Catalunya nit, de 22 a 23 h - 15/09/2026

Que ja tenim més núvols, perquè avui hem tingut un dia radiant, càlid, amb calor molt intensa, màximes, que han arribat als 39 graus a Viner, però 38 a Torroja de Priorat, però demà haurem d'estar pendents del cel pels ruixats i les tempestes. Podran ser localment intenses a partir de la tarda cap a les comarques del nord-est, més de 40 litres per metre quadrat en només mitja hora, estem parlant de pluges que poden ser torrencials, i al vespre i matinada també n'haurem d'estar pendents a la costa central fins al camp de Tarragona. Per tant, una tarda, vespre, nit i matinada amb aquest canvi de temps contundent que a més a més també anirà acompanyat d'un descens de la temperatura. Però sí que demà a la tarda, vespre, aquests roixats i aquestes tempestes que poden anar acompanyades de calamars o de cops forts de vent.

Doncs demà molt atents a aquest canvi de temps que la Gemma Puig ens havia anat avisant des de dilluns que acabaria arribant. Moltíssimes gràcies, Gemma. Bona nit. Bona nit. Són les 10 i un minut i ets el Catalunya Nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

I en aquesta hora que ens atem parlarem del dret de vot de tres col·lectius diferents en tres contextos diferents. Per una banda, als Estats Units el Tribunal Suprem ha parat els peus a Donald Trump. Volia restringir el dret de vot de cara a les eleccions de mig mandat per correu. L'Oriol Serra ens explicarà per què. Del dret de vot a Espanya també en parlarem a partir dels casos d'Argentina i la llei de nets. Connectarem amb Joan Biosca de seguida i parlarem també del cas dels Saharauis.

Repassarem el més destacat de l'actualitat esportiva en un dia en què l'Espanyol ha perdut el seu partit de Lliga i a aquesta hora juga al Madrid. De seguida expliquem també com li està anant. I de primera divisió són els dos col·laboradors que hem incorporat aquesta setmana, aquesta temporada, al Catalunya Nític, que avui coincideixen tots dos aquí, en els següents minuts. Per una banda, Roman Orús, expert en intel·ligència artificial, en uns dies en què estan passant moltes coses, i algunes de molt preocupants i d'altres d'esperançadores. Volem saber com ho ve. I tot plegat ho tancarà una periodista que no volem que s'acabi de jubilar del tot. Avui tanca el Catalunya Nit, Anna Bosch.

Doncs som-hi, fins a les 11. Notícies sota la llum de la lluna.

I d'entrada resumim en uns minuts les veus que han marcat aquest 15 de setembre. És una selecció amb el segell del Marc Güell.

La ampliación de la pista como tal no forma parte del Dora 3. Algunas actuaciones preparatorias, específicamente las compensaciones medioambientales, sí forman parte de este Dora 3. Que le seguimos pidiendo a la Comisión Europea que no autorice el alargamiento de la pista y que nosotros vamos a seguir trabajando para que no vayamos a la locura,

no solo de cargarnos los humedales de la Ricarda, sino de ir a un crecimiento de los pasajeros del Prat de 55 a 70 millones con una ciudad de Barcelona que ya está excesivamente tensionada por el turismo.

Y lo que pasará es que arriesguemos años de saturación del aeropuerto. Es decir, ¿qué puede pasar? Que el aeropuerto se transforme en un nuevo Rodalías.

L'ampliació de la pista per nosaltres és una bona notícia, no només per la necessitat que pugui tenir l'aeroport, Barcelona, l'economia, etc., sinó com a municipi el que més ens interessa és que no ens afecti el soroll de la manera que ens afecta a data d'avui.

Cal aterrar-ho a una realitat negociadora, que és de la manera que tirarem endavant totes les mesures que puguin donar solució a les necessitats que tenim en el nostre sistema educatiu públic. Per tant, debats no, no cal perdre el temps, entrem ja a negociar.

Creiem que no té cap mena de sentit que qui lideri ara aquesta proposta d'acord de país sigui la mateixa persona, en aquest cas la mateixa consellera Niubó.

Per nosaltres és imprescindible que s'acaten les sentències lingüístiques. Amb aquesta voluntat d'impulsar una entesa de país que vagi de baix a dalt. Li diem al president Illa que accelere i que el que ha anunciat que farà en quatre anys ho faça en dos.

La aplicación plena de la ley Amnistía es cuestión de tiempo. Hoy, la más importante novedad es que menciona, tiene en cuenta, los recursos de amparo que están pendientes ante el Constitucional, el nuevo escenario que se abrirá cuando esos recursos se hayan resuelto.

Cal trobar una solució de forma urgent, i la nostra prioritat és clara. Tots els que van entrar de forma il·legal i no tenen dret a quedar-se a seu han de ser ràpidament retornats al Marroc.

Ens costa anar al supermercat, ens costa omplir el dipòsit de la benzina del nostre cotxe, ens costa tornar a l'escola i comprar tot el material escolar i els llibres, i ens costa pagar les assegurances i el rebut de l'avió. És per això que reclamem polítiques de control d'aquesta inflació.

Considerem que ha sigut una campanya molt dolenta, amb una dada d'ofegats molt alta. Tenim una conclusió preliminar que atribuïm a aquest increment d'ofegats a les onades de calor que vam tenir a principis d'estiu, que va fer que l'afluència de persones a les platges fos massiva.

Nosaltres no hem de decidir com ells han de vestir, sinó que hem de garantir que totes puguin decidir sobre la seva vida, en llibertat, sense imposicions, sense dependències ni aïllaments, i que puguin participar plenament de la vida de la ciutat. Aquest tema per nosaltres és clau.

El Premi Cerverí a la millor lletra de cançó de 2026, la votació popular, ha escollit, amb el 27,2% dels vots, Engañar-te,

de la Ludwig van, amb lletra de Quim Carandell.

Les 10 i 7 minuts, avui en l'apartat de cultura estem repartint premis. Hem parlat del de l'ESCAC, que ha aconseguit un dels seus alumnes aquest premi a millor curt a escala mundial per l'Acadèmia de Hollywood. Ara el serviria a millor lletra de cançó. I afegim encara. La veu d'un escriptor mallorquí, la de Sebastià Alzamora, que ha guanyat el Premi Nacional de Poesia que atorga al Ministeri de Cultura un guardó dotat amb 30.000 euros. Se l'ha destingit per l'obra Sala Augusta, seguit de Llengua Materna, editada per Proa. El jurat ha reconegut la seva capacitat per transitar amb la mateixa genialitat des del llenguatge ple de denúncia fins a la delicadesa de l'espai domèstic Montse Pujol.

Sí, en una entrevista a 3catinfo l'escriptor ha dit que se sent molt sorprès per aquesta distinció i ha volgut destacar especialment que el llibre està escrit en català.

Òbviament és un llibre en llengua catalana, és un llibre en llengua catalana de Mallorca i és una cosa que a mi m'agrada molt sorrallar-la i que quedi clara per tots aquells que també no només odien les llibertats i els drets de les persones sinó també la llengua i la cultura catalana. Que sàpiguen que seguirem escrivint en la nostra llengua, que seguirem parlant en la nostra llengua i que no serà la llengua catalana la que s'acabi, sinó que s'acabaran ells molt abans.

Els ha molt explicat que el poemari Premiat és molt especial per a ell perquè fa un homenatge, d'una banda, a la memòria de les persones assassinades pel feixisme a Mallorca durant la Guerra Civil i, de l'altra, a la seva mare i a totes les dones que cosien sabates per poder subsistir durant el franquisme.

10 i 9 minuts, tenim en joc la sisena jornada de Lliga. Joan Fitor, bona nit. Bona nit. Està jugant el Real Madrid al camp de l'Elx. Com li va?

Doncs mira, guanya per 0 gols a 2. Som encara a la primera meitat, minut 37 d'aquest partit. Elx 0, Real Madrid 2. S'ha avançat el Real Madrid de José Mourinho amb un bon gol de falta. Dardagul era el minut 25, fa pocs minuts el 32, d'aquesta primera part Mbappé ha fet el 0 a 2, per tant el Madrid que si acaba així empatarà a punts amb el Barça, el Barça però ha de jugar demà, a punt d'arribar al descans, Elche 0, Real Madrid 2. Abans ha jugat l'Espanyol i no li ha acabat d'anar bé. No, ha fet una molt mala primera part al conjunt de Manolo González, que ha fet tres canvis respecte a la victòria al Sadar. No han sortit bé aquests canvis i el mateix Manolo explica que el seu equip ha fet una molt mala primera part.

No ha sortit bé, òbviament, i a partir d'aquí hem anat a remolc, però torno a dir que a partir, a part de, bueno, ja sabem com va tot, que l'anyació, ara és culpa de l'anyació, perquè a part la segona part de l'equip ha sigut molt bona, lògicament, però clar, al final dona igual qui jugui, si quan tu perds cada pilota que toques, regales el primer gol, I torno a dir, jo soc conscient que no ha sortit bé, i està clar, però clar, no hem fet res bé a la primera part, i això són 11 jugadors, a part de l'entrenador, està clar, però són 11 jugadors i no 3 només.

L'Espanyol perdia 2-0 el descans, a la segona meitat Roberto ha fet el 2-1, ha collat el conjunt blanc i blau, però finalment no ha pogut sumar res de votar, que aquest partit contra el Rayo també s'ha jugat un altre partit a primera aquest vespre, l'Alavés 0-1 València. Demà, com deies, torna el Barça al Camp Nou. Sí, sisena jornada de Lliga, el Barça de moment 5 de 5, el Racing és un dels equips que ha pujat aquest any a primera, ha sumat 7 punts dels primers 15, que no està gens malament, a més és un equip valent que vindrà demà a buscar el Barça al seu camp. El Barça, que va jugar diumenge, juga demà i tornarà a jugar dissabte, o farà el camp del Sevilla, per tant, setmana molt atapaïda, i avui explicava Hansi Flick això de les rotacions. No ho ha deixat molt clar, però diu que hauran de pensar.

¿Fue hoy o fue más tarde?

Hem vist avui que era un dia més aviat de recuperació, la càrrega en intensitat no ha estat massa alta ni massa dura. Veurem demà qui comença i qui té més i menys minuts. Tots volen jugar i tothom vol fer-ho de titular, però hem de gestionar-ho.

Per cert, un flic avui fart, absolutament fart, de preguntes sobre la pilota d'or. Aquell tema que parlàvem la setmana passada. Ha donat suport, però a la minya mal ha dit que està molt bé que tingui aquesta autoestima, però una mica fart Hansi Flick sobre aquest tema. Molt bé.

El Barça, que ja veurem si la disputarà o no, però sabem que la final de la Lliga de Campions del 2029 serà al

Camp Nou, eh? Sí, ho ha decidit avui la UEFA. Serà la tercera vegada a la història que una final de Champions es disputi al Camp Nou. L'última va ser aquella tan icònica, que segur que molts recordareu, entre el Bayern i el Manchester United, l'any 99, i avui el president Laporta, content amb tot aquest projecte que ell mateix ha iniciat pràcticament de remodelació del Camp Nou, content amb aquesta designació. Que la UEFA ens hagi escollit per acollir la final de la Champions League del 2029 és una gran notícia, és motiu d'un immens orgull pel futbol club Barcelona i per tots els culers. Dóna una dimensió internacional a l'Spotify Camp Nou i el consolida com una estadi de referència mundial. Aquest any serà el Metropolitano, el 2029 d'aquí 3 anys el Camp Nou, per tant, finals europees aquí a prop de casa nostra.

Mira, em sembla que acaba de marcar Mbappé el tercer.

Sí, acaba de fer el tercer Kylian Mbappé, minut 41 de partit, el Madrid que va per feina, que ho deixa sentenciat abans del descans. Ara em fas dubtar si ha fet gol o no.

A veure si li hem. Està mirant si hi ha fora de joc.

Però vaja, si més no, el Madrid que sigui o no gol, puja o no aquest gol al marcador, a veure, ha xutat Mbappé, i veurem si el dona, però vaja, 0-2, a punt de fer el tercer, veurem si és fora de joc, però el Madrid que va per feina, i que sumarà, si no hi ha res de l'altre món, 3 punts avui al camp de l'Elixir. Fora de joc, diuen.

Et volia preguntar al Barça, una final al Camp Nou no l'ha jugat mai de Lliga de Campions.

No, no l'ha jugat mai, per tant, seria un bon moment el 2029 amb aquesta generació de joves futbolistes, doncs, per disputar-la per primera vegada.

A veure si és així. Gràcies, Joan. A tu.

La Nati fa anys que es prepara la jubilació i avui que comença el camí de Sant Jaume també ha preparat els mitjons de la sort amb puntets. Per la Nati, començar la jubilació amb bon peu és molt personal i la nostra manera d'entendre la banca també ho és. Per això, gràcies al programa Generació Més, hem construït amb ella un pla de jubilació. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. Informa tant a caixabanc.cat.

Del 23 al 27 de setembre torna a la Mercè. Música, cultura popular, arts de carrer i activitats per a tota la ciutat.

Consulta el programa barcelona.cat barra la Mercè i descarrega't l'aplicació oficial. Fem la Barcelona de la teva vida. Ajuntament de Barcelona.

Aquesta temporada, el Matí de Catalunya Ràdio torna amb més ganes, més ràdio i més històries. Cada dia passen coses. Tornem per ser-hi, per explicar el que hi passi i per entendre-ho. I, sobretot, viure-ho amb tu. Quarta temporada del Matí de Catalunya Ràdio amb Ricard Ostrell. Per acompanyar-vos en una temporada apassionada. De dilluns a divendres de 6 a 1, al Matí de Catalunya Ràdio.

Les notícies Sota la llum de la lluna Amb

Manel Alías. I Agnès Marquès. Catalunya Ràdio.

Els següents minuts passarem per tres escenaris diferents per parlar del dret de vot. Comencem als Estats Units perquè Donald Trump acusa l'esquerra radical de coaccionar i manipular el Tribunal Suprem dels Estats Units, que avui ha rebutjat les mesures cautelars que havia demanat la Casa Blanca per restringir el vot per correu en les pròximes eleccions legislatives al Congrés i al Senat el mes de novembre, les famoses eleccions de mig mandat. Això ens porta cap a Washington.

Oriol Serra, bona nit. Hola, bona nit, Manel. A veure, Trump avui ha quedat allò a gust també, de nou, en un missatge a la seva xarxa social, a True Social, carregant contra el Tribunal Suprem pel president dels Estats Units respectar les decisions judicials. No és una cosa que li vagi gaire, eh, Oriol?

Doncs és exactament això, ni les decisions judicials ni tampoc les decisions que la ciutadania pren a les urnes. Després que el Tribunal Suprem, incluent-hi els vots de 4 dels 6 jutges republicans, hagi frenat la seva intenció de bloquejar el vot per correu de milions de nord-americans, Trump ha escrit un missatge llarguíssim a la seva xarxa social, en aquesta truth social que esmentaves. Un Trump que considera que es tracta d'una nova decisió dolenta dels jutges i acusa un cop més els demòcrates d'estar destruint el país. També assegura que la decisió encara farà més fàcil les trampes electorals dels demòcrates. Aquests ja han respost advertint que els consta que Trump està desviant els esforços de l'FBI en favor del seu relat conspiratori. Charles Schumer és el líder dels demòcrates al Senat. Una font interna del Departament de Seguretat adverteix que el Departament està retirant centenars d'agents federals de les seues funcions per enviar-los a fer tasques inútils i absurdes. L'objectiu és intentar demostrar les tristes feixugues i, des de fa temps, desmuntades teories conspiratòries electorals de Trump. En qualsevol cas, està clar que quan a Trump no li agrada alguna cosa o quan no és del seu gust, aleshores és perquè els altres han fet trampes o perquè es bocan. Són tics de nen malcriat que el president dels Estats Units arrossega encara als 80 anys, tal com consta en alguna de les biografies que s'han escrit sobre ell.

Sí, perquè segurament si les eleccions li van bé, doncs li haurà anat bé, i si no li van bé, dirà que és culpa d'aquest vot per correu, entre altres coses. Això ja ens ho podem imaginar. Per cert, que avui també et volia preguntar, Oriol, per la nova estratègia del Canadà, ara que les negociacions sobre un acord comercial amb els Estats Units estan trencades. Marc Carney, el primer ministre, vol que el seu país es converteixi en un pol inversor internacional, eh? Sí, el Canadà és conscient

del seu potencial i no es vol quedar enrere ni en la cursa tecnològica ni tampoc en la de l'explotació de les anomenades terres estranyes, és a dir, els minerals del valor.

Què és això que sona, Oriol?

Mira, és el so de sis representants nadius dels territoris canadencs. Així és com ha començat aquesta cimera d'inversió canadenca. De fet, ha comptat amb els líders de les sis nacions del Gran Riu i dels Mississaugues. Les primeres nacions canadenques juguen un paper molt important en aquest país, ja que als seus territoris hi ha una gran quantitat de recursos naturals. A més a més, al Canadà, les tribus indígenes compten amb un reconeixement i uns drets molt superiors als que tenen les tribus d'aquí, dels Estats Units. Dit això, Manel, el primer ministre del Canadà ha assegurat que som en un món incert i que el seu país ha de redibuixar el seu futur. A Toronto s'hi han reunit inversors que conjuntament representen un capital de més de 75 milions de milions d'euros. Marc Carni s'ha dirigit a tots ells sense oblidar un factor tan important com és el fet que hi ha una crisi molt forta amb el país veí. I als nostres amics dels Estats Units, permeteu-me dir-vos que sempre serem veïns i el Canadà continuarà sent el soci més important dels Estats Units en molts àmbits clau.

Al cap i a la fi, fins i tot en moments de desacord al llarg de la nostra dilatada història compartida, sempre hem mantingut uns vincles profuns.

La cimera de Toronto arriba en aquesta crisi, en plena crisi arancelària entre els Estats Units i el Canadà, i evidentment això també ha sobrevolat aquesta gran trobada amb molts diners a la ciutat de Toronto.

Gràcies, Oriol, bona nit. Adéu, bona nit. Passem de Washington a Buenos Aires.

Perquè segurament és un dels llocs on més afecta la llei de nets. Recordem que tenim aquesta decisió del Suprem damunt la taula de suspendre cautelarment el dret de vot que es derivava d'aquesta llei que preveu donar la nacionalitat als descendants dels exiliats espanyols. I continua portant cua. Ahir la Junta Electoral Central va acordar que acatarà l'ordre del Suprem i per això ha encarregat diversos informes per a verificar l'exili de les persones que hagin obtingut o estiguin en tràmits d'obtenir la nacionalitat espanyola per aquesta vida. I si ens fixem en l'Argentina, és per això que dèiem, és la que més sol·licituds per obtenir la nacionalitat espanyola està tenint per aquesta via corresponsal a Buenos Aires. Joan Biosca, bona nit. Què tal, Manel? Bona nit. Joan, encara recordem les cues que hi havia al consulat espanyol en les últimes crisis econòmiques a l'Argentina. Ara, per aquest cas de la llei de nets, també n'hi ha, no sé si tan llargues. Mira, físicament les cues Manel,

aquí davant del consulat d'Espanya Buenos Aires, on ens trobem ara mateix, són poques, perquè han après de les circumstàncies anteriors, del 2001, de la crisi del Corralito, del 2008 també, una atraonada migratòria important. D'argentins cap a Espanya, i en aquell moment les cues eren monumentals, amb molta tensió, els argentins buscant una via per fugir del seu país i especialment cap a Espanya i Itàlia. Ara, però, és un sistema diferent, amb cita prèvia, s'atén des de les 8 del matí fins a les 8 del vespre, i no hi ha aquelles aglomeracions que es recorden, però sí molts, molts, molts argentins, milers d'argentins, Han presentat les seves sol·licituds i es calcula que, després de Madrid i Barcelona, Buenos Aires serà la ciutat amb més nacionals espanyols empadronats. O sigui que imagineu-vos l'onada de peticions que hi ha aquí al consulat de Buenos Aires, que ha reforçat la seva estructura burocràtica, per dir-ho d'alguna manera, i hem pogut parlar amb algunes de les persones. Que fins ara feien cua per fer els seus tràmits. Per una banda és una barreja d'emoció pels avis que van fugir en molts casos de la foscor de la guerra civil i del franquisme i volen tenir aquest passaport per una qüestió emocional, però d'altres també el volen tenir com una clau que podrà obrir en algun moment alguna porta. I sobre el vot, ara sentirem alguns testimonis, doncs Manel, et diré que no els importa massa aquesta qüestió del vot.

El voto siempre es importante para cualquier ciudadano, pero bueno, de repente esto es algo transitorio y después se modifica.

Emocionada y un poco, bueno, te llena un poco de nervios y eso porque fue con un abuelo. Él se vino de España y después nunca volvió ni se vio con su familia, así que es un poco como un homenaje a él.

Yo tengo mis abuelos, tuvieron que irse de España, la verdad que es una posibilidad que me parece interesante. Es un tema emocional, sí, sí.

Y yo por ahí me planteo emigrar, para el tiempo que me cede o lo que sea, por ahí termino mi carrera y tengo pensado irme.

En aquests dies, Manel, he estat bussejant entre les xifres i les estadístiques de l'Institut Nacional Espanyol d'Estadística i perquè us feu una idea de la dimensió de la quantitat de nous espanyols amb passaport que poden emergir, només del mes de gener fins al mes d'agost, aquí a l'Argentina ja hi ha hagut 2.000, podríem dir, nous catalans, és a dir, nous espanyols que amb el seu passaport entren a formar part del cens electoral. I per tant haurien de tenir vot de dret a votar, però com que ha quedat en suspens no ho podran fer. S'espera que les nacionalitats espanyoles aquí a l'Argentina augmentin amb una xifra tan gran que, com us deia, convertiran Buenos Aires en una capital important espanyola.

Clar, per acabar, Joan, diries que aquestes persones, perquè moltes parlaven per una qüestió emocional en aquests talls que ens posaves, no sé si aquest passaport és com un pla B per si de cas, és a dir, una via més, no vol dir que necessàriament vulguin venir a viure a Espanya o tampoc ni tan sols que vulguin votar, com deies tu?

La gent gran, que és majoritària, que està tramitant la nacionalitat perquè no ho van poder fer en altres circumstàncies o en altres moments, ho fan per una qüestió emocional, bàsicament. Però els joves són els que ja es plantegen tenir aquest passaport com una clau que pot obrir una porta en el futur i plantejar-se deixar l'Argentina i no anar cap a Espanya, necessàriament, perquè amb el passaport espanyol poden residir a qualsevol país de la Unió Europea. Doncs moltíssimes gràcies, Joan, des de Buenos Aires. Gràcies a vosaltres.

Fins a 200.000 saharauis nascuts sota l'administració espanyola i els seus descendants podrien aspirar a la nacionalitat per carta de naturalesa gràcies a la llei aprovada pel Congrés. Això sí, hauran d'aprovar que van néixer al Sàhara Occidental abans del 29 de setembre del 1977. Podem saludar ara el Mahi Khalil Bugaj, és president de l'associació Joventut Activa Saharaui. Bona nit, buenas noches, el Mahi. De entrada, ¿qué les parece esta decisión, esta medida de poder otorgar la nacionalidad a aquellos nacidos antes del 29 de septiembre del 1977?

Pues de entrada creo que es muy importante porque es un poco también. Memoria, porque retornamos a lo que era el Sáhara Occidental en esa fecha, anterior al 1975, por lo tanto, recordar el origen de este conflicto y de esta historia y de todas las circunstancias que llevaba sufriendo nuestro pueblo durante estos 50 años. Por lo tanto, cuando hablamos de esta ley, hablamos de que el Estado anterior a esta ocupación, es decir, el Estado español. No otorgó la libre autodeterminación a nuestro pueblo y, por lo tanto, lo abandonó en esa fecha, permitiendo otra invasión y otro canalismo que sigue persistiendo en nuestro territorio y en nuestro país. Por lo tanto, creo que se está empezando a hacer un poco de justicia y una amparación. Digamos, un poco, reparo administrativo y desde el punto de vista del derecho de identificación

para nuestra población. ¿Se sabe dónde están residiendo ahora mismo la mayoría de personas que podrían beneficiarse a través de esta medida?

Sí, por supuesto. En cuanto a los datos, los últimos datos que hay, Vicente, actualmente, son lo que nos ha recordado el año pasado. Una sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea que recordó que el 80% de la población del pueblo del Sahara Oriental es una población refugiada. Por lo tanto, la población está en los campamentos de refugiados de Argelia, en la región de Tindus, al suroeste, Y esa es la mayoría de la población porque todo el pueblo se ha sometido a un éxodo o un exilio. Casi en su totalidad, y por lo tanto queda una minoría de saharauis autóctonos en las propias ciudades ocupadas de Sahara Occidental. Y el resto de la población islamayoritaria en este caso sigue siendo refugiada.

¿Estáis recibiendo muchas consultas o preguntas estos días de cómo hacer el trámite, cómo pedir la nacionalidad española?

Sí, por supuesto, porque esa población, además, también durante estos últimos años, sobre todo la población joven, por las circunstancias sociales y económicas, también está percibiendo nuevas realidades migratorias. Por lo tanto, tienen la necesidad de salir de esos campamentos. Recordamos que es un problema. Una zona del desierto con unos recursos absolutamente limitados y, por lo tanto, la gente tiene la necesidad de desplazarse en busca de nuevas alternativas o nuevas, digamos, emigraciones geográficas y demográficas. ¿En tu caso? Sí, en mi caso, yo, por ejemplo, soy un joven que lleva bastante años aquí estudiando España, desde hace más de 16 años, porque empecé. Realizando mis estudios aquí en España. Y durante todos estos años, anterior a esta ley, nuestra situación administrativa es muy peculiar porque somos apátridas. Tenemos una condición de un estatuto que autoriza el derecho internacional que es que no tienes patria, no tienes país, no eres reconocido en ningún sitio. Esa es precisamente la circunstancia en la que llevamos sufriendo durante todos estos años. Por lo tanto, la gente se alegra por esta decisión que les ha otorgado. Mayor derecho administrativo y por lo tanto mejoras en su documentación y sobre todo en su identidad porque su identidad es la saharaui pero para conocerse en el resto del mundo necesita identificarse que. Siendo su documentación no reconocida actualmente en la mayoría de los países del mundo. Claro,

¿a ti te gustaría, supongo, tener un pasaporte saharaui y que fuera reconocido en todas partes? Por ejemplo, en el caso de tu madre, tengo entendido que sí que le afectaría, ¿no?, la ley. Claro, totalmente,

porque la ley se aplicaría hasta la fecha del 75, por lo tanto, todos los saharauis, es decir, nuestros padres y nuestros abuelos, que han nacido en el Sahara Occidental y en ese momento el Sahara Occidental era una provincia del Estado español y por lo tanto era territorio o soberanía del Estado español. Entonces, toda la mayoría de nuestros padres. Obtendrían casi automáticamente esa nacionalidad porque es algo que se les prohibió o se les arrebató injustificadamente porque España además abandona el territorio cuando en ese momento el derecho internacional o la ONU le exigía una libre determinación de la población del Sahara Occidental cosa que no ocurrió realmente y con su abandono además permitió una invasión ilegal y militar que. Con esa opresión, además, el pueblo saharaui no pudo satisfacer su soberanía o su identificación. Soberana o política o social. Por lo tanto.

Digo, el Maggi, nos lo has explicado muy bien y te agradecemos mucho que nos hayas acompañado esta noche aquí en el Catalunya Night. Es el Maggi Halil Bugaj. Muchas gracias y buenas noches. Muchas gracias, muchas gracias a vosotros. Gracias a ti por atendernos. Ahora podemos añadir la voz de Josep Maria Aguirre, que es profesor de Derecho Administrativo de la Universitat de Girona. Buenas noches, Josep Maria. Bona nit. En el cas de. Hem parlat, per exemple, del cas de la llei d'anets argentina i ara dels saharauis. Li volia fer un parell de preguntes al respecte. D'entrada, en el cas de l'Argentina, fins ara teníem entès, no sé si ens perdem en algun lloc o no és així, que passaport volia dir dret a vot directament. No és exactament així o sí?

A priori és així, és a dir, la nacionalitat espanyola, per tant, el passaport, perquè ens entenguem, dona dret, diguem, al sufragi actiu i al sufragi passiu i, per tant, tenen dret, diguem, a poder votar. Certament, aquestes darreres hores, no?, i com a conseqüència d'aquesta interlocutòria dictada per el Tribunal Suprem, ens hem trobat, diguem, en que aquest dret s'ha suspès, diguem, en aplicació d'alguns els suposits de la famosa llei de nets, aquella que permetia nacionalitzar els exiliats durant el franquisme, no? Però fins al dictar aquesta interlocutòria era tal

com explicaves tu. Perquè, en canvi, el cas dels saharauis que discutíem ara, tots aquells que puguin acreditar que compleixen els requisits i que rebin el passaport espanyol, sí que ja queda clar que podran votar directament.

Sí, en el cas de Saharauis falta aprovar la llei, està en tramitació, s'ha aprovat al Congrés, falta la seva aprovació al Senat i si s'escala el retorn al Congrés, però en els termes en què està el text redactat, diguem, serà un procediment relativament més simple. Es tractarà simplement d'acreditar que aquella persona ha nascut en el Sàhara Occidental amb anterioritat al 26 de febrer de l'any 1976 i, per tant, aportant qualsevol document administratiu que acreditin aquest naixement en aquesta data, obtindrà la nacionalitat per naturalesa i els drets que se'n deriven. Per tant, també l'exercici del dret a vot. S'obrirà també, a partir de llavors, la possibilitat que en un període de cinc anys els descendants d'aquests nascuts al Hartz Sàhara també obtinguin aquesta nacionalitat espanyola. En el cas del Sàhara, el procediment que es dibuixa és un procediment molt més senzill. Es tracta simplement d'acreditar el naixement, diguem, En aquel territori, que en aquell moment era colònia espanyola, en el cas de la llei de nets apareixen elements més complexes. Quins són aquests elements? Essencialment, determinar si realment estàvem parlant d'una persona exiliada per rons polítiques, ideològiques, de creença o d'orientació o identitat sexual, que són els supòsits que disposa la llei, o bé simplement en un exiliat econòmic. A priori, els exiliats econòmics no tindrien cobertura en aquesta possibilitat.

Per acabar-li, volíem plantejar una qüestió. Ara sentíem persones a l'Argentina que bàsicament volien el passaport com un pla B. Si passa alguna cosa o si vull marxar, doncs tinc aquesta via més fàcil d'entrar a Espanya o a Europa. En els casos amb els països en què hi ha acord de doble nacionalitat, com és el cas de l'Argentina i d'altres, una persona pot votar a dos països?

És una bona pregunta. De fet, teòricament, el conveni de reciprocitat entre Espanya i Argentina permetria només exercir el dret de vot en un dels dos països. En quin? Doncs en aquell en què s'estigui residint. És cert, però, que en el cas de la legislació espanyola, permet, a dia d'avui, diguem, que un resident a l'Argentina s'incorpori en el sens de residents a l'estranger, al CERA, eh? I a partir d'aquest mecanisme poder votar també Espanya. Per tant, a dia d'avui, malgrat l'existència d'aquest conveni, d'aquesta previsió que mencionava, és perfectament legal votar Argentina i votar Espanya. De fet, el que ha succeït amb aquesta interlocutòria del Tribunal Suprem és que s'han suspès les noves inscripcions en el CERN, en aquest registre. El debat de fons s'ha extralimitat. Un debat que, per cert, únicament queda centrat en aquells argentins que es troben a l'Argentina, perquè si algun d'aquests argentins nacionalitzats, pas argentins o altres ciutadans de Sud-amèrica o de la resta del món que entrin en l'àmbit d'aplicació de la llei de nets, Si el PSOE entra amb el passaport espanyol a l'estat espanyol i s'empadrona en qualsevol municipi espanyol, podrà exercir el dret de vot amb tota naturalitat, perquè ja no estarà inscrit en aquest cens d'estranger, sinó que formarà part del cens ordinari, com qualsevol veí de qualsevol ciutat a l'estat espanyol. Per tant, fixem-nos que la suspensió únicament opera en relació a aquests ciutadans nacionalitzats que segueixin residint en el seu país d'origen.

Doncs és Josep Maria Aguirre, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, que ens ho ha explicat molt i molt clar i molt bé. Moltíssimes gràcies. Una abraçada. Gràcies a vostès. Una abraçada. Fem una pausa per la publicitat i no sé si aquest tema que parlàvem ara el podria resoldre la intel·ligència artificial, però parlarem d'altres qüestions amb Roman Oros, que ja el tenim aquí.

La Nati fa anys que es prepara la jubilació i avui que comença el camí de Sant Jaume també ha preparat els mitjons de la sort amb puntets. Per la Nati, començar la jubilació en bon peu és molt personal i la nostra manera d'entendre la banca també ho és. Per això, gràcies al programa Generació Més, hem construït amb ella un pla de jubilació. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. Informa-te'n a caixabanc.cat. Què en queda avui de l'esperit del primer teatre lliure? Miquel Masfiol recupera la vella Helena,

un dels muntatges fundacionals del lliure estrenat el 1979.

A Tot fent la vella Helena, una jove companyia es pregunta què vol dir avui convertir en una manera de viure el teatre i el lloc de treball en una casa.

Del 22 de setembre al 18 d'octubre a Lliure de Gràcia. Com et dius? Pere Nadria. Quina és la teva experiència com a cuiner? Has estat a alguna escola? Has tingut algun mestre? Això és una altra lliga. Això són dos estrelles Michelin. Arriba la història del restaurant que ho va canviar tot.

Estàs posant a tots al límit. Andreu, tots mal.

Les dones i els dies, amb Montse Virgili.

Les dones i els dies tornem a ser aus nocturnes. Canviem l'horari. Ens podreu sentir a les 11 de la nit. La llum s'apaga, però nosaltres brillem més que mai.

Les dones i els dies, amb Montse Virgili. Ara amb horari nou, de dilluns a divendres, d'11 a 12 de la nit.

Tornen les bobilles de cuixa forta per acabar el dia amb ganes de canviar-lo.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

Catalunya Nu. Vine a buscar-me.

Les notícies sota la llum de la llum.

Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l'aigua. Oi, oi, oi.

Amb Manel Alies i Agnès Marquès. Oi, oi, oi. Balla com una lluna a l'aigua.

5 minuts per arribar a tres quarts de 10. A finals de la temporada passada vam decidir que incorporaríem el Catalunya Nit. Vaja, que li proposaríem al romano Horus. Ho vam fer perquè sabíem, intuíem, ja que la intel·ligència artificial representava una revolució, però no ens imaginàvem fins a quin punt.

El Roman Horus, recordem-ho, és l'únic català o espanyol que forma part d'aquest panel internacional de les Nacions Unides amb 40 científics de tot el món, precisament per investigar, controlar, regular, assessorar tot el que passa amb la intel·ligència artificial. Roman Horus, bona nit. Bona nit, què tal? A veure, de crides a la regulació ja en tenim des de fa temps, però aquests últims dies és veritat que a partir segurament de les paraules d'aquest noi.

Es Jacob Coxon, que es que va fer una alerta, no sé si molt exagerada, dient que abans de la dècada la inteligencia artificial podia acabar amb el món si no es prenien mesures. Urgents. A partir d'aquí hi ha hagut com una cascada de gent molt important que ha demanat regular, posar el fre. El que deia Coxon és que, per exemple, ja hi havia agents de la intel·ligència artificial, ho està dient aquí de fons, ho deia la CNN, que per iniciativa pròpia, per entendre'ns, havien hackejat un tercer, deia, una tercera empresa, companyia, i que a partir d'això, clar, potser un dia decidien organitzar un cap, una taca amb armes bioquímiques o el que fos. Tu com ho veus tot plegat?

Jo veig que estan passant coses molt ràpidament i molt interessant també. El que està succeint és que les empreses que estan desenvolupant els grans models d'intel·ligència artificial estan veient que els models més potents s'escapen al control humà. Literalment, és molt difícil de controlar, són models realment molt intel·ligents, tenen moltíssima capacitat, i clar, si hi ha un incident, diguem, on una sèrie d'intel·ligències artificials, com va passar durant l'estiu, hackegen, es posen d'acord entre elles, creen el seu propi llenguatge, etc., i acaben hackejant una altra empresa, això ningú es vol fer responsable. Clar, el que va passar l'estiu amb aquestes intel·ligències artificials d'OpenAI va ser molt greu, perquè no era l'objectiu d'aquestes intel·ligències artificials hackejar res, els hi va posar un altre objectiu, i elles per si mateixes van començar a raonar i van decidir que el millor que podien fer era hackejar aquesta altra empresa. Clar, això espanta, eh? Efectivament, s'està començant a anar una mica de les mans i ara, doncs, el que estan dient els grans directius de les empreses com Antropico, PNEI, etc., és que, bueno, potser hem d'aturar una mica i començar a entendre com es controla aquest tipus de tecnologia.

Clar, d'entrada, aquest jove, Jacob Coxon, parlava d'agents de la IA. Què són els agents IA? Sí, els agents de la IA, doncs,

són intel·ligències artificials que fan coses. Ara mateix, doncs, bueno, tu tens els grans models de llenguatge, tens el xat GPT, no?, d'OpenAI, tens el Clot, l'agent de Meta ha fet el Lama. Això són intel·ligències artificials que serveixen per parlar amb ells, no? Poden resoldre problemes, pots escriure un poema, et poden fer resums, poden fer totes aquestes coses. Ara bé. Quan vols passar al següent nivell d'intel·ligència artificial, tu el que vols és que la intel·ligència artificial et resolgui problemes, et faci coses, et faci una presentació, et faci un document, et programi. Aquests són els agents. Els agents són com minirobots, per dir-ho així, però no són robots físics, però són programes, intel·ligències que fan coses, no només parlen, sinó que a més a més executen accions. Aleshores, el que va passar a OpenAI és que hi havia molts agents allà, cadascú estava especialitzat en una cosa concreta, i es van posar tots d'acord per hackejar aquesta empresa.

Clar, aquí deies, i ho explicaves molt clarament, que no se'ls havia demanat que fessin això, i ho van fer. Però clar, si ens posem en el pitjor dels escenaris, allò, un ésser molt malvat que controli la intel·ligència artificial, sí que els hi podria demanar expressament que fessin alguna cosa terrible.

Clar, és una eina molt potent, ja ho hem vist, no? Hem de tenir en compte que la intel·ligència artificial sembla que raona, sembla que tal, però no té una capacitat ètica ni moral com tenim els humans. Nosaltres podem decidir que, bueno, hackejar una altra empresa per obtenir el teu objectiu probablement és una cosa que no és moralment correcta, no? Però la intel·ligència artificial no té aquest ímpot, no l'hi hem dit, potser és que l'hi hem de dir, no? La intel·ligència artificial l'únic que sap és que té un problema a resoldre i ha d'utilitzar totes les eines que té a la seva disposició per fer-ho. És com si a tu et diuen que has d'anar a l'habitació del costat i, bueno, doncs el camí més curt és trencar la paret, no? Pues ho fas. Pues això és una mica el que passa amb la IA, no? Clar, és un problema, perquè efectivament, si això cau a les mans de gent que no tingui bones intencions, podria ser una eina, podria sonar-me, directament, podria ser una eina bastant preocupant. Això ja ho vam dir nosaltres a les Nacions Unides, al Panel Independient Científic de les Nacions Unides, de fet, el primer informe que vam. Treure el juliol era una de les principals conclusions que trèiem. Hi ha moltíssimes oportunitats amb intel·ligència artificial, però hi ha riscos. Un dels riscos més grans que hi ha, a part de tot el tema de notícies falses, etcètera, és tot el tema de ciberseguretat. Clar.

Aquesta setmana, per cert, ahir, Salvador Illa, el president de la Generalitat, va anunciar la creació d'un observatori a Catalunya d'intel·ligència artificial. No sé si ja t'han demanat que hi participis. T'han dit alguna cosa? No m'han dit res. Estaria encantat, eh? Bueno. Doncs segur que t'acabarà arribant la proposta, ho veus bé?

Sí, clar, és una iniciativa molt bona i molt necessària, s'han de fer aquest tipus d'observatoris. La intel·ligència artificial, ja ho hem vist, està canviant la societat, és una revolució tecnològica però que a més a més té moltíssim d'impacte social. A totes les capes de la societat. Per exemple, què passa amb el treball, què passa amb l'educació, què passa amb la forma de treballar. Fa falta un observatori que es preocupi quins són els drets dels ciutadans, que els treballadors continuïn tenint els drets, que no perdin treball davant de temes d'intel·ligència artificial, etc. Jo crec que és una iniciativa molt pionera, jo crec que també això s'acabarà contagiant a altres regions necessàriament.

Per acabar et volia posar un anunci, és de OpenAI que ha llançat GPT-6 aquest GPT-6 Astra. Aquí tenim, és l'anunci, veiem a tot de persones davant d'una pantalla amb aquesta GPT-6, que li van demanant coses i van apareixent a la pantalla, les van fent. Es diu que té una capacitat sobrehumana. Això què vol dir?

Bueno, jo crec que lo de sobrehumana està una mica sobredimensionat, també. Jo crec que és una miqueta de marketing de OpenAI. Una mica de raó tenen, perquè, clar, o sigui, una intel·ligència sobrehumana vol dir que, bueno, aquesta intel·ligència no es pot raonar, pot planejar i pot executar tarees molt complexes, no?, amb una solvència molt millor que no pas la dels humans. I això, en particular, ja veiem que està passant en tots els temes que tenen a veure amb el que un humà fa amb un ordinador. Amb el que un humà fa amb un ordinador, en teoria, aquesta intel·ligència artificial és millor, no?, programar, per exemple, resoldre problemes matemàtics. Estem veient molt desenvolupament en el tema de les matemàtiques.

Sí, aquesta setmana hem parlat del problema del mil·lenni. Resolen 88 hores el que portava gent anys i anys treballant. Més de 200 anys.

Més de 200 anys portaven els matemàtics amb aquest problema. És el problema de les equacions Navier-Stokes. És un d'aquests problemes del mil·lenni que tenen premi en matemàtiques i tal. Hi havia moltíssims matemàtics que havien treballat tota la seva vida en aquest tema i la intel·ligència artificial d'OPNI el va solucionar en uns pocs dies. Hi ha hagut molta polèmica, acusacions de plazis i tal, però el que sí que és cert és que, clar, això ja t'està dient que hi ha un canvi a la forma de fer investigació i en matemàtiques molt en particular, els matemàtics estan molt preocupats. Clar, des d'aquest punt de vista, home, sí que podria dir que això és una intel·ligència sobrehumana, no? Però a mi també m'agradaria veure quin és el consum energètic que té aquesta intel·ligència tan sobrehumana. Això potser, segur que no és sobrehumà, no?

Serà sobrenatural, sí. Efectivament. Per la setmana que ve, no, per d'aquí 15 dies, el Roman Horus el tenim cada 15 dies. Et voldré preguntar una altra cosa. Per exemple, ara hem explicat la resolució d'aquest problema matemàtic. Això ho deixo obert per d'aquí 15 dies, però si poséssim la intel·ligència artificial a resoldre les grans causes del planeta, per exemple, trobem una solució al càncer, per dir alguna cosa, la trobaríem o no? Això serà el següent capítol. Perfecte, doncs ho deixem. Gràcies, Roman. Merci.

11 minuts i arribarem a les 11 de la nit. És l'hora màgica, aquella hora en què comencem a mirar en el demà. Mar Güell i Oriol Pujador, bona nit. Bona nit. Marc, de què estarem pendents demà a Catalunya Ràdio?

Doncs mira, de com evoluciona aquesta notícia que explicàvem fa una estona, estan en estat molt crític. Dos treballadors que han resultat ferits aquest vespre mentre feien tasques de manteniment al Mercat Central de Tarragona. Aquests treballadors estaven treballant en la reparació del desguàs on un embussament ha provocat una acumulació de monòxid de carboni. Els bombers han trobat inconscients els dos treballadors que, insistim, han estat molt crítics i a conseqüència d'aquest incident s'ha hagut de desallotjar el recinte i s'ha establert un perímetre de seguretat per precaució.

Doncs Déu-n'hi-do, demà també pendents del temporal d'una nova alerta de pluja intensa. Oriol.

S'ha activat, de fet, el Pla i Nuncat, un episodi que afectarà principalment Catalunya Central, comarques de Girona i litoral i prelitoral central. Registres que poden superar els 40 litres en menys de mitja hora, tot i que les condicions meteorològiques són molt semblants a les de la setmana passada, no es preveu que hi hagi tanta intensitat i per això, de moment, no s'han aplicat mesures. Joan Ramon Cabello, subdirector de Protecció Civil.

En quant a característiques meteorològiques sembla ser que sí, pel que ens diu el Meteocat. De tota manera, la intensitat esperada de moment, aleshores, en aquell episodi últim sí que teníem avisos de 5 sobre 6. En aquest cas, l'avís màxim de perill

que tenim ara mateix és de 4 sobre 6. Diguem de moment perquè tal com ja va passar la setmana passada es farà una reunió de seguiment al matí perquè en aquesta qüestió de la meteorologia ja sabeu que la cosa canvia d'un moment a l'altre. Es farà una reunió del comitè tècnic per determinar si finalment s'ha d'aplicar o no alguna mesura.

Molt bé, doncs al nit explicarem què és el que ha passat, si és considerable. Abans s'hi hauran posat els companys del Matí de Catalunya Ràdio.

Sí, que explicaran totes aquestes notícies de les quals estem pendents, però també l'anàlisi de temes que hem tractat avui, com la inflació, i sentirem demà una veu que sentim poques vegades. Si et sembla, ho podem preguntar al subdirector del Matí de Catalunya Ràdio. Major Roger, bona nit. Bona nit, què tal? Molt bé, i vosaltres, tot a punt pel Matí de Demà. Sí, de moment sí,

i com et vaig dir ahir, si la matinada no ens ho canvia. Això sempre, sempre ben pendents. Sí, sí, sí. Demà parlarem d'una cosa que crec que ho notem tots, que és la inflació i el preu de les coses. Que bàsicament la inflació, sempre diem la inflació, que és que vas al súper, que vas a posar benzina, que vas a qualsevol lloc i dius, ostres, tot està més car cada dia. En parlarem amb Santiago Niño Becerra, que ja saps que és el nostre economista de capitalitat, una mica perquè ens expliqui sobretot cap on anem ja sabem que tot està molt car però el tema és, amb totes aquestes incerteses mundials, la intel·ligència artificial que, escolta, de moment ningú ha deixat de fer serveis al GPT però les borses trontollen amb tots els riscos geopolítics amb tot el que està passant fins quan hauran estar empujant els preus, o si sempre estarem així per tant, crec que serà un bon moment A veure si trobeu respostes demà. Sí, sí, no que quedem així en el problema de les coses, tot i que el professor Becerra seria capaç de fer-ho. Després parlarem amb José Montilla, l'expresident de la Generalitat, que ho veurem demà al matí. Una mica també perquè ens analitzi aquest moment polític a dos anys de legislatura, després de la conferència del president. Una mica, perquè ens faci una foto una mica elevada de la situació, no? Totes aquestes crisis dels serveis socials, educació, els metges també estan, estan en, bueno, faran begaviat. Ell que va basar la seva presidència tant en els serveis públics, sempre deia, més metges, més mestres, Més hospitals, doncs, que ens il·lustri una mica de com veu aquesta situació actual, l'ascens a l'extrema dreta. Montella és una persona que s'ha dedicat bastant a pensar en el país i serà interessant sentir-lo demà. I després, Marc, et faig una pregunta. Amb tota aquesta situació, a tu no t'agradaria deixar-ho tot i anar a viure a la muntanya? Home, ja et dic jo que algun dia segur que sí.

Algun dia, però no te'ls costaria. Sí, home, costaria, però ens hi adaptaríem segur.

Què faries a aquesta hora de la nit sense tocar-me, per exemple? Mira, demà tindrem el Bernat de les Muntanyes, que és un noi que viu a la muntanya, viu en una masia i es dedica a explicar per TikTok com estarà construint i com és la seva vida apartat de tot, que, escolta'm, a mig d'aquest soroll ens va molt bé sentir-lo. I estrenem secció amb la Betlin Segura, que és biòloga i divulgadora científica sobre animals. Intentarà convèncer Ricard Ostrell per què el bon animal a vegades és millor que l'humà. Acabarem amb tele i sèries, que tenim el Javier Coronas, l'humorista, i farem el dia complet, que demà és dimecres i anirem avançant la setmana.

Doncs tot això demà a partir de les 6 al matí de Catalunya Ràdio amb en Ricard Ostrell.

Maiol, gràcies, bona nit. Vinga, bona nit, que vagi bé.

I a aquesta hora sempre ens agrada trucar a un dels diaris que s'imprimeixen i que fixaran les notícies que hi ha ara, són les que veurem demà a les portades. Avui truquem a Jordi Cortada, que és el subdirector del diari Ara. Jordi, bona nit. Hola, bona nit. Com heu encarat la portada, Jordi?

Doncs mira, obrim la portada amb tensions geopolítiques, amb el titular d'inquietud europea per l'amenaça russa a l'est. I és arran dels últims incidents que s'han produït. En el subtítol destaquem que casses de l'OTAN han abatut un altre dron a l'espai aèri de Lituània llançat des de Bielorússia. I recordem també que en les últimes hores també una fregata russa ha disparat bengales contra un helicòpter danès. Aquestes incursions als països bàltics i als atacs de guerra híbrida han posat en guàrdia la Unió Europea. També, deixa'm dir, m'agradaria destacar de la portada el Premi Nacional de Poesia atorgat a Sebastià Alzamora, escriptor i articulista de Lara, amb motiu del seu setè poemari, Sala Augusta, seguit de Llengua Materna.

És veritat, és veritat que també el podem llegir a Lara, certament. Exacte, escriptor de la casa. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Jordi. Que vagi bé. Bona nit. Perfecte, bona nit. Demà us llegim. I, per cert, notícia d'última hora, estàvem pendent de l'estat d'aquests dos treballadors que havíem dit han estat crítics, que havien resultat ferits aquest vespre mentre feien tasques de manteniment al Mercat Central de Tarragona. L'última hora és que un d'ells ha mort. Per tant, aquest ja és un balanç tràgic d'aquest accident d'última hora. 4 minuts per arribar a les 11.

Des d'un quart de deu que estem explicant notícies, són moltes coses que de vegades queden desendreçades, se les emporta el vent, de vegades no, però ens ajuda sempre a tenir algú per tancar el programa, que hi posi una mica de reflexió i d'ordre, i tenim el luxe avui de saludar una vegada més, per segona vegada ja aquesta temporada, l'Anna Bosch, periodista de televisió espanyola durant molts anys. Bona nit, Anna. Bona nit. Hola, bona nit i bona hora a tothom. Bona nit i bona hora. Com ho veus, això? Quines reflexions et vénen al cap després de tot el que estem explicant?

Doncs és que m'heu atrapat en aquesta segona hora, perquè és clar, heu obert un meló que és un meló molt, molt complex, i no només molt complex aquí, a Catalunya, a Espanya, sinó que és molt complex a tots els països que jo conec, que és el del dret a vots, la llei electoral, qui té dret a votar, en quines circumstàncies, i per un cantó tenim. Existe molta enginyeria electoral, començant per la definició, el disseny de les circunscripcions, el redisseny de les circunscripcions electorals, les lleis electorals que no són iguals a tots els països, els requisits perquè puguis finalment posar el vot. I després es pot encetar, o jo crec que ho ha encetat mínimament, un debat que és polític però que també té molt de filosòfic, que és el de la nacionalitat, el de la identitat. Tu saps perfectament que hi ha països, Manel, tu ho saps per Rússia, que hi ha països on ciutadania no és el mateix que nacionalitat. Tu pots haver nascut haver crescut a Rússia, ser ciutadà de ple dret rus, però que com a nacionalitat se't reconegui, o sigui, constis com a nacionalitat ucranès, per exemple. Llavors, hi ha països on no és el mateix, i després, i la nacionalitat ha d'implicar el vot, que és la polèmica actual, la polèmica calenta, i després. També el tema que un passaport al capdavall és un estri administratiu. I ho deia el corresponsal a Buenos Aires i ho deien algunes de

les persones que entrevistava a Buenos Aires. Com a estri administratiu al capdavall, un passaport és una cosa que t'obre portes. T'obre portes, en aquest cas, a la Unió Europea, i aquí hi ha un tema apassionant, per exemple. Quants argentins, algú és capaç de dir quants argentins hi ha a Catalunya i sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona? Perquè és clar, administrativament, molts d'ells estan registrats com a espanyols. O com a italians, i per tant vull dir-te, i ja que dic això és la importància, jo per exemple tinc amics argentins, tinc amics mexicans, que han aconseguit i que han lluitat per tenir administrativament el passaport espanyol, el passaport italià, o el polonès o el lituà, perquè això els permet moure's per la Unió Europea. I crec que en guany que es compleixen 40 anys de l'ingrés, de l'entrada de l'estat espanyol a la llavors comunitat europea, avui a Unió Europea, hauria de servir també per adonar-nos, quan sempre estem criticant la Unió Europea, que hi ha molta gent que aconseguir aquest passaport és realment una meta.