
Demanen una moratòria dels centres de dades d'IA: "Hi ha un límit de recursos"
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Avui, on es feia aquest congrés de la intel·ligència, aquesta cimera de la intel·ligència artificial, al World Trade Center, a les portes s'hi han manifestat un centenar d'entitats que es mostren crítiques amb aquesta instal·lació dels centres de dades. Allà hi havia, per exemple, la Clàudia Bosch, que és responsable de la campanya electrònica justa de Setem Catalunya. Bona nit, Clàudia. Bona nit, Manel. Vosaltres us oposeu a aquests projectes de cintres de dades? Per què?
És que s'ha de fer un matís, com ha explicat el company, el Benjamín, no és el mateix un centre de dades més petit, que som els que hem vist que tenim ja a Catalunya, amb aquests centres de dades hiperescalars, que anomenem megacentres de dades. És un altre tipus de centre de dades molt més gran, que es farà servir no per un amagat amatge de dades, sinó per entrenament de models, per intel·ligència artificial, etcètera. Per tant, No ens oposem als centres de dades per se. Aquí hem de fer una aclaració. El que ens oposem és que el govern de la Generalitat estigui fent una planificació de desplegament de 25 megacentres de dades. Quan sabem que és un sector que té una opacitat increïble, perquè hi ha moltes empreses del Big Tech, com ha mencionat Google, Amazon Web Services, etcètera, que són molt opaques. Hem vist que en els processos d'instal·lació d'aquests megacentres, com ha passat el cas de l'Aragó, hi ha hagut molt poca participació democràtica, i que després també veiem que les previsions que fa el govern són problemàtiques. Tenim persones expertes, enginyers, ambientòlegs, que han seguit una mica el cas de l'Aragó, han vist una mica el pla de la Generalitat i han calculat que si es fes aquest desplegament de 26 megacentres de dades, això entra en conflicte amb els recursos del territori. Parlem d'energia, parlem d'aigua i parlem de sol. I aquí. Hi ha el que diríem els impactes a nivell local,
però també hem de pensar que estem parlant d'una infraestructura que té un impacte global. O sigui, al final l'electrònica és un dels sectors on trobem més esclavitud moderna, és un dels sectors. Que estem substituint unes infraestructures dependents de combustibles fòssils per unes infraestructures dependents de minerals crítics, etc. I després ja tota la vessant dels residus electrònics. Per tant, té aquesta doble dimensió dels impactes a nivell local i els impactes a nivell global. Vosaltres demaneu una moratòria de moment, eh? Clar, perquè el que pensem és que per fer aquesta planificació s'hauria de tenir en compte la veu de la societat civil i dels territoris afectats. No es pot fer un desplegament com aquest, que serà determinant per molts territoris. No volem que passi com ha passat amb altres macroprojectes, on finalment. Hi ha municipis i zones de Catalunya que es converteixen en el que anomenem zones de sacrifici, que són àrees una mica més despoblades que al final s'instal·len aquests tipus de projectes que poden ser igualment contaminants o en aquest cas els consumidors d'energia, d'aigua i de sol. És veritat, el Benjamín té raó que es poden fer que siguin més eficients, però hi ha un tema que. Hi ha un punt que, per molt eficient que tu siguis, hi ha un límit de recursos. Per molt que els centres de dades que es planifiquin siguin eficients, tenim una energia limitada i tenim una aigua limitada.
S'ha de pensar en consums totals, s'ha de fer una planificació i el que veiem és això, D'una banda, entra en conflicte amb la llei de canvi climàtic, amb el PNCAT i la producció de renovables. O sigui, no podem permetre que l'energia renovable que no tenim i que hem de produir a futur se la mengi la indústria dels megacentres de dades, perquè aquesta energia renovable la necessitem per descarbonitzar. Altres sectors. I també no podem permetre que el sol que necessitem per sectors molt vulnerables com l'agricultura quedi també eclipsat per parcs solars que alimentin només megacentres de dades. Perquè al final el que critiquem és que es facin inversions de diners públics que no vagin al servei. De les empreses catalanes o de la sobirania tecnològica del país, sinó que al final estan responent a les necessitats dels mercats globals, o sigui, al final, Aquests megacentres de dades venen aquesta capacitat de computació a empreses estrangeres del Big Tech. I això és el que no volem. No volem que Catalunya sigui el lloc on s'instal·lin tots aquests megacentres que seran explotats per empreses de l'hologopoli i de la intel·ligència artificial. El que sí que volem és una intel·ligència artificial al servei de les persones i del territori, com m'he dit, és que té molts usos molt bons per moltes coses. Però és un tema de model. El que critiquem és el model,
el com s'està fent, el per qui, el com. I el parquier.
O sigui que no negueu la tecnologia perquè molta gent podria pensar que quedarem enrere en un terreny tan important sinó en implantar aquests grans centres que donen servei a empreses que igualment estan instalades a altres llocs. Queda clar la postura també de Clàudia Bosch i d'aquestes entitats que avui s'han manifestat davant d'aquesta cimera d'intel·ligència artificial que s'està fent a Barcelona. Gràcies per haver-nos atès.
Una abraçada. Gràcies, adeu.