Coses que es diuen de Ceuta i que tenen meravellat en Santi Villas

Que ja sabeu que els dimecres ens el presenta, o ens el proposa, el Santi Villas. Santi, bona tarda. Hola, què tal? Que em sentiu bé? Perfecte, escolta'm.

Bueno, avui, és que t'ho juro, eh? Alicia, Bernat. Calla, que ara te me n'he apuntat. Joan. Bueno, és que avui no em coneixeria o m'he fet notes i tot, eh? Carai. O sigui, a pats, amb un boli, un foli, que m'he pres notes, que no m'heu vist en la vostra vida, a mi, amb un foli a la mà. Sí, eh? Pues no sé, a ver com em surt avui. És que vaig amb Llorana, des que està el Bernat, jo vaig amb el Sass, com que ella decide al final si cobro o no. A més, encara no li poses cara, perquè la setmana passada que vas venir. No, no, és que vaig anar l'altre dia, Bernat, vaig anar l'altre dia a veure't, i va, i em posen el Maiol Roger, que ja el coneixia. Clar.

Doncs home, hauràs de tornar a venir, no sé, cada 15 dies.

Hauré de tornar a venir. Com que no vens, ja no em convida ningú el cafè aquí al costat, i la veritat és que m'estic empobrint.

Pues és veritat, no sé, era per pijetes, allà a la Farga. Hola caballero, igual algú no et convida. Hola caballero, li diran. Home, claro, hola caballero. També, les piguetes aquestes tampoc et pensis que he gastat molt, eh? Aquelles fan un mini croissant, mini, mini, perquè ja són dos euros i pico, i una coseta molt petita. No et pensis, jo quan arribo em foto un brioix de pam, eh? Vull dir que jo aquí no gasto. Escolta'm una cosa, Bernat, una pregunta. Ah, digue'm. Li pots preguntar al guapet si ens troba a faltar? Si està millor el matí de Catalunya Ràdio amb els que li hagi tocat? Jo estic convençut que et troba a faltar singularment a tu. Però que t'ho digui amb confiança, no per quedar bé. Tu no li preguntis com per fer-ho públic. Tu, això que aneu a pixar allà al món, com es diu el diari d'ells? Al Nació. I aneu a pisar, per exemple, que esteu allà un al costat de l'altre, allà que hi ha la intimitat, o a buscar el cafè, doncs allà li preguntes, escolta, tu allà, jo estic molt bé i tal, tu com estàs?

Nota a peu de pàgina, el guapet és Oriol Marc, que era tertulià del Catalunya Mitjia i que ara està al Matí de Catalunya Ràdio i que el Santi ha rebatejat com el guapet.

Ara em tindràs gelos, eh, Santi, però que sàpigues que jo amb ella em gosapejo, eh?

Ostres. Això em sembla bé. Això em sembla bé. Tu saps com està, si està content, si voldria tornar. Jo crec que aquí no podria tornar a obrir les portes. Parlo jo amb Jon Jon i canviem. No, està content,

us troba a faltar i m'ha parlat molt bé de tots vosaltres i de la tertúlia dels dimecres. Molt bé, molt bé.

Està ben ensenyat, el Bernat està ben ensenyat. L'Oriol li devia dir, no et fotis amb embolics, tu digues a tot que sí, fes-li cas al Santi i tira,

i endavant. Exacte, exacte. No, no, bueno, escolta, bueno, però jo crec que tu vas bé, eh? Jo l'altre dia vaig no tan bé, ja. Bueno, mica en mica. I a nivell, eh? No, bueno, escolta, vull dir-te que hi ha altres diaris d'aquestos que no són gaire parladors, la gent que va, tu a vosotros tres al menos. Menos el vostre jefe, que és més tímid. Saps què vol dir? Que el Ferran casa? No.

A vegades, a mi els dijous li haig d'anar fent el gest així de tallar,

perquè no hi ha manera. Però el Ferran és respectuós. Vol dir, entra. Entra quan ha d'entrar, entra a Toriles.

No sé si Mar Molins i l'Urdesiuro, que comparteixen Tartuli amb ell, és allò de prou, Ferrando, deixa un rastro a nosaltres.

Això m'ho havia inventat per fer una mica de tema, però bueno, és que m'ho tireu tot.

Això m'ho havia inventat, jo què sé. Tot malament. A veure, el meu tema A veure, això, si has pres notes i amb paper i tot. Tan endreçat I a més, amb documents sonors, és a dir, ens has demanat un té, molt bé.

Sí, saps què passa? Que l'altre dia, com que va sortir més o menys bé, vaig estar content. Llàstima, Bernat, que no ens vas escoltar. Va. He pensat que he de seguir l'estratègia de Mediaset. Que a Mediaset li va haver horizonte, horizonte tots els dies hasta les 12 de la nit. Que a mi em va haver-ho de Ceuta, tornem-hi. Molt bé. O sigui, tornes a fer Ceuta, eh? He tornat a fer talls de coses que us haureu perdut sobre Ceuta. De tota la informació que surt, que jo crec que són interessants i que ja, fins i tot, perquè no sigui tot tant d'això, tenen un puntet de reflexió. Perquè, clar, jo estic aquí. Clar, jo estic aquí en aquesta dèria que tots els altres meus companys escriuen a diaris, escriuen llibres, és una cosa d'una intel·lectualitat increïble. A veure si quedaré jo aquí com el tonto del cinc. Saps què vull dir? No. Jo faig una mica també de reflexió i l'Alicia i el Bernat. Es llançarán a parlar d'aquest tema a continuació de que jo acabi, de tirar el tall, tindran coses a dir, i ja el Joan López d'Alegre, ja que digui lo que vulgui, de remate final. El primer tema, mira, el primer tema, no sé si ho vau veure, però el president de Ceuta va anar a l'Hormiguero. Davant de la situació que hem sentit a todos, no se puede enceutar. Si tú veus, por ejemplo, hoy veía a la televisión, sortía una señora que de ella que andaba por la calle, voy por la calle con el TikTok abierto por si me hacen algo. El TikTok.

El TikTok es l'alarma de defensiva.

Exacte. Y el Sprite pimienta no me sirve porque si me vienen por detrás, ¿cómo les tiro? Això és el que estaven dient aquest matí a la tele. Bueno, diguéssim que hi ha una situació molt violenta, no es pot anar pels carrers de Ceuta, és horrible, ja ho sabeu, ho heu vist a la televisió, la gent no pot sortir de casa, la gent està tancada a casa, és horrible. Bueno, pues Pablo Motos, l'altre dia al programa, va dir que per veure l'entrevista del senyor Vivas a l'Hormiguero, havien muntat una pantalla al mig de la plaça d'Àfrica del Poble amb marques i bebida per a tots els seus dies.

Escoltem-ho. Sé que en Ceuta han organitzado un evento, todos los vecinos, un montón de marcas, en la Plaza de los Reyes, para, entre otras cosas, ver este programa en directo. Entonces, sé que nos están viendo desde allí y viviendo esta entrevista desde allí. ¿Les quiere mandar algún mensaje, presidente? Sí.

¿Tú trobas que a las 11 y media de la noche, si no se puede ir al migdía, ni se puede ir a l'escola a Ceuta, la gent ha d'estar a una plaça mirant un programa de tele?

Bé, escolta'm, la gent pot muntar les pantalles gegants que vulguin, després veure, no? És com fer convidat, és exactament el mateix.

Bueno, jo, la meva teoria és, si pel matí no es pot caminar per allí, pel carrer, no veig jo la manera de fer una fiesta popular, per veure un programa fins a les 11 i mitja, de dinar a l'aire libre. És la meva reflexió. Molt bé. Tinc un altre tall, perquè aquest veig que no ha funcionat. Tu tira endavant, a veure si ens acanxeu en algun. A veure el tècnic, em podeu fer un so de bonc de mal?

De que no ha anat bé? De muac, muac, muac.

No, no, perquè ho comentarem al final, perquè hi ha molts talls, Santi, va.

El que us està demanant el Santi és que li comenteu els talls. Ell fa la cosa, i per tant no feu absentisme laboral.

A veure, és que ens comentareu si vols que et diem, Santi. A veure, sí, ja està. Sempre blancs i negres, o sigui, no és tot blanc i negre. La situació és difícil a Ceuta. Poden trobar-se a la plaça. Tampoc és superincompatible malgrat estar en una situació complicada. Per dir que aquestes coses estan tèvies, és millor que posem el següent, saps?

Vale, bueno, el següent espero que l'he de buscar, que no me'n recordo. Ah, bueno, sí, us volia posar, perquè vaig notar que Vivas és un polític dels que ja no queden, eh? És un polític que és un poeta, també. Un polític que parla calmat i fa poesia al parlar. Aquest va ser el seu discurs final.

Aquella tierra, Pablo, que es un prodigio de la naturaleza, Ceuta parece una niña dormida sobre los brazos del mar que tiene por almohada la espuma de las olas. En aquella tierra, al otro lado de la orilla de España, al otro lado del estrecho, En aquella tierra estoy convencido, y lo digo con toda solemnidad y con toda contundencia, en aquella tierra el grito de viva Ceuta seguirá sonando en el alma de nuestro pueblo, cual eco fuerte de un viva España.

És bonic o no? S'ho havia preparat, eh? S'ho havia preparat. Cuidado, eh?

Una niña nedando l'espuma de l'almada. L'espuma li fa de coixí, no? L'espuma li fa d'alguna cosa, d'almada. Això ja no n'hi ha. Tu has vist el Congrés o el Parlament de Catalunya? Tu que hi vas? Fent poesia. O sí, bueno, amb aquesta cadència, amb aquesta literatura. L'ha recitat, eh? Pràcticament. El Joan. Devia tindre cue i tot. El Joan, tu de què dones classes? No serà d'això, no? D'oratòria ni tot això. De què dones classes?

No, però jo conec en Envives, eh? Ah, venga, pues venga, agafa't. No, no, no, el conec i efectivament és una mena de polític d'un temps que ja no queda, aquesta mena de polític. Poc professional, que porta tota una vida aquí. O sigui, sí, sí, a mi, amb el personatge m'enganxa. Però què vol dir poc professional i que porta tota la vida aquí? Doncs que la política. De la vella escola, vols dir. La política, amb el pas del temps, s'ha convertit en una professió. O sigui, el fet que tu siguis un professional brillant o competent en el món privat. No et dona característiques per sobreviure en un món tan complex com la política. No ho sé, penso. Escoltem, aquí vam tenir Jaume Giró, el que va ser conseller d'Economia, que era un tipus brillantíssim a la seva feina, però que després en el món de la política fracasa. Pizarro, Marcos de Quinto, gent de diversos partits. Vives ve d'un temps en el que encara hi havia transferència del món real al món de la política, i eren gent amb un altre bagatge, amb una altra experiència.

Té una mica la cosa populista també en el sentit popular de posar-se a recitar un poema sobre la situació de Ceuta a mi em sembla un punt antic com menys

estratèga i més campechano és un individu que ha

sobreviscut a mi el crisi del seu partit ha seguit governant des de la nit dels temps jo crec que

té el seu mèrit i que connecta amb l'electorat és evident si no connectes amb l'electorat no guanyes les eleccions.

I que és ja que aquesta crisi també se li hagués pogut girar en contra a ell i no se li ha girat en contra. Per tant, sí, sí, mèrit té. Bueno, i després també té mèrit,

imagina't, si jo els he dit que els d'Andrea 3 que quiero al final de mi programa recitar un poema. Em diuen, però què dices? Estàs loco? Ja em costa posar una actuació musical, imagina't. Te dic el que més m'ha agradat. I a més un poema escrit per ell. Exacte, un poema. Un poema de Machado. No, no, Juan Vivas. Juan Vivas.

El que m'ha semblat més flipant del poema és la frase final, la de que Viva Ceuta és com l'eco del Viva Espanya, saps? Com un rotllo increïble de tu, una figura literària.

Bueno, ara anem a una cosa més hardcore, que m'interessa també a mi. L'altre dia veient la tele va sortir una reportera del programa En Boca de Todos que va descobrir, fins ara jo crec que, suposo que vosaltres més perquè us dediqueu a la informació, jo no. Jo sabia que la màfia, per exemple, el padrino, et posaven un cap de cavall al cap i ja. Un cap de cavall tallat, el fotien al llit i ja sabies que ja sabies tot. Aquesta reportera va veure que entre les màfies d'aquestes que han vingut a Ceuta, que estan allà a la playa del trampolín, hi ha un codi que ella ha descobert, que és, segon ella va explicar, morder-se l'oreja.

Atenció. Para entender las mafias en Marruecos y entender quién es peligroso y quién no, siempre hay que fijarse en las cicatrices. Gente con mordidas en las orejas, porque también es una seña de varias mafias de que le muerden la oreja como una forma de decirles aquí no. Aquí en Ceuta ha habido dos amputaciones de orejas. Pregunté y lo que me dijeron a mí es que cuando van a discutir con ellos si la persona que recibe puñaladas o diferentes agresiones no tiene un arma en ese momento, le muerde la oreja y se la arranquilla. Se empieza a conocer cuáles son esos códigos de morder la oreja, de tener cicatrices en los brazos y demás. Ai, ai, ai.

Què tal? Ai, ai, ai. Això són les 11 del matí, eh? Les 11 del matí. Hi ha hagut cares a l'estudi, a l'estudi hi ha hagut cares de.

Però veus, això vosaltres no ho havíeu escoltat, això? No, no, no. No, ens estàs obrint. Si no llevan cuchillo, se muerde la oreja. Això li va dir a aquesta noia, i ella ho explica tal qual, ella tan tranquil·la, a l'espigón. I ella, i bueno, i aleshores.

Per lo que dius, vas per la platja aquesta i veus tot de gent amb les orelles mig amputades, eh?

Bueno, i te ho recontes, vull dir, encara no han recontat els migrants, però les orelles ja les tenen totes comptades, eh? Vull dir, ja sabem quantes orelles han bordido i tot això. Bueno, i ara l'última que volia fer era sobre Pedro Sánchez. Vinga, Joan, que vaig, què et sembla? És fantàstic, l'adoro. Jo només volia fer una reflexió, perquè l'altre dia quan el van entrevistar a l'intermedio, a l'intermedio van decidir fer-li preguntes del carrer i que gent del carrer li preguntés alguna cosa a Pedro Sánchez. Bueno, ja m'heu entès, no? Doncs, tipus, tot es mou. Que tu vas i dius, vinga, pregunta-li a tal. Llavors tu vas al carrer, fas una pregunta i la persona pregunta a tal. El que a mi sí que m'agradaria destacar és, ara escoltarem la pregunta, però sobretot el to. Amb el que les persones del carrer. Es dirigeixen al president del govern, que crec que aquí, potser, s'estan passant.

Escoltem un. Nombre Antonio, soy vecino de Ceuta, y yo le preguntaría al presidente del gobierno, ¿qué te pasa que estás acojonado con el gobierno vecino, que tiene a Ceuta abandonado? ¿Y por qué motivo? Dilo, porque esto va a salir, algún día tendrá que salir, la historia ya lo dirá. A mí me va a soptar una mica la manera de dirigirse al presidente de un gobierno.

No sé, ¿qué te pasa que estás acojonado. No ho sé. Jo suposo que això també té molt a veure amb que la gent s'atreveixi a parlar així del president del govern. No ho sé.

Igual si el tinguessin davant utilitzen un altre llenguatge. Igual si el tenen al davant utilitzen un altre llenguatge. Quan no el tens al davant t'atreveixes a fer alguna cosa. Però sí que és veritat que l'equip de producció també pot modular una mica el llenguatge.

Però que si tu et diuen fes-li una pregunta al president del govern. Parles així, bueno, no sé, jo trobo que la gent s'està passant una mica de frenada, però bueno, jo tampoc m'agradaria fer aquesta enquesta, però trobo que, bueno, molt malament, escolta, com es diu? Estan esperant entrar, no, no, estan esperant entrar aquí. A veure, el tècnic, com es diu, que no me'n recordo? El Jordi Galvany. Jordi Galvany, m'has de posar una música de fons perquè quedo molt blu, molt blu. Jo necessito una música. Vols realitzar el programa, també. Mira, Jordi, aquests a mi no m'acompanyen. No, però. No els veig, no sé la cara que fan. Aleshores, jo necessito un fons musical per jo moure'm com a la niña de Ceuta por la espuma o lo que sigui. Igual, però escolta'm, és que ells, com que no et veuen la cara, ells estan esperant que tu acabis per comentar. I com que no acabes, ho vas allassant una cosa amb l'altra. Jo no soc. Jo no soc un col·laborador que li sap greu. Sí, posa'l de pena, de pena. Posa'l de pena, posa'l de pena, posa'l de pena, perquè una bona merda, jo que avui m'havia escrit un sol i mig. Que ho has fet superbé avui, Santi. Ens pots deixar parlar. Bueno, sí, però mira, estic hasta suat, ja, de la pena que estic passant. Però que estan aquí desitjant comentar aquest últim document. Estic desarropat i no sé, una música. Ja t'enviaré algun asset list o algo.

Molt bé, però espera, que volen dir coses. Espera't un moment, a veure.

Va, aquí comença. Jo estic destruït. Escolta una cosa. Aquest senyor de Ceuta que pregunta en el Sánchez, en realitat, té la mateixa actitud que tenen els propis comilitons del Sánchez de Ceuta. Li ha plegat al cap de gabinet del delegat del Govern, té un dels seus consellers en l'Ajuntament, Parlament de Ceuta, que el posa a baixar d'un burro, amb la qual cosa aquest veí, jo crec que sí que és un veí molt representatiu. I sobretot, és que realment, per mi també, avui sortia, quan acaba la sessió de control al president del Govern, no sé si heu vist el vídeo, surt a lo que el Congrés en diuen la M30, que és lo que circunvala l'hemicicle, i un periodista li diu, escolti, que com porten això de les persones que tenen que reubicar de la platja i tal? I va l'home. Pregunte-li a Vives, és la resposta. Pregunte-li a Vives, clar, és que. El que li ha fet aquest home del tall que t'has posat, en tot el meu respecte, s'ho mereix. Què voleu que us digui? O sigui, què menys?

Jo crec que és una mica un retrat de cap on està abocada la política espanyola també, a nivell de discurs i a nivell de polarització. Al final, aquesta persona que han entrevistat sí que crec que representa un sector. De la ciutadania espanyola, que no és que no li caigui bé Pedro Sánchez, és que directament té un menyspreu cap a la seva persona i cap a la seva figura. Llavors jo crec que també hi ha un punt de responsabilitat dels mitjans de veure a qui es dona veu, no perquè no es pugui preguntar en contra de Pedro Sánchez, que evidentment es pot, sinó el to i al final la correcció i l'educació quan intervens en un mitjà.

I també perquè estem en un moment molt antipolític i, per tant, lo lògic és com tractar els polítics, com aquesta idea, com amb un despreci molt gran i, per tant, permetre's aquestes faltes de respecte. Jo crec que no hauria sigut tan comú, Joan, i tu estaves més actiu als anys 90 davant d'aquesta crisi, veure com aquesta falta de respecte sistemàtica cap a la classe política, però ni de l'esquerra ni de la dreta, o sigui, no et dic ara en el moment, rotllo, contra Pedro Sánchez o contra tal, sinó que és veritat que ara és. Bueno, és Zetgeist, no? És com símbol de l'època, un despreci, una antipolítica molt gran. Més enllà que, evidentment, la crisi de Ceuta és molt greu, ha estat molt malament gestionada. O sigui, que això no t'ho trec de l'equació, eh? Mira, jo crec,

clar que hi ha una crispació aquí a Espanya, a Catalunya, a tota Europa, només cal veure Estats Units i les eleccions del midterm, però, escolta'm, el Sánchez del 18, jo crec que era una persona que en aquell moment la moció de censura, la Gürtel, com s'havia degradat el govern del Partit Popular. Era una persona que no va ser aquell primer govern que va formar, on hi havia gent de tota mena, alguns d'ells que ni siquiera eren sanchistes, sinó que era una idea de partit socialista molt més oberta. O sigui, jo crec que Sánchez ha tingut una degradació, ell mateix com a personatge, a mi, si em permeteu la comparació, jo crec que. Tota la crítica que podem fer al Ventorro i a Mazón és la mareta aquest estiu a Sánchez, o sigui, més enllà, perquè la defensa d'Amazon és impresentable. No, jo no tinc una responsabilitat legal d'estar al CECOPI, ja, però és que ets el president de la comunitat valenciana i tens una responsabilitat moral, ètica, política, personal, d'estar al capdavant quan està passant el que està passant. Doncs el Ventorro d'Amazon és la mareta aquest estiu de Sánchez i que això generi que la gent estigui airada. Jo, què vull que us digui? Doncs ho comprenc, i que passi el que passa a damunt, que mori gent a l'accident, i que el que faci el ministre responsable és posar tuits, per dir-ho a l'exposició, literalment cagant-se amb tothom, per dir-ho de forma planera. Clar que genera desafecció política.

No, bueno, sí, ok. Per mi Adamus no és comparable, però sí que hi ha quelcom de cert en això que dius de Sánchez, que no està sabent trobar el lloc, fins i tot havent passat ara ja més d'un mes i mig, ni la resposta ni el to, i per tant, sí, és bastant injustificable la posició del govern espanyol i especialment

del president. Jo crec que esteu equivocant el debat, perquè el que em fa la sensació que sorprenia el Santi no és que hi hagi un veí de Ceuta que li digui a Pedro Sánchez que està gestionant fatal la crisi i que hauria d'haver estat al costat de Ceuta i que hauria d'haver ajudat més el govern de la ciutat autònoma. No és això, és que hi ha algú que quan li posa el micro davant i li pregunta al president del govern espanyol, li diu que està cojonau. És la manera, les expressions i les paraules. El crit més repetit és Pedro Sánchez, hijo de puta. És evident que es pot criticar el president del govern espanyol, només faltaria. És evident que es pot pensar que ho ha fet fatal i que mereix sortir del govern i que, per tant, hauria d'haver-hi eleccions i que guanyi el Partit Popular. Evidentment que es pot pensar això. Ara, si el nivell de la crítica és un hijo de puta o és una cojonau, home, em sembla que és una crítica molt pobra. Havent-hi molts arguments com per criticar-lo la

gent està tan airada que l'altre dia coincidint amb la diada quan Sigma 2 va publicar l'enquesta del Mundo sobre la intenció de votar a les eleccions del Parlament a mi una de les coses que més em va farapar era que hi ha més moviment directe de vot del PSC cap a Vox que no del PSC cap al PP que se suposa que serien partits frontera i que pot haver-hi un votant a molts indrets de Catalunya que de fet s'ha mogut moltes vegades d'un partit cap a l'altre el qual jo crec que demostra. Fins a quin punt hi ha una part de la societat que diu, escolti, això ja passa de taca d'oli?

Bueno, jo també et dic que jo crec que la setmana que ve li preguntaré a la IA, ara que està de moda, quina secció puc fer jo al matí a Catalunya Ràdio. Al matí, eh? O si li posaré. Ai, perdona, ai, caia. Estàs de vols anar amb el guapet. No, caia, ja, Maria, no. És que t'ho dic en sèrio, com és el cervella.

Vols que parli amb l'Ostrell i que et col·loqui el mateix dia que l'Oriol Marc, vull dir, per coincidir amb el guapet. No, no, no. Jo ara faré.

I serà pitjor, llavors el tio vindrà en persona. A la que sigui li preguntaré, ¿qué secció podria fer? L'he dit per la castellana. T'entén en català, eh, la intel·ligència artificial? Ah, doncs ja li diré. ¿Quina secció podria fer el Santi Villas a Catalunya a migdia perquè a todas les que hace le salen un xurro? Jo tinc una amiga que té una idea en català que diu estatacus. Veus, clar. Bueno, a veure'm què em diu. Intento tirar per aquí, a veure'm si. Bernat? Aquesta no la passo. La d'avui molt bé. Jo crec que està bé, hi ha hagut un treball, hi ha hagut uns talls. Sí, hi ha hagut un treball, però està baixada de tot.

Però aquí hauríem de discutir si ets tu que no has estat a l'alçada

o si són els tertulians que no t'han fet créixer. No t'han fet créixer. Avui no t'hem fet créixer molt. Avui nosaltres potser, que ho hem pensat.

No m'han fet créixer. I et diré una cosa. Només m'has fet créixer tu ara, al final, amb aquesta cosa que has fet un Vives, que t'has fet el top 15. Que això sí que m'ha semblat, això que sí que m'ha semblat. Clar, perquè tu ja ho veus que jo ja estic tocat, no? Mira, no només ho veig jo. Que ja soc el gos pollós de la dama i el vagabundo.

Santi, no només ho veig jo que estàs tocat, sinó el control també, perquè m'han dit, escolta'm, com que no li agrada la música que li hem posat, l'acomiadarem amb una altra que segur que li agrada més.

Si vols, la posem? Va, ara què me posaran? Alguna cosa d'estes de Billon? Sé igual, perquè aquestes van del

plat a les tallades. A veure, a veure, tu diràs si l'encerten o no. A veure.

Bueno, pues això perquè vaig anar a la casita de Bad Bunny que jo no sabia ni qui era. Vull dir que això ja ho vam parlar.

I ara aniràs a lo de la Shakira a Madrid o què? Que també he vist que fa algo semblant.

No, jo no em puc moure perquè estic treballant aquí. No sé si saps que recentment he tornat a ser premiat. El Festival de Televisió de Vitoria.

Has de fer obres a casa. He de fer obres. Tots els premis i totes les estatuetes que tens.

He de fer obres, tinc ja totes les d'aixòs, ara m'han donat ja l'últim premi que em quedava, ja tinc l'Ondas, tinc els Iris i tinc el. Bueno, em faltaria una cosa d'aquestes de Catalunya, algun zapping o alguna cosa d'aquestes, però ja tot això deu ser menor, no? I aleshores, o alguna cosa de Raxen 5, aquestes coses que donen, però ja ho tinc tot, ja vaig comprar una estanteria, ho he posat tot. Molt bé. També et diré que m'han donat el programa a mi i a Iker Jiménez de la vegada, pel seu programa, no sé jo si la cosa. Però per Quarto Milenio o per Horizonte? Per Horizonte, per Horizonte, al meu i a Horizonte, saps? Ai, ai, ai, que no hi hagi una mica de compensació aquí, eh? Sí, jo també vaig trobar que, bueno, bueno,

però mira, sí, que vols que ho fem. Doncs escolta'm, amb la música de Bad Bunny,

t'acomiadem fins la setmana que ve. No, no, és que vull dir, me'n vaig a rastre, eh? No, home, no, no, que ha anat bé, ha anat bé. O sigui, Bernat, surto d'aquí, arrastro, I lo pitjor és que la roba és bona. Vull dir, que no tens. Jo crec que ha estat molt bé. Ha estat molt bé. O sigui que. M'embrutaré, però surto com una rata. Home, no, això mai. És que m'he d'anar d'aquesta secció per la gatera, ho noto. Bueno, viva Ceuta, Santi.

Vinga, amb nou rècord. Per ser el dia que pitjor t'ha quedat, segons tu, són dos quarts. Per tant, has estat llarguíssim. Hostia, si jo tinc un programa que grava, vinga, adéu. Me cago en la mà. Adéu, Santi, adéu. De lo que vius, que és de lo altre.

Això no ho faig re, jo.