Cristina Aranda revela què fan les empreses amb la IA que pot canviar-ho tot

Revolució 4.0 amb Chantal Llevina a Catalunya Ràdio.

Hola, què tal? Com esteu avui? Imaginarem un dia més el món de demà i ara estigueu atents perquè estem a punt de parlar amb algú del futur, una persona que viu el 2040.

Hola, et parlo des del 2026.

Hola, jo et porto 14 anys d'avantatge. Et parlo des del 2040.

Carai, encara treballes o ho fan tot les màquines?

Treballem, però ja no parlem de professions, sinó de capacitats. La clau per nosaltres és saber pensar, crear, imaginar i sobretot preguntar. Vaja, que us heu tornat una mica filòsofs. No, però a les màquines els costa prendre decisions, tenir intuïció i entendre les persones. D'això ens n'hem d'encarregar nosaltres. I em pregunto, i la gent estudia, no? El 2040? L'escola s'ha individualitzat, els nens no aprenen tots el mateix i la universitat ha canviat. Ara ningú espera que estudiïs quatre anys i ja està. Nosaltres aprenem tota la vida.

I a veure, home del 2040 i de salut, com vas?

Fantàstic, estic tot el dia controlat, envio dades sobre les hores que dormo, què menjo, quant esport faig, les meves constants vitals, tinc un metge 24 hores i em troba les malalties abans que les tingui.

I amb la intel·ligència artificial, que és amiga o enemiga, em diries? Depèn. Què vols dir?

Que la intel·ligència artificial és un copilot fantàstic, però si deixes que mani ella, deixa de ser-ho.

Què us ha semblat, eh? Així serà el món del 2040. Vosaltres, què en penseu? Sí? Us ha convençut, aquest home? Benvinguts al món de demà. Avui comencem a revolucionar-nos.

Parlarem de com seran les nostres vides futures amb la doctora en lingüística i experta en intel·ligència artificial Cristina Aranda, que precisament ha tret un llibre espectacular titulat així, Vides Futures. Escoltarem la masterclass del nostre economista de capçalera, Santiago Niño Becerra, i amb l'Àlex Carballo, director de Vodafone a Catalunya i Aragó, parlarem del boom que arribarà en el món dels mòbils, els plegables.

A Catalunya Ràdio, Revolució 4.0, el món de demà, amb Chantal Llevina.

I'll make you double take, soon as I walk away. Call up your chiropractor just and get your neck break. Tell me what you, what you, what you gonna do.

Avui al Revolució 4.0 rebem una persona que ve del futur. No porta un cotxe volador ni un robot majordom, porta un llibre. Es diu Vides Futures, a les pàgines del qual ha imaginat com serà el món de demà. Ella és doctora en lingüística, emprenedora, experta en intel·ligència artificial, assessora d'empreses i una de les veus més influents en el debat sobre l'impacte de la tecnologia a les nostres vides. Fa anys que treballa perquè la revolució digital tingui alguna cosa que sovint oblidem, una mirada humana. Ella no només imagina el món de demà, ajuda a escriure'l.

Cristina Aranda, bienvenida al Revolución.

¿Qué tal? ¿Cómo estás? Tenía unas ganas yo de estar contigo, Chantal, porque siempre que me has entrevistado has sido en la distancia y, claro, estar aquí en tu casa es maravilloso.

Has vingut de Madrid, ha anat bé el tren? Sí, sí, casi, casi, justa, justa. M'he dormit un pelín, però menys mal que he sabido reaccionar a tiempo. Molt bé, la Cristina Aranda és d'Osca, amb ella parlarem castellà. I jo diria, perquè fa molts anys que la conec i parlarem del seu llibre i també de tot el que ha impulsat en tecnologia, Eres i ets de les persones més divertides que expliquen la tecnologia i d'una forma molt amena. T'he de dir que no és fàcil. I ho fas molt amet, i t'ho diuen això, que ets molt salamera.

Sí, hombre, però perquè jo volia ser actriz, jo des de petita volia ser l'Ina Morgan, i això se m'ama, és clar, sempre en les festes de el dia final de curs sempre sortia imitant els professors, professores. Entonces, esa vena còmica, esa vis còmica, siempre la he tenido, además. Si estoy todo el rato hablando de lo mismo porque yo divulgo, doy muchas charlas, doy mucha formación, o me lo paso yo primero bien. Y luego que la pasión se contagia. Y el humor es una buena forma también. No considero yo a la gente que ve el humor como no profesional. Al revés. Yo con el humor es maravilloso.

Mentre molta gent ens preguntem què farà la intel·ligència artificial, tu et planteges una altra pregunta, no? Què farem nosaltres amb aquest poder, i has titulat aquest llibre, Vides Futures, no? Per què en plural, i ara parlarem d'intel·ligència artificial, per què Vides Futures en plural has decidit?

Porque, bueno, lo decidió, si soy honesta, lo decidió la editorial. Y me dijeron, vidas futuras, vidas futuras. Y me pareció muy interesante, igual que la portada, que hablo también en el libro, que pocas veces se repara y se reconoce el diseño. Quien diseñó la portada, que no lo conozco a esa persona, pero me pareció estupendo ese diseño, del pajarito, que el robot nunca va a poder cantar, trinar, el arte, lo que nos evoca, ¿no? Me pareció fascinante. Vidas futuras, porque es lo colectivo, es lo humano, es lo fieramente humano. No somos una vida. Tú, vale, puedes ser más o menos social, pero necesitas de la interrelación con el resto de personas, de la comunidad en la que vives, de tu familia, de tus amigos, amigas. Y eso es algo que las máquinas nunca van a tener. Las máquinas no van a tener esa cercanía, esa empatía, esa inteligencia emocional y social. Y, de hecho. Por irónico que parezca, en esta era de inteligencia artificial, esta revolución industrial, digital, quienes tengan estas habilidades, que yo las llamo, no las llamo, las mal llamadas soft skills, para mí son power skills. ¿Por qué power? ¿Porque dan poder? Porque lo importante es saberse, bueno, llegar a las personas, motivarlas, porque para tareas tediosas, repetitivas, ya van a estar las máquinas, esa automatización, ¿no? Así que lo que nos diferencia, sea creatividad, sentido estratégico, espíritu crítico, todo eso lo que nos hace feriamente humanos y humanas, pues para mí es básico. Claro.

Cuando la gente piensa en la IA, piensa en ChatGPT. Tú dices que eso, evidentemente, es solo la punta del iceberg, ¿no? Que no veiem tota la intel·ligència artificial. Avui t'escolta gent que hi entén de tecnologia, altra que no tant. Com l'hi explicaries tu? Com ho expliques en el llibre?

Pues yo lo explico de forma muy sencilla. La intel·ligència artificial, primero, la materia prima son los datos. Es como la paella. Yo necesito el arroz para hacer una paella. Pues yo sin datos. No puedo hacer cosas con la inteligencia artificial. Y esos datos los encontramos en foros, en la web, en mis propios datos como empresa, de mis clientes, de las cosas que hacen mis clientes. Y una vez que tengo esos datos limpios, ya hago cosas con la IA. Puedo automatizar un proceso, puedo robotizar, puedo predecir si alguien se va a ir de mi empresa o un cliente se me va a ir, que en marketing se llama turn. Y muchas, muchas más cosas, ¿no? Entonces, la IA es una tecnología. Ahora bien, nos ha invitado, nos ha parado a toda la humanidad y nos ha puesto a filosofar. Fíjate qué curioso, claro, que va a ser del trabajo, ¿no? Claro, muchas veces te puede perder la sea feina. Claro, y la va a perder si tu tarea es repetitiva y tediosa, si tú no aportas valor a lo que estás realizando, porque, como decimos, la IA te quita trabajo, no el trabajo. El trabajo te lo va a quitar alguien que sepa utilizar la inteligencia artificial, ¿no? Por eso es muy importante ahora que todas las empresas den formación a sus equipos y que adoptemos y que empecemos a aprender de esta tecnología, porque esta tecnología nos va a permitir a las personas inteligentes ser más inteligentes y a las personas mediocres se les va a ver más el plumero. Porque se van a conformar con lo que estás, dices, Chagetepe, pero hay muchas más. Hay Cloud, Perplexity, Lemarena, DeepSeek. Hay un montón, un montón de IAs que nos ayudan a trabajar de forma más rápida y eficiente. Ahora bien, insisto, hay que tener espíritu crítico para trabajar. También discernir y decir, bueno, lo que me ha dado la máquina tengo que cuestionarlo.

Clar, perquè Cristina Aranda, jo crec que és un nou membre de l'equip, són Poders Digitals, el que adora la IA, i què em diries, quina diferència hi haurà d'aquí cinc anys entre dos professionals igual de bons, que un treballa amb IA i un altre sense, no? És a dir, quina diferència. Guanyarás siempre el que sàpiga més, és que això ho hem dit moltes vegades en Revolució.

Claro, pues obvio, o sea, quien tiene esa capacidad, esa visión estratégica, quien sabe hacer esa pronta asociación de ideas rápida, porque a la máquina le falta calle. Le falta calle y muchas veces le falta ese conocimiento de la empresa, de cómo trabaja la empresa y demás. Entonces, ¿cómo va a ser la diferencia? Pues como te decía antes, estas personas que sepan utilizar bien la IA o bien para hacer un análisis de mercado, pero siempre cuestionándola, siempre haciendo una revisión y no ser, por ejemplo, en el plano creativo, se nota enseguida, se huele el tufo ese de la IA. ¿Qué me diferencia como una agencia creativa de otra agencia que ha utilizado el mismo PROM? Entonces, ¿qué nos va a diferenciar como personas, como profesionales? Pues sobre todo lo que te decía antes, esa capacidad de liderar equipos, no jefear, sino liderar equipos, la parte más humana, más social y más estratégica. Esa capacidad de rápidamente leer y hacer esto y la pronta toma de decisiones, que sí que la máquina me va a permitir dar datos, analizar datos, para yo tomar la decisión.

Avui parlant amb Cristina Aranda, us recomanem el seu llibre, Vides Futures. Què fa una noia com tu en un llibre com aquest, una intel·ligència com jo, no és tot per un dato com tu, un llibre molt recomanable. Parlem una mica de les professions del futur, les feines que tindrà més sentit que mai en el món de demà que planteges i quines han de pensar, per exemple, un comptable, això ho hem dit, les. La IA fa facturas molt ràpid, no? Per tant, quines professions creus que canviaran més? Pues cambiarán,

como ya he dicho antes, aquellas que tengas que gestionar documentos, datos de forma tediosa i repetitiva. O sea, que no sea lo que hablabas tú, contable. Pues si en Excel ya la cuenta o la gestión, el reporte, el informe financiero me lo puede hacer una máquina, yo supervisaré. Ahora bien, aquí van a desaparecer, no desaparecer, sino que se va a cambiar la forma de trabajar. O sea, esto es importante. No van a desaparecer estos puestos de trabajo, pero va a cambiar la forma de trabajo. Y van a aparecer otros nuevos. O sea, antes, hace 10 años, nos decían Prom Engineer, o sea, un ingeniero o ingeniera de prompts, perdona, eso que es, hubiésemos dicho. Ahora hay personas que se dedican a darle esas instrucciones lingüísticas a las máquinas para que hagan cosas, que se llaman prompts. Pero también estamos encontrando, y suerte, chief ethical officers, o sea, personas que lideran la parte ética de la empresa. Muy importante que las IAS desarrollarlas, incorporar la ética en el diseño para que sean justas. Y que cumplan las normativas justas y que cumplan ese impacto positivo social, no negativo, porque hablábamos de datos antes y los datos están muy sesgados, los algoritmos, si no se trabajan bien, también pueden dar unos resultados que incrementen las brechas que hay, o esos sesgos, que repliquen los riesgos que encontramos, como el machismo, la homofobia, podemos encontrar algoritmos que te descartan si eres autónoma, mujer, más de 45, aunque no los aparentes, y te descarta el algoritmo por ser mujer, soltera, etc. No sé si per aquest

motiu la Cristina ha d'agafar moltes coses. També va crear i és fundadora de Mujeres Tech Barcelona-Madrid. També expliquem que hi ha moltíssimes dones, jo hi formo part. Hi ha un grup que hi ha més de 300 dones, el de Madrid 600. Per què vas crear aquest grup Mujeres Tech? Quina necessitat volies cobrir? I els reptes de les dones que tenim en aquest sector tecnològic, no, també, Cristina?

Pues Mujeres Tech surgió porque estaba trabajando en una empresa, en el lanzamiento de Telefónica Open Theater, y llevaba toda la parte de marketing y comunicación. Entonces, uno de los retos era Internet of Things, fíjate, Internet de las cosas en el 2014. Y entonces dije yo, ostras, ¿qué es esto? Y me puse a investigar, digo, voy a entrevistar a alguien referente. Y di con una maker, que yo no sabía lo que eran los makers. Los makers, como dicen ellas y ellos, dice, no vendemos motos, hacemos motos, ¿no? Son personas donde el conocimiento, os recomiendo leer el primer capítulo del manual de supervivencia Maker, que es maravilloso, porque explica mucho la filosofía Maker, que es compartir el conocimiento para poder ir más rápido. Si tú sabes una cosa y yo la sé, nos sumamos y hacemos que vaya más rápido, construimos juntas. Esa es la filosofía. Entonces descubrías a la gran Sara Alvarellos, que es Maker, cofundadora de Maker Space Madrid, Y la entrevisté, y bueno, el propósito era entrevistarla, que al final nos pusimos a hablar, me empezó a enseñar MakeSpace y demás, y yo por aquel entonces era enlace de San Francisco International, bueno, una red de cámaras de comercio de San Francisco que apoyaban mujeres de startups, cofundadoras, cofundadoras de startups. Y las donas han de unir. Més aquí. Claro, y poquísima, hay mucha, muy poca founder y hay mucha co-founder. Aquí tenéis grandísimas, la Elisenda Boubalust, que yo soy fan. Colaboradora de aquest programa. La dona, la dona, la primera dona que vendió su startup a Apple. En España, vamos, y que es una crack humilde, luego es curioso porque gente tan brillante, luego es rabiosamente humilde, o sea yo soy fan de, bueno, y muchas muchas, muchas más, entonces hablando con Sara, luego también coincidimos en un café con Pablo Rodríguez que es cofundador de Betavir y nos dijo, bueno, es que en nuestras charlas hay muy pocas mujeres programadoras que quieren exponer qué proyectos están haciendo, etcétera. Y entonces decidimos fundar en el 2015, el año pasado cumplimos 10 añitos, Mujeres Tech.

Y explicar que hay muchas donas que se dedican a la tecnología, que no vienen de ser ingenieras, tú también vas a estudiar lingüista. Yo hice filología para forrarme. Y aquí tenéis lingüistas, que he visto yo. Sí, claro. Però vull dir que al final hi ha moltes dones que es dediquen a la tecnologia avui en dia i que no van a estudiar una STEM. Està canviant aquest món? Cap a bé, el de les dones?

Totalment, i a més, bé, no tant amb la celeritat que volguéssim, perquè en el 2015 vam fer la investigació, els dades, i els dades no han canviat molt. Les dones en les tomes de decisions, fixa-t'hi, si veus la foto dels TEC, Las grandes empresas tecnológicas no hay ninguna mujer. Los mangos. Los techbros. Los techbros. Sí, los techbros. Luego, en los equipos de diseño hay muy pocas mujeres. Esto es muy importante para adecuar o adaptar la diversidad, integrar la diversidad en ese diseño, esa ética, etc. Entonces, a mí me gustaría que hubiese más. Y los perfiles. Es que lo bueno que tiene la. Bueno, la tecnología demanda de cualquier tipo de perfiles porque necesitamos diseñar ese producto, ya sea IA, ya sea hardware, ya sea lo que sea. Necesitamos venderlo, necesitamos, vamos, diferentes talentos que son necesarios y esa inteligencia colaborativa,

¿no? I tu has dit, prefereixo regular per protegir la ciutadania, no? Com es pot trobar aquest equilibri entre innovació i protecció de drets en aquesta tecnologia?

És que són narratives que ens llancen des de Silicon Valley, no? Diferents, com, si regulamos vamos a detener la innovación. No, perdona. No todo es innovación y yo prefiero salvaguardar la ciudadanía, salvaguardar la salud mental de los adolescentes, salvaguardar mi democracia, salvaguardar la democracia, O sea, que vaya a la cárcel quien fomente esas fake news, quien fomente el odio, quien denigre, quien acose, etc. Yo prefiero eso. O la narrativa también de, es que si no lo hace, yo me autorregulo. Imagínate que te digo yo, Chantal, soy una asesina en serie. Me saco una motosierra y digo, pero tú tranquila. Pues a mí me daría mucho canguelo. Se ha de regular. Se tiene que regular. Pues como se regula el tráfico, como se regula el tráfico aéreo, como me pongo yo el cinturón de seguridad y tantas, tantas cosas, ¿no? Y estamos como las tabacaleras hace años. O sea, se tiene que regular.

Et pregunto, tu que ets doctora en lingüística, emprenedora, experta en intel·ligència artificial, amb quina dona t'has inspirat? Per què et vas dedicar a tecnologia? És a dir, com vas entrar al món de la tecnologia en el teu cas, em diries?

Pues yo fue un periodo en mi vida que yo estaba en paro. Sí, sí, varias veces en mi vida he estado en paro, me he tenido que reinventar. Mi primer capítulo que hace una chica como tú en un sitio como este, lo explico, vamos, que además fue gracioso porque mi padre al leérselo me dice, es increíble la de cosas que has hecho y luego mira que me lo diga el vecino del quinto, pero tu papá, que has estado apoyando en lo bueno y en lo malo. No sé, me parece. Pues ¿quién me inspiró? Pues en una época que estaba yo en paro, que no sabía qué hacer, hice un curso de posicionamiento SEO y dije, ostras, que esto es mi tesis doctoral. Claro, yo no había reparado que en los buscadores buscamos palabricas, no hay nada más filológico y además mi tesis doctoral es versar sobre cómo creamos e interpretamos nombres de marca alimentarios y entonces analizaba las redes léxicos semánticas como una palabra como una palabra puja es líder o domina sobre otras y dije que los buscadores me voy a forrar y justo por aquel periodo de repente me puse a ver una charla online de Pilar Manchón Pilar Manchón empieza bueno yo soy filóloga inglesa y digo yo. Yo, hispánica. Bueno, yo soy doctora en lingüística computacional. Y digo, yo soy imputacional. Yo, lingüística teórica. Y he vendido mi startup a Intel por una millón. No os puedo decir por cuánto, pero te digo yo que una millonada. Y te hablo de inicios del 2010. Ella ya vendió una startup de inteligencia artificial, de automatización, de procesamiento del lenguaje natural. Y dije, si ella puede. Yo también. Yo también. Y recientemente hemos salido en la revista Elle. Tú que eres un periodista, se dice Elle, ¿no? La revista Elle. Y en Forbes también, que te han premiado. Sí, sí, sí. No has vagado. Y salimos y estar con Pilar Manchón, con María José Izuel, que la tienes que entrevistar, que es una eminencia, una gran ilustre jacetana y que vive aquí, es catedrática emérita de la Universidad de Barcelona. Te pasaré el contacto. O sea, ver a tanta gente que admiro, digo yo, ay, qué bien, qué ilusión. Y a mí Pilar Manchón fue la que me cambió la vida. Por eso yo intento inspirar. A mí cuando la gente me dice, no, es que no sé, yo tecnología, no, tú cacharrea, tú Y no dejes sobre todo tu conocimiento, lo que tienes, y hablo en el libro, tu conocimiento, tu bagaje. Laboral, etc. No lo pierdas. Al revés. Intenta ver, porque la tecnología es muy amplia. O sea, el sector tecnológico es muy amplio. Podemos trabajar en cualquier área. Cristina Aranda, per acabar,

tu com a experta, el món de demà, què serà el més important? Aquest 2026, 2027, de què parlarem? Què creus que serà important? Què hem de tenir en compte?

Pues hablaremos posiblemente del hype de la IA, que estamos viendo que muchas de estas empresas aún no tienen definido el modelo de negocio. Vamos a ver qué empresas van a empezar a desarrollar sus propias IAs, para securizar el dato, para tener la gobernanza del dato, y sobre todo vamos a ver cómo va a haber una desconexión, cómo la gente ya en el terreno social, en esas vidas futuras nuestras, vamos a atender, y de hecho hay una tendencia actual, La gente joven está comprando ya teléfonos tontos, sin conexión, porque están viendo que quieren esa parte, esa interacción social, volver a lo humano, como cuando hubo el apagón, que todo el mundo se echó a la calle, esa interacción humana, que es lo que realmente nos aporta y nos da la vida y la alegría.

És a dir, necessitem una mica de pauses programades. Jo dic pauses programades. A vegades tanta tecnologia està bé perquè gràcies a la connexió, gràcies a les xarxes socials, hi ha hagut denúncies, hem assolit moltes coses gràcies a la tecnologia, però a vegades també necessitem recuperar l'humanisme. Claro, claro.

Esa parte humana, que podemos trabajar desde cualquier lado y demás, pero esa desconexión total, de hecho hay un movimiento que se llama OFF, y fíjate, no es baladí, no es fortuito, que en una charla reciente de uno de los CEOs de Google lo abuchearon en una prestigiosa universidad americana. O sea, ya está habiendo un recelo y una reticencia a esta tecnología, ¿no? Y hay que ponerle. Límits, ¿no?

Límits. Molt bé. Doncs gràcies per fer-nos pensar. Recomanem aquest Vides Futures de la Cristina Aranda. I ha estat un plaer tenir-te al Revolució. Moltes gràcies. Ja havies participat en algun debat, però moltes gràcies per venir a Barcelona. Sempre és un plaer visitar Barcelona. I sobretot no perdis aquesta energia, aquesta empenta de sumar amb les dones,

perquè s'han d'aconseguir moltes coses. El 28 de setembre estaré en la Universitat de Tarragona. Tarragona? Universitat. La Rovira Virgili. Estaràs allà? A la Facultat d'Igualtats. Molt bé, així m'agrada. Un plaer, molt bé, de Catalunya, sempre. I en tu companyia. Gràcies, fins ara.

Revolució 4.0. El món de demà.

Dos dies. Els dissabtes, quan vulguis, a l'app i al web i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

Amb Chantal Llevina.

Tothom té clar que les vacances són per descansar i només faltaria, però avui dia tenim tots al nostre abans una tecnologia que no descansa mai, és la intel·ligència artificial que viu desperta 24-7 i que està sempre disponible per respondre'ns a tot el que li preguntem. Avui parlarem d'emparadors i emparadores que també utilitzen aquesta intel·ligència artificial. I qui sap tot això és l'Esteve Almirall, que és catedràtic d'Operacions, Innovació i Data Science a SADE, investigador i director del Centre d'Innovació Cities.

Què tal, com estàs? Ei, molt bé, moltes gràcies i content de tornar a estar aquí. Com han anat les vacances? Les vacances han anat molt bé, però, escolta, ja s'han acabat. I t'hem de felicitar, no?, perquè t'has casat. Ah, sí, sí, però això ja és abans de vacances. Molt bé, estàs content? Sí, estic molt content. Visca l'amor, sempre, que tu i jo parlem de. No? I tant, i tant, i tant, i tant.

Bueno, ja vivíem junts feia molt de temps. Molt bé, té una dona fantàstica que és l'Anna, i deixeu-m'ho de dir, perquè és que al final els col·laboradors són amics del programa. I som amics i ens estimem i jo estic molt contenta d'aquesta felicitat i d'aquest amor. Moltes gràcies i record sabana. Escolta, fa anys que tu estudies i expliques a molts alumnes com la tecnologia, com l'AI està transformada en el món. Podríem dir que tu saps què passa sempre amb l'AI abans que l'AI ens ho expliqui. I aquest estiu. No hem fet vacances, que convertim un xat que no pareu d'escriure al barcelonadot. Han passat moltes notícies. El més destacat, expliqueu-m'ho d'una manera fàcil.

Què ha estat el més destacat? La ja no en fa, la vacances. Hi ha vacances per tothom, però la ja no en fa. Han passat moltes coses. Primer hem tingut un allau de modelos xinesos que s'han pujat al nivell dels modelos occidentals. I això és el primer que ha passat. I després s'han contraatacat els models occidentals. Llavors tenim tant els d'Antropi com els d'OPNI que han fet models nous. I els models nous que han tret els d'Antropi i l'OPNI són realment interessants perquè és la nova generació de models. Enmig d'això han passat més coses. Han començat a guanyar força escalers. En Tròpica ha guanyat 65 bilions, 70 bilions. Han realitzat molts escalers. Els d'OPNI estan per 50. Els d'OPNI només han publicitat aquest any guanyen un bilió de dòlars. Només han publicitat el lliure. I el lliure encara no té publicitat per aquí. En té Estats Units i alguns llocs més, però no tot.

Recordem que OpenAI és la propietària, per exemple, del xat GPT i, per tant, vol dir que aquella publicitat que abans tenia Google se l'està emportant, perquè ho expliquem fàcil, se l'està emportant OpenAI amb el xat GPT. I ara el xat GPT no, hi ha publicitat a dins i per això està guanyant diners.

I li estan fotent el negoci. Clar, perquè això de la publicitat és un joc de suma cero. Si tu veus una publicitat, no veus l'altra. I Google està patint, ja veus, eh? Està patint bastant, eh, Google? Ja ens agradaria patir com pateix Google. Ja ens agradaria això. Però, clar, tant Meta com Google, que són els dos grans de publicitat, Amazon també, però és més dintre de la seva plataforma, tant Meta com Google, estan començant a veure, o estan veient d'una manera molt clara, que aquestes coses. Però també té derivades. Per exemple, els nostres diaris també pateixen. Perquè abans anaven directament al diari via Google. Ara la gent s'informa preguntant-li al Xachibití. Per tant, no van directament al diari via Google.

Això vol dir que els diaris, ja sigui l'Avanguardia, el Periódico o el Diari Ara, han notat oients que perden visites. Molts. Moltes visites. Perquè què passava? Que abans, com a usuaris, nosaltres anàvem a Google i ara anem a consultar a ChatGPT. El que passa és que a ChatGPT sí que trobem

la font de diaris. Sí, però abans Google t'enviava el diari. I el diari agafava i posava un anunci i cobrava. I ara ja no. Ara l'exèrcit et diu, doncs, que ha passat, vés a saber què, i et posa l'enllaç del diari. I quina solució tindrà d'aquests diaris? No ho sap ningú. Et posa l'enllaç, que no clica ningú mai, perquè tu volies saber si a Nasus ha passat això, i ja està. Normalment, avui en dia, no vols saber el detall de la notícia, no, vols saber què ha passat. Això t'ho explica ràpid, i apa Déu. Sí, sí, això és un problema, eh? De com està canviant la comunicació. Això és un problema enorme. Això és un problema enorme perquè, clar, necessitem mitjans que expliquin les notícies. Això és una essència bàsica de la democràcia. La democràcia sense mitjans no és democràtica. Només veuràs les notícies que t'explica el govern i llavors estàs com la Russia de Putin. És un tema. Necessitem mitjans que t'expliquin les notícies. I els mitjans han de viure alguna cosa. I si viuen només els

diners del govern Sí, sí, però som nosaltres mateixos que hem canviat de Google a utilitzar més la intel·ligència artificial i clar, això, ara per això Google també sabeu que té el moda i que per tant el Gemini que és la intel·ligència artificial de Google també l'utilitzem però el món està canviant i ho expliquem al Revolució amb l'Esteve Almirall. A veure, anem a Astra, perquè Astra era el nom d'un cotxe, perdoneu, que es deia Opel Astra, molt conegut, oi que si us en recordeu de l'Opel Astra?

Però ara l'Astra. Això és l'Openea, que ara li posen noms de coses celestials. Llavors van començar amb el Luna, Terra i Sol, i ara ha vingut Astra.

Aquí hi ha noms estranys que tu estàs molt al mòntic, però que és l'Astra.

Aquest Astra és el nou model de l'Openea, que és una generació nova de models amb una lògica interna diferent. I què fa? Bàsicament el que fa, hi ha altres coses, és a dir, la primera, es reúne molt millor, és a dir, és molt més intel·ligent. Però és un altre xat GPT que es diu Astra? Dins del xat GPT tu tens Normal i Work. I dintre del Work pots escollir el model que tens. Pots escollir el Luna, que és molt petit, molt eficient, però una mica tonto, el Terra, que està prou bé, el Sol, que és el gran, i ara tens l'Astra, que és el supergran.

Perdona, ja he posat nom de cotxes, eh?

Bueno, a veure, abans eren els 4.5 i els 4 i els no sé què, i ara, en comptes de números, doncs, tenim objectes. Sebastià, no sé quin serà el següent, Centauri, poder, jo que sé.

Vaig a dir-te una cosa, a mi una cosa que em preocupa, Esteve, i és que hi ha gent que en sap molt d'aia, tu per exemple, però tenim una societat que a vegades no tothom és tan experta, llavors jo crec que hi haurà molta diferència entre la gent que en sap i la que no en sap, però jo no sé si és que hem de tornar fa molts anys com qui sabia utilitzar internet i qui no. Però jo crec que cada vegada passarà això, perquè hi ha moltes eines molt ràpides.

Saps on hi ha la gran diferència, Chantal, amb això? No és tant la gent, que l'adopció de la IA, per part de la gent, és brutal, l'Espanya. Som dos països d'Europa que millor adoptat i més gent adoptat pel seu ús quotidià. Per què? Perquè no té una vegada d'entrada. Si tu saps parlar. Avui en dia la gent no escriu, parla. Amb aquests models. Posa el micro i comença a parlar.

Però no tota la gent. No. Perquè tu vius en una bombolla, Esteban. I jo sempre li dic als oients que ens escolten, hi ha alguns que sí i altres no, que estan aprenent, també.

Saps quin és el problema de l'opció que tenim a Espanya? L'opció a les empreses. Aquí anem molt enrere. Així com la gent, tothom ho fa servir per tot, per fer e-mails, per no sé què, per no sé quantos, per cosa o cosa, l'adopció a empreses anem molt enrere. I el que ens donarà més productivitat, el que pujarà els diners que té el país, això serà l'adopció a empreses. Perquè l'adopció a la gent sí, però al final això amb el PIB no es veu. I aquí és on hauríem de posar-hi més, d'accelerar més.

Parlem amb Esteban Limirany, professor de SAE de diferents temes, i un altre són els robots, els robots de la Xina, que de debò ja corren més que Usain Bolt. Jo t'he de dir, ara parlarem, que aquest viatge a la Xina pensava que veuria més tecnologia i més robots dels que he vist, si haguem vist moltes càmeres, ja sabeu que la Xina és un país molt diferent políticament, estan molt vigilats moltes càmeres, però el tema de la robòtica. I és, recordem que Xina és el segon país amb més població del món, 1.400 milions de xinesos, he vist molts xinesos pel carrer, però no he vist robots al carrer, als jocs que he estat a Beijing, Shangai. Tu també hi has estat? Creus que a vegades ens venen una imatge des de la Xina de molts titulars que van molt ràpid, però no tan ràpid van?

La xinesa és especialista en vendre la moto. Això ho han fet tota la vida. I això ho han fet sempre. A la Xina el que sí que veus força són cotxes autoconduits i taxis. Força, en veus uns quants. Però robots no, robots pel carrer no en veuràs. Em veuràs dintre dels hotels per portar paquets, amunt i avall, algun restaurant per portar coses a les taules, però no massa tampoc. No en veus tants, no? Xina fabrica més robots que ningú i ara han fet la segona Olimpíada de robots. Que la primera, doncs, els robots es queien i feien de tot, i la segona ja són. Llavors s'han fet titulats, perquè els xinossos siguen molt titulars. El titular és tot el negoci, no? Llavors, un titular és que un robot d'unitri especial i tal, doncs, com l'oceà Invol, doncs, tenia el rècord de 100 metres 9,6, doncs aquest ho ha fet amb 8,6. No, ho tenia 9,5 i aquest l'ha fet amb 8,6. Bueno, va. Després es va estavallar, no? Contra la protecció amb espumas, eh? Tots estavallen, perquè no saben parar. Llavors, tenen una paret davant i llavors s'estavallen directament i es cauen tots. I alguns s'hi desmunta i surten xispes i passa de tot. Perquè no. Clar, saben córrer molt bé, però parar no saben encara. No, és un tema molt divertit. Les coses com si passen a les Olimpiades del robot, és un tema molt divertit. Però a veure, comencen a tenir coses. Per exemple, hi ha una empresa que fa mòbils, que es diu Xiaomi, que fa uns mòbils molt macos, etc. Que ha fet una col·lecció de cotxes fantàstica. Que són els que corren més i fan la competència Porsche amb diferència, doncs que tenen un robot que l'estan fent servir per produir cotxes i l'estan fent servir per produir mòbils. Clar, aquesta és una mica la clau. A Xina, l'electricitat per la gent està més barata. Que Espanya, però tampoc tant. Però la universitat per a empreses està molt més barata que Espanya.

Hem d'explicar que la gent que no ha viatjat allà, que a Xina no es parla l'anglès, si vols entendre't en aquest país. Has d'anar amb l'aplicació del Google Translate, però fins i tot amb un bar, demanes una adreça, un taxi, i a més que ells tenen una forma de pagar tot pel mòbil, a través de l'IPI, que això no sé si ho tindrem nosaltres, però demanar un taxi a través de. Tant mòbil paga, les botigues, els supermercats. Tot són apps. Tot són apps, eh?

Tot són apps, tot són apps. Doncs clar, una mica el tema és. Clar, tu imagina't un país, l'activitat molt barata, que la fabricació la fan tots els robots, i que a més els preus de les matèries primeres són molt barates. Qui els guanya? Com els guanyes? Aquest és el futur que ells estan preveient. I aquests robots els veus més a les fàbriques i a Instagram que a la vida real.

És veritat, però Donald Trump li preocupa, no? Perquè, evidentment, jo crec que a Xina se'n parlarà molt més, de Xina. Recordem, Índia, el superen població. Però després ve la Xina i la competència tecnològica que anirem parlant al llarg de la temporada, competència de Xims entre Estats Units, entre la Xina i Europa, que ens estem posant les piles i que estem intentant canviar, però és veritat que ens va sorprenent i aquesta gent ens sorprèn.

Sí, i més que ens sorprendrà, ja comencen a fer xips, ja comencen a tenir centres de dades enormes, els de Dipsic n'estan fent una enorme a Mongòlia, tan gran com el del PNI, tot això està passant.

Doncs aquesta temporada amb Esteve Almirall, ja sabeu, també l'escoltareu un cop al mes al Revolució 4.0. També volem destacar aquesta temporada quines són les empreses més innovadores i que ho estan fent millor. Jo crec que l'Esteve és un tema que també domina molt amb els seus alumnes i que, per tant, ens expliqui quines són les empreses que ho estan fent millor i són més innovadores utilitzant la intel·ligència artificial o utilitzant la robòtica i, per tant, aprendrem amb tu. Parlarem d'empreses. Molt. Molt bé. Gràcies, Esteo. Una abraçada. Moltíssimes gràcies.

Una abraçada. Ignorem la nostra veritable alçada fins que ens posem drets. Emily Dickinson. Revolució 4.0 a Catalunya Ràdio amb Chantal Llevina. Punt de xarxa.

Fa 43 anys va sortir a la venta el primer mòbil. Era un Motorola i passava quasi un quilo. Media 25 centímetres, tenia una antena ben grossa i la bateria durava només 30 minuts. Amb els anys, els dissenys, els mòbils, va haver-hi una cursa per fer-se cada cop més petit durant els anys 90 i 2000. La idea és que acabessin en una butxaca, van desaparèixer aquelles antenes i s'escrivien al mateix teclat on hi havia els números de telèfon. En aquesta època van sortir els primers plegables, però una de les parts que es plegava era la pantalla i l'altra el teclat. El 2007, quan surt l'iPhone, els mòbils tornen a viure una altra cursa per fer-se cada vegada més gran. I l'iPhone 17 Pro Max té una pantalla el doble de gran que l'iPhone 3 i és quasi un 43% més alt i un 28% més ampli. Com han anat canviant els mòbils? Com seran? Parlem amb Àlex Carballo, director de Vodafone Catalunya. Aragó. Aragó. Què tal, com estàs? Benvingut. Molt bé. Ben trobat. Ha anat bé les vacances? Molt bé. Aquestes coses sempre van bé. Sí, fas bona cara. Tu també. Escolta, quan diem els mòbils, mòbils plegables, de què parlem realment, no? Qui va ser el primer a llançar-s'hi? Perquè Samsung porta anys en això, Apple i l'iPhone plegable. Quan arriba, no? Com ha canviat?

Què miries? Ha canviat molt, això. Doncs mira, jo crec que el tema dels terminals plegables, sincerament, crec que és la innovació més disruptiva que hi ha hagut en el format físic dels terminals, des que el 2007 Steve Jobs va presentar l'iPhone, no? Clar, el tema dels terminals plegables, ho esmentaves tu a la introducció, és algo que data dels anys 90, quan tots vam tenir un terminal amb tapa, però clar, allà no es doblegava la pantalla. Ara és que el vidre es doblega, i a nivell d'innovació, d'enginyeria, és realment increïble. Clar, i no pots aguantar una pantalla que es plega i no es trenca? A veure. Com ho expliquem, això? Ho expliquem. Va, ho expliquem. Intentem explicar-ho fàcil. El vidre que utilitzen aquest tipus de terminals no és un vidre convencional, lògicament. És un vidre ultraprim. Estem parlant que aquest vidre té un gruix inferior als 0,1 mil·límetres. I a sobre d'aquest vidre existeix una capa de poliéster espacial que és el que li dona la flexibilitat. A més, a part que el vidre es doblegui, una de les grans innovacions d'aquest tipus de terminals és la bisagra. Que està composada per centenars de peces microscòpiques que a dia d'avui els permeten flaxar unes 200.000 vegades abans de trencar-se. Mira, deixa'm fer un càlcul ràpid, que no l'he fet, però podem fer ràpid. Jo porto un terminal plegable, que el puc obrir al dia, entre 8, 10, 12 vegades, no més. Doncs si es pot obrir 200.000 vegades, estem parlant 365, doncs de més de 50 anys obrir-lo sense trencar-se. És increïble, eh?

És veritat, el tens aquí a la taula. Escolta, saps que farà 20 anys, no? L'iPhone, que en parlarem, recordeu, el gener del 2027, com passa de ràpid la vida, però 20 anys, no? Que jo crec que ha canviat moltes coses. Perquè a través d'un iPhone i d'Apple la vida passa per aquí. Comprem les vacances, treballem, contestem e-mails, quantes coses fem a través del mòbil. Per tant, em diries que en 20 anys ens ha canviat la vida. És que els telèfons han canviat la vida de les persones.

Han canviat la vida de les persones i la forma en què ens relacionem. De fet, hi ha mil anècdotes sobre els terminals mòbils, però estic segur que tu, Chantal, i la majoria d'oients. Si deixen el mòbil a casa, tornen a casa a buscar el mòbil. Mentre que si deixes altres tipus d'objectes, doncs no acaba de passar res. Per tant, hem fet que tot estigui integrat al mòbil. Saps, a més, que el document nacional d'identitat ara el pots tenir digitalitzat al mòbil. El carnet de conduir el tens digitalitzat al mòbil, tens targetes de crèdit, estàs geoposicionat. Realment fem la nostra vida al voltant del mòbil, no? I ja que parlem dels terminals plegables, Chantal, molta gent em pregunta, ostres Àlex, tu per què portes un terminal plegable, no? I és que crec que el terminal plegable està començant a substituir altres tipus de dispositius. Jo, per exemple, jo que viatjo, força, jo el portàtil no me l'emporto enlloc. Per mi el terminal plegable és la meva eina de feina allà on vaig.

Avui amb l'Àlex Carrada jo vull parlar de la dimensió geopolítica en tot això. Huawei és xinesa, que per cert vaig veure i vaig ser-hi aquest estiu, i ullens, us he de dir que em va sorprendre, perquè en una botiga es venen a la vegada telèfons i cotxes, en parlarem, Huawei està venent telèfons i cotxes, una imatge que aquí encara no la veiem, però és així. Samsung coreana, Apple americana, per tant els plegables s'han convertit en una batalla tecnològica entre potències. Tu què diries? També des de Vodafone, clar, com ho veus, eh? Huawei, xinesa Samsung, coreana Apple americana. Qui està guanyant? Àlex Carballo, com ho veus tu, això? A veure, et donaré la meva visió i després t'explicaré

alguna curiositat, eh? És evident que la guerra tecnològica entre sobretot els Estats Units i la Xina existeix. Per exemple, Huawei té vetat utilitzar chips de Qualcomm, que és un dels líders de chips americà, i utilitzar, per exemple, el software d'Android, que és de Google. Què li ha permès o què ha suposat això per la Xina? És increïble, però això. Augmenta de manera exponencial la innovació quan tens un problema d'aquest tipus. I a dia d'avui, per exemple, Huawei té terminals plegables increïblement avançats que poden competir tant amb els coreans de Samsung com en el futur iPhone plegable, que si vols en podem parlar, eh? Per tant, hi ha una lluita tecnològica, sí, però ara et poso una curiositat. A qui diries que li compra Apple les pantalles plegables? Als xinesos. Bueno, als coreans, que en el fons produeixen molts a la Xina. Per tant, és veritat que hi ha una guerra tecnològica, sí, però després. Qui està venent més, eh? Jo no sé qui està venent més, si Huawei, Samsung, Apple A dia d'avui Samsung pensa que el primer terminal plegable que va sortir al mercat. Samsung la primera, Apple segona i Huawei, eh? Però deixa'm matisar dues coses. Una és que Samsung va ser el primer a entreure un terminal plegable el 2019, per tant tenen set anys d'experiència, i. I ara que no em senti ningú de Samsung, perquè em sembla una superempresa, però el primer terminal plegable va ser un desastre. Es trencava per tot arreu. El que passa és que una gran companyia com Samsung va prendre, no va tirar la tovallola, i a dia d'avui té el terminal per excel·lència plegable, que és el Fold 8. Dit això, com competiran o quines són les quotes de mercat dels terminals plegables? Clar, hem de veure l'impacte que tindrà l'iPhone plegable, que de fet s'anuncia ara al mes de setembre. S'ha filtrat que es dirà iPhone Duo. Ah, sí? Sí, iPhone Duo. Internament era conegut com el B68, però sembla ser que s'ha confirmat que és l'iPhone Duo. I els analistes preveuen que en els primers 12 mesos, surt a la venda a l'octubre, s'anuncia ara al setembre però surt a la venda a l'octubre, els primers 12 mesos captaran el 25% de la quota de mercat. Per tant, si això és així, Samsung seguirà sent líder, estarà al voltant del 35%, Apple es posarà segona amb el 25% i tercer serà Huawei. No existeix a la història, des que van sortir els primers terminals mòbils, que un fabricant guanyi el 25% de la quota de mercat el primer any.

Mira, t'he buscat la dada perquè ja saps que gràcies a la intel·ligència artificial. A veure, l'iPhone 17 és el líder mundial, aproximadament el 6% de totes les vendes. També el Samsung Galaxy S26, que és el mòbil Android més venut del món en aquest període, i la Apple T5 model i Samsung 5. Però avui ens preguntem, els oients, per què jo no he tingut mai un mòbil plegable. El plec humano. Jo no sé per què, és a dir, però quina diferència, diries? És a dir, no entenc molt clar, perquè veig aquí el teu, que és com un llibre, perquè és més interessant un mòbil plegable que aquest, bueno, ho puc dir, no faig publicitat, jo utilitzo l'iPhone, no estic fent publicitat. Un mòbil convencional, vols dir, no?

Per què un terminal plegable? Mira. La gent em pregunta, Àlex, m'he de canviar el terminal convencional per un terminal plegable? I jo dic, depèn de les teves necessitats. M'explico, m'explico. Els que utilitzem terminals plegables, normalment els utilitzem, per què? Doncs perquè utilitzem tres o quatre aplicacions alhora. Perquè volem veure vídeos amb moltíssima alta definició i amb una pantalla de 7 o 8 pulsades, fem videoconferències amb molt alta definició i, evidentment, aquest tipus de pantalles són el més prèmium que hi ha. És a dir, al final, l'ús que li donis justifica. Que et puguis comprar un terminal plegable, sí o no.

D'aquí cinc anys, Alex Carballo, tu que ets un home que saps quin és el futur de les telecomunicacions, els plegables, em diries, seguiran la norma o continuaran sent un producte més ninjol o no? Canviarà això, anirà canviant, eh?

Jo m'aposto a que en els propers cinc anys els terminals plegables seran els terminals de gamma alta dels fabricants. M'explico. Avui és poc creïble que tu et compris un cotxe de gamma premium i no tingui una càmera. Per quan tires en marxa enrere, puguis veure el que et passa al cotxe. Això passarà amb els terminals de gama alta. Serà difícil d'entendre dintre de 3, 4 o 5 anys que tu et gastis més de 1.500 euros en un terminal de gama top i no sigui plegable. Aquesta és la meva previsió. Però és que, a més, en aquests cinc anys començaran a sortir els terminals enrotllables, que això ho dedicarem, si vols, en una secció ad hoc un dia, perquè serà la disrupció tecnològica que ve en els propers anys.

Clar. Tu que treballes a Odafone, i en aquest cas també, evidentment, estàs molt relacionat amb empreses com Huawei, com Apple, Samsung, no? Jo em sorprenia aquesta imatge, que us deia, els telèfons, estàvem en aquest cas, mira, estem parlant de telèfons i sonen telèfons, però escolta, jo, veurem en un futur també aquestes empreses que no només fabricaran telèfons, fabricaran robots, fabricaran cotxes, com he vist a la Xina, que explicava, a mi m'ha sorprès aquesta imatge de cotxes al costat de telèfons. Això te creus que. T'has sorprès, oi? Sí, és que Apple no ens ven cotxes. De moment. Però és que, clar, les tecnològiques poden anar oferint diferents productes, no?

Mira, em poses l'exemple de Huawei, no? Clar, quin diries tu que és el valor que aporta Huawei a un cotxe? És el software. El que fa Huawei amb els cotxes Huawei, o Xiaomi amb els cotxes Xiaomi. Que està fent la competència, per exemple, Toyota, que és japonès. Correcte, i això ens donaria per un debat enorme, el tema de l'automoció. Ells el que fan és el software. Clar, són especialistes en software. I aquesta gent, ja ho parlàvem fa escals cinc minuts, a les tensions geopolítiques els han fet desenvolupar a nivell de software unes capacitats que fins fa quatre dies no tenien. I estan veient que això, més enllà del mòbil, ho poden aplicar a altres sectors. I l'automoció és un sector que comença a ser clau

per aquest tipus d'empreses. Per anar acabant, Àlex Carballó, Europa, durant el primer trimestre del 2025, els mòbils plegables van representar un 1,5 de vendes. Continuarà també sent així quan la pel·li entri a escena? Estem dient que està canviant i estarà canviant moltíssim aquesta escena. Mira, hi ha una tendència.

Que és imparable, crec jo, i és que el primer semestre del 2026 s'ha incrementat un 20% les ventes de plegables respecte a l'any anterior. I les projeccions que tenim els operadors és que fins al 2029 aquesta projecció serà d'un increment del 20% anual. L'impacte que tindrà l'iPhone a plegable és col·losal en la venda d'aquest tipus de terminal segur.

Doncs escolta, avui sabem més de què passarà amb els mòbils, els plegables, també està canviant. Gràcies per la visita a l'Èscar Balló, director de Vodafone Catalunya i Aragó. Moltes gràcies per venir al Revolució. Fins aviat, una abraçada.

Acabem el programa i avui amb aquesta frase que m'agrada molt, el canvi mai és fàcil però sempre és possible. És de Barack Obama, il·lustra molt bé com avancem dia a dia cap al món de demà.

I moltes gràcies, com sempre, a tot l'equip del programa, molt important, el Xavi Llauradó, l'Ivan Díez, el Gerard Gir, el Jordi Pilla, el Marc Camorós. Ja sabeu que ens retrobem demà a les 10 a Catalunya Ràdio, de 10 a 11 de la nit, abraçada.

¡Luz!