Catalunya nit, de 22 a 23 h - 22/09/2026

Tot les 10, ets el Catalunya Nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

El Premi Ondas de l'any passat al millor documental o sèrie documental de televisió va ser per al Minuto Heroico, que retratava el calvari que van patir moltes dones a l'Opus Dei. Va ser una feina dirigida per la periodista Mònica Terribas. Doncs divendres hi torna. Estrena el que podem considerar una segona part. Ara els protagonistes són homes que també van patir molt en aquest paraigües de l'Opus Dei. De seguida tindrem aquí amb nosaltres al Catalunya Nit la Mònica Terribas.

I a continuació escoltarem la nostra economista, la Mar Raguant. Cada 15 dies ens comenta algun concepte del món econòmic i tot seguit el relaciona amb alguna notícia de l'actualitat. Doncs bé, aquesta setmana ens parlarà d'externalitats i de l'ampliació de l'aeroport del Prat. No patiu, que aquí es tracta d'entendre-ho un cop s'hi posi ella. I de seguida la tindrem amb nosaltres. Abans de tancar edició, espiarem quina portada preparen demà a la redacció del diari Ara, Ara mateix, i tancarà el Catalunya Nit el Christian Segurà. Doncs som-hi, fins a les 11. Notícies sota la llum de la lluna.

Catalunya NIT. Catalunya Ràdio.

Però d'entrada, escoltem les veus que han marcat fins ara aquest 22 de setembre. És una selecció amb el segell del Marc Güell.

Hi ha hagut una caiguda d'un falsostre sobre la línia PH i, per tant, de seguida el que hem fet ha sigut tancar l'estació, aturar la circulació dels trens, avisar bomberos, policia i SEM que facin les actuacions pertinents.

S'arribarà a un acord amb l'Iran o bé aniquilo la República Islàmica

ràpidament sense donar-li mai l'oportunitat de tornar a matar i destruir persones i països. Però crec que arribarem a un acord just després de les eleccions.

Per primera vegada hi ha una desautorització absoluta del Tribunal Constitucional cap a tots aquells jutges que han preferit fer política. Jo fins que no vegi el president passejant pels

carrers i els paisatges de Catalunya, no diré, ara sí que ja s'ha aplicat totalment, no?

Confiamos en que un jurado ecuánime hará justicia y en este caso hacer justicia es declarar a Begoña Gómez inocente.

Es que a lo mejor el gobierno preferiría un juzgado en el que estuviese de magistrados Robles, Marlaska, que juzguen ellos, que esos sí que son realmente imparciales. No les va bien nada.

L'ampliació de la Unió Europea és una cosa i el debat sobre les llengües n'és una altra. No s'haurien de barrejar els dos temes.

Això no ha de bloquejar ni retardar la desier de nous països. Demanaria una mica més d'esperit europeu.

Podem ser la primera comunitat autònoma d'Espanya que disposi d'un model propi de benestar digital de la infància i de l'adolescència. Prohibir els mòbils a l'educació obligatòria i l'ús de la intel·ligència artificial a les escoles fins als 14.

Derivar el debat cap aquí el que pretén és, d'una banda, dilatar els terminis, desactivar el conflicte i diluir la veu dels treballadors i de les treballadores i especialment d'usted com a sindicat majoritari que hem estat encapçalant els últims dos anys amb les mobilitzacions.

Que en cap cas es tractava ni d'una acció encoberta ni d'una acció d'infiltració. Es tractava d'una acció relacionada amb les funcions per poder garantir el manteniment de l'ordre públic i la seguretat ciutadana. És una acció policial mal planificada i mal executada, però no s'ha fet amb la intenció de vulnerar can drets.

En aquesta voluntat i aquesta ambició de ser un pol digital al sud d'Europa i fer-ho des d'un ús actiu i responsable. La Generalitat i Catalunya en el seu conjunt té un paper de lideratge clau. Ara mateix nosaltres estem veient projectes on la intel·ligència artificial ajudarà a tenir casos clínics amb més ordre o fins i tot

ser més predictius. Això és un valor segur? No, però ens ajudarà moltíssim. Jo prefereixo veure-ho com un prisma que ajudarà a la població i després, òbviament, ja veurem si es pot regular o no en algun moment l'ús d'aquestes coses.

No ens oposem als centres de dades per se. El que ens oposem és que el Govern de la Generalitat estigui fent una planificació de desplegament de 26 megacentres de dades quan sabem que és un sector que té una opacitat increïble.

Nosaltres el que hem demanat és que per acabar la sala de família aquest edifici no pot estar perquè no ens permet acabar. Nosaltres la solució que proposem, nosaltres tenim un lloc, un espai a l'ahir del costat on aquest edifici perfectament es pot traslladar i nosaltres finalitzar.

Catalunya Nit.

10 i pràcticament 7 minuts, Damià Aguilar, bona nit. Bona nit, Manel. El Barça, actual campió de la Champions de Futbol, debuta demà a la competició 2026-2027 i serà, evidentment, també a l'antena de Catalunya Ràdio. Sí, és un partit a les 9 del vespre, la TDG començarà a dos quarts, és un Barça-París, el tècnic Pere Romeu diu que són favorites.

No sé si hem sigut favorites o no, però el que hem fet és preparar-nos per guanyar i aquesta temporada ho tornem a fer. Així que aquest és el missatge que jo crec que s'hauria de traslladar.

També ha dit Pere Romeu que aquest any amb la diáspora coneixerem moltes jugadores o joves que fins ara no havien tingut tants minuts. Demà podria tornar Irene Paredes, son dubte Kika Nazaret i Vicky López i no es preveu que jugui la Itana. Al tot costat ha entrevistat la portera Catacoll, que entén que l'agradaria aposti per tornar a guanyar. Sí, per què no?

Això vol dir que confien en nosaltres, no? I crec que és molt important que l'afició confiï en nosaltres. Nosaltres confiem en nosaltres mateixes, crec que també és molt important. Sabem on volem jugar aquella final i això és l'ambició d'aquest equip.

La mallorquina ha exposat quin creu que serà el podi per la pilota d'or femenina.

Escolteu bé. Patry, Caguanyés, crec que Pajot havia de fer un any increïble l'any passat, també la Ficaría i Alexia Botella. Aquests serien tres jugadores que.

Ella diu Patry, després no s'entén bé Pajor. I després diu Alexia. Per tant, que quedi clar que ella diu que el podi seria Patrick Ijarró, Pajor i Alexia. I avui ja tenim cinc partits de la fase Lliga de la Champions femenina. Definitius, Bayern de Múnich 2, Manchester City 2, Inter 1, Haken 0. Aquest és un equip de Suècia. I en joc, que diria que sí, ha començat les segones parts. Arsenal 0, Kiu 0. Aquest és un equip de Dinamarca. Juventus 0, Benfica 1 i Real Madrid 1, Paris Saint-Germain 0. També acaba de començar la segona part. Pel que fa al Barça masculí, si a l'entrenament d'avui haguéssim volgut fer partit de futbol, no és que no haguéssim pogut fer 11 contra 11, ni 11 contra 0. No, hauríem fet un mig camp d'un futbol 7, que eren 7 avui, no? I a més a més un dels jugadors era del filial, pel tema de les seleccions. Queden 7 del primer equip amb un del filial, 6 més un. Sí, més els lesionats, que si vols també podrien animar una mica. Un dels 17 desplaçats blaugrana és l'Amin Yamal, que ha concedit una entrevista al diari L'Equip per parlar de què?

De la pilota d'or. Bueno, yo creo que al final el Balón de Oro, como dice, es el premio al mejor jugador del año, al jugador diferente, al que disfrutas viéndole jugar. Ver un partido solo por él, yo creo que es el jugador ese diferente. No tiene que ver con los goles que marque ni con nada más, solo.

La Mint gairebé parla en tercera persona. Sense esmentar-se, la Mint diu, aquest jugador soc jo. Qui sí que s'atreveix és el madridista Mbappé a Ràdio França Internacional.

Bé, jo crec que he fet un molt bon any, una gran temporada a nivell individual, per això crec que mereixo la pilota d'or. A més a més, he estat el màxim golejador en totes les competicions importants.

Clar, l'Amin ja va dir amb Valdano que la mereixia ell. Podria ser que no la guanyés un dels dos o què? No, està entre aquests dos. Jo crec que sí. El que seria molt fort que ara algú els avancés per l'esquerra. Ves a saber, ves a saber. Bé, mentrestant, al Reial Madrid es mola la màquina dels comunicats acusadors. Sí, perquè són mals temps per ficar-se amb el Reial Madrid, perquè és que contraatacen amb tot. Avui li ha tocat el sempre polèmic Javier Tebas. El president de la Lliga de Futbol Professional ha dit. Referint-se a les crítiques del Madrid als àrbitres, que ningú no té cap dret a rebre un arbitratge a la carta. Doncs la màquina de fer comunicats de la Casa Blanca, potser li podrien dir a partir d'ara la IA Blanca, ha picat de seguida un text en què li diu que la Lliga de Futbol Professional es mereix un dirigent neutral i al servei dels clubs. Després Tebas ha contestat, però ja m'avorreix. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. I després d'haver descobert el veritable Mourinho, diumenge passat, el portugués ha estat l'únic entrenador de primera o segona que ha fallat a la trobada anual amb la Federació Espanyola. No hi ha anat. I jo em pregunto, por què, no? Al tècnic de l'Espanyol, Manolo González, li han demanat i ha estat hàbil per no ficar-s'hi.

Bueno, al final supongo que cada uno tiene sus compromisos

y todos los que pueden vienen y ya están. Clar, Manolo, pobret, cada cop que l'equip d'aquest any no vagi bé li caurà de tot, per tant, ha fet bé no ficant-se.

El tècnic blanquiblau, per cert, ha donat 6 dies de festa als jugadors i no tornaran als entrenaments fins dilluns vinent dia 28 de setembre. Aviam si els canvia una mica la dinàmica. L'Espanyola ha de jugar una mistosa el 2 d'octubre contra l'Ipswich

Town al RCDE Stadium, un duel que serà a porta tancada.

I per acabar, ahir vam parlar aquí amb Toni Padilla d'ella, i avui l'ha tingut al tot costa, és Daniela Guillén, la nova campiona del món de motocross. Sí. Bé, de fet, ahir parlàvem de tots els campions, no? Sí, exacte. De fet, si Marc Márquez guanya el títol aquest any a MotoGP, seran vuit campions del món catalans de les motos. En una temporada. En una temporada. Està bé, eh? És impressionant, ostres. Està xulo, està xulo. Sí, sí. La Daniela ha aterrat aquesta tarda al Prat, provinent d'Austràlia, i ens ha avançat que no sap si repetirà l'any que ve, perquè sent la crida dels Estats Units.

Quan ja comences a guanyar un, vols més, perquè al final entrenes per guanyar. No tinc res firmat amb ningú ni res. Aquest any he fet una cursa als Estats Units i la veritat és que ahir al campionat m'ha impressionat molt de com valoren les noies i com és tot allò. Jo crec que si tinc l'oportunitat, no ho sé, però possiblement ja és l'opció de poder marxar cap allà.

Doncs a prop dels Estats Units, el Canadà-Montreal, si més no, més a prop que nosaltres, les catalanes Paula Blas i Mireia Benito han finalitzat sisenes en la contrarrellotge mixta del Mundial de Ciclisme. I acabo amb una prèvia, perquè demà es disputen arreus els finals de bàsquet de la Lliga Catalana Femenina i la Lliga Catalana Femenina Challenge. A les 6, final de la Challenge entre el Juventut de Badalona i el Lima Horta, Barcelona, i demà, a dos quarts de nou, la final absoluta entre l'Espar Unigirona i el Terri Baseu. Molt bé, doncs moltes gràcies, Damià. Fins demà. Fem una pausa per la publicitat i a la tornada entrevistem Mònica Terribas, que no ve sola.

La Nati fa anys que es prepara la jubilació i avui que comença el camí de Sant Jaume també ha preparat els mitjons de la sort amb puntets. Per la Nati, començar la jubilació amb bon peu és molt personal i la nostra manera d'entendre la banca també ho és. Per això, gràcies al programa Generació Més, hem construït amb ella un pla de jubilació. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. Informa-te'n a caixabanc.cat. Si vols vendre el teu habitatge, pensa en Grant. A Apialia,

més de 300 agències col·laboren per vendre la teva propietat més ràpid i al millor preu.

Més difusió, més compradors, més seguretat en tot el procés.

Perquè vendre bé no és qüestió de sort, sinó d'un mètode d'èxit provat.

Busca la teva agència immobiliària Apialia més propera.

Apialia, la força de vendre junts. Fer-se gran és adonar-te que el teu cos canvia. És assumir responsabilitats. Fer-se gran és buscar nous reptes. És ser més lliure. És ser més tu. I és evolucionar com Ato, que des del 1970 ha ajudat els catalans i les catalanes a fer-se grans. Ato, la llet que ens ha fet grans.

Catalunya Ràdio. Som Trescat.

Som Trescat.

Catalunya nit. Notícies sota la llum de la lluna. Amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Catalunya Ràdio.

Un quart de deu. El Premi Ondas, el millor documental o sèrie documental de l'any passat, va ser per al Minuto Heroico, que retratava el que van patir moltes dones a l'Opus Dei. Va ser una feina dirigida per la periodista Mònica Terribas. Divendres hi torna. Arriba a HBO Max la continuació d'aquella tasca. Tres capítols més sota el títol, ara, del Buen Espíritu. Ara, els protagonistes són els homes. D'entrada, atins això.

Es muy difícil entender cómo los que fuimos del Opus Dei estuvimos allí. Me presionaron en el momento de mayor vulnerabilidad. A los seis meses de haber pedido admisión ya tenía silencio, disciplina, me bañaba con agua fría.

Entonces ahí ya empieza el acoso y derribo. Se plantea una visión enfermiza de la sexualidad. A un niño no se le abusa, no solo sexualmente, espiritualmente.

Que tenéis la culpa las mujeres, ¿eh? La felicidad depende de vosotras.

Veías a las que venían a servir la mesa. Pero no les podías decir gracias, nada, o sea, era como si no existieran.

Si ella me regarde maintenant, yo te agradezco. Y perdón.

No importa si te estás pudriendo por dentro, ya tienes que siempre sonreír, eso es el buen espíritu. Éramos los que mandábamos,

los que teníamos el peso del Opus Dei en las espaldas.

Dábamos el dinero completo.

No les parece demasiado para nuestro señor y demasiado poco para ellos.

Creo que todavía hay muchas, muchas personas que esperan que el Vaticano y el Papa hagan algo. Lo que hacen también es desestabilizarte.

Tuve un intento de suicidio. Yo me quería morir realmente. Perdón.

I believe God wanted me to join and I believe God wanted me to leave. Me hice dos maletas y me he despedido de todos.

Mónica, t'arribes. Bona nit i felicitats. Molt bona nit, moltes gràcies.

És només un minut i mig de tràiler i aquí ja podríem parlar sis o set hores, perquè són tres capítols amb molta informació molt interessant, aquí condensat en un minut i mig ja m'agafaria a molts llocs.

És molt difícil fer un trailer, eh? I l'han fet HBO, i els felicito, perquè també van fer el del Minuteroico, i és molt difícil, perquè. En saben, en saben. En saben, perquè t'asseguro que a mi em costa, perquè em costa destriar les denúncies, l'acumulació de denúncies que hi ha en El Buen Espíritu, condensades en un trailer, que evidentment després es desenvolupa molt més a dins dels tres episodis, que es penjaran tots tres divendres, per qui s'ho vulgui fer en plan marató, però realment el tràiler et deixa molt trist.

Jo crec que sí, el tràiler et deixa trist i els tres capítols Déu-n'hi-do, tot i que tenen un final que vol ser optimista, no entraré gaire ara, però, en fi, d'entrada, explica'ns el títol. Què és el Buen Espíritu?

Mira, el Buen Espíritu, dins de l'opus d'ahir, vol dir fer el que et diuen els directors. Vol dir, si un director espiritual et diu estudia pedagogia i no psicologia, estudies pedagogia. Si un director espiritual et diu, convé que vagis a Polònia, vés-hi. El buen espíritu es tastar a favor de l'opus Dei quan fas la fidelitat. Vol dir donar tot el teu sou íntegre i no fer massa preguntes, perquè la qüestió dels diners que s'explica, com tu saps bé, doncs et pots acabar trobant, com es troba l'Antonio, sent el propietari d'accions que no sabia ni que tenia, no? El buen espíritu és estar somrient quan, com diu ara Enrique Mackenzie, estàs roto por dentro, no?, O quan estàs destrossat has de fer veure que no ho estàs, no? I això és el buen espíritu. I quan tu no fas tot això és de mal espíritu. I quan et diuen que és de mal espíritu vol dir que va contra l'esperit de l'obra. A mi una persona propera a l'Opus Dei em va dir "Mònica, és que no és en tres l'esperit de l'obra". Aleshores, si l'esperit de l'obra és el patiment que jo he vist en tanta gent, l'esperit de l'obra no és cristià.

Clar, aquí en el tràiler deia una persona que després en el capítol, quan el veus, s'explica una mica més, però diu, és molt difícil entendre. Per què vam acabar aquí dintre? El que s'ha de dir és que recolliu els testimonis de 14 homes que són homes que un és filòsof, l'altre és científic, escriptors. Economistes, sí, sí, pedagogs. Gent que té el cap ben amoblat per entendre'ns. Que elles també el tenien, eh? Exacte, exacte.

Però que en aquest cas. Com els captaven? Com que l'estructura de l'Opus Dei és molt masclista, com ho era en el seu dia la realitat que va viure Escribà de Balaguer, perquè Escribà de Balaguer va aconseguir que uns quants estudiants es reunissin i després a partir d'aquí va néixer l'Opus i les dones es van incorporar quan algú havia de rentar-los la roba i penjar, fruit de l'època també, però és veritat que els capten perquè hi ha tot un procés pel qual et fan sentir que tu estàs cridat a ser. Important. En el poder, en les institucions, els més, ocupareu els llocs més alts, no? I aquesta predestinació és el que fa que ells, des de petits, quan a través de les escoles i després dels clubs i després de les moltes activitats que fa l'Opus Dei, acaben sentint que són els escollits, no? I això fa que la pressió sobre ell sigui realment molt forta i quan estan fotuts els costa molt deixar-ho. Perquè d'alguna manera, com diu un d'ells, jo preferia pegar-me tres tiros antes de dejar la obra, no? Que això em sembla que ho diu l'Enrique, no? Això és terrible. O sigui, estan destrossats i pensen en el suïcidi. O el Bruno Devos, que té una frase per mi que és de les que fa més mal, que és quan diu, jo estava tan destrossat que m'hagués suïcidat, però la meva mare era viva, i aleshores diu, i vaig decidir posposar el meu suïcidi a que la meva mare no hi fos. Clar, això no pot estar passant, saps què vull dir? Són persones que no tenen, o sigui, els que tenen edat, el que té 96 anys, que potser ens està escoltant en Ramon Rosal, que és un sacerdot magnífic que va conèixer un opus dei segurament. Molt més progressista que el que va venir després, perquè és el d'inicial, inicial va conèixer escribir i tot, o Fader Blat, val, entendries per l'època, però per favor, que estem parlant de gent que quan els veus en pantalla tenen 40, 30 anys, 35, no, estem parlant de fa molts anys.

Sí, sí, i un patró que es va repetint amb tots ells, que són 14, repeteixo, de nacionalitats diferents, contextos diferents, entorns diferents, és. Et capten per entrar-hi, el pitar, el demanar, jo vull estar aquí dintre, un moment com d'eufòria, que bé que estic aquí, vull ser-hi, cada cop vull ser millor, i després una crisi per la pressió psicològica, econòmica i de tots tipus, fins a pensar en la mort.

I perquè et sents malament si no fas tot allò que et diuen i comences a fer coses que tu creus que no has de fer. Per exemple, hi ha una part de la denúncia important del Buen Espíritu sense fer espòilers, que és com es manega la informació personal de la gent, no?, Aleshores això que ho hem recreat a través dels actors magnífics que ens han ajudat a explicar el Buen Espíritu és terrible, no? Perquè tu estàs escrivint la vida d'un altre per enviar un informe que arribarà potser a la prelatura, potser evidentment a la delegació i després cap amunt. Hi ha vides, hi ha informes i ells no sé què han fet amb aquests informes, però és evident. Que algú els escrivia, algú els enviava i algú els portava perquè els protagonistes expliquen que ho han fet ells. No parlen d'oïdes, no, no, els portaven ells. Per tant, no ens ho ha explicat ningú més que els mateixos que ho han exercit, no? I aleshores això és complicat, és complicat de justificar des d'un punt de vista d'una organització cristiana, no?

Falten set minuts per arribar a dos quarts de deu. A dos quarts d'onze estem conversant amb Mònica Terribas, que és guionista, directora i productora executiva, una de les productores d'aquesta sèrie documental del Buen Espíritu. Ja ha dit abans que no venia sola. Una de les qualitats que tenia ja, no sé si dir-ne primera part, primera temporada o. El minuto heroico que les protagonistes eren les dones és que hi ha una tècnica en els documentals que és comuna, que és recrear el que s'explica amb actors. Aquí, però, hi ha un pas més, que és original, i és que hi ha el protagonista real i l'actor en la mateixa escena, i això ho recull també el documental en una mena de metallenguatge, on el mateix protagonista real de la història dirigeix els actors. I aquí en tenim un, Guillem Balart. Bona nit. Bona nit, què tal? A veure, d'entrada, no sé si tu ja has fet moltes coses com a actor, però no sé si havies tingut mai allò, el personatge parlant amb tu de com s'ha de fer una escena, no?

No, no, això realment, ja quan la Mònica m'ho va explicar, jo havia vist el Buen Espíritu i havia vist aquest doble joc de veure. De les actrius. De les actrius. Bueno, l'actriu, vaja, la Clàudia. Sí, en aquest cas era la Clàudia només, però em va semblar. Ja des del primer minut vaig dir, jo això vull fer-ho perquè és que, per una banda, saber la realitat d'aquests homes i tot plegat. I per l'altra, doncs, per aquesta part de jugar amb aquesta ficció des d'aquest lloc, de realment veure l'altra persona i conèixer des de lo més íntim i estar

allà i quasi bé ens dirigien ells, això ho fèiem així, això era això, i com ells reconectaven amb les seves vivències, no?

I intentant recrear allò el més fidels possible. Jo vull posar en valor la feina, tant en el minuterico de la Laura Cisteró i del director de fotografia, Xavier Capelles, perquè va ser la Laura que va dir que vinguin a les recreacions. I ara en aquesta segona part, en el Buen Espíritu, ha dirigit les recreacions amb Pere Sala, i també el D.O.P. també és amb Biel Capellas, com ells, els actors, amb els protagonistes al costat, Jo recordo una escena que el Guillem està escrivint la carta oferint-se per ser sacerdot, quan encara és numerari, oferint-se per ser sacerdot, i té a sobre, banda i banda, el Federico i l'Enrique G. de la G, dient-li exactament, eh, Guillem,

el que havien de escriure. Sí, sí, la norma absoluta, no? No, no, és que no diria padre, sinó senyor tal, o la despedida mai seria d'aquesta manera, sinó tots els codis absolutament marcats, no? Era molt fort.

Això suposo que per un actor és un luxe, perquè tens la persona que t'està dient exactament això hauria de ser així perquè sigui creïble, però no sé si impressiona també tenir-los allà, no? Molt, molt. Això va ser algo molt impactant, que a mi encara ara recordo moments forts. Impactats per ells també que s'emocionen veient-se, perquè és que jo era així, o jo això, clar,

m'ho has tornat a fer reviure, no? El Guillem és numerari, és el nen numerari, juntament amb el Joel Busquet, que és el nen numerari, que es fa gran, i un dia li diuen que ha d'anar a Roma. Llavors, el Guillem fa la transició entre un numerari i un sacerdot de l'Opus Dei, que és un rol molt difícil, perquè en tot això no hi ha diàlegs, només hi ha les. Bueno, no farem espòilers, no hi ha diàlegs. I aleshores, clar, parlen amb els ulls i amb l'expressió, no? I la transformació emocional dels personatges és el que acompanya el relat d'ells, no? No és gens fàcil.

No, no, perquè els veus com van envellint d'alguna manera, però també envellint psicològicament, no? Cada vegada és un personatge més castigat que suposo que és el que patien ells. Tu coneixies el que passava a l'Opus Dei abans d'entrar en aquesta sèrie? Perquè tinc la sensació que tots hem sentit parlar de l'Opus Dei i pocs ens imaginàvem el que passa a dintre de l'Opus Dei.

Sí, sí, jo el que poc sabia era. La meva mare havia anat

a una escola de l'Opus Dei, a la Vall. Sí, la Vall és a Vellaterra. A Vellaterra. Llavors, típic d'això, no? Quan era petita m'enviaven cartes a casa que les dones han d'anar vestides així, no sé què, hem de comportar-nos de tal manera.

Hi havia com. Però jo no coneixia molt què hi havia darrere de l'Opus Dei, però sí que evidentment havia escoltat això en una secta amb moltíssim poder, però bueno, tenen escoles, que hi ha com una cosa

que ningú d'alguna manera posa fil a l'agulla en

el que està passant a l'Opus, jo no ho sabia. I per això trobo que el treball de la Mònica periodísticament parlant és.

Sí, la Mónica ja té doctorat, però crec que n'has fet un altre, eh? Tu n'has fet un altre, perquè amb aquestes dues immersions això ha sigut molt fort.

Sí, ara el Guillem parlava de la vall, jo recordo, vaig anar fins i tot fa molt temps, molts anys, que em van demanar anar a fer una xerrada a la vall, i vaig anar, i tinc. I hi ha dins d'aquestes escoles i hi ha ara moltes famílies que ens poden estar escoltant que tenen una bona experiència amb els seus fills i filles a dins educatives i els seus fills no han estat pressionats per entrar perquè potser no han estat captats com a potencials numeraris, numeràries o supernumeràries, supernumeràries o agregats o el que sigui, no? I per tant, tot això és molt complex, perquè és un món social que quan tu veus la reacció a les xarxes, veus el teixit social que els suporta. Però normalment és gent que no han sigut numeraris i numeràries. Aquests no piulen gaire perquè són els que ho estan vivint des de dins i és molt complexa la relació, saps?

Clar, i aquí aquest matís que expliques és important perquè algú pot veure la sèrie i dir no, no, jo hi he estat i això és mentida perquè a mi no m'ho van fer. Clar, a mi no m'ha passat. Però això no treu que si ha passat i. I en molts casos, perquè aquí són 14 persones, però parlen. Per exemple, hi ha un dels testimonis que diu. Érem 12, ara no recordo si en una sala, i anàvem tots dopats perquè estàvem tots en depressió.

Això ho diu el Guillermo Treviño, des de Mèxic. A més, el testimoni del Guillermo Treviño és molt interessant, perquè ell va ser oficial de delegació a Mèxic, que això vol dir que veus. I destruïa els documents que li donaven i feia i desfeia, saps? Era un dels que veia tot, sentia tot i llegia tot. I aquest diu, clar, hi havia un moment que en els centres anaven tots en tractament amb pastilles perquè estaven deprimits. Això també ho va explicar el Juan i gent que ha passat per la clínica de Navarra, etcètera. Vol dir que tots els membres numeraris de l'obra i dones acaben tots embasteados? No, no vol dir això. Vol dir que segurament hi ha alguna cosa disfuncional quan tanta gent acaba dient, aixecant la mà i dient per favor, no? Esculteu-nos que nosaltres som víctimes d'abús, no?

Sí, sí, és una sèrie de tres capítols que arriba a HBO Max divendres, que no explicarem gaire més cosa perquè ara ja qui vulgui la vagi a veure, però és interessant alguns dels interrogants que et vas plantejant durant la sèrie, veure com es van resolent, per exemple, com és la incorporació d'aquestes persones després a la vida. Com pot ser que entris voluntàriament i et doni a tu la sensació que no en pots sortir voluntàriament, què passa amb els diners, què passa amb alguns que són homosexuals i com intenten. En fi, hi ha moltes preguntes que es van resolent en aquests tres capítols que recomanem als oients que vagin a buscar-los i a veure'ls. Mònica, t'he de preguntar si hi haurà tercera,

quarta o cinquena part o què, o ja m'acabo. No, no ho sé, no ho sé. Jo no faig plans a la vida perquè passen coses bastant sorprenents sempre. Quan intentes planificar, normalment s'obre a l'inrevés. Per tant, no vull planificar la meva vida. Pot passar de tot, pot ser això, pot ser una altra cosa.

Però diries que de l'Opus Dei hi hauria més fils per estirar? Que hem de dir també que no volen participar en el documental. No, no han volgut participar.

Ell que va ser sacerdot, el Guillem, i va anar a Roma i em va tornar, em va tornar amb la cua entre cames, pobre Guillem. Després d'exercir el sacerdoci tan bé com va saber. Exacte. I no, oficialment no volen respondre. No. No, perquè se'ls ha ofert, ho he dit manta vegades i per tant no ho repetiré, des del moment en què HBO, la plataforma, ens encarrega la segona part del Minuto Heroico i comencem a posar fil a l'agulla amb el Buen Espíritu, Jo els escric a ells, escric al Papa, escric al Dicasteri del Clero, els explico el projecte en les tres parts. A ells, naturalment, els demano que o el prelat moderador de l'Opus Dei, Fernando Càriz, o a qui ell delegui de la prelatura, ens atengui. Perquè quan en una organització, sigui Catalunya Ràdio o sigui l'Opus Dei, hi ha una disfunció d'algun tipus, qui en té la responsabilitat és el director, no és un company teu que és feliç. Sinó és qui està als comandaments, no? I no han volgut, no han volgut. I no passa res. Ells tenen els seus canals, ara estan difonent molt material de gent que és perfectament feliç a dins de l'obra, hi estan ara gent que és propera, ha publicat llibres, vull dir que tot, tot. Tothom té accés a tot, afortunadament, perquè ara hi ha una sèrie que explica la vida de les víctimes que ho són de l'abús a l'oposè. Sí.

L'última que et faig, perquè jo seguiria i seguiria i no pot ser, però. Suposo que t'has plantejat moltes vegades quanta gent deu quedar encara a dintre que està patint el mateix. Uf, moltíssima.

Moltíssima, Manel, perquè no s'ha estrenat el Buen Espíritu, encara no s'ha estrenat, i jo fa dies que rebo cada dia un missatge a través del meu correu, el que és públic, el de la universitat, de persones que m'expliquen coses que haurien d'estar ells escoltant, ells, vull dir, la prenatura, i solucionant. I, per tant, tu dius que hi ha una història per explicar, sí, hi ha moltes històries per explicar encara de l'opus dei, perquè realment hi ha una disfunció sistèmica que. S'està apropant al centenari i atriguen, saps? Perquè aquesta institució farà 100 anys i només van obrir un canal d'escolta que era un mail l'any 2022 per les persones que havien tingut males experiències que en diuen ells que pensen que són excepcionals. Quan Opus Libros, que és una web que fa dècades que, bueno, de fet quan van canonitzar l'escrivà, que rep testimonis d'exmembres de l'obra que han passat circumstàncies complicadíssimes. I l'Agustina de los Mozos, que és una de les protagonistes del Minuto Heroico, fa molt temps que dedica la seva vida a escoltar gent que ha patit a dins de l'Opus Dei. Déu-n'hi-do.

Doncs el buen espíritu, a partir de divendres, HBO Max. Gràcies, Guillem, per haver vingut, i gràcies a tu també, Mònica. Que vagi molt bé. Gràcies. Crec que si hi ha tercera temporada tornaràs, i si no, alguna altra cosa faràs, i tornarem a parlar.

Segur que ens tornarem a parlar, això segur. Gràcies per haver-nos acompanyat. A vosaltres.

La Nati fa anys que es prepara la jubilació i avui que comença el camí de Sant Jaume també ha preparat els mitjons de la sort amb puntets. Per la Nati, començar la jubilació amb bon peu és molt personal i la nostra manera d'entendre la banca també ho és. Per això, gràcies al programa Generació Més, hem construït amb ella un pla de jubilació. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. Informa-te'n a caixabanc.cat.

Ja ho diuen, de mica en mica s'omple la pica. Per a cada situació et saps un refrany. Però, saps també que quan compres un producte nou té una garantia mínima de 3 anys per possibles defectes de fabricació? A l'Agència Catalana del Consum t'ajudem a conèixer els teus drets perquè te'ls sàpigues tan bé com els refranys que fas servir cada dia. Troben més informació a consum.gencat.cat Els teus drets de memòria. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

El matí de Catalunya Ràdio amb Ricard Ostrell. Per acompanyar-vos en una temporada apassionada.

De dilluns a divendres de 6 a 1 al matí de Catalunya Ràdio.

Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.

Passen set minuts de dos quarts d'onze, aquesta temporada ja ho sabeu, cada quinze dies parlem d'economia, economia i actualitat, és a dir, per entendre les notícies i ens alfabetitzem una mica tots plegats, gràcies a la Mar Raguant. Bona nit, Mar. Bona nit, Manel. A veure, avui ens vols parlar primer del concepte, aquesta setmana és externalitats. Això ens ho has d'explicar bé, què són les externalitats?

Les externalitats són un terme que, quan l'expliquem, ens serà molt familiar. Són efectes secundaris, externs, negatius o positius, que produeix una persona o una empresa quan pren les seves decisions. I com que són externs, si no hi fem alguna cosa, vol dir que no les tindrà en consideració. I per tant, aquí tenim la patata. Clar, sí.

Posa'ns un exemple. Bueno, d'entrada, què s'hi pot fer a les externalitats? És a dir, es poden preveure, no es poden preveure, s'intensiven, es penalitzen. Què passa amb les externalitats?

Posem-ne uns exemples i també com es regulen. Si es regulen, certament la majoria, o moltes, no potser la majoria, però moltes de les regulacions que tenim, impostos que tenim, prohibicions que tenim, són a resultes d'externalitats. Que si no poses, si no ordenes una mica la cosa, cadascú faria el que voldria i no ens en sortiríem. Un exemple típic d'externalitat negativa és el soroll dels veïns. Si no fiques una mica d'ordre, tothom faria soroll quan voldria i seria un desastre i el veí en principi no té per què tenir en compte que tu no t'ho passaràs bé, que tu no podràs dormir. Evidentment, tots volem tenir una relació cordial amb el veí, però és ben sabut que sovint la gent no ho té prou en compte. Aquí hi ha l'externalitat i com se soluciona en aquest cas? Sovint amb normes i si les normes no es compleixen, doncs trucant als Mossos. I això seria un exemple d'externalitat negativa. Una externalitat positiva que sovint donem com a exemple als economistes és la innovació. Imagina't que podem innovar però que una idea és molt fàcil de copiar. Si no posem incentius a aquesta innovació, aquesta externalitat, aquest impacte positiu de crear una idea que tothom pugui copiar, farà que hi hagi massa poca innovació, massa poca recerca, massa poca medicina, per exemple. I aquí tenim, per exemple, tot el sistema de patents que ens ajuda a incentivar aquesta externalitat positiva.

Doncs tu ens vols relacionar aquest concepte econòmic d'externalitats amb la possible ampliació o futura de l'aeroport del Prat.

Exactament. Jo penso que molta d'aquesta discussió és posar en una balança el que seria el cos benefici d'aquestes externalitats, en quina balança hi ha les positives, en quina balança hi ha les negatives, i una cosa important, molt comuna en moltes de les externalitats, és com les valorem. Perquè si aquestes externalitats tinguessin un preu clar, seria molt més fàcil ficar-nos d'acord. Però el soroll del veí, no sabem quant val el soroll del veí, no? I això fa que encara sigui més complicat regular-les i posar-nos d'acord.

Ara fa una setmana explicàvem que el govern espanyol havia aprovat aquestes primeres inversions que es podien vincular amb l'ampliació i aquest diumenge els carrers de Barcelona es van omplir amb persones que estaven en contra d'aquests plans. Escoltem què deien.

És important recordar que no parlem només d'una ampliació territorial, sinó també d'una ampliació operativa que incrementaria més les emissions derivades de l'aeroport del Prat. Arribarien més turistes a l'estat de Barcelona i a la crisi de l'habitatge. L'aeroport està gestionat per AENA. Per tant, demanen més passatgers

cada any per poder guanyar més diners. I tota la resta de coses, impactes negatius, són per nosaltres.

I no ho permetrem. Clar, aquí serien exemples d'externalitats negatives, entenc. Les positives serien, si volem que vingui més gent o poder tenir vols directes a llocs més llunyans, quines serien per tu aquestes externalitats positives, negatives, posades en aquest context de l'ampliació de l'aeroport?

Sí, els manifestants en posaven moltes de relleu, de les negatives, com pot ser l'impacte ecològic, però també l'impacte en la congestió habitacional, l'impacte de les emissions. Ja sigui per canvi climàtic o també a nivell local, que contaminen les ciutats i pobles al voltant. Hem dit l'exemple del veí del Soroll, és una externalitat típica, bastant local, però molt litigada dels aeroports i que de fet ja fa que els avions al Prat aterrin d'una manera i no una altra. O sigui, aquestes serien les externalitats negatives. Com a externalitat, el benefici que fa AENA, aquesta no és una externalitat, és el que AENA internalitza, el que vol però com a externalitats positives sovint s'enfatitza l'impacte en l'economia, que tenir un aeroport més gran farà que vingui més gent, i de fet els vols i els passatgers sovint gaudeixen de descomptes. ENA ja té dels costos per volar més baixos de tots els aeroports d'Europa, estan els més baixos, es podria considerar un preu favorable, i a vegades estan exempts depenent del vol, si genera nous viatgers, a vegades poden arribar a subvencionar aquest cost. O sigui que part d'aquestes externalitats positives s'han vingut incentivant amb els petits aeroports o amb aquestes reduccions de tarifes.

De vegades el que pot semblar una externalitat positiva pot acabar sent negativa o positiva per uns i negativa pels altres. Per exemple, si et dediques a l'hostaleria o tens hotels, possiblement vols que vinguin més turistes. Però per altra banda els veïns potser creuen que ja n'hi ha massa de turistes. Podria ser que portar turistes fos a la vegada positiu o negatiu o no?

Sí, certament, i aquesta motivació positiva, quan es va fer tot aquell esforç de fer aeroports per tot arreu, doncs crec que estava més ben acceptada a nivell social, però ara clarament hi ha una certa fatiga, i de fet el mateix diumenge es van mobilitzar a Eivissa i a Palma, si no m'equivoco, perquè també a les Illes Balears hi ha un cert cansament d'aquest model que certament ha generat llocs de treball, però que se considera força saturat.

Clar. L'altre dia escoltava un economista, ara m'hi has fet pensar, el Miquel Puig, que deia aquí a Catalunya Ràdio, que dir, per exemple, que ara l'aeroport tingui capacitat per rebre, posem per cas, eh?, 20 milions més de turistes cada no sé quant temps, que tingui aquesta capacitat per això no vol dir que acabin venint, és a dir, que l'aeroport tingui més capacitat no vol dir necessàriament que hagi de créixer el turisme. Tu com ho veus?

Home, llavors l'ampliació no seria necessària, en certa manera, però si aquesta ampliació necessària és necessària, suposo que sí que s'espera que incrementin els números de vol. A vegades es fa aquest argument que és més aviat per millorar com volen els avions, més que incrementar-ne el número, però això s'hauria de fer un càlcul ben fet, diguéssim. A mi em sorprendria que si no tenen més capacitat no la intentin exprimir, vist com hi ha fins i tot ara, cada vegada tenim més vols a Barcelona fins i tot ara. O sigui que s'hauria de veure. També hi ha molt l'argument que els vols que vindran seran de més qualitat, que seran més relacionats amb la creació de treball, de més alta qualitat, però s'ha de veure això que deia, que el valor és difícil de calcular i no sabem el número exacte, a vegades està subjecte a les prediccions i cadascú pot tenir una mica la seva. La seva opinió. Però la idea dels que ho defensen és que sí que seran vols de més qualitat, que portaran menys congestió i possiblement més llocs de treball. Però s'hauria de veure.

Clar, i després hi ha, per acabar també, coses que costen de quantificar econòmicament, com pugui ser, per exemple, l'impacte ecològic. No sé si això també es quantifica econòmicament o no, però un impacte negatiu en el medi ambient, per exemple. No sé si és difícil de posar-hi diners. Ho dic perquè de vegades es parla de les compensacions econòmiques pel mal que es pugui causar al medi ambient i no sé si sabem fer la translació en això.

Doncs en el que és les emissions de CO2, que són les més relacionades amb el canvi climàtic, s'han fet molts esforços de posar-hi un preu. Normalment les taxes que veiem per aquests components són menys del que s'ha estimat, o sigui que no es posa tot el preu sencer, però he de dir que tots aquests càlculs sovint ignoren els beneficis de la biodiversitat, els beneficis dels ecosistemes, que són en certa manera incalculables. Crec que tothom està d'acord, hi ha un valor, però és veritat que no sabem encara com posar-hi un número. Ara, des del Brasil, i per preservar l'Amazones, estem fent grans esforços per poder posar-hi un número. Aquesta biodiversitat serà un número cínic, un número imperfecte, però que permetrà valoritzar-lo una mica, encara que no sigui pel complet.

Doncs la primera setmana vam parlar de la incidència, avui, externalitats. D'aquí 15 dies, un nou concepte econòmic que posarem damunt la taula relacionat amb alguna notícia. Mar Raúl, moltíssimes gràcies. Bona nit. Moltes gràcies, Manel. Que vagi bé.

13 minuts i arribarem a les 11. És aquell moment del dia que volem començar a pensar també d'alguna manera en el demà. Marc Güell i Alba Barbosa, bona nit als dos. Bona nit. A veure, què explicarem demà a Catalunya Ràdio? Demà seguirem ben pendents de l'estació de Fabra i Puig de Rodalies a Barcelona. Recordem que aquest vespre 3 persones han quedat ferides lleus quan els ha caigut a sobre una

part del falsostre d'aquesta estació, que per cert està en obres. Encara no se saben de fet les causes d'aquest incident. L'estació s'ha tancat

per motius de seguretat i, de fet, Renfe ha assegurat que continuarà fora de servei encara els propers dies. Els passatgers, això sí, poden utilitzar com a alternativa la línia 1 del metro. I demà hi ha eleccions al Marroc que interessen per les eleccions, però també per si acaba havent-hi o no un nou pas de migrants massiu, eh? Sí, n'estarem pendents demà també aquí a Catalunya Ràdio, mandant-vos a Noguera l'enviat especial d'aquesta casa. Dades que hem de saber, que a les 10 del matí, hora nostra, obren els col·legis electorals, que voten la composició d'aquest nou Parlament. No hi ha enquestes, però sí que es preveu que la coalició actual, que és de dretes i nacionalistes, revalidi el poder. I ara, el que deies,

unes eleccions que arriben marcades per aquesta crisi migratòria. Veurem què acaba passant perquè les xarxes continuen

ben plenes amb la possibilitat d'aquest nou assalt a Ceuta demà. I de la crònica internacional, també seguirem pendent de la seu de les Nacions Unides, demà, segon dia de l'Assemblea General. Demà intervindran, per exemple, els presidents d'Ucraïna i l'Iran, dos països en conflicte. També sentirem Delsi Rodríguez, la presidenta veneçolana, que intervindrà a l'ONU per primer cop, i d'aquí 24 hores, una mica més, també hi posarà els peus Pedro Sánchez, que serà un dels protagonistes. Doncs ho anirem seguint amb l'Oriol Serra. Demà també seguirem el president Salvador Illa, que compareixerà al Parlament per abordar la gran problemàtica que hi va haver amb les proves PISA. Suposo que, per una banda, els resultats, però sobretot el fiasco en la mostra, eh, Alba?

Sí, s'espera que doni explicacions el president català. Els aliats parlamentaris esquerra i els comuns confien que ho aprofiti per donar un cop de timó al Departament d'Educació, però la resta de l'oposició hi confia poc en les explicacions que demà pugui donar Salvador Illa. Intervindrà primer el president, sense límit de temps, i després la resta de grups parlamentaris tindran dos torns. És una compareixença que havia sol·licitat el mateix president i també l'havien demanat des de Junts, Esquerra, els comuns, la CUP i Vox. I amb la compareixença demà d'Illa, el ple del Parlament reprèn la seva activitat després de l'aturada d'estiu i la setmana que ve s'hi farà el debat de política general.

Doncs segur que us recolliran també al Matí de Catalunya Ràdio, Marc. Sí, perquè tenen molts fronts oberts, aquests que ara comentàvem ara amb l'Alba, però també l'amnistia que entra en setmanes decisives, si et sembla, podem saludar el subdirector del Matí de Catalunya Ràdio, Maiol Roger, bona nit. Què tal, bona nit. A veure de què estareu pendents demà al matí.

Doncs mira, demà gairebé és fàcil, perquè estarem pendents

de l'amnistia, que avui ja hem tingut aquest primer capítol, que no per previst no deixa de ser noticiable. Aquest matí parlàvem amb l'Ernesto de Kaiser, que segurament és una de les persones que millor coneix tot el que es mou al Constitucional

i als tribunals en general, i ens deia, escolteu,

això d'avui és un sainet, no? Doncs bé, demà posarem els elements sobre la taula, com heu fet avui aquí al Catalunya Nit, i també analitzarem una mica què passarà a partir d'ara. Perquè quan s'espera, Maiol, un octubre mogut, no? Sí, sí, sí. Es veu per fet que el 6 d'octubre és la data en què hi haurà la fumata blanca. Després s'han d'anar endavant els passos perquè, per exemple, torni Carles Puigdemont o rehabiliti políticament Oriol Junqueras. Però sí, entenc que aquest octubre. Serà, diguem-ne, el definitiu. Un 6 d'octubre, per cert, que va ser, més enllà del tema de companys, que ara en parlarem, també va ser el dia que Artur Mas va anar a declarar al Tribunal Superior de Justícia per la consulta. És a dir, que el 6 d'octubre, després de vindrà o no, una data marcada. Quines coincidències, doncs. Sí, sí, sí. Si és que acaba sent així, perquè dèiem el 6 d'octubre, i pot ser el 7, pot ser el 8, ja ho veurem. L'1 d'octubre em temo que no serà. Això sí. I parlaves de companys. Sí, home, amb tot aquest seinet d'Aliança Catalana, que hem de dir que és fantàstic, no ho és, en el sentit dels que ens dediquem al politisme polític, quan passen coses aquestes tan absurdes, que algú s'equivoca, que en realitat no tant, que després fa un tuit dient l'he de copiar així, que és bastant maldestre, i ho analitzarem i explicarem que realment, realment, no hi ha hagut tant error d'Aliança Catalana en aquest posicionament. Aquí t'ho deixo. Demà escolteu el Matí de Catalunya Ràdio. Us haurem d'escoltar. Mirar per coses més agradables, tan com un parell de coses. La secció de benestar del Joan Soler Sucarrats, que la vam estrenar l'altre dia i ens va agradar molt, i secció de televisèries amb José Coronado.

Tot un mite de la televisió i els anuncis d'iogurts. Doncs, ara ben vist. Demà us escoltarem, com sempre, a partir de les 6. Una abraçada. Els dimarts és el dia que espiem la portada que estan preparant els nostres companys del diari Ara. Saludem el seu subdirector, Jordi Cortada, bona nit. Hola, molt bona nit. Com ho encareu, això, de cara a demà?

Bé, obrim la portada amb el posicionament del TC sobre la inclusió o no de la suposada malversació dins la llei d'amnistia. Titulem el Constitucional avala l'amnistia total als líders del procés i a subtítols expliquem la majoria del ple suposa a la ponència del conservador Macías que negava el recurs de Turull i que el president del Tribunal farà la seva proposta el 6 o el 7 d'octubre a partir del recurs de Dolors Bassa.

Molt bé, doncs aquest és el principal titular. Si haguessis de destacar algun article o alguna peça que hi teniu a dins, què ens recomanaries?

Mira, dos articles, perquè els dimecres tenim el duet de filòsofs, diguéssim, el Josep Ramoneda i el Ferran Saez, i tots dos parlen d'Europa. Josep Ramoneda sobre Trump i la confusió que ha generat en el vell continent, i ens planteja la següent pregunta. ¿Hem d'esperar que Trump caigui per plantejar-nos què volem ser quan siguem grans? I pel que fa a Ferran Saez es mira Europa cap a l'altra banda, cap a Rússia. I ens diu, si Europa es veu a si mateixa com un espai insegur, feble i incapaç, Rússia haurà guanyat una part de la guerra.

Doncs molt interessant. Us llegirem demà. Moltíssimes gràcies, Jordi, que acabi d'anar bé la nit. Moltes gràcies. Bona nit. Bona nit.

Doncs poc més de cinc minuts i arribarem a les onze. Són els últims minuts del Catalunya a nit d'estiu 2026, perquè aquesta matinada ja ens plantarem la tardor i tindrà l'honor d'omplir-los el Christian Segura, corresponsal del País a Berlín. Christian, bona nit. Bona nit. Ara m'has fet pensar en la selecció musical de la Gemma Puig, mentre us escoltava anava treballant i quan ha començat a sonar Vivaldi de seguida he entès i m'ha relaxat, m'ha fet pensar que mira bé. La tardor t'agrada o què? Sí, sí. M'agrada, m'agrada molt. L'hivern no tant, però sí, la tardor sí. L'hivern aquest any et semblarà suau, home. Tu véns d'Ucraïna, et semblarà suau aquí a Berlín l'hivern. No, no, a veure, jo quan vaig viure aquí, que aquí vaig viure ja, això que ho he començat fa 20 anys,

aquí els hiverns, jo recordo un que vam arribar 15 sota 0, que.

A Ucrania és normal, però aquí també fa fred. I el recordo especialment, és a dir, que bé, no m'he mudat a Cancún. No sé si milloro gaire amb això. No, però bueno, estàs més entrenat, això segur. Escolta, del que hem anat explicant avui, quines reflexions et venen al ment? Doncs. Doncs la veritat és que, com sempre que hi participo, caudeixo i em sembla força interessant. Avui tinc una llibreta on vaig apuntant coses. He començat per la qüestió de Nacions Unides. Tot sovint diem que Nacions Unides, que és un projecte d'entesa internacional malaguanyat, Però mirem de veure el costat positiu. Vosaltres mateixos heu posat exemples de trobades diplomàtiques que d'alguna manera ajuden, encara que puguin acabar sent no res. Iniciatives, pressions de Donald Trump perquè, per exemple, Vladimir Putin o Volodymyr Zelensky coincideixin en la mateixa taula, n'hi ha hagut abans. Però mira, com a mínim es prova. Ho he vist, per exemple, el vídeo de la Delcy Rodríguez, la, no sé com dir-li, presidenta d'exili, o com li vulguis dir, venezolana, parlant amb Pedro Sánchez. És útil. Jo soc el primer a vegades a menysprear-ho, però sobretot per aquests discursos que sempre acaben sent propaganda, com el que ha fet Donald Trump.

Però el món seria pitjor si no pogués haver-hi una Assemblea General de Nacions Unides.

És el que penso. Potser s'hauria d'actualitzar o reformar o això, però millor que hi sigui que no pas que no hi sigui, això segur.

I després he tingut un flash tremendo quan heu parlat de Puigdemont i de l'oficialitat del català a la Unió Europea, perquè jo com a periodista

vaig tenir uns anys convulsos durant el procés i he recordat. He recordat coses d'aquella època. L'oficialitat del català a la Unió Europea a mi em sembla que és una cosa absolutament que cau pel seu pes, pel seu propi pes. Hauria de ser una llengua oficial. Molts altres països han dit que si el català és oficial hauríem de ser-ho d'altres. També països baltes, etcètera. El català és una llengua que no només es parla a Catalunya, sinó d'altres comunitats espanyoles, i no sé quin és el nombre de persones que el parlen o l'entenen, segurament passa dels 9 milions. Però l'oficialitat del català europeu, el que he explicat, m'ha fet pensar en el procés, perquè durant el procés. Per mi van fallar dues coses per part de l'independentisme o el nacionalisme català. Una és plantejar la ruptura, la creació del nou estat amb la meitat de la població en contra. L'altra era que els faltava la real política, entendre com funciona Europa. I aquesta qüestió del català a la Unió Europea està evidenciant que el món és dur, és trist, però és així. Però és que els problemes a la Unió Europea són molt més grans i l'ampliació de la Unió Europea està. Malauradament per sobre del català. Deia el vostre company, a veure fins quan aguanta Madrid amb aquest pols. Home, jo crec que el govern de Pedro Sánchez, quan Albanya, Montenegro, Ucraïna formin part de la Unió Europea, ja no hi seran. I per acabar, em sembla interessantíssim

el tema del centre de dades,

però al final no és responsabilitat del Benjamín Rovira, aquest senyor que heu parlat amb ell, o dels, és responsabilitat de tots, cada clic que fem nosaltres, que ens passem el dia amb el mòbil, consumeix, fa mal al medi ambient, hem de començar a fer un consum responsable.