Com podem preparar un bon cafè a casa?

Passen 7 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ha arribat el moment d'obrir de bat a bat les portes de la ràdio pública per investigar a fons tota mena de temes en un món de respostes simples. Nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I, com sempre, part de la solució. El meu 50% es diu Fran Domènech. Molt bon dia. Bon dia, Elisenda Canots. Com estàs? Molt bé. És divendres, avui?

Escolta, ahir a la tarda vaig estar parlant amb un obient de la solució. Ai. Però no via WhatsApp, sinó al carrer. Vaig estar parlant amb la Irene i com que ahir vam estar parlant d'oients nous, oients veterans, hi ha gent que reivindicava, jo segueixo des del primer dia, i vam enviar una salutació als nous, doncs la Irene em va aturar pel carrer i va dir, jo sóc també de les veteranes, ara no us puc seguir en directe. Com? Ai, a Malcom, que encara no saps presentar, home. Un moment, Malcom Botero, de la classe de les cordes vocals. No us puc seguir en directe per un canvi laboral, però us segueixo a la carta.

A mi m'agrada, com la Marta Bosch, companya periodista de TV3, que ens recupera cada dia la carta. Una salutació. Ara quan se senti en el futur dirà una altra vegada, em saluden. Ara ens està seguint la Marta. Senyor Fran Domènech, presentat queda. Malcom Botero, bon dia.

Molt bon dia. Estic fent un cafetó, aquí estic. No facis spoiler. De veritat, com la Brigitta, tu.

I la que es porta bé de la classe, Marta Pontnou, bon dia. Mira, avui no estic. Vinc fluixa. Ara em demanarà unes pastetes. Doncs sí, perquè vinc fluixa, perquè jo a aquesta hora tinc molta gana. Llavors, o fem el programa una mica més tard, que a mi em doni temps per dinar, o bé, que tinguem algun patrocinador. Que ens porti quatre olives, quatre enxovetes de l'escala, una miqueta de vermutet. Avui passes per la botiga i ho portes tu, no? No, ho faig sempre. Ho faig sempre, que passa que no he tingut temps avui. És veritat, ho fa sempre. Sempre porta coses de menjar, per tant, injusta la meva crítica. Sempre porta coses de menjar. Llavors, a veure si remuntem una miqueta i hi ha algú que ens ve a portar quatre coses. Va, ens ho repartim, si no, la setmana que ve m'hi poso jo, va. Avui és divendres, ja els heu sentit, amb Malcom Otero, la Marta Pontnou, el control tècnic, el mestre, l'Albert Joder, i a la peixera, el Nil Bia, la Viena Gasa i la Líbia Disipio.

El mal que m'ha fet spoiler, però avui us portem una solució dolça i amarga a la vegada. Avui volem saber com carai hem de preparar un bon cafè a casa. Café, plaer o necessitat en el vostre cas? Jo necessitat. Jo més aviat plaer.

Necessito també per aixecar-me pels matins, això forma part de la meva. Pot ser les dues, eh? Les dues, però per mi és més aviat plaer.

Per tu plaer, per tu necessitat. O sigui, començo amb necessitat al matí i després ja és el plaer, és aquell gust. Tu ets molt cafetera, eh? Molt. Mínim tres al dia? Sí. Sí. Després de cada àpat, m'agrada acabar-lo sempre amb un cafè. Per tocar les maracas, depèn de com, no? Home, ja ho saps amb què ho barrejo, a més a més. Coca-Cola. Home, jo a les 9 de la nit podria volar. Podria aixecar el vol allà. És que tu ets de tardes. Són de tardes. I tu, Malcom, una al matí ja està? No, jo faig dos o tres al dia, també. Avui volem saber si és plaer o és necessitat. Com ha aconseguit el cafè convertir-se en una de les begudes més consumides del món? Quants tipus de cafè existeixen? Què és el famós cafè d'especialitat? I la llet potencia o mata el gust del cafè? Posar-hi sucre és un sacrilegi o no? I la pregunta del milió, la que ens porta avui aquí. Com podem fer. Un bon cafè a casa. Quins trucs podem fer servir per fer-lo bo a casa? L'aigua, la pressió, el lloc on emmagatzemem el cafè. Hem d'apretar poc o molt la orolei. I ja que hi som, quina és la millor cafetera per tenir a casa? Cada quant s'ha d'escalcificar? La solució a aquestes preguntes la tenen la Imma Vila i la Nabila El Gamuchi. Molt bon dia, com esteu? Molt bon dia. Molt bon dia. Has dit bé el nom, no? Per primera vegada a la història, oi? Estupendament. Que bé, que bé, Nabila. Les dues són baristes de cafès Cornellà. A Catalunya, així en general, em diríeu que és un país cafeter, sí o no? I tant. Jo crec que sí, molt. De l'1 al 10? 11. Ah, sí, eh?

La Nabila, 11. Jo, 8, potser, 8-9.

8-9. Ostres, estem molt amunt, no? Respecte a quines altres cultures, per exemple?

Bueno, bàsicament en altres cultures com potser, bé, l'americana evidentment està molt més que nosaltres. L'americana, llatinoamericana? No, sobretot a. Nord-americana. Sí, nord-americana prenen moltíssim cafè.

Però fan allò de. No és cafè això, allò que fan és una mena d'aigua una mica fosca, no? Això no és cafè ni res.

És un cafè de filtre, és una altra manera de prendre el cafè.

Sí, però tant, tant. Tots són vàlids, com els cossos, els cafès, tots són vàlids. Ah, sí, m'agrada. És veritat, perquè hi ha dies que et ve de gust una cosa més aigualida,

hi ha dies que et ve de gust. Però hi ha una qüestió, per exemple, a Colòmbia tothom sap que tenen molt bon cafè, però el cafè que prens allà a un bar és horrible. De veritat? Perquè no tenen aquesta tradició de fer-ho amb carinyo, allà li diuen tintico o tinto, i és un tinto, però en el cafè, amb la matèria primera que teniu, hauríeu de ser el millor cafè del món, i potser ho és.

Però això a Catalunya ens passa igual amb els vins, no? Perquè hi ha dies que estàs allà una mica d'estiu i et fas un tinto de verano o una sangria que és com una aberració. Enviaré l'Empar Moliner per seguir-te pel carrer. Però et ve de gust a vegades, tot i que t'agradi el bon vi i una bona copa, a vegades tens un.

Sí, però això és com un dia que vols un fast food.

No vol dir que sigui bo. Exacte. Primer pregunta, ¿tots els cafés són igual de vàlids com els cossos? Que deia la Marta, el cafè de filtre també

se'l porta a apreciar, és bo també, Navila? I tant, jo vaig tenir l'experiència contrària. Jo quan vaig anar a Colòmbia és quan vaig començar a preferir el cafè de filtre.

Per favor, ara no li podem dir a algú que apren americano això que aprens tu és horripilant, no?

Si està ben fet, no.

El que passa, jo crec que aquí estem molt acostumats a l'espresso que també és el que més aprenem però hi ha altres maneres super vàlides i totes són bones i també perquè tenim una cultura de bars i també jo crec que el cafè s'ha de prendre segons el moment del dia. Per exemple, després d'un dinar, et ve de gust un cafè intens que faria amb l'espresso, però potser a mitja tarda et vendria de gust un cafè filtrat. Això, Imma, ara,

mira, 44 anys, jo acabo de pensar, és que jo m'he lligat molt fortament a l'espresso, al doble espresso, però clar, no cal que sigui fidel al doble espresso, puc fer altres tipus de cafès, no? Perquè tinc la sensació que tothom és, no, tu quin cafè prens? Jo doble espresso, jo tallat, vull dir, hi ha cafès per cada moment.

Totalment d'acord, totalment. I per cada persona. I això no ho havia pensat. Jo, a vegades, depèn de l'hora del dia, vaig afegint més llet, diguéssim. A Itàlia no els agradaria tant, eh? Per mi és la manera com d'igualir-lo, en comptes de posar-hi gel o això. Clar, un americà que hi fegeixes aigua i vaig afegint llet, depèn del moment del dia. Aquí prenem molt de cafè amb llet, però a Itàlia, després de dinar, està com mal vist. Sí, perquè es pensen que és com una mica de sucar.

Els meus pares, per exemple, quan veuen algú que es demana un cafè amb llet després de dinar, diuen, mira, ara només voldrà les magdalenes a sobre. És veritat, és com de mala educació. Perquè és com que no has acabat d'omplir i en canvi esmorzant et dona la sensació que acabes d'omplir, que et fas el teu entrepà i després vinga,

un cafè amb llet per omplir. La meva àvia es fotia una cafetera sencera de cafè cada matí. Però a mesura que es feia gran, cada cop era més aigualit, més aigualit, i un dia vaig pensar, ja només hi ha aigua. No canviava el filtre, potser. Sí, no, però que la cola hi posava menys, perquè si no, no puc dormir. I al final hi havia un gra de cafè. Però és veritat una cosa que han dit que és interessant. A mitja tarda potser et ve més de gust un americà. A mi l'americà no m'agrada, però s'assembla més al té. Vull dir que potser a les cinc de la tarda pots fer un té o un cafè d'aquests que no és cafè.

Mireu, si volem que el cafè surti bo, què és més important, el cafè o la cafetera? El cafè. El cafè. Uh, menys mal que han dit el mateix, eh? Si no hagués quedat tan descoordinada. Bueno, bé, el cafè, no, elles, diguéssim. Clar. També és veritat. Cafeteres, no. Baristes de cafès Cornellà, per ser si les voleu trobar. Això mateix també ho ha preguntat la Viena Gas a la gent del carrer, això és el que li han dit. Què és més important, un bon cafè o una bona cafetera? Les dues coses.

Jo crec que un bon cafè, perquè és la matèria prima. Jo crec que és millor un bon cafè, que sigui natural, aromàtic.

Una bona cafetera. A mi el que m'agrada és tot el procés de la creació, no?

La cafetera perquè no és el mateix fer un cafè amb una melita normal, que per sempre fer-ho

amb una italiana. Un bon cafè, perquè la cafetera no la sé utilitzar tan bé. La gent coincideix amb vosaltres, eh? En general, un bon cafè. Avui parlem de cafès, de cafeteres, i com sempre hi podeu dir la vostra a través de les vies habituals de contacte.

Doncs sí, segurament tenen el telèfon al costat de la cafetera, ja se'l saben, 93207404. Si són a la feina, poden dir, mira, vaig a fer un cafè un moment, i truquen. I així saps que queixen, per si els fa cosa, no?, trucar al costat d'un company de feina. I si no, que ens escriguin un missatge de WhatsApp, el WhatsApp del programa, el 677-387719, aquell que ja teniu guardat, com? La solució, Marisela. De la carat, perdó. És que clar, és que cadascú està. No, però això és la ràdio transbaxada.

Estava fent una història. Molt bé, Elisenda Carod, directora de La Solució. Aquesta mateix volia dir.

Si us truquen, cada dia escolteu La Solució de 1 a 2. Hi ha dos quarts de dues, de dos quarts de dues també. Cada dia La Solució Catalunya Ràdio amb Elisenda Carod de 1 a 2. S'ha quedat clar, oi? Hi ha molta gent que dirà, aquell programa que a l'Urari no li agrada la Marta Potnou.

Això també és La Solució. La Solució amb Elisenda Carod. Doncs avui us preguntem, a veure, us preguntem primer quin és el programa que us poseu, la solució amb l'Elisenda Caron, i després si tenim cafetera a casa i quina teniu, quina cafetera teniu a casa?

Al Club de la Solució ho hem preguntat, hem preguntat quin tipus de cafetera teniu, les propostes són italiana o moca, càpsules o automàtica en gra, quina creieu que guanya? Per mi la italiana, automàtica. Càpsules. Càpsules. De moment, entre els oients o la gent que forma part del Club de la Solució, està guanyant càpsules. Si voleu formar part del Club de la Solució, ja ho sabeu, 677-3877-19, missatget, vull formar part del Club, em faran, us enviar un enllaç, i entreu al Club amb material exclusiu, només pels oients.

Abans el Malcom parlava de la seva àvia i de la cafetera que es prenia al matí. El Xavi diu que el pitjor cafè que pren és el primer del dia. Perquè és un cafè soluble amb llet freda és a dir,

fa un cafè amb llet i el millor del bar és càncer amb cullera no

t'ho facis per exemple, la Damiana diu que no prenia cafè però ara que li han canviat la feina al torn, fa torn de tarda en foto, dic literalment, 3 i 4 cafès per poder arribar fins a les 10 de la nit aquest és un altre tema quant de temps et durà la cafeïna al cos?

Com per treballar en Picarol. Clar, exacte. Li truco al doctor Estivill que t'ho dirà. Ah, mira. Quant de temps dura la cafetera? Ai, la cafetera. El cafè al cos. Ara no me'n recordo. Entre 5 i 8 hores. Ah, mira. Entre 5 i 8 hores. I depenent de la persona. Per tant, quan et fas un cafè, allò, que vas a sopar amb algú, no, un cafè que he de conduir, després pots estar fins a la matinada. Tocar les maracas. Perdona,

¿hi ha alguna frase que generi més repulsió? Que la frase, no, és que jo em puc prendre un cafè perquè no m'afecta. Ai, sí, era ràbia.

Jo era aquesta, jo era aquesta. I després deia, ai, però clar, doctor Estivill, és que a les 3 passa una mosca. Jo anava a dormir bé. A les 12, si tocava, anava a dormir bé. Però després passava una mosca a les 3 i em despertava i deia, clar, perquè estàs superficial. O sigui, el cafè el que no et fa. Diu, portes tant nivell de cafeïna. Que no dorms superficial, llavors passa una mosca i t'assabentes el que has de fer és tot descafeïnat a partir de les 3. També ens podeu dir si heu pres el millor cafè del món, a quina població, a quin lloc, a quin país, ens ho podeu fer saber al 677-38-77-19. Avui tot sobre cafè. Navila, Imma, us preguntaré, quin gust hauria de tenir un bon cafè? Com definim un cafè? Ha de ser amarg, ha de ser dolç, ha de ser aromàtic?

Per mi ha de ser aromàtic, molt aromàtic, dolç. Si té molt amarg, potser alguna cosa no hem fet bé o el cafè que hem fet no és de massa qualitat d'acord, posar-hi sucre és un sacrilegi no sé si t'agrada amb sucre jo crec que te l'has de prendre amb sucre però ho han dit amb la boca petita com volem dir, no volem fer fora ningú el que sí que passa és que emmascares una mica tot el seu aroma llavors, clar.

De fet hi ha un cafè que fan a Cuba, que jo no suporto perquè té el 50% de sucre, però primer que no és apte per a diabètics, però després és que a mi m'agrada una mica dolç, però tant dolç, jo crec que cadascú fa el que vulgui, però jo no li posaria mai sucre al cafè.

A les canaries fan el barraquito, que aquí posen llet, i després llet condensada i sucre. De fet, veiem una història de l'Eva Méndez, que una amiga seva cubana li ensenyava com fer un cafè amb. Era tot, pràcticament tot, com es diu això, la llet condensada, i li anava afegint una mica de cafè i anava rellant-li el cafè una pasteta. I si posem llet estem matant el cafè o és ok?

Mira, al final és que venim de torrats molt foscos, llavors ens veiem quasi obligats a posar sucre o a afegir llet. I cada vegada es torra amb més intenció que el cafè pot tenir molts matisos. Hi haurà cafès que tenen notes a cacau, a fruits secs, però n'hi ha d'altres a fruitats, cítrics I llavors, si tu hi afegeixes sucre, doncs ho emmascares una mica. I jo crec que cada vegada se'n pren menys, de sucre i de llet, però cadascú l'ha de prendre com vulgui perquè al final és una experiència

que tu has de gaudir. El cafè caduca? Això no ho sé jo. Caduca? Sí, sí. Ai. Sí, sí. Quant de temps triga a caducar? Aprox. Ho dic perquè la gent allò de, no, jo prenc poc cafè i vaig comprar un d'això de cafè molt, cada qual l'hem de renovar, de les nostres lleixes.

Bueno, el cafè molt, d'entrada, penseu que un cop molt el cafè, l'aroma es va. Cafè molt, malament. La conservació en principi hauria de ser en tot cas la nevera perquè així aguantem una mica

més tot l'aroma i això no ho sabia però si el tenim tots a sota la cafetera és millor la nevera i amb les galetes és que el cafè i galetes va junt, no? sí. I el gra?

També. També a la nevera? O sigui, penseu que quan tu obres un paquet de cafè està conservat dintre del paquet, però quan tu l'obres s'oxida. Llavors en contacte amb l'oxigen es va oxidant. És millor sempre amb un pot, si vols, però sempre conservat a la nevera en fred.

I la típica pinça no, eh? La típica agulla d'estendre, això no acaba de. Això ja és perquè fa brut. Jo quan obro un rebost a casa d'alguna amiga i començo a veure pinces d'estendre la roba o, a vegades, el mateix paquetet donat tres voltes, arrugadet, amb una goma de pollastre. O sigui, m'agafa a toc, jo soc de les que quan arribo a casa obro tot el que he comprat en bossa i ho poso en uns pots que tots els pots estiguin iguals. Sí, però el cafè normalment ve com amb una espècie, perdó, embolicat amb una espècie de pel·lícula que no li toqui el sol. Si tu el traspasses a un pot,

no li toca el sol. Què passa aquí? Bueno, però si el poses a la nevera ja, en principi, és el sol.

Si no has de canviar la nevera, és el sol.

Puc fer una pregunta? Estem en contra del torrefacte, aleshores? Sí, sí, sí, totalment.

Inclús afegiria que preguntàvem per la cafetera, que és més important la cafetera o el cafè, i després del cafè, el molinet, abans que la cafetera. Si tu pots moldre cada dia el cafè, és una altra experiència. I vosaltres què hi teniu a casa a beure? Professionals. Jo no tinc màquina express a casa, jo faig cafè de filtre, jo tinc la B6,

l'Aeropress, Pfizer-B, La caleta. I tu, Imma? Jo tinc una màquina espresso professional i un molí, a part. O sigui, molro el cafè cada vegada que faig un cafè.

I aquelles màquines que ho fan automàtic, perquè en tinc una que, primer, bueno, també l'engegues, nano. O tinc un Ferrari. No, i quins dies desperts, ja et pots despertar, eh? Perquè primer fa el circuit de l'aigua. Després el circuit del no sé què. Després, el cafè l'ha de moldre. Després fa el cafè. I després torna a fer un circuit d'aigua. Això està bé? Sí, sí, sí, sí. Jo tinc un Ferrari, vull dir, una cosa que era una tablet, i llavors el molt, neteja, neteja, sí, sí. I després tinc un dipòsit de la llet, que surt un tubet, que després neteja el tubet.

Clar, per això la gent es llença les càpsules, perquè és un botó i prou.

Sí, però és veritat que jo recordo quan van sortir les càpsules que la vaig. Molta gent, tothom, de fet han dit en l'enquesta aquesta que hem fet, que és el més popular, que, bueno, eren càpsula i sortia prou bé, i jo crec que va haver com una mena de bogeria per les càpsules o les Nespresso i tal, i després. Tothom torna, jo per exemple tinc una Nespresso però també tenim una Nespresso petita aquesta que m'agrada molt més i sobretot el cap de setmana li poso més, li poso més tensió, li poso menys jo vull dir que és una, hi ha una mena de cultura del cafè que és diferent i quan la proves, dius, hòstia, perdó està molt més bona que les càpsules, les càpsules, però en el seu moment jo recordo que jo vaig dir mira, per ser una càpsula, que és super net està perfecte, net i pràctic super pràctic, no pel planeta però pel planeta no, però perquè està teva sí.

I una cosa de les càpsules, el que va passar és que van muntar un relat, ara que està de moda aquesta paraula, i llavors en van fer una cosa que tota la vida havíem pres cafè, tota la vida havíem anat al bar, si no ens l'havíem fet a casa, i ara de cop havíem d'anar a comprar unes càpsules de cafè, en llocs especialitzats, amb un senyor trajat que t'obria la porta com si t'empressis un objecte de luxe. Que encara no hi ha ningú, canvia la música. Total, que vam vendre que era de luxe comprar. A més a més, les màquines eren caríssimes, les càpsules són caríssimes, però tot era com un estatus social tenir aquest tipus de cafetera i anar a comprar això amb aquelles bosses, donar-me una bossa com si anés a comprar Gucci. Semblava com un producte de luxe, la qualitat del paper de la bossa fins i tot. Exacte, llavors tot això va fer que se'n fessin còpies i que ara tothom tingui això. Va haver-hi un merder per la patent, també t'ho dic, eh? Sí, i crec que tu amant té casa perquè ara no te'n pots desfer perquè has entrat a dins aquest bucle. Però jo estic amb el Malcom, que ens ho digui també la gent a casa. Quin tipus de cafetera teniu? Us heu quedat a les càpsules després d'aquesta moda global? Sou ferms defensors de l'Aurolei, aquelles italianes de rosca? O teniu ara bé aquestes Ferrari com la Marta amb tablet i tot? O com la meva més modesta que fa 200 circuits d'aigua, mola el cafè, et fa el cafè i torna a fer aigua? Digueu-nos-ho al 677. I es diu bon dia? Tant de bo. 6, 7, 7, 38, 77, 19. De seguida entrarem en aquests tipus de cafeteres.

És que he de dir que hi ha ara mateix dos patrons en el WhatsApp del programa. És que hi ha un exèrcit de monses que escolten la solució. De monses? Sí. Un dia hauríem de fer aquesta enquesta de quin és el nom més comú entre els agents de la solució, però és que hi ha moltes monses. I, a més, curiosament, totes ens diuen que tenen una cafetera italiana. I no és la mateixa persona. Ah! Però bé, cafetera italiana, cafetera italiana, una Montse. Una altra Montse també diu que posar sucre al cafè és un sacrilegi. En contra, s'havia arribat a prendre 8 i 9 cafès, ara se'n pren dos només. El Josep Maria és l'alumne avantatjat de la solució, perquè ell guarda el cafè en un pot de vidre al congelador. Està congelant el cafè, eh? Com esteu dient? Josep Maria, bravo.

I quant de temps dura congelat?

El que vulguis, bueno, tampoc no massa temps, però sí, sí, tens molt més temps per tenir-ho ben bé.

Perquè si no el congelem, perdona, a la nevera, perquè la gent ho tingui clar, fora de la nevera, quan ens dura?

Fora de la nevera, molts. Durarà 15 dies com a molt. D'acord. Engrar fora de la nevera? Engrar fora de la nevera, un mes. Un mes. Engrar a la nevera? Engrar a la nevera, més temps. 6 mesos.

És molt relatiu, perquè el cafè un cop obert comença a oxidar i depèn del teu nivell d'exigència. Per mi un cafè molt del matí a la tarda ja no va. Si tens nivell d'exigència, mitjó mullat, 8 mesos.

Però si tens una miqueta de gust. Un mes com a molt, no? Exacte. Un mes com a molt. I congelat?

Congelat pots estirar una mica més, potser dos mesos, i després l'has de treure, deixar-lo temperar, i després el pots fer servir. D'acord. Malcom, perdona, aquest sentit de fons.

No, vull dir que això de congelar i tal, tenia una pregunta rara, perquè hi ha una altra cosa que és el que fer amb gel, que a l'estiu es fa molt i tal, i a mi això m'agrada, que sé que no és molt purista, i ara fan una cosa. Depèn, a veure si és un gel de gasolinera, fill meu, és a saber què t'estan fotent allà, però un bon gel. No, però, no, això, per la vaca, ara fan una cosa als bars. Cold brew. Que és.

Exacte. Què, què, què? És un cafè macerat. A veure, repetim el concepte, que aquí la tieta Marta i jo no. És cafè en fred, el cold brew.

Cold brew. Cold brew. Ah, és allò que jo llegeixo, colbriu. Sí. Què és això? Expliqueu-m'ho. És un cafè macerat en fred. És a dir, es posa amb aigua i el cafè molt dintre d'una ampolla o un recipient amb un filtre, poses l'aigua i el filtre i poses el cafè molt i ho deixes macerar entre 17 i 24 hores. Llavors va fent, va fent, va fent, després treus el filtre, et queda el cafè ja fet, fred, i el poses a la nevera i tu te'l pots anar consumint quan vols. Ah! Sí, sí, té un gust una mica diferent.

I després hi ha aquella gent que fa cafè amb gel i et porten el gel que és com gel de cafè. Recomanable o no recomanable? La Nabil ha fet una cara,

una microexpressió d'aquesta merda. Tinc subtítols. Això és molt de cunyat.

Ara es treca el gel. I surt i ve amb les glaçoneres és que jo el gel el faig amb el cafè que va a sobrar d'ahir però t'ho trobes per mi no és adequat

llavors com que cada cafè és diferent depèn de quin cafè estàs fent servir, quin origen no depèn

també de com hagis fet el glaçó si el fas amb un cafè que és un residu d'un cafè que t'ha sobrat altera. Altera molt el producte

que tu tens després. Ja pots anar fent molt el cafè i tota l'especialitat del món, que si li poses allà un cafè de la tieta d'en Malcolm I xocolata, xocolateta després, o galeteta? Què hem de regalar? Ostres, això és molt personal.

A mi em faria il·lusió una magdalena. També cal posar-hi un gotet d'aigua, no? Exacte, això sí que és més important. I per què la fem servir, l'aigua? Doncs per netejar primer el paladar i ja preparar-lo per degustar el cafè o també per diluir la concentració que tens de cafè. Potser t'agrada més suau i tu vas fent un golopet d'aigua i un golopet de cafè i ho barreges a la boca.

Mira, 677-387719, aprofiteu que tenim la Imma i l'Anna Vila que estan responent preguntes que no ens havíem ni plantejat. Per tant, aprofiteu per fer preguntes sobre cafè. Fran, que t'he interromput, que estaves a la meitat

de la lectura dels nostres oients. No, és que he escrit un altre motze.

En el moment en què et deia, o em preguntava jo a veure quin és el nom més posat dels oients de la solució, i alerta perquè la Montse ha provat el cafè tradicionalment considerat com a més car del món. Concretament a Bali, un cafè que es diu Kopi Luwak, pot ser?

Sí, és aquell cafè que passa per. De la civeta. Una civeta que se'l menja. Explica, explica. I llavors defeca el gra, després es renta. És cafè de caca. Sí, home. És tot plegat.

A veure, entre 200 i 600 euros per kilo,

diu la Montse. Perquè és una civeta que es menja el cafè. Què és una civeta? Un animal. Ah, perdó. Com un rosegador, no? Sí, exacte, és com una rateta.

Sí, és com un O sigui, una rata que caga el cafè.

O sigui, una esquiroga. Que queda més bé Marta Pornou Estic gana i estic molt agressiva Aquesta civeta ingereix el cafè després de feca entén que es renta un procés de rentat i aleshores directament el poses a fer Sí,

l'origen, la gràcia i el valor que té era perquè antigament llavors elles en llibertat escollien la cirera en el seu punt òptim de maduració i el que elles defacaven era la millor part de la planta i et feies uns cafès espectaculars però què passa? l'ésser humà tot ho ha de corrompre i ara estan esclavitzades tancades llavors jo no estic a favor de cafè les ratas tancades i llavors és un consum obligat cadenes

amb gàbies alguns l'heu provat?

és espectacular? no, per mi no.

Abans la gràcia era aquesta, trobar-ne i.

Sí, no estem a favor de. Home, ni encara que sigui espectacular. És que sempre, igual, patint animals i dones. Totalment. Calla que no et facin cagar a cafè, depèn de qui guanyi eleccions en el futur. Va, 6, 7, 7, 38, 77, 19. Què més diuen, Fran? Doncs mira, segueixen escrivint les Montses. Les Montses.

Amb una cafetera de càpsules, en aquest cas. Per cert, l'Agustí s'ha unit al club que hem creat avui. Vols dir Agustí Montse? No sé si la seva parella es diu Montse. S'uneix al club de la tassa gran de llet freda més cafè soluble som els friquis del cafè apunteu-nos l'Anna té una cafetera de càpsules però la seva germana té el Ferrari aquí hi ha l'Anna suposo que li té enveja. A la seva germana. I la Clotilde afegeix una altra nova cafetera, que és. Jo tinc una cafetera d'èmbol o de pistó, entre parènteses, French Press, que a França és bastant habitual. Potser queda menys intens el gust, però pot dur més cafeïna que els espressos.

És així? Però què és això? Imma, com funciona aquest tipus de cafetera? O una vila, perdoneu, eh?

No, la French Press és una cafetera d'èmbol, que és a dir, és un pot de vidre que poses tu el cafè, d'acord? Llavors hi poses l'aigua calenta a dintre, remenes i deixes esperar uns 3 minuts, 3 minuts i mig. I després apretes l'èmbol cap a baix, et filtra tot el cafè a sota i ja tens la beguda a dalt. Ah, només en 3 minuts, eh? 3 minuts, 3 minuts i mig. És com si infusionessis el cafè, no? Exacte, és com una infusió de cafè.

Això és la cafetera d'èmbol. Sí, la French Press. D'acord, t'havies preguntat mal com.

No, era preguntar sobre això, però jo he estat a Etiòpia i he vist aquesta cerimònia

que fan del cafè moltes vegades. El mal com és guiar a Etiòpia. A l'any que ve ens hi portarà a tots. El novembre fa un viatge i ell és un dels guies. On podem trobar aquesta guia? A Cananga, podeu anar a Cananga. Cananga. A Cananga és una agència de viatges on trobareu l'excursió l'excursió amb el mal comotero allà

fan aquesta cerimònia del cafè que es diu Buna i fan una cosa perquè el cafè està tendre i allà agafen una paella sobre el carbó la fan, com que és una mica turístic te la deixen i després fan el cafè tu prens un cafè que has vist verd diguem-ne i te'l prens després i està prou bo aquell cafè però no és el procés de torrefacció. Ell agafa la paella aquesta i allà. Si no és indusquial. El torre allà directament. És un atot molt cassolà. La meva pregunta és, es podria comprar cafè verd nosaltres i fer el cafè?

Epa, bona pregunta, boníssima pregunta. De fet, hi ha una tendència que ja comença a fer-ho. Vam estar l'any passat a Amsterdam i molta gent té torradora de 50 grams, compres el cafè en verd, te'l torres i. Ja estem fent prou de coses.

Fes-te tu el saps? Fes-te tu el dinar, fes-te tu el cafè.

No, no, jo no, jo m'ho compro fet, això. Jo també ho penso, eh? A part que el que fem cop torrat necessita uns dies per anar evolucionant, llavors tampoc seria el punt òptim.

Perdoneu un moment, és que m'he empanat jo, no estava mirant el xat del programa, que tenim trucades aquí pendents. A veure, Patrick, des de Catalunya Nord. Patrick, bon dia. Hola, bon dia. A veure, quina és la teva pregunta per les nostres expertes cafeteres?

No bec cafè, sinó cappuccino, i ho vull saber primer si faig bé. Després, si quan me'l preparo és millor que posi que faci bullir o escalfar aigua o llet. Y también si es bio, como preparé yo mismo, o si puede pasar, puede alargar si hay un poco de cápsulas. Ajá, d'acord. Como el café.

D'acord, primer, la primera pregunta és, cappuccino, bé o malament, oi? Si l'has de fer amb aigua o amb llet, aquest cafè, i la tercera seria si és millor el cafè que et pots fer tu a casa o el de càpsules. Són aquestes tres preguntes? Vinga, doncs et responc en antena. Patrick, gràcies per escoltar-nos. Un abraçada molt forta a la Catalunya Nord. Fins ara. Adéu, adéu. En Patrick, que ha fotut tres preguntes, tu. A veure, primer de tot, ell deia, millor un cafè que pugui fer jo, moldre jo, o càpsules? Crec que està. Li diem que el faci ell. Exacte. Que se'l compri en gra, el molgui I se'l faci ell. Primera pregunta resolta. Després, fer-ho amb aigua o amb llet, el cappuccino?

El cappuccino porta llet d'entrada, és un espresso amb una mica de llet i l'escuma texturitzada en la mateixa llet. Per tant, per mi un cappuccino ha de ser amb llet. Hi ha gent que fa.

Això és el que et anava a dir. El cafè. Jo crec que la pràctica aquesta perillosa de posar llet a la cafetera italiana i que no ho recomano és perillós, no. I no és el que estem buscant. El cafè s'ha d'infusionar amb aigua, i és un altre tema pendent, perquè és inclús igual o més important que el cafè, si l'aigua no és bona, el 98% de la beguda del cafè és aigua. Per tant, aigua d'ampolla? O filtrada? Sí, menys dura millor.

Que no sigui molt tova. Una beceria, per exemple, no ens anirà bé perquè necessita uns minerals. D'acord. Però una que estigui a mig, que no sigui tampoc molt dura, com una solanda de cabres, per exemple, que és molt dura.

Una font vella. O una viladrau. Tirant cap a casa. Ah, no podem dir marques.

No ho ha dit l'Imma, ho he dit jo.

No. No, però em refereixo que un mateix cafè, a vegades hem fet algun tast amb diferents aigües i la gent ha percebut com si fos un cafè diferent. I sempre és el mateix cafè i canvia. Que si aigua de la xarxa, aigua amb més duresa, amb menys, amb més sodi.

Ni molt dura ni molt tova o de pou al meu poble hi ha un bar un dels bars on tothom hi va a fer cafè que diuen que és el més bo i és perquè deien que l'aigua venia que és d'un pou i aquella aigua és diferent de manantial. Ana Vila, en aquesta línia del que estàvem dient, que hi ha gent que hi posa llet a dintre de la cafetera italiana, això ja es dir que no.

Sí, ho he vist molt a les xarxes, inclús pot ser perillós, pot explotar la cafetera, no té la mateixa densitat que l'aigua, vull dir, no està pensat per infusionar el cafè amb llet. Després hi ha gent que fa,

que fa una cafetera, i amb aquell cafè que surt torna a posar-lo en el dipòsit perquè faci una altra cafetera. Això què? Recremat. La cara de la Imma ja és tremenda. Recaramat horrorós. Per tant, no ho feu. No, sisplau. No doble infusió en el cafè, aigua duresa mitjana, tampoc no us passeu ni cap amunt ni cap avall, comprar, a ser possible, cafè de gra i moldre'l al moment, emmagatzemar-lo tancadet a la nevera i infusionar sempre amb aigua, ni llet ni dobles infusions d'aigua. De moment estem aprenent això, aniré fent el decàleg. Tenim una trucada, la Neus. Neus, bon dia. Neus, de Passant de la Conca, de Conca de Barberà, bon dia. Sí, bon dia.

Com estàs? Mira, bé, bé, escoltant cada dia el programa vostre, que m'encanta, he après moltes coses.

Així m'agrada, aquesta és la finalitat.

Un aplaudiment per la Neus. Un entreteniment útil.

Correcte. Sí, sí, m'encanta, vull dir, ja he après moltes coses que ho ignorava. Ai, que bé, que bé, única. Quina és la teva pregunta per les nostres espectres? Mira, la meva pregunta és una curiositat antiga. Però aquestes persones que estan enteses amb el cafè potser me l'has d'aprendre a dir. Anys enrere, jo de joveneta anaves a fer un cafè al bar i automàticament al portat del cafè et portaven una botella d'aigua.

Automàticament. És veritat això. I de fet, alguns llocs encara ho fan que et posen el gotet d'aigua. Per què s'ha deixat de fer això?

Tenim resposta, les nostres expertes? Jo crec que és per la pràctica del mateix moviment que hi ha al local, però s'hauria de fer sempre, jo crec.

I amb el cafè amb llet també, i amb el tallat també, o només amb cafè sol? Per mi més amb cafè sol. Però bueno, es pot fer amb tot, eh? Perquè això, Neus, tu recordes només amb cafè sol o també es feia

amb tallat i amb cafè amb llet? En cafèsol. Jo ja soc una miqueta madureta, i llavors, quan jo era joveneta, això era en cafésol. La gent prenia cafésol. No era com ara, que hi ha mil combinacions amb el cafè. El meu marit em diu que soc una aberrant del cafè, perquè a mi m'encanta el cafè amb gel. Mmm, com el Malcolm. Sí, perquè jo. Jo soc cafetera, m'agrada, el que passa és que no em puc prendre molt perquè. Si no vas tocant les maraques com la Marta Bono. M'altero el sistema nerviós i llavors, vull dir, però ja de molts anys, però m'encanta jo el cafè.

Un dia hem de fer una especial. Com ens afecta el cafè? Ella ha dit al sistema nerviós, a la son, quan necessitem cafè és que alguna altra cosa falla perquè potser estem activant un metabolismo que potser no està prou regulat. Això en farem un especial més aviat enfocat a la salut. Neus, t'agraeixo molt la trucada, t'envio una abraçada, un cafè i un got d'aigua. Petons!

Moltes gràcies. Adéu, bonica, adéu.

Igualment, adéu. Ara que parleu de gots

d'aigua i cafè, la Sílvia diu que el millor cafè que ha tastat és el de Portugal, i diu que moltes vegades el beuen després del cafè, aigua de pedres, que és una mena d'aigua amb gas natural, perquè es veu que perllonga una mica el gust del cafè.

Això és veritat, ho teníeu comprovat, Baltros? Agua de espedres que deu ser. Aigua amb gas. Aigua amb gas, no? Com el bitxi, no? Tota la vida.

Sí, això és el que diuen a Portugal. Ella ho recomana. Hi ha moltes preguntes de cafè i salut, eh? Sí, eh? Moltíssimes preguntes. Guardem-les, no? Per dir que fem especial cafè i salut. Les guardarem. Per cert, segueix el club de les persones que es lleven al matí, no, a part de les bonces, i que es prenen el cafè soluble. No, no, però hi ha una variant. Mira, l'Enric hi afegeix primer l'hora que es lleva, que és quarts de sis del matí, però no ho remeno amb cullereta, sinó que ho faig amb una minibatidora. A quarts de sis del matí, la minibatidora.

Mira, us dic una cosa, foteu el que vulgueu. Però no feu soroll pels que encara demanen. És que això és cert. Ui, és molt tard. Jo tinc un amic que va posar-se el cafè no la cuina, se no el va treure del cuiner i se'l va posar al graig perquè es llevava molt d'hora, llavors la dona li deia estic fart de sentir cada dia i es va instal·lar la cafetera al graig, llavors abans de marxar fa el xupitet de cafè des del graig Us he de preguntar, quins són els principals països exportadors de cafè? És a dir, si hem de trobar un bon cafè, on podem anar? Ja n'heu de respondre, no?

A veure què mireu. Colòmbia, Etiòpia, Brasil, Ruanda, també Indonèsia, hi ha molts països. El de la caca no,

ja ens ha quedat clar.

El de Ruanda està molt bo, també. El de Ruanda està molt, molt bo.

Doncs mireu, la planta del cafè creix en climes tropicals. Ara, com a mostra, aquests països que ens han relatat les nostres expertes, allà on trobar la temperatura i l'ambient idoni. Però, ¿es pot produir cafè a d'altres zones? Com, per exemple, Catalunya. Joan Giraldes, molt bon dia. Està fent un cafè. Ui, que porta molt de delay. Fem una cosa. Us dic, sí, es pot fer cafè a Catalunya. De seguida parlem amb les persones que fan cafè a Catalunya. Kilòmetre 0, anem a la publicitat. De seguida parlem amb en Joan.

La solució, amb Elisenda Carod, a Catalunya Ràdio.

13 minutets i posarem punt i final a la solució d'avui, que ens ha quedat curta, ja us ho dic ara. Hem dit, es fa cafè a Catalunya? Doncs se'n fa. Joan Giraldes, molt bon dia. Hola, molt bon dia. En Joan és responsable, juntament amb l'Eva Prat, del projecte Castell Vilà, la primera finca de cafè del món fora del tròpic, concretament una finca a Osona. A veure, en quin moment, Joan, us passa pel cap de dir, hòstia, a Osona, que anem a fer cafè a Osona?

Mira, a veure, es pot dir que aquest projecte, que ja és una realitat de fa molts anys, va començar fa uns quants anys ja. Nosaltres portem gairebé 10 anys amb el projecte. Sí, i en quin moment ens passa? Doncs en el moment que durant més de 27 anys que portem al sector, fent de tot i gestionant de tot, des d'empecat, envassat, torrat, distribució, direcció d'empreses, clar, vam dir, per nosaltres això és com un tancament de cicle.

I aleshores decidiu plantar-ho, d'acord. Com adapteu les llavors a un clima que no és tropical?

Bueno, a veure, aquí resideix una miqueta el nostre know-how, aplicant tècniques agràries i sistemes totalment novedosos, que fins al moment no s'havien fet servir, d'aquí que haguem tingut aquest resultat.

Joan, quines varietats de cafè teniu a casa vostra?

Es plantem dos varietals diferents, una és Geisha i l'altra és Castillo. Totes dues són bastant. Una és molt cotitzada i l'altra també, més o menys, en mateixos puntatges. Ara la Imma em deia que són prèmium,

digues la veritat. Són prèmium, Imma? Sí, i tant. Ultra prèmium, eh? Joan, digues, digues. Joan. Perdona, perdona. No sé què està passant amb les pauses aquestes, però m'estan agafant microinfarts. Joan, no, que et deia que són varietats premium. Jo ara, si algú ens està escoltant i diu, calla, jo vull consumir aquest quilòmetre zero, aquest cafè quilòmetre zero, on us podem trobar? Veneu directament al públic o el comercialitzeu a altres marques?

Mira, nosaltres en l'actualitat tenim la finca oberta perquè la gent pugui venir, pugui fer una visita, fer un tour de cafè. Estem a diferents portals i, si no, directe a la finca. I conèixer realment el món del cafè des de l'agricultura, cosa que aquí és superdesconegut. En base al producte, bueno, nosaltres sempre expliquem el mateix. Evidentment que ens les guardem, perquè tenen un valor genètic molt, molt, molt important, molt més que no pas organolèptic. A partir de l'any que ve sí que comencem a fer, podem fer diferents cates aquí, que la gent pugui venir a prendre aquest tratament. Producto exclusiu, directament aquí a Finca.

Epa! Doncs mireu, ja us ho dic, és fàcil trobar-los. Ara els he buscat, castellvilar.com. Allà els trobeu, castellvilar.com. I fins i tot surten les visites, aquests tours que deia ara en Joan. Joan, vaig cortar de temps, però t'agraeixo moltíssim que hagis atès la trucada de la solució i felicitats per aquesta iniciativa de Café Kilòmetre Zero feta a Catalunya. Una abraçada. Perfecte, moltes gràcies a vosaltres. Adéu, adéu. 10 minutets i seran les dues del migdia. Ara parlarem de com llevar taques de cafè molt breument amb un expert que és un geni de com llevar taques. Abans, però, les Montses es manifesten i fan preguntes, oi? I tant,

i tant si es manifesten les Montses. T'entrarà a dir-te que l'Elisabet fa anys, també, l'Homna Avantatjada, que té el cafè natural i molt a la porta de la nevera. Per tant, ha fet els deures. I la Montse, concretament, té una pregunta. Sobre les càpsules. Les càpsules també s'han

de guardar a la nevera? Bona pregunta, perquè heu dit el cafè a la nevera. Molt bé, Montse. S'han de guardar a la nevera, les càpsules? No crec, no crec. No cal. No, perquè estan.

Tenint en compte que ja venen en plàstic.

Un drama. A l'Anna Vila no li agraden les càpsules. N'hi ha algunes que són fetes amb materials reciclables i no és plàstic, eh? Tampoc els donem l'ok?

Bueno, el que passa és que si no és un material reciclable no farà barrera, llavors l'aroma es traspassa.

És que mira, el Roman, perquè clar, aquí parlem de quin tipus de cafetera, com fem el cafè, i diu, què en sabeu dels cafés de Puigcero? Ho dic així en castellà perquè, diu, era tradicional a Extremadura, ho veia que ho feia la meva àvia, era, posava aigua a bullir amb una olla, i el cafè molt a coure. Com un caldo. Què en sabeu d'això? Què en sabem, Nabila?

No, a mi el cafè de Puchero m'agrada molt, però hi ha dos versions diferents. Hi ha una capa Galícia que ho fan d'aquesta manera, com ell diu, que està molt bo, a mi m'agrada, però també hi ha una altra tendència a fer-ho amb el gra, sencer. Ah, el gra sencer. I això sí que em sopta, una mica. Et sopta en negatiu? Sí, perquè penso que es va popularitzar, des del meu punt de vista, és una teoria meva, pel torrefacte, perquè llavors sí que tenia sentit posar-lo i sortien els sucres, però si no, si tu no mols el cafè,

no té gaire sentit. Per tant, ja sabeu, dues maneres de fer cafè de putxero, una de vàlida i l'altra xepi-xepi. Ara, si t'agrada, t'agrada. I després, una cosa, les de càpsula, recordo que, com que hi ha tanta gent que les fa servir, abans de llençar la càpsula, Primer, obriu, llanceu el cafè a l'orgànic i el plàstic que s'obre s'ha de guardar i s'ha de portar a la deixalleria. O l'alumini, perquè hi ha algunes que són d'alumini. O d'alumini. El que porti s'ha de portar a la deixalleria, que hi ha un especial que està fins a dalt. Em fa por. Us ho dic. No us feu arracades, tampoc.

Clar, com que jo tinc cert esnobisme dins del món del cafè, vull preguntar si el cafè d'aquest de Blue Mountain de Jamaica és tan, tan, tan bo com es diu o és un cafè normal, bo i perquè és una mica més car que els altres i a vegades no sé si és pur esnobisme o realment paga la pena.

A veure, ¿qué li diem, Imma? Home, jo trobo que és bo. Està bé, està molt bé. Sí, sí, a mi m'agrada. Val la pena, val la pena que te'ls gastis si ets un especialista. Sí, sí, sí. Si ho ri de les muntanyes blaves,

és guai. En cafè. Com es renta una cafetera? Quin és el principal adversari d'un objecte com aquest? Doncs parlem amb en Jordi Millán. Jordi, molt bon dia. Hola. Hola, bon dia. En Jordi pertany al Gremi de Drogueries i Perfumeries de Catalunya, propietari de Drogueria Millant. Jordi, així d'entrada, una cafetera, la típica Aurolei, s'ha de rentar com? Hi posem sabó o no hi posem sabó?

Aigua calenta, freda? No, no, sabó mai. Mai sabó? No, mai. Vull dir, no perquè és que. No. No perquè és que no. La fas malbé. La fas malbé. No. O sigui, hi ha productes al mercat que són descalcificadors. Ahà. Que serveixen per al tipus d'olei, com per les de càpsula, per tot tipus de cafetera serveix. I si descalcifices ja estàs netejant. D'acord, si descalcifices neteges. Per tant, queden impecables, no queden olors, no queden residus de sabons. És el millor que es pot fer. Per tant, Jordi, si jo faig servir. Hi ha de la Casa Nuncas un que es diu que ha fet un descalcificador de planxes i cafeteres. És perfecte i serveix per a tot tipus de cafetera.

Jordi, jo tinc una pregunta, però, a la gent que ens estigui sentint a casa. Ostres, jo faig un cafè, els li passen aigua i descalcificem cada quant, un cop al mes, un cop a la setmana. Com ho hem de fer amb aquest producte que ens has dit?

Normalment amb un cop al mes, també depèn de l'ús, perquè clar, no és el mateix si fes el cafè un cop a la setmana que si fes tres cafès al dia. Normalment a les cafèteres, sobretot a l'orell, a l'orell ja veus a dintre que ja no està llesa, que queda com aspre, i això és la calça que s'ha d'haver-hi.

Per tant, cafeteres Oroley, mai a la vida el rentabaixelles, que això també ho he sentit, eh? La Imma va fer que sí, en Jordi assumeixo que diu que sí. No la podem posar al rentabaixelles. Després et preguntaré si se'ns taca la roba de cafè. He llegit moltes coses, he vist moltes potingues, que si vinagre blanc, que si sal i llimona, que si clara d'ou, que si cervesa, bicarbonat. Què és el millor per llevar les taques de cafè de la roba?

De la roba? Doncs mira, són productes químics, però que funciona molt bé. Tens l'esmàquia, que està en pols o en espai o en líquid, com vulguis, i el de tota la vida, el flexene. El flexene, ets molt fan del flexene, eh? El flexene és una passada.

És que el tenim guardat, és a dir, a la gent el tenim guardat com Jordi Flexene, eh? Perquè sempre recomano el flexene a Jordi. I Jordi. Però aquest no s'ha queixat mai ningú. Mai a la vida. No ens ha trucat ningú dient el Flexene no funciona. Funciona. Jordi, vaig molt curta de temps, ja saps que sempre et truco sempre que puc, però acabaré amb una pregunta. Si no només se'ns taca la roba, per exemple, el marbre, tenim una taca de cafè, allò no és porós, però de vegades queda una mica de taca. Com la podem treure del marbre o marbre blanc, per exemple?

D'un marble blanc? Bueno, és que el marble és porós, eh, també. Si no està acabat de polir o recent polir, vull dir, és porós. Llavors pots agafar una solució d'aigua, vinagre o llimona, però diluïda amb aigua, no directament, i fregar-ho amb això.

Per tant, solució aigua amb llimona o amb vinagre. Jordi, farem un especial taques, que tinc ganes de sentir-te, però quantes vegades recomanes Flexene donant-me un gomet cada vegada. Jordi Millán, del Gremi de Drogueries i Perfumeries de Catalunya, propietari de Drogueria Millán. Gràcies, una abraçada.

Una cosa, jo soc jubilat, jo no soc a la drogueria.

I qui té la drogueria? És familiar o estem fotent públic per algú que no és teu? La porta algú que no té res a veure amb mi. Doncs aleshores aneu a la drogueria més propera de casa vostra.

De confiança. Una abraçada, Jordi. On pots trobar tots aquests productes és a Fabra i Puig, 213.

Sí, Fabra i Puig. Drogueria Canals. 213, apunteu Drogueria Canals. De Barcelona. Sí, sí, Fabri Puig Barcelona. 213. Apuntat, Jordi, una abraçada. Adéu. A vosaltres. Adéu, adéu. Estem dirigint a la gent a un puesto que no cobra el Jordi,

estic tu. És que a vegades parlem de visitar països per tastar altres cafès, però el Cesc, escolta'm, s'ha d'endur la seva cafetera. Ell s'emporta la seva aeropress, la posa a la maleta, el cafè engrà també, el molinet, la bàscula, i es prepara uns cafès boníssims.

Ja som tres, em sembla. La Mònica té una pregunta, eh?

Diu, quina diferència de cafè hi ha entre les plantacions que són a gran altitud i les plantacions que són a nivell del mar?

Va, acabarem aquesta dient que hem dit cafè de putxera o cafè de topí en català correctament. O cafè de mitjó, diuen també molts oients, com la Pilar o la Montse. Respecte a les plantacions, que tenim dos minuts, a veure. Alta, com han dit això?

A gran altitud o a nivell del mar? Sí, això que dèiem ja mai que, per exemple, és a muntanya, a la bruma i no sé què. Quina és la diferència?

Normalment els cafès aràbiques són els que són a gran altitud i els robustes a menys altitud segons el nivell del mar. I quina és la diferència organolèptica? Organolèptica de sabor baja. Sí, moltíssima. Nosaltres estem molt acostumats a prendre més cafè robusta. No és que un sigui millor que l'altre. De fet, hi ha espècies que són infinites, però les més comercialitzades són l'aràbiga i el robusta. I la diferència és que normalment el Robusta, Imma, no sé si estàs d'acord, té molt més cos, és més intens.

Sí, fa més crema, però també té més cafeïna. Exacte. Llavors l'Arábica és molt més aromàtic, no té res a veure. I té menys cafeïna que el Robusta. I perfils molt diferents. Sí. Jo m'he quedat amb moltes

ganes de saber-ne més de cafè. I nosaltres, de si ho fem bé o no, això de la mitjanit. A tot això, pregunta ràpid abans de marxar. I a la salut. Quan ho fem amb l'orolet, s'ha d'apretar o no el cafè? No, no. Mai a la vida? Mai. Saps que gent ne fot la cullera i fa un pressing catch contra la cullera? Compactar. Compactar, enrasar i ja està. Compactar, enrasar i ja està.

Que l'aigua pugui passar igual per tota la superfície i no es coli per un canal i no acabi d'infusionar bé.

Si no, vas apretant, apretant i d'allà no surt res. I allò comença a sortir per sobre. Marta Bonnou, Malcomo Tero, ens sentim divendres que bé, estimat. Gràcies. Fran Domènech, han quedat tantes respostes,

tantes preguntes. Mira, hi ha una batalla ara mateix entre Laure Montses i Sílvia, al canal de WhatsApp, entre la gent que li agrada el sucre i la gent que no, el cafè.

Gràcies a la vostra. Que tingueu un bon cap de setmana. Avui ens han acompanyat la Imma Vila i la Nabila Elgamucci, de Baristas de Cafés Cornellà. Gràcies a totes dues. Gràcies a vosaltres. Nosaltres tornem dilluns, ja ho sabeu, amb l'Enric Brats, amb la Coral Regí, per parlar de com carai solventem la crisi de l'educació. No ens hi posem per poc, almenys traurem la puteta. Ja ho sabeu, eh? Fins que se'ns acabin les respostes cada dia a la una, buscarem la solució.