Catalunya nit, de 22 a 23 h - 28/09/2026

Són les 10 i ets el Catalunya Nit.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Al Catalunya Nit tenim encara moltes coses per explicar-vos. D'entrada, la crònica esportiva. Hem de dir que els vots ja han estat a mesos. S'ha tancat la votació per la disputada pilota d'or. En categoria masculina, Kane, Mbappé i la Mindjamal sembla que són els favorits. La cerimònia serà a finals d'octubre, per tant, encara queden uns quants dies i unes quantes setmanes. En parlarem de seguida amb Roger Arnau, els dilluns a més és el dia, com sabeu, de la setmana que estem més esportius i entrarem a fons en l'escàndol que pot afectar el Manchester City. Se l'acusa de frau econòmic i s'exposa a sancions molt importants. Tenim preguntes com, per exemple, si els anys de Guardiola estan sota sospita o si el club britànic podria perdre títols com ara la Champions. Totes les respostes de seguida amb el nostre col·laborador, Antonio Padilla. Tot això ho expliquem avui, que és el Dia Internacional de l'Abortament Segur, i ens fixarem en el cas de les dones que han abortat sent adolescents, amb tot el que això comporta. Ho farem aprofitant que dijous arriba als cinemes Les Culpables, un documental que se centra en el testimoni d'un centenar de dones que encara no eren majors d'edat quan van abortar. La mateixa directora del film va ser una d'aquestes adolescents. D'aquí uns minuts, Marta Durán ens presentarà la seva primera pel·lícula, aquí al Catalunya Nit. Ens queda per sentir també l'organista centenària que avui ha fet un concert a la Catedral de Lleida i amb qui ha pogut parlar la Júlia Albacar. I abans de tancar el nostre informatiu, trucarem a la directora del periòdico per saber com plantegen el diari de demà. I la punt final a una jornada tan carregada de notícies la portarà l'escriptor i periodista Daniel Vázquez Sallés. Fins a les 11, notícies sota la llum de la lluna.

I el que volem fer ara

és escoltar les veus que han marcat de moment aquest 28 de setembre. És una selecció amb el segell del Marc Güell.

Hemos hecho un gran esfuerzo para materializarlo, con diálogo, con capacidad de negociación, incorporando propuestas e iniciativas de todas las fuerzas políticas que han tenido a bien el sumarse a este esfuerzo. Y ahora pido a todas las fuerzas parlamentarias que hagamos ese último esfuerzo para sacarlo adelante en el Congreso de los Diputados.

Perquè hi ha desenes de persones, de companyes, a qui el rendisme ha expulsat fins i tot de la possibilitat de tenir un habitatge digne. I viuen en habitacions, en infrahabitatge i sense cap dret reconegut. Cal garantir també els drets d'aquestes persones, que no se les pugui fotre fora quan els hi donen la gana.

Ya es hora de que el Partido Socialista entienda que esto no se resuelve con fotos, esto no se resuelve haciendo vídeos con Mamdani. El momento de actuar es ahora.

Nosaltres el que no farem és deixar tirar de la gent. Per tant, si el decret avança, nosaltres hi serem. Que cadascú surti de

la seva trinxera i que arribem amb un consens que sigui un mínim comú denominador, que crec que és el que la ciutadania està esperant de nosaltres.

El que demanem no és que es limitin totalment les activitats ni que es limiti la mobilitat totalment, sinó que el que demanem és aquesta prudència, aquesta precaució. Si alhora de sortir a

portar els nens a l'escola veiem que està plovent intensament en la zona on estem, no sortim, ens esperem a que aturi.

Una gent acusada de terrorisme, tenim una llei d'amnistia que és vàlida, que Europa també ha validat, doncs la discussió ja es va fer i no queda res més. És o poques ganes de treballar o, en realitat, doncs ganes de és un escarn i ganes de fer allargar el patiment als CDRs.

Ens preocupa, està passant, i d'entrada és un fenomen que es dona entre bandes. Pel control del producte, pel control dels diners, i no tenim la sensació ni estar a prop que això salti fora d'aquest fenomen que és entre bandes criminals.

És una cosa que s'ha de fer i hem d'intentar regular. No podem produir més del que consumim, perquè si no arribarem a un moment que és el que ens passa d'això, que tenim uns excedents. Però clar, el que també ve és que després d'uns anys d'unes collites mínimes hi hagi uns excedents com tenim.

La Comissió Europea actui, exige actuacions al Ministeri i, evidentment, exigir-nos a nosaltres mateixos aquestes actuacions. Però avui ja ens hem reafirmat, la notícia d'avui és que sí, donarem ajudes a fons merdut, ajudes extraordinàries i urgents pels cultius més afectats.

Necessitem algun mecanisme per tot allò que estigui per sota del llindar de l'agressió armada, però ha de ser absolutament complementari. Amb lo tant, no creem res adicional. Són dues coses que han d'anar de la mà.

I res, es va produir el petit miracle fent aquesta obra, que tanta gent, tanta gent, tanta gent diferent es posés d'acord amb una cosa, que era explicar tots junts la mateixa història. Història que parla d'identitat, d'arrels, de la terra, de violència, d'amor, de la mort i de la vida. Coses de les que encara es pot parlar tranquil·lament i compartir-ho amb altra gent dins d'una sala de teatre. Moltes gràcies.

Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès. Les deu i sis minuts, ja ho hem dit, que era un dia especialment carregat de notícies. En tenim una de nova, que acabem de saber, i és que hi ha hagut un acord entre l'empresa immobiliària propietària del pis de la Mari Carmen i els representants legals de la dona de 87 anys perquè pugui tornar al seu pis, al mateix pis d'on va ser desnonada la setmana passada. Última hora des de Madrid, Àngels Lafuente. Bona nit. Hola, bona nit.

Després de prop de quatre hores i mitja de reunió, s'ha arribat a un acord perquè l'Americarmen de 87 anys i amb un 50% de discapacitat pugui tornar a casa seva on ha viscut els últims 70 anys. Un acord que a hores d'ara no n'ha transcendit el detall. La lletra petita, principalment, el preu del lloguer i que està a l'espera que la pròpia Mari Carmen el ratifiqui. En tot cas, destacar que els protagonistes de la trobada d'aquesta reunió, la família de la Mari Carmen, la seva advocada, el sindicat de llogateres de Madrid i l'empresa propietària del pis han aconseguit tancar un acord i l'Ajuntament de Madrid ha exercit de mediador.

Molt bé, moltes gràcies, Àngels. Doncs aquesta és la informació d'última hora. Haurem de veure, efectivament, aquesta lletra petita, que encara no es coneix, però sembla que Mari Carmen, que, recordem-ho, estem parlant des del principi de l'informatiu d'un decret nou d'habitatge que porta per nom, popularment, aquest decret Mari Carmen. Doncs sembla que podrà tornar a casa seva, aquesta és l'última hora. I això no vol dir, però, que es desconvoqui la campada al sol a Madrid, perquè el que volen és forçar també a que el decret sigui el màxim d'ambiciós. A Barcelona també tenim protestes. Continua tallada l'Avinguda Diagonal davant del Palau de Congressos. Sentim el so ambient, així que connectem directament amb la nostra unitat mòbil, amb Ricard Luca i Vicent Mipsut. Vicent, bona nit. Sí, bona nit.

Doncs aquí la Diagonal continua tancada, tallada, i en aquest moment els antiabalots estan avançant cap a la posició nesta de nosaltres,

que és justament davant dels concentrats, ara que tenen unes 400 persones aproximadament,

que s'havien concentrat just en el punt on des de l'exterior es veia el còctel al que assistien els assistents als premis en els que ha participat Pedro Sánchez. La gent s'ha mogut cap a aquest punt on es veia des de l'exterior quan estaven fent-se aquests menjar posterior als premis i han començat a cridar i en aquests moments els antevalots han avançat un poc les seues posicions. I això ha generat un poc de moviment per aquí, però de moment no hi ha hagut cap avançat a la línia de velots

fins al punt en el que es trobem, un poquet d'uns metres més endavant. I han també tancat les persianes del Palau de Congressos perquè no es poguera contemplar des de l'exterior.

En aquests moments tenim antiavalots per tots

els voltants d'aquesta zona per impedir qualsevol accés cap al Palau de Congressos i limitar això. I hi ha persones intentant parlar amb els antiavalots. Perquè no avancem més cap a la zona on estan els concentrats i al mateix temps gent increpant els agents. Això ens pilla entre mig i estem ara just envoltats d'aquest xicotet grup de concentrats que quedava, tots absolutament envoltats per antiavalots en aquest

moment en el que ens acaba de sonar l'alarma justament de. En aquell moment coincidint en el moment que estàvem envoltats de Montserrat i Abelots. Per tant, se'ns acumulen les sensacions per totes les màquines.

Sí, sí, alertes per tot arreu. Gràcies, Vicent.

Qualsevol cosa que vulguis destacar, ens demanes. Només dir que continua tallada la diagonal i que sembla que tot i que hi ha un gran desplegament no ha arribat a haver per ara cap enfrontament i són molt poques persones, queden possiblement dos centenars de concentrats aquí davant del Palau de Congressos. Perfecte, doncs moltíssimes gràcies. Fins ara, Vicent. Fins ara. En el punt que hem rebut aquesta alerta de protecció civil, que el que indica és que hi ha pluges que poden ser localment molt intenses demà entre les 8 i les 2 del migdia en tot el prelitoral i litoral, des del Baix Camp a la Selva, és una de les informacions que hem explicat en aquest informatiu. Són les 10 i 11 minuts. I ara toca parlar d'esports. Avui, després de setmanes de declaracions i debats, finalment s'han tancat les votacions per la pilota d'or. Lamin Yamal i Alexia Putellas estan entre els favorits per aconseguir el guardó Roger Nao. Bona nit. Bona nit. Avui era l'últim dia

que els 100 periodistes internacionals acreditats podien votar i a priori. Lamin Yamal és un dels tres principals favorits, juntament amb Harry Kane i Kylian Mbappé, amb permís, com sempre, de Leo Messi. Mentre que Alexia Putelles, en categoria femenina, és una de les futbolistes amb més opcions. El resultat, això sí, no es farà públic fins al 26 d'octubre, per tant, encara haurem d'esperar. Però avui hem sentit noves veus donant suport a la Min. Entre elles, la del portuguès João Félix,

excompany del jugador de la Min Yamal al Barça, en unes declaracions al diari AS.

Si hay un jugador que tú pones la tele y te deja pegado ya la tele viendo jugar, es Lamine. Es verdad que Mbappé y Enriquen han hecho una gran temporada, pero Lamine es fútbol.

Es complicado, es complicado. Yo creo que hay una terna ahí o cuatro jugadores que pueden optar a ello. Hombre, yo si tiro por ser español pues creo que me lo merecería la MIN, ¿no? Pero también me imagino que los franceses pensarán que lo merece Mbappé y así podemos seguir, ¿no?

També reivindica Alexia Putellas, pels gols i pels títols de la temporada passada amb el Barça, l'ex blaugrana en una entrevista a Radio Marca ha parlat de la seva etapa com a la blaugrana.

El Barça ha sido mi vida. Me ha hecho. Me ha cogido siendo una niña, he crecido, he adoptado los valores, he entendido lo que es ser jugadora de fútbol profesional, lo que es ser jugadora del Barça, lo que representan los colores, lo que es la ciudad de Barcelona.

I tenim la Lliga aturada, això vol dir que partits de seleccions en marxa. I n'hi ha més, més en marxa. Des de tres quarts de nou està en joc, per exemple, la Nations League, el Bèlgica 0, França 0, amb el blaugrana Jules Koundé, que des de l'inici està a la banqueta, no està jugant. Per tant, de moment reservat.

De mentrestant, aquesta tarda s'ha disputat el Georgia 0, Ucraïna 0. El davanter del Girona Banat ha jugat els 45 primers minuts del partit. Demà serà el torn de la selecció espanyola amb l'Amin, que s'enfrontarà a tres quarts de nou del vespre a Croàcia, Sevilla. El seleccionador espanyol Luis de la Fuente reconeix que hi haurà rotacions i ha lluat Fermín, que dissabte no va jugar contra Anglaterra.

Fermín está en un estado de forma también fantástico. Energía, vitalidad, intensidad. Y mucho talento, mucha clase y finalización. Quiere decir que es un futbolista muy completo. Y ese tipo de jugador, que es un top en Europa, en el mundo, pues a nosotros nos viene fantásticamente bien. Encaja perfectamente la idea de juego que tenemos nosotros. Demà també jugarà el

Republica Txec-Anglaterra, amb Gordon, també del Barça, l'Eslovenia-Macedonia del Nord, amb el blanquibelau Dirk Kocic, i també una mistosa, Austràlia-Brasil, en aquest cas amb Rafinha. I tot plegat mentre dos jugadors internacionals del Barça ja han tornat a Barcelona. L'Eric Garcia, que seguirà des d'aquí l'evolució de les molesties al genoll esquerra que

li van impedir jugar contra Anglaterra dissabte a Wembley. De fet, el jugador avui ha estat a la Ciutat Esportiva Joan Gàmper, i des del Barça confien que estarà a punt per jugar el primer partit de Lliga contra el Getafe després de l'aturada de seleccions. També ha tornat a Diemi, en aquest cas, com estava previst després

de jugar els dos primers partits amb Alemanya a la Nations League. Per cert, encara sobre el Barça,

la demanda del club contra Florentino Pérez per les seves declaracions del 12 de juny sobre el cas Negreira avança. Un jutge de Madrid ha citat el president del Madrid el 25 de novembre en un acta de conciliació. Segons fons del Barça, el club té la intenció d'anar fins al final i asseguren que si el president del Madrid no s'hi presenta o no retracta d'aquestes acusacions que va fer, presentaran una querella criminal.

Doncs veurem com avança i com acaba. Gràcies, Roger. El que també hem de veure com acaba és aquesta polèmica que envolta el Manchester City, perquè segur que en els propers mesos parlarem d'aquesta notícia que podria ser, de fet, una de les més importants de l'any al món dels esports. El sítio, vam explicar divendres, va ser declarat culpable de trencar més de 100 normes financeres en el futbol anglès i s'exposa ara a rebre sancions molt dures. Toni Padilla, bona nit. Bona nit, com esteu? Jo molt bé, i vosaltres? T'hem posat pressió, hem dit totes les preguntes, totes les respostes. No sé si les tens, totes, totes, totes. Ho intentarem. Però anem, aviam, ¿en quin punt ens trobem d'aquest cas? Això és molt interessant perquè encara tècnicament aquest tribunal independent que assessora a la Federació de Futbol Anglès encara no s'ha pronunciat. Ho sabem tot per informacions periodístiques que diuen que sabem de fons del tribunal que els han declarat culpables de 115 acusacions en 114 casos serien culpables. El club i altres fonts internes ho han confirmat, però ara mateix el Citi pot presentar recurs. Per tant, les sancions, si en algun cop arriben, trigarien molt a arribar. Molt bé, per a aquells que no seguim el futbol anglès així com tu, amb intensitat, ens pots fer un resum del cas? Expliquen això, aquestes 115 vulneracions del Codi Financer. Anem una mica més enrere per entendre-ho tot.

L'any 2008, el xec Mansur Bin Zayed al-Zayyan, una de les persones més importants de l'emirat de Abu Dhabi, un dels emirats arabsonits, compra el Manchester City, un club amb molta història, fundat al segle XIX, que havia guanyat molts títols, però el darrer títol que l'havia guanyat era el 1968. Des de llavors, el club de Vallada vivia a l'ombra del veí, el Manchester United, arriba a caure a tercera divisió, passava malament. Arriben aquests diners, aquests petrodòlars, i el club, que és un club modest de mitja taula, es converteix en el millor equip de futbol del món. I en aquest procés, és quan s'haurien comès aquests presumptes delictes. Clar, per exemple, són els anys de Pep Guardiola. Algunes. És que, esclar, tothom coneix el City, si no segueixes molt la lliga anglesa, el coneixes pel Guardiola. Correcte, sí, sí, de fet, a casa nostra I pels oïsis, perquè segueixen molt a. Quan el City va guanyar la Champions molta gent es va alegrar perquè era un títol de Pep Guardiola. Doncs bé, anem a intentar posar una miqueta de llum a la foscor que diré que les porta. Els delictes investigats són del període del 2009 al 2018. Pep Guardiola arriba al Manchester City el 2016, és a dir, els dos primers anys de mandat de Pep Guardiola sí que estan investigats. La gestió de Guardiola en sí no s'ha atacada, i en aquest cas no és culpable. Tal i com, per exemple, sí que s'investiguen

els pagaments a un anterior entrenador, a Roberto Mancini, a l'actual selecció italià, al cas de Guardiola, no. Per tant, Guardiola, en principi, és innocent, però és cert que ell arriba al capdavant d'una nau, que allà té embranzida, que allà funciona, perquè s'haurien comès aquests presentes delictes, per tant, d'alguna forma, la gent tacaria el llegat que ha deixat el Pep Guardiola en forma de molts títols pel Manchester City. I com neix l'escàndol? Neix d'una forma molt curiosa. L'any 2018, un jugador portuguès, Rui Pinto, crea una pàgina web que es deia Football Leaks, volia ser el Juliana Sánchez del periodisme esportiu, i comença d'una forma il·legal, ha aconseguit documentació, no només del Manchester City, sinó d'altres clubs i altres centres que gestionen el futbol mundial, per aconseguir mostrar delictes. I aconsegueix una documentació que demostraria que el Manchester City havia infringit els codis econòmics tant de la UEFA, la Federació Internacional de Futbol, Europea de Futbol, com de la Premier League. Neix a partir. A partir d'aquí, llavors, com és tan evident, s'ha d'obrir una investigació que acaba en aquest judici que està a punt d'acabar. I quins delictes serien? El principal delicte seria falsificació de documentació, faig un resum molt ràpid, relativa als patrocinis. És a dir, contractes publicitaris, tècnicament d'empreses alienes, privades, que en veritat també pertanyien al mateix xec que era propietari del Citi. És a dir, passava diners de la seva butxaca d'una banda a l'altra.

I això està prohibit, és a dir, en termes de falsedat documental. Igualment, com hem dit, són 115 delictes. La gent dirà, hòstia, cadascun és diferent. No, són agrupats en grans grups. És a dir, d'aquests 115 delictes, 54. Són per no proporcionar informació precisa econòmica, 14 per no proporcionar informació precisa de contractes d'entrenadors i de jugadors, 5 per incompliment de normes internacionals, 7 per incompliment de normes angleses i 35 per no cooperació amb les autoritats. Clar, molta gent es perd quan parlem de Fair Play, per exemple, no? També em ve de què estem parlant, no? Costa entendre on està el delicte, no? És molt complicat, és cert, perquè tècnicament ningú podrà dir "Escolta, si jo tinc un zinc, soc al paper d'Ariel City, vull posar diners o puc fer-ho". Les normatives del futbol, en aquest cas l'anglès, però també passa a casa nostra, són més complexes per garantir la viabilitat dels clubs en cas que el propietari, si és un magnat, faci fallida econòmica o escansi. És a dir, han hagut molts clubs de futbol, el Regne Unit el s'hi ha passat amb un dels principals clubs, el Glasgow Rangers d'Escòcia, va fer fallida econòmica per una mala gestió d'un milionari i va anar a parar a quarta divisió. Per evitar fer això et sotmeten a una sèrie de normes que tu has de complir. I en el cas d'Anglaterra, bàsicament es tracta que tu no pots tenir més de 115 milions d'euros

de pèrdues acumulats en 3 anys. Que alguns clubs ho han tingut, i han tingut sancions, i els han fet punts a la classificació. En aquest cas. També el que es fa és intentar crear una balança. Tu has de presentar les seves xifres d'ingressos i de despeses per garantir una certa viabilitat. I com has de fer-ho? Has de garantir que els ingressos que tens són de diferents fonts. No depenen només d'una sola persona o d'un sol propietari. Contactes de publicitat, vendre jugadors, acords, gires. El City, ¿qué va fer? Per créixer va comprar els millors jugadors, els millors entrenadors, va refer l'estadi, va gastar una mortada de calés. Llavors, va quedar totalment la balança econòmica, no hi va haver un equilibri, gastava molt i no ingressava tant. Llavors, ¿qué va fer el City? Va començar a passar els diners de la seva propietat fingint contractes de publicitat amb empreses, amb. O sigui, part del so d'aquest entrenador, el relató en xinès, es cobrava a través d'una empresa que tècnicament era també propietat de la família reial de Abu Dhabi per l'altra banda, és a dir, van fer una mica de trampa per poder ficar amb els seus diners que l'equip creixés. No han robat, tots els diners eren seus, però sí que han complert les normatives que es fan i que són les que a altres clubs se'ls afecten. Per tant, els altres clubs estan, doncs, una miqueta enfadats.

Més o menys, el resum seria aquest, és complex. És a dir, no estem parlant d'algú que agafa diners i se'ls emporta o que no existeixen, però sí que s'incomparen unes normatives que estan bàsicament per garantir que els clubs no apenguin només d'un magnat. No, i que contempla sancions molt greus, no? Fortes. Molt fortes. Perquè, clar, si ets culpable de 114 o 115 casos, caldria veure llavors en aquest tribunal quines conclusions s'arribaria. Una possibilitat és que et facin començar la següent temporada a la sanció, quan sigui pública. Amb menys punts, que et traguessin punts. O sigui, a clubs d'Anglaterra els ha passat, no tinguen forats, Everton, van començar la temporada, un amb menys 5 punts i l'altre amb menys 15 punts. En aquest cas, les 60-70 sancions serien molts punts, o directament que et facin perdre la categoria. Et diuen, bueno, vostè ha perdut la categoria, ha de començar segona divisió, que seria un cop dur pel Manchester City, i. Perden la temporada, no? Clar, i els jugadors marxarien perquè no jugarien a l'Europa, seria un cop molt dur, però també podien anar encara més, és a dir, també els podien treure els títols guanyats en aquest període, perquè es considerien que són títols tacats. Has dit 2009-2018, de quins títols estem parlant? En aquest període, el City guanya tres títols de la Lliga anglesa, tres copes de la Lliga, una copa, una supercopa anglesa, i un dels títols que

li traurien és potser el més especial per qualsevol afició de Manchester City, que és aquest.

Manchester United's game is over. So is Bolton's game at Stoke. QPR are safe, they don't know it yet. Balotelli. Agüero! Agüero!

És el gol en el darrer minut de partit de l'última temporada, del minut 96 de la temporada 2021-22, quan el City guanya el seu primer títol de Lliga en el darrer segon des de la temporada 1968. I això és el gol més cridat per tothom. Va ser tacat, tècnicament, s'està mostrant la culpabilitat i el podrien perdre. Déu-n'hi-do. Què diu el City a tot això? Ells presentaran recursos, clamen innocència, i les úniques declaracions que tenim és de Haldun al-Mubarak, el president, que acusa els altres clubs de la prèmier d'enveja.

No acceptaré que ens facin servir com una

No acceptaré que ens facin servir com una tàctica perquè no es parli de les males decisions

i inversions fetes per altres clubs.

Els altres clubs. Tens magnats, eh? La mateixa ciutat, el Manchester United, per tenir una família nord-americana molt important, els Glazers, ara ja acaben d'entrar al gran grup inversor britànic d'Ineos, i els altres, d'alguna forma, foten mortarades que si no guanyen, els diuen, si vosaltres no sabeu invertir, no és culpa nostra. I els altres el que diuen és, escolta, nosaltres potser no hem guanyat perquè complíem les normes, i vosaltres, en canvi, no. De fet, els altres clubs, alguns diuen que si es demostra culpabilitat, podríem presentar una demanda per danys i prejudicis. Clar, dirien, és que hem perdut títols per culpa vostra, quan vosaltres estàveu fent trampes. De moment, presumpció innocència, el Citi presenta recursos, veurem què passa. I dins de tot això, en aquest escenari d'Sportswashing, de netejar la imatge d'alguns països, fent aquest tipus d'inversions. Sí, n'hem parlat molt. Aquí n'hem parlat molt de com dictadures, estats que no incompleixen els tractats de pau més elementals, utilitzen l'esport, compren clubs, fitxen jugadors, organitzen tornejos, i així molta gent que no té potser molta informació pensa, ah, i ara ve Saudita, mira, amics àrabs, ah sí, la Fórmula 1, oh sí, on juga Cristiano, sí, el club de Manchester City, o del PSG, que divertits que són, no? I això no es parla d'altres coses com que incompleixen tractats internacionals de drets humans, que no tenen drets a les dones, que assassinen la comunitat LGTBI, i neteja el CMS. Així és. Gràcies, Toni. Bona setmana. A veure si em mullo, ara, que ha sonat l'alarma. A veure, si comença a ploure. Que vagi bé. Fem una pausa per la publicitat i ara, de seguida, a la tornada, coneixerem les culpables. És el nom d'un documental que s'escau molt avui, Dia Internacional de l'Avortament Segur.

La Sofia va a dissenyar el logo de la seva start-up. I on altres veuen una A, ella hi ve un coet en l'airança. To the moon. Per la Sofia, veure-hi més enllà del seu logo és molt personal. I la nostra manera de veure la seva start-up també ho és. Per això, a CaixaBank Day One l'ajudem a portar l'empresa al nivell següent. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. Informa-te'n a caixaban.cat per a Day One.

Descobreix un carrer, un jardí, un concert i un museu amb una sola passejada. Vine al Viu Montjuïc el 3 i 4 d'octubre i trobaràs natura i cultura a un pam de distància. Consulta en totes les activitats a barcelona.cat barra Viu Montjuïc. Fem la Barcelona de la teva vida. Ajuntament de Barcelona.

Les dones i els dies, amb Montse Virgili.

Les dones i els dies tornem a ser aus nocturnes. Canviem l'horari. Ens podreu sentir a les 11 de la nit. La llum s'apaga, però nosaltres brillem més que mai.

Les dones i els dies, amb Montse Virgili. Ara amb horari nou, de dilluns a divendres, 12 a 12 de la nit.

Tornen les bubilles de cuixa forta per acabar el dia amb ganes de canviar-lo.

Les notícies sota la llum de la lluna. Amb Manel Alías. I Agnès Marquès. Catalunya Ràdio.

Avui és el Dia Internacional de l'Avortament Segur, un dret que no es garanteix a tot arreu. Aquí és veritat que tenim una de les legislacions més avançades que existeixen, però el procés d'avortar és sempre un moment delicat, especialment en el cas de les noies més joves. Doncs bé, el dia 1 d'octubre s'estrena el documental Les culpables, que s'endinsa en el testimoni d'adolescents que han avortat.

I per què vols aturar l'embaràs?

I jo havia de respondre perquè soc una nana.

El día que vaig fer 15 anys no ho sabia, però estava embarassada. A mi em va passar això.

El què? Vale, doncs comencem. Sequència 18.2, serà d'espera cap dia.

Per què no m'has dit que no estaves bé?

Jo tenia 19 anys i la meva família no sabia res.

Doncs tenim amb nosaltres la principal culpable que existeixi aquest documental, és la directora Marta Durán Lozano. Bona nit i felicitats, Marta. Bona nit, moltes gràcies. Sí, perquè és un documental valent, en forma, en fons, ja ho anirem explicant, i un documental que neix de la teva pròpia experiència personal. Sí, sí, sí.

És un documental que fa temps que tenia clar que volia fer en algun punt de la meva vida i me n'alegro de per fi poder estrenar-lo aquest dijous.

Clar, per preparar el guió, veu recollir el testimoni d'un centenar de dones. Com vau contactar amb elles i com vau acabar decidint quines apareixien o no davant de càmera?

Doncs la veritat és que quan va començar el procés d'investigació del documental era Covid, estàvem tancats a casa, llavors el procés d'investigació, clar, no podia anar directament a conèixer i parlar amb dones que haguessin passat per aquesta experiència. Llavors vaig decidir posar un anunci a les xarxes socials, així de senzill. No m'esperava que responguessin tantes dones i la veritat és que va ser una sorpresa. Van ser més de 100 testimonis de dones que havien avortat quan eren adolescents des dels anys 70 fins l'actualitat i la veritat és que em va emocionar

molt poder llegir-les. Clar, suposo que canviant els períodes històrics i els anys, evidentment hi ha diferències, però no sé si, després d'haver llegit tants testimonis, vau arribar a algun tipus de conclusions? Quins són els patrons que es repeteixen?

Sí, la veritat és que era molt curiós perquè pensaries que una experiència d'una dona que havia avortat en clandestinitat als anys 70-80 no tindria res a veure amb el d'una noia que ho fa a l'actualitat, però era molt curiós de veure que hi havia paraules i expressions que es repetien gairebé literalment. La sensació d'aïllament, de falta de suport, de sentir-se soles, de sentir-se incompreses, i sobretot de sentir que era una cosa que no es podia explicar. Això es repetia moltíssim.

La manera en com ho mostreu davant de la càmera és també molt original. Hi ha sis noies que són les que expliquen, per una banda, la seva història, però també llegeixen els testimonis o recreen situacions. Són noies que actuen molt bé davant la càmera, tot i que estem parlant d'un documental. No sé si havien de ser actrius, també, que els hagués passat això, o com vau fer la tria de les que apareixien davant de càmera.

Per nosaltres era molt important que fossin noies que sobretot poguessin empatitzar amb les històries que llegien, i llavors volíem una mescla, volíem una mescla de noies que haguessin passat per l'experiència, d'actrius, d'actrius que haguessin passat per l'experiència, una mica per reforçar aquesta idea que l'important no és saber quina història és de quina de les noies o de quina dona que ha escrit aquesta història, sinó aquest retrat coral i aquesta història col·lectiva.

Clar, es dona, no sé si dir-ne paradoxa, que per una banda a totes les noies que els passa això es troben que les seves famílies ho volen portar amb discreció i elles mateixes, la majoria suposo que també, en canvi en el documental el que feu és un exercici de fer-ho públic.

Sí, és que crec que al final poder parlar-ho obertament és el que realment sana i el que realment cura i el que realment trenca el tabú jo llegint totes aquelles històries de dones que havien passat per una cosa tan similar al que havia passat jo vaig tenir un procés terapèutic gairebé d'acceptació i d'entendre que no n'hi havia per tant i que el més important és poder compartir-ho et sents molt més normal quan ho fas en el millor sentit de la paraula. Tu, a més a més,

incorpores al documental el testimoni dels teus pares, de la teva germana o també del Luis, el noi amb qui et vas quedar embarassada.

Sí, sí, sí, això era una cosa que va anar evolucionant molt durant el temps. Al principi no tenia gens clar si el meu testimoni havia de formar part de la pel·lícula, també perquè durant molts anys era la meva gran por que això fos una cosa pública. Però em vaig adonar que si totes aquestes dones i sobretot les noies posaven la seva cara i la seva veu per explicar totes aquestes històries silenciades, doncs jo havia de ser la primera, no? També que digués, doncs jo també he avortat i això ha sigut així i aquí està la meva història també.

Una més. Clar, per qui ens estigui escoltant, què diries que diferencia el fet d'haver d'avortar quan ets tan jove, adolescent, o d'una persona adulta? Perquè, per exemple, una de les qüestions que et demana, tot i tenir aquí ara una llei bastant avançada, és que tu per anar a avortar, depèn de l'edat que tinguis, has d'anar amb un consentiment dels teus pares. Per tant, amb els pares hi havia de parlar sí o sí.

Sí, sí, sí, això és el que em va passar a mi personalment i també crec que l'adolescència és un moment molt vulnerable, és un moment en què normalment estem coneixent a nosaltres mateixes, a la nostra sexualitat, potser és el moment que estem tenint les primeres relacions sexuals de la nostra vida. L'avortament moltes vegades és com un còctel molotov que ho rebenta tot això i pot suposar un problema molt gros. Llavors, crec que el fet que passi en un moment on potser veus la maternitat com una cosa tan allunyada posa alguns problemes i també alguns avantatges, per dir-ho d'una manera, en el moment de decidir què és el que vols fer.

És molt interessant el títol que has posat o que heu posat al documentant, Les culpables. Les culpables, amb què jugueu? Per què Les culpables?

Bueno, el títol era una mica com un exercici de reapropiació d'aquesta etiqueta, agafar aquesta paraula que potser la societat ens ha posat durant molt de temps i neutralitzar-la. Perquè crec que moltes vegades quan pensem en l'avortament pensem en això, com en aquesta decisió agònica i en aquesta culpa que representa que hem de sentir, no?, I després quan llegeixes aquests testimonis t'adones que moltes vegades aquesta culpa no és un sentiment natural, que potser és una construcció social que ens ve de fora, dels silencis, dels prejudicis, de l'entorn o de l'afredor amb el que et pots trobar al CAP o als hospitals, per exemple. Llavors era una manera com de donar-li la volta.

Doncs Les culpables és el primer llargometratge de Marta Durán Lozano que podreu trobar a partir de l'1 d'octubre, per exemple, al Renoir Florida Blanca i que ja ha començat bé perquè ja té algun premi, com el Doc Around Europe del Docs Barcelona o el premi Laia que atorga el Departament d'Igualtat i Feminisme. Un documental que el pot mirar tothom i treure'n coses interessants des del punt de vista de l'amiga o del pare o del germà o de la pròpia noia que es troba en la situació. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès i molta sort amb la pel·lícula.

A vosaltres, moltes gràcies i bona nit. Bona nit.

Aquesta peça que sentim és una peça per a Orga del segle XVI del compositor Sebastián Aguilera d'Heredia i amb la qual avui l'organista Montserrat Torrent ha obert el seu concert a la catedral de Lleida aquesta tarda. Als 100 anys Torrent continua en actiu i oferint concerts com el d'avui i tot just abans, ja us ho hem dit, ha pogut parlar amb la Júlia Albacar, la nostra companya en Lleida. Bona nit, Júlia. T'has comunicat amb ella per diverses vies perquè, ho hem de dir, que és ben sorprenent, tot i que continua tocant, Torrent és malauradament sorda. Doncs sí, però com altres grans figures de la història de la música, la continua vivint apassionadament. Amb algunes preguntes escrites i una mica de

gestos improvisats ens explicava com ella continua sentint el que interpreta. Que recordo coses de quan jo sentia el batallelló. I segona, l'orgue, la sento, que tinc un sistema d'estudiar molt profund, no lleuger. Primer llegeixo la música com llegeixuada, aquestes preguntes, i després la vaig cantant veu per veu, que a través de això va quedant gravat. Tot, tot, tot.

Completament. Una dona que, a més de ser una de les intèrprets més reconegudes al nostre país, ha estat una pionera en l'àmbit de la música. Va impulsar una renovació al món de l'orgue,

però també va ser una de les primeres dones a tocar este instrument en plena dictadura franquista. Així recorda les seues primeres passes en un món totalment masculinitzat.

Això va ser molt, molt I la reacció dels quants organistes masculins va ser violenta. Em deien despreciativament aquesta noia que s'ha cregut. Jo no em creia res, que això és lo curiós. Jo no els hi volia fer cap nosa, jo el que volia era disfrutar jo. Entenc, va ser una confusió tremenda, però es creien que ho deixés córrer, que no era per una noia poder tocar l'orgue. A París transgiria la Noemi Pierron, que estava tocant, i la Nari Clara Dent, famosíssima, però estanyen a fer que no hi vien, que a dones que toquessis les va a caure com una. Molt, molt, molt, molt malament.

Pianista de formació, de fet amb Lleida, la uneix que la sua mare va ser deixeble del compositor

i pianista Lleidata Enric Granados, diu que va descobrir l'orgue per la providència. Del piano a l'orgue és una història increïble, perquè penso que ha sigut una providència o un exart. Jo m'inclus només per la providència i la meva guerra civil va significar. Un trencament de tots els estudis, de tot, tot, tot, tot. Primer vam anar a parar a Dosrius, a casa de les cosines, i després vam anar a parar a Santa Coloma de Fernecs, ja passada la guerra, i anàvem a l'Iglésia. L'organista va dir "no, no, no, no, he sabigut que vostès són pianistes. Pugin!", a les meves germanes, ell i a mi, "i han de tocar". I em dic "ai, mare de Déu!". Però si no han tocat mai d'or, va dir "no, a l'hora de tocar no hi havia el repertori organístic". I tocava amb Chopin. I sonava horrorós, dic "ai, no, no m'agrada això". Però un dia entrant, no sé per què, vam entrar a una hora que no eren. Aquest acte litúrgic va sentir l'arga esplendorosa i com sona. Era el doctor Jovany, que era organista. I em va impressionar. Doncs encara que sigui una miesta a l'estiu, ho he estudiat una miqueta. El mes d'abril va complir els 100 anys i coincidint amb la data,

Estanya es conmemora l'any torrent. Com és fàcil d'imaginar, poques persones han viscut la celebració del seu centenari encara en actiu. I tot i que agraeix el reconeixement, ens explica que no s'hi acaba de sentir còmoda.

De vegades jo dic que em sap greu que ho celebrin en vida, perquè. Per ells és un compromís i han de fer moltes alabances i potser no en farien tantes. Però jo estic allà davant, me veuen obligats a fer molts elogis que, naturalment, no mereixo tant. Per mi és una miqueta, no sé com dir-ho, de vegades una mica violent. Ho agraeixo molt, però em hauria agradat més, no sé, que ho haguessin fet quan ja hagués estat. Acabada la vida, però s'ha d'anar aguantant tot el que passa. Si ves el primer cop que tocava l'orgue a la catedral de Lleida, ens feia broma que no ha estat l'únic concert que ha fet a la ciutat. En aquest orgue, primera i segona vegada. A Lleida, potser és la segona vegada en 100 anys.

I si us heu quedat amb ganes de poder escoltar-la en directe, que sapigueu que ja té dos concerts més programats, el dia 12 d'octubre a Salamanca i el dia 24 a Granada. Doncs sí, la veritat és que ens han quedat amb les ganes de conèixer-la, fins i tot personalment. Gràcies, Júlia. Hem de fer una pausa per la publicitat i de seguida, després de la tornada, començarem a mirar demà.

Sol, solet, vine a ma veu. Te la saps des dels cinc anys i encara la recordes. Però saps també que si et cancelen un vol o arribes a la destinació amb més de tres hores de retard, pots tenir dret a una compensació econòmica? A l'Agència Catalana del Consum t'ajudem a conèixer els teus drets perquè te'ls sàpigues tan bé com les cançons que mai no oblidaràs. Troben tota la informació a consum.gencat.cat. Els teus drets de memòria. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Ser bomber o bombera és molt més que una feina. És posar força, vocació i compromís en un projecte col·lectiu al servei de tothom. Si vols contribuir a una Catalunya més segura, aquest és el teu lloc. Nova convocatòria d'accés al cos de bombers de la Generalitat. Fins al 29 de setembre, el 40% de les places estan reservades per a dones. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Soc el Sergi Vicente. Retorno a la Xina per explicar-vos com canvia i com ens canviarà. Després de més de 12 anys vivint a la Xina com a corresponsal, Sergi Vicente torna al país per descobrir com està canviant.

Shanghái la sensació és que és una ciutat que funciona.

Què és avui la Xina i cap on va? I també disponible

a la plataforma 3Cat.

Catalunya NIT amb Manel Alías i Agnès Marquès. Dos minutets i arribarem a tres quarts d'onze. És aquell moment de la nit en què tenim una cama posada a l'avui i l'altra ja al demà. I a cavall tenim aquesta qüestió de l'habitatge, que tenim a hores d'ara encara oberta aquesta manifestació. No sabem en quin punt la Diagonal de Barcelona, per això connectem directament amb els nostres companys que ho estan seguint. Vicent Mipsut, bona nit.

Hola, bona nit. Doncs l'afectació aquí a la Diagonal ara és molt limitada, encara hi ha un tall dins de la Diagonal, però és molt reduït perquè ja seran obertes laterals i també, pràcticament, els accessos d'altres carrers. Els agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra han encapsulat un reducte que quedava de no arribaria a 200 persones, que s'havien assegut al terra de la Diagonal i ara, a poc a poc, després d'alguns moments de tensió i tal, però sense arribar a haver-hi cap enfrontament, s'han, encara queden, ja us dic, algunes desenes de persones amb una línia d'agents antiavalots que han anat cada volta acostant-se més i han anat obrint carrers perifèrics des d'on estaven les primeres línies de furgonetes policials i ara queda absolutament un nucli molt reduït i a poc a poc ja vegem que agents de la Guàrdia Urbana ja comencen a donar pas alternatiu als vehicles que baixen dels carrers provenients de Pedralbes i també dels laterals de la Diagonal. Per tant, sembla que la cosa a poc a poc va resolent-se i també estem veient en aquest moment que molts dels concentrats, alguns desconcentrats, comencen a sortir de la zona aquesta que havia quedat encapsulada pels agents. Per tant, sembla que la cosa es normalitza i tot i que hi ha hagut alguns moments de tensió, no ha arribat a produir-se càrregues ni res semblant. I en aquest moment. Ja vos dic, a poc a poc, pels voltants d'aquest minúscul lloc que queda tallat a la diagonal, està reobrint-se a poc a poc el trànsit.

Doncs aquesta és l'última hora. Gràcies, Vicent.

Fins ara, adeu. Des de Suma, com també des de Junts, que diuen, per exemple, que aquest decret no diferencia entre petits propietaris i fons voltor. Esquerra també diu que troba a faltar la regulació del lloguer d'habitacions. Hem sentit ja abans Pedro Sánchez aquesta nit des de Barcelona demanant responsabilitat a tots els partits. Per tant, veurem què passa. Aquest esborrany sí que planteja una pròrroga de dos anys per als contractes de lloguer que acabin com molt tard al desembre del 2028 i prohibir també els desnonaments en pisos de fons voltor.

Clarament, demà estarem pendents d'això i també estarem pendents del cel. Ens han sonat les alarmes als telèfons mòbils en directe aquí a l'estudi, com a totes les cases, Txell Garriga, perquè demà s'esperen algunes pluges torrencials. Sí, de fet, estem davant d'un nou episodi de pluges molt intenses i inundacions a les comarques del litoral i també del prelitoral. S'han enviat, com deies, un missatge d'alerta a 13 comarques, entre elles Baix Camp o La Selva, per pluges localment molt fortes que podrien arribar a superar els 40 litres d'aigua. Només mitja hora, el nivell d'alerta és de 5 sobre 6 ja a partir d'aquesta matinada. Imma Soler, subdirectora de Protecció Civil, demanava prudència.

El que demanem no és que es limitin totalment les activitats ni que es limiti la mobilitat totalment, sinó que el que demanem

és aquesta prudència, aquesta precaució. Si a l'hora de sortir

a portar els nens a l'escola veiem que està plovent intensament en la zona on estem, no sortim, ens esperem a que aturi.

De fet, a Barcelona l'Ajuntament també ha demanat revisar les taulades o desconnectar els aparells electrònics.

Dos temes, ja ho veieu, ben potents per aquestes pròximes hores i que també centraran la nostra atenció i, evidentment, les del

Matí de Catalunya Ràdio. Si us sembla, podem saludar el subdirector del programa, Major Roger. Bona nit. Bona nit, Marc. Què tal? Molt bé. Escolta, em sembla que demà, bàsicament, dos fronts oberts, pluges i habitatge.

Sí, un front literal, eh? Ja hem sentit a Protecció Civil i aquesta alerta per Pujes de demà. Demà és dia de posar la ràdio, estar atents on plou, com plou,

i sempre tenir les precaucions que ja hem sentit i que ens diuen cada vegada. I nosaltres ho anirem explicant des de les 6, de fet, ja des de les 5 amb els matiners la Xavi Canalies, perquè sapigueu abans de sortir de casa. On heu d'anar especialment en compte. Però demà també és el dia del decret d'habitatge. Demà tenim en Míriam Nogueras a les 9, perquè el vot de Junts serà decisiu.

I aviam què ens diu, perquè en les últimes hores ens arriba que Junts, que en principi veia bé, deien divendres que estaven a prop de l'acord, doncs ara que sembla que el Partit Socialista voldria incloure alguna cosa al decret. Que no els hi acaba d'encaixar, que va més en la línia de contenta sumar, i veurem. Recordem que demà s'aprova, ja ho heu explicat, s'aprova el govern, però després falta la tramitació parlamentària, que és, diguem-ne, on hi haurà la teca de l'acord. Però, bueno, serà interessant demà sentir Míriam Nogueras. I, per contrast, també t'explicaré que Sergi Pàmies, a la secció que ens fa a les 11, a la seva teràpia Boomer, que ens parla del passat, ens parlarà del lloguer.

De com era el lloguer al passat, que també serà en aquest cas curiós, tot i lamentar-ho, diguem-ne, per com ha canviat el mercat de l'habitatge en aquests anys. Això t'anava a dir, veurem com ha canviat. Maiol, com creus que acabarà aquest decret per l'habitatge? Arribarà a l'acord a l'últim moment? Jo crec que sí. És a dir, em sembla que a Junts no es pot permetre una votació negativa. Sí que es pot permetre una certa escenificació parlamentària i a Junts li ha sortit bé. És a dir, el fet d'estar durant aquest temps que fins que arribi la tramitació reclamant certes mesures. És veritat que Mavitat ja ha tingut uns punts molt clars on no hi volia entrar, la lluita contra les ocupacions. Per exemple, la protecció del petit propietari, però si d'aquí un mes en aquesta tramitació la lluita al carrer continua, com estem veient ara a Madrid i com avui hem vist primadament a Barcelona, em costa de pensar que

Junts s'hi resistirà. Però bé, un mes en política ja saps que pot ser etern, i per tant tindrem molts dies per parlar-ho. Doncs veurem què passa

i què més fareu al matí. Doncs mira, estrenem secció de ciència amb el Pere Estupinyà, que és una de les persones que més ens sap en aquest país i és molt divulgatiu i molt de gust que vingui el matí de Catalunya Ràdio. I també tindrem a Sor Lucía Caram, que ja sabem com està el seu paper a la Guerra d'Ucraïna, que també ha estat molt assenyalada aquests últims dies a Manresa arran del que va passar a la Festa Major i serà interessant sentir-la demà al matí de Catalunya Ràdio. Tot això i el que la pluja ens deixi. Exacte, us escoltarem a partir de les 6 amb Enric Arostrell. Bona nit. Fantàstic, bona nit. Per tant, demà, pendents del que passi a Madrid respecte a l'habitatge, però que serà també un dels temes estrella del debat de política general que es farà a partir de demà i fins dijous al Parlament, Xell.

La sessió, de fet, arrencarà a les 4 de la tarda amb intervenció del president de la Generalitat, que, sense límit de temps, desgranarà totes les polítiques del govern i anunciarà novetats, com deies, en matèria d'habitatge. Un cop acabi el seu discurs, se suspendrà la sessió.

I no hi haurà el debat dels partits fins al dimecres al matí. Les intervencions dels grups s'allargaran tot el dia de major a mà no representació i amb el PSC tancant aquesta roda. El debat acabarà dijous amb la votació de les propostes de resolució. Salvador Illa arriba al seu tercer mandat de política general amb els primers pressupostos aprovats de la legislatura, també amb el suport dels Comuns i Esquerra, però també ho fa enmig de les crítiques d'aquests partits i de bona part de l'oposició per la gestió de la crisi d'educació i de rodalies. I demà també sabrem quan han pujat els preus aquest mes de setembre. Es confirmaran les sensacions,

Rafael de Ribot, segurament, no? Tots dirien que han pujat, no? I ara el que falta és veure si l'estadística reflecteix aquesta sensació. Previsiblement sí, per l'encariment dels preus de l'energia avui mateix. Petroli i gas han seguit pujant als mercats internacionals. El barril de Brent, el de referència Europa, recordem-ho, s'ha situat a prop dels 106 dòlars. El mes de agosto, la inflació interanual ja va pujar molt, es va situar al 4%, el nivell màxim en un any i mig. El conjunt de l'estat va ser del 4,3% i la previsió dels que en saben, del servei d'estudi de funques, la Fundació de Caixes d'Estalvis, és que escali fins un 4,9%. Demà sortirem de dubtes.

Doncs veurem què és el que passa demà, on a Girona tindrem una radiografia sobre la mobilitat ciclista i de patinets a la ciutat. Maria Rovira, Girona.

Sí, perquè de fet demà es presentarà el primer baròmetre RAC sobre com se circula per la ciutat amb bicicleta, patinet i altres vehicles de mobilitat personal. Es tracta d'un estudi pioner, analitzarà els hàbits, perfils i opinions de les persones que es desplacen amb aquest tipus de vehicles per Girona. Donarà dades interessants sobre la mobilitat en una ciutat amb molt turisme i també molta presència de ciclistes. De fet, des de l'Ajuntament ja s'han impulsat campanyes informatives sobre com circular amb bicicleta i regular el cicloturisme, focalitzades sobretot en zones com el barri vell i el Mercadal.

Poc més de 7 minuts i arribarem a les 11 de la nit, així que en aquesta mirada que fem cada dia, aquesta hora l'endemà, ens volem fixar en quina mirada hi posa algun dels diaris que s'editeixen primer aquí a Catalunya. Podem saludar la directora del periòdic, Ojema Martínez. Bona nit. Hola, molt bona nit. La teniu tancada o no la portada de demà?

Perquè és d'aquells dies que, clar. Avui ens costa al 100%, al 100%, no? Perquè hem d'enfilar una mica el titular amb la informació que tenim a aquesta hora, que no és al 100% tancada, però. Però bé, sí, sí, evidentment parlarem de l'habitatge i d'aquestes bateries de mesures que ha presentat el govern avui, però parlarem de la cruïlla amb la que és ara Pedro Sánchez, que necessita sumar Junts i el PNB, ojo, que del PNB parlem poc, i alhora també evitar que sumar consideri insuficient l'acord. I nosaltres sí que fem una mirada una mica més pròpia a aquest assumpt, perquè el que venim a dir, analitzem les propostes que hi ha sobre la taula, que a més de ser molt diferents, algunes de les que defensen sumar. O el sindicat de llogaters, són molt difícils de traslladar a un decret pels efectes que podrien tenir o perquè comportarien desembolsaments públics que són difícilment assumibles. Plantem el repte que plantejaria, inclús en el cas de que, com dèieu abans, demà s'arriba aquest acord. O sigui, que és com la. La principal aposta que fem avui.

Que interessant, per tant, entre les teves recomanacions és mirar les conseqüències que tindrien algunes d'aquestes propostes o proposes una altra cosa? Sí, sí, s'ha de mirar perquè,

en el fons, ho esteu explicant també, que s'ha significat molt bé, és un moment molt important, però alhora és la cruïlla en què no és fàcil i alhora no és fàcil que siga. Que tinga un impacte real a curt ni a mig termini en el mercat de l'habitatge i el que estan proposant. Perquè són unes coses que implicarien uns O és difícil de posar dintre d'un decret, o com deia abans, l'Estat no pot anar a comprar tot el que vol expropiar quan no té diners per això. Més enllà del suroi polític i social, que és imprescindible que l'hem d'atendre, intentem posar una amb el nostre esper immobiliari que ens explica les dificultats. Que malgrat el cas que existeixi acord, no serà fàcil després que sigui immediat. La nostra feina és una mica posar context a les coses, no sols explicar, sinó què es pot fer inclús amb el que es pacta, si es pacta demà, amb la realitat del dia a dia.

Doncs ho mirarem, aquesta és l'enorme complexitat del tema que ens ocupa. Gemma, gràcies. Molt bé, bona nit. Bona nit, bona nit.

4 minuts i mig i arribarem a les 11. Daniel Vázquez Sallés, què tal? Bona nit. Hola, bona nit. Ja han passat 15 dies des de l'última vegada que vam parlar.

No sé si han canviat molt els temes o no. Com ho has vist, això, avui? Bé, el tema estrella és el no decret d'habitatge. Que s'ha de veure si s'aprovarà, no s'aprovarà, el que s'aprovarà, si serà una aprovació a l'engròs o si es tindrà en compte cada cas, els petits propietaris, com perseguir els fons voltor. El que sí que em crea certa estupefacció amb això del tema del nou decret és les presses que tenen ara partits que semblen que no hagin governat mai, com pot ser els comuns de Maracolao o Sumar, Jo crec que aquí hi ha, evidentment, un punt electoralista que queda a fons, perquè tot està a punt d'arribar, les eleccions suposo que seran aviat, i el que em fa pensar que aquesta nova política que vam dir que farien fa molta pudor a vella política, moltes vegades. Després el tema del el tema del. Del consum del vi, que jo visco una família molt especialitzada en el consum del vi, Jo soc el pitjor client que pot tenir, perquè no veig, no puc veure ni most, però sí que molts cops la Mery em diu, per exemple, que la meva dona, que molts cops ha pujat el consum del vi blanc pel canvi climàtic, fa més calor, a la gent li ve de gust més producte fresc, però per exemple la Teddy vaig sentir un especialista, em va agradar molt la seva. Va explicar una cosa que ella creia que la

baixada del consum del vi és perquè abans el consum del vi estava relacionat amb el que era la comunitat la gent es reunia al voltant d'una ampolla de vi hi havia temps per parlar per discutir i ara hem arribat a una espècie de gaudim d'una forma individualista llavors ningú s'obre una ampolla de vi per fer les coses d'una forma individual. Evidentment hi ha un tema aquest de l'OTAN, d'Europa, Europa. Jo recomano molt llegir algunes biografies de l'ascensa von der Leyen al poder europeu per entendre una miqueta de què va aquesta decadència europea perquè ho explica molt bé per què estem com estem a Europa. Per fi s'acaba la pilota d'or jo no ho diria, però jo estic fins allà on no sona de les pilotes d'or i que s'ho reparteixin i que guanyi qui guanyi el tema. Recomano el tema de les pluges. Jo ja no sé què dir. No sé si sortiré de casa amb paraigües o no surto amb paraigües. Jo ja crec. Jo ja crec les previsions del temps que va fer ahir. Jo així sí, estic segur que no fallaré. Si va ploure ahir, em duc al paraigües i ja està. Però m'ha agradat molt la noia que ha parlat sobre aquesta documental sobre l'avortament. Jo vaig parlar fa molts anys amb la. Amb la ara no me'n sortirà amb la amb la ja me'n

sortirà amb el tema del The Show feien feien els anys 70 feien conferències sobre la pastilla i la Marguerita Rivier i m'explicava que quan feien les conferències per explicar perquè s'havia ja hi havia pastilla a Espanya i tenien manifestacions de feministes contràries a. A la pastilla perquè consideraven que això significava la submissió de la dona a l'home. Llavors és un tema que sempre hi ha hagut i m'agradaria que ningú es posés d'acord. I res, felicitar a la Victòria Spunsberg i a la Marta Butxaca, dues grans persones que vaig conèixer a Guadalajara i celebro moltíssim que hagin guanyat aquest premi.

El Catalunya Nit el fem Manel Alías, Agnès Marquès, Marc Güell i la redacció d'informatius de Catalunya Ràdio. Amb Eli Espunya, la producció, i Luis Ángel Alonso, el control de so.