Com podem preparar-nos per a la tornada a la rutina?

Passen 7 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ha arribat el moment d'obrir de bat a bat les portes de la ràdio pública per investigar a fons tota mena de temes. En un món de respostes simples, nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I, com sempre, part de la solució, el meu 50%. Fran Domènech, molt bon dia. Bon dia, Elisenda Carod, com estàs? Estupendament bé, molt feliç. Avui som dijous, ja? Avui som dijous, sí. Però que ràpid passa la setmana quan tens solució, no?

Sí, a més és el dia internacional dels ascensors, perquè tothom està dient, ah, quina calor que fas, no t'has de pujar les temperatures, jo aquesta nit no he pogut dormir a por nosaltres, deixant les finestres obertes, doncs jo m'he instal·lat un ventilador que està molt de moda, etcètera, etcètera. Mira,

recupereu el programa del dimarts, que vam parlar amb l'Eloi Cordomí, que ens va explicar que fins ara, el setembre era un mes de transició, que si s'acabava l'estiu amb la Marta Pérez Verge i els refranys que tenien a veure amb setembre, doncs res, que ens va dir que res, que ja no és vàlid, que hauríem de parlar ja de novembre, no d'octubre, no, de novembre. En tot cas, avui no parlem del temps, però sí que en certa manera tornem a parlar de la rutina, perquè aquesta setmana molts us incorporeu a la feina, molts esteu pendents de tornades a les escoles, de seguida us he fet espòiler, però ara parlem de la rutina. Tot això, el control tècnic, el mestre, l'Albert Joder, la peixera Nilvia, la Viena Gasa i la Líbia Discipio.

I si és dijous, torna l'alegria a l'estudi de Catalunya Ràdio. Una dona que no calla ni una, no se'n calla ni una. Núria Casas, molt bon dia. Bon dia, Elisenda. Quina il·lusió tornar aquí a Catalunya Ràdio renovada. Quina il·lusió tenir-te de nou. Renovada. Renovar. Escolta, i has tornat plenament a la rutina? No, clar, perquè els nens t'han tornat a la llar d'infants ja o no?

El petit ha entrat a la llar d'infants, ha durat dos dies i ahir vam acabar d'urgències a la matinada amb bronquitis. Sí, tu. Està molt bé. I l'altre he aconseguit que els meus pares se l'emportin a la Costa Brava. Bravo, un aplaudiment a la casa.

Això dels llars d'infants, els primers anys i les malalties, pobres. Dos dies. Van tant a la llar d'infants com jo vaig al gimnàs. Pagues la quota però no hi vas. Mai, mai, mai. El meu té de dir que es va posar molt mal als primers mesos i ara ja vull pensar que tindrem aquells mocs que comencen ara i te'ls treus de sobre l'abril de l'any que ve. Però és fort. Sí, és que m'ha durat dos dies. Això jo crec que és de rècord. Això cosa teva, nena, que has fet un sistema immunològic de merda, la teva criatura. Totalment, totalment. Va, avui us portem una solució pràctica. Avui, com el fill de la Núria, ¿com podem preparar el cos per la tornada a la rutina? Home, la ida d'alarma! Pagueu! Para l'Albert! Quina és la millor manera de recuperar els ritmes habituals després de les vacances? Com afecta el canvi de rutina al nostre son i al nostre estat d'ànim? Quants dies necessitem per tornar a llevar-nos amb una mica de normalitat, de no estar allò esgotats com estem aquesta primera setmana? I les criatures, com ho hem de fer? Per què hi ha gent que té prou amb 5 hores de son per descansar i d'altres que en necessitem 9? Això es pot entrenar? Es pot reeducar? I per despertar-se? Famosa la pregunta, eh? Ja us ho vam explicar el dia de la tornada, quan vam presentar amb l'Hostet i companyia, vam presentar tota la temporada, vam dir, hem de parlar d'això. Sí. O sigui, el dia, no sé quin dia era, el dia divendres 28, vam dir, hem de parlar d'això perquè dividirà Catalunya. I tant. Millor una alarma sola. O posar-se 50.000 alarmes i ficar-se 5 minuts més. 50.000. Tu ets 50.000, no?

50.000. El que passa és que, clar, si amb qui dorms se'n posa una, doncs, bé, potser li estàs restant anys de vida,

no? Divorci. És el teu cas, oi, Núria? Sí, és el meu cas. Mira, ara buscarem per la casa algun dels editors d'aquells que s'aixequen amb una sola alarma a peu a terra, que és el contrari. Com s'ho fan? No ho sé. No, no, a mi em sembla impossible, Núria. Home, va. O sigui, jo em poso una alarma ja conscient, bueno, me'n poso 4 o 5, I la primera és que no soc ni conscient d'haver-la parat.

I a part, les alarmes que es posen aquestes persones, que només se'n posen una, és una alarma de. Et vaig a fer un massatge. O continua dormint. No se'n posen alarmes fortetes. Per exemple, la de la meva parella és I es desperta. Me'n torno a dormir.

Tu vols una alarma nuclear d'aquella, ja que és una que sigui molt potent. I després hi ha un altre tema, que és la diferència que hi ha entre la gent que posa, com la Núria, moltes alarmes, quants minuts hi ha de diferència? Perquè hi ha gent que hi deixa 5 minuts, tu, i hi ha gent que hi deixa mitja hora.

Jo em faig com una trampa al solitari, em poso intervals que no pugui deduir mai la pauta, perquè penso, si no el cos s'acostumarà a aquells 5 minuts, llavors em vaig enganyant. 3 minuts, 2 minuts, 7 minuts, 8 minuts, 10, 11, 2, 1. Jo 5 per 5, o sigui, em passo 25 minuts fent-me la idea. Estem molt bé. Per cert, hem de dir que la majoria de la població catalana, avui dividirem Catalunya, però hem llançat l'enquesta al nostre Club de la Solució, per cert, si voleu formar part del Club de la Solució, el 677387719, el 82% diu que es lleva. Amb la primera alarma. Jo no entenc Catalunya. No, jo tampoc. De veritat, eh? Això serà un subtema dels que traurem. Avui parlem de tornar a la rutina, tornar de qual cosa a la rutina, i la solució a aquestes preguntes la té la Rosana Sánchez. Molt bon dia, Rosana, com estàs? Hola, bon dia, què tal? La Rosana és psicòloga sanitària, terapeuta familiar i membre de la secció de Psicologia Clínica del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. A veure, si d'entrada. Va, et faig la pregunta que dividirà avui Catalunya. Vinga, va. Una alarma o moltes?

Jo diria que una. Formo part d'aquest 82%. Te'n poses una només, de veritat? I tranquil·leta, també.

Mira, tranquil·leta. Sí, sí, sí. Per cert, Fran, ens poden escriure el que vulguin al WhatsApp, al 677387719, o ens podeu trucar al 932017474. Què preguntem avui?

Bueno, preguntàvem una cosa. No, no, és que clar, saps què passa? Que ara la gent ja està opinant sobre el tema de les alarmes, però vaja, com que avui parlem de com adaptar el nostre cos a la tornada a la rutina, als horaris habituals, clar, jo volia que ells ens expliquessin si els està costant, com ho fan, gradualment, si els passa també com la Núria, que tenen criatures, com ho feu amb les criatures? La setmana vinent, teòricament, tot i que hi ha convocada la vaga el 8 de setembre, tornen les escoles, com ho feu amb elles? Les feu anar a dormir abans, progressivament? Com ho feu? O s'ha de fer allò de forma directa i dura. És que acaba d'arribar.

És que, Rick, perquè, saps, tu prepares un tema i dius, no, anirem avançant, i arribarem al tema de les alarmes. No, no, ens estan atropellant, les alarmes.

No, és que tinc les alarmes del Roger de Sardanyola. He fet una captura de pantalla del seu mòbil. A les 6 i 32. Vale, després trec com apunto. 6 i 32. Aquest és dels meus, perquè jo odio els números rodons. Sempre ho poso així, en números ràndom. A les 6 i 35, la segona. I dius, hi ha un patró, no? Dius, la següent a quina hora serà? No! La següent és a les 6 i 39. Veus, és el meu! Llavors, després d'aquesta petita trampa en la seqüència, dius, vale, doncs escolta'm, ara vol dir que potser la següent serà un 4 números més i 43, no? No, llavors fa una passa al costat i diu, no, no, aiculant-te tu, és a dir, la quarta alarma, és a dir, entre la tercera i la quarta alarma nuclear, aquí, en directe des de Vandellós, del Roger de Cerdanyola, només hi ha un minutet, o sigui, què fas amb aquell minutet?

Perquè en Roger, Roger, convindràs amb mi, ja m'ho diràs per WhatsApp, perquè ell fa trampes al solitari per no entendre's a ell mateix la pauta. Es fa mal. Es fa mal. Es fa mal, Rosana, es fa mal o no? Rosana, a veure, primera pregunta, comencem a l'inrevés, eh? Es fa mal, això que fem la Núria, servidora de vostès i en Roger, de posar-nos 50 milions d'alarmes per despertar-nos, és noció per la salut? Bueno, nocivo, no?

Al final cadascú té les seves necessitats. Lo que yo sí que pienso es que al final, com que sabem que l'alarma sonarà diferents vegades, pues llavors, clar, no ens despertem a la primera. Ah! Si sabessin que només hi ha una alarma, pues sí o sí t'has. Ah, tu creus que és això? És com autosuggestiu?

Sí. Sí. Però no ens en permets ni dues. No, en el sentit que una sempre, no sé, el sistema tècnic pot fallar, el teu cap pot estar molt desconnectat. Dues, dues encara que siguin, no? No podem negociar-ho, això.

A mi el que em sorprèn, Núria, és que tu, amb una criatura tan petita, que dorm tota la nit a la seva habitació ja. Sí. Feu-la fora.

Jo tinc un despertador natural. Us he de dir una cosa, que comença ja a haver-hi l'exèrcit aquest que té detractors i partidaris, que són les persones que no necessiten alarma, que també estan creixent a la banda del WhatsApp i que després segurament.

Jo soc de les que no necessito tenir un son llarg. És a dir, ara que em deies això de les criatures, òbviament, algun dia o un cop a la nit es desperta, encara que sigui per fer un biberó, el petit encara. Doncs jo soc capaç de fer-li el biberó i els 30 segons a donar-li i ell dormir-se, jo també dormir. Ah, amiga.

Clar. Aquí tinc aquesta sort. Això és un superpoder. No és la sort del nen, és la meva. És un superpoder. Mira, nosaltres ja hem volgut saber com viu la tornada a la rutina algú que matina cada dia a la tornada a la feina. Li hem preguntat a en Xavi Canalies, ell és director i presentador dels Matines de Catalunya Ràdio, que és la persona que es lleva més d'hora d'aquesta casa. Després li demanarem com adequar el cos, però com que hem començat el tema la casa per la finestra, allò que diem a l'inrevés, li hem demanat quantes alarmes es posa per despertar-se en Xavi Canalies, que es lleva a les 3 i 20 del matí, fa servir allò dels 5 minuts més que fem servir la Núria i servidora, va endarrerint l'alarma, és una trampa o funciona per descansar una mica més?

Els cinc minuts més és l'invent més perillós que hi ha si has de llevar-te a les tres i vint del matí. De fet, no ho he fet mai, ni quan tinc un horari més humà, ni ara que em llevo tan aviat. No, mai funciona els cinc minuts més.

Ostres! De seguida ho comentarem, perquè això, hem dit, divideix Catalunya, però abans, ¿quantes alarmes necessiten Canalies per llevar-se a les tres i vint del matí?

Doncs només me'n poso una. És una manera també d'anar a dormir estant en guàrdia i sabent que només tinc una oportunitat per llevar-me i per despertar-me. Però de fet ho he fet inclús tenint horaris més de persones normals, de posar-me'n una. Quan me'n vaig a dormir, l'últim pensament o un dels últims pensaments que tinc és tens una alarma posada a la que soni, has de fer un bot de llit i començar la jornada.

Uau, per tant, era el que justament deies tu, Rosana, eh? Sí, sí, clar. Saps que hi ha una oportunitat i o l'aprofites o te quedes dormit.

Però no et permets ni un error. I som humans, Alexandra. Jo insisteixo. Va, tu. Catalunya dividida. Tenim la Núria Casas. No es pot ser tan perfecta.

50 milions d'alarmes en canalies que se'n posa una i salta del llit. I nosaltres tenim aquí un representant de les persones que es posen una alarma i salten del llit. Demano un fort aplaudiment pel narrador dels partits de la TDT a Catalunya Ràdio, juntament amb en Ricard Torquemada i companyia. Un aplaudiment per en Bernat Soler.

Molt bon dia. Bon dia. A veure, jo he de dir una cosa que és important. És important en aquest tema. Jo tinc la sort de no haver de matinar, perquè jo no he d'entrar a treballar a les 8 del matí ni tan sols a les 9. Aleshores, jo, alarma per llevar-me al matí, per anar a treballar, normalment, tot i que a vegades me'n poso, em llevo sense alarma. A quina hora, Bernat? A quina hora. Depèn del dia, però. Així entre quarts de nou i a vegades si faig una mica el ronso puc passar de les nou.

Està fent molta ràbia a tot Catalunya. Perquè se'n va a dormir tard, en Bernat. Vaig a dormir tard,

treballo els caps de setmana. Aleshores sí que és veritat que hi ha dies que m'he de llevar d'hora perquè, per exemple, he d'anar a agafar un avió. Per anar-me'n a Getafe. Ara també m'enveges o no?

Getafe 6 del matí, l'enveja de tothom.

O un ave, un tren. Aleshores, aquest dia, imagina't que. Mira, ara d'aquí la setmana acabé d'agafar un tren per anar a València i el tren surt a les 7.40 del matí d'un diumenge. M'envejes o no?

No, i més un tren a València. Ah, exacte. No és molt desenvolupat, això. I un diumenge, i un tren a València que triga 7.000 milions. Aleshores que dius València, que estem aquí al costat, no?

Aleshores sí que cal l'alarma. Aleshores és veritat, és quan me'n poso una. A vegades me'n poso dues amb 5 minuts de diferència, però la segona, la segona normalment ja mai cal que sol. No cal, eh? Perquè jo amb la primera, jo sí que tinc una obligació d'agafar un tren o un avió,

Ja estàs com en tensió. És la tècnica que analies, no? Que abans d'anar-se'n a dormir no només es posa l'alarma una de sola, sinó que pensa, m'he de despertar, perquè si no em desperto a la primera alarma, no em desperto.

Però llavors aquesta responsabilitat la trasllades en el descans? És a dir, jo dormo molt, molt tranquil·la perquè sé que hi ha les alarmes. Llavors, potser visc un moment de tensió de 25 minuts, però durant el descans no estic amb aquella pressió de, ei, només n'hi ha una, inconscientment.

Això és interessant, també. Potser que descansem pitjor si sabem que només tenim una alarma.

Un moment dolent per una nit molt bona. És possible que sigui aquest arma de doble filó. El que jo sí que preguntaria també és si sempre us aneu a dormir a la mateixa hora. No. Clar. Perquè això és interessant, perquè si anem a dormir a la mateixa hora, ja creem aquesta rutina. Llavors, el cos, les persones normalment que s'aixequen sense despertador, precisament és per això, no? Perquè normalment sempre te'n vas a dormir i te'n vas a la mateixa hora, independentment que sigui cap de setmana. Ah, és a dir, que has fet com que al cos li has donat tanta rutina que al final es

lleva i se'n va a dormir a la mateixa hora.

A mi em passa una cosa per això que és que els dies que necessito llevar-me d'hora i, per tant, posar-me una alarma, moltes vegades em llevo abans que soni l'alarma, però no dues hores abans. Un minut, dos minuts. Una estoneta abans, sí. I això què és?

Potser per l'atenció que dèiem, no? Al final, si saps que has de perdre un avió o que has de perdre un tren o el que sigui, I aleshores saps què passa?

Em poso en marxa i, per exemple, estic dutxant-me i de sobte comença a sonar l'alarma. Estrés a la dutxa perquè has de sortir a parar-la. Surs, tot el terra xop, rellisques. Alarma de mòbil, eh, per tant. Alarma de mòbil. Ara que dius,

voldré saber quines alarmes teniu, perquè la Núria deia, no, la gent que es lleva amb una sola alarma té una alarma relaxada. Ara descobrim quina tindrà en Bernat Soler. Però jo us volia preguntar, gent a casa, 932017474, quantes alarmes teniu i si teniu algun truc específic. Perquè, per exemple, jo conec editors que s'han de llevar molt d'hora al matí, que el que fan és posar-se un rellotge analògic, és a dir, no mòbil, se'l posen al mig del passadís, Per obligar-se, és a dir, el camí invers del Bernat Soler. Per obligar-se a llevar-se per aturar-lo.

Jo, Elisenda, ho veig i t'ho sumo. A les èpoques que jo matinava per treballar també a la ràdio, demanava que la meva mare em truqués per si de cas.

I la teva mare què fotia? Un triple sistema del teu germà? Esclavatge del segle XXI. Oh, que força! Trucs per llevar-vos. Sí o sí, 93-201-7474, poseu un despertador analògic al mig del passadís, obligueu la vostra mare que us faci el servei d'hotel de trucar-vos i despertar-vos, poseu 50 milions d'alarmes, com ho feu? 93-201-7474, i si sou defensors d'una sola alarma i el per què, ens ho justifiqueu, podeu entrar en antena al 93-201-7474 o al 677-38-7719.

Fa molts anys, molts, hi havia un servei d'alarma, de telefònica, amb telèfon fixa. Tu trucaves a un 0, no sé què, i aleshores deies l'hora que volguessis que et truquessin. Hi ha els hotels, no? Sí, el producteur fa la recepció, però això era un servei de telefònica. Aleshores, després d'un mes de fer-ho, vaig descobrir que era de pagament. Ah! I costava 100 pessetes cada trucada. I estem parlant de 60 cèntims d'euro. És una pasta, eh? Home, sí, clar.

Que algun start-up ens digui si això existeix o aquí hi ha negoci actual. Perquè això ho automatitzes amb una IA i fas negoci.

Però si amb la IA ja ho fas, home. Segur que tu l'hi pots dir ara a la IA mateixa. Passa que nosaltres som una miqueta lentos. Si li truca, mata l'hora, saps? Desperta, mata l'hora. Està molt bé, això, eh? Ha costat en total 0,60. A veure, per 10 dies posem 6 euros.

No, no. No, no, vaig estar més, gairebé un mes. Però clar, quan em va arribar la factura, perquè aleshores enviaven factura en paper, i dic, què és això? Servicio despertador. I clar, doncs m'havia gastat, doncs, no sé quant són, 100 per 30, què?

100 per 30 3.000 pessetes. 3.000 pessetes. 18 euros. Despeses per TV3. Són molts menús, eh? Són molts menús, eh? Va, deixem-me saludar en Ramon. Ramon, bon dia. Hola. Hola, bon dia. Ramon del Guinardó, com estàs? Molt bé. Escolta'm,

una alarma o moltes alarmes, i per què?

Una alarma perquè soc dels clàssics i encara vaig amb rellotge despertador a la tauleta de nit, no amb mòbil a la tauleta que me fent 50 vegades. Com esteu. Entenc que feu tots vosaltres, no?

Sí, perquè som nocius, som uns tòxics. Per tant, tu, rellotge clàssic i una sola alarma.

Que el despertador, segons com l'atures, ja té repetició, penses del que menea aquest despertador.

I ets un gran defensor, entenc, de llevar-se a la primera, a treure's a expulsar-se la mandra de sobre.

Sí, jo la veritat és que, com deien ara, a la primera o a vegades un minut abans que soni l'alarma ja estàs amb l'orella posada i l'atures i m'aixeco. Ara ja no, ara afortunadament ja no, però sí, molts anys més. Una hora més tard, amb la qual.

Això és molt interessant, obres un debat interessant, Ramon, perquè la Núria no té cap mena de respecte per la persona que dorm al seu costat. Posa 50 milions d'alarmes, ell s'aixeca més tard que tu o més aviat que tu? Clar, s'aixeca ja quan m'aixeco jo, també. S'adapta a la vida. És que no n'hi queda més. Ramon, gràcies per trucar-nos. Una abraçada, bonic. Gràcies a vosaltres. Adeu, adeu. Va, el WhatsApp, que deu estar rebentant, eh?

Què ens diuen, Fran? Està rebentant, està rebentant, sobretot perquè, mira, hi ha molts oients que ens expliquen que es desperten amb el Canalies. Abans sentíem com ho explicava ella, la seva manera d'aixecar-se, i la Montse, la Marta, l'Albert, es desperten amb la ràdio, amb Catalunya Ràdio, en aquest cas amb el Canalies. L'Albert ens ha enviat una captura de pantalla de les seves alarmes, també, concretament, atenció als horaris. Ell és transportista, condueix un camió per Espanya i per Europa. Té una alarma a les dues del matí, té una altra a les dues i deu, i diu, bueno, doncs mira, el següent serà a les dues i vint, no?, per aquesta seqüència. No, no hi ha pauta, tampoc. A les tres i vint és la següent.

Com? Un moment, dues i deu? Tres i vint? Va una hora i deu al mig? I tres i trenta.

Rosana, ¿això és una manera de rebentar-se el cervell? Home, jo diria que sí, perquè no acabes de complementar cap de les fases del son. Durant la nit anem passant per diferents fases i aquest procés es repeteix durant dues o tres vegades, i clar, i en una hora i pico no fas ni la fase de recuperació ni res, llavors no sé fins a quin punt és gaire recomanable.

Clar, perquè ara parles de trencar les fases de son, al final un despertador serà molt casual que ens respecti una fase de son. Normalment ens la interromp.

Sí, es posible, sí. Tornem a lo mateix, si hi ha una rutina, és més difícil, però sí, és possible que ens interrompi una fase del son. Però, bueno, no sé. És possible. I si ens interromp una fase del son,

entenc que és millor ja llevar-se. Llevar-se. Ja posat, ja que l'hem liat, em desperto i no vaig postergant, no?, això.

Clar, és que al final quin és l'objectiu d'anar a això postergant 5 minuts, 10 minuts, 15 minuts? Potser és més una tortura que no pas un privilegi.

Núria, quin és l'objectiu? A veure. L'objectiu és llevar-se gradualment. Jo no puc fer un vot i dir bonjour! No, necessito un vot, però no cal tant vot. No, no, no, no. Saps com el Rubi anés? Me voy a trabajar. Doncs no, no ve de gust. Necessito una transició. I després també penso, aquesta gent que està a cavall de. Em fa una mica de ràbia. No, però jo al cap de setmana ja em desperto. Com faig de dilluns a divendres. Home. Torna'm a la rutina. Home, però la rutina, el dissabte i el diumenge, és bo trencar-la, no?

També pot ser, Núria, que hi ha persones, tu i jo, que estem permanentment cansades. O que potser. No, no, no, que potser no descansem el suficient.

És a dir, pot ser que la clau de tot sigui que no descansem suficient? És possible. I la criança. Si esteu dient que teniu fills petits o filles petites, llavors, clar, la criança pot trasbalsar tot. Si no descanses bé, evidentment n'aniràs. O sea, si no dors bé, evidentment repercutirà el teu dia a dia amb moltes coses, eh? Amb la irritabilitat, amb el cansament, no aguantes el que hauries d'aguantar. Si a això li sumes que els crios fan la seva feineta, pues clar. Però jo ja abans de la criança era una persona. Ja abans, ja va dir així, eh?

No, però era nocturna, més que diurna. Això també, això. Això influeix molt. Aguanto el que sigui fins les tantes, aleshores, bé, no hi ha un ordre.

En el teu cas, Núria, dedueixo que trasbalsa més el fet de patir per saber que tens una sola alarma i per saber que quan son i t'has de llevar, no tinc marge per fer el ronso, t'estressa més que no pas el perjudici que et dona posar-te 50.000 ganes.

Has provat o no? Sí, sí, sí. Durant l'estiu, per exemple, una alarma, perquè sí que no hi ha un compromís, Però perquè no hi ha el compromís, potser has de fer la tècnica Bernat, de dir una i prou, si no, no em llevo. A mi m'agradaria que un expert em psicoanalitzés i potser d'aquí 10 anys veiéssi neurològicament he tirat enrere o hi ha alguna repercussió.

Possiblement, perquè aquesta gent que es posa una alarma, ara dèiem, no sé qui era un dels oients, a les 2 i 10 i després a les 3 i 20. L'Albert. L'Albert, d'acord. Quan trenquem el son amb la primera alarma, amb la segona, si dormim una estona

més entenc que el son és lleuger, és profund, és. No pot ser profund en una hora i pico. Jo també torno al mateix. Jo li preguntaria a aquest senyor per quin motiu. Crec que la primera eren 10 minuts de diferència i després fa aquest salt d'una hora i pico. No sé quin objectiu pot tenir això. Seria interessant.

Hi ha molta gent com el Bernat. Hi ha molta gent que té posada l'alarma i que després a vegades no la fa servir. Per exemple, el Xavi es posa dues alarmes. Diu, molt bé, posa l'exemple d'avui. Tenia l'alarma a les 6 i una segona repetició, la rèplica del terratrèmol a les 6 i 5. D'acord. Però m'he despertat sol a quarts de sis, diu el Xavi. Escolta'm, ja ho tens allà. I el Robert igual, sempre es posa l'alarma a les set i quatre. I es desperta a tres quarts de set.

Després hi ha aquella gent, faig una crida també, la gent que ens despertem a les tres, quatre de la matinada, especialment a les tres de la matinada, i estàs una hora mirant el sostre que dius, no podria tenir aquesta actitud vital a les set del matí, en lloc de les tres de la matinada? I això et passa de forma freqüent? Mira, fa una setmana, des que hem tornat a la rutina, una setmana sencera, de tres a cinc estic desperta. Això què pot ser? De tres a cinc,

dues hores, uf, quina tortura. És molt bèstia. Sí, sí, digue-m'ho a mi. Només tu. Llavors escriuré en WhatsApp. Només jo, malauradament. Això es manté amb el temps? No, si no té aquesta setmana. Home, si és transitori, no és el millor. Ojalá no passés, perquè no deu ser agradable, des de luego. Però d'això, si és transitori, no em preocuparia. Si això augmenta, que és continuat amb el temps, interfereix amb el teu dia a dia, potser sí seria. I això pot ser que s'hi trobi la gent aquestes

setmanes que està tornant a la rutina, de dir el cos una mica desajustat, tenen son a les 11 o se'n van a dormir, però després a aquestes hores de la matinada desperts, vindria a ser normal fins quan? És a dir, que ens duri una setmana, dues, tres?

Clar, no hi ha temps definit perquè cada persona és un món i l'ha fet ara de diferent manera. Jo em preocuparia més que en el total de dies, lo que diem, la intensitat. Vull dir, si amb els dies la intensitat disminueix, jo m'adapto ràpid als canvis. Si és transitori, que ok, no passa res. En canvi, si això no és transitori, augmenta, interfereix en la meva vida, llavors pot ser. M'he posat l'alarma perquè

he d'anar a fer la reunió del tot costa. L'alarma d'en Bernat Soler. A veure, és aquesta l'alarma, eh?

Això és un espà. Jo, com la Núria. Jo tinc d'aquest estil, eh?

Jo això ho integro al somni. No, no, això desperta i a més

ho fa de forma poc agressiva.

Ja saps què has de fer a les 3 del matí.

No, no, em posaré una d'aquestes. Perquè tu, Núria, quina alarma tens? Mira, no ho sé, perquè com que soc tan totxo cibernètic, Busca, busca.

Mentre tant, us dic que la Marta també té una sintonia d'aquestes així, rotllo ocells, també. Però després, al cap de 20 segons, la melodia ja és canyera i m'he de llevar, sí, o sigui. Ah, no, mira, espera, que avui m'ha sonat aquesta.

Ah, s'assembla. Després dius que és la meva?

Creixis la meva. Aquí, al Club de les Melodies. A veure, clar, sí, clar que no ens despertem, Núria, eh? També t'ho dic, eh? A veure, 13.32, vaig a posar 13 aneu parlant, perquè jo no puc fer

dues coses a la vegada, eh? No, mira, la Clara, l'interval que té entre les alarmes, la Clara, és de 20 minuts. Concretament, 7.34 i 7.54.

7.34, 7.54, eh? Sí. Per cert, tenim en Joan, de Torredembarra, al telèfon. Joan, bon dia. Bon dia, Joan. Com estàs, Joan? Mira, sona la meva alarma. És la mateixa que la de la Núria. Fantàstic, eh? Odiosa. Joan, quantes alarmes et poses, estimat?

Jo en poso una a les 5.37 i una altra a les 5.45. Que et vagi repetint i la paro cada 10 minuts. I per què et fas aquesta tortura? Mira, me'n vaig al sofà, em poso el telèfon a la mà dreta, i conforme van sonant, les vaig parant amb el botó del volum. I cada 10 minuts, perquè no coincideixin, van sonant. Perquè em faig aquesta tortura, perquè no me'n vull anar a treballar.

Amic, això és un altre. Quan no t'agrada la teva feina i no vols anar a treballar, o t'agrada la teva feina i no vols anar a treballar, també et fas aquesta tortura. A quina hora vas a dormir, habitualment, Joan?

Depèn, depèn. 10, 11, 12. Depèn, depèn, depèn. La nena és.

Ah, tens una criatura. S'ha acabat aquí la conversa. Ja ho estem entenent.

Tinc una molt gran i una petita. El que passa és que ja porto 35 anys matinant i és allò que dius, l'última hora al sofà és la millor. I cada 10 minuts vaig parant, vaig parant, fins que són les 6 i 4 o 6, digo, ja no tinc més remei.

Ja no tinc més remei, m'he de llevar i he d'anar a facturar. Les mujeres facturen. Joan, de Torredembarra, ben tornat. Gràcies per escoltar-nos. Una abraçada, bonic. Fins ara. Adéu, adéu.

No, és que la Roser diu, sisplau, una sola alarma. Em sembla una falta de respecte per la teva parella. No cita ningú, eh, en el WhatsApp. No, no ho diré. Em sembla una falta de respecte posar mil alarmes i que l'altre es desperti. Em sap molt greu.

A tot això, Rosana, a mi m'agradaria saber quant de temps triguem en despertar-nos totalment. Des de que sona l'alarma, independentment de si ens llevem a la primera o no, biològicament, quant triguem en fer la fase de despertar.

Tornem a lo mateix, això serà depenent de cada persona, les característiques individuals. Com deia la Núria, hi ha persones que s'aixequen pel matí i diuen, wow, super happy flower, i hi ha altres persones que necessiten el típic, jo fins que no em dutxo. I no esmorzo i tot això, no estic despert. No hi ha un temps estàndard o no, un manual del bon despertar, vull dir. És molt individual.

L'altra gran pregunta d'aquestes de teix de la Superpop és què fas només despertar-te? Jo posar-me les ulleres. Val. Si no, no equipo i no puc fer res més. Tu què fas? Jo, per exemple, faig un pipí. Ah, sí, sí, això també. Però que hi ha molta gent que quan es desperta, per exemple, ja se'n va a fer un cafè. Això també em defineix molt la vitalitat d'aquella persona. Vull dir que, per exemple, jo necessito fer una rutina increscendo, no començar per una cosa com molt secundària, saps?

Possiblement és. Ai, disculpa. No, no, tu, desperta. Possiblement és per lo que deies, perquè ets una persona més nocturna i això és una realitat. Hi ha persones més nocturnes i persones més diurnes. Llavors, hi ha persones que es lleven i van de la cama al sofà. Vull dir, això, que els costa més. I altres, el que dius ja directament, vinga, acció, me fico una rentadora O dies que,

i això ho he fet, i procuro no fer-ho mai, perquè això sí que penso, aquí hi ha un límit ja de la teva salut mental, despertar-se i mirar el mòbil. Però això ho fa el 90% de la població. Sí, però prioritzar-ho fins i tot abans de fer un pipí o posar-se les ulleres, ostres, però això ho fa molta gent. Això és més fort que 5 alarmes, jo crec.

També t'he de dir que hi ha gent que em fascina molt, que es desperten. Són normalment els que es desperten amb la primera alarma, una alarma tranquil·la, que es desperten amb les seves facultats cerebrals al 300% i et comencen a fer preguntes. Què voldràs per sopar? És com un tros. Uau, com pot ser que hi hagi gent que triguem tant a despertar?

És això, gent nocturna, gent més diurna vull dir,

és així però és fort com el mòbil s'ha posat en el top one de tasques a fer només despertar-se quan n'hi ha d'altres pel nostre cos i tot molt més importants i que ens és igual que potser tenim allà la

bufeta retinguda sí. No, vull dir que potser és una consulta molt ràpida i, home, si te tires 10 o 15 minuts, que hi ha gent que també ho fa, eh? Si és una consulta molt ràpida, no sé. Lo que sí, sé que no ha sortit el tema, però, per exemple, parlant dels mòbils i mesitas i despertadors, adolescents sí que recomanaria que fora, perquè amb l'excusa de que els adolescents han d'aixecar-se els que jo veig bé, que tinguin aquesta autonomia, però jo sí que recomanaria que no s'aixequessin amb mòbil, despertador clàssic de tota la vida. Mira, i ara t'obro una altra variable,

perquè. La Júlia, una col·lega, m'està sentint parlar, no m'ha dit res, eh? Simplement m'ha enviat un enllaç a un despertador, que és un despertador, diu, amanecer, despertador de llum natural simular la sortida del sol. Ostres. Recomanem dormir, per exemple, aquests despertadors que simulen la sortida del sol, és a dir, biològicament, hem de despertar el nostre rellotge biològic, hem de pujar una miqueta la persiana, en cas que no ho puguem fer, podem tenir aquests despertadors que simulen la sortida del sol, és a dir, això ens ajuda biològicament a posar el cos en solfa?

Home, és possible. Al final, la llum del sol. La son se comença a crear des que ens aixequem, per tot el circadià i tot això. Llavors, sí que és veritat que el nostre cos i el nostre cervell està fet per despertar-se quan hi ha llum i per dormir quan és de nit. Si ho trobo una bona solució, podria estar bé. I dormir, doncs, això, que t'entri una miqueteta de llum, pot facilitar molt més que si no dorms totalment a les fosques, perquè llavors vas molt perdut i perds la noció del tema.

Per tant, de cara a aquesta setmana, tornades a l'escola, adolescents, ara ho deies, eh? Recomanar, primera recomanació, no despertador de mòbil. Segona, pujar una miqueta la persiana perquè el nostre cos tingui aquella percepció que s'està fent de dia.

És que, Elisenda, aquí hi ha molta gent del Club Batcueva que ja no és només finestra, sinó que et demanen que la porta estigui tancada. A veure, una cosa, no cal dormir en un búnquer. Vull dir, clar, aquí. Costarà més aixecar-se.

Quin problema tens per estar completament a les fosques? Podeu dir la vostra, eh? Dormiu completament a les fosques, sou de persiana pujada, algun truc per despertar-vos, 932017474.

El WhatsApp ja rebenta, eh? Sí, no, fa estona que es reventa. L'Anna diu. Mira, està l'equip de la casa. Em sonen unes 4 o 5 alarmes, perquè cal preparar molt el cos i, sobretot, la ment. El Jordi es desperta a les 6. Minut amunt, minut avall, però espontàniament, per combustió espontània. Diu, escolta'm, jo em desperto i molt poques vegades sona el despertador a casa meva, perquè em desperto sol. El David, atenció, tema melodies. Tema melodies de despertar-se. Tinc una música de piano, suau, també, a les 4 i 40, i la pago ràpid, em vesteixo, cafè i cap a la feina. I la Mireia ens explica que es desperta cada dia, es desperta cada dia la Mireia amb una cançó, que és aquesta.

Cada dia? Cada dia?

Em recorda aquella peli que li diem el dia de la marmota i no es diu així? Despertar-se cada dia amb la mateixa cançó, atrapat en el temps. Mare de Déu, cada dia i no la canvies mai, eh Mireia? No, no, no, li encanta. A tot això ara hem desviat el tema cap a la son, cap a quantes alarmes, però estem parlant de tornar de la feina, tornar de la rutina. ¿És millor per adequar-nos a la nostra rutina canviar els horaris de cop o regular-los progressivament? Per què t'ho pregunto? Perquè hi ha gent que diu, no, no, jo, aquesta gent que m'ha tirat tant, rotllo canalies, no, no, d'un dia a l'altre jo passo a tenir l'alarma o no tenir alarma, a posar-me les alarmes a les 3 i 20. Hem d'anar restant cada dia una hora, dues hores, progressiu o de cop?

Novament, tornem a la individualitat de cadascú, però sí que és recomanable tornar progressivament. I uns dies previs, anar preparant-te. Si te lleves a les 3 del matí, entenc que si no has d'anar a treballar, llevar-te a les 3 del matí, però en la mesura del possible, lo que diem, sí que intentar incorporar la rutina poquet a poquet uns dies previs. A poc a poc.

Mira, nosaltres li hem preguntat a Encanalies, recordem, es lleva a les 3 i 20 del matí, com ho fa? De forma progressiva o ho fa de sobte? Com prepara el cos per la tornada a la rutina?

Sí, inevitablement has d'anar a avisar el cos que s'acaben les vacances i que tornen els despertadors a les 3 i 20 del matí. Jo el que acostumo a fer és fer-ho de manera gradual, dues setmanes abans de començar a treballar, cada dia programo el despertador una mica més d'hora i d'aquesta manera també el cervell, que és prou intel·ligent, ja sap que tornen les matinades i que ens toca tornar a l'horari habitual.

He de dir, Núria, que tu i jo hem compartit feina amb en Badó Lladó, i en Badó també era d'aquesta escola, que havia fet durant anys i panys els mòrnings, i també anava restant una hora cada setmana.

Jo això em recorda a les escoles bressol, que et demanen també portar-lo una hora, adaptar-lo, això és el mateix. Jo soc més de, escolta, gaudim de la vida, no cal preparar-se tant, ja vindrà el mateix dia, però cadascú té un món.

¿Què és el primer que feu quan us lleveu 932017474? Jordi, bon dia. Hola, Elisenda. Hola, estimat. Escolta, tu qui és el primer que fas? M'ha dit el Nil, el primer que fas quan et lleves i em poso les mans al cap. Vale,

pues sí, bueno, es lo que. Sí, sí. No, yo me pongo solo una alarma. Una alarma. Sí, pero a veces retardo 5 minutos. Pero bueno, lo primero que hago al llevar es liarme un cigarro y irme al lavabo a cagar.

Ah, perquè fas allò de cigarro, cigarro. Café, cigarro, cagarro. Foto, com a molt, un trago d'aigua. El cafè ho faig de sol. Un cigarro i cagar. Bueno, a veure, això hem de dir que és una gran tècnica perquè no t'agafin mai millor els cagats del ventre quan ja has sortit a treballar, no, Jordi?

I és un senyal de salut brutal, perquè he vist un documental. El de fumar no, eh? El de cagar sí. Però evacuar de bon matí. És bo, eh?

Jordi, quants anys fa que ho fas, això?

Uf, bueno, molt, molt, tampoc, però ja fa dies.

Ja fa dies, eh? Quina edat tens, si no és indiscreció, Jordi? Jo, 40. 40 anys, eh? I quan fa que fumes un pití per anar al lavabo abans de sortir a treballar? Que es pugui dir. Bueno, no ho sé, ja fa dies. Què ha dit, què ha dit, què ha dit? Ja fa dies. Ja fa dies, ara, és que, clar, he fumat als 13 i no vull obrir per la radio pública. Jordi, escolta'm, fumar un cigarro, anar al lavabo i després comences la teva rutina. Tens rutina per anar-te'n a dormir? Sí. I què fas? A quina hora te'n vas a dormir?

No sé, depèn del dia. Sopar, mirar la tele. Iau. Iau?

Escolta, el Jordi es pren la vida molt senzilla. Fantàstic, Jordi. M'encanta sentir oients com en Jordi. Jordi, escolta'm. Saps qui era el cigalero? Hòstia, el cigalero. Això véns de la tarda, tu ets oient de la tarda. Ens venies de la tarda, ja, oi? Pues jo soc el cigalero. Epa, ho heu entès. Jordi, cigalero, gràcies, és un honor tornar-te a sentir. Una abraçada, bonic, fins ara. Una abraçada. Adéu, adéu. I va, que tenim l'Esteban del Vendrell, que també ens ha trucat, que ens vol fer alguna proposta per adequar el nostre cos a la tornada a la feina. Esteban, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs, estimat? Molt bé, molt bé, aquí treballant. Escolta'm una cosa, ja que estàs treballant, et demanaré brevetat. Tu com ho fas per despertar-te i posar només una alarma per llevar-te?

Sí, és que em vaig comprar fa un parell d'anys un d'aquests relojes intel·ligents i, clar, li poses l'alarma al reloj i ell, com que controla el somni, si bé que estàs en una fase que et pots llevar més abans de l'hora, doncs ho fa 15, 10, 5 minuts abans i és més fàcil de.

Oh, em sembla boníssim, és a dir, a veure si ho he entès, Esteban, tu li poses, per exemple, a les 7 i quart, l'alarma, però si el rellotge aquest intel·ligent ja detecta, diu, cap a les 7 i 5, aquest ja està acabant la fase REM, epa, amunt, despertem-lo, és això, eh, Esteban?

Exacte, sí, sí, sí, sí, doncs és més fàcil perquè és com que algú et diu, ei, aixeca't, però que ja estàs amb que ara has d'aixecar-te.

I ho has notat, Esteban, que et despertes més fàcil amb aquest rellotge intel·ligent que prediu quin és el millor moment per despertar-te?

Sí, sí, sí, està molt bé. No, no, és molt fort.

Això m'agrada molt que l'Esteban ho tregui perquè just per l'aniversari de la meva parella li vaig regalar un d'aquests rellotges. Però per què li regales a ell si el necessites tu? Perquè jo soc un totxo tecnològic, ja t'ho dic ara. I aleshores, ell dorm amb el rellotge i és una mica flipadet de totes aquestes coses. Doncs aquest estiu es va llevar un dia i em diu, Núria, he tingut una nit molt dolenta i tal, vaig a mirar què em diu el rellotge intel·ligent. I li posa. A les 4 de la matinada vas tenir un pic de febre que vas estar a 38.2.

Clar, t'ho diu tot el rellotge, nena, que és intel·ligent. Carai, quin rellotge, tu.

Uau, però cal? O, per exemple, a les 10 del matí has viscut ja dos pics d'estrès. Si us plau, intenta seure i relaxar-te.

És un tabac, això, eh? Sí, és tema. Escolta'm, em queda control? Em quedo molt amb aquesta proposta. Tu la recomanes? Ara li preguntem a la nostra experta si és bona idea això de predir el moment del cicle en què és millor despertar-nos i en aquest cas si seria bona opció fer-ho a través del rellotge intel·ligent. T'agraeixo moltíssim la trucada perquè ens has obert un món. Esteve, un abraçada, bonic. Fins ara. Adéu, adéu.

Home, és bona idea, no? És bona idea. Desconec quin tipus de rellotge, clar, deu haver de 300.000 tipus. Jo, per exemple, em porto un que em prediu la qualitat del son, no arriba als nivells de que m'he despert en aquesta fase, però per començar que no són preditors exactes, al final no deixa de ser un rellotge per a vols que els facin. I després aquí, novament, té una doble cara, i és que les persones que pateixen ansietat per dormir, que n'hi ha moltíssimes, n'hi ha moltíssims problemes de son, si, per exemple, el rellotge, perquè va d'una puntuació de 0 a 100, crec que això és. Correcte. universal, no?, en tots els rellotges. Jo que sé que has dormit i et marca un 40, no?, doncs això, vulgui, si no, t'afecta O sigui, si tu t'aixeques i veus un 40. Et condiciona. Eso es, te condiciona. I a part et fa l'acumulat,

és a dir, quan acaba la setmana, ara fa la mitja. Has de recuperar tant. Igual que amb el menjar. El menjar també li diu, escolta, estàs mut, ocellet, has de menjar no sé quantes kilocalories per recuperar.

Mira, Núria, me la deixes votant, perquè també voldré saber. Bona eina, però en mesura. Bona eina, però en mesura. Per la tornada a la feina, també. A la feina, a les escoles, a la rutina. La gent, ja no només el son, sinó hem de tornar i fer-ho tot progressiu com t'ho recomanaves? Per exemple, hi ha gent que diu, no, ara, com que és setembre, menús a dojo i ara no em sortiré de la rutina ni un sol gelat, fer-ho tot de cop o fer-ho progressivament? També, l'esport, hem de tornar a l'esport així a saco o podem fer-ho progressivament? Anem a la publicitat i a la tornada. La Rosana Sánchez, psicòloga sanitària, terapeuta familiar i membre de la secció de Psicologia Clínica del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, ens ho resol. Nosaltres anem escoltant els vostres comentaris al 677 38 77 19.

La solució, amb Elisenda Carot, a Catalunya Ràdio.

Nou minutets, com ho fem per tornar a la rutina? Com acostumem el cos a tornar a la rutina? Com l'ajudem? Hem parlat molt de son, però ara, abans de la publicitat, marxàvem i dèiem, a veure, amb el menjar, com ho hem de fer? Amb l'esport, com ho hem de fer? Tornar a la rutina, tot de cop, de dir, vinga, va, canviem els plans, ara fem un menú, torno al gimnàs, tres dies a la setmana, a per totes, o ho hem de fer progressivament, Rosana?

Novament, com deia abans, jo crec que el millor és progressivament. Depèn també de si abans feies o no. És a dir, si tu abans ja entrenaves tres dies a la setmana, doncs te serà molt més fàcil tornar a la teva rutina i entrenar aquests dies a la setmana. L'altre és que ens marquem objectius de, doncs això, començar al setembre i ara començar a fer esport i ara començar a alimentar bé. Llavors, això és molt difícil que es mantingui amb el temps. Jo sempre recomano objectius concrets. A més, això, sobretot la concreció. No és el mateix dir, aniré tres dies a la setmana a esport, que caminaré els dilluns, els dimarts i els divendres, un moment, no, lo fàcil, 30 minuts cada dia. Si és concret, és molt més fàcil.

I posar-nos una mica fàcil, perquè de vegades tinc la sensació que ens fem una mica trampes al solitari, de dir, no, setembre i gener, els clàssics mesos, deixaré de fumar de cop, ara menjaré extraordinàriament bé, tampoc no cal que sigui tot blanc i negre, és a dir, tu pots tenir una dieta de dir, d'acord, rebaixo, no m'estaré fotent paelles i gelats, com el mes d'agost, que anava aquí, vinga, barra lliure, però no passa res si un dia et pots un gelat, no?

I menges més, perquè després has de gestionar la frustració de saber que has agafat unes fites tan altes que al mes d'octubre ja estàs allò amb la tovallola pel terra. Claro, te frustres. I és lo que dèiem,

que la rutina t'ha d'ajudar, no t'ha de perjudicar el teu dia a dia, perquè llavors se converteix en la teva enemiga i el que volem és que sigui amiga, perquè a més són molt recomanables les rutines.

Sí, però la paraula rutina, jo no vull ser ara destroyer, però em fa molta ràbia aquesta paraula. I sobretot, a través de l'auge de les xarxes socials i sobretot d'Instagram, hem establert rutines amb aquest anglicisme que fan de la skin care. La rutina de em faig un albocat per esmorzar. Mira, prou ja, fot-te la rutina perotica. Deixa'm aplicar la lògica a la meva vida. No fotre cap rutina.

Cafè, cigarro, cagarro. Com l'Esteban, em sembla que era. Ser constants en segons quines coses. Mira, penseu que quan una persona té problemes de salut mental, depressions, ansietats, una de les primeres coses que es veuen afectades són precisament les rutines. Llavors, per tant, ajuda molt. Evidentment, s'ha de ser flexible. No podem estar, no?, lo que deia l'Elisenda, si jo me vull menjar un gelat, doncs, escolta, tampoc no estaré després.

És una pressió, la paraula rutina, s'ha convertit en una pressió.

Mira, ara que parlàvem de les rutines, tu deies, sobretot, la gent que és capaç de tenir una sola alarma o inclús llevar-se abans de l'hora, sol ser gent que té una rutina molt marcada, perquè ha acostumat el cos a, me'n vaig a dormir a les 11, em llevo a les 7, 11-7, 11-7. ¿És una manera d'intentar establir una rutina, en el bon sentit, no en el mal sentit, que deia la Núria, per intentar no necessitar tantes hores de son? M'explico. Les persones que tenim tendència a, jo necessito 9 hores de son, ¿podem pal·liar-ho amb rutina? De donar-li una rutina al cos i que a la llarga

necessitem menys hores de son, o no? Home, sempre ajudarà. La necessitat de les hores de son, novament, depèn de cada persona. Nou hores potser no fan falta, però mínimament set sí que aniria bé. Al final no és tant el volum, sinó la qualitat. És molt millor dormir set i dormir bé, sense molts despertars i tot això, que no. Estar 10 hores al llit i despertar-me cada dues hores. Al final descansaràs molt més amb la qualitat.

¿Quant recomanes posar-nos al llit? Quan tinguem son, quan ens comencem a sentir cansats, abans de tot això, a posar-nos a llegir, a fer alguna rutina.

Rutina prèvia perquè ens arribi el son. La higiene del son. Sí, és molt important. Doncs sopar, dintre de les possibilitats de cada un al final, cadascú sap la logística de casa seva i hem de saber les cartes del joc, però en la mesura del possible intentar no fer activitat de nit, per exemple esportiva, intentar sopar tres hores abans d'anar a dormir intentar estar en pantalles, sempre ajudarà molt més un llibre que no està amb el mòbil, perquè a més, depèn de si estàs mirant vídeos que van generant, que van mirar el cervell i tot això, sempre te desvellarà més. Tot el que sigui higiene del son. Incluso, jo moltes vegades recomano fer una petita infusió, ja l'estiu i amb aquest estiu ha sigut molt dur, però una petita infusió, ja l'estàs dient al cervell i al cos, que se vagi preparant per anar a dormir. Tot això sempre ajuda. Nena, tot el que diuen pels nens, que si baixis les llums, tota la història,

fer-ho també amb nosaltres, no? Clar, si tu tens una llum de quiròfan, que hi ha gent que té les llums blanques a casa, dius, com t'has de dormir, no? Llegir un conte, no? Un conte adult. I escolta'm, Rosana, les primeres setmanes, quan tornem a la rutina, tornem a posar el cos en solfa, ens sentim extremadament cansats. Perquè això passa, no sé si t'ha passat a tu, Núria, de dir, però jo com ho portava això, com he estat un any fent aquestes coses?

És més, jo no entenc aquesta gent que té ganes de tornar a la rutina. Perquè penso, quin problema tens a casa? No? A veure, jo després de 30 dies amb dos nens, clar que hi ha moments de tensió, però, escolta, jo estic encantadíssima de fer vacances, vull dir, aquesta gent que, ai, és que ja no puc més amb els nens, home, o no puc més amb la parella, doncs demana el divorci, no? Això és un altre tema que hauríem d'obrir, eh? Sí! Aquestes ganes de rutina, home, no ho sé.

Jo em sento una privilegiada fent vacances. Però la doctora deia que hi ha gent que necessita, per la seva salut mental, tenir algunes estructures fixes, perquè si no es desbarata la cosa,

no? Claro, claro. Lo que digas del cansament és totalment normal. Pensa que venim d'una temporada de vacances que no estem ni tan pendents de l'horari, ni de les obligacions, no? És, bueno, tot com és lliure al final. Necessitem un procés d'adaptació a les noves rutines. No les noves, a les que mantenien, però això ja tenim un horari, ja tenim una obligació.

Per tant, és normal si les primeres setmanes d'adaptació estem esgotats de dir, ullo, com ho feia això abans?

És molt habitual. Jo prefereixo utilitzar habitual que normal, perquè això, el que dèiem abans, si això, si durant el temps, van passant els dies, les setmanes, i això no remeteix, sinó al contrari, va pujant, interfereix molt a la meva vida, llavors jo sí que diria, potser t'aniria bé mirar-ho, no? I anar amb un experte a veure què passa. A veure si amb el temps tot se va adaptant, cap problema. Temps al temps, això que diuen.

Val, 677-387719, ens queden dos minuts per comentar tots aquests allaus de missatges que des d'aquí ja us agraeixo moltíssim que sempre participeu a la solució i fem mans i mànigues per llegir-vos el màxim

nombre possible. La Mila resumeix tot el que dèieu de rutines i els hàbits amb allò de és millor tenir bons hàbits que avorrir de rutines. Això no que ens diu la Mila. Per cert, l'Enric diu que es desperta amb una sola alarma, però el més interessant del que ens explica és que ell també matina igual durant les vacances. És a dir, encara que estigui de vacances, manté l'horari que té en la temporada regular.

Perquè és el que deia la Rosana, deu tenir el cos ultra acostumat. Sí, sí. Que de tant en quant te permeteixis un privilegi, tampoc no passa res. Ara, si normalment t'aixeques a les 8 i a les vacances comences a aixecar de cada dia a les 12, bueno, al final sabràs que t'acostarà molt més acostumar-te. Sí, sí, sí. Te costará molt més acostumarte, només a això.

La Carot fa horari d'adolescents, que és el que passa. L'agió de persones que es desperten sense alarma. El Marc, el Raül, la Pilar, el Gerard, la Montse, no tenen alarma i el Joel fa una pregunta. He sentit moltes cançons i moltes sintonies. Jo us he de dir que tinc tota l'alarma, però només la vibració. Algú més. Em flipa que es pugui despertar amb la vibració.

Només amb la vibració. A mi m'agradaria despertar-me amb el cant d'un gall. No, és veritat. Natural, natural. Molts pixapins se'n van a un poble i demanen que el gall el retirin del poble. Doncs a mi m'agradaria tenir un gall al costat

del meu carrer a Badalona. 5 del matí, eh, nena? Sí. I no fas nus, eh? 5 i 5 i 5 i 5 i 10. El gall, després 4 pardals i jo sóc feliç. Segur que ho trobaries en alguna aplicació de mòbil. El gall. Núria Casas, moltes gràcies, estimada. Fins dijous que ve. Faran domena que ens tornem a sentir demà. Salut, fins demà. Ha estat un plaer parlar amb la Rosana Sánchez, psicòloga sanitària, terapeuta familiar i membre de la secció de Psicologia Clínica del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. Gràcies, Rosana. Gràcies a vosaltres. Ja ho sabeu, paciència i una sola alarma és impossible, si no, rellotges intel·ligents. Nosaltres tornem demà amb la solució, amb la Sílvia Roser, professora de l'Autònoma, i parlarem de la història d'estar morè. Fins que se'ns acabin les respostes, cada dia a la una, la solució.