Catalunya nit, de 22 a 23 h - 23/09/2026

Les 10, ets el Catalunya Nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

En aquesta hora explicarem el més destacat del que ha dit Pedro Sánchez, que ha comparegut fa poca estona davant dels mitjans de comunicació a Nova York, on és a punt també d'intervenir a l'Assemblea General de les Nacions Unides. Entrevistarem també l'alcaldessa de Ribes de Fraser. Una part dels veïns no poden fer servir des de divendres l'aigua de l'aixeta ni per cuinar ni per beure. I us parlarem també de la importància que pot tenir un bar per un poble, sobretot quan és l'únic bar, quan no n'hi ha cap altre. A Juncosa s'havien quedat sense bar i van fer una crida per les xarxes per trobar algú que se'n volgués fer càrrec. Els van trobar i fa dues setmanes que el bar torna a funcionar i passarem a aprendre alguna cosa gràcies a la feina del nostre company, del Pere Joan Álvarez. De seguida ens posem el dia també en el món dels esports i abans de tancar l'edició espiarem quina portada estan preparant per demà a la Vanguardia. En parlarem amb la subdirectora del Rotatiu, amb la Isabel García Pagán. I abans de tancar completament el Catalunya Nit, cedirem l'última paraula a la Míriam Cano, periodista, escriptora, poeta. Som-hi, fins a les 11. Notícies sota la llum de la lluna.

I d'entrada escoltem les veus que han marcat fins ara aquest 23 de setembre. És una selecció amb el segell del Marc Güell.

Se convirtió en una organización inútil que solo sirve para alimentar a una casta de parásitos fatalmente arrogantes disfrazados de burócratas bienintencionados.

Sembla que sempre hi ha alguna cosa que impedeix Putin dir senzillament prou, ja n'hi ha prou, pau. Sempre hi ha alguna cosa que li impedeix admetre que els 17 milions de quilòmetres quadrats del seu propi territori haurien de ser suficients per a aquest home.

Ahir el president dels Estats Units va dir que som terroristes. Nosaltres som víctimes del terrorisme.

Demà ha de ser un dia que marqui un abans i un després en la política del Marroc. Hem de fugir de les promeses i anar cap als fets reals per solucionar temes, ja siguin socials, relacionats amb els joves o econòmics.

Fa mesos que tenen en un calaix un decret que evita desnonaments i el PSOE, en comptes de posar-se del cantó de la Mari Carmen, el que ha fet és ignorar el problema i enviar-lo a la policia.

No hauria d'haver passat. Ha estat un error inacceptable de l'administració d'aquestes proves i la responsabilitat del meu govern. La consellera té la meva confiança.

Quan es comet un error d'aquesta magnitud, normalment la gent decideix marxar i assumir responsabilitats.

No es pot limitar a assenyalar a tres persones. La responsabilitat també és política. President, la prova definitiva que li importa poc l'educació

és que vostè encara mantinga la consellera Niubó.

Pues hemos pillado con el carrito de los helados y ahora no saben muy bien a quién encolomarle el muerto. Alteraron la muestra para ocultar que son unos incompetentes.

Fa temps que calen responsabilitats polítiques i la consellera Nibó les ha d'assumir. En comptes del govern de tothom, el govern dels intocables.

Nosaltres tindrem una sentència, la sentència tindrà un contingut. S'espera del Tribunal Suprem que faci el que fa sempre sense dubte, que és acomplir amb el que el Tribunal Constitucional determina i que ho facin amb la major rapidesa.

Tapateros Excusa diu que ha trigat tant a confirmar l'origen de les joies perquè ha demanat documents a l'Aràbia Saudita per provar-ho i assegura que les joies són un regal del rei de l'Aràbia Saudita.

Mire, señor Marlaska, mire, ¿sabe lo que es esto?

Mire, señor Marlaska, mire, ¿sabe lo que es esto? Esto es el símbolo de la falta de libertades que sufren las mujeres ceutís. La botella de gas pimienta que ha enseñado la señora Vázquez es un arma. Le ruego, señora Vázquez, que salga del hemiciclo y deposite lo que ha enseñado. Esto no es un arma, está totalmente legalizado.

Obviamente, y hasta lo cerré por si olía algo de cuando lo vacié en la calle.

Estava a l'habitació de l'hotel, dic, vaig adormir una amiga i just m'ha trucat i el ministre, jo els he contestat i dic, senyor ministre, sí, senyor ministre, i em diu, què tal? Bé, bé, bé, bé. Em diu, va, no, no, no, no t'ocupis, molt ràpid, no t'ocupis. I em diu, no, res, que, escolta, que el jurat ha fallat per donar-te el denominacional de teatre, quasi que he caigut a terra dient, no, però no, per favor, com si hagués hagut un accident, de dir, ai, ai, ai, i he col·lapsat una mica.

Doncs són les 10 i 6 minuts. Aquests han estat els sons del dia de moment, però ara busquem sons que sonin nous. Les maletes arreglades

per demanar-li la mà als teus pares.

I no ve, m'ha de preguntar a mi.

I és que a aquesta hora ja podem dir qui ha guanyat el premi Sona Nou de nous artistes musicals. L'acte final s'ha fet a la plaça Catalunya de Barcelona i allà hi tenim el Marc Ruiz. Bona nit, Marc. Bona nit. Com ha anat això? Què t'està semblant això que se sent? Bé, bé, bé. Aquí veig estil, no? Amb aires de blues i més coses. Bé, bé. Correcte.

Doncs mira, això és Pla Moguda, que se n'ha emportat el Premi Sona Nou, que organitzen el grupet de rock Idrescat. La banda usonenca fa el que ells anomenen, a veure si saps què vol dir això, rock de tito. Alguna pista? Un rock de Tito? El Marc Güell, que és de la comarca, alguna pista també?

Marc Güell, a veure si em pot. Diu que no, em fa que no. Ens has descol·locat.

Tito, què? Sí, a mi també. Això és un rock. Això és una cosa que és una broma internal del grup. És un rock desenfadat, el que fan, ja ho veus, amb lletres descarades, molt divertides, com el hit La Fatxa, que ha provocat que tota la plaça de Catalunya de Barcelona cantés i saltés davant del gran poder de comunicació de la banda. La seva música, hi ha hip-hop, hi ha Led Zeppelin, hi ha Einar Skynard, hi ha Reha Chile Peppers, el que vulguis, però, sobretot,

Fa cinc anys la meva ex m'estava ensenyant a tocar la guitarra i avui he tocat a Porto, plaça Catalunya. És una bestiesa.

Una bestiesa, el segon premi valorat en 4.000 euros per fer un disc o un clip o invertir-lo en material musical ha estat per Beni Dolores. Les barcelonines tenen un estil Riot Girl pròxima a Bikini Kill o a la banda gruix Slitterkini, amb lletres àcides, vaja, i divertides també, que no es tallen ni un pèl. Els ballesans orelladors han quedat els tercers és al podi amb un premi valorat en 2.000 euros per invertir en una gravació i material musical. La seva música de post-rock i jazz fa pensar en Moway, Muse, per exemple, o Radiohead en alguns moments. I tots aquests guardons estan demostrant que les guitarras elèctriques tornen a estar al centre.

És veritat. Deia que li havia ensenyat a tocar la guitarra fa 8 anys la seva ex i que ella ara està a Plaça Catalunya. La ex potser està al Madison Square Garden aquesta nit. No és a saber. No és a saber. No és a saber. Mar Ruiz, gràcies. Bona nit. Bona nit. Barcelona, que es va preparant per la seva festa major, i estan de plena festa major també a Tarragona. Avui, dia de Santa Tecla, el protagonisme és per als actes més tradicionals. Aquest migdia, la Diada Castellera ens ha deixat la Supercatedral de la Colla Jove i la millor actuació de la història dels castellers de Sant Pere i Sant Pau. Tarragona, Ricard Boigas.

Aquí la festa continua amb un dels moments més esperats de la festa major, l'entrada del braç de Santa Tecla a la catedral. És el punt final d'una tarda que ha començat amb la professora que ha recorregut els carrers de la part alta. Abans, aquest migdia, les quatre colles de la ciutat han participat en la Diada Castellera a la plaça de la Font. Hem vist el 5 de 9 descarregat de la jove i la gran actuació dels castellers de Sant Pere i Sant Pau, la millor de la seva història, amb un 5 de 8, un 2 de 8,

un 4 de 8 amb l'agulla i el pilar de 6. David Lobo, on és el cap de colla?

Molt de rebut, o si més no, de justícia, que les coses ens surtin bé. Crec que diu molt de com assagem a casa, de quines han estat les aspiracions.

Els xiquets de Tarragona han sortit de plaça amb dos castells, el 4 de 9 i el 3 de 9 carregat. Els xiquets del Serrallo han tingut una jornada accidentada, han descarregat el 4 de 8 i han deixat només encarregat el 3 de 8 i el 2 de 8. Un acte molt emblemàtic a Tarragona, el ball satíric de Dames i Vells ha criticat a l'extrema dreta,

al govern de la Generalitat i la gestió de Rodalies.

I els lladres del temps i de la inversió tacanya. Es diuen Renfe i Adif, els més cabrons que hi ha a Espanya.

Tampoc no s'ha oblidat del passat de Ciutadans de l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales.

Des d'ara ets Super Rubén, l'heroi d'aquesta ciutat. Però la capa és taronja. Un record del teu passat.

A les 11 de la nit, Castelldefocs des de la Punta del Miracle i demà arribaran els pilars caminant de les quatre colles castelleres de la ciutat.

Són les 10 i 11 minuts. Quan hem parlat al principi del Catalunya Nit amb el Damià Aguilar, el Barça perdia 0-1 o 1-0, no sé com ho he de dir. 0-1. Doncs la cosa ha canviat i força.

Perquè després han començat a marcar, i tenim la transmissió de Catalunya Ràdio de fons, el Barça ha fet 4 gols a la primera part, havia marcat Vienz el 5 de la primera al 0-1, i després ja Kerolín el 17 ha empatat, després Serra Jordi, Pallor i Graiam, i han anat al descans amb el 4-1, amb 2.600 persones mirant-s'ho.

Graiam busca l'acció individual, l'acaba tocant la defensora del París. Que amb prou problemes acaba aconseguint conservar la pilota.

Bé, ara fa pijar la segona part, minuts 54, i el Barça que està guanyant per 4-1, ara mateix també en el mateix minut, Chelsea 1, Àustria de Viena 0, abans Servet 0, Olympique Lyonnais 8, aquest és l'equip, el nou equip de Salma Paralluelo, ha fet un hat-trick catotó, i en un altre partit, empat a 0 entre el Lobaina i la Roma.

Molt bé, i tenim en joc, segurament, si no ha acabat ja, a Reus, la final absoluta de la

Lliga Catalana Femenina de Basques. Sí, ho dius bé. S'enfronten l'Esparo i Girona i el Cadí Laseu, Xevi Soler, enviat especial. Bona nit.

No ha acabat encara, bona nit.

Falta un minut i mig, però pràcticament ja

podríem gairebé donar per campió el Cadí Laseu, que està guanyant de 7 punts, 60-67. És veritat que s'han vist remuntades més importants de la Mundo de Bàsquet, però no fa l'efecte, no fa la flaira que l'Esparo i Girona puguin remuntar a aquest partit. Per tant, Li queden 90 segons al Cadí Laseu per sumar la seva vuitena Lliga Catalana, un i mig pel final. Les part girona, 60, Cadí Laseu, 67. Aviam si podem tornar després,

eh, Xevi? Un moment, quan s'acabi aquest partit. A la final de la Lliga Challenge, el Juventut de Badalona ha guanyat 70-60, Lima, Horta, Barcelona amb 21 punts de Chanaia Pinto, és el segon títol de la Lliga Challenge per la Penya. I ja que parlem d'esport en directe, doncs em refereixo a marcadors. Ara mateix el Sant Andreu, que està empatant a un amb el Real Madrid B, amb gol de Pau d'Arbre. És un partit de la quarta jornada pendent de la primera ref i a la Lliga Masculina de Vaterpolo, també un partit pendent del cap de setmana de la primera jornada, Mediterrani 15, Sabadell 17. I demà comença la Nations League de Futbol i l'Euroliga de Bàsquet. Des de la concentració de la selecció espanyola de futbol a les Rozas, el davanter de l'Espanyol Roberto Fernández explicava com ha viscut aquests primers dies entre els campions del món.

Cucuré ya es muy intenso el entrenamiento, ya hoy lo he sufrido bastante, es muy intenso. No sé, Pedri también mueve mucho el balón, muy bueno, no sé. Yo creo que al final todos ya estaban, tiene mucho gol, Ferran igual. Al final son los campeones del mundo, como digo, y cada uno tiene lo suyo. Al final me ha sorprendido todo.

I et destaco aquests partits de demà. El partit el podreu seguir per l'aplicació de Catalunya Ràdio i també a 3Cat. Altres partits interessants, doncs mira, aquest Dubai de Xavi Pascual contra el Real Madrid de Pedro Martínez o el Baskonia contra l'Olimpia Coast. Tinc una altra previsió, i és el Mundial de Ciclisme de Mont-real al Canadà, perquè demà es disputa la prova en ruta júnior masculina amb el concurs d'un català, Aitor Martínez. I, mira, encara queden 30 segons. Xavi, Soler, s'acaba això?

No s'acaba perquè Iana Martín, la base de l'Espar Girón, li està posant una miqueta d'emoció. Dos cistelles seguides per situar l'equip gironí a tres punts. 64-67, mig minut pel final.

Això sí, l'atac és pel que diu la seu Orsili, que busca la penetració. Bàsquet d'Orsili, bàsquet impersonal. El que diu la seu que pot haver sentenciat amb aquesta jugada. 64-69, tindrà un tir lliure el que diu. 26 pel final, molta flaire de la victòria urgelenca.

Et sona Javier Aguirre, no? Aquest senyor de 67 anys, mexicà, doncs serà el pròxim entrenador del València, l'han confirmat. I per cert, el Deportivo de la Coruña també et sona, o va mellant. Doncs es va a les lluna diumenge i haurà de passar pel quiròfan pobret. I aquest cap de setmana, la Fórmula 1 que corre a la Zerbatxana, amb una particularitat, la cursa és dissabte, una del migdia, hora nostra, i després ja acabo amb l'internacional francès del Paris Saint-Germain, el marroquí Ashraf Hakimi, que anirà a judici per presumpta violació. És un cas del 2023. El seu amic Mbappé va anar a declarar i sembla que no el va ajudar gaire, perquè no havien acabat de sincronitzar les versions. I la jutgessa l'ha enviat a judici. Això sí, el Paris Saint-Germain dona suport al jugador. I tenim els últims segons, està a punt d'acabar. Xevi, s'acaba o no s'acaba?

No s'acaba perquè ja tens mort, ja saps que en el bàsquet això és llarguíssim. 64-70, temps mort, 26 pocs. Doncs el butlletí.

El butlletí ho aclarim, però vaja, ho teníem ben encarat. Gràcies, Damià, fins demà.

Amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Passen dos minuts d'un quart d'onze, volem parlar ara de Ribes de Freser, perquè l'Ajuntament ha decidit habilitar a partir de demà un camió cisterna per suministrar aigua potable a part dels veïns del poble. Ho faran així fins que arribin els filtres que han d'eliminar l'excés d'arsènic que hi ha en un dels dipòsits, el de la carretera de Caralps, on el límit se supera, això sí, per molt poquet. I és el que des de divendres està fent que no es pugui utilitzar l'aigua de l'aixeta ni per beure ni per cuinar. Podem saludar a aquesta hora l'alcaldessa de Ribes de Freser, que és la Mònica Sant Jaume. Bona nit, alcaldessa. Hola, bona nit. D'entrada, quants afectats hi ha? Quants veïns els afecta aquesta situació amb l'aigua? Bé, calculem que sobre la meitat de veïns del poble. És curiós perquè els dos dipòsits que hi ha d'aigua són, diguem, en dos entorns del municipi que els separa el riu. Els rius tenim tres rius i queda prou definit quin s'abasten, no? Quin és l'abastament del dipòsit antic, el que ve del riu de Pardines i quin és l'abastament que ve del riu de Carabes. Per tant, són la meitat dels veïns del poble els que tenen servei d'un d'aquests dipòsits que tenen. Això vam tenir notícia divendres i la causa és aquesta, que els nivells d'arsènic són una mica superiors als que haurien de ser. Sí, això ha estat sempre, de fet, és a dir, el riu Fraser, el riu de Caralps, del qual s'abasteix aquesta part de la població afectada, de sempre hi ha hagut arsènic al riu.

L'any 93 van canviar els paràmetres que es van fer efectius el 2003 i a partir d'aquí l'Ajuntament, juntament amb la. Amb qui s'encarrega del manteniment del servei de l'aigua, l'empresa va fer el projecte

de fer una planta potabilitzadora d'arsènic per tal de filtrar l'aigua. I en aquests moments, Aquests filtres, que en aquell moment la planta va valdre uns

300.000 euros, els filtres tenien una durada de vida, tenien la seva vida límit, amb uns 10 anys, els hem aconseguit allargar, però ara estem pendents que ens arribin aquests

filtres nous perquè han esgotat la seva vida. I no són filtres ni fàcils de fabricar ni econòmics. Per tant, estem parlant d'uns filtres d'uns 80.000 euros. Ostres, Déu-n'hi-do. I se sap quan els tindran? Sí, de quatre a sis setmanes ens arribaran. Hem fet una contractació d'emergència per no haver de fer licitacions. L'Ajuntament ja tenia aquests diners, per sort, perquè, clar, l'administració pública també requereix dels seus procediments, dels seus tempos, i, per tant, això ens ha jugat a favor. Clar. Ara, pendents que arribin aquests filtres d'aquestes setmanes que ara comentava vostè, mentrestant tindran aquest camió cisterna que donarà servei als veïns afectats. Sí, que tampoc ha estat fàcil trobar-lo, perquè que portin, és a dir, que portessin cubes d'aigua per poder-les posar en el dipòsit, que això era una cosa que no hem comptat perquè era inviable, parlant amb.

Amb serveis tècnics, tenir un camió, una cuva fixa a Ribes, n'hem pogut aconseguir una,

però més d'una no la podíem aconseguir, perquè hi ha deficiències en els serveis d'aigua de molts pobles de Catalunya i per tant és molt difícil poder aconseguir tenir una cuva de forma permanent al municipi. La recomanació és clara, és a dir, que no es faci servir aquesta aigua ni per beure directament ni tampoc per cuinar. Si algú cuinés amb aigua amb aquests nivells d'arsènic, què podria passar?

Jo, malgrat ser nantena, l'explicaré que no he fet res més de.

És a dir, jo no he fet res d'extraordinari casament. Vull dir, nosaltres hem continuat fent el que fèiem fins ara, perquè al final estem parlant de 13 micrograms, em sembla que són per litre, i més o menys 3. Per tant, nosaltres des del 2022, quan hi va haver el període de seguida, que també es va recomanar. Nosaltres no vam fer res extraordinari i ara no estem fent res extraordinari.

Es recomana no fer servir l'aigua per ús de boca, ni per rentar-se les dents, ni per cuinar, perquè al final l'arsènic bullint no marxa,

és a dir, es dilueix. Agafes un litre d'aigües que no porta arsènic i un litre d'aigua que porta arsènic i la barreges i deixa d'haver-hi el tant per cent que supera aquests 10 micrograms per litre. Però jo li diré que. A casa meva no he fet res i continuaré tal com estic ara. Ara bé, sí que és cert que hi ha uns límits i aquests límits s'han de poder garantir a la població i hi ha unes recomanacions que són les que s'han donat des de l'Ajuntament. No sé si aquests nivells es van movent d'arsènic o són sempre constants. Ho dic per si podria passar que en els altres dipòsits on no teniu aquest problema també acabés apareixent. No. Al final ens fem petits experts de tot. Amb el temps n'hem hagut d'anar prenent, però el dipòsit que hi ha, que s'abasta de la carretera Pardinos, del riu de Pardinos, aquest dipòsit no té, aquesta aigua no porta arsènic. És conegut que l'aigua del riu Fraser, l'aigua del riu de Caralps, és l'aigua que porta arsènic. I aquesta és la que s'ha treballat i la que hi ha hagut, és a dir, s'ha hagut de fer aquest filtratge, igual que l'aigua de Ventolà, que Ventolà també té una potabilitzadora, és un bar, és un nucli de ribes, que també té aquesta potabilitzadora amb aquests filtres d'arsènic. L'any 2022 ens vam trobar amb el problema que no podíem.

Filtrar l'aigua perquè hi havia sequera, és a dir, aquests dipòsits funcionen

quan hi ha aigua abundant. Ara no estem en aquests termes, ara estem en els termes que aquests filtres han arribat al seu final de vida i que, per tant, s'ha de fer aquesta substitució. Clar, si parlem d'aigua i de ribes, molta gent de seguida li ve a la ment les ampolles que trobem a molts supermercats. Entenc que no té res a veure una cosa amb l'altra, eh? No. D'acord, que vull dir que la gent no es pensi ara. Però l'armisme que ens ha portat a aquesta circumstància no ho posem entredit. A més,

l'aigua de Ribes ve del Taga, és a dir, hi ha la deuda aigua que surt al manantial, surt de sota Taga, i per tant estem parlant d'un altre sector de Ribes. Que no se'ns espanti ningú. No, no, no, sisplau, és més, vull dir, insisteixo, eh, amb això sí que és cert,

doncs, que, bueno, cada vegada tenim més accés a la informació i cada vegada, doncs, també és cert que hi ha més contaminants que fa que ens alarmem, però d'aigua amb arsènic n'hi ha hagut tota la vida arribes i el meu avi deia que de 90 per 1 en quedaven pocs, no?, i que. Que al final, no és que s'hagi de posar una mica de toc d'humor, però la realitat és la que és i tampoc cal que generem aquest alarmisme. En aquesta línia, l'Ajuntament té l'obligació de treballar per poder garantir que tothom tingui aigua potable i amb això és amb el que estem treballant, però aquests 13,3 més menys, estem parlant que si anem a 13 menys 3 és 10 i que per tant ja estem sobre el permès. Clar, doncs ens ho ha explicat molt bé. Moltíssimes gràcies. És Mònica Sant Jaume, l'alcaldessa de Ribes de Freser. Una abraçada i bona nit. Gràcies a vostès. Bona nit.

5 minuts per arribar a dos quarts d'onze. Estàvem pendents també d'aquesta compareixença davant dels mitjans de comunicació a Nova York que ha fet el president espanyol, Pedro Sánchez. Ha acabat fa poca estona. Alba Barbosa, que és el més destacat.

Doncs Pedro Sánchez n'ha parlat sobre aquesta crisi de l'habitatge, sobre aquest cas de desnonament que hem vist avui a Madrid. No ha concretat dates per portar el decret d'habitatge al Consell de Ministres. Suma que esta tarda li reclamava que fos dimarts vinent, però sí que Pedro Sánchez s'ha compromès a donar una resposta des del govern espanyol a aquest desnonament de la Mari Carmen, la dona gran que han fet fora avui del pis on vivia des de feia 70 anys. Pedro Sánchez ho ha qualificat de tragèdia social i també s'ha dirigit als grups parlamentaris perquè aprovin aquest decret, perquè hi donin suport, preveu mesures per l'habitatge i els ha retret que si ja s'hagués aprovat abans de l'estiu aquesta situació, no s'hauria donat. Avui els ha demanat altura de mires i també s'ha dirigit a Junts perquè doni su portal de cret.

El gobierno, por supuesto que va a dar una respuesta a esta tragedia social, pero yo lo que pido es altura de miras y responsabilidad por parte de los grupos parlamentarios para sacar adelante un real decreto ley de vivienda que es necesario.

El president espanyol ha culpat directament la Comunitat de Madrid, el govern de la popular Isabel Díaz Ayuso, també l'Ajuntament, tots dos en mans del PP, de no plantejar una solució per aquest cas. I ha citat aquí Sánchez el cas de la polèmica i ha recordat el cas de l'àtic de la presidenta de Madrid.

Ahir vam poder escoltar a Pedro Sánchez de la CNN amb una entrevista que li va fer Cristina Amampur, on li va treure un dels titulars que segurament s'estava buscant des de feia molt temps reconèixer si hi havia hagut errades o falta de coordinació o on havia fallat el control de la frontera de Ceuta. No sé si avui s'hi ha tornat a referir en aquesta

roda de premsa. S'hi ha referit, no ha volgut forgar, no ha volgut entrar-hi a fons, ha insistit que els mecanismes de control de fronteres no van ser suficient i en aquest sentit ha anunciat un reforç en la protecció de les fronteres tant de Ceuta com de Melilla i destinant-hi més de 170 milions d'euros. Hemos aumentado los recursos,

modernizado la protección de las fronteras tanto en Ceuta como en Melilla. Entendemos que no es suficiente. Tenemos que invertir más y de ahí el que vayamos a invertir más de 170 millones de euros en la protección de la frontera de Ceuta y Melilla.

I també Manel ha anunciat transferències directes, ajudes als negocis de seute afectats per aquesta crisi. Ha dit, Pedro Sánchez, 80 milions d'euros abans que acabi aquest any.

No sé si ha hagut de parlar també de l'obertura del judici a la seva dona. Aquesta setmana n'hem parlat molt. N'ha dit alguna cosa?

Li hem preguntat, era una pregunta previsible, però Pedro Sánchez aquí no s'ha volgut mullar i ha passat molt per sobre.

És bigonya, home. Luego és mi mujer. Pues yo creo que está todo dicho desde hace ya bastante tiempo.

Y también ha fet referencia a las novedades de las joyas requisadas al despacho del expresidente español Rodríguez Zapatero. Aquí Pedro Sánchez es prudent, espera saber cómo evoluciona el caso y de momento ha dicho que respecta la presunción de inocencia.

Molt bé, doncs moltes gràcies. Ens ho has explicat molt bé. Parlem després, Alba. Fins ara.

Un minut per arribar a dos quarts d'onze, i ara el que farem és parlar de bars, perquè poden semblar més o menys importants si n'hi ha molts, però quan en una població només n'hi ha un, la cosa canvia. Per això anirem ara fins a Juncosa. Perquè aquest municipi de les Garrigues ha recuperat el bar Casal, que el 31 de juliol va tancar les portes perquè la família que el portava va plegar. La convocatòria per substituir-la va quedar deserta. L'establiment ha reobert ara, després que l'Ajuntament fes una crida a les xarxes, oferint també un lloguer social a la família que el volgués portar. Ja fa uns dies que està obert i per això ja ha pogut passar el nostre company, el Pere Joan Álvarez, a qui podem saludar ara mateix. Què tal, Pere Joan? Hola, bona nit, Manel. Has pogut parlar d'entrada amb els nous encarregats. Qui porta ara el bar? Doncs mira, el bar el porta una parella que vivia a Lleida Ciutat. Són originaris de Venezuela, tots dos de 29 anys i amb una filla de 5 anys. Ella, la Zaray Rojas,

té experiència de més de 10 anys en l'hostaleria. Ell treballava en una granja de les Garrigues. Tots dos han volgut fer un canvi de vida i han respost a la convocatòria feta per l'Ajuntament, que oferia feina al bar i també un lloguer social en un habitatge del poble. Hola, ¿qué tal? Hola, muy bien. ¿Cómo vas a arribar aquí a Juncos? ¿De dónde venías? Venía de Lleida, Lleida capital. ¿Cuánto tiempo llevas aquí en Cataluña? ¿De qué país eres originario?

De Venezuela. Tenemos ya en Lleida dos años. Mi esposo lleva tres años en Lleida y yo llevo dos años. Ara ja portes el bar des de fa una setmana. Com et vas enterar d'aquesta oferta de l'Ajuntament

per fer de gestor del bar i per també viure en aquesta població?

Bueno, nos hemos enterado vía el periódico.

Tens fills? Uno. Quants anys té? Cinco años. I està escolaritzat ja aquí, eh? Sí, està escolaritzada aquí. És una niña de cinco años y va infantil cinco.

Coneixeu abans el poble? Sabíeu d'aquesta de Juncosa alguna cosa? No, no sabíamos.

O sea, habíamos venido anteriormente, pero A ver, pues porque trabajaba antes acá al pueblo, al lado del Solerás, trabajé ahí en el Chiringuito en lo que es verano.

Per tant, l'experiència que tens en el sector de l'hosteleria, quina és l'experiència? Bueno, tengo 10 años en experiencias de hostelería. He trabajado en muchos sitios.

Com ha anat la integració en la primera setmana en el poble de Juncosa? Perquè on vius?

Muy bien, muy bien, muy bien, gracias. La gente ha sido muy amable, se ha portado muy bien con nosotros. Me han preguntado cómo me voy incorporando al bar y en realidad muy bien. ¿Tens un habitatge per la família? Sí, tenemos un piso social del ayuntamiento. El contracte es per 4 anys, me sembla, ¿no? 4. Pero vosaltres teníeu intenció de continuar més anys aquí o heu vingut només temporalment? Bueno, nosotros tenemos pensado si después de los cuatro años todavía la gente le ha agradado nuestro servicio y lo hemos hecho bien, bueno, tenemos pensado seguir más adelante también. Ya per acabar, ¿per què vau optar per aquesta, entre cometes, aventura de venir des de Lleida fins a Juncosa?

Què us va atreure, què us va cridar l'atenció?

Bueno, a nosotros nos ilusionaba mucho venir aquí, porque se vive bien, es tranquilo,

se conoce todo el mundo, la escuela es muy buena también, ya nos lo habían comentado anteriormente, y bueno, tener una mejor calidad de vida, y hasta los momentos no tenemos ninguna queja, estamos muy contentos aquí. Doncs molta sort, que vagi molt bé. Muchas gracias. Que ho has vist, Manel, bona qualitat de vida. Sí. Buscant canvi a la seva vida i també he parlat amb la seva parella, el Rafel Carreras. Coincideix amb la seva dona, això que sentíem,

que volen establir-se al poble, més enllà dels 4 anys que fixa la concessió. I fins i tot, atenció, assumir, diu, integrar-se a la nostra

cultura amb l'aprenentatge del català. Sentim el Rafel Carreras.

Sí, sí, de momento es eso, enfocarnos aquí y tratar de llevarnos bien con todas las personas. Y claro, hacer futuro aquí. Es lo principal que tenemos en mente. Ya nuestra hija está integrada en el colegio y para nosotros lo principal era eso, que nuestra hija se sintiera a gusto y de momento muy bien por ahí. A ver, enfocarnos más que todo en la cultura y tratar de llenarnos de lo que es el idioma, que es algo que también necesitamos enfocarnos un poco más y aquí puede que lo podemos reforzar un poco más, la verdad.

Per tant, Pere Joan, ja ens has presentat una part de l'equació, són els que portaran al bar, estan contents de l'oportunitat, de l'acollida de moment, 4 anys, i ja veurem com acaba. Clar, l'altra part important també són els clients, per tant, els veïns, què et diuen? No només de Juncosa, sinó de totes les poblacions del voltant que hi passen per Juncosat. Doncs estan molt contents. Hem de pensar que l'establiment, com deies tu a l'inici, un bar en un poble dona molta vida, doncs l'establiment és més que un bar, és un punt de trobada. Els pagesos i els ramaders, per exemple, hi fan el cafè a les 7 del matí. Hi ha gent de la zona, no només del poble, que hi van a dinar i, per tant, es converteix. Podríem dir que en un

punt de referència al centre del poble. Ho expliquen el Jan Lluís, el Jordi, la Carme i la Neus. És una cosa que, si no tenim bar aquí al poble, ja malament. Si no hi hagués bar, ja hauria d'estar tancat a casa.

El bar és un punt de trobament de la gent del poble. Els matins tots els pagès i els rangers s'hi troben a fer el cafè.

Perquè un poble sense sense els serveis principals, doncs no. Bueno,

és una qualitat de vida pel poble. El que tinguem obert i tinguem conversació amb la gent del poble, doncs dona caligo. I la gent, pels caps de setmana, doncs, vinguen a fer lo vermut, los padrins, quan surten de la iglesia, és d'agrair que es torni a obrir el bar.

Per cert, el preu del menú és de 14 euros amb 50 cèntims, un menjar saludable, amb diferents plats per escollir. També he parlat, precisament, amb la cuinera, la Rosario.

Intenta menjar de tot, un menjar saludable. Que no hi hagi massa greixos, tot de quilòmetre zero, si pot ser, perquè hi ha gent que produeix tomates, produeix cebes, produeix i ho comprem al poble.

El bar tanca els dilluns, gran part de la resta de dies està obert des de les 7 del matí i tanca fins allà a les 9 o les 10 del vespre. Està ben situat al centre del poble i està tocat a l'Ajuntament. Déu-n'hi-do, de 7 a 10 de la nit estan ben coberts. Després de la crida que va fer a les xarxes l'Ajuntament, ha pogut triar aquesta família. No sé quanta gent s'hi havia presentat, si van ser els únics, si hi havia més candidats o què. No, no. Don i Do, hi havia una trentena o més d'una trentena. Don i Do? Sí, sí, i no només de les comarques de Lleida, perquè també hi havia de fora de la marcació. S'hi van interessar, per exemple, gent que viu a Girona o a l'Aragó. Per tant, els que s'han hagut d'encarregar de triar la família han pogut triar entre aquesta trentena de candidats. Estem parlant d'un poble de 400 habitants, on els pagesos i ramaders es dediquen sobretot al cultiu de l'olivera i també tenen explotacions i granges, la majoria de vedells. Per a aquells que vulguin passar per Juncosa, que sàpiguen situar-la en el mapa, doncs, pot accedir des de la C12, que és l'eix de l'Ebre, i està situat en plena comarca de les Garrigues. Doncs, si mai hi passem, ja sabem on farem parada. Moltíssimes gràcies, Pere Joan. Bona nit. Bona nit, Manel.

Vuit minuts per arribar a tres quarts d'onze. La Biblioteca de Catalunya, a Barcelona, ha estrenat aquest vespre No miris, una obra del col·lectiu Cultura i Conflicte que, a partir de fets reals, explora quin llegat deixen les violències exercides pels nostres avantpassats.

Jo em pregunto si es pot tratar el trauma. També es pot heretar la maldat.

Al cap d'una setmana se'm van fer baixar per carretera fins a la Patagonia.

Allà vaig poder creuar. Potser heu reconegut les seves veus. Són Marta Marco i Pep Cruz, que protagonitzen aquesta història real d'una filla de represaliats per la dictadura xilena i alhora neboda d'un dels pitjors repressors. La Marta Vives ja l'ha vist i ha pogut parlar també amb els dos actors. Sortim de la biblioteca rebregats per aquesta història real d'una dona experta en semiòtica de la memòria que vol saber sobre els traumes col·lectius que s'hereten i les maldats que queden en llegats individuals. La història pròpia que es repeteix aquí i allà. Marta Marco i Pep Cruz es posen a la pell d'aquesta dona i del seu tiet criminal, condemnat, A Crims de la Humanitat, una pregunta plana. Hi ha penediment? No en sabem la resposta, però sí algunes preguntes que hem pogut parlar amb els dos protagonistes. Marta Marco, Pep Cruz, bona nit. Bona nit. Bona nit. A veure, explica'm una mica, Marta, qui és la Verònica Steyer-Steins? Doncs la Verònica és una persona que actualment viu a París, és catedràtica, és professora de la Universitat de París, I és algú que està disseccionada per una història familiar molt bèstia, que és que els seus pares van ser torturats durant la dictadura xilena amb el règim de Pinochet i el seu tiet, que pertanyia al Partit Comunista, es va passar de bàndol quan va ser detingut. Sota amenaça, evidentment, i després de tortura, i es va convertir finalment en un dels torturadors o un dels monstres d'aquest règim, va acabar, diguem, condemnat per crims de lesa humanitat. Pep, tu et poses a la pell d'aquest monstre?

Tu has de mirar d'entendre la gent. Jo, com a actor, no jutjo mai els meus personatges, perquè, en l'índia general, la gent no se jutja amb ell mateix, i si jutja amb ell mateix és molt benèvol a l'hora de jutjar-se. Però, esclar, totes les coses, no sé què deia, todo según el color del cristal, con que lo mires, em sembla que deia Benavente, Ja és una mica això. Si tu intentes mirar-ho des de les cròniques de Xile, dius que aquest senyor està considerat el traidor més gran, perquè va passar del Partit Comunista al Partit d'en Pinotxet. Llavors, segons uns altres, també et dirien que és l'únic civil que va ser processat. O sigui que els militars, també, com a bons gremialistes, es van mirar de protegir-se d'ells i li van carregar les grans culpes a aquest senyor, que segur que n'hi havia molts.

Que hi hagi aquesta relació familiar fa que el judici sigui diferent, la visió d'aquest torturador sigui diferent per part de qui la mira? Clar, aquí hi ha dos personatges importants, un que interpreta la Gemma Martínez, que és la Camila, que és directament la filla del Fanta, del victimari, i ella està dividida amb aquests dos sentiments, l'amor cap al pare, un bon pare, un pare present, un pare actiu, un pare amorós, i després descobrir que el teu pare ha fet tot això, no? Com pots estimar aquesta persona? I jo crec que Cultura i Conflicte, i el Joan, el nostre director en aquest cas, ha volgut parlar d'aquests grisos, no? No tot és tan fàcil dir. ¿Puc trencar? ¿No trenco? L'obra també parla d'això, d'aquests trencaments familiars, quins es porten al límit, quins són perdonables, quins no, on hi ha les línies vermelles. Cultura i Conflicte acostuma a treballar amb fets familiars, verídic, es investiga, es documenta, i després d'això en fa un muntatge, un muntatge teatral que ens permeten als espectadors reflexionar sobre moltes coses. El fet de treballar amb aquesta matèria prima que és veritat, que és la veritat, una veritat amb uns noms i cognoms reals, fa que com a actor, com a intèrpret, la responsabilitat sigui diferent.

Per mi no, per mi no, perquè està clar que és ficcionat. Sobre els sits reals, llavors, ve la ficció teatral. Jo mai entendré que una persona pugui cometre aquests. Encara que ell digui ell directament no va torturar mai, però era present a tots aquests actes de tortura. Bueno, el que sí he fet és que m'he primat 13 quilos perquè és una història, no és una història de gordos. Ja et veig, ja et veig. De puta, m'entens? I és que jo no veig un gordo ni aguantant massa hores torturants, que és que en sap més, m'entens? No, era gent. És que això t'ha de menjar per dins, d'alguna manera. Això corrou, això. Tu no pots passar per un bany de sang i sortir aixut. Segur que surts tacat, i tacat per fora i per dins.

Què suposat per vosaltres aquest viatge? Per mi ha estat molt interessant perquè ha permès fer una incursió en tot aquest període de la història de Xila, que evidentment coneixia atrets supergenerals, i el que ha fet ha sigut una immersió en tot el que va passar, com va passar, en tot el que succeïa, i en aquests personatges reals. Coneixer la Verònica per mi ha estat, ostres, un regal, de fet. Perquè ha estat una persona important quan va venir a veure l'obra, la seva opinió, tot el que ens va explicar, compartir tot això, em sembla molt bèstia. I m'ha agradat molt perquè és d'aquelles obres que t'agrada fer perquè tens la sensació que poses un granet de sorra en el sentit que expliques històries que poc o molt són paral·leles. Coses que han passat aquí, a la nostra memòria, i per tant, importants d'explicar. Sens dubte a Teatre Un Assosari, Pep Cruz, Marta Marco, moltes gràcies. Gràcies a tu, Marta. Gràcies.

Minut i mig i arribarem a tres quarts d'onze i cap a aquesta hora sempre ens agrada començar a mirar, a tenir un peu ja i un ull, a l'endemà, a què passarà demà. Mar Güell, bona nit. Bona nit. D'entrada, de què estarem pendents aquí a

Catalunya Ràdio? Doncs mira, mantindrem el focus a les Nacions Unides, com hem fet avui, perquè demà hi ha la tercera jornada d'aquesta Assemblea General i demà estarà marcada pel conflicte entre Israel i Palestina perquè sentirem les intervencions tant del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu com del president palestí Mahmoud Abbas. Això sí, Mahmoud Abbas ho farà per videoconferència perquè els Estats Units han vetat que tant ell com tota la delegació palestina puguin entrar al país.

I a més a més, Netanyahu ja arriba enfadat perquè l'alcalde de Nova York, Mandami, va dir que el que s'hauria de fer quan posés un peu a Nova York a Netanyahu hauria de ser detenir-lo. Ja sabem que això no passarà, la jurisdicció no és seva. Però vaja, o sigui, que arriba també amb ganes Netanyahu.

I a més a més s'han organitzat també protestes en contra de la presència de tota aquesta delegació d'Israel. I a banda d'això també ens mantindrem, òbviament, connectats amb el Marroc, on va avançant l'escrutini. Ja ho explicava en Nandos Anovera, que les eleccions han estat marcades avui per la normalitat, això sí, amb aquesta participació més baixa en aquestes eleccions legislatives.

Molt bé, i demà també pendents de la trobada entre el president xinès Xi Jinping i el dels Estats Units Donald Trump a la Casa Blanca. Ens ho amplia des de Pekín el Francesc Canals. Bona nit, Francesc. Bona nit.

El maig a Pekín, Donald Trump es va fer acompanyar pels amos de les grans tecnològiques. Xi Jinping també ha incorporat els seus a la delegació, cotxes elèctrics, microxips, indústria aeroespacial. Sense haver aconseguit reduir el superhàbit comercial xinès, la guerra arancelària llançada per Donald Trump viu una treva segellada fa gairebé un any a la cimera dels països del Pacífic a Corea del Sud. Expira el pròxim novembre. En els dos apartats més sensibles, comerç i intel·ligència artificial, en què poden quedar les bones paraules de les reunions preparatòries expressades per Scott Besant, secretari del Tresor dels Estats Units, El sentim.

Acabem de tenir una sèrie de converses molt exitoses amb la part xinesa sobre comerç i intel·ligència artificial, reprenent i completant la feina que havien deixat pendent a Pekín.

No s'esperen resultats notoris, més aviat una nova trobada segona aquest any, destinada sobretot a no fer-se més mal. Amb el monopoli xinès de les terres rares, Xi Jinping arriba a aquesta cimera en millor posició que Donald Trump, que no vol veure un nou episodi de restriccions a les exportacions d'aquests minerals com el que va decretar Pekín el 2025. Xi Jinping va a un estat economista en cap del Departament d'Estat en l'administració Biden-Harris. Veu així com s'arriba a aquesta cimera.

En comptes de reunir la resta del món davant d'aquest desafiament comú de gestionar els problemes que genera la Xina, la Xina es pot asseure ara a contemplar com l'administració de Trump es baralla amb tothom. Per tant, l'estat de cua actual li va extraordinàriament bé a la Xina.

A més, els mals de l'economia xinesa a peu de carrer, com ara l'apatia del consumo a l'atur, sobretot entre els joves, no passen factura a Xi Jinping. No té eleccions de mig mandat.

I atenció també al que passarà demà a Itàlia. Al Palau Reial de Milà es podrà visitar una exposició única i innovadora sobre Salvador Dalí i el món de la moda. Ens ho explica des de Girona la Maria Roira. Coincidint amb la Setmana de la Moda de Milà, s'ha organitzat aquesta mostra amb més de 200 obres mestres entre vestits, col·leccions, joies i peces de la Fundació Gala Salvador Dalí de Figueres, el Museu de Florida i del Reina Sofia. Es titula Dalí i Moda i té la intenció de mostrar un artista que va entendre la força de la tendència com a instrument per construir la seva identitat i una manera de comunicar-se. Va veure la moda des de molt jove com un terreny on experimentar i projectar el seu imaginari,

amb elements com el seu bigoti, els seus bastons o la manera de vestir, depenent del lloc on era. A part, també s'hi exposen col·laboracions de Dalí, amb grans dissenyadors com Dior, Coco Chanel, el Saskia Parelli o Paco Rabanne,

no només portant ell i Gal als seus vestits, sinó també amb treballs de disseny de vestuari, de ballet i material publicitari, entre d'altres. L'exposició es podrà visitar fins al 31 de gener. I demà és 24 de setembre, això vol dir que és el dia principal de la Festa Major de Barcelona, és la Mercè. Ara explicarem què hi haurà demà, abans però ens volem fixar en el que ha passat aquest vespre, perquè hi ha hagut el pregó que dona el tret de sortida a les festes, l'ha seguit l'Anna Escura. Anna, bona nit, com ha anat això? Bona nit. Aquest any Barcelona és la capital europea del comerç de proximitat. Per tant, com no podia ser d'altra manera, el pregó ha defensat aferrissadament el comerç de barri de quilòmetre zero. Antoni i Meritxell Falgueres són la quarta i cinquena generació, respectivament, que estan al capdavant del Celler de Gelida, un local que va obrir l'any 1895 al barri de Sants.

Perquè un dia entra un pare amb el seu fill, anys després torna aquell fill quan comença a celebrar i sobretot t'adones que ja no estàs venint, estàs participant en una història familiar.

I han encoratjat tothom a defensar, viure, mantenir i sobretot lluitar pel comerç de proximitat

i de quilòmetre zero. Aneu a comprar a les merceries, als caviures, perquè no t'enplorar quan tanquen i més fer que no tanquin. Perquè la Barcelona de la gent no surt sempre a les postals, però fa que aquestes existeixin. El comerç de proximitat és el que ens recorda que una ciutat no només es construeix amb grans actes o esdevediments, perquè Barcelona és una

manera de viure i una manera d'estimar. Minuts abans, l'alcalde Jaume Collboni ha convidat tothom a gaudir de la festa, la música i la cultura popular.

Doncs tenim oficialment

inaugurades les festes de la Mercè. Demà què passarà a Barcelona, Anna?

Doncs mira, demà haureu d'esmorzar fort, si voleu veure'l tot, perquè la festa comença ben d'hora a les 8 amb les matinades de Grellers

a la plaça de la Mercè, que aniran fins a la plaça Sant Jaume. Si voleu anar-hi, la missa serà a dos quarts d'onze. Quan s'acabi, hi haurà l'esclat de festa, el repit de campanes i l'inici del seguici de la Mercè. A la plaça Sant Jaume, a partir de les 10, trabucaires, gegants, nans, el Vall de l'Àliga, tres quarts d'una i la jornada castellera amb les colles de Barcelona a partir de la una. I tot això només al matí a la zona de la plaça Sant Jaume. A la resta de la ciutat, la Mercè Arts de Carrer, a l'Estació del Nord, al Parc de les Glòries, al Parc de l'Aquaducte, al Concert de Maria Terremoto, a l'Avinguda de la Catedral i al Moll de la Fusta, a les 10, un dels plats forts d'aquestes

festes, l'espectacle de la Fura dels Baus, Emergència Eterna.

Festa grossa a Barcelona, nosaltres però serem aquí fent el Catalunya Nit i abans hauran passat els del matí de Catalunya Ràdio.

Sí, i ara que parlàvem de la Mercè, demà tindran els protagonistes que hi ha hagut aquest vespre amb els pregoners, però també l'anàlisi política ve carregada demà amb casos com el de Zapatero. Si et sembla, saludem el subdirector del programa. Maiol Roger, bona nit. Què tal, bona nit. Molt bé, aquí estem. Demà, Dia de la Mercè, igualment, programa al Matí de Catalunya Ràdio a partir de les 6, oi?

Sí, home, que és festa a Barcelona, però no a Catalunya. I aquí serem des de primera hora i com ens agrada. Mira, demà volem parlar una mica, volem fer una mica de reflexió política, no tirar allunyada de l'actualitat, perquè entendràs perfectament per què, però sí elevar una mica la mirada. Tot el tema de les joies de Zapatero, que n'hem parlat per amunt i avall, que ens ha fet molta gràcia, que hi ha coses escandaloses com que el mateix codi de bones pràctiques que impedeix als polítics cobrar regals d'aquestes quantitats el va aprovar Zapatero, és a dir, que ha sigut un escàndol. Volem parlar de l'ètica política, és a dir. Cada dia veiem coses com el que ha passat amb el gas pebre d'avui al Congrés. Hi ha desenes d'exemples de polítics que fan una mala praxi del que tota la vida havíem entès, els que ja ens comencem a fer grans, que era la política. I en parlarem demà a l'Aura, amb el Félix Ufuriol Farrés, perquè crec que serà interessant fer-ho des d'aquest vessant. I per una altra banda, però també relacionat amb el mateix, parlarem de la implicació dels joves en política. Tu i jo quan érem joves, o quan ho érem més, ostres, hi havia molta gent, ho som encara, però quan anàvem a la universitat, que d'això ja fa uns quants anys, ostres, hi havia molta gent implicada en política. I ara hi havia aquest ronron d'ostres, els joves hi estan més o hi estan menys? Doncs hem trobat un estudi que ens dona una resposta, jo diria que per tots els gustos, però bueno, us recomano que demà escolteu el matí per saber la resposta. I tu per què creus que estan allunyats de la política? Jo crec que perquè hi ha hagut una etapa de molta intensitat per aquesta triple crisi que han viscut, no? És a dir, són els joves que van néixer amb. Els que aquest any són 18 anys van néixer amb la crisi del 2008, van néixer aquell any, i han crescut en les crisis, en el Covid, en la guerra d'Ucraïna, i per tant és aquest desinterès, la política sempre els ha semblat com una cosa llunyana. Però és veritat que ara, bé, molts hi estan tornant, i veurem si. Si això és cap a bé o cap a malament, perquè també hi ha aquesta part dels joves que està alimentant l'extrema dreta que no és gaire bona. Però vaja, demà en parlarem al matí amb experts, que serà interessant. I què més fareu, Maiol? I escolta, mira, demà acabem el programa, demà tenim els pregoners de la Mercè, que serà bon dia per parlar-ne, i demà acabem el programa a un restaurant molt especial de Nou Barris, que es diu Cinco Hermanos. Sí. És tota una incitació del barri. No sé si hi has anat. Si no hi has anat, te'l recomano, perquè és boníssim i que, com el seu nom indica, porten cinc germans de la mateixa família. Van començar al barri en una barraca, amb la seva mare. Tenen una història molt bona, són només gent molt trempada, i ens ve molt de gust, demà, fer la taverna, la nostra secció de gastronomia, menjar i beure des d'allà. Per tant, escolta, també farem una miqueta de festa, si els oients ens ho permeten.

Doncs escolta, en prenem nota i cada dia festa major també al matí de Catalunya Ràdio. Gràcies, Maiol.

Gràcies, ens veiem demà, que vosaltres també demà. També hi serem. I tant, i tant. Vinga, una abraçada.

I al peu del canó tenim també els nostres companys de la premsa escrita, cada nit ens agrada trucar-ne algun, i avui toca La Vanguardia amb la seva subdirectora, la Isabel García Pagán. Bona nit, Isabel. Hola, bona nit. Ja teniu portada a punt o què? Tenim portada a punt, a punt amb festa també de la Mercè, però sobretot amb informació sobre aquest desnonament. Que ha colpit avui no només a la Comunitat de Madrid, sinó a tota la classe política implicada, i amb detalls molt sucosos de la que serà la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'amnistia, la que avalarà l'amnistia, amb bastants retrets al Tribunal Suprem. Interessant, interessant. Si haguessis de destacar algun article o peça de ventre del diari que no tinguem tan clarament a la portada, què ens recomanaries llegir?

Doncs a la secció de societat hi ha un reportatge molt divertit sobre unes festes que es fan per a gent que sigui més alta de 1,80 m. Vaja, a mi em deixen fora. Sí, per trobar per ella si ets alt o alta. Senyores de 1,70 m, senyores de 1,80 m, si volen trobar parella, demà tenen la solució a la Vanguardia.

Vaja, curiós, curiós. Eh, però que també hi ha alguna parella del Punylaí ben maca, eh? Però vaja, sí, sí, està bé.

Ah, no, segur, són molt interessants, però hi ha una persona que es va trobar que tenia gent que li demanava que organitzes cites per gent alta i llavors s'hi va a posar i ho està fent.

Molt bé, doncs ho llegirem. Gràcies, que vagi bé, Isabel. Bona nit. Gràcies a vosaltres. Adéu. Doncs ens separen només 4 minuts de les 11 i volem posar-hi sempre cada nit algú que ens ajudi a tancar bé el programa. Avui ho fem amb la periodista, escriptora, traductora i pregonera, Míriam Cano. Bona nit, Míriam. Bona nit, Manel. Com estàs? Molt bé. Avui hem tingut diversos pregons, avui, aquí al programa. Santa Tecla, la Mercè. Però qui va fer ahir el de Molins de Rei? Doncs mira, jo mateixa. Veu si tenen bon gust a Molins de Rei. Per cert, mira, i deia també de traductora, m'he de començar a llegir un llibre de mà que me l'acaben de portar, de Maria Reba, que es diu L'últim rastre, i posa traducció Miriam Cano.

I t'encantarà, t'encantarà. És un llibre meravellós i jo l'altre dia crec que quan ens vam veure et vaig dir t'arribarà un llibre que crec que t'agradarà. Ah, era aquest? Ah, doncs mira,

doncs mira, aquí el tenim. Doncs va, tot això és la Miriam Cano i més coses i també és tancadora de Catalunya Nit. Quines reflexions et venen després del que hem anat explicant?

Doncs mira, avui tenim força coses, i a més, començarem amb l'ONU i acabarem a Juncosa i arribes de Fraser. Per tant, molts quilòmetres pel mig, tots aquests líders mundials que van passant pel faristol de l'ONU, que moltes paraules, molts discursos, moltes negociacions, i tot i que penses que la diplomàcia internacional deu ser una mica això, dir-te de tot i després, cinc minuts després, seure en una taula, ens queda sovint aquesta sensació de paraules una mica buides. Javier Milei dient que les Nacions Unides són una organització inútil, i encara queda aquesta matinada Pedro Sánchez. Jo em preguntava què vol dir que una institució serveixi o no serveixi, perquè el tema no és dir si una cosa no serveix per res, això és fàcil. El tema és què passa. I aquí és on em sembla que cal parlar del que a mi em sembla que és el tema del dia, que és el desnonament de la Mari Carmen, aquesta dona de 87 anys que ha hagut de deixar el pis de Madrid, on havia viscut durant 70 anys, i n'ha sortit en una llitera. El cas de l'Olga, aquesta dona de 54 anys que es va suïcidar el passat 7 de setembre a l'Hospitalet, també, després que la. Que la desnonessin. Sentíem aquestes declaracions de la Carme Arcarazo del sindicat de llogateres que parlava d'aquest decret d'habitatge que està guardat en un calaix. Què passa quan una cosa queda guardada en un calaix? Què fem mentrestant? Perquè a Juncosa, per exemple, el problema era bastant més petit. Evidentment, molt concret també. S'havien quedat sense bar, que és el lloc, diguem-ne, que és la xarxa social. És una cosa real, on passa la vida del poble. És on et trobes aquella persona que fa dies que no veus, on saps qui s'ha posat malalt, on van les collites, fins i tot. Què va fer l'Ajuntament? Va fer aquesta crida a les xarxes, a les que no són les xarxes reals, i va oferir un lloguer social a una família que volgués portar aquest negoci i ho va arreglar. Arribes de fraser una miqueta, passa una cosa semblant. Mentre no puguem arreglar-ho i posem. Llavors jo avui em quedaria amb aquesta reflexió. Què fan les institucions mentrestant? Què fan mentre encara no tenim la solució definitiva? Perquè el present, com deia Albert Camus, és l'única manera de fer que el futur sigui viable. Treballar fort el present perquè aquest futur sigui viable.

El Catalunya Nit el fem Manel Alías, Agnès Marquès, Marc Güell i la redacció d'informatius de Catalunya Ràdio. Amb Eli Espunya, la producció, i Luis Ángel Alonso, el control de so.