Consultori sobre com actuar amb els accidents domèstics

En Jordi Mestres és metge de família i vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. L'heu sentit mil i una vegades a La Solució, perquè sempre t'atraquem, eh? Bueno, però és un bon atracament. Mira, ara parlarem d'accidents domèstics, però ja que et tinc aquí, Jordi, repunt de la Covid sí o no? Què està passant?

A veure, el que estem veient, i ho he mirat avui, que s'han actualitzat dades, és que està de pujada i és normal per l'època de l'any, però estem amb xifres molt similars als anys anteriors. Per tant, que no hi hagi pànic, eh? Estem per sota del nivell basal, que és el que toca, i hem de veure com va evolucionant,

ja ho veurem. T'anava a dir, abans amb en Fran dèiem, el fred, els canvis de temperatura, fan que ens posem malalts o és que els virus aprofiten aquella escletxa?

No és que aprofitin, el que passa és que quan fa fred els virus respiratoris sobreviuen millor que quan fa molta calor. I també és veritat que quan comença a fer fresqueta comencem a canviar els nostres hàbits, no? Canvien les mucoses, estan més congestionades, ens protegim menys. També és veritat que qui té nens petits a casa i comencen a anar a escola i a les llars d'infants comencen a circular i comencen a estar sota el mateix sostre i per tant és el que diem la tormenta perfecta.

Les llars d'infants està molt bé perquè pots veure el futur. A mi em va passar la setmana passada. El que veus allà, saps què et passarà a tu. Clar, veus el futur. És el futur, sí, sí. Els va bé? O això és un mite? No, que t'ho agafi tot ara perquè així s'immunitza.

A veure, el que han de fer és socialitzar, el que passa és que tampoc cal que ho agafin tot de cop, perquè això és com allò, van caient les cartes, no? I la gent ha de treballar, i tenim gent gran a casa, vull dir que sí, que és veritat que és important que es vagin immunitzant, perquè al final vivim, i per tant no estem aïllats en una cova, i ens hem de posar en contacte, i el nostre sistema immunitari farà el que hagi de fer, però bé, potser amb una miqueta més de calma ens aniria bé.

Escolta'm, Jordi, tornant al tema d'avui, accidents domèstics, quins són els accidents domèstics més habituals?

Bé, el més habitual que veiem són cremades, són cops i talls. Això és el més habitual i això ens passa a tots i, per tant, tard o d'hora ens hi hem d'afrontar.

Cremades, cops i talls, la triada de l'accident domèstic. ¿Tu diries que sempre heu preparat els catalans per afrontar imprevistos relacionats amb aquest tipus d'accidents a casa?

A veure, en termes generals jo crec que sí, el que passa que ens falta una miqueta de cultura de les autocures, que són coses que s'havia fet sempre, i a totes les cases, doncs, més o menys es maragaven, i correm el perill, perquè ho anem veient, també la consulta, sobretot gent jove, que moltes vegades ja no saben què fer amb quatre mocs, que dius, home, tampoc cal, els quatre mocs està allà, excepte que tinguis alguna cosa que ho justifiqui, per antecedents o el que sigui, però necessitem més autocura perquè la gent sigui adulta.

Interessantíssim això. I no automedicar-se, no? Això no automedicar-se, evidentment, però el que diu el Jordi, tampoc no tensionar encara més el nostre sistema de salut per quatre mocs, si no hi ha cap altre, és el que diu ell, si tu tens antecedents d'alguna cosa de bronquitis o no sé, ara m'estic inventant i no en tinc ni idea, aleshores sí, però si una persona aparentment sana, no?

Si tens un refredat que és cada any el mateix, no em puc creure que en 40 anys no sàpigues que és un refredat. Jo crec que el refredat tothom sap el que és. Quan passa de refredat ja veuràs que no és un refredat, és que es veu.

Ara em deies accidents domèstics, cremades, cops i talls. El temps de reacció és un factor clau?

Bueno, la primera intervenció és important. La majoria d'aquests problemes a casa són problemes, allò que en diem banals, que es solucionen de forma ràpida. El problema és quan són situacions més greus, llavors aquí el temps sí que és important a l'actuació.

D'acord, no tant a casa, és a dir, ara no us poseu tots histèrics de m'he cremat amb el forn, va de dècimes. Suposo que estàs parlant en casos més greus, que aleshores el temps sí que és un factor clau.

La Pilar es va fer una cremada. A la mà amb el forn. Diu que li va costar de curar i fins i tot li va quedar una mica de marca.

Parlem de cremades. Què hem de fer immediatament si ens cremem amb el forn, ens cremem cuinant? Ara el cas meu, no? La cafetera, que em vaig fotre tot el cafè per sobre, bullint. Què hem de fer, el primer?

Doncs obrir l'aixeta, aigua fresca, no congelada, no gel, perquè el gel també crema la pell. No gel? No gel. Aigua fresca. Ma cunyada me'n va fotre, eh? No, perquè no te vol. El gel directe sobre la pell crema. Per tant, estem cremant la cremada. I amb un drap no, eh? Tampoc. Amb un drap sí. El millor és l'aixeta, aigua freda i sota, i estoneta, eh? Vull dir, no. Estoneta? 5-10 minuts, depenent de l'extensió. Perquè amb una cremada, normalment, quan són les habituals, que són les de primer grau, és poca profunditat i fan molt de mal. Llavors, aquí el que hem de baixar és baixar la inflamació, bàsicament és amb l'aigua fresca. Que torno a repetir, no cal que estigui gelada. D'acord, fresqueta. Fresqueta. Que sigui tolerable. 15 minutets has dit? No, 5 minuts has dit. 5, 10, 15 minuts, en funció del dolor que tinguem.

I després, què fem? Perquè jo, per exemple, puc dir marques, no? És que és una bocogueta. I tant, a mi no t'apagarà ni tot. Bueno, és que jo el primer calaix de la cuina, històricament a casa, tenim una crema que no sé qui ara hi porta, algú de plata. Es diu Silvederma. I allò, ma mare sempre I allà està la cuina. Has d'estar a la cuina, clar, perquè has de fer ràpid. Ho vaig fer, no em va sortir ni bullofa. I va ser un cremadot guapo, eh?

Clar, quan apareix bullofa, ja estem parlant d'una ferida de segon grau. Vol dir que és més profunda. Hi ha més capes de pell, ja ha arribat. Per tant, no era el meu mèrit, era simplement que no tocava la ferida. Probablement, si no va aparèixer la bullofa, és que la ferida es va quedar en un pla superficial. No és una cosa exacta, però perquè ens entenguem. La de tercer grau, perquè ens entenguem, són les més greus, més profund, i no fan mal. Per tant, això vol dir que és un signe d'alarma, perquè vol dir que els nervis estan tocats. No fa mal, Em sembla fortíssim això. Si no fa mal, és un senyal de l'arma. Si ens hem fet una ferideta petiteta, a mi no ens farà mal i podrem aguantar. Estem parlant amb ferides, allò que veiem que són cremades bèsties. I si allò no fa mal, vol dir que és un pla molt profund que ha afectat els nervis.

Per tant, un bon senyal, si us cremeu amb aigua bullint, cuinant, al forn, si crema és que en principi és primer grau o, com el segon grau, si surt bullofa. Si no crema, aleshores sí que hem d'anar a l'hospital. Ai, si no crema, si no fa mal, hem d'anar a l'hospital, eh? Cremades. Sé que està bullint el WhatsApp, m'ha millor dit, eh?

Sí, sobretot perquè ja sabeu que l'univers cremades està ple de mites o falsos mites, de què ens hem de posar i què no ens hem de posar. L'Albert és un pesat.

Porta tres dies dient-me la clara d'ou, la clara d'ou per les cremades.

A veure, això té un sentit si ens el mengem. Si ens el posem a la pell, no necessàriament. Per què? Perquè quan hi ha cremades, sobretot si són molt extenses, el que necessita el cos és recuperar-se. Per tant, l'alimentació aquí és molt important. I aquest aport de proteïna és important.

Per tant, no, t'has de menjar Albert, no t'has d'untar.

Si tens una alimentació equilibrada no cal que et posis a menjar en aquell moment. Ja vas cobert.

Per tant, aigua freda, després ens posem aquesta crema que jo deia o no cal?

Si el dolor passa, el vermellet comença a millorar només amb el fet, no cal posar res. Si després veiem que està vermellet, no necessàriament és necessari posar aquestes cremes o altres marques. El que sí que haurem de fer és hidratar molt bé i vigilar l'exposició solar. Aquella gent que diu,

jo tinc una planta d'aloe vera, que el primer que faig és posar-me-la quan em cremo, sí o no?

A veure, el primer no, l'aloe vera sí que és veritat que desinflama, per tant, com a crema hidratant, el que passa és que no s'hauria de posar directa, perquè té molta concentració, i per tant, a vegades, si no ho has provat mai, pot ser irritatiu, per tant, també has de saber si tu allò ho toleres o no ho toleres. La Núria, a veure, tallar morreges. Amb tabac? Sí o no? Jo tinc una experiència similar amb un atlantis. Però què estàs dient? Era similar. Jo entenc que el que explica la Núria era que diu que van apretar amb una fulla de tabac. Jo hauria de veure si la fulla de tabac, el component, activa alguns receptors, que són els muscarinics, i si això té a veure alguna cosa, ho hauria de revisar. Però probablement van apretar, i a l'apretar, amb aquella fulla que és el que tenien, perquè potser estaven en una cabana, una miqueta al mig d'allò. No tant perquè fos la fulla, sinó pel fet de la compressió de la ferida. Segurament per la compressió. Ha passat que la fulla tampoc té una gran concentració de tabac. Perquè tampoc a la superfície de la pell, tampoc crec que s'absorbeixi massa. Però bueno, jo crec que és més a l'apretar.

Més la pressió. Ja que estàvem amb els talls, ho revisarà en Jordi i ens ho dirà. A la Glòria, que ens explicava que el seu marit en els talls s'hi posa pebre.

Bé, suposo que això té allò d'aquell principi de que si cura, o sea, si pica, cura, no? Jo entenc que deu anar per aquí. Si pica, cura. No, no té massa. No cal. I no cal que piqui. Però t'ho pots infectar, no? Bueno, o es pot quedar algun gra allà o algun. Posarà més picantet aquest home també durant el dia. Una cicatriu una miqueta allà xota si es queda allà, vull dir, fan el que es diuen granolomes, no? Si poses coses allà que no toquen, no seria el recomanable.

En principi no. No. Mireu, tornem un momentet a les cremades que tenim la Maria des de Camprodon. Maria, bon dia. Hola, bon dia. A veure, remeiat per les cremades, fot-li. Mira, un remeiat per les cremades.

Em va dir una meva amiga, posa una paperinota petita de farina al congelador. Farina al congelador, sí? Farina al congelador. I l'altre dia ho vaig provar perquè em va passar. Em vaig quedar amb el forn, amb aquelles raixetes. Calla, vaig pensar la farina allà. Tu, me vaig posar la mà dintre i de veritat que estupendo, eh? Epa, farina al congelador, aleshores la treus. Farina al congelador, i llavors vaig treure la bossa, per posar la mà dintre la bossa amb la farina, no sé si es pot congelar la farina o no, però sincerament em va anar molt bé.

Potser el que passava és que la farina estava molt freda, perquè que jo sàpiga la farina deshidratada no congela, no? Jo crec que és més pel fred. Per tant, deu ser més pel fred, oi?

Jordi, què li diem? Ho dic per provar-ho.

Jordi, què li diem? Jo crec que és més pel tema que està fred. Ara, s'ha de vigilar amb el que dèiem abans. Si està molt congelat, a prop dels 0 graus, això també ens pot cremar la pell. Per tant, vigilem. És millor aigua corrent, que estigui fresqueta i ja està.

Ara, de moment, estem centrats en les cremades, sobretot el mite de la pasta de dents. Perquè hi ha molta gent que diu que li ha funcionat i altres persones que pregunten si és veritat.

Això està molt extens, sobretot amb les cremades de l'estiu, que era un clàssic de posar la pasta de dents, però no fem pastetes. D'acord, pasta de dents no en cremades. No, mai. Ni pasta de dents, ni vinagre, ni.

Ni clara d'ou, com deia l'Albert, el doctor tècnic.

Perdona, hi ha oients, hi ha oients, un Albert, la Conxi, que diu que, efectivament, que a ella li ha funcionat. No menjant clara d'ou, sinó posant-se, ús tòpic. El tema cremades, el Pere diu, com a cuiner, sempre faig servir. Oli d'oliva. Oli d'oliva. Després d'una cremada. Què diem a l'oli d'oliva?

A posteriori, per millorar la hidratació, un oli, i l'oli d'oliva el que passa que fa olor, no és dir mosqueta, que és el clàssic, sí. Com a primera intervenció, no. Aigua. Millor, aigua, perquè si és una ferida i està molt calent, els olis, si s'escalfen, també poden empitjorar. Poden anar bullint. Allò no bullirà, però si està molt calent i està matant calent, pot ajudar que s'escalfi una mica. No s'escalfarà molt perquè no està el foc, però a posteriori per millorar la hidratació sí, però com a primera intervenció no. Per tant, està quedant claríssim

el bloc cremades. Mantega, hi ha molta gent que es posa mantega. Mantega, és la mateixa lògica. Per tant, anem amb aigua i després, un cop ja hagi baixat tota la temperatura, veieu que està com vermellet, però no ha sortit bullofa, aleshores podeu aplicar o una crema hidratant, o aquests olis, etc. Fran.

Hi ha una última remesa, que és el de la Susana. Patates. Patates fregar amb una patata. Patata crua. Espero. Perquè si no. Patata crua amb aquella amb aquella aigüeta. La fècula. Perdó, diu el Raúl això, disculpeu. Fa la mítica frase de a casa meva s'ha fet tota la vida. Si tu ho has vist fer. Ho fas? Què li diem?

Bé, no sé si té la mateixa lògica que la farina, no? Parlo de la fècula i tot això. Mira. Però no. Tornem a insistir. Aigua. Aigua corrent. És el més fàcil, ho tenim tots. La patata no. I a més, clar, si rasquem molt, també estem escalfant, en realitat. Amb la qual cosa, probablement, si és una farida de poca quantitat, tot anirà bé.

Si és una ferida de poca entitat, tot anirà bé, no per la vostra intervenció, sinó perquè havia d'anar bé prèviament. Perquè si no, molta gent dirà, no, a mi em funciona, però potser et funciona, però perquè era el decurs normal de la ferida. Margarida, escolta'm una cosa, tu què fas quan tens una cremada? Ràpidament, que tinguem el bloc.

Aviam, aviam, si a mi em cremen molt, m'han de portar a l'hospital. Però si a la cuina, que cuino molt, em cremo molt fort, em cremo un esquitx. Sempre tinc. Primer aigua. Sí, ben fet. I després em faig com una espècie de cataplasma d'alcohol. D'alcohol. I ho vaig posant. No em surt bullosa. D'acord.

El remei de la Margarida, ara l'analitzem amb en Jordi Mestres. Margarida, t'agraeixo molt la teva trucada. I el remei, ara el verifiquem o no. Una abraçada bonica. Adéu, guapa. Adéu. Adéu, gràcies. El que fa la Margarida, cataplasma, 96 graus d'alcohol.

L'aigua, perfecte. El tema que té l'alcohol és que refresca, com si ens poséssim colònia, allò quan ens manegem. Però si està irritat i està cremant, millor que no perquè ens irritarà més. No es tracta de desinfectar, per tant no és necessari posar l'alcohol. És molt polite el Jordi, però no ho feu. Bàsicament està dient que no ho feu. No, perquè us pot irritar més.

Al rebost hi ha la màgia, perquè la mare de la Damiana, la mare de la Damiana, posava el dit cremat a dins d'un iogurt natural que estava a la nevera. Això ho havia sentit? Que estava a la nevera. Però això deu funcionar pel fred. Perquè està fred. D'acord.

Hidratat.

Bueno, sí, el iogurt, sí, però t'hidrata si te'l menges. No per la pell. Això és molt important per la pell. Quan parlem d'hidratació a la pell i parlem de cremes, el que ens hidrata és l'aigua, el líquid que bevem. Per tant, és un. Les cremes. Mentida, tu, lo de les cremes. Les cremes fan película protectora, però la hidratació no ens arriba, o sigui, no s'absorbeix. Bàsicament, les cremes són un greix i no ens hidrata, això. No és ben bé hidratar. No és hidratació. Fa pel·lícula. Crema hidratant. No, fa una crema protectora, però el que ens hidrata és el. De dins cap a fora.

No, nena, no te'n recordes que vam parlar a la tarda, quan estàvem a la tarda, que va vindre el dermatòleg i va dir ni una crema mai més us poseu a la cara. Mai més, va dir. El doctor Grimal, Ramon Grimal. No l'oblidaré perquè ho vaig llençar tot. I amb aquests diners me'n vaig a sopar cada dia, ara. Ja el convidarem un dia, el doctor Grimal. Molt, molt, molt.

Anem al bloc, si us sembla, a hemorràgies, perquè l'hem obert, ens ha trucat, per cert, la Carme de Granollers, per parlar d'hemorràgies, diu que s'hi posa sucre blanc per tancar l'hemorràgia, igual que el del pebre o igual que el del tabac. Tornem a la mateixa explicació, oi?

Tornem al mateix, o sigui, si tenim un tall, si no és molt aparatós, raig d'aigua, perquè es vagi netejant, podem rentar amb aigua sabó, si el ganivet estava brut, i apretar. Apretar. I no anar mirant cada dos minuts a veure si hi ha. Vull dir, apretar i estar-se una estoneta.

Perdoneu, he fet una pausa perquè la Maria Antònia de Recofort de Caral, que la tenia al telèfon, diu que es posa un guent de pròpoli a les cremades. Com que ja hem tancat bloc de cremades, intueixo el que diu en Jordi, no. No caldria, no. No caldria primer aigua i després hidratar, bueno, hidratar no, perquè ja hem dit que no hidrata, sinó que suavitzar la zona amb olis o amb cremes mal dites hidratants. 6, 7, 7, 38, 77, 19.

Mira, la Marisa diu que durant la verema la gent es fa talls amb les tisores i es curen embolicant la ferida amb una fulla del mateix cep. Diu que la hemorràgia es talla al moment. Sabiesa rural.

Oh, però és per la pressió o per alguna cosa? És per la pressió, clar. Si ensangna el nas, que de vegades ens passa. Et pregunto, per què ensangna el nas? A mi em passava quan engegàvem la calefacció a casa.

Bueno, el sang pel nas és un clàssic, sobretot quan les mucoses estan molt congestionades, aires acondicionats, calefaccions, que les petites venetes a vegades es poden trencar i poden sangrar. I no és greu. No és greu. Si són molt de repetició, moltes vegades s'ha de revisar i s'ha de veure que què està passant. I aquí el que s'ha de fer és, amb els dos dits, apretar el nas, no fer allò de també anar mirant a ver si ja està, sinó estar-s'hi una estona. Quanta estona? Perquè dieu estona als metges que en sabeu? Bueno, 5, 10, 15 minuts seria lo recomanable. Bueno, volem molta pressa, però és que el cos necessita el seu temps, també. Que un altre dia es pot parlar de la convalescència, que tenim massa pressa. Apunteu, apunteu, convalescència. Perquè tenim unes presses tot i no pot ser. Llavors, el cap ha d'anar, o ens quedem amb la posició normal, o cap endavant. Mai cap enrere. Però si sempre et diuen, mira el cel. No, perquè llavors el que pot passar és que la sang, en lloc d'anar a buscar el forat de sortida, se'n va cap enrere i se'ns pot anar a via respiratòria.

Per tant, sobretot amb infants, que sempre els posem el cap enrere, no cap endavant, i si taca la catifa, que taqui la catifa, no passa res. Exacte. Obrim el moment talls, no? Estàvem al moment talls. Quan ens tallem el 677-387719 els vostres ramells o com actueu? Així també ho verifiquem amb en Jordi Mestres. Mira, l'Elisabet,

ahir parlàvem d'educació, treballa de mestre i té una pregunta pel Jordi. Normalment a les escoles tenim àrnica amb rolón pels cops dels infants o a vegades per les mossegades. Ho posem després d'haver aplicat fred primerament. Funciona aquest mètode? Moltes gràcies.

Jordi, què li diem? Aquest és un clàssic. El que millor va és el fred que ha ficat al principi i després el que fa és calmar una mica i aquesta sensació com que et calma, però el prioritari és el fred d'abans. Però no fa mal, diguem-ne, posar-hi àrnica. No, no fa mal, perquè és superficial, és tòpic. A més, amb el rolón, si són nens molt petits, s'ho deixen posar, perquè és com una mica lo del. Bueno, una miqueta que els fa sentir bé.

Bueno, perquè els abraces d'una altra manera, no? Però sobretot el fred, eh? I amb criatures, moltes vegades et trobes que hi ha molts medicaments que no els hi vols posar, perquè són molt petits. Almenys, mira, aquest rolón d'àrnica, ells senten una mica placebo, no? Ells senten que els estàs curant, no? I tu estàs actuant d'alguna manera, almenys, en allaujar el dolor.

I sí que calma una mica, eh? Però el que millor li farà és el fred.

Mira, l'Eulàlia junta dos conceptes, els talls que comentem ara i la Covid, de la qual hem estat parlant al principi. Diu, esteu parlant de talls i fa uns dies vaig sentir una notícia, doncs ara anem aquí a verificar-ho. Que degut a la Covid l'efectivitat de la vacuna del tètanus havia baixat. Podeu preguntar-li al doctor, sisplau, si això és cert i el que teòricament he sentit?

Jordi, què li diem? No, no, no és que sigui cert. El tema del tètanus hi ha molts dubtes. Perquè abans tothom tenia la idea que tens qualsevol tall, qualsevol cremada, t'has de posar la vacuna del tètano sí o sí, i el que s'ha de fer és veure si estàs ben vacunat i si ja estàs ben vacunat i els reforços els tens correctament, no cal tornar-la a posar. Això és important, molta gent va corrent, és que avui m'he tallat i la vacuna. Ja no s'escolta el tema del tètano, és veritat. No s'escolta tant. I normalment pel calendari normal del sistema públic estan garantides les cobertures cada temps que toca i ja està.

Per tant, si ens fem un tall, no automàticament l'antitetànica. Només és un tall gran i no recordem quan va ser l'última dosi. D'acord. I això que resti eficàcia la vacuna de la Covid a l'antitetànica, cert o fals? Això no és veritat.

No hi ha constància que això sigui cert. Per tant, de moment, en principi, no hi ha cap vacuna que hagi vist disminuir de la seva efectivitat per les vacunes del Covid. De les vacunes del Covid s'ha dit 50.000 coses, no? Sí, rururós. Però no. No.

Per tant, resposta clara. Mira, aquest Jordi sempre és prudent, eh? Ha dit no, això no és veritat. Per tant, fals, rotundament fals. Més preguntes.

Mira, la Núria ens explica el seu testimoni. En aquest cas no és una cremada i no és un tall, sinó que té a veure amb ennuegar-se. Diu, què passa si t'escanyes o t'ennuegues, per exemple, com em va passar a mi amb el tros d'una closca de petxina mentre menges arròs. I a sobre si estàs sola. Ho vaig passar molt malament, no podia respirar i us explicaré què vaig fer. Vaig fer-me caure sobre una cadira que prèviament havia posat al terra. El resultat van ser dues costelles enfonsades, però finalment vaig poder respirar.

Però qui és aquest prodigió de la natura tan intel·ligent? La Núria. Una supervivent. És el que has de fer, no? Bueno, ho ha fet bé.

Podem matisar, però ho ha fet bé. Perquè en aquests casos, el no fer pot ser pitjor que fer, encara que no ho facis del tot bé o amb coneixement. Llavors, quan hi ha un enlluagament, i això és molt típic dels dinars amb gent, que rius, parles, això és molt típic de Cap d'Any. Celebracions, l'ennuagament per cap de gamba, tot això es veu a les urgències. El que s'ha de fer, si la persona està conscient i pot tossir, animar-la a que tossi fins que no hi hagi un demà, o sigui, que tossi. Només amb això s'aconsegueix expulsar. Si no expulsa i la persona comença a perdre la força, a veure que comences a respirar malament, hem d'anar a la maniobra que tothom coneix el nom, però que no sap molt bé, a vegades com s'ha de fer, que és la de Hemlich. Que si estàs sol, una opció és la de la cadira. No cal posar-la a terra, a vegades si tens la cadira i et queda a l'alçada pots fer-ho tu mateix, però que ho has de fer, perquè és que si no surt i allò ha estat a tramvia aèria, et mors.

Convé, ara em fas pensar, convé que tots féssim, o convindria que tots féssim un curs de primers auxilis?

Convindria, això probablement s'hauria de fer ja des d'edats molt tempranes per començar, no sé a quina seria l'edat, això ho haurien de dir els pedagogs a veure quan s'hauria de començar, però ofegaments, parada cardiorrespiratòria i les quatre coses bàsiques de cremades, talls, això s'hauria d'explicar probablement en algun moment.

Ho dic perquè hi ha moltes mares patidores com jo, que jo vaig fer un curs de primers auxilis, i em van dir una cosa que em va semblar molt interessant, diu, ara us pensareu que no recordareu res en moment de pànic. I és fort perquè sí que surt alguna cosa. Sí, fas. I a mi em va passar aquest estiu i vaig aconseguir, o sigui, em va sortir automàtic que vaig posar el nen en la posició que m'havien ensenyat i vaig fer la maniobra que m'havien ensenyat. Però vull dir, realment serveix fer cursos i inclús pràctiques, no?

Serveix per un principi bàsic quan hi ha una emergència, que això ja no és un primer auxili, això ja és una emergència, que és que el temps és vida. Contra més triguis a intervenir en aquestes situacions, d'ofegament, de parada cardiorrespiratòria, l'ofegament típic de la piscina o de la platja, la primera intervenció és la més important fins que arriba l'atenció professional, el SEM o vas a un servei sanitari.

Per tant, mira, no està de més. Jo els recomano molt. Aneu al vostre CAP, perquè alguns CAPs en fan, de cursos de primers auxilis gratuïts. Per tant, podeu demanar al vostre CAP, i si no, que us remetin al del poble del costat, que segur que n'hi ha algun proper que us fa cursos de primers auxilis. 100% recomanable. Mai no saps quan ho necessitaràs. I almenys, és que la gent diu, no, jo no el faig perquè em fa mal rotllo. Ja, però és que és pitjor, que et passarà igual. No depèn de què tu hagis fet el curs. Et passaran situacions d'aquestes.

És molt típic a l'estiu i ho veiem, gent que va a recollir, a robar figues, perquè les figues normalment, quan vas al camp les robes. I ara. Sí o no? Jo no, jo tinc una finca molt gran. Això és un clàssic. I la gent s'omple amb aquell líquid que treu la figa, que és com una llet blanca. Una llet blanca. Si després allò no t'ho neteixes, et dona el sol, fa una reacció i és com una cremada, i surten bollofes, és una cremada, és com un càstig, per haver fet el que

no havies de fer. Per això les iaies sempre diuen. Això és tòxic? No és ben bé que sigui tòxic, sinó que és fotoreactiu, fotosensible?

Sí, fa una reacció amb el sol, és fotosensible, sí.

Nena, que no hem parlat antigament, totes les cases tenien farmaciola, i ves que el doctor, amb tot el que estan dient, només aigua, Llavors, què hem de tenir a la farmaciola, per favor?

Boníssima pregunta, boníssima pregunta. Espera't, ara us responem. Què hem de tenir a la farmaciola? Ara us ho diem i així teniu temps d'anar a agafar paper i boli a la cuina o allà on ho tingueu, perquè de seguida ens ho responen Jordi Mestres. Abans, però, ràpidament. Jaume, bon dia. Hola, bon dia. Sant Antoni de Calonja, què proposes tu per desinflar els cops?

Pues mira, nosaltres teníem un remei que el feia l'àvia, que era agafar oserda, alfals, que diuen en alguns llocs, la part tendra, posar-la en un morter amb vinagre, si pot ser de vi, millor, que ho fas de què has comprat, i fer una pasta. I el posaves sobre el cop i l'embolicaves. I així ni s'inflava ni sortia blau. Ojo, eh?

A veure, seria una mica com el que dèiem de l'árnica, eh? Oserda, és a dir, fals, i vinagre. Què li diem, Jordi, a aquest remei d'en Jaume?

A veure, en principi no té molta evidència. Si està fred, probablement serà més pel fred. No sé si posen la vinagre fred, però en principi en un cop s'ha de posar fred.

En principi fred. És que ho estem resolent, Jaume. Escolta, si a tu et funciona, fes el que vulguis, eh?

Sí, sí. Era el revell de l'avi que no posava i sí, sí, funcionava. Eren revells empírics, eh? Funcionava, funcionava.

I no sortia blau. No sortia blau, eh? Alerta, eh? Bueno,

perquè en aquella època es feia. I ara jo crec que tenim més com paràlisi per acció,

que estem que algú ens ho digui. Ja, entenc. És la diferència. Que és el que deies a l'inici, que cito el que ha dit en Jordi, ens falta cultura de les autocures. Jaume, gràcies per haver-nos trucat. Una abraçada, bonic.

Adéu, adéu. Sempre, del parelló. Si és el parelló, millor. Del parelló, què li diem?

A veure, si tenia un tendó, la Mel això no ho referà. Es veien els tendons, heu escrit. Això és un clàssic, eh? És un clàssic també de la nit de Nadal, del tall, gent que normalment no està acostumada. Els ganivets del pernil són catanes, vull dir que ulla amb aquests ganivets.

No, no, són tremendos.

A més, quan ve d'un pare i diu no te'ls he afilat, però si no calia.

Són tremendos. Llavors, aquí, quan hi ha un tall, si hi ha molta profunditat, s'ha de revisar, justament perquè si hi ha afectació de tendons, allò s'ha de mirar amb carinyo a algú per si s'han de tornar a unir. Perquè a vegades queden els dits penjant. Perquè el tendó, al final, és el que fa que el dit es mogui.

No us feu els mil homes, per ser afilat, no es molat. Va, farmaciola, tenim encara 7 minutets. Què hem de tenir la farmaciola a casa, Jordi?

A veure, no cal tenir mig hospital, que això també ho veiem molt als domicilis que obrim allà.

I caducat. Perdona, tenim la companya, la Marta Pontnou. No és que tingui una farmaciola a casa, la portes sempre a casa. Ai, a sobre, porta un munt de medicaments. On vas?

Antiséptic, que això és molt important, que bàsicament és ioda, que és el que millor va. Per nens també? Hi ha el transparent, que és millor per a edats molt infantils, pel tema de l'absorció del ioda, però bàsicament no tant aigua oxigenada ni alcohol. D'acord. Però allò és la micromina? No, la micromina és un que hi havia abans, que ja no es. Ja no? No, va de retro-satanàs. I l'aspirina? L'aspirina sí, però per altres històries, no tant per. Llavors, l'antisèptic és molt important, tot i que l'ideal és primer rentar amb aigua i sabó, quan hi ha una ferida, allò que està bruta, fer amb aigua i sabó, després l'antisèptic. Després haurien de tenir, que això és la medicació de capçalera que tothom hauria de tenir, és l'antitèrmico pel dolor de capçalera de cadascú que sap que pot prendre, no? Antitèrmico seria un paracetamol o ibuprofet? O ibuprofet, en funció de cadascú, si sap si ho pot prendre o no, i això normalment la gent ho sap. I després material de cures bàsic, pot ser alguna gassa, vides, alguna vena, i després la medicació evident que sigui individual per cadascú, no? Vull dir, cadascú sap el que té. No s'haurien de tenir moltes més coses. D'acord. Unes tisores. Bueno, unes tisores, però tampoc cal tenir allà el perquè tampoc faràs. És que no faràs un ús massa.

No sé si era jo qui ho ha dit, però la Creu Roja fan uns kits estupendos, d'aquest estil. I el preparat? Preparat, en fan per moto, que el tinc, per cotxe, que el tinc, i tinc un de duplicat pel cotxe que el tinc a casa. Perquè a més són en sobretes individuals, i així quan els obres. Ah, monodosi. Monodosi, gràcies.

I a sobre fas una bona causa. Ah, efectivament. Mena, que maco, això. És molt bonic, i a més és preciós, i queda maco allà exposat.

Mireu, ho he estat recercant, Creu Roja Catalunya fa tallers i programes presencials i online de primers auxilis i que sabíeu que el Canal Salut de la Gene ofereix a través de la plataforma Canal Salut un curs en línia gratuït d'autoformació sobre com actuar en casa aturada, per exemple, cardiorrespiratòria. També podeu entrar al portal de formació en línia de Salut de Catalunya. Farem una cosa, tot això. Ho copiu i us ho enviem pel Club de la Solució. Si no formeu part del Club de la Solució, teniu tres minutets per donar-vos d'alta al 677 38 77 19 i allà us passarem els enllaços.

Mira, vaig una mica enrere, si em permeteu, perquè la Mònica explica que la seva mare treballava fent magdalenes i quan es cremaven amb les safates, eren cremades superficials però molt molestes, s'hi posaven lleixiu. És a dir, primer una remullada amb aigua fresca i després el lleixiu. Eren cremades lleugeres. Les greus anaven directament al metge. Què en penseu?

Lleixiu sí, lleixiu no. Era un altre temps, suposo. No, lleixiu no. És superirritant. Vull dir que no, no.

Llegiu no de cap manera, em sap greu, però desmentim això, en tot cas, no ho facis.

No ho facis. I no ho recomanem. Fins i tot la Mònica diu, sembla una bogeria, però refresca i no fa ampolla.

Epa, mai última. Segurament no fa ampolla perquè l'ampolla no havia de sortir i refresca, si pot refrescar, però és irritant.

Per tant, en principi, no.

Fran. La Laura pregunta què cal fer quan una criatura es dona un cop al cap, ja sigui amb una porta o amb el cantó d'una taula,

per exemple. Aquesta la volia fer jo, sobretot. Què hem de mirar quan una criatura es fa un cop al cap? Que som bastant proclícits. Els cops al cap,

en una criatura o en un adult, bàsicament, si té un cop, posar-li fred i vigilar bàsicament que no hi hagi alteració del nivell de consciència, que no parli raro respecte a la seva situació basal, que no vomiti, que no vegi visió doble o que vegi alteracions de la visió, que pot tenir dolor, i això és normal, que això vagi a més. I bàsicament és vigilar aquestes coses, vull dir que no hi hagi alguna cosa que t'orienti, que a vegades no és en el moment del cop, pot ser al cap d'un o dos dies, eh? D'acord. Sobretot amb gent gran, eh? Amb gent gran poden haver-hi problemes més al cap d'uns dies. Queden 30 segons, però els hem de deixar anar a dormir? Això també és una cosa que se'n parla molt, no deixar-los dormir o no. Se'ls ha de deixar tranquils. Si és l'hora de dormir, haurà de dormir. Vigileu, ull obert. Hem d'anar-los vigilant.