Com serà la final del Mundial?

El Club de la Mitjanit, edició mundial.

En 12, les 12 en una nit emocionant, especial, històrica per als argentins i una mica també per nosaltres, perquè aquestes emocions s'enganxen a la memòria i són difícils d'oblidar. Sònia, encara ets a l'antelestadi esperant que surtin els jugadors, que els argentins trigaran molt a sortir.

Els argentins trigaran, perquè és que fins fa 10 minuts jo crec que han estat sobre la gespa celebrant-ho. Es veia un Messi eufòric, ho comentaves abans. I, per tant, avui és d'aquells dies per això, que a la zona mixta passen tots. Bé, t'haig de dir que en els Mundials Argentina. Estan obligats, no? Bé, sí, estan obligats tots a passar per la zona mixta, no per aturar-se, però que la majoria de jugadors argentins s'aturen en totes les zones mixtes. A Leo Messi pràcticament el sentim a cada partit i no tinc cap dubte que avui també el sentirem. El que no sé és si serà abans de la mitjanit.

No, no crec. Vull fer una rectificació. Fa uns dies vam dir que hi havia un periodista argentí que li preguntava a Messi per aquella decisió d'anar cap a la dreta el dia d'Egipte. Manu Hernández va dir que era argentí, el don que se'n va corregir és veneçolà. Tenia pendència aquesta rectificació. El Francesc Lara té a mà els precedents entre Espanya i l'Argentina en tota la història en partits oficials.

No, en partits, perquè només s'han trobat una vegada en partit oficial. Per això digue'n primer el partit oficial. En partit oficial s'han trobat una vegada, Mundial del 66,

va guanyar Argentina 66 o 60 66. A Anglaterra, Argentina 2, Espanya 1. Va guanyar Argentina, victòria d'Argentina, eh? Es va jugar a Anglaterra. I en el total de partits?

En el total de partits s'han trobat 14 vegades, 5 victòries d'Espanya, 7 d'Argentina i 2 empats.

Mira, balanç favorable a l'Argentina. Què deia, Ricard?

Que nosaltres no l'hem viscut, el del 66. No. El primer cop que ens trobem al partit d'ahir. Avui pensava de memòria.

Espera, no sé si la Sònia el va viure, el 66.

No, no. No sé si mi mare havia nascut. Mira, estava pensant. Va, va, va.

A veure, va, en 10 minuts. Tenim 10 minuts per acabar el programa. Com us imagineu la final de diumenge? Espanya-Argentina a les 9 de la nit a Nova Jersey. Són partides amb dues grans seleccions, amb la Mint, amb Messi, Ricard.

Espanya molt favorita, perquè és que crec que Espanya tindrà la pilota i el que haurà de fer és no entrar al terreny dels argentins. És que un equip com Espanya, que té tanta pilota, perquè l'Argentina la tingui, li costarà molt. O sigui, tinc la sensació. Espanya és una selecció molt pacient que té més pilota que t'ataca i això a l'Argentina li farà mal perquè la desgastarà o així m'ho imagino amb esforços i recuperacions molt llargs quan la recuperi haurà de buscar Messi molt ràpid i els centrals i Rodri aquest terreny de les vigilàncies l'han treballat i l'han l'han dominat durant tot el Mundial és a dir, en la teoria veig molt difícil que en. Que Espanya no sigui la gran candidata. Clar, el partit es pot decidir per una jugada, perquè Espanya no es remati, perquè no estigui efectiva, perquè Messi aparegui i l'Argentina sigui molt contundent, però en línies generals crec que Espanya és la favorita, per mi, de manera clara. A més, no per futbol, per l'emoció, doncs això ja no ho domino.

Sí. Àlex? Sí, a veure, ja sabíeu que abans de començar per mi la favorita era Espanya, doncs evidentment a la final considero també favorita Espanya. Jo imagino un partit, una guerra de ritmes, no? Una Espanya que li interessarà posar un ritme alt, pocs tocs.

Espera, se parla del Divo Martínez, el portero de l'Argentina. Y ahora, ¿para qué estamos? No, ahora queda disfrutar, amigos, queda disfrutar. Recién lo dije, es muy difícil ser campeón del mundo, casi imposible. Y volver a estar en una final del mundo, la verdad, es meritorio para todo el país, para toda mi familia, para todos los compañeros. Queda disfrutar estos días y después prepararnos. ¿Qué se dijeron con el capitán recién festejando? No, no, con todo, que no nos vamos a caer ahora.

És el Diu Martínez, el porter de l'Argentina, que jugarà diumenge a la final. Perdona, Àlex, que t'he hagut d'interrompre.

No, i ara, et deia que imagino una guerra de ritmes, perquè l'Argentina voldrà un ritme baix, a Espanya li convé un ritme alt i, per tant, molt combinatiu. També veig, imagino l'Argentina, ja amb aquest pla de partit que l'estem veient els últims tres, amb tots els migcampistes, i segurament poden acabar en una. La hipotètica segona part on vas per sota o estàs igualat amb aquest vestit que comentàvem. Imagino a un Messi rebent molt més a banda dreta del que li hem vist en tot el Mundial, precisament pel que comentava el Ricard, perquè no crec que Espanya li concedeixi molts espais entre línies i que anticipi molt. Per tant, l'obligarà una mica a anar a la dreta. Crec que Espanya buscarà molt la profunditat i crec que Espanya li pot fer molt mal a l'Argentina. Fent-lo girar, fent girar aquesta estructura de costat a costat o fent-la anar molt llarg. Pateix molt a les transicions, no té ni les mateixes cames ni les mateixes velocitats. Així que, bé, espero això i espero una Argentina també intentant aprofitar molt una cosa que li ha donat molt rèdit en aquest Mundial, que és la pilota aturada.

Àlex, ens guardem per demà el que havies previst d'explicar-nos sobre Dani Olmo i el Mundial, el tros de Mundial que està fent el jugador de Terrassa. I tant que sí. Sònia, tu t'imagines majoria argentina diumenge a la final respecte a l'afició

espanyola? Dona-ho perfect. Dona-ho perfect. Amb molta diferència. A la ciutat segur, perquè és que tots els argentins que són aquí marxen cap a Nova York.

Una altra cosa és que trobin dades. Són milers i milers, ens estem imaginant 50.000,

per exemple. Avui dins de l'estadi jo crec que hi havia tranquil·lament 40.000. I fora de l'estadi se n'han quedat un munt sense entrada que també van acompanyant la selecció a la Ciutat Segur. I després a l'estadi ho veurem perquè per Espanya també és molt especial i l'afició espanyola també suposo que es desplaçarà, però no són aquí ja. És a dir, aquí hi ha hagut una quantitat d'espanyols però relativa a cada partit que ha jugat la selecció espanyola. En el cas d'Argentina han estat tots a cada partit. I jo, sí, sí, sí, m'imagino I deixa'm dir que per mi Espanya és futbolísticament superior, però que Argentina té aquest intangible, que és que jo els he vist eliminats pràcticament a cada eliminatòria, i en totes han resistit.

És que, a veure, anem a repassar eliminatòries de l'Argentina, Sònia. Vosaltres diríeu, com vau dir, Espanya és l'única que pot guanyar França, Argentina és l'única que pot guanyar Espanya? És un bon resum.

A veure les eliminatòries de l'Argentina. 16 anys. Capver, 3-2 a la pròrroga. 3-2 a la pròrroga. 8 anys. 3-2 Argentina al partit, però el 78 perdien 0-2. Contra Egipte. Contra Egipte, correcte. I a quarts. 3-1 contra Suïssa a la pròrroga, també.

I avui, a semifinals, perdien el 40 de la segona 1-0 i han guanyat, sense necessitat de pròrroga, 2-1 en un altre miracle argentí en aquest Mundial. Quan hem d'anar a Sant, aquí m'envia un missatge a Carlos Baraybar, Fakes or Fakes, el responsable de verificació de notícies a 3Cat, i diu, serà maco veure la llotja de l'estadi de Nova York a la final amb Trump. Anfitrió, Milei, president argentí, i Pedro Sánchez, president espanyol, que suposo que hi anirà. I Joan Laporta. I Joan Laporta, que també està convidat. Sí, sí, que ja va ser ahir al partit de Dalas. Ricardo Arquemada, Àlex Dalmàs, moltes gràcies una nit més per ser al Club de la Mitjanit a Catalunya Ràdio Urbana Mundial.

A tu per deixar-nos compartir aquesta nit. Adéu. Gràcies, bona nit.

Sònia, et quedes a Atlanta, a l'estadi.

A controlar, em quedo a controlar els argentins, que la tarda vespre pinta que serà llarga, i demà ja volem cap a Nova York. Molt bé, gràcies, Sònia. Una abraçada fitxana. Bona nit.