sola empresa, pues se puede uno imaginar. Al menos el 50% de la probabilidad de que ese satélite fuese destruido y si esto estamos hablando con los satélites de comunicación que son pequeñitos pues que ya tengamos satélites monstruosos como estos y además no uno ni dos sino 50.000 pues es que ya es una cosa apocalíptica. Realmente, y tenemos que considerar que nosotros, la mayoría de los animales no ven como nosotros, que somos animales diurnos. La mayoría de los animales son nocturnos, de hecho, la biodiversidad está mucho más adaptada a la noche que al día, precisamente para evitar a los prevadores, para evitarnos a nosotros, etc. Y que su sensibilidad a la contaminación lumínica es muchísimo mayor. Que la que sufrimos nosotros. No somos capaces de hacernos la idea del impacto ambiental

que va a poder tener esto. Es una noticia que va quedar eclipsada durant l'estiu, quan es donava llum verda, finalment, aquest projecte per l'eclipsa de sol. L'eclipsi és el que estàvem tots parlant, però ens va semblar interessant també comentar-ho aquí al Catalunya Nit, i avui ho hem pogut fer amb l'astrofísic Alejandro Sánchez, a qui agraïm moltíssim que ens hagi atès. Muchas gracias y buenas noches. Bona nit. Un placer.

Bona nit. Catalunya nit.

Notícies sota la llum de la lluna.

Amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Estem entrant, diria, en la temporada alta de cinema. Ara ho confirmarem perquè ja tenim aquí l'Àlix Gorina. Bona nit, Àlex. Hola, bona nit. Venècia en marxa, de seguida Sant Sebastià, Ocidón Nosti, Sitges, tal, i les estrenes potents. Vull dir que sí, no? Temporada alta de cinema o què? Doncs comença, diguem, el que es diu període pre-Nadalenc, que és el que mana de cara als Òscar, perquè les normes diuen pel·lícules estrenades a Los Angeles fins al 28 de desembre. Ah, d'aquí. Això, en les categories normals, pelicula internacional i tot això, va a teu calendari diferent. Doncs, parlant de pelicula internacional i d'Òscars, la setmana passada vas dir, va coincidir el dijous que vam saber les tres candidates, eren Los Domingos. La bola negra. Sí. Y el ser querido. Sí, senyor. Ho dic bé, eh? Sí. Perquè parlo de memòria. I jo et vaig dir, què, amb quina et quedaries d'aquestes tres? O si la selecció era bona. I tu em vas dir, no puc parlar en propietat perquè encara no les he vist les tres. Però ara ja sí. Sí. Aquest senyor, que menja moltes cues de pança i a més el podríem definir com a cerebrino mandri, té tota la raó. Ara ja he vist la bola negra. Jo, si fos acadèmic i tingués vot, votaria la bola negra. Sí, és la que més t'ha agradat de les tres. Indiscutiblement, de les tres, la que més m'agrada és aquesta, tot i que té algun punt. Però, però, els que s'arrisquen mereixen equivocar-se dos, tres, cinc vegades en una pel·lícula si la resta és espectacular, i la pel·lícula és espectacular. Per tant, jo l'enviaria, crec que faran bé enviant-la, i a més a més ja veurem si no és candidat a l'Òscar a millor pel·lícula tucur. En general. És possible. Vaja. És molt possible. Doncs la cosa es posa molt. Emocionant. Sí. Encara no s'ha estrenat, eh, que no? No, la volanera s'estrena a finals de mes. D'acord. Sí, sí, sí. Queden tres setmanes. Per tant, encara no podem dir-la com a perla. Ja veurem aquella setmana. Arribarà el moment, sí, sí. Post-Sed Sebastià. Exacte. Doncs va, entrem en matèria. Aquesta setmana, què mou la teva secció golfa? Amigues i amics, demà és 11 de setembre, és a dir, el dia que es va fundar l'abadia de Cluny, el dia que es va fundar la carrera dels Beatles amb la primera cançó Love Me Do, el dia que va néixer Bola de Nieve, el dia que va néixer la cançó Oh Susana, que van néixer The Act Lawrence, Art Bop Art, Brian De Palma, i el dia.

Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia era allò que reclamaven els 100.000 catalans que van participar en la primera celebració legal de la Diada Nacional de Catalunya a Sant Boi de Llobregat el 1976. Ara fa 20 anys que a un quart de sis de la tarda va començar l'acta a Sant Boi. Jordi Carbonell, Octavi Saltó i Miquel Roca van ser els tres oradors de la primera Gran Diada, un any després de la mort de Franco. Totes les forces polítiques i socials que més endavant van vertebrar les institucions catalanes democràtiques eren a Sant Boi. Per aquest motiu, el més important d'aquell 11 de setembre va ser el caràcter unitari i massiu.

Amics, molt bona nit i benvinguts al Ball de l'Estatut. Rodi Ventura i la cançó de l'Estatut. Això que sentíem eren fragments de la primera filmació sonora d'una diada, que va ser l'any 1976 a Sant Boi de Llobregat. La del Milió de Persones va ser un any més tard. Tot i que de diades se'n celebraven des de feia 200 anys, aproximadament, i que els de l'Ago Mont havien vingut amb el naixement del cinema a rodar allà a Barcelona manifestacions de Santa Maria del Mar en aquells moments, no? Què importa? Que el 76 realment ja el cinema. Va ser obra dels amateurs que sortien a la seva càmera o de petits equips mig, diguem, clandestinament, que ho van filmar, no? Els cineastes del CCCC, Cinema de Classe, en aquest cas, Elena Lombreras, Marian Olisa, en fi, tot molt, molt, molt. Amagat sota l'abric. El Pere Portavella va gravar, i a més va gravar la so de la policia mentre estaven actuant al voltant de la manifestació. I el Pere Joan Ventura i el Carles Durán, acompanyats de la Pilar i Meric, van prendre les imatges més importants d'aquella primera diada. Per tant, fem-los els honors als pioners en aquesta cosa, mentre sentim la cançó, i ens anem a una altra efemerides. Un altre aniversari. Un 11 de setembre, el Festival de València, precisament fa 75 anys, es va estrenar el río de Jonhenoir.

El río tenía su propia vida.

Primera pelicula en color. Aquesta acostuma a figurar sempre als rànquings allà on hi ha Ciudadano Kane i tot això, no? Obra mestra, i per tant perla, i per tant busqueu-la filmint i a YouTube, perquè també la trobareu sencera. Rodada ben gala al Ganges, per entendre'ns, amb tres amigues que comencen l'adolescència, una d'indú, una altra d'anglesa, una tal, època colonialista, amb tres temes, la vida, la mort i la mort. En definitiva, tot és triangle, no? En fotografia de Claude Renoir, imatges dignes del avi, és a dir, el pintor impressionista, obra mestra de la setmana d'un cineasta que va començar en el front popular fent pel·lícules comunistes i que podeu recuperar, com, per exemple, la primera pel·lícula de la història sobre el cooperativisme obrer, que era El crim de Monsieur Laos, que podeu trobar a Criterion Channel. Per tant, aneu anotant totes les recuperacions. Això s'ha d'escoltar amb bolígraf i paper, eh? I el que estem escoltant és una tercera efemèride. Aquest senyor, el Smokey Robinson, cantant Track of My Tears, és una cançó que surt, una pel·lícula que es diu World Trade Center, perquè l'11 de setembre tenim un altre aniversari, el de les Torres Bessones. Efectivament. I el senyor Oliver Stone, el 2006, va rodar aquesta pel·lícula lamentable, he de dir, sobre les Torres Bessones, però hem de tenir-la en compte perquè Oliver Stone, el dia 15, fa 80 anys. I Oliver Stone, alerta, va ser alhora que el patriota que va fer la pelicula de les Torres Bessones va ser el que va fer les pelicules oficials sobre Fidel Castro, Hugo Chavez, Vladimir Putin, JFK i Lula da Silva. O sigui, un embolic ideològic que diu, bueno, o és l'home més lliure del món a l'hora de fer pelicules, o si no, no t'ho expliques, però alerta, perquè a més va ser el cineasta del Vietnam, amb aquella trilogia de Platón, nacido el 4 de Julio, i el Cielo y la Tierra. La cançó, ja deia que sortirà a les seves pel·lícules, però ens continuarà acompanyant perquè tenim quarta efemèride d'aquesta nit. Jane Fonda, cicle a la Filmoteca de Catalunya. Una actriu que molta gent coneix pels títols comercials i per la seva vida familiar, etcètera, però que va passar una època com a companya de Donald Sutherland. Ser activista anti-guerra de Lindam, que això li va costar la carrera, i a més a més, que Jean-Luc Godard la cridés per rodar una pel·lícula sobre ella que es titula Letter to Jane, que no es veu mai enlloc. Nos la podeu veure dissabte a les 8 del vespre a la Filmoteca de Catalunya, Jane Fonda. Ens saltem a l'Oliver Stone, anem directament a Jane Fonda i les seves paraules.

Si hay algo que he aprendido en Vietnam, es que después de 4.000 años de lucha contra la naturaleza y contra todos los tipos de armas muy poderosas y profesionales, no surrenderán ahora. Nunca lo han hecho en su pasado y seguramente no lo van a hacer ahora. Y el plan de Richard Nixon de 8 puntos de mayo 8 está pidiendo a los pésaros y a la gente.

Dit això, hem de dir que va ser un conjunt de pel·lícules. Tuve Avión, també amb Godard, material americano de la Mirson, una pel·lícula absolutament antisistema, i Xantaje contra una esposa, aprofitant a Imsen, però fent una defensa de la dona, com no s'havia fet fins llavors en el cinema americà. Per tant, gent fonda, dues vides paral·leles, però jo aquesta m'interessa moltíssim i la tenia massa oblidada. I a la Filmoteca es podrà veure. I com està el panorama, ja podeu imaginar que no podem desistir de fer una mica de record del que està passant a partir del moment de les eleccions d'aquest estat que es diu. La secció n'hi ha encore. a volar, s'està, i el que se'ns ve d'avegar darrere amb tot el somriure. Senyores i senyors, El cicle Fritz Lang que estàvem fent en la Filboteca ens parla del cineasta que ara, en el període sonori americà, podeu veure períodes excepcionals, però que en el cine mamut va ser el primer que va anticipar el que se'ls hi venia a sobre, perquè ja començava Hitler a cridar i el volien per dirigir el cinema alemany.

És Fritz Lang explicant com Goering

el va cridar al seu despatx i li va dir, demà et poso al front, del cinema del meu país. I Fritz Lang aquella nit va dir, va, molt bé, d'acord, va deixar la dona, que era nazi total, va fer la maleta i se'n va anar a París d'amagat, fugint d'aquesta oferta que li havia fet Goring. Ostres, o sigui, abandonant la dona i tot que. Sí, Téa von Harburg, la guionista de les seves pel·lícules. I amb això vull fer la menció de les tres pel·lícules que fan la predicció de que se'ls hi venia. Metrópolis, del 1927, amb la deshumanització absoluta dels treballadors manipulades pel fanatisme per obeir. Depenent del treball, les consignes dels nous partits. Això és el que explica en el fons Metropolis. La segona, el 1931, M, el vampir de Dusseldorf, on es explica com són les llibertats controlades a través del col·lapse social i la multitud es torna totalitària ajusticiant a un home que és culpable. Prenent-se la justícia per la pròpia mà, sense passar pels tribunals. I tercera, el testament del doctor Mabuse, un monstre, creador d'una xarxa de terror, d'atemptats per crear la por en la societat, i que aquí acabi sent la societat, diguem. Arreconada totalment per tot plegat, obedient en tot el que el poder li mana. Consignes de la SA incloses anys abans que les definissin en els seus estatuts del partit polític al que pertanyien. Per tant, aplaudir la dictadura. Frislang, visca tu.

I a l'ull, un que tenia, perquè l'altre no el tenia i anava amb un parxo. Ara estava pensant, aleshores, aquest càrrec és que m'has deixat impressionat, amb això que marxés l'endemà i deixés la dona allà. Aquest càrrec va ser el que finalment va ocupar l'Enny Riefenstahl o és una altra cosa? No va tenir càrrec mai l'Enny Riefenstahl, era la cineasta oficial, però ella no tenia càrrec. Posem una cançó de Cabaret. Perquè aquesta pel·lícula de Bob Fosse, que ve d'una obra de teatre, que prové d'una pel·lícula que es deia "Soy una càmera", que és difícil de veure per rodar Henry Cornelius i que la podeu buscar, "Soy una càmera" perquè ell ho deia, "Soc una càmera amb l'obturador obert". Passiva, però que ho registra absolutament tot sense pensar. Això provenia de Dios o Berlín, una obra escrita per Christopher E. Sherwood durant les seves experiències en una cantat de cabaret en el Berlín dels anys 30, abans de la pujada de Hitler al poder, quan els nazis començaven a semblar els nois guapos i les noies guapes que prometien l'oro i el moro. A tot el país perquè els votessin perquè el món que venia seria perpetuament adorable i ideal. Dit això, quina perra ens queda? Això t'anava a dir. Amb això hem entès o hem parlat una mica de l'auge de l'extrema dreta a Alemanya amb aquesta victòria de l'AFD a Saxònia-Àngel.

Si et dic la perla de la setmana o si n'hem d'afegir una altra? Doncs anirem a Oasis. Oasis.

Perquè s'estrena demà Wasis Don't Look Back in Danger, que és una expressió que ve de Mirando hacia atrás con ira, una obra de teatre del John Osborne que va definir a tota una generació de joves anglesos a primers dels 60, els rebels totals. O sigui que la tornada de la cançó que sabem tots en realitat. Ve d'un obra de teatre. Ve d'aquest origen, per entendre'ns. I ara es converteix en el motiu musical d'una pel·lícula musical, cançó, d'aquests germans que diuen que s'han reconciliat perquè ja els faltava pasta i, evidentment, no ho volen reconèixer. Les coses com són. Però la pel·lícula és brillant. Posa, posa la cançó, perquè ja ens anem acomiadant. Bueno, doncs hi ha moltes que podíeu aprendre, però aquesta és la que toca sentir en aquests moments. Brillantment realitzada la pel·lícula, hipòcritament interpretada pels dos germans, que s'estimen tant que gairebé fan petons, i es nota moltíssim que no ha tocat merrament. A tornar a sortir junts a l'escenari per la raó que tots coneixem però en tot cas hi ha una qüestió que es diu energia la pelicula la té i si més al marge d'aquí la feta o ens agrada la música dels oasis amb el so que té la pelicula i les imatges que veiem indiscutiblement passarem un bon cap de setmana doncs a gaudir el cap de setmana i nosaltres no mirarem enrere ni amb enga ni res mirem endavant amb alegria perquè dijous que ve torna Alex Gorina sobretot. No us creieu mai els que prometen l'oro i el moro, perquè després venen a passar factura.

Doncs mira que Donald Trump acaba de prometre 5.000 dòlars per cada ciutadà, quasi res. 3 quarts d'11 de la nit, li queda poquet, ja, el 10 de setembre, i arriba aquell moment en què comencem a mirar cap a l'endemà. Alba Barbosa, Marc Güell, bona nit. Bona nit. A veure, d'entrada, però, passem ràpidament pel fossat de les Moreres, a Barcelona, perquè a aquesta hora, en teoria, hi continuen els actes polítics. Àlex Giral, Robert, què està passant?

Hola Manel i companyia, bona nit. Doncs sí, efectivament ara ja en marxa l'acte polític de Junts per Catalunya. Està xerrant Jordi Martí Galvis, que és el cap de files del grup municipal de Junts per Barcelona i futur candidat dels juntaires aquí a la capital catalana. Després s'espera la intervenció també del secretari general de Junts, de Jordi Galvis. I després d'aquest acte de Junts, cap a la mitjanit està programat l'esdeveniment polític d'Esquerra Republicana i entre els parlaments hi haurà el de la portaveu parlamentària d'Esquerra, Ester Capella. Com us hem anat dient, ara ja. Calma, hi ha aquí el fossat de les Moreres, pràcticament extingit el dispositiu policial que durant tota la tarda ha separat els antifeixistes dels partidaris d'Aliança Catalana.

I ens ho heu explicat molt bé amb el suport tècnic de Pep Casanovas. Gràcies, Àlex. A vosaltres. Bona nit. És la prèvia de la diada que tornarà a fer sortir milers de persones als carrers de Mahalba.

Sí, demà al matí hi haurà les tradicionals ofrenes al monument de Rafael Casanova, d'institucions, partits i entitats. A les 9 és quan hi ha prevista la del Govern i la de la Mesa del Parlament. A la tarda, a les 17.14, l'ANC i Òmnium Cultural convoquen la manifestació que serà descentralitzada aquest any amb mobilitzacions a Barcelona, Girona i Emposta. La de la capital catalana es farà en dues columnes que volen representar el present i el futur de Catalunya. La del present sortirà de la Gran Via amb el carrer de Casanova i la del futur de la Via Laietana amb la plaça de la Catedral. Al passeig Lluís Companys de Barcelona, cap a la tarda, a les 7 del vespre, la Festa de la Llibertat d'Òmnium Cultural, hi haurà com a cap de cartell dels concerts dels valencians la Gossa Sorda. I els actes institucionals acabaran a la nit al Teatre Nacional de Catalunya, comemorant els 50 anys de la primera celebració de l'11 de setembre, després de la repressió de la dictadura franquista. I tot això demà. Però avui, vigília de la Diada al Parlament, ja hi ha passat això.

Ha estat

la també tradicional Isada de la Senyera, un acte assenyalat de l'agenda de la Diada i encapsalat pels presidents de la Generalitat, Salvador Illa, i el de la Cambra Catalana, Josep Rull. Gràcies, Alba.

Diada a banda, què més explicarem a Catalunya Ràdio demà, Marc? Doncs una altra onzaessa, perquè demà farà 25 anys d'això.

I afegirem una informació d'última hora, segons la qual un avió s'estavellat avui contra una de les Torres Bessones de la ciutat de

Nova York i ha provocat un incendi. Així ho ha explicat Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. Farà 25 anys dels atemptats als Estats Units que van deixar gairebé 3.000 víctimes mortals a les Torres Bessones de Nova York. Uns atemptats que van canviar el món i haurà actes demà a la Zona Zero, on ara hi ha un memorial, es llegiran els noms de les víctimes. I com a novetat, aquest any també es farà un homenatge específic a totes les persones que han mort durant aquests 25 anys per malalties derivades de la toxicitat i la contaminació dels treballs de rescata entre la runa. Demà, programació especial aquí a Catalunya Ràdio. Nosaltres, el Catalunya Nit, ens hi posarem una mica abans. Serà com versió de vespre. A partir de les 8, dues hores fins a les 10. A la tarda, Francesc Garriga també connectarà amb les manifestacions que hi hagi en marxa en motiu de la Diada. Al migdia, Òscar Fernández es posarà al capdavant del Catalunya Migdia. I al matí de Catalunya Ràdio, què hi trobarem? Doncs a d'això especial també del programa, s'hi posaran a les 8 per seguir la Diada i celebrar també un aniversari molt especial per aquesta casa. Saludem el subdirector del programa, Major Roger. Bona nit. Bona nit, què tal? Doncs a punt per aquesta diada, que demà seguireu a partir de les 8, al matí de Catalunya Ràdio.

Avui tenim una mica més de marge per no dormir, Marc, sí, sí, perquè demà ens hi posem a les 8, però, escolta, tenim moltíssima teca. Mira, jo només et dic que a les 8 demà posis la ràdio. Per què? No t'ho puc explicar. Ah. Però demà a les 8 sentireu una cosa important al matí de Catalunya Ràdio. Aquí ho deixo.

Notícia important demà a les 8. Aquí ho deixo. Unes paraules que de ben segur ressonaran. Després, parem molt diada, exacte, a les 9 hi ha les ofrendes

al monument de Rafael Casanova. Rafael Casanova, sempre ho dic malament. Però bé, no serà el primer que em confonc. Segur que no.

Seguirem molt els discursos en directe.

Una mica també comentarem el discurs que fa poca estona ha pronunciat el president Illa. Aquesta crida a Catalunya un sol poble, aquesta alerta dels discursos d'Odi, crec que marcarà molt

aquesta diada i més després del que ha passat avui al Fosà de les Moreres. Com has vist aquest missatge del president Illa, Maiol?

Una mica en la línia del que va. És a dir, poques sorpreses, però el fet que se centri molt en això i en la insistència de ser un sol poble de la unitat contra. No he dit específicament la unitat contra el feixisme, però vaja, se li ha entès tot, no? De dir, ostres, hi ha un element que aglutina una gran part de la societat catalana, que és la lluita contra el feixisme,

que ara mateix toca unir-s'hi. Ah! Abans, a les altres diades, potser les crides de la Unitat Endavant més dedicades a l'independentisme. Aquesta crida d'una altra manera i és veritat que és un missatge bastant directe contra Aliança Catalana. Tot això ho comentarem demà, mentre comentem també els discursos que hi ha al FOSA. Bé, no són discursos, són declaracions als periodistes. També parlarem amb gent que ha estat al FOSA avui per veure com ha anat,

diguem-ne, de. De primera mà. I també parlarem amb Gonzalo Boye de la situació de Carles Puigdemont, perquè avui hem avançat

al matí que el Tribunal de Comptes administrarà el president. Després s'ha sabut que el procés constitucional i el Suprem també avança, esperant aquest ple del Constitucional el 22 de setembre. Per tant, li preguntarem a Gonzalo Boye com està. Com està la situació. I alguna cosa més fareu al matí o no? Sí, sí, sí. Farem una mica de 11S del 2001, és a dir, de Nova York. Parlarem amb catalans que van ser-hi. També parlarem d'aquest documental del sense ficció de la Supervivent, aquella persona que es va inventar que hi havia estat. I atenció a les 11,

perquè si jo et dic que el concurs més mític de la ràdio de 10 lletres, tu què em dius? Enigmarius. Correcte. L'Enigmarius celebra 20 anys i demà ho celebrem amb el Marius i amb concursants, que sempre ve de gust jugar i sempre ve de gust estar-hi una estona, perquè, escolta,

quan el Marius parla, diguem-ne que tot això ho millora. I l'hem d'escoltar, i tant. Doncs demà ben atents, a partir de les 8 del matí de Catalunya Ràdio, amb aquest misteri que ens deixava ara en Maiol, us escoltarem. Així m'agrada. Bona diada. Cuideu-vos. Bon cap de setmana, Marc. 7 minuts per arribar a les 11, en aquesta època en què sembla que tot s'ho emporta el vent, m'agrada molt pensar que a aquesta hora hi ha els nostres col·legues d'altres mitjans fixant el més important del dia en un paper, en un paper que trobarem demà als kioscos. Miquel Noguer, director del País de Catalunya, bona nit. Què tal, molt bona nit. Un paper que quedi a les hemeroteques i que es pugui comprovar d'aquí un temps, si anàvem equivocats o no. I tant, ho trobo una professió preciosa. I demà què hi trobarem? Doncs demà el País obre la seva edició a quatre columnes amb la resolució, la polèmica resolució judicial sobre la llei de nets. El titular és el Suprem dona ales a la teoria de Vox sobre el putxerazo electoral, diguem en castellà. I expliquem també en un editorial sobre el tema com tot plegat és un despropòsit jurídic perquè els jutges creuen que la inscripció dels nacionalitzats en els censos és un perill fundat real i molt seriós que són, diguem-ne, alguns dels esquemes de Vox. I també destacaria de la portada com Marroc acusa el PP de populista pels seus atacs a la crisi de Ceuta i com no una referència, un espai també per la política catalana. Ella fa una crida a garantir la convivència en una diada marcada per l'auge de l'extrema dreta. Aquests serien els principals titulars de demà. Està molt bé i que contrasta molt amb el que ha passat avui sobre el Sàhara, per exemple, on sí que tindran dret a vot, evidentment, un cop nacionalitzades aquestes persones. Si haguessis de destacar una peça, un article d'opinió, algun reportatge, quin em diries? Doncs, avui m'he fixat en un article d'opinió que portem demà, és una secció que es diu Red the Redis i en el que fem una escombrada al que s'està dient a les xarxes socials i es posa un tema, i demà ens centrem en un tema que està impactant sobre molts joves, que són aquests influencers, aquestes persones que. Constantment estan enviant el missatge que això de treballar és una cosa del passat, una cosa de perdedors, i que el que has de fer és invertir els teus pocs o molts diners en mètodes més o menys fiables, i d'alguna manera demà ho titulem Chaval, hazte rico con el método Morla. És un article del Jorge Morla que està molt bé. Doncs ho llegirem. Moltíssimes gràcies, Miquel. Bona nit. Que vagi molt bé. Bona nit. Bona nit.

És la nostra segona setmana de curs i encara tenim alguna estrena pendent. Per exemple, la de Trini Gilbert, periodista especialitzada en gastronomia, filòloga catalana. Bona nit, què tal? Bona nit. A veure, t'hem tingut aquí atenta des de les 9. Quines reflexions et suggereixen el programa d'avui? Doncs mira, voldria destacar-vos altres frases que ha

dit el nostre president. M'ha agradat molt quan ha dit que som capaços del bo i el millor, que som gent treballadora. I a més a més ha esmentat fites, sobretot hospitalàries, però també ha esmentat aquest pilar de nou amb fols, remenilles i puntals. Que es va fer per Sant Fèlix aquest agost. Jo crec que està bé esmentar-ho. I també, mira, mentre anava escoltant aquesta promesa que el Donald Trump va fer ahir el 9 de setembre, amb aquests 5.000 dòlars, he estat fent números, els tinc aquí damunt de la taula. Això suposaria. 1,3 bilions de dollars que hauria de donar per a 260 milions d'adults que hi ha als Estats Units. És a dir, que suposaria el 16,2% de tota la despesa federal anual. És una bestiesa. Tenint en compte que això ho ha d'autoritzar

el Congrés i que haurien de mirar si aquests adults haurien de tenir uns ingressos mínims o uns ingressos màxims per poder rebre-ho. Però jo pensava, quan tu fas una promesa d'aquest tipus,

potser els pares alguna vegada l'han fet als fills, si et portes bé, si vens amb mi, si fas el que jo et dic, et donaré un euro, diguem un euro. O un regalet. O un regalet. És que tens una mica de por. Aquí, al darrere d'una promesa d'aquest tipus en què hi van diners, s'ha d'interpretar que no les té totes. Jo diria això, no les té totes, perquè quan recorres els diners, si fas una cesta de bàsquet et donaré 10 euros, si treus un excel·lent te'n donaré 20. Aquí al darrere hi passen coses. És el que m'ha suggerit, però més enllà dels números, que és això, és un 16,2% de tota la despesa federal anual, que és molt. Després, un altre assumpte, i aquí me'n vaig a tàrrega. Que jo crec que ho hem d'esmentar. És una sort que tinguem aquest festival de teatre en una ciutat com Tàrrega, que jo la voldria destacar per dos alicients més. Primer, és una de les ciutats que té les millors postes de sol. No només Tàrrega, tota la terra de Ponent. Però, per tant, si no hi les teníeu totes

per anar-hi aquest cap de setmana, Tàrrega té unes bones postes de sol. Mentre no hi posin el satèl·lit aquest a damunt, eh? Exacte. Sí, sí.

Que això també és un altre assumpte. Però a part de les postes de sol, és que s'hi menja molt bé.

Ah, sabia que acabaries sortint això. Bé, és que no me'n puc estar. Però a Tàrrega hi ha molt bons productes de proximitat, molt bona verdura, molt bona terra, i jo sobretot, mira, volia dir-vos un restaurant que jo crec que val la pena per esmentar-ne,

un de concret que es diu La Cava, que està molt bé de preu, la relació qualitat-preu és molt bona, així que. Tàrrega, val la pena que fem aquesta expedició aquest cap de setmana.

O sigui que tu tens restaurants en ment de cada lloc on diguem notícies, eh? Sí, si em poses a prova jo crec que me'n podria sortir, sí.

Catalunya NIT. Catalunya Radio.