Com ens adaptarem a la calor del futur?

Passen 7 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ha arribat el moment d'investigar a fons tota mena de temes en un món de respostes simples. Nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I com sempre, a part de la solució, el meu 50% es diu. Fran Domènech, molt bon dia. Bon dia, Elisenda Carot. Com estàs? Mira, acalorada. Ai, sí. Acalorada. Sembla que dos dies més d'altes temperatures, eh?

Molt bé, doncs ja que som en aquesta conversa d'ascensor, dimecres traurem la barca a passejar.

Ni més res, traurem la barca perquè sembla que tornen les pluges. Però avui he fet especial ressono a això de la calor perquè de seguida ho descobrireu. El control tècnic, el mestre, l'Albert Hoder, la peixera, el Nilvia, la Viena Gasa i la Lívia Discipio.

Avui és dilluns, i si és dilluns vol dir que la solució es diu David Balaguer, molt bon dia! Bon dia! Avui hem fet un tema que va, toca'm tu, eh? Aquest el necessitava. Avui has vingut molt acalorat, perquè l'he trobat aquí el David, l'he trobat a menys 5, abans del butllet informatiu, escoltant la Renaixença, a menys 22 graus aquí a l'estudi. Refugi climàtic?

I encara estic passant calor. Encara? No sé què passa amb el tema aquest de la calor. Jo he de dir, encara que la gent es pensa que faig comèdia, però no, jo he arribat a plorar desesperat. Per la calor? He assegut el sofà de casa meva. Perquè és com m'estàs atrapant en un laberint.

Mira, un dia parlarem de l'ansiedat que ens provoquen segons quins factors meteorològics, perquè hi ha gent que té por a la pluja, hi ha gent que s'atabala molt amb la temperatura, com és el teu cas, que no poden pensar. Trucarem al professor Volvena i farem un especial com ens afecta a la nostra psique aquests canviants factors meteorològics. Avui us portem una solució útil sobre una preocupació que avui més que mai es posa de relleu amb la calorada que fa i farà avui i demà. Avui ens preguntem a la solució com ens haurem d'adaptar.

Segons el Meteocat, aquest ha estat l'estiu més càlid registrat a Catalunya, per davant dels estius del 2003 i del 2022. ¿Ens haurem d'acostumar a viure cada vegada amb més calor? Sí. La resposta és sí. Malauradament, sí. Sí, per molts pactes mundials que fem, sembla que no els estan complint, i com que estem dirigits a nivell global i mundial, doncs passa el que passa. ¿Quines solucions haurem de prendre a curt i a llarg termini? ¿El canvi climàtic ens obliga, per exemple, a repensar horaris? Quines activitats i feines a l'aire lliure s'hauran de regular? Què es podrà fer i què no es podrà fer? Com hauran de canviar les ciutats, els pobles de Catalunya, per protegir-nos de la calor? Hem de replantejar com construïm les cases? I com farem classe? En el futur. Com afectarà això a les escoles? Com afectarà el dia a dia dels nens? Ens adaptarem tots de la mateixa manera o la calor fins i tot farà créixer les desigualtats? I la solució a aquestes preguntes, mireu, la tenen d'Ulabanda, qui m'acompanya a l'estudiu, en Mariano Barrientos. Molt bon dia, Mariano. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. En Mariano Barrientos és historiador i és especialista en climatologia històrica. Mariano, t'atraco, va, d'aquí uns anys, quan s'estudia el clima, quina edat es posarà per l'inici del canvi climàtic?

Una data, doncs, els anys 80 del segle XX. Els 80 del segle XX ja va començar el canvi climàtic? Pel segle climàtic actual. Per les condicions climàtiques d'ara, va començar cap als 85-88, els especialistes van començar a veure que hi havia uns indicadors ja molt estranys. No per els moments aguts de gran calorada o de pluges torrencials, sinó perquè era una tendència, eren constants.

Aquí observem algun canvi que no acaba de quadrar amb tota la història que tenim documentada. En Mariano Barrientos, ara us deia historiador, especialista en climatologia històrica, però també ens acompanya, formarà part de la solució avui, en Francesc Mauri. Molt bon dia, Francesc. Bon dia, bona hora. En Francesc Mauri, sobradament conegut, no cal presentacions, meteoròleg del 3CAT. Avui, 14 de setembre, fa calor a Catalunya. Mauri.

Sí, molta, i més que em farà demà. Toca sostre? No. A veure, no hi haurà valors extrems, no hi haurà valors rècord, però estem clarament per sobrar altre cop del que toca. Sí que és veritat que les nits són més fresques, per tant, ho suportem millor, i tot això a l'espera d'aquesta pluja, que no arribarà a tot Catalunya, però sí fort en alguns punts del nord-nord-est, dimecres i dijous, clara baixada de temperatura.

¿El mateix calor que el 14 de setembre m'invento del 1996?

Doncs no t'ho sabria dir exactament, perquè de vegades, de vegades aquestes preguntes són molt perilloses, però gairebé asseguraria que no. Mira, el Mariano Barrientos és un crac, és un geni de l'últim mil·lenni de reconstrucció del clima del passat. Però jo el que et puc dir és que quan vaig començar aquesta feina als anys 80, 85, etc., mirava la temperatura cada tarda al terrat del diari La Vanguardia, i bé, feia també la feina d'aquí de la ràdio, etc. I cada estiu, el juliol i l'agost, les màximes eren de 27, 28. 29, quan Barcelona arribava als 30, el redactor en cap, crec que era el redactor en cap, el Josep Carles Rius, que després va ser degà del Col·legi de Periodistes, em deia, jo era un xavalet, 18 anys, imagina't, em deia, escolta, Mauri, si arribem als 30, avisa, perquè farem un breu i amb acatació, l'inotípia, han de tenir-ho present.

Em sembla tan fort. Fa por, eh, David? Fa molta por. I avui ja fa un dia bastant insuportable, tenint en compte que és una temperatura molt més dòcil que no pas la que ha fet darrerament. Però tot i així ja és un dia bastant insuportable. Per què? Perquè portes una acumulació important, perquè l'altre dia vas refrescar una mica i ja et vas fer il·lusions. Mira, l'altre dia.

Definitivament hem de fer aquest tema de com ens afecta emocionalment el canvi de temps i el canvi climàtic, perquè realment l'altre dia quan va fer una mica de fresca jo em vaig relaxar vitalment de dir, d'acord, la fi del món s'apropa, però potser no està tan a prop com em pensava, perquè en aquests dies de calor no teniu aquesta sensació.

Aquest dia que tu dius va ser un dia meravellós. Vaig tornar a sentir-me. Una mica feliç. Vaig tornar a detectar felicitat en mi. No estic parlant de conya, eh? Estic dient la veritat. Una cosa que li vull demanar al Francesc Mauri, sisplau. I als homes del temps, en general, i a les dones del temps. Que deixin de fer allò de 10 graus per sobre del que tocarien en aquesta època d'ansietat. És que això em genera molta ansietat, i a més perquè potser. Sí, gràcies per aquest cop. Perquè potser. Ara ja no és el que tocaria.

Mira, Mariano, abans d'entrar en directe ho dèiem. Avui volem plantejar el programa ja donant per sentat que aquest canvi climàtic és irreversible, perquè per molt que fem acords i per molt que siguem optimistes i per molt que baixem els termòstats i ens adaptem, això ha vingut per quedar-se. I sembla que humanament, malauradament, s'ha demostrat que no ens posarem d'acord i això no ho baixarem. Per tant, ens hem d'adaptar a aquest canvi de temperatura.

Per aquestes generacions, sí. El que passa és que els canvis climàtics tenen diferents escales de durada, no n'hi ha cap d'igual, tret de les aires glaciars i interglaciars, i des del moment que en comença un, sabem que tindrà un punt culminant i una davallada. D'acord, per tant, serà reversible, però no sabem en quants milions d'anys. O reversible, o arribarà a un reequilibri, però que, evidentment, aquestes mesures que es pretenen adoptar a nivell internacional, doncs diguem-ne que la societat no està per aquestes coses d'arribar a acords ni d'agafar-se res d'això seriosament. I llavors, què passa? Doncs que es deixa que tot vagi madurant, madurant, i això vol dir que tardarà molts més segles, jo m'atreviria a dir que és una escala de segles, a que s'arribi a un reequilibri, i a partir del reequilibri ja no sabem probablement, això un geòleg ho contestaria millor, però ja estarem a les portes de l'aire glaciar. I llavors tot lo de l'escalfament serà tonteria pura i dura. Perquè aquí fora només hi haurà líquens i manades de rents.

Pista, sí, és tremendo. No, però mireu, us som sincers. Hem plantejat aquest programa perquè ens sembla molt interessant ja fer una passa més enllà, ja no parlar del que podem fer i que una altra vegada recaiguis sobre el ciutadà que hem de fer nosaltres per evitar aquest canvi climàtic. Això és irreversible, per tant ens haurem d'adaptar. Com ens adaptarem a la calor? Per què surt aquest tema? Doncs perquè tots els membres de La Solució hem dit, ostres, aquest estiu hem canviat les nostres rutines, hem canviat la nostra manera de fer degut a aquestes altes temperatures a les que s'ha vist sotmès a Catalunya. I aquí la pregunta del dia que us demanem a tots a través de les llistes de contacte habituals.

Doncs sí, encara que faci molta calor, els oients assaben de memòria el telèfon del directe, si volen parlar amb nosaltres per explicar-ho, al 932017474, i si no volen trucar, o perquè tenen aquell company de feina que els espia i els mira, no? És que clar, cada vegada que truco des de la feina se'n va i fa el xivato i avisa el meu superior o la meva superior. Doncs escolta'm, un whatsapp al mòbil del programa, el whatsapp del programa al 677 38 77 19. Expliqueu-nos què heu hagut de canviar, ja sigui de la vostra vida, com deia ara la Carot, o de la vostra feina, per exemple. Algun canvi, per exemple, a les vacances, també. Imagineu-vos què us condiciona ara la calor. A l'hora del restaurant.

Mira, això és un gran canvi. L'altre dia. No, no, que no tenen aire acondicionat. Nosaltres, les persones, mares, pares i mares amb la franja de 0,3 anys, o 0,6, és igual, eh? Què fas amb un nen que vol tot el dia córrer i vol exterior a 40 graus?

Impossible, perquè els nats no viuen igual. És molt curiós, també. No tenen mesura.

Els has de portar a un centre comercial amb aire acondicionat, a un parc d'aquests amb aire acondicionat climatitzat, mantenir-los a l'aigua tot el dia. Vull dir que les rutines canvien, eh?

Mira, abans parlava el David de les seves sensacions amb les altes temperatures. Doncs la Líbia Disipio ha sortit al carrer a preguntar també això, precisament, a la gent. Us atabala la calor?

T'agobia la calor? Moltíssim, és horrorós. He hagut alguns dies quasi que em marejava, eh? Si no hagués tingut l'aire condicionat.

Què fas per aguantar millor la calor? Ir a la playa, eso seguro.

Si no, también estar encerrado en casa con el aire, porque trabajo online y eso ayuda bastante.

Sortida més de vespre, sempre amb l'aigua a sobre, el bano, lo que sigui, a partir de les 7-8 del vespre, abans no, és impossible.

No, el de matí anava a la platja i a la tarda anava a fer la volteta i cap a casa.

Cada vegada portem menys peces de roba i busquem més refugis climàtics a l'estiu. Sobretot a les onades de calor, la gent gran ho pateix molt, i els infants també.

Doncs ja ho heu vist, eh? Sortir a partir de les 7-8 del vespre, res, remullet i a casa, menys roba. El Josep té la seva rutina,

que la comparteixo amb vosaltres, a veure què us sembla. Diu que ha pujat les temperatures a l'estiu. Començo la jornada a les 6 del matí i a les 11 me'n torno a casa. A casa he cobert tot el terrat amb un tendal i mantinc les finestres tancades i també les persianes des de les 10 del matí fins a les 6 de la tarda.

Mariano, anaves dient que sí. Sí, perquè és ni més ni menys que adaptar-se a unes condicions que en altres èpoques, en altres contextos climàtics semblants a aquest, doncs ja es feia. És la vida i l'horari, per exemple, de les comunitats monàstiques. Llavors la pregunta és, per què no seguir-ho? És primitiu, és una cosa anquilosada, voler imitar models del passat, si funcionaven bé per aquell context climàtic, l'episodi càlid medieval es caracteritzava per això. Per què no repetir o per què no seguir aquesta orientació d'aquells monjos, que a més ho tenen tot molt ben documentat. Ells es llevaven a les 4 del matí fent una franja de treball a les hores fresques del dia, a la que començava a picar el sol. Es tancaven, i com aquest senyor, amb tot tancat, un monestir amb parets de 80 centímetres de gruix, tot ben tancat, a dintre per preservar la frescor, i ja si un cas a la tarda, quan ja anava baixant el sol, tornaven a treure el nas i efectivitats a l'exterior.

Per tant, tu estàs parlant de canviar radicalment, és a dir, els llocs de feina hauran de canviar els horaris.

Especialment, això d'adverbiar, aviam, si el canvi climàtic és ràpid, doncs el que ens tocaria és nosaltres adaptar-nos de forma ràpida. Si no pel camí, la gent pateix estrès, tenen problemes, sobretot la gent vulnerable per problemes cardiorrespiratoris, quines ganes de fer-nos patir a tots plegats si el canvi és tan ràpid? Carai, doncs adaptar-nos-hi també amb una certa agilitat. I això per on hauríem de començar?

Hauria de ser una iniciativa mundial, local?

Sí, amb forces cimeres internacionals ens estarem 200 anys. Quan arribessin a un acord ja tindríem l'era glacial al damunt.

O sigui que mira que no. Hi ha coses que són inadmisibles i que directament voregen el maltractament. És a dir, si jo, per exemple, vaig caminant per Barcelona i estic suant mig marejat, com aquesta senyora que contestava al micròfon de la Líbia que s'havia marejat, que és una cosa que ens ha passat a tots, i aleshores tu estàs veient uns països fent obres amb el sol incidint. Contra els seus caps, contra els seus cossos. Això, directament, per mi, vorejar el maltractament, és que se n'hauria de passar.

Mira, ara que dius això, tenim en Marc Borrell, jardiner, que ens explica precisament aquest supòsit del que està parlant en David. Marc, bon dia. Hola, bon dia, Lidia. Marc, huiem de la solució. Tu ets jardiner, Marc.

Correcte, jo soc jardiner a la zona Costa Daurada, nord, la part de Comarruga, el Vendrell, Rodeberac, la Fell, tota aquesta zona. I era una mica el que comentàvem David, és a dir, la nostra feina, evidentment, és a l'aire lliure, estiu i hivern, estem adaptats, estem acostumats a patir fred, a patir vent, a patir calor. Però la problemàtica és que, per una banda, per exemple, quan hi ha les alertes o aquestes coses, tens la Generalitat que et recomana no t'exposis al sol, tot plegat, però, per altra banda, no ens faciliten els ajuntaments fer un treball durant els dematins, per exemple, una mica més d'hora. No podem anar a treballar a les 6 o a les 7 del dematí. Perquè no pots fer soroll, perquè majoritàriament treballes en zones turístiques, de segones residències, i llavors, clar, això ja és sagrat. Clar, és com un sense sentit, no?

Nosaltres et fem una recomanació, però bàsicament és que perdis quartos tu, per tant no facis la feina, perquè si has d'adaptar-ho als horaris que a tu et convindrien, xoca amb altres interessos de la zona. Ostres, ja aquí és un carreró sense sortida, què diries, Mariano?

De transició climàtica, la societat s'ha de flexibilitzar i hem de començar a entendre que o ens hi adaptem o acabarem patint, tant a nivell econòmic com fins i tot a nivell de salut personal. Per què no ens hem de poder anar adaptant? Per exemple, si han d'acabar desapareixent les estacions d'esquí, la gent que es vagi traient del cap la cultura que per Nadal han d'anar a esquiar. Serà que no. Les properes generacions tocarà fer altres coses. Perquè estem a renunciar als privilegis, com costa. No, anar a fer experiències enològiques a l'alta muntanya.

I ja està. És exactament el que diu el Mariano. És a dir, el Mariano ha deixat ben clara una cosa que de vegades els negacionistes recuperen, no? Escolta'm, per què ens hem de preocupar si de canvis climàtics sempre n'hem tingut bé? Això ja ho sabem. Això no cal ser el rei de Roma per arribar a segons quines conclusions. Però. Però sí que ell que és historiador té molt clar el que ha anat fent la humanitat. El problema és que tots els canvis ara no ens venen en segles, ens venen en pocs anys, mesos. L'altre dia, per exemple, el tema de la climatització a les escoles. Ara hi anirem, eh? És una muntanya gairebé inassolible, perquè la xifra fa fredat d'inversió. Doncs multiplica aquesta xifra per tot el que ha d'adaptar la societat, que no és només l'aire condicional.

Mira, ara que dius això de les escoles, deixa'm dir, Francesc, ara anirem al bloc de les escoles, però és que avui hem estat mirant aquesta plataforma Crema a les Aules, les Aules Crema, disculpa, 38,6 a l'escola Sant Jordi, avui mateix a l'Hospitalet. Per tant, això, o actuem.

No, a 38 amb 6 en una aula no es pot fer classe.

No, no, no.

A qualsevol de nosaltres, mira, els nanos són molt sofers, tot el que vulguis. No, home, no, això és inviable. No, entén-me el que vull dir, però posa't a treballar, Elisenda, o jo mateix, que ara mateix tu i jo i tots els que estem aquí estem amb aire condicionat. Totalment. En comptes d'estar 26 o 27 que estem, ens poses a 38. No, no, no, que el cervell s'atura. No, que no, clar. Això és absolutament així.

Si no et surten les paraules, estàs espès. No pots aprendre coses a 38 graus.

Ara hi anirem, al bloc de les escoles, però estic tan d'acord amb tu, David, que els exigim una cosa a les criatures i als mestres, que és inviable per nosaltres. Si socialment estiguéssim treballant, ja no et dic mesos, et dic tres dies, sense aire acondicionat, a qualsevol dels nostres llocs de feina, deixaríem de treballar. Per tant, els estem exigint una cosa a les criatures, que són el nostre futur, a la vegada, que és inviable. Per tant, us recomano que entreu a les Aules Crema, en aquesta plataforma, i podeu veure allà els graus. No estàvem parlant d'això, sinó que teníem el marc. El telèfon, Marc, no em pengis, que el David vol fer una reflexió i de seguida

vaig amb tu. Sí, no, només una cosa, que és que també hi ha un altre tema, que és que a 38 graus, tots sabem el que passa, també, augmenta la crispació, estem antipàtics, estem de mal humor. És impossible. Sí, és impossible. O sigui, jo, durant els mesos d'estiu, aquests 3-4 mesos que ha durat aquesta calorada, jo he estat molt més antipàtic. M'he sentit una pitjor persona, t'ho prometo. La meva paciència ha caigut en picat, he estat molt malcarat amb la gent. Jo no vull ser així. Jo vull ser el David simpàtic i agradable de la tardor, de l'hivern, de la primavera, no? Escoltarem en remull.

Marc, que tinc el telèfon. Marc, tu quan comentes aquest tema als ajuntaments, a dir, escolta'm, per una banda, la Generalitat fa unes recomanacions que hem de seguir, però per altra banda, vosaltres no ens deixeu actuar a les 21.25 del matí o a l'horari aquest que ens proposava ara en Mariano. Quina és la resposta que et donen?

Bueno, la resposta és que de moment prioritzen el que a ells els va bé o els dona un valor econòmic, és a dir, els seus turistes, els seus residents, encara que siguin de segona residència. És a dir, jo no els aporto res, per dir-ho d'alguna manera, que els seus covilatants estiguin contents, doncs els va molt millor. És això. El que comentava en David ara, vull dir, jo crec que és un dels estius, és a dir, al final la feina també acaba sent de cara al públic i tothom, tothom, tothom està molt irritat, com deien David. Està molt nerviós, moltes presses, les carreteres, tothom vol arribar al lloc amb el cotxe, escolta'm senyor.

Bueno, clar, és que, clar, quan t'estàs. Mira, jo només penso en els motoristes, quan els veig, que sempre els deixo passar. Penso, perquè aquesta persona s'està torrefactant aquí al semàfor. Deixa'l tirar, perquè almenys li toca una brisa d'aire, no? Marc, t'agraeixo moltíssim la teva trucada. Ara parlàvem fora de micro amb en Mariano i dèiem, això, potser si es denuncies, encara arribaria a algun lloc, eh? Perquè, clar, si hi ha un tema de salut pel mig,

Mariano. És que, per exemple, que el David ho comentava, l'estat d'ànim que porta situacions fins i tot de violència, als països alpins, a Suïssa i Àustria, en determinades situacions de vent fent, que és un vent molt sec i molt càlid que arriba de sobte per un efecte orogràfic, és un atenuant davant dels delictes, perquè és que la gent se'n va a les mans, a les mans hi ha coses pitores.

Clar, el professor Volvena t'ho explica ràpidament, ell que coneix un altre vent que altera les persones, que és la tramuntana, tocat per la tramuntana, és tocat pel fent. Crec, jo no sé si encara això és vigent, però fa anys l'Hospital de Referència Múnich, la capital de Baviera, quan hi havia episodis de fent, cancelaven les operacions programades. Per l'Estat consideraven dels sanitaris que no era el més adient. Les programades.

Mira, us recomano que recupereu un programa que vam fer a La Solució de com afectar el vent a la nostra actitud, al nostre estat d'ànim, que vam fer precisament amb el doctor Volvena. Els que formeu part del Club de la Solució, ara mateix us enviem l'enllaç. Si no formeu part del Club de la Solució, aprofiteu ara aquests minuts, escriviu un WhatsApp al Fran, al 677 38 77 19. Vull formar part del Club de la Solució, perquè res, abans d'acabar el programa, abans de les dues del migdia, tindreu l'enllaç allà, amb el programa especial, amb el doctor Volvena, parlant precisament d'això, de com ens afecta el nostre caràcter. Marc, gràcies per trucar-nos. Ànims, barret i hidratació.

Correcte, gràcies, Elisenda, a vosaltres.

Una abraçada, bonic, fins ara. Adéu, adéu. He comprovat que discutir suant no és el mateix que discutir si no estàs suant, si estàs en sec. I això és així. I jo aquest estiu, en alguna ocasió, amb la meva família, amb amics meus, amigues meves, He dit, estic suant molt, no vull discutir. No vull discutir perquè acabaré dient disbarats.

Però imagina't ser adolescent a totes aquestes. Va, us estem fent una pregunta. Quina rutina heu canviat del vostre dia a dia per culpa d'aquesta calor? Una rutina que potser heu canviat i ha vingut per quedar-se, aquesta nova rutina. Al 677-387719. Dieu-nos la vostra i també per telèfon al 93-201-7474. Montse, Ciutat Vella, molt bon dia. Bon dia. Et demano molta brevetat, estimada. Sé que estem acalorats. A veure, què ha passat aquest estiu?

Aquest estiu ha estat horrible espero poder ordenar les idees perquè us estava escoltant i solidaritat màxima David jo aquest estiu he plorat m'he discutit a més a més m'he trencat el braç això ha fet estar de baixa setmana tancada casa com m'he dit visc a Ciutat Vella i junto dos temes un que ja és molt conegut el parc temàtic que tenim aquí en el nostre barri. Que tot és turisme, tot és restauració, tot és borratxera, crits, insolidaritat total, ho juntes amb una baixa i amb 38 graus a casa, no pots obrir la finestra, o sigui, una de dos, obres la finestra intentant que entri alguna cosa de fresqueta, cosa que és una il·lusió, El que segur que t'entra és tot el xivarri de la gentada. I no tens aire acondicionat, Montse, entenc. No. Llavors, una de les rutines importantíssimes, òbviament he decidit que aquest és l'últim any que passo així, és canviar tot el meu planning de despeses per poder estar allà dins d'un sou milaurista. Doncs això, poder estalviar per poder-me instal·lar un aire acondicionat.

Aquesta és una altra, l'aire acondicionat. I també, mira, recordo que ara l'any passat crec que vàrem fer un tema aquí a la solució de l'auge dels ventiladors de sostre, que ha rebentat el mercat dels ventiladors de sostre. Perquè és de les poques coses que jo et diria, Montse, vagi impacte econòmic entre cometes. Jo, la meva tècnica, un flus-flus, anar-te arrojant, i el ventilador és l'única cosa per passar aquestes altes temperatures. Però convinc amb tu que avui en dia, si no tens aire acondicionat, com ha canviat? Abans anàvem amb els cotxes als anys 80 i 90, jo que recordo jo, I no teníem aire acondicionat i baixar les finestres i respiraves, però com diu la Montse, baixes la finestra i.

No, no, i que quan algú tenia aire ho veies com una extravagància i fins i tot com un acte d'elitisme. I ara, clar, és que ara si no tens aires que pràcticament no podràs viure, és un dels temes. Vull dir, s'hauran de fer invents perquè la gent pugui aguantar aquesta calor. L'aire acondicionat hi va haver un moment de la història de la humanitat que no existia. Justament s'inventa per trobar. Hem d'atendir a que la gent se senti més còmoda. No es pot viure, com ens està explicant aquesta oïna. És que és impossible. La Montse ha malviscut aquest estiu.

Montse, segueix a l'escolta, perquè ara intentarem donar algunes claus d'idees de com adaptar-se i coses que s'haurien de fer també a nivell d'urbanisme, a nivell de construcció de les noves cases, perquè adaptar-se o morir, en aquest cas, literalment, malauradament. Montse, gràcies per trucar-nos, per escoltar-nos i per la paciència, Mónica. Una abraçada. Gràcies. Fins ara. Adéu, adéu. El 677-3877, 19 rutines que es veuen modificades per aquestes altes temperatures. Avui estem parlant de com adaptar-nos a la calor. Ho estem fent amb en Mariano Barrientos, historiador i especialista en climatologia històrica, amb en Francesc Mauri, meteoròleg del Trescat, i, evidentment, amb en Fran i amb en David Balaguer. Què ens diuen?

Mira l'Anna, diu que la seva nova rutina ha estat que un cop s'ha dutxat, al sortir de la dutxa, em poso sota el ventilador. Ara parlàvem d'aquest nou invent que s'ha anat popularitzant per refrescar-me, sobretot. L'Agnès diu que fa vida de vampira, feinejo sobretot a la una o a les dues de la matinada. Vaig amb pilota picada per casa, spray d'aigua, tovalloleta i refresco els llençols abans de ficar-me al llit. La Mila treballa en un negoci, en un bar, i ens ensenya la seva nova companya de viatge arran d'aquest estiu, que és una tovalloleta, una tovallola de tela que s'ha posat al coll.

Com el Japó, amb tanta humitat extrema vas suant i et vas posant aquesta tovalloleta al coll.

De fet, els amants del futbol, en l'últim Mundial de Futbol Masculí, van poder veure com molts equips, durant la pausa d'hidratació, estrenaven uns coixins que estaven congelats i que els futbolistes es posaven també en el coll.

Mira, ahir, Francesc, ahir vam veure un cop de calor, precisament, al partit del Barça-Levant, si no recordo malament. Això també s'haurà de replantejar, no?, segons quines hores juguen partits de futbol. I ja no només els professionals,

sinó futbol base. No, no, és tot, el tema de segons quines andanes del transport públic. Clar, jo recordo que vaig fer una anada i tornada molt llampet a Còrdoba en 24 hores amb el tren d'alta velocitat i va donar la casualitat que Còrdoba feia bastanta més fresca que aquí. Al vespre, quan vaig baixar l'estació a les 10 de la nit, però pujant a Sants, en l'andana hi havia 38 graus i clar, era. Però clar, és el que deies, és tot, és absolutament tota la vida i ens estem oblidant de la vida marina, ens estem oblidant de la vegetació, ens estem oblidant i clar. Adaptar-se, com deia el Mariano Barrientos, ho ha fet tota la vida la humanitat, però clar, a l'any 1800 érem mil milions d'habitants, ara som vuit mil milions d'habitants, 62% de la població és asiàtica, el planeta. Clar, tot això és un mix de gairebé impossible gestió. Gairebé, gairebé. No vol dir que tirem la tovallola, només faltaria. Però per on comencem?

Us ho pregunto tant al Mariano com a tu, Francesc. Jo ho tinc molt clar. A cop de decret.

A veure, no, no, no, el més fonamental per la humanitat, el que ens ha portat a aquesta rapidesa de canvi de temperatura és exclusivament, o gairebé exclusivament, la crema de petroli. I gas i carbó, d'acord? Per tant, la humanitat, si vol començar a fer alguna cosa, ha d'electrificar immediatament tot. De vegades diuen, Mauri, ets molt pesat amb tot això. Sí, m'ho dic jo, ja. Cap problema. Amb el vehicle elèctric, etcètera, etcètera. A mi em vas convèncer, ja t'ho he dit. Ja ho sé, ja ho sé. Aleshores, a partir d'aquí, pensa. Cada persona, quan en el seu dipòsit de benzina posa 100 litres, 60 s'esfuma. Amb un híbrid, eh? Ja et dic un cotxe eficient. Els altres, 80. Però 60 litres s'esfumen. Per ineficiència. Per què? Què desprèn un motor de combustió? Calor. No, no, calor, calor, calor. És una estufa. Cada motor en una ciutat és una estufa. Hi ha qui dirà l'aire condicionat també. Bé, l'aire condicionat és moltes vegades l'electricitat, perdó, més eficient que un motor de combustió, que és la dilapidació més bèstia de l'energia. De la història de la humanitat aleshores tenim la solució però clar, implantar-la no és fàcil ni ràpid, ni econòmic però s'ha

d'anar cap aquí Mariano, per on comencem? ell deia electrificació, tu començaràs a cop de mandat com ho fem?

És impossible, la societat no té mecanismes per fer adaptacions tan ràpides. El canvi climàtic aquest, el que ens està succeint actualment, és més ràpid que fins i tot la percepció, la capacitat de percebre el que està passant. Ens està superant, i fins i tot està superant alguns models climàtics que estan fent curt la previsió.

Mariano, jo volia ser una mica. No, és dilluns, és dilluns. No, és que clar, Mariano, és que. Va, sí, sí, que n'hi ha, n'hi ha. No, no, però tu estàs pensant en les guerres, els conflictes, és que anirem a parar aquí.

Això és l'últim recurs, això és l'últim recurs. Però no, tenim la possibilitat de combinar els recursos tecnològics que tenim. Que s'haurien d'anar dirigits a tenir un model energètic que ens permeti tenir electricitat sostenible per tot aquest món que s'ha d'electrificar tard o d'hora, però també hem d'aplicar tecnologia pel recurs hídric, alerta amb l'aigua, perquè és el que ve darrere d'aquests escalfaments tan ràpids, el que ve és un problema d'estrès hídric en tots els sentits, començant per les plantes, que estaven abans que nosaltres, i acabant amb la IA, que consumeix moltíssima aigua. Hem d'aplicar tecnologia perquè hi hagi aigua per a tothom. No només pels més rics o per les empreses grans.

Mira, avui que estem al tema de la IA, que està tan en boca de tothom, doncs fer servir la IA per coses en positiu. No deixar que s'estampin les dies entre elles i acabin matant tota la humanitat.

I després, una part interessant d'adaptació la tindria probablement el recurs a la memòria històrica. Intentar recuperar pautes, estratègies del passat. Que ens ajudin, perquè veure que és un referent del passat, de gent que ja ha tingut problemes d'aquest tipus, sempre et dona més confort anímic de dir, carai, si aquella gent ja ho va passar, vaig a veure ells què feien. Però la meva pregunta,

com molt pràctica i molt aterrada, Mariano, és, d'acord, però qui comença? És a dir, comença l'Ajuntament? Comencem els particulars? Hem d'intentar que això la Generalitat faci un decret que ens obligui a tots a que hi hagi un compromís de les empreses, si no sota multa, de flexibilitzar aquests horaris, per exemple, el Marc que ens trucava, ostres, que un ajuntament no pugui donar aquesta resposta,

què en penses? Tots hem de posar, tots. Això és un tren i estem tots dintre del tren. Passatgers, vagons, la màquina que ha de tirar, tots tindran la seva funció i tots hem d'apostar a la mateixa direcció perquè el tren rutlli. Francesc?

No, simplement la societat, tots els humans, el que parla ara mateix també, és humà i per tant amb els seus cantons més foscos i els més blancs, tu fixa't, hi ha ajuntaments que diuen, escolteu, el model de recollida selectiva més eficient és el porta-porta, i això està demostrat científicament, etcètera, etcètera, vull dir, no és una inventiva. Hi ha. Alguns ciutadans que rebel·len, d'acord? Els patinets per les voreres, etcètera, etcètera. La velocitat, és a dir, l'ésser humà és transgressor, sovint. I no sé si totes aquestes directives de cop i volta ens portarien a un crash, que hi han de ser moltes de les directives, és a dir, no entenc com s'han prohibit les bosses de plàstic, però no hi ha ASUS de prohibir càpsules d'alumini o de plàstic de cafè, quan n'hi ha de biodegradables i compostables. És a dir. Legislació, per tant, Mauri. Clar, sí, legislació, sí. És que vaig a parar, però necessitem tanta legislació de cop, perquè el que ens ve és ràpid. És bèstia. Si no ho fem, ens anirem una mica a campistraus. Sí, el que passa és que la humanitat, Mariano, sempre s'ha anat a campistraus perquè el fre de mà se l'ha saltat o el fre de peu gairebé sempre.

Francesc, ara recullo aquesta pregunta que li tiraves al Mariano. T'abandono perquè sé que t'he d'alliberar que tens feina a la tele. Vaig cap al Trescat Info. Doncs al Trescat Info el poseu però en mute i seguiu escoltant la ràdio. Francesc Mauri, Meteo del Trescat, ja ho sabeu, Meteo Mauri, cada dijous a les 8 del vespre a la plataforma de Trescat.

Ah, al Meteo Mauri també tinc el Volvena, eh? El Volvena també. Epa,

ens ha roto el col·laborador, tio. A l'app de Catalunya Ràdio. No, no, de tant en tant. Un plaer sempre sentir-te. Una abraçada bonica. Gràcies.

Una abraçada motua i a tothom. Mariano, records. Adéu. Adéu.

Una pregunta que ens sent. Clar, no, ens acabarem adaptant. Si res no canvia, ens haurem d'adaptar a l'escalfament del planeta i al final al cos veureu que. Però, ens acabarem acostumant a la calor? És físicament possible o el cos té un límit? Doncs mireu, aquesta resposta, aquesta solució, la té en Jordi Mestres, metge de família i vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Jordi, bon dia. Bon dia. Veritat o mentida, ens podem arribar a adaptar a una calor de 40 graus permanent?

Ens podem adaptar la resposta senzilla és sí, el que passa que té molts peros vull dir que hi ha molts condicionants hi ha molts condicionants depèn de la situació de partida de la persona si té més patologies o menys cròniques depèn del nivell socioeconòmic perquè això és veritat que no en parlem massa si tens possibilitats de tenir elements externs que t'ajudin, per exemple, fer vacances a llocs més frescos, doncs ho suportaràs millor. I depèn molt, per exemple, d'on visquis. És a dir, ja hi ha franges per temes d'humiditat i sabem que no és el mateix 40 graus a la costa que 40 graus a l'interior. Hi ha molts condicionants que estan sobre la taula.

Així d'entrada, el nostre cos se situa, la temperatura del cos, entre 36 i 37. Tot el que supere aquests valors activa un mecanisme intern. Jordi?

Sí, això comença fins i tot abans. És a dir, sí que sabem que el nostre cos intern són aquests 36, 36 i mig, fins i tot algunes persones a 37. Tot el que a l'exterior superi aquesta temperatura activa mecanismes d'estrès tèrmic, perquè el que interessa és que el cos, evidentment, estigui a la temperatura que toca per funcionar. Per això és molt important, i hem insistit molt aquest estiu, en el tema de la temperatura a la nit. És a dir, hem dit sempre, tot allò que superi els 26 a la nit, que és el moment en què la nostra cosa recupera, també genera mecanismes de compensació i que, per tant, ja farà que tots aquells mecanismes fisiològics de recuperació hormonals, de recuperació neuronal, etc, etc, etc, doncs vagin més lents i per tant ens aixequem amb dèficit ja. Per tant, sí que és veritat que no hi ha una franja de temperatura que diem, a partir d'aquí passa això, però sí que hi ha algunes que ens poden ajudar una miqueta a veure què

pot estar passant. Doncs, escolta'm, la resposta és sí, però amb molts condicionants i uns condicionants, que bàsicament el resum és que no ens podem adaptar d'un dia per l'altre a nivell antropològic. Allò de dir, no, l'evolució farà que en dos anys aguantem les altes temperatures. Això no passarà, Jordi.

Això no passarà, segurament no ho veurem nosaltres, perquè evolutivament necessitem molt de temps. Però aquí la pregunta, i és molt interessant, és que és pitjor tenir temperatures puntuals, que hi ha llocs que ja tenen, que ens va cap a 20-40-42, que siguin puntuals, o temperatures més baixes, per exemple 37-38-36, però més mantingudes durant el temps, i a més a més, amb temperatures a la nit que no baixin dels 27-28-30.

Aquest és el tema. Aquí volies anar, oi? Exacte, sí, sí, sí, és això. Ara tenim unes condicions de clima noves i el que no podem pretendre és tenir un territori, en aquest cas Catalunya, però que un territori geogràficament tingui aquesta introducció de condicions noves i la societat que hi viu pretengui viure igual que 150 anys abans. No, no hem de canviar. No es pot. Aquest model territorial que ara tenim, si les condicions properes al mar d'humitat i de temperatura generen disconfort i afecten la salut, anem replantejant que les persones més vulnerables o determinades activitats professionals, ja sigui de forma temporal o de forma definitiva, reorganitzin el territori.

Doncs mira, ara que parles d'activitats professionals que s'han de reorganitzar, ara anem a una molt interessant. Però abans, Jordi Mestres, metge de família i vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, moltes gràcies. Una abraçada. Adéu. Adéu, adéu. Mireu, ara us ho deia, eh? Quim, bon dia.

Hola, bon dia. Com estàs, Quim? Molt bé, aquí. Un dia calorós, avui, eh?

Gràcies per escoltar La Solució. Sé que ets oient habitual. Tu què et dediques, Quim?

Jo sóc viticultor, pagès, estic aquí a Gelida, al Penedès, i quan us trucava per explicar-vos la nostra experiència una mica d'aquest any, que és el primer any que hem hagut d'acollir la barema manual, perquè amb màquines normalment ja es feia, a la nit. Hem canviat. I estem collint a la nit, més que res per això

de les temperatures. Per adaptar-te a la calor, perquè és impossible a ple agost, en el vostre cas, o a principis de setembre, collir. I això tu creus que ha vingut per quedar-se, Quim?

Jo a mi em sembla que sí, perquè la veritat que jo porto 9 anys treballant aquí on estic i elevarem quan vaig començar, començava el 15 d'agost, més o menys, no sabíem si ens agafava la festa major o no del poble per començar. I aquest any ja estem que hem començat el dia 28 de juliol, 29 de juliol. Això amb 9 anys, vull dir que estem ja, nosaltres parlem sempre del setembre, com quan. Parlem de la varema, no? Un sinònim és el setembre. El setembre ja estem de vacances, vull dir, el setembre ja no collim. Ara collim a l'agost. I això vol dir que, clar, la calor és aquesta calor infernal que està fent aquests anys.

Per tant, l'única manera de sobreviure, en aquest cas literalment, també serà fer-ho abans i fer-ho de nit. Jo diria que sí.

Va bé per dues coses. Una, per nosaltres mateixos, els treballadors, que la veritat que hem agraït no passar aquestes calors, és que pensa que l'any passat, per exemple, que encara collíem de dia, des de les 12 fins a les 5 de la tarda era una cosa infernal. I a part, ja et dic, va bé per nosaltres i també va bé pel raïm mateix, perquè ja els agafem més frescs, I bé, doncs pel tema de la qualitat del raïm i de poder fer uns vins amb més qualitat també va molt millor, perquè així tampoc hem de gastar molta energia en els cellers per refredar aquest raïm que ens venia,

jo què sé, a 35 graus. Mariano, volies afegir? Sí, només per acabar de dimensionar aquesta anomalia, jo tinc documentades varemes durant el segle XIX, finals del segle XVIII, durant la primera quinzena d'octubre. A Rivera de Duero.

Per tant, imagineu-vos, eh? Mare meva! Quim, t'agraeixo moltíssim. Un, que escoltis cada dia La Solució, i dos, que hagis volgut participar avui trucant al 932017474. Una abraçada, bonic! Adéu, adéu. Núria, Barcelona, bon dia. Hola, bon dia. Vaig tard i vol ploure. Núria, gràcies per la paciència.

No, no passa res. Mira, us explico, tant el meu marit com jo som persones que a l'estiu hem anat a la. Pot ser de les 11 del matí a les 6 de la tarda, ens emportàvem la carmanyola, el vermut, ho feia amb tota la platja. Doncs des de fa un parell o tres anys enrere, això ja ho vam canviar i fèiem un horari de matí, d'arribar a dos quarts de nou i estar-nos fins a dos quarts d'11 a les 11, perquè ja el sol ja ha començat. I aquest any és que ja no hem anat ni a la platja. No heu anat directament, eh? No, perquè ens feia com molta. M'han repensat que fa molta calor. O sigui, bueno, demà, a veure si demà I no. És el fet de passar tanta calor i és com que no et convida.

Mira, Núria, t'he de dir una cosa. Aquí, servidora de vostès, Mitja Famílies de l'Alt Empordà, aquest any hem tocat platja molt pocs dies, eh? Per no dir-te que n'hem tocat dos dies i a partir de les 7 de la tarda.

Sí, sí, és que és tremendo en aquest aspecte. I a més a més hi ha una altra cosa, jo soc una persona que no sou, o sigui, no sou. T'has estrenat.

Horrible, fins a l'esquena. Imagina't ara tenir un casament. David, volies dir alguna cosa? El tema de la suor és per fer-ne un dia al programa, eh?

Perquè hi ha una cosa que és la suor en estàtic, sense fer res, que és una cosa que no suporta. Una de les pitjors coses que existeixen. Perquè la suor sempre ha pensat que tu te l'has de guanyar. Te l'has de guanyar a través d'un esforç. Quan jo jugava a futbol i suava, m'encantava regal-hi-me. Suar en estàtic és una cosa desesperant. I suar menjant, encara pitjor.

Núria, moltes gràcies per trucar-nos. Una abraçada bonica. Gràcies. Adéu, adéu.

Hi ha una cosa sobre la transformació. S'ho va adormir? Ui, sí, sí. Estic aquí quiet i estic suant. Tinc unes ganes de dormir tapat, que és un dels grans plaers de la vida, i hi ha una cosa que és la transformació, ja ho estem veient, com la calor ho ha transformat tot. Fixa't si he transformat coses que també he transformat els gustos de la gent. Perquè a l'estiu, que sempre havia estat l'estació preferida de la gent, estic. Estic convençut que ara, si fas una enquesta, ha perdut molts adeptes, ha perdut seguidors,

ha perdut followers. Ha perdut followers, l'estiu. Perquè abans, l'estiu, de la part central, de disconfort més fort de l'estiu, en la canícula, eren dos, tres setmanes, quatre a tot estirar. Però és que ara tenim uns estius de quatre mesos i molt ferragosos.

A nivell de les escoles, abans ja n'hem parlat amb en Francesc Mauri, però clar, què haurem de fer amb les escoles? N'hi haurà por o no en climatitzar-les? Això si hi ha els pressupostos que ho acceptin, etcètera, etcètera. O haurem de canviar els horaris de les escoles o replantejar el concepte del pati i no fer-lo a l'aire lliure? Com ho veus això, Mariano?

Hem de replantejar-ho sense cap problema. Tardarà el que hagi de tardar. El que les nostres institucions irresponsables necessitin per fer aquests canvis. Però probablement la realitat els empantarà que aquests canvis s'acabin fent més ràpid que més tard.

Hi ha altres llocs del planeta, per exemple, nosaltres hem demanat a una persona que viu a Houston, estem parlant de l'Albert Martínez, Meteo de canal Meteo.tv, que ens digui a Houston com s'ho han fet, com s'ha adaptat aquesta calor, perquè també és un territori que ha prosperat a nivell econòmic gràcies a l'aire condicionat. Ens ha dit això.

Houston, tenim un problema. Si alguna vegada heu estat a la ciutat especial, al sud de Texas, als Estats Units, arribant en carretera o amb avió, t'adones que és una ciutat que ha crescut en un lloc hostil, climatològicament parlant, i fa calor, xafogor, tot l'any. I és que Houston s'ha sabut adaptar de forma passiva des que es va fundar el 1830. Ha sigut una ciutat que ha après que pot lluitar contra totes les adversitats climàtiques en aquest cas. Les primeres cases eren cases amb sostres molt alts, porxos amplis, finestres enfrontades per crear corrents d'aire, però tot i que amb l'arribada de l'aire acondicionat a principis del segle XX. Al centre de la ciutat es creen galeries subterrànies climatitzades. Avui en dia tenim més de 10 quilòmetres de galeries amb restaurants, botigues, on la gent pot fer-hi vida sense necessitat de sortir al carrer. A més, penseu que aquí als Estats Units tenim el primer estadi climatitzat del món. És l'Astrodom, que es va construir l'any 65, i és un estadi cobert amb aires acondicionats per a poder jugar quan les temperatures a fora superen els 100 graus Fahrenheit, que són més de 40 i pico graus. En resum, Houston no ha vençut la calor, l'ha esquivada. Primer amb arquitectura i costums adaptats i després amb l'arribada d'aire acondicionat climatitzant tots els ambients.

5 minutets i seran les 2 del migdia. Avui ens estem preguntant com ens hem d'adaptar, com ens adaptarem a la calor. Són molts els missatges que ens esteu enviant al 677387719. Fran, una lectura així ràpida.

Abans parlàvem amb el Marc, que és jardiner. El Carles és bomber, per exemple, i diu. De treball intens o molt intens davant les flames, no entenc encara com aguantem. Per cert, la Montse de Carles Alviel, la Rosa, s'han posat ventiladors de sostre, s'assumen a aquesta tendència, i l'Enric fa servir el ventilador tipus culleret. Sí. Ah, que et posa el coll. Ens en va ensenyar el Lluís Carrasco, un publicista, que. Sabien els rodatges quan anaven a l'exterior al sol. I l'Àlex diu que el gran canvi que ha fet és anar a comprar, sobretot si vaig al supermercat, al vespre, abans que tanquin. I així ja m'estalvio les calorades dels matins.

Mira, una de les coses medievals, no? Que deies? Una altra cosa que haurem de fer serà construir diferent, construir amb diferents materials que vagin més a favor nostre, materials bioclimàtics. Per això parlem amb l'Eduard Cuadern, és arquitecte de Cuadern Campanals, arquitectura sostenible. Eduard, molt bon dia. Bona tarda, Elisenda, com estàs? Estic estupenda, t'he de dir que tinc molt poc temps, però volia parlar amb tu sí o sí, Eduard. Sí. Escolta'm, haurem de construir diferent, sobretot haurem de tenir molt en compte com orientem les cases, com orientem els pisos, com els dissenyem a nivell arquitectònic i també quins materials fem servir, no?

Això és bàsic per reduir les emissions i per reduir els consums dels habitatges, sobretot orientar-los molt bé. Els materials que utilitzem a la construcció d'aquests edificis, que és el gran repte que tenim per endavant.

Dins del teu estudi, juntament amb en Francesc Viña, vau desenvolupar un revestiment amb pallofa d'arròs que s'ha convertit en un excel·lent aïllant tèrmic i acústic. ¿Tu creus que serà el futur treballar amb aquest tipus de materials?

Sí, en el nostre cas és un material biobasat que aprofita un subproducte agrícola, com és la closca d'arròs, per fer un material de construcció, que és un material de tancament, per fer fastana, diguem. Sí, és important començar a aprofitar aquest tipus de materials de construcció, que en la seva producció, en la seva fabricació, no tinguin grans emissions de CO2, o puguin ser neutres, o inclús es redueixin.

D'una banda, no emetre, perquè la contaminació que fa el sector de la construcció és brutal, i d'altra banda, saber que ens ajudaran a frenar aquest impacte després en la nostra llar. Ara veia que la construcció tradicional representa encara el 98% del mercat. Clar, aquesta hegemonia com es canviarà? A base de decret, tu creus? S'haurà de fer per llei?

Per llei, adaptar les normatives. Segur que s'està a punt de caure una normativa nova que ens forçarà els arquitectes a calcular les emissions de CO2 que tenen els nostres edificis, no només durant el seu ús, que és el que fem ara, sinó durant la seva construcció. Per tant, és aquí on nosaltres tindrem un topall, un límit, al que ens haurem d'adaptar. I aquí és on entraran tots aquests nous materials de construcció, biobasats, amb baixa petjada ecològica, que hauran d'anar entrant a poc a poc i anar reduint potser el consum de formigó, el consum d'altres materials o de ferro. Molt de feodós. Ara estem parlant amb

l'Eduard Cuaduern, arquitecte de Quadern Campanals d'Arquitectura Sostenible. Ells, sobretot, fan servir aquesta pallofa d'arròs, però altres materials, quan diem altres materials, ens referim a fusta, inclús palla, no, Eduard?

Sí, exacte. Palla, terra compactada, fusta, com es diu, la fusta estructural cada cop ja està més al mercat. Ara aquí a Catalunya ja comencem a tenir indústries potents que treballen amb la fusta dels foscos del país i que ja treuen bons productes. I la resta de materials han d'anar entrant a poc a poc. El que passa és que perquè un d'aquests materials. Perdona. No diguis, digues. No, perquè aquests materials d'entrar al mercat han de passar un període de validació, que pot ser un pèl llarg.

Eduard, et faré tornar amb tota la calma del món i parlarem d'arquitectura adaptant-nos a les noves situacions climàtiques. Eduard Quadern, arquitecte de Quadern Campanals d'Arquitectura Sostenible, gràcies per haver-nos atès. Una abraçada, bonic. Una abraçada, gràcies per l'interès. Adéu, adéu. El 677387719, heu dit la vostra, i acabem amb un parell de comentaris que ens facin.

Doncs mira, el de la Marta, que diu I la Sara introdueix un tema que no hem tocat encara, que és el tema de mascotes i calor, que també hauríem de veure com els peluts

s'adapten a aquestes temperatures. Mariano Barrientos, historiador i especialista en climatologia històrica, ens dona per un altre programa, oi?

Anar-hi parlant sempre serà positiu, per prendre mesures, estratègies i un canvi cultural, en definitiva.

Un canvi cultural, en definitiva. Tenim molta feina per fer. Balaguer, ens sentim dilluns. Sí, que vagi molt bé. Sorto a passar calor. Visca!