Com podem tenir cura dels ulls?

Passen 7 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ja ha arribat el moment d'investigar a fons tota mena de temes. En un món de respostes simples, nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I, com sempre, part de la solució, el meu 50%, es diu. Fran Domènech, molt bon dia! Bon dia, Elisenda Carod, com estàs? Com estàs?

Doncs mira, comptant semàfors de Sant Quirze del Vallès, encara, perquè recordeu que vam acabar el programa amb diversos oients que ens deien que a Sant Quirze del Vallès hi ha tres semàfors. S'hi va afegir l'Òscar Fernández, editor del Catalunya Mític. Ara vol ser fact-checker. I a mi només me'n surten dos. I mira, hem estat parlant amb l'Òscar i vam estar parlant ahir a la tarda i a ell li en surten quatre.

És molt fort perquè, dona-ho a fer, que l'Òscar Fernández va fer una volta per tot Sant Quirze del Vallès i anar fent fotografies amb el Google Maps.

Així és. Aquí hi ha el semàfor. I d'aquesta obsessió informativa pel rigor i per la precisió, doncs em va sortir aquesta notícia. A Sant Quirze del Vallès ara mateix hi ha quatre semàfors segons la persona amb més autoritat de.

I Taradell, que l'Albert Tom ens va confirmar que hi havia hagut un sol semàfor, però el van treure. Escolta'm,

quins fact-checkers que tenim, eh? M'encanta.

I l'Albert Tom, fantàstics. Anem a per totes aquí a la solució. El control tècnic, el mestre, l'Albert Hoder, i a la peixera, Nilvia, la Viena Gaza i la Líbia Discipio.

I si avui és dimecres, la solució es diu. Estel Soler, molt bon dia. Molt bona temporada. Estàs estrenada en la temporada. Fa tants anys que ens saludem cada temporada al setembre. Déu-n'hi-do. 3, 4 ja. 4. Jo crec que és el quart

any que ens saludem al setembre. Per mi, tornar és. Ple, òbviament. Tornar a casa, no?, una mica. La comoditat de l'estudio es diu solució, també. A més, sempre em poses temes que m'agraden, o sigui que.

Què vols? Avui, mireu, us portem una solució pràctica. Avui parlem d'ulls i d'ulleres, perquè avui portem els ulls a consultar.

Els ulls de consulta, cada quan hem de revisar-nos la vista, ho hem de fer tots i totes? Quins problemes oculars són hereditaris i quins no ho són? Les dones, jo em pregunto, podem ser daltòniques? Perquè algunes persones són miops i d'altres no? Estar moltes hores davant una pantalla fa més mal als ulls? I aquestes ulleres vermelles que s'han posat de moda ara, per què serveixen? Són útils?

T'ho entens, Estel? No, no en tinc, però he investigat, perquè jo soc una persona molt curiosa, però vull preguntar als professionals si és un gasto inútil o no.

Quins senyals indiquen, disculpeu, que necessitem ulleres? Quan apareix la vista cansada, a partir de quina edat? I si portem ulleres, com les hem de netejar? Amb què les hem de netejar? I les lentes de contacte, com hem de fer? En quins casos és recomanable i en quins no la cirurgia ocular? Doncs mireu la solució. Aquestes preguntes les tenen dues persones que ens visiten avui. D'una banda, l'Anton Barraquer, oftalmòleg al Departament d'Oftalmologia de l'Institut Barraquer. Molt bon dia, Anton, com estàs? Bon dia, què tal? Escolta, Anton, amb aquest nom, el teu futur professional està com predestinat, no? Sí, sembla ser, no? Passava per allà, passava per allà. Me l'imagino, que va dir a casa, no, jo vull ser enginyer. Enginyer de què? D'ulls. Sempre has tingut clar

que volies ser oftalmòleg? A veure, sí, la veritat és que des de ben petit, que jo sempre he voltat per la clínica, i a mi sempre m'ha agradat, però evidentment jo he tingut altres aficions i altres històries, va haver una mica d'història.

M'encanta, un dia hem de seguir investigant allò, en nissagues que tenen una professió molt determinada, què ha suposat, no?, a les persones més joves d'aquesta nissaga? Això és una fantasia, és una meravella. Imagina't que diuen, vull ser pastisser. Quins eren aquests interessos, Anton?

No, bueno, a casa sempre s'ha fomentat la música i les. Les arts en general, els meus pares els agrada molt l'òpera, la música, qualsevol tipus d'art d'aquest estil, i jo el cine sempre m'ha agradat molt.

Té relació, perquè a l'òpera si no t'hi veus bé i estàs massa lluny no veus res.

Em resulta molt interessant, eh? Com et pot condicionar un cognom a triar professió? Apuntem-ho com a tema i convidarem l'Anton.

T'imagines els fills de Messi? Això és una pressiona, no? No m'agrada el futbol.

M'agrada el bàsquet. El badminton.

Què badminton ni badminton. No et pot no agradar, eh? Vull dir, al final estàs tan a la sopa aquesta,

estàs tan immers que no. Ai, Anton, et convidarem, farem aquest tema, apuntem-lo, tietes, que serà xulo. Però avui no estem aquí per parlar d'això, sinó que de l'1 al 10 et pregunto, Anton, ¿creus que els catalans en general cuidem els nostres ulls o no els donem importància?

Jo crec que sí. Els donem importància, eh? Jo crec que sí. De l'1 al 10, ha aprovat un 7. Un 7, un notable. Jo crec que en els últims 15 anys es nota, la gent està més conscienciada, probablement campanyes publicitàries, no ho sé. Vull dir, Barcelona és una capital molt important de l'oftalmologia, i jo crec que això també fa un efecte de trucada, la gent té interès. Per què és una capital

important de l'oftalmologia a Barcelona? Perquè jo crec que el centre barraquei té a veure amb això.

Una miqueta. Una miqueta, sí. Bueno, el besavi va intentar aquesta jugada, va sortir de Sant Pau, i es va hipotecar tot per obrir el seu centre aquí, començar el 37 i acabar el 39, van haver de fugir, tornar. Això és per una altra ocasió, però des de llavors s'ha anat construint i ja veus, Barcelona, hi ha molts centres de molt prestigi, tots molt bons, i possiblement, jo m'imagino que, en part, Hem sigut catalitzadors.

Ara aquí explicaré una intimitat, però el meu fill és pacient de la clínica de Barraquer, tu també, i vaig al·lucinar. Ah, mira, l'Albert Joder també. Hosti, tu, de veritat, ens haureu de fer un descompte de la solució, eh? I vaig al·lucinar de si teniu pacients d'arreu del món que teniu intèrprets fins i tot. Correcte. En cinc llengües diferents,

o sis fins i tot. Sí, correcte. Sobretot a l'època del meu avi va haver un tema relacionat amb l'Orient Mitj. I des de llavors, sobretot, està orientat en aquesta direcció. Però també, evidentment, de tot arreu d'Amèrica, del nord, del sud, europeus no tants, però ara comencen a venir també, eh?

Centre de referència al centre Barraquer i Barcelona com a capital de referència de l'oftalmologia. Avui, a banda de l'Anton Barraquer, també forma part de la solució. Un aplaudiment per la Guiomar Pàrrega. Molt bon dia, Guiomar. Molt bon dia, gràcies. Com estàs? Molt bé. La Guiomar és optometrista. Podem dir el centre on o no? Sí, i tant. A cotet. A cotet, també referència en el món de les ulleres a casa nostra. Quina és la diferència entre oftalmòleg i optometrista? A veure, Guiomar.

Primer jo dic que som companys de feina, perquè un sense l'altre no podríem viure. Els oftalmòlegs són els metges dels ulls. O sigui, si hi ha una malaltia, és l'oftalmòleg que ha d'anar. És qui et donarà una medicació, és qui et pot posar una anestèsia. Nosaltres, els òptics optometristes, només, dic només i la paraula abarca molt, però ens dediquem a la graduació. D'acord, només, entre cometes, només graduació. Correcte. Adaptació d'aliments de contacte i després treballem conjuntament, però si hi ha un problema mèdic hem d'anar a l'oftalmòleg. A l'oftalmòleg.

Doncs avui farem en dues direccions, eh? Com cuidar la salut dels nostres ulls i després com cuidar també la salut dels nostres vidres, diguem-ne. En parlarem amb tots dos. Estel, com està la salut ocular de les teves criatures i de la teva pròpia? Perquè hem d'explicar que a l'Estel li pregunto, li dic, tu portes ulleres? I diu, no. Potser portes lentes de contacte i diu, no, un dia vaig decidir que vaig veure-hi bé. A veure, Estel,

què vol dir que un dia vaig decidir que hi veies bé? No, aviam, jo sempre havia volgut d'ulleres. A mi m'agradaven. Com? Les persones que enduyen. No us havia passat com de petit quan algú es trencava un braç i l'enguixava i deies, jo també vull que me l'enguixi. Absolutament. A mi sempre m'havia passat una mica això amb les ulleres. Jo és un dia com de guais, vaig anar com a mirar-me els ulls amb l'esperança que em diguessin. A on? A l'optometrista o a l'oftalmòleg? Penso que primer vaig a l'optometrista i després vaig fer com amb dues visites, no? I juraria que em van dir que tenia una mica d'hipermetropia i em van fer unes ulleres. No et juraria aquest? És que és tan poc precis. Què volia dir? Perquè jo em vaig començar a posar aquelles ulleres que jo pensava, en realitat no les necessito del tot, però m'agradava portar-les estèticament. Jo soc d'aquelles que es faria ulleres estètiques sense vidre real. Són precioses, m'han ofert tantes vegades operar-me. Jo paro davant les òptiques perquè vull ser una clienta i no ho soc. I un dia vaig dir, vaig perdre les ulleres, i vaig dir. No sé on són, però hi veig bé. I ara me les he tornat a posar mai més. A veure, així d'entrada? Crec que no entro en el conjunt de persones que sí que cuiden la seva vista. De fet, mai més he tornat a mirar-me les fills l'any passat, que vaig anar d'urgències, però em van atendre meravellosament bé, perquè vaig tenir una diplòplia. És a dir, vaig començar a veure-hi doble i realment em vau salvar. Va ser segurament arran d'un accident de cotxe, no ho tenim clar. O va quedar allà, no sabien si accident, o un super constipat, virus, o alguna bactèria que jo havia tingut que havia pogut passar a l'ull. No vam treure l'entrellat, però adoració a Barraquer perquè em van tractar superbé. Mira, me la deixes votar.

De seguida resoldrem què és la diplòpia. Costa a dir, costa a dir. Diplòpia, no? Diplòpia. I podeu formular les vostres preguntes. Aprofiteu que teniu a dos experts a la vostra disposició, línies obertes, com sempre, per fer totes les preguntes que considereu necessàries.

És que és curiós, perquè encara que portis ulleres habitualment i te les treguis, et saps el número de Catalunya Ràdio de memòria, perquè. No necessites la vista, perquè ja el portes a dins. Ahir ho explicàvem, també, i és així, 932017474, és el telèfon que ja sabeu que heu de marcar per parlar amb nosaltres, i que esteu a la feina, i que us estan mirant, i que teniu un company de feina que us espia, i que sempre mira a veure si no esteu treballant, i dieu, mira, jo no puc trucar, m'estimo més escriure un missatge de WhatsApp, perquè és més discret, i ara, si començo a agafar el telèfon, doncs sospitaran el curro, no? Doncs mira, és el telèfon que tots teniu apuntat i guardat com la solució amb Elisenda Carod 677 38 77 19 avui aprofiteu perquè tenim aquí dos professionals i podeu fer totes les consultes que vulgueu he de dir

que al Club de la Solució hem penjat un vídeo perquè veieu com les persones miop veiem la realitat perquè els miops, des d'aquí, perdoneu, però miops de Catalunya manifesteu-vos tu també ho ets, eh? la gent sempre fa la mateixa pregunta. I això no ho veus? Com pot ser que no vegis això? Cony, per això porta ulleres. Et retreuen. Però tens un superpoder.

Si tens les ulleres, veus molt bé de prop.

Això és veritat. Això és veritat. Ai, un aplaudiment per aquest superpoder. És veritat. La gent que diu vista cansada, jo dic vista cansada de què? Jo de prop hi veig perfecta. El tema és de lluny. Per tant, Miops de Catalunya us fan aquesta pregunta. Deia que al Club de la Solució hem penjat un vídeo de com hi veiem les persones molt miops sense ulleres. Si voleu formar part del Club de la Solució, 677 38 77 19. Vull formar part del Club i allà us entrem directament en aquests vídeos en exclusiva que no apareixen a xarxes.

Tinc preguntes ja. Ah, foli, foli, foli. Va, comencem amb les preguntes. Mira, el Xavi diu, el meu fill té com una mena de marca de coloració blavosa a l'ull, diu, a la part blanca. La té de naixement i al pediatra no li ha donat mai importància, però jo, diu el Xavi, estic una mica ratllat. Això s'ha de controlar. Què pot ser? Pot ser perillós? Pregunta. Quan t'ho preguntes, Xavi, sí. Està ratllat. Primer, a veure, ha dit l'edat?

No ha dit l'edat. D'ell o del fill? Del fill. Un any i mig. Un any i mig, d'acord. Aquí pillaré una pàgina dels meus companys dermatòlegs. Al final, la pell i la superfície de l'ull parteixen de la mateixa zona a nivell de quan es forma. A nivell celular ve del mateix lloc. Exacte. Llavors, en aquest sentit, es podria comportar com una pequita melanoma. Però el que passa és que el més probable és que no sigui res. I com es controla. Lo més important és entendre canvis de tamany, canvis de color, canvis de forma. Són aquestes les tres coses. Canviar de tamany. Típicament, inclús a edats tan petites, a vegades desapareixen

aquestes coses. Com les pigues, no? És com una piga a l'ull, no? Sí. La part blanca és l'escleròtica.

A sobre tens un revestiment transparent que és la conjuntiva. Conjuntiva. I darrere, la part blanca que veus, és l'esclalòdica, correcte. Llavors, bueno, controlar. És controlar si és la primera vegada. Jo a vegades dic, escolti, torni en sis mesos i vostè es fixa si canvia de color, si canvia de forma, doncs podem anar abans i si fa falta es treu i ja està.

Per tant, Xavi, en principi es pot comportar això com un, entre cometes, i no ens espantem tots, un melanoma com un atac a la pell, que pot derivar cap a una cosa fotuda, però si es controla a males, es treu. En principi, en la major part dels casos entenc que no és res d'important.

Exacte. La majoria és una piga.

Una piga. Més preguntes. Doncs mira, jo crec que l'Eva fa una pregunta que moltes persones quan arriben, diguem-ne, en aquella etapa cap als 40, més o menys, en què comença a aparèixer la vista cansada, doncs una pregunta que molta gent ens hem fet i que molta gent es fa, que és com és possible que costi tant adaptar-se a les ulleres progressives. Ui, sisplau. No, no, no, és que és un tema. Catalunya pateix. No, no, Catalunya dividida. Hi ha gent que s'adapta.

Mira, aquí li preguntem a Bremel Anton i després anem directament a la Guiomar, perquè també hi té a veure aquí amb les progressives.

Jo crec que la Guiomar ho fa millor que jo. Però mira, jo et dic el que a mi em sona, jo sé, i tu em corregeixes. Al final hi ha diferents progressives, però la clàssica és de dalt cap a baix, lluny, intermig, prop. D'acord. Molt important, posicionament de l'ullera. Si està una mica més caiguda, pot ser una de les raons, no? I, bueno, el factor de la neuroadaptació que es diu, o sigui, que el cervell ho accepti, és un altre, però com és un gran desconegut, no sabem, i estic segur que hi ha altres i, clar, Guiomar ho farà millor que jo. Guiomar, a veure.

Va, jo com a professional fa 20 anys que estic donant recomanacions de com adaptar-nos, i jo ara fa dos anys que em vaig posar progressiva. Oh, tu mateixa? Jo mateixa. I com t'ho vas fer? És a dir, et poses les ulleres i mires tu la pantalla? No, em gradua un company. Ah, estava flipant. Però em vaig escollir les ulleres i tal. Durant 48 hores vaig patir i el que jo deia als clients, home no, que no és per tant. Això hauria de ser horrible, no? Hi ha una part d'adaptació. Evidentment, la part més important és que estem ben graduats, com deia l'Anton, que estiguem ben centrats en les lents, i després dintre dels progressius hi ha moltes games. Com millor sigui la gama, més amplitud de lent tindrem, més fàcil d'adaptar-nos. Però convidarem amb mi que és normal.

Quant de temps triguem a adaptar-nos a una ullera progressiva així de mitjana? Mitjana? Una setmana.

Ah, només una setmana. Sí, hi ha gent que marxa, que surt de l'òptica amb l'ullera allà posada i diu, ah, això no és per tant, i marxa. Sí, sí, sí. Una setmana,

per tant, fins aquí seria normal. Mireu, va, que estan cremant els telèfons. 93207474. Sí que us demanaré concisió. Anem a la pregunta directa, perquè tenim infinites preguntes que ja us dic que haurem de fer un segon consultori, eh? 93207474. Francesc de Mataró, molt bon dia.

Hola, bon dia. A veure. Jo fa temps que de tant en tant tinc veus doble.

De tant en tant hi veus doble, això de la diplòpia que deia l'Estel.

Sí, i m'haig d'estar ensenyant el lloc i se me'n va. Ah. Si ja te'n vas sol, eh? Sí, ja està, ja torno a estar bé. Quan fa que et passa això? Si tapo un ull, veig bé. D'acord. Amb dos ulls veig doble.

Ah, amic. Doncs mira, ara li preguntem al doctor, a l'Anton Barraquer, a veure què has degut i a veure què pots fer, si has de fer alguna cosa més enllà de descansar la vista, que és el que fas, Francesc. Gràcies, bonic. Fins ara. Gràcies. Adéu, adéu. A veure, què és la diplòpia? Que ens ha anat perfecte aquesta trucada d'en Francesc, que és el mateix que li va passar a l'Estel.

A què es pot deure i què hem de fer? La diplòpia depèn de l'edat, és diferent i l'actuació ha de ser molt diferent. En el cas de la diplòpia del senyor, és una diplòpia més tardia, no és de la infància. Podria ser que ella tingués un ull que era una mica grandul i ara. Ha decidit començar a fer, que la diplopia al final és que els dos ulls no estan mirant la mateixa cosa. Llavors el cervell es fa dos imatges. Ah, és a dir, que té una mica d'extravisme. Sí. Ah, d'acord. Podria ser degut, bueno, hi ha moltes coses, moltes vegades no ho sabem, eh? I pot ser tensional, perdona, eh? Tensional, en quin sentit?

Que sigui un tema que tu estàs més tens i aleshores.

Sí, d'estrès. Podria, no podríem descartar-ho, que fos psicosomàtic, però bueno, a vegades pot ser algo tan estúpid com el posicionament de les ulleres també, o sigui, no té per què ser algo orgànic per se. En tot cas, si persisteix, val la pena visitar-se i fer un parell de proves i ho mirem. En el cas de l'Estel, tu,

com et van tractar a la barraqueria? Jo tenia això. Aquesta és la foto que em van fer. Aquest múscul d'aquí sota, de sota l'ull, m'estirava. O sigui, jo veia clarament que, potser si era per l'impacte a cotxe, quan jo mirava lleugerament amunt, notava una pressió molt forta cap a baix, llavors se'm generaven dues imatges. Home, clar, si t'estiraven l'ull a baix, filla. Un cartell, el veia doble. I l'endemà mateix d'anar-hi em van fer uns tags d'urgències. I com ho vau solventar? Medicació amb cortisona. Antiinflamatoris. Molts mesos i a poc a poc va anar remetent. Deu-n'hi-do. Això al market també li va passar, clar.

Ah, sí? Sí, perquè bueno, s'ha caigut moltes vegades i va tenir una temporada.

A veure, t'he de dir que és d'aquelles coses que fan por perquè si ets hipocondria com jo, veus doble i dius, ja està, tinc un tumor, aneu fent la caixa, saps? És el primer que penses, no? Però no, molt bé. Vull dir, molt bé que em van tractar molt bé malgrat l'espant.

Moltes vegades amb la pastilla antiinflamatoria, un corticoide, perfecte. I ens estalviem la cirurgia.

Ai, no m'ho van dir que potser m'havien.

Si hi ha un atrapament d'aquest múscul.

En Jordi, des de Canet de Mar. Pregunta concreta. Jordi, molt bon dia. Jordi? Jordi, que m'has penjat. Bueno, mira, ja t'ho dic ara. En Jordi, a Canet de Mar, diu, què passa quan es mira un eclipsi sense protecció? Ai, ai, ai. Home, això ho hem tractat, eh, aquests dies d'estiu. És una pregunta que no s'ha fet. No ho feu, sisplau, no ho feu. Jordi, que ets aquí. Sí, sí, em sentiu? Ara et sentim. Jordi, a veure, la pregunta concreta és què passaria A veure, punyatero,

que has mirat l'eclipsi sense protecció? Els avisos n'estan moltíssims, però jo, per la formació professional, m'agrada sempre saber l'origen de l'escola. Ah, pensar que ho havies fet. No, allò ens volia saber concretament què succeeix. Quan una persona mira un eclipse, què és el que és l'almet i per què. Això és com diuen, has de caminar, has de caminar, i no et diuen per què, i resulta que s'ha de manar en baix, no? I és que resulta que diu que els neurotransmissors es generen la musculatura, i tu pots pensar, no, però si jo estic bé de pes, per què has de caminar? I amb això també l'origen.

Jordi, mira, t'ho compro, perquè hem fet, és veritat que hem fet molta prevenció, que hem dit no mireu, no mireu l'eclipsi, això hem estat mesos i mesos comunicant això des d'aquesta ràdio concretament, però no hem explicat què pot arribar a passar. Si miréssim un eclipsi així directament o mirem

el sol directament? Vinga, estudia. Principalment, la falsa sensació de seguretat de tenir un eclipse que no és 100%, i el 100% de l'eclipse és només durant uns minuts, ja ho sabem això, fa que, encara que sembli que està completament cobert, la quantitat de ratjos ultravioleta que poden danyar aquestes neurones retinianes és molt alta. A tu potser al moment no et fa mal, però després, al cap d'unes hores, al cap d'uns dies, aquesta radiació pot fer que una part de la retina. Deixi de funcionar. Esfongui, eh? Sí. Esfongui. I veus una taca, aleshores. Clar, normalment, a veure, depèn d'on afecti, pot ser una taca perifèrica o pot ser central. Llavors, en fi.

Cremada, no? Doncs mira, Jordi, queda respost i segueix a l'escolta perquè ara li preguntarem sobre les mosquetes aquestes que veiem. No sé si té a veure amb que es morin parts de la retina.

Hola, a mi em quedava una pregunta que era, amb un cop de calor, a la vista per què succeeix els símptomes que es donen. Epa!

O sigui que ens veiem com enlluernats, com similar a un desmai, eh Jordi? Sí. Doncs mira, fem una cosa. Jordi, Jordi, un moment. Para-ho. Para-la, Antonio, para-la. Jorge, Jordi, un moment. Deixa'm posar ordre. Ara et responem això que acabes de preguntar, d'acord? Entenc que la teva curiositat és infinita. Em plantejo fitxar-te com a redactor, però em quedo aquesta pregunta i després vaig al Xavi, que estava fent cua. Una abraçada, bonic. Fins ara. Una gràcia, ja estic disposat a cobrar. Un de gratis, apunta'l. Apa, Jordi, fins ara. De seguida li responem al Jordi. Abans, però, Xavi, de Sant Vicenç dels Horts. Xavi, molt bon dia. Bon dia. A veure, quina és la teva pregunta? La meva pregunta és que

m'he quedat sense ull amb un ull. Sense què? I la pregunta és quina malaltia puc tenir. T'has quedat sense què? Sense visió? Sense visió. Per un ull no veig res, un 100%. I si em poso mirant quan hi ha claror al sol i tot plegat, veig un 99,75%. Carai, tu. És a dir, pràcticament res. A veure. Sí, res.

No veus res d'un ull des de quan, Xavi, et preguntava el doctor.

Des de quan? Sí. A mi aquest ull em feia mal normalment i jo descansava perquè li deia a la meva parella, ostres, me'n vaig a descansar aquest ull que em fa mal. I de cop i volta, no, sé. La vaig perdre parcialment, no sé, però ràpid. En una setmana no hi veia. Llavors, això pot ser dues coses.

Una, per anar el més greu pot ser un desprendiment de retina o pot ser un accident cerebrovascular de tipus retinià, o sigui, com si fos un petit infart, però de la retina. La retina té uns vasos que alimenten tota aquesta zona, que és molt important, i si es taponen instantàniament podem perdre. Això és una cosa que s'ha d'actuar ràpid i en general val la pena visitar-se on sigui, però, vamos, ja. Per tant, Xavi, corre, o sigui,

penges la trucada i te'n vas a l'oftalmòleg. És el consell que li donem, Anton? Correcte, sí, sí. Xavi, faràs això, corrent a l'oftalmòleg? Avui no, no puc, ho tinc ocupat. A veure, amb què ho tens ocupat? Perquè si és una tonteria t'ho canvio jo, eh? Què has de fer avui, Xavi?

Estic pintant i fent cabanes de fusta en miniatura.

El mare que el va matricular. I amb un ull, eh? Però són comandes, les haig de complir. Mira, ens guardem el telèfon, perquè un dia parlarem això de comandes, però fes-me favor i vés al llarg d'aquesta setmana a l'oftalmòleg, que ens ho recomana aquí l'Anton Barraquer, oftalmòleg del Departament d'Oftalmologia de l'Institut Barraquer. Una abraçada, bonic, fins ara. Ho faré, gràcies. Adéu, adéu. M'encanta l'actitud del Xavi. Apunteu-lo per quan fem un tema d'optimisme. Que jo perdo. La vista d'un ull i m'agafa O de prioritat. No em va bé, no em va bé. No em va bé que estic pintant cabanes. La feina és la feina, tu. Va, deixeu-me avançar una trucada que tenim aquí esperant, també, amb Patrick. Una pregunta, en aquest cas, jo crec que és per la Guiomar. Patrick, bon dia. Hola, bon dia. A veure, quina és la teva pregunta?

Volia saber si és un bon mètode pesar ulleres amb líquid rentable. Amb líquid de? Que se'ns ha tallat. Rentaplats. Rentaplats, d'acord.

O sabó líquid.

Fem una cosa, mira, com que Patrick ens truca, per cert, de la Catalunya Nord, com que està perdent la cobertura, agafa el Nil i a veure si et pot concretar la trucada. Si no, nosaltres preguntem sobre com rentar les ulleres, com rentar els vidres de les ulleres, que aquest és un clàssic. Mira, aprofito la pregunta del Patrick, que ell ens deia amb detergent líquid, ha dit? Detergent líquid. Sabó de rentar plats i després no he acabat d'entendre. Si és oli, és una mica poc eficaç. A veure, cada quan hem de netejar les ulleres, cal fer-ho cada dia, cada dos dies, cada quan, Guiomar?

Home, un mínim de cada dia, com la cara, dic jo sempre. O sigui, com a mínim un cop al dia. Si després se t'embruta, tornes a rentar. Un cop al dia. Ho podem fer amb rentabaixelles o amb detergent líquid, com ens deia ara el Patrick? No, sabó neutre. Sabó neutre? O sigui, el sabó de les mans normal no val? Si té crema, no, perquè aleshores quedarà oliós i no quedarà net. Sabó neutre. És que hi ha rentabaixelles que són molt agressius pels tractaments de l'alent, amb el qual no es recomana. D'acord, sabó neutre,

el de les mans que posi neutre. Correcte. D'acord. Sabó neutre, aigua freda, tèbia, calenta? Tèbia. La calenta. Això és perquè no es va a mullar. No, no, és que no fem res bé.

Ho faig tot malament. Les temperatures extremes amb les lents no van bé. Igual que no haver deixat l'ullera a dintre del cotxe que agafarà temperatures molt altes, doncs no ens va bé ni aigua molt calenta ni molt freda. Aigua tèbia.

Aixugar-les, perquè clar, un cop les has rentades, hi ha un tema d'aixugar-les. Com ho hem de fer? A veure, què esteu fent? La samarreta, no? La samarreta, clàssic, i després dius, és que no entenc per què tinc tan ratllada, no ho entenc. Això és un clàssic, a més, les senyores, que agafem la samarreta dels fills o dels marits, perquè hi ha més superfície. El cos se fa. Amb l'alè, no? Amb l'alè i la samarreta del veí? No, sisplau.

Ni la pròpia ni de ningú. Amb una camusa. La donem sempre als centres òptics amb les ulleres i és un teixit molt suau. Camusa i alè, bé o no? Alè no, mai. Aigua i sabó. I líquid aquest que doneu a les òptiques?

Exacte, netejador d'ulleres també. Aquests dos productes es queden al calaix de les merdufles de la cuina, del rebador o d'algun lloc de casa. Igual que el nejador del teclat del mòbil o de l'ordinador. I et dic una cosa,

les camusses al final. Allà hi ha una miqueta de tot, xoco-crispis i fins i tot. Home, i tant.

Jo fins i tot he vist òptiques que ens regaleu tipus clauer. Però hi ha un dia que allò ja no és a la teva vida, accessòriament de cada dia, i vas de la samarreta. Jo ho he vist, això.

Tornant a la pregunta del Patrick, que l'hem perdut, que hi havia mala cobertura, ens deia, efectivament, sabó líquid, sí, si és neutre. Correcte. Per tant, el de mans neutre, Patrick, sí. I diu, sabó de rendaplats, no. No, són molt agressius. Sí. I la segona pregunta que ens feia en Patrick, molt interessant, diu, tenir dermatitis pot ser una dificultat a l'hora de portar lents de contacte?

A priori no. Ha deixat morta aquesta pregunta. Hauríem de valorar, per exemple, la llàgrima d'aquest pacient, perquè com ha dit abans l'Anton, com al final és la continuïtat de la pell, hauríem de valorar-ho, però faríem una microscopia, miraríem la superfície de l'ull i a partir d'aquí

es fa l'adaptació. Perquè, escolta, aquí no els estem veient, però ni l'Anton ni la Guiomar porteu ulleres. Tu tens lentilles? A mi m'ha parat el meu pare. Ah! Què tenies, què tenies?

Home, clar. Heu parat el teu propi pare. Però has de vull dir, l'exemple, no? Però què tenies, què tenies? Tres diotries i mitja de miopia als dos ulls. Però és el colmo, és un acudit, això. Anem a la publicitat. Això ho cobra, el pare? Ah, aquí ve.

Anem a la publicitat i de seguida valorem. Tothom és apte per fer-se una intervenció com la que s'ha fet ara bé l'Anton per treure la miopia, sí o no? Ja us dic que repetirem consultori perquè ens estan quedant moltes preguntes i hi ha infinitat de trucades i de whatsapps. Pausa per la publicitat. Res, mira, us dic la veritat. Albert, posa'm la de 2 minuts 01. Podeu fer a casa, comptar 2 minuts 01 i tornem a estar amb vosaltres.

La solució. Amb Elisenda Carot, a Catalunya Ràdio.

És tard i vol ploure o no plou? Perquè sembla que les expectatives estaven molt altes i al final no ha plogut tant. Volia ploure, sí. Dic això perquè se'ns estan acumulant els temes, inclús ara quan estàvem a la publicitat, estàvem parlant amb el doctor Anton Barraquer sobre les operacions. Convé operar-se o no? A tots els ulls sí o no? A quina franja d'edat és el més convenient operar-se? En quin moment s'atura la miopia o el creixement de la miopia? Aleshores ens podem operar. Les persones que estan esperant una criatura s'han d'esperar a operar-se. Per què? Quins riscos hi ha? A veure, parlem d'operacions. Tu ara has dit, el meu pare em va operar si la caga el teu pare, tu t'enfades de tota la vida sí,

però jo crec en la meva professió i molta gent que diu, no, per què vostè no s'ha operat les persones que no s'han operat quan va sortir aquesta tecnologia laser ja tenien que portar ulleres de prop ja tenien 40 i tants i diuen, és que ja no em surt a compte aquesta és una de les coses perquè molta gent pregunta, i en canvi si et fixes ara a tots els companys més joves d'oftalmologia ens estem operant tots.

Sí, els més joves ja no porten ulleres. Ara has dit una cosa bastant clau. A partir dels 40, posats a portar ulleres, tu recomanaries operar-te per la miopia, però en canvi seguir portant ulleres del cerca, que li diuen?

És una qüestió una mica de. És opcional, clar. Al final jo tinc pacients de 42, 45, inclús a prop de 50, que tenen molt bona visió, però no volen portar ulleres. I sobretot centrat en l'esport i l'activitat de l'aire lliure. Això és una mica el tema. I excepten aquest petit, de prop, utilitzo les ulleretes. I si no, esperem a la cataracta. I es poden operar les dues coses?

A la vista que hi vegis malament de prop, diguem, això és operable? És operable.

També és operable en láser, encara que, bueno, és una cosa. Bueno, considerem que és una mica controvertida, encara que hi ha companys que ho fan. Es pot fer, nosaltres no. Això és un melón, per un altre moment. I després, el que acostumem a fer per treure tot, presbícia, lo que sigui miopia, astigmatisme, és esperar aquesta franjetària quan comença. El desenvolupament de la cataracta, que seria al voltant dels 50 cap a dalt. Cada cop la gent aprofita i s'ho fa abans.

Tinc moltes preguntes. En quin moment es fa amb láser i en quin moment fan allò de posar-te una A veure si ho dic bé. Retina. Ai, retina.

Lent intraocular. Lent intraocular, sí. L'alènia intraocular, entenent-ho com el procés de l'operació de la cataracta, típicament, franja així per dir-te un número, que no és exacte, seria a partir dels 49-50. D'acord, 49-50. Làser, per treure, anem a dir, tens miopia i estigmatisme, entre els 18, que bueno, més o menys, fins a, quan comença la presbícia, 40 i alguna cosa.

Quan deixa de pujar la graduació, allò de dir, va, la tinc bastant estable i aleshores m'opero ara?

A nivell purament estadístic, el que se sap és que entre els 18 i els 24, distribució de campana de gaus, la majoria ja no li creix tant, però la miopia pot créixer al llarg de tota la vida. Per tant, et pots operar i després que torni a sortir miopia. Efectivament, i molta gent ho fa, però a veure, al final, quantes vegades tindràs 20 anys? Quantes vegades tindràs 30 anys? No ho diguis això. I una altra cosa també, quan arribes als 40, 45, 50, i imagina't, t'ha sortit mitja diotria, una diotria. El que t'he dit del superpoder. Te treus les ulleres i beus bé de prop. Llavors, aquí hi ha un trade-off, no?

Home, jo tinc una amiga que es va operar perquè tenia 5 diòptries i ara li ha tornat a sortir, però diu, clar, no, no, però diu, clar, és de broma, 0,75 versus les 5 que tenia. Diu, jo em tornaria a operar cada dia, si calgués. Ana Peguera, una abraçada.

Doncs hi ha un oient que es diu Oriol, també li envio una abraçada, que es va operar fa 19 anys i diu que va sense ulleres i pregunta si algun dia, ara té 44 anys, li tornaran a sortir aquestes diòptries. De moment queda clar que.

No té per què sortir a la mateixa quantitat. Normalment és una petita quantitat. Si tens molt mala sort, escolta, dues dioptries. Imagina't, típicament també està relacionat amb quina és la dioptria en la que parties. Si tenim més dioptries de partida, hi ha més probabilitat. L'estadística juga en la teva contra. Però al final és estadística, és si toca o t'ha tocat.

Vaja, ara et seguirem amb lo de les operacions i les embarassades, perquè hi ha molta gent que li diu, no, no t'operis fins que no hagis parit, perquè hi ha més risc de desprendiment de retina. Cert o fals? Ara ho investiguem amb el doctor. Abans, però, Antònia d'Igualada, molt bon dia. Hola, bon dia. Pregunta concreta, estimada.

Sí, us vull fer una pregunta molt curiosa. A veure, jo m'estava fent tractament de perines, que és col·loquialment. Els ulls enganxats, que no els podia obrir, i a l'obrir-lo, doncs un dels ulls vaig veure un forat negre a la part central, no tenia visió, només perifèrica. I clar, em vaig espantar moltíssim. I pregunto si pot provocar un desprendiment de retina, això.

El tractament amb aperina pot provocar o no un desprendiment de retina. Doncs tu resol que ara mateix. Bueno, jo no, eh, el doctor Antonio. Fins ara, bonica. Adiós.

Ah, perdó, espera, espera, no pengis. Aperina inyectada o en gotes o? No, no, inyectada. Inyectada, inyectada. Vale, vale, vale.

Gràcies, Antònia. Fins ara, bonica. Adéu, adéu. Què li diem a l'Antònia?

A veure, la perina al final és un medicament que el que fa és prevenir trombos. Molt col·loquialment dit. Llavors, si ella ha tingut un fenomen que podríem dir que és una amaurosi, que és una pèrdua momentània de visió, una taca negra, em sembla bastant central per allò que diu, podria ser degut no tant a la perina, sinó a aquest problema vascular. Llavors, clar, que la perina ja no és això, ostres. En principi no. No hauria de ser això.

Va, tornem al genèric. Estàvem parlant d'operacions. La gent, dones que es volen quedar embarassades, que a vegades reben el consell de no t'operis fins a haver parit. Què diem d'això?

Sí, és el típic tema. Ho responc moltes vegades a la consulta. En principi, és veritat que hi ha un canvi hormonal i el canvi hormonal afecta totes les estructures i és veritat que pot generar una miopització. Si ets miop, pot pujar la miopia. Generalment no hi ha consens, perquè hi ha estudis que tornen a la miopia que tenien abans i d'altres que diuen que sí que augmenta. Però la causalitat. La raó és l'embaràs o és perquè t'havia de pujar la miopia genèticament parlant? Doncs. Bueno, encara no ho sabem. En general, jo acostumo a dir que no cal obsessionar-se amb això, que no.

Que no, en principi no, no sigui un factor que tingueu en compte. De seguida resolem amb el doctor el tema de les mosques, aquelles mosques que de vegades veiem, però ens ha quedat penjat. Guiomar, a veure, aixugar. Un cop hem rentat les ulleres, les hem d'aixugar. Ho hem de fer amb les camuses que dius tu, ho podem fer amb una tovallola, amb paper, amb paper de vàter. Tot el que em preguntis serà no.

I que no és aixugar, m'ho fan? Camuses, ja està. Camuses, només. Jo crec que us hauríeu de comprar samarretes de camuses. Home, seria un tema, eh? Ei, això seria un tema.

Home, és com allò que diuen, per què no fan els avions

al material de la caixa negra? Clar. Samarretes de camusa. Fixa't que no transpira gaire, si cau una bota com que. És veritat. Deu ser molt impermeable, llavors. Amb aquestes calorades, millor que no, eh? Ens agrada l'aire acondicionat, sí. Va, i més preguntes.

A les muntures, més enllà dels vidres, quan netegem les ulleres hem de netejar també la muntura. I què passa amb les plaquetes del nas, aquelles espècies de patilles que sembla si posa la suor? Com es tornen groguetes? Grogues i verdes, a vegades, eh? I més de tot allà, eh? Hi ha generacions de persones allà. I formatges, de vegades. Ai, ai, ai, ai. Com ho podem evitar, que es tornin grogues? Canvien-les. Canvien-les.

La preleu. És que hi ha coses que no es poden evitar. El to groguent de les plaquetes al final és de l'ús. És oxidació, és del sol, és de la suor. Aleshores, si la utilitzes, és normal que quedi groguent. Venim a l'òptica, les canviem, posem dues noves i ja està. Jo tinc una pregunta pels òptics.

Una cosa que ens angoixa molt, les persones que portem ulleres en aquesta taula. Tu n'has portat, Anton? Sí. I tu també, Fran, i jo em portem. Quan l'optometrista, a mi em posa molt nerviosa quan et diu, i millor així o així? Hòstia, aquella dualitat, és com, estic decidint la meva vida ara mateix, tan important és encertar en aquella pregunta?

Home, ens ajudeu molt, és que al final. Però us haig de dir que el canvi que us estem fent és mínim. Nosaltres també sabem, per la vostra resposta, què és la decisió. La decisió la prenc jo al final. Ah, val, decideixes tu. Sí, sempre relaxa, no?

És una pressió de veure si aquella N la veus més borrosa que l'anterior N que has vist. Així o així.

I jo sempre dic, a veure, torna-hi. Perquè no la recordes, ja no la recordes, com era aquella N.

La punteta del 9 una mica més definida, menys definida.

Això de mirar les lletres és equivalent a quan vas a provar colònies, que n'has ensumat moltes. A la tercera ja no saps.

Són totes iguals. No t'agrada més. Perquè mira, això sí que tinc una pregunta que ens la fan també diversos oients, que és millor que t'equivoquis per passar-te o no arribar?

Ah, mira, si has de triar, de base et diuen què hi veus millor, així o així, hi ha una que et fa com mal als ulls però hi veus millor, quina hem de triar?

No, heu de dir la veritat. Si veieu bé, és que al final hi ha una resposta correcta. O sigui, si jo us dic millor aquesta o aquesta, i en cap de les dues veieu bé, doncs no noto diferència.

O pots dir, en una hi veig millor, però em fa com una incomoditat. Tot això ho podem expressar? Sí, podeu.

Sou lliures de dir-ho i tant i tant però en la graduació que deies sempre és millor quedar-nos això ja en quant a prescripció nostra això ja és la decisió del professional sempre quedar-nos per

sota que no per sobre per cert, la Gui Omar és una persona en qui podeu confiar i ens està dient la veritat que això de vegades és el que necessitem a quin centre de coteta et trobem? a Ramla Catalunya número 8 Ramla Catalunya. Ramla Catalunya número 8, a Plaça Catalunya, va dir que jo em vaig fer les ulleres, no ho sabia, eh? Això no ho sap el nostre productor, en Nil. Ha entrat per aquí la Guiomar i em diu, si jo et vaig fer les ulleres, dic, ai, Antoni, això no ho sabia jo, eh? Em va fer els dos parells d'ulleres que faig servir ara, me'ls va fer la Guiomar. Em sap greu, jo ara no me'n recordava, del centre sí, eh? Guiomar, ara no la tenia present. Mosques, que hem deixat pendents, les mosques, aquestes mosques que de vegades veiem.

No, no, que després feu-me pensar dues coses més que us vull preguntar.

Mosca, mosca. A dins de l'ull no està buit, sinó que tenim una massa gelatinosa que s'anomena vitri. El vitri té un comportament com la pell. A més, la composició és similar, el que passa és que les fibres estan organitzades d'una altra forma perquè pugui passar la llum. D'acord. Llavors, la qüestió del vitri és que amb el pas del temps fa com la pell, s'esgarrifa, canvia de tonalitat, hi ha imperfeccions, inclús es fa més petitó, es desenganxa de la retina, a tothom li passa, abans o després, i tu el que veus quan passa la llum són aquestes imperfeccions que estan flotant. Per tant no s'hi pot fer res es pot fer coses? si arribem al punt en el qual tenim tantes imperfeccions que a més just coincideix la telaranya que està just al centre de visió avui dia es pot fer activament una cirurgia que és una vitrectomia que consisteix en buidar o reduir aquest volum, aquestes imperfeccions perquè no estiguin al teu centre de visió posa

un aplaudiment per la ciència tu sí, bravo.

Però com que és a l'activa i al final el respecte de l'ull, a la gent li fa una mica de por. Però bé, la tecnologia ha avançat moltíssim, les recuperacions de les operacions de retina són molt més ràpides i, bé, si molesta molt, al final ho tens que parlar i decidir amb el pacient. Estic al·lucinant.

Tu tenies la pregunta sobre les ulleres vermelles d'aquestes taronges. A veure,

perquè he llegit i mínimament m'he informat sobre això, que en teoria, jo sé que hi ha les ulleres per protegir-nos de les pantalles maleïdes, de la llum blava, que diguéssim, però les he vist que no són transparents, diguéssim, aquests vidres que hi poseu, però també hi ha tot un acorrent que no només són aquestes ulleres, normalment les persones que les tenen també posen bombetes a casa seva de cara a la nit de color vermell, també moltes vegades els veiem fent esport davant de llums de color vermell, llavors hi ha tota una tendència, no ho sé, de biosalud, diguéssim, que ens diu que millor utilitzar aquestes ulleres, i a vegades les duen tot el dia.

A veure, Guiomar, te'n demanen d'aquestes ulleres? I tens opinió al respecte?

Han vingut a demanar alguna, perquè sabeu que algun futbolista ja ha sortit per a Tella Mella, i ens vénen a preguntar. Nosaltres no en tenim, i des del Col·legi d'Òptics, de moment. No les recomaneu? No. No hi ha gaire informació d'això. Sí que el filtre blau que comentaves abans és un tractament que es posa a l'alent i ens filtra la llum blava dels dispositius electrònics. Això ja s'està comercialitzant de fa molts anys. Però ulleres vermelles, els centres òptics, de moment no.

M'apunten, per cert, que és en Marcos Llorenç. Però també és el que no es posa crema solar, no? No diré res més. No ho recomaneu, per favor.

No és no recomaneu. Falten evidències. Bueno, no, s'estudia. El filtre blau, la llum blava, el que és, és com si fos el sol. Tu estàs a, o sigui, no és que estàs mirant el sol, vull dir que la intensitat, la freqüència és la mateixa. Llavors, això què vol dir? Vol dir que el teu cervell pensa que és de dia. Clar,

això ho fan pels cicles circadians. A la nit tu necessites entendre que és de nit i que hi ha foscor.

Exacte, encara que nosaltres, clar, tenim consciència i sabem que és de nit, però el teu cervell interpreta, bueno, és de dia. Llavors, la fabricació de melatonina potser és una mica menor. Llavors et costa més dormir, llavors el dia següent estàs una mica més cansat, i llavors, bueno. Vista cansada. O sigui, típicament, potser podries fer-ho orientat cap a aquesta persona que comença a tenir presbícia, però realment, tenir que comprar ulleres crec que no cal. Per què? Perquè és que tens programes que poden simular aquest filtre. A l'ordinador, i és gratuït.

Te'l baixes i tu dius, vull que simuli I el mòbil, sí.

Exacte, el mòbil igual, ho teniu tots. Ah, jo sí, perquè es posa groc. Exacte, es posa groguenc. Per què? Perquè groguenc simula, com si fos, no una llum de led, sinó com una llum d'un espelma. D'acord. I l'espelma ja no és com la llum del sol en aquest sentit és una mica anem per aquí però realment fa falta o és superior en aquest sentit d'aquest tipus d'avió

hi ha altres maneres d'aconseguir que no ens arribi la llum ultraviolada de les pantalles al 677 38 77 19 moltes preguntes anirem a publicitat i et faig una pregunta directa em dius si o no i després ho expliquem. La miopia, a part de l'operació, és reversible amb algun altre mètode? Sí. Ara tornem.

La solució, amb Elisenda Carod, a Catalunya Ràdio.

Quatre minutets i seran les dues del migdia. Promès, us he atracat, eh? Vull dir, repetirem consultori, eh? Us he atracat aquí en directe. Tranquils, audiència, que repetirem consultori, perquè tenim moltes consultes. Entenc que el WhatsApp crema, oi?

Sí, mira, la Maria Carme diu que coneix un senyor que es netejava les ulleres amb la corbata. Era de Gamusa, la corbata. Però és que us he de fer. He d'explicar-vos el testimoni del Josep, que l'any 1968 se li va clavar un ganivet a l'ull. I el doctor Barraquer em va operar i va sortir tot perfecte. Però és que dos anys després, el Josep li van fer l'altra banqueta, va caure damunt de la cantonada de la taula i el doctor Barraquer el va tornar a operar i se'n va sortir.

D'això se'n diu que t'han fet un mal d'ull. Nada menos. Guardem el telèfon, sisplau, i el proper dia que tinguem els nostres especialistes parlarem amb aquesta persona. I sisplau, Josep, mentrestant, posa't ulleres que et tapin els ulls. Perquè les coses punxants van cap a tu. Bravo pel Josep. Ens queden tres minutets i havíem de resoldre. Tu has dit, la miopia, hem marxat de publicitat, és reversible? Sí o no? I jo em referia a aquelles ulleretes que tenen com foradets, que diuen, si mires a través d'aquestes ulleres amb foradets,

reverteixes la miopia. Clar, jo estava pensant. No en el laser, sinó en la lente intraocular, que seria en el contexte de gent jove, entre cometes. Llavors, és com una lentilla, però es posa dins de l'ull i corregeixes la miopia o la hipermetropia, en cas que hi hagi espai. Això de les ulleres, controvertit. Roberti, crec que pots enganyar una mica el sistema d'acomodació, però tampoc hi he entrat gaire. Però jo crec que hi ha un altre sistema que

és molt interessant. A nivell optomètric, quin tema tenim? Hi ha unes lentes de contacte que són les Ortoca, i es posen a la nit. És una lente de contacte rígida, o sigui, no és la tova habitual. Es posa durant la nit, i després al matí te les treus, i durant el dia veus fantàstic. El que t'està fent és corregir la forma de la còrnea, amb la qual cosa. El que deia abans que hi ha ulls grans i petits, l'ull miop és més gran o és més curvat i aleshores amb aquella lent de contacte el que fa és aplanar, aixafar l'ull i durant el dia veus fantàstic.

Això no vol dir que ara us hagueu d'apretar els ulls molt forts per corregir-vos la miopia, eh? Per favor. Això dels ulls allargats o aplanats ho explicarem el proper dia perquè ho hem dit fora de micro. Ja explicarem aquesta morfologia que fa que hi veiem millor o pitjor. Llegim els últims whatsapps. Us prometo, en breu, ara buscarem espai en breu, tindrem segona part d'aquest consultori perquè ens han quedat moltes coses. Que si ens tremola l'ull, que si les criatures amb els ulls, que si hem de portar o no, hem de posar o no coliri. Tenim moltes preguntes sobre ulls encara pendents. Al whatsapp, però, comentaris que ens fan.

Mira, és que el Domènec pregunta si de la mateixa manera que fem exercicis musculars per tonificar els músculs o tenir-los en forma. Si això es pot fer amb els ulls, es poden fer exercicis per evitar de portar ulleres i recuperar una mica de la visió. Epa, es pot?

Crec que per la hipermetropia aquesta història dels exercicis pot, però és bastant momentani i en general requereix molt d'esforç per part teva per una ganància petitona.

Que no ens enganyi. Doncs repetirem consultori. Disculpeu a tots els que us heu quedat fora i pendents amb les preguntes. Ja sabeu que la solució sempre estarà al vostre costat. Això vol dir que en un parell de setmanes. Màxim, repetim avui aquest especial sobre salut ocular. N'hem parlat amb dos experts, amb l'Anton Barraquer, oftalmòleg del Departament d'Oftalmologia de l'Institut Barraquer. Moltes gràcies, Anton. A vosaltres, per tenir-me. I també ens ha acompanyat la Guiomar Pàrrega, optometrista del Centre Cotet de Rambla Catalunya. Gràcies, Guiomar. Gràcies a vosaltres. Estel Soler, tornaràs, eh? Amb ulleres posades. Evidentment. Fran Domènech, fins aquí la solució. Tornem demà amb l'Àngel Casals, historiador, professor d'Història Moderna de la UB. Ens explicarà des de quan mesurem el temps. Com es feia la prehistòria? Quan s'inventa el primer rellotge? Per què carai l'hora té 60 segons i un dia 24 hores? Doncs mireu, fins que se'ns acabin les respostes cada dia a la una, busquem la solució.