Catalunya nit, de 22 a 23 h - 14/09/2026

Són les 10 i ets el Catalunya Nit.

Catalunya Nit amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Ja a l'hora que tenim al davant sabrem qui ha dit del fitxatge sorpresa del Barça d'aquest estiu, Gabriel Jesús. El tot costa, i tot seguit Toni Padilla ens parlarà del Madring, el nou circuit de Fórmula 1, que ha fet molt feliç Ayuso, però que ha rebut també moltes crítiques. De seguida ho expliquem bé.

També creiem que serà molt recomanable la conversa que mantindrem amb un gran matemàtic espanyol. Anava al darrere de resoldre un dels set problemes matemàtics del mil·lenni, però OpenAI s'hi va posar fons i en 88 dies va fer la feina.

També buscarem temps per connectar de nou amb els Estats Units perquè d'aquí unes hores s'entreguen els Emmy, els anomenats Oscars de la televisió americana.

I no pensem tancar la nostra edició del Catalunya Nits sense contactar amb la directora del periòdico de Catalunya per saber quina portada plantegen per demà i cedir-li l'última reflexió del dia al periodista i escriptor Dani Bafques-Salles que ja tenim aquí amb nosaltres.

Fins a les 11, notícies sota la llum de la lluna.

I per començar volem

escoltar les veus que han marcat fins ara aquest 14 de setembre. És una selecció amb el segell del Marc Güell.

Convoco des d'ara mateix el conjunt del país a un debat sobre l'educació que Catalunya necessita. Un debat que ens doni a subir un nou gran consens de país per l'educació. Em comprometo que el debat inclogui, ara sí, a subir el 6% del PIB del país destinats a l'educació. El curs 2030 i 2031 haurem climatitzat els 2.530 centres públics del país i les 51 residències de gent gran. Demà mateix el Consell Executiu aprovarà el pla.

Més de 86.000 alumnes cursaran formació professional. Per tant, hem de dir-ho a l'ifor, és incontestable que la formació professional vi un dels millors moments a Catalunya.

El desenvolupament de la intel·ligència artificial afecta el benestar comú de tota la humanitat. Totes les parts han de col·laborar per fer avançar la IA d'una manera oberta, inclusiva, beneficiosa per a tothom i orientada al bé. Difondre diversos relats amenaçadors i participar en confrontacions i competència malintencionada només perturbarà el procés de governança global de la IA i no servirà als interessos de ningú.

Esclar que tots estem a favor de disposar de models innovadors i d'última generació a la Unió Europea, però no farem concessions pel que fa als nostres estàndards de seguretat. Per tant, la responsabilitat recauen les empreses. Són qui ha de demostrar que els seus serveis són segurs perquè els puguin fer servir els nostres ciutadans.

El que s'ha de fer és fer transicions artificials transparents. Específicas, ben delimitades, per coses concretes, no pretendre fer interferències artificials generals.

Estem treballant per tal d'incrementar un mòdul a Mas d'Enric. Ens plantegem també la possibilitat d'incrementar nous mòduls en algun altre centre penitenciari per donar resposta a aquest increment de la població penitenciària.

Està molt bé que l'espai físic s'ha augmentat, però s'ha d'augmentar, sens dubte, i ja, el personal, perquè estem molt tensionats.

S'haurien d'incrementar les mesures mèdiques, reinserció, llocs de treball, llocs de feina, i no pas presons, perquè les presons no han d'existir.

No és un consol per a res del món, és tot el contrari, és com un impuls a continuar lluitant en la recollida de firmes per continuar demanant que aquesta llei ha de canviar. No pot ser, sis anys, per un assassinat, per dues apunyalades en un cor, en un jove de 18 anys, i de centre, sense entrar a presó quan ja té 18 anys actualment, no pot ser. És molt injust.

Els personatges, sobretot com més fotuts estan a nivell social, no només, però sobretot en aquest cas, és el que es mostra en el llibre, més s'abadeixen de la realitat endollant-se a la ficció, que això vol dir a través de cascs de realitat virtual, a través de mirar sèries, a través del telèfon, s'endollen a un món fictici que els fa estar més bé amb la seva vida, oblidar-la, si més no, durant una estona. Això crec que ho fem bastant tots, cada vespre.

Els germans Gallagher han publicat pistes en format de petits vídeos per anunciar el nou tram de la gira de retorn. En un d'aquests clips es veia un noi tocant la guitarra en un bar amb un pòster de Miró Alfons i això va despertar tota mena d'especulacions sobre una possible actuació a Barcelona que avui han confirmat.

¿Vostè creu que aquesta professió està en risc de desaparèixer, la seva?

Sí que desapareixerà, perquè algú hi va al d'allò i els ulls s'estan perdent per moments, perquè ara ja no en queda cap enlloc. Caram, anar al darrere, tot el dia està lligat amb el ramat, que no et pots moure i venen tormentes, has d'estar allà. Això ja no.

Catalunya NIT.

Deu-hi pràcticament 7 minuts. Roger Nao, bona nit. Bona nit. Moment ara per repassar els principals titulars de l'actualitat esportiva, començant per Gabriel Jesús, que ha passat avui pel tot costa de Catalunya Ràdio. El davanter ha assegurat que és un plaer jugar al Barça, però que no l'espanta la pressió.

El brasileu, dues setmanes després de fitxar pel Barça, ha explicat que va acceptar l'oferta del club sense pensar que era l'alternativa al no de Julián Álvarez. A més, ha deixat clar, com diem, que de pressió no en té gens ni mica.

La presión más alta, en mi opinión, que un jugador puede tener es vestir la camiseta de Brasil, el número 9 de Ronaldo Nazário. Para mí no es una presión vestir la camiseta de Barcelona y sí un placer.

No sé quina fa més pressió, però evidentment, imaginar-te amb el nou de Brasil, si té raó, això de pressionar. Deu ser gros. Sí, sí, la del 10 a Argentina, per exemple, també deu ser fortet. Efectivament, sí.

De fet, Gabriel Jesús ha parlat també com es defineix ell. Diu que és un jugador polivalent, assumeix amb naturalitat la competència, em refina i assegura que podrà jugar, ajudar a l'equip aportant moltes coses. Ha deixat clar que pressionar forma part del seu ADN.

Yo creo que mi virtud es crear cosas en el campo, crear caos. Yo creo mucho caos con balón o sin balón. Siempre voy a estar ahí, una cosa va a pasar. Me gusta mucho, soy un creador de caos. Sí, con balón y sin balón.

De les aspiracions, Blaugrana és el nou no adoptat. Considera que el Barça, textualment diu, té un equipàs amb capacitat per guanyar les Champions. Les declaracions, per cert, de Gabriel Jesús, s'afegeixen a les que ha fet l'Amin Yamal al programa Universo Valdano, de Movistar Plus. El davanter afirma que mereix guanyar la pilota d'or.

Yo creo, sinceramente, que como mejor del mundo, a lo mejor somos dos, y yo creo que este año. Me lo merecería yo, por lo que he ganado. Porque para mí somos, yo y Mbappé, los dos mejores del mundo.

Lamin també reconeix que no està satisfet amb el seu rendiment a l'últim Mundial i, de fet, explica que ja espera poder jugar al proper.

Confiança no li falta, eh? Mentrestant, la Lliga que no s'atura, perquè, encara que no ho sembli, avui també hi ha jornada de Lliga, però és que demà comença la següent jornada de Lliga. Això és un embolic, eh?

Sí, ha començat a les 9 el Villarreal Betis ara mateix. A l'inici de la segona part guanya el Camp del Villarreal 1-2. És l'últim partit de la jornada 5 i, com diem, demà ja comença la jornada 6. Amb l'Espanyol i el Madrid, que juguen al Barça, ho farà dimecres. L'Espanyol, en el seu cas, juga demà, visita a les 7 de la tarda al Camp del Rayo, en directe al Tot Gira de Catalunya Ràdio, el partit, però encara no jugarà a l'Estadi de Vallecas, sinó encara jugarà a Botar, que al Camp del Leganés que està cedit a l'equip atvallacà. Després de la victòria de l'Espanyol dissabte contra l'Osasuna, el tècnic blanc i blau, Manolo González, demana calma.

Si volem ser un equip competitiu que pugui competir a bon nivell, que salvi ràpid, que pugui competir per coses millors, ens falta tot. Defensar millor l'àrea, defensar millor les transicions, defensar millor els duels, fer la pilota aturar l'ofensiva molt millor, atacar molt millor, tenir més la pilota, atacar l'esquena. Hem de fer tot millor, ens queda moltíssim camí per millorar encara.

Seis ruedas de prensa en una semana. Yo estoy cansado de vosotros, vosotros estáis cansados de mí.

I al final ha fet broma fins i tot amb les preguntes dels periodistes i els penals. Així ha acabat la roda de premsa d'en Mourinho. Però està de bon humor, això ho hem de celebrar. Sí, sí, totalment, de moment sí. Demà, al marge de l'Espanyol i el Madrid, també jugarà el València, ho farà el camp de l'Alavés. L'equip valencià, després d'haver destituït el tècnic Carlos Corberan, primer equip de primera que destitueix el tècnic, tindrà l'entrenador del filial Òscar Sánchez a la banqueta.

Molt bé, encara ens queda temps per dos apunts més. El primer, que ja sabem el dia i l'hora del primer clàssic femení.

El Barça-Madrid de la Lliga F es disputarà el diumenge 4 d'octubre a les 5 de la tarda al Camp Nou. Aquest serà el partit destacat de la jornada 6 de la Lliga Femenina. Un dia abans, el 17-3 d'octubre, a les 12 del migdia, l'Espanyol rebrà l'Alavés i el Badalona Weimann visitarà el Sevilla.

I en bàsquet, la lesió de l'escorta del Barça d'Ario Brizuela no és greu, eh?, finalment.

Sí, finalment no, el jugador es va lesionar, recordem, ahir a la final de la Lliga Catalana, contra l'Ilerna Lleida, i avui li han fet més proves. Els serveis mèdics descarten lesions musculars i articulars de gravetat, però no es concreta encara el temps de recuperació del jugador. Molta menys sort ha tingut el jugador del Lleida, Tomán Dianier. S'ha confirmat que té un trencament del lligament encreuat anterior del general d'Esquerra i, per tant,

es perdrà tota la temporada. Gràcies, Roger. Surt Roger Arnau i entra Toni Padilla.

Tres minuts per arribar a un quart de deu. Toni Padilla, bona nit. Molt bona nit. Déu-n'hi-do el cap de setmana en terreny esportiu. Han passat moltes coses més enllà del futbol. Hem vist un mallorquí, per exemple, guanyar per primer cop la Vuelta a Espanya de ciclisme. Enric Mas.

Sí, l'Enric Massa Nicolau d'Artà, per primer cop un ciclista mallorquí ha tocat el cel, a més de pas també trencar una sequera del ciclisme estatal que feia molt que no guanyava una cursa important de ciclisme.

Té molt mèrit, tot i que hi va haver la lesió del gran, no?

Clar, el Pogacar va caure de forma inesperada, però bé, la vida és així. Tu vas haver de fer la teva feina, estaves segon, i llavors has de defensar molt bé l'hidratge davant dels atacs de Primoz Roglic, merescut perquè portava molts anys intentant

el bo de la per mi el moment esportiu del cap de setmana és una imatge que he vist avui per les xarxes gràcies a l'Anna Bosch a veure, tenis Open dels Estats Units ja sé per on vas són les 007 el realitzador de la tele ensenya el rellotge 007 i encadena amb el plano de Pierce Brosnan.

Veient el partit magistral és poc esportiu però demostra realment el domini de la realitat televisiva a la final de l'US Open en què va guanyar l'Alexander Svaret el jugador alemany amb Arrels Russes que també va deixar una altra imatge a la final guanya un punt, guanya el títol i ell no es va adonar i tothom s'aixeca per aplaudir i ell ja estava tan concentrat en cada punt que el meu pare diu per què m'ha aplaudit això? que ja ha acabat, ja ha guanyat el títol ostres, però.

Però mira, això ho trobo molt interessant, perquè el que em posa molt nerviós quan ho he vist és al revés, pensar que ja has arribat i no, en canvi, passar-te de llarg, és a dir, seguir corrent o seguir jugant, això ho trobo bé perquè algú et dirà, no, no, para, que ja has guanyat. Bé, bé, està bé, però tu no has vingut aquí avui a parlar de tot això. No, pas. Ens volem centrar en el gran premi de Fórmula 1 que per primer cop en més de 50 anys ja es feia a Madrid, el nou circuit d'IFEMA. Ha anomenat Madrid, el nom ja tindria algun comentari, un circuit que, segons la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha estat tot un èxit.

Como todo el mundo sabe, este fin de semana, el mundo va a mirar a Madrid, y ahora más que nunca, gracias, entre otras cosas, al éxito rotundo que es organizar el Gran Premio de España de Fórmula 1.

Molts aplaudiments, éxito rotundo, organitzar-lo, això segur que sí, tenir-lo segur que és el que volien i està bé, però no sé si ha sigut un èxit rotund en tots els aspectes.

En tots els aspectes segur que no, per començar no ha agradat als protagonistes, perquè no oblidem que això al final és un esport i uns protagonistes que són els pilots, els pilots no els ha agradat, han considerat que el circuit no presenta garanties, que és molt avorrit, que és molt difícil avançar, i si no hi ha avançaments a la Fórmula 1, doncs és un espectacle bastant galdós. I s'ha encaixat en alçar la veu. Fins i tot Carlos Sainz Jr., que era un dels ambaixadors, perquè és el piló en madrileny, ha dit que hauríem de canviar el circuit encara el proper any. A més, les entrades de pelús, les més econòmiques, no tenies bona visibilitat, no veies exactament res. El circuit realment és una miqueta un nyapa en aquest sentit. Hi ha moltíssimes crítiques de la premsa especialitzada. Suma les crítiques de molts veïns de les zones properes a aquest circuit, perquè una miqueta com passàvem els concerts al Santiago Bernabéu supera el límit de soroll, de música, lo que era la música alta, en aquest cas el soroll dels motors, és més alt del que permet en principi la mateixa llei de Madrid, per tant l'estan incomplint, s'han reunit a firmes per intentar que no es torni a fer, però bé, les autoritats semblaven famoses perquè, com deia la presidenta de la comunitat, s'ha parlat, hi havia molts vips, Rafa Nadal, el rei, i vinga, i semblava que estaven contents.

O sigui, un èxit des del punt de vista dels polítics, però si parlem del que prioritzen els esportistes, potser ja no tant, però no deixa de ser una competició esportiva, i aquí és on dius que ha punxat, eh?

Sí, ha punxat, ha punxat claríssimament, perquè la cursa que guanya Andrea Chimintonelli, el jove pilot italià, va ser molt avorrida. Va ser molt avorrida i els pilots se me'n van sortir molt tocats. Però bé, és la doble lectura que té la Fórmula 1. La Fórmula 1 és la competició més clàssica del motor sobre quatre rodes i els darrers anys la politització que té el fet de poder acollir o no un circuit, un gran premi, ha arribat a uns nivells realment escandalosos. Fins al punt que si mirem el calendari, les seus, veiem que també han caigut a sobre tots aquests estats no democràtics que practiquen això que molts cops ja n'hem parlat aquí, que és l'esport washing, que és com netejar la teva imatge a través de l'esport. Molt clar, en el futbol ho hem comentat moltes vegades. Estats com Aràbia Saudita, Qatar, Bahrein, els Emirats Árabs Units. Hi havia un exercici molt fàcil per entendre com funciona aquest Sportwashing. Fa uns anys tu podies anar a un motor de recerca internat i ficar Aràbia Saudita. Les primeres entrades eren totes relatives als drets humans. Un estat on no hi ha democràcia, on es volvenen els drets de les dones, de la comunitat LGTBI. Ara tu vas i fiques Aràbia Saudita a un buscador i el primer que t'apareix és Cristiano Ronaldo marcant gols pel Gran Premi de Fórmula 1. En part, això consisteix a l'esport washing, que és, per tant, utilitzar l'esport en finalitats propagandístiques. Ja sé que Madrid és diferent, però també hi ha un punt de propaganda, un nivell molt inferior, però també hi ha un punt de propaganda.

Aquí no seria tant el dret de les persones, perquè Espanya, en general, és un dels llocs més avançats, per exemple, en matèria de lleis i tot això. A què et refereixes? On hi hauria aquest washing polític?

No sé si recordes una imatge que es va fer molt viral fa uns anys, crec que de l'any 2008, era València, aquella València del Partit Popular, de Rita Barberà, de Paco Camps, que també utilitzava molt l'esport per veure una imatge de la ciutat on tot era possible, aconseguint de tot, portant-ne la Copa América de Vela. I també van aconseguir portar un gran premi del Fórmula 1 que es va fer durant 4 anys consecutius. I el primer dia, Fernando Alonso, que era el pilot de l'època, va agafar un Ferrari, no de competició, sinó un Ferrari d'aquests, no sé si són testarrós o són d'aquests, jo no hi entenc de cotxes, i va passejar Paco Camps i Rita Barabarà amb una imatge que semblava gairebé treta de les falles. Les falles van agafar vida humana i van donar voltes per allà. Hi ha molta reminiscència d'això. Han hagut molts descomitats autònoms, en el PP ha tingut molt de pes, que utilitza també aquests esdeveniments per poder dir que som el centre del món, fem el que volem i començar a portar aquests grans esdeveniments per oferir una imatge de triomfadors, de que som l'enveja de tothom i que estan a carrers. I aquest cap de setmana també s'ha produït una imatge similar d'Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de la comunitat, i José Luis Martínez Alameda, l'alcalde, dins d'un cotxe fent la volta dins del circuit aquest d'IFEMA de Madrid. Per sort no ho han fet a un Ferrari descapotable, han optat per fer-ho dins d'un cotxe. Ja, ja, ja.

Ara ve la pregunta que faria, no sé, Josep Pla, qui paga aquesta festa?

Les preguntes importants. Martínez Almeida insisteix que no costa ni un euro de diners públics. El que diuen és que tot això ho paga, sobretot, el que seria aquest recinte firal, IFEMA, i que, a més, tot d'inversors privats que s'han sumat. Però hi ha un punt de trampa, perquè IFEMA és una entitat que té participació de l'Ajuntament de Madrid i de la Comunitat de Madrid. Per tant, també. Hi ha una part de la inversió que és pública. No existeix cap Gran Premi de Fórmula 1 que no tingui diners públics. Tots, a tots, aquí i allà, passa. I s'estan fent aquesta trampa, dient que si fem aquí fica, per intentar dissimular I sobretot per allunyar-se d'aquesta imatge tan fosca que va deixar la gestió de Paco Camps i de Rita Barabara a València, que la gestió del Gran Premi de Fórmula 1 que es va fer a València es calcula que va deixar un forat de 300 milions d'euros de deutes. És a dir, és mortal de calés i que no van tornar, no va haver-hi un retorn. Llavors el PP vol fugir d'això i poder dir, no, no, aquí tot és privat i no posem ni un duro. Però no és cert, eh?

Entenc, per tant, que organitzar un gran premi com aquest deu donar prestigi, entenc que ajuda determinats sectors econòmics que el govern local vol cuidar, potser d'altres no tant, i aquí un, per exemple, seria el turisme.

Sí, el turisme, òbviament, ha portat a sectors de l'hostaleria, també la construcció d'unió dels intersos que té. Florentino Pérez ha estat una de les persones que ha estat més activa, també, perquè s'han hagut de fer obres, tot això. Però sí, però tot al final és una operació en què interessos econòmics s'ajunten amb polítics. I aquí entra en joc, precisament, nosaltres, els catalans. La idea de portar aquest gran premi a Madrid, segons s'ha informat a molts periodistes, neix en part durant l'època del procés. En què d'alguna forma des de Madrid diuen com pot ser que aquesta gent que està fent tot això del procés tinguin un dels grans premis del Fórmula 1 al circuit de Montmeló i és quan arriba una miqueta aquesta jugada tan política des de Madrid d'intentar pispar-li a Catalunya el gran premi del Fórmula 1. I això és així?

És a dir, la idea és que només es faci a un d'aquests dos llocs? Poden conviure o què? Com ho veus? La idea era aquesta,

era que Madrid s'ho quedés tot, signar un contracte que tindrà un Gran Premi cada any del 2026 al 2035, són 10 Gran Premis, però aquest 2026 encara està vigent el contracte al Gran Premi de Catalunya. Per tant, aquest any hem tingut curses als dos llocs, a Barcelona i a Madrid. Què passarà? Que inicialment semblava que Catalunya es quedaria sense Gran Premi a Fórmula 1, va haver-hi també certa pressió política, una veritat més fins i tot a la direcció del circuit de Montmolo, per intentar salvar-ho, i a la final es va signar un contracte que va ser una mica estrany, Catalunya tindrà els propers anys grans premis de Fórmula 1, però de forma un any sí, un any no. És a dir, el 2028 el tindrem. Seran consecutius. Els parells els tindrem. El 2028, el 2030 i el 2032 els tindrem. I els imparells no els tindrem perquè aquesta plaça se la queda un circuit molt histèric, que és el d'Espafranco Xamsa Bèlgica. És a dir. Madrid, d'alguna forma, ha sortit guanyador perquè, a més, com que estarà cada any, el que faig.

Madrid sí que es farà cada any. Cada any, 10 anys. Vol dir que igualment hi haurà alguns d'aquests anys que es farà tant a Montmeló com a Madrid.

Sí, els parells. I els imparells no. I, a més, com que ells garanteixen cada any, el que han fet és apropiar-se del nom del Gran Premi que tenia Montmeló, que és el Gran Premio d'Espanya, que els encanta, poder ser el Gran Premio d'Espanya, no? Llavors, el Gran Premi, que quan es faci parell a Montmeló, deixarà de dir-se Gran Premio d'Espanya i passarà a dir-se Gran Premi de Barcelona-Catalunya-Montmeló. Que fins i tot m'agrada més.

En això, mira, potser hem guanyat. I aquí a Catalunya no sé si hi ha hagut desavinences amb això, si hi ha hagut batalla, si es pot considerar que tenir aquest cada dos anys ja satisfà,

se salven els mobles, què? Hi ha hagut molta, entre, darrere de l'escenari hi ha hagut molta lluita política, han hagut molts canvis, moltíssimes pressions, recordem, això ha vingut, això són 900 anys, les anteriors, doncs, governs de la Generalitat potser no tenien interès de lluitar tant per aquest gran premi. Des de l'arribada del govern Illa, doncs sí que saps que a posto, perquè han estat esdeveniments esportius, ho han intentat defensar, però sí, sí, és una autèntica, és geopolítica de dalt nivell per intentar portar la Fórmula 1, perquè és que mou molts diners la Fórmula 1.

Això és evident. Del nom de Madrid, això ho tenen clar?

O sigui, això ja ha quedat així? Sí, juguen en Madrid, en ring, en el. Mat, com de bogeria, és una bogeria de ring? No, no, que és Madrid, amb Ring, que Ring és una forma de tenir el circuit, i llavors acaba semblant com el Pep, com Madrid. I s'estan contents amb això, a mi no m'acaba d'agafar gaire, però bueno, és que ha rebut grans crítiques. De fet, mira, si li entenem un tros de la transmissió que va fer la cadena britànica que té els drets, d'Sky Sports, on participa un expilot molt important, el Nico Rosberg.

No pel nom, eh, sinó el circuit, eh? El circuit, sí, sí. El nom ara ja l'entenc més, és que m'havia sobtat, ara ja l'entenc una mica més. O sigui que podem sentir a Nico Rosberg queixant-se del circuit. Del circuit.

Per quina raó han creat un circuit on no es pot avançar?

L'ambaixador és Carlos Sainz, així que cal criticar en Carlos. Necessiten refer el traçat de Carles la propera temporada. Ho han de fer perquè necessitem un circuit on es pugui avançar. Aquest és molt dur.

Això es deia molt de Monaco també, no? Que jo no hi entenc gaire, però que no es podia avançar tampoc.

Monaco el que té és que per l'estructura dels carrers de Monte Carlo era el gran premi més mític en una època en què el tamany i la velocitat dels monopats permetia els avançaments en aquells carrers estrets. I ara segueix fent, i és cert que molts especialistes diuen que segueix fent perquè té el pes de la història, però solen ser molt avorrits perquè ja no es poden avançar. Aquí, clar, l'estàs fent de nou, mig traçat urbà, mig artificial, i has fet un autèntic nyap. Llavors, per això estava tan enfadat el Nico Rosberg, sobretot criticant a Carlos Sainz, perquè és Carlos Sainz, el fill de la mítica expilot, que és un dels dos pilots espanyols actualment dins el circuit de la Fórmula 1, l'altre és Fernando Alonso, doncs els cels d'un madrileny li han donat un càrrec, ha fet d'ambaixador, ha cobrat, i dient, si tu que ets l'ambaixador i ets pilot, no podries aconsellar-los que el circuit realment no veies que anava malament? Carles Sanz ha vingut a dir que ell només tenia un tipus de paper d'ambaixador, anava a actes i saludava amb la mà així, i de fet ha admès que el circuit no funciona i ha demanat canvis de cara a la propera temporada, perquè com que ell s'ho tindrà durant 10 anys, podrà fer canvis per intentar que el circuit sigui més divertit, perquè el que hem vist aquest cap de setmana, els especialistes de la Fórmula 1 estan esperberats. O sigui, coincident que és el pitjor de la temporada.

Déu-n'hi-do, doncs aquest era Nico Rosberg a Sky Sports. Deies tu ara que en la Fórmula 1 s'hi mouen molts diners i molta política. Sí, per això no ens ha de

sorprendre que des de la Comunitat de Madrid hagin fet tanta pressió per intentar aconseguir tenir aquest gran premi, perquè és una forma de plantar cara, de demostrar que poden aconseguir el que vulguin. Van a per totes, en aquest sentit, però des de sempre, des de gairebé els inicis de la Fórmula 1, els temps de Ferraris i Mercedes, ja hi havia els governs d'Itàlia o d'Alemanya intentant ajudar segons quins equips per aconseguir que fossin els dominadors, com un símbol de progrés que tenim, perquè en aquell moment era, els cotxes, si els són de fabricació o italiana, o britànica, o francesa, o alemanya, si el nostre cotxe guanya es fa una promoció per la nostra indústria, això ja era una mica una geopolítica a mínim nivell, però va haver-hi una gran polèmica a l'època del govern britànic del doctor Tony Blair, Tony Blair fa una mesura va fer una gran cruada contra el tabac, perquè es demostrava que el tabac matava persones, i en aquella època tots els cotxes de la Fórmula 1 portaven patrocini de maques de tabac. I el gran cap de l'època, el Bernie Eccleston, va començar una lluita política contra Tony Blair per intentar permetre que salvessin aquests contactes de patrocini, perquè si no, quan competien a Silverstone i als. I els Jocs Britànics els havia de treure, no? I la va perdre. Bernie Eccleston, però va arribar. Això de la cambra dels comuns va ser una cosa increïble. O no fa tant, el que hem vist és que hem tingut alguns pilots molt valents que han alçat la veu davant, no sé, el racisme als Estats Units, Lewis Hamilton, el campió britànic, que és negre, alçat la veu, no? Sebastian Vettel, recordarem, un campió alemany un pilot molt ben parit, que a més era valent i utilitzava la seva roba per portar missatges contra el masclisme, contra l'homofòbia, contra el racisme. Clar, en una època en què començaves a fer els grans premis a estats on no respecten els drets de les dones i de la comunitat LGTBI. I es van posar una sèrie de multes de si fas missatges polítics, una samarreta o el que sigui, et portem una multa que es pot acabar fins i tot amb la descalificació. Per què? Perquè els interessa portar els grans premis a tots aquests circuits a la zona del Golf Bersik. Per què? Perquè tenen molts que les hi paguen, bàsicament. És que si mirem el calendari aquest any, hi ha un gran premis a Qatar, a Abu Dhabi, a Bahrain, a Azerbaijan, i el d'Arabia Saudita no es va fer. Per què? Perquè quan s'havia de fer, van començar a caure missils des d'Iran i van haver de suspendre-ho. Que hi ha qui diu que si segueix una miqueta el sideral que hi ha a època, d'aquella zona, Potser que hi hagi tants circuits portaria els organitzadors de la Fórmula a dir, escolta, per molt que paguin, no ens sentim segurs, perquè si fem tot el calendari, l'Iran comença a bombardejar, i potser intentarien donar-li a Barcelona un circuit, un gran premi cada any. Hi ha qui diu que potser Barcelona salvaria amb

això per tu per la guerra. Espero que ara no hi hagi ningú que desitgi que s'allargui una guerra per poder tenir un premi de Fórmula 1 més a prop, que no seria descartable que algú ho pensés. Esperem que no. Tu te'n vas, no en Fórmula 1, sinó caminant, entenc, però. Sí, sí, jo no tinc ni canet de conduir.

Per això t'ho deia. Jo els cotxes no m'interessen, em sap greu, però no m'interessen. I tot això es basa en els companys de la premsa, que són molt bons, i els he preguntat, els que conec, i diuen, de veritat està tot allà, perquè jo, de veritat, és que els cotxes no no vaig entrar-hi mai, ni he pogut.

Doncs caminant i amb bicicleta, dilluns que ve ens tornem a veure.

I arribarem. Adéu. Adéu.

La Nati fa anys que es prepara la jubilació i avui que comença el camí de Sant Jaume també ha preparat els mitjons de la sort amb puntets. Per la Nati, començar la jubilació amb bon peu és molt personal i la nostra manera d'entendre la banca també ho és. Per això, gràcies al programa Generació Més, hem construït amb ella un pla de jubilació. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. Informa-te'n a caixabanc.cat.

A veure, repassem, mulleres, si necessari s'ha de dormir, també. Aigua per tres dies, sí. Si tu tampoc vols perdre't

la setmana del llibre en català, vine preparat perquè amb tot el que hi trobaràs, llibres, converses, recitals, concerts, saps quan hi entres però no saps quan en surts.

La setmana del llibre en català, del 18 al 27 de setembre al Passeig Lluís Companys de Barcelona. Molt per veure, molt, molt per llegir. El Matí de Catalunya Ràdio, amb Ricard Tostrell.

Aquest dimarts sabrem com s'està avançant en investigació relacionada amb la salut. Estarem en directe al Caixa Research Institute, el primer centre de recerca del país especialitzat íntegrament en etimologia. Escoltarem investigadors, metges i també persones que s'han pogut curar gràcies als seus descobriments.

Som Trescat. Som Trescat.

Les notícies Sota la llum de la lluna

Amb Manel Alías i

Agnès Marquès

Catalunya Ràdio.

Doncs en ple debat sobre el desenvolupament de la intel·ligència artificial i els perills que pot tenir, aquests dies hem conegut aquesta notícia sonada que la companyia OpenAI hauria resolt en només 88 hores, és a dir, en menys de 4 dies, un dels anomenats problemes del mil·lenni. I ara al Catalunya Nit podem saludar un matemàtic i professor de la Universitat Nord-Americana de Brown, que des de fa molt temps també treballava per resoldre aquest mateix problema. És el Javier Gómez Serrano. Bona nit, Javier. Hola, bona nit. Què tal? D'entrada, aclarim que tu ets de Madrid, nascut a Madrid, però que si tens aquest català tan perfecte és perquè en part t'has format a Catalunya, eh?

Sí, sí, jo vaig estudiar a la UPC i després vaig ser durant dos anys professor a la UB.

Doncs encantats de tenir-te aquí al Catalunya Nit. D'entrada, tu com et vas quedar quan vas llegir la notícia que, segons OpenAI, aquest problema, un dels problemes del mil·lenni, havia quedat resolt?

Bueno, va ser bastant sorprenent, sobretot per això. O sigui, el fet que ho poguessin resoldre potser és menys O sigui, és una fita molt gran, però potser és menys sorprenent que el que van dir que ho van fer en 88 hores. Això va ser bastant sorprenent.

Clar, diuen 88 hores i 10.000 agents de la IA i molts milions, que això deu costar, oi? Sí, sí, sí.

Bueno, no hi ha xifres com O sigui, només hi ha estimacions i tothom diu que és entre 2 i 20 milions de dòlars el que van posar per aconseguir això.

D'entrada, perquè això és una qüestió molt complicada, però recordem que estem parlant del problema de Navier-Stokes. ¿Hi ha alguna manera de resumir perquè la gent entengui de què es tracta aquest problema?

Sí, en aquest problema es tracta d'entendre les equacions de Navier-Stokes, que són les equacions que modelitzen el comportament dels fluids. I aquestes equacions són equacions que venen de la física, i la pregunta és, o que els matemàtics ens feien i ens fem, és si hi existeix solució per a tot temps. Dit d'una altra manera, si ho comença amb una dada inicial suau, que té bona pinta, que no té grans canvis, si això perdurarà per tot temps o, pel contrari, si hi ha un. A temps inicial tot funciona bé, però en un temps finit alguna cosa es fa molt gran, es fa infinita, com la velocitat o la pressió o alguna magnitud física.

Entenem, per tant, que ens hem d'imaginar el moviment de l'aigua, per exemple, o qualsevol. Sí, exacte. D'acord. Per què seria important resoldre-la? És més un repte matemàtic o té també aplicació pràctica, per entendre'ns?

A nivell pràctic, encara no ho sabem. Això és ciència bàsica i, de moment, el que jo dic sempre és que, resolent o no les equacions de Navier-Stokes, o independentment del resultat, els avions volaran de qualsevol manera. Però això sí que té implicacions. I també per donar-nos una idea de si la natura es correspon amb el que modelitzem amb les equacions. És a dir, si hi ha aquest fenomen d'inestabilitat o de singularitat, no el veiem normalment a la natura. I per tant, això el que ens està dient és que aquestes equacions segurament siguin incompletes. Per descriure la natura en algun regim on matemàticament sí que és possible que aquestes solucions dolentes ocorreixen. Implicacions a nivell pràctic encara no han sortit, però potser en algun regim o en algun laboratori. No sé si això seria possible de replicar o no. Sembla molt difícil perquè aquesta singularitat de pintar ha de ser bastant inestable. Però bé, amb tot el que passa amb les matemàtiques encara O sigui, primer ens fem la pregunta i després vindran potencialment les aplicacions.

Clar. Tu, Javier, ets un dels matemàtics que estaves darrere de resoldre aquest problema de Navier-Stokes. Creus que t'hi vas quedar molt a prop o què?

No, no, jo crec que no, jo crec que estava molt lluny, o sigui, no, això, o sigui, veient el que han fet, no, no, ni de lluny, o sigui, jo no crec que estigués prou a prop ni tan sols per dir que estava a prop, o sigui, no, no, i l'article o els articles que s'han publicat, hi ha idees que estan junts de per on anava jo o per on estava jo. O sigui que no, no, no, cap problema amb això.

I en canvi sí que hi ha dos espanyols, el Diego Córdoba i el Luis Martínez Zoroa, que diuen que tenien una fórmula, que ells ja estaven a prop, però pot ser mesos o potser anys de feina, però en qualsevol cas, que aquesta mateixa fórmula o els seus descobriments, per entendre'ns, sí que van servir perquè la IA ho acabés resolent.

Bueno, o sigui, hi ha distincions aquí, perquè la IA ha resolt. Dos problemes. O sigui, el problema més famós de Navier-Stokes i el problema que també té 250 anys, que és el problema de les equacions d'Euler, que són les mateixes, on no hi ha fregament. I llavors, la tècnica o l'estil de la demostració és bastant diferent en els dos casos. O sigui, no és exactament una fórmula. Sí que hi ha elements de la construcció que estan basats en articles de Córdova i Martínez Feroa. L'altra de molta més gent, també. On es nota més, no és, potser, tant en el cas de Navier Stocks, però sí en el de Euler, que és un problema, en principi, una mica més fàcil, perquè no hi ha el fregament, però també molt important i, bueno, molt interessant d'haver-li resolt. I això, potser, no té tanta publicitat, el fet que s'han resolt aquests. Dos problemes, perquè el que, diguem-ne, la notícia més gran, el problema clei, és aquest de Navistox, però també en aquesta setmana. S'ha resolt el de les equacions d'Euler, i un dia abans va haver-hi un altre resultat sobre aquestes equacions d'Euler que ha escrit per dos matemàtics, el Tristan Backmaster i el Levant del Poig, que també han contribuït, diguem-ne. A la resolució o a l'entendiment de totes aquestes equacions.

De problemes del mil·lenni n'hi ha set, en tenim ara dos de resolts en principi. Tu creus, per exemple, que tot això que estàs explicant, la intel·ligència artificial sense el treball previ que han fet els matemàtics, hi haguessin arribat igualment? O com ho veus?

No sé, és complicat, però també et fixes al que fem els humans, o sigui, els humans també ens fixem en el treball d'altres matemàtics i d'altra gent, o sigui que no ho veig tan diferent aquesta com. Distinció o, diguem-ne, aquestes regles diferents per la IA que pels humans. Els humans, quan escrivim o jo quan escric articles, em baso en resultats o en tècniques o en idees d'altres matemàtics o d'altra gent. I, per tant, no veig tan diferent el fet que s'hagi basat en literatura, diguem-ne, ja existent.

Clar, perquè ara un dels dubtes que surt aquests dies després de llegir això és si hi pot haver molts científics o matemàtics que hagin quedat desmotivats per seguir fent la seva feina. És a dir, que portava aquí molt temps intentant resoldre això i resulta que ara m'ho resolen en poques hores si es pot perdre aquest incentiu, no? Tu no ho veus així?

Bueno, jo crec que el que s'ha de fer és com adaptar-se als temps moderns i fer servir aquesta tecnologia. O sigui, aquesta tecnologia està aquí i no s'anirà a cap lloc. Però suposa que és una eina molt poderosa que els matemàtics, amb coneixement humà o amb experiència humana, la poden fer servir i obtenir un rendiment encara millor que si no tinguéssim aquesta experiència. Llavors, jo crec que ara la comunitat matemàtica o científica s'ha d'adaptar i ha de començar a fer servir aquest tipus d'eines per fer recerca o per fer millor recerca o més important o coses així. Així. És comparable, o sigui, a l'ordinador, en el sentit que quan van aparèixer els primers ordinadors, o sigui, la diferència són els temps, diguem-ne, la velocitat a la que evoluciona tot. Però en el sentit del que suposa i de la revolució científica que suposa, jo ho veig comparable, o sigui, jo veig això, comparable a quan els primers ordinadors van aparèixer i com van impactar la manera de fer recerca o el que es feia com a recerca i això. I jo crec que, per tant, els científics s'han d'adaptar i han de. Tipus d'eines per fer la seva recerca.

Clar, tu fa temps ja que t'havies associat amb Google DeepMind, per exemple, un altre gegant de la IA, per fer matemàtiques.

Sí, sí, sí. Jo vaig fer una col·laboració o, bé, diverses col·laboracions amb Google DeepMind per fer servir en aquest contexte i en altres contextes eines d'intel·ligència artificial per fer matemàtiques, diguem-ne. D'això ja fa temps, quan em vaig adonar que això sí que. Seria important. O sigui, continuo convençut que, en general, en el món científic, la intel·ligència artificial com a eina per fer recerca es tornarà fonamental.

Clar, estic segur que parlo en nom dels oients i dir que quan pensem en la IA no hi estaria gens en contra ningú si realment estéssim segurs que tothom la fa servir en aquesta línia de resoldre problemes, de trobar solucions, etc. de posar les ments brillants de la ciència, com ara la teva, al servei de bones causes, però per altra banda. Tenim aquestes alertes que hem explicat avui també al Catalunya Nit des de la mateixa indústria que si se li perd el control pot arribar a ser perillosa. És un bon contrapunt aquest punt d'optimisme que hi posem també de part d'un matemàtic com és el Javier Gómez Serrano que no t'enduràs. Em sembla que el premi per resoldre l'operació aquesta de Navier Stocks era d'un milió de dòlars, oi? Sí, doncs aquesta se l'emportarà la intel·ligència artificial potser, tot i que se n'han gastat més, has dit entre dos i vint.

Sí, però bueno, o sigui, això és publicitat, en el sentit que per ells el rendiment d'això, com que estan a punt de sortir a bolsa, això l'efecte que pot tenir és molt més gran que els dos o o 20 milions que n'hi han posat. Veus,

es nota que tens ment matemàtica, eh? Has fet ràpid aquest bon càlcul, però et anava a dir que algun premi t'haurien de donar, perquè el nivell de català que tens és realment molt bo i t'agraïm molt que ens hagis atès aquí al Catalunya Nit. Una abraçada ben forta i que resolguis els problemes que tinguis per endavant. Moltes gràcies a vosaltres. Bona nit.

La Nati fa anys que es prepara la jubilació i avui que comença el camí de Sant Jaume també ha preparat els mitjons de la sort amb puntets. Per la Nati, començar la jubilació amb bon peu és molt personal i la nostra manera d'entendre la banca també ho és. Per això, gràcies al programa Generació Més, hem construït també un pla de jubilació. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. Informa-te'n a caixabanc.cat.

Fer-se gran és adonar-te que el teu cos canvia. És assumir responsabilitats. Fer-se gran és buscar nous reptes. És ser més lliure. És ser més tu. I és evolucionar com Ato, que des del 1970 ha ajudat els catalans i les catalanes a fer-se grans. Ato, la llet que ens ha fet grans.

Les dones i els dies, amb Montse Virgili.

Les dones i els dies tornem a ser aus nocturnes. Canviem l'horari. Ens podreu sentir a les 11 de la nit. La llum s'apaga, però nosaltres brillem més que mai.

Les dones i els dies, amb Montse Virgili. Ara amb horari nou,

de dilluns a divendres, d'11 a 12 de la nit.

Tornen les bubilles de cuixa forta per acabar el dia amb ganes de canviar-lo.

Sota la llum de la llum. Amb Manel Alies i Agnès Marquès.

Bona nit. Els Emmy d'aquest any tenen una clara favorita i es diu The Pit.

Aquesta història, ambientada a un hospital de Pittsburgh, a l'estat de Pensilvània, i que podria semblar una versió de Corobert adaptada al 2026, compta ni més ni menys que amb 26 nominacions, entre les quals la de millor actor per a Noah Wilde, el seu protagonista.

I'm Tom Loftin. Nice to meet you, Arthur. Do you want to grab some coffee? No, I'm good. Jerry was just taking me through some of your history.

Y parlant de la categoria a millor actor, Matthew Rhys, el protagonista de La maldición de Widows Bay, es perfila como el principal rival de Noah Wilde. Aquesta sèrie, rodada a Nova Inglaterra, està situada com una de les comèdies que poden guanyar en la seva categoria. L'altra comèdia que té molts números és Hex, una sèrie que justament s'acomiada dels espectadors després de cinc temporades. James Mark podria guanyar l'estatueta a millor actriu. És una de les 24 nominacions d'aquesta producció.

I no podem passar per al Pluribus, la sèrie del creador de la legendària Breaking Bad. En aquest cas, aquesta proposta de ciència-ficció compta amb 18 nominacions, entre les quals la de la seva protagonista, Ria Seahorn.

En la categoria de les miniseries destaca DTF St. Louis, amb elements de suspens i comèdia negra i un triangle amorós que li han suposat 8 nominacions. Això sense oblidar la segona temporada de VIF.

Traurem l'entrellat de tot plegat aquí a 5 o 6 hores quan s'anuncia el palmarès dels Emmy des del Teatre Peacock de Los Angeles.

Demà també traurem l'entrellat sobre l'IPC. Rafael de Ribot, Marc Güell, bona nit a tots dos. Bona nit. Demà sabrem quan van pujar els preus el mes passat.

Sí, sabrem l'IPC del mes d'agost. I segons la dada avançada, tenim una pista, la inflació es va disparar fins al 4,3%, el nivell més alt des del febrer del 2023. És el que haurem de mirar de confirmar demà. Sí, efectivament, és el 4,3%, però bé, no se sap parlar gaire d'aquesta xifra. L'augment dels preus del petroli, el gas, les tensions a l'estat d'Hormuz va ser una de les principals causes d'aquest IPC disparat. Aquest encariment també va tenir efecte sobre el parc de la llum i la calor, recordem-ho, molt intensa del mes d'agost va fer augmentar la demanda d'electricitat els vespres, junts quan cal la producció solar i cal recórrer altres tecnologies com els cicles combinats. Associacions d'usuaris i sindicats reclamen mesures per contenir l'impacte de l'encariment de l'energia sobre les famílies, com ara que s'apliqui un nivell reduït del 10% a la llum.

Molt bé, doncs aquesta és una de les notícies que explicarem demà. De què més estarem pendents a Catalunya Ràdio, Marc Güell?

Doncs del Consell Executiu. Demà el Govern ha d'aprovar aquest acord que hem explicat avui, just començar el programa per climatitzar les escoles públiques. Recordem aquests 2.500 milions d'euros fins al curs 2030-2030. Inicialment es posarà el focus en 100 centres prioritaris amb una inversió de 100 milions. Aquest serà un dels temes que s'entraran demà al matí de Catalunya Ràdio. Si et sembla, Manel, podem saludar el subdirector del programa. Major Roger, bona nit. Bona nit. Tot a punt pel programa de demà.

Doncs sí, si a aquesta hora no tinguéssim a punt. Bé, ja saps que cada matinada poden passar coses. Poden passar coses, exacte. Però de moment a aquesta

hora ho tenim tot a punt. I escolta'm, notícia d'aquest vespre, amb aquest anunci de Salvador Illa d'afrontar un debat de

país sobre l'educació. Sí, una mica ja ens ho havia avançat l'entrevista que li vam fer al matí de Catalunya Ràdio, aquest debat de país que a més crec que genera consens. Demà ja t'avanço que al matí de Catalunya Ràdio tindrem les reaccions de tota l'oposició, que tots segurament criticaran el president, però tots han dit també alhora que cal un pacte de país amb l'educació. L'altra cosa és l'accent que se li posa, que aquí és on cadascú posa el seu. I també aquest anunci que també ens va fer dilluns sobre la calor a les escoles, no?, dels sistemes d'aire i de la climatització que posaran escoles i residències. Una mica el que ha fet el president avui és fixar les línies mestres no a dos anys vista, tot i que li queden dos anys, a 6, 7, 8, intentar recuperar aquest lideratge amb els errors, amb les estratègies fallides i també amb aquestes últimes marxes dels càrrecs, però també tocar la fibra, diguem-ne, en dos assumptes que són claus, com és el tema de la calor a les aules i el tema de l'educació en general. En parlarem demà, perquè més enllà de les reaccions de l'oposició, parlarem de la calor a les aules. Encara estem a setembre, demà encara fa molta calor. I també parlem d'un informe d'equitat que va sortir al seu dia, però que va passar una mica desapercebut, que analitza el rendiment dels alumnes. És molt interessant perquè, igual que ens passa a tots, que quan fa calor ens fa mandra treballar, diguem-ne, i ens costa tot una mica més, doncs això es nota directament al resultat dels alumnes. I ho farem, per cert, des d'un lloc. Demà no farem el programa tot des de l'estudi, sinó que demà marxem i fem el programa des del Casa Research, el nou edifici de la Fundació de la Caixa d'Investigació, perquè és molt interessant. I això, eh? És molt interessant els projectes que s'hi fan. Tindrem el director general, parlarem també amb el nostre expert mèdic, el Rafael Vila-Sanjuan, coneixerem pacients de tot el que s'hi està fent i dedicarem la part del programa de 10 a 11, que ens agradarà també parlar molt de ciència i de salut, perquè és una de les instal·lacions punteres que s'han inaugurat fa ben poc a Barcelona i creiem que més enllà de l'actualitat política, que com sempre la tractarem abastament, doncs val la pena analitzar les coses que s'estan fent i que s'estan fent bé al nostre país. I escolta, res. Demà que és dimarts, Sergi Pàmies per acabar.

Home, doncs això promet, això promet fins al final, i escolta'm, aquesta arrancada amb tanta educació, amb tanta intel·ligència artificial, en fi, demà aquest programa, des d'aquest emplaçament que ens deies ara, Maiol.

Exacte, tot això, si no passa res a la matinada, que escolta, toquem fusta. Jo me'n vaig a dormir i demà al matí ja ho veurem.

Sempre ben atents. Bona nit. Bona nit.

8 minuts i arribarem a les 11. El periodisme és una tria, és tan important saber què explicaràs com què no explicaràs. I aquesta tria és molt important també a les portades dels diaris i s'està fent ara, per això a aquesta hora cada dia ens agrada trucar a algú que hi té alguna cosa a dir. Avui ens toca parlar amb Gemma Martínez, que és la directora del periòdico de Catalunya. Gemma, bona nit. Hola, molt bona nit. Com ha anat la tria d'aquesta nit?

Moltes coses ja les esteu parlant, però se trata de posar el foc i nosaltres dintre de tot el que ha dit el president del segon mandat. Hem fet l'aposta més bé en la intel·ligència artificial, pel que ho estem explicant, pel que ha dit que regularà l'impacte en el mercat laboral, ara veurem com és concreta, però evidentment tot això ha passat en la setmana que estem tenint un gran debat sobre els riscos d'aquesta tecnologia, que avança a una velocitat enorme i que fins i tot sembla que preocupa alguns dels seus principals creadors, però nosaltres fem just un anàlisi d'això, fins a que si aquesta preocupació és real o no, quin pes té la borsa a les seves. Decisions de treure o no les empreses a la borsa i com aquest suposadament anarà una mica més en calma creiem que no encaixa gaire en la carrera que estan tenint pel seu control tant Estats Units com la Xina. Fem ahir una aposta gran per la intel·ligència artificial. I després, a més, tenim una informació pròpia de Ceuta, que no oblidem encara, i estem ahir perquè tenim un estudi militar que ja va advertir fa uns anys que el país patiria sorpreses com aquesta, i expliquem què deia exactament aquest informe i quines vulnerabilitats ja s'identificaven abans. Som així com els grans temes que.

Doncs són dos grans temes, efectivament, i molt interessants. Si haguessis de destacar algun reportatge, article d'opinió, alguna peça de dintre el diari, què escolliries?

Sí, també just tornarem a l'intel·ligència artificial. És com el cercle que ho tanca tot. Hi ha un article de l'art Matías Vallés que es diu intel·ligència assassina. És una mica una provocació, però diu que és com ara s'hauria de traduir les sigles IA, que ja no és tant una intel·ligència artificial i és una manera molt contundent en la que ell entra en aquest debat que plantejava al principi sobre si els riscos de la tecnologia són reals i fins a quin punt. Tot és una estratègia o no dels seus fundadors.

Ho recomano molt. S'haurà de llegir, això. Moltíssimes gràcies, Gemma. Que vagi bé. Igualment, bona nit. 5 minuts per arribar a les 11 ja sabeu que aquí al Catalunya Nit no ens agrada gaire això de tenir l'última paraula i per això busquem algú sempre interessant que ens endreça una mica tot això que hem explicat que en dues hores apareixen molts temes, moltes idees i costa, costa de parar-se i veure què ens deixarà al dia avui ens acompanya el Dani Vázquez Bona nit Dani. Hola, bona nit.

Què, de tot el que hem dit, quines reflexions et vénen? Doncs mira, hi ha primer el debat de Salvador Illa, que, bé, diuen que ha transmet optimisme, encara que de vegades sembla que. Que també transmeti un cert cofuisme, de vegades. També, bé, les dades econòmiques sembla que són bones. Es vol fer un 6% d'inversió en el que és l'educació, tal com està el pati, jo crec que està bé. Hi ha moltes coses a solucionar. Però jo li recomanaria al president Illa que deixés de fer allò de la mà estesa. Perquè em recorda una miqueta com l'escolar que pateix bullying a l'escola i tracta de fer-se amics dels maltractadors constantment donant-li la mà. Jo crec que amb declaracions com les de Jusso, jo crec que s'ha d'acabar això de la mà estesa. Després el tema de l'intent de regular la intel·ligència artificial. Em sembla molt sorprenent que el senyor Trump es posi com a exemple. Ell diu que és fonamental que per controlar la IA hi ha d'haver un president amb una incapacitat intel·lectual. Sí, sí, deia un coeficient intel·lectual alt. I es posa ell com a exemple. A mi m'interessa pensar que ell, un tio que no deu saber ni on està llarg Amèrica o llarg Contario, que ell es posi com a exemple d'intel·ligència, de gran intel·ligència. També, això també. Poso una miqueta a congelador aquesta idea dels magnats de controlar, de regular la intel·ligència artificial,

sobretot tenint a Musk com a exemple, un tipus que vol canviar robots, mà d'obra per robots, diu, mil robots fan la feina de milions d'homes. Sempre que parlen aquesta gent, aquests tecnoautoritaris, com els va anomenar un article brillant a La Vanguardia, sempre. Poso les coses una mica en dubte. Ja la intel·ligència artificial pot matar moltes coses. Entre altres coses pot matar el que és l'argument d'una pel·lícula tan bonica com va ser l'indomable Will Hunting, que de sobte ens pot resoldre coses que des d'un punt de vista romàntic han de solucionar els homes. També hi ha el tema que ha aparegut també la presidenta de l'associació de presos, que ha dit una frase que sona a País Idílic, que és que no hi hauria d'haver presons, però les presons existiran, perquè sempre hi ha persones que no fan el que han de fer. El que ha sigut intentar, evidentment, és tenir presons en condicions i no arribar, per exemple, a aquest tipus de presons que estan. Que formen part d'un negoci d'empreses privades, que el que volen és màxim rendiment a base de donar poca als presos que hi ha. S'ha d'arribar aquí a un consens i que hi hagi presons decents, perquè els presos, a pesar de les coses que hagin fet, són gent que necessita una vida digna. Malgrat això de l'enquesta del CIS és com la història

interminable sempre que apareix Tesano sempre pregunto, guanya PSOE segur i aquí vindran tot això si les enquestes estan falsificades si no són certes, ja tens el debat de sempre fins que arriben les eleccions exacte després el tema de la manca de medicaments per tractar els efectes de la menopausia que és un tema molt greu que s'ha de solucionar el més possible. Després el tema de. M'agrada molt això, el tema d'Oasis. Jo vaig rebre un missatge del meu fill que em deia, arriba a Oasis de Barcelona, anem? I vaig pensar, i com ho saps? Li vaig preguntar, doncs per què? Ah, per una foto d'un quadremiro. I vaig pensar, amb els anglesos, que no tenen ni idea que tenen un flamenco aquí a Barcelona, a saber si el quadremiro d'un o de la corunya. Doncs es veu que no, que és veritat. Tenia raó, sí. Sí, sí, que tenia raó el meu fill, sí. T'hauràs de gretar la butxaca, eh, si l'hi vols portar, però. Sí, sí, sí, o 80 o 250, no? L'he dit, sí. I després el tema dels pops, que falten pops a Galícia, no? I arriben a. Sí, sí, caminem els pops a la Gallega pels pops de Southampton, no? Igual tenim així un nou plat.