Des de quan mesurem el temps?

Passen 7 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ja ha arribat el moment d'obrir de bat a bat les portes de la ràdio pública per investigar a fons tota mena de temes en un món de respostes simples. Nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I, com sempre, part de la solució es diu Fran Nomenac. Molt bon dia. Bon dia, Elisenda. Bon dia, Fran Nomenac. Bon dia, com estàs? Ara t'he repetit perquè estaves lluny del micro. No. No, no estava lluny del micròfon. Escolta'm, avui dijous estrenem col·laboradora al Solució. De seguida us direm qui és. Ens agrada estrenar coses. Però també ens agrada molt mantenir-les, eh? Anem augmentant la família però no es reduïm mai. Correcte, és així. El control tècnic, el mestre, l'Albert Joder, i a la peixera, el Nil Vía, la Viena Gaza i la Lídia Discipio.

I avui us portem una solució històrica. Avui una pregunta que segurament us haureu fet a casa. ¿Des de quan mesurem el temps?

Quan va començar la humanitat a mesurar el temps? En quin moment vam deixar de viure segons els ritmes naturals? Quan es van inventar els rellotges mecànics? Quan vam començar a dividir el dia en hores? I per què el dia té 24 hores i una hora té 60 minuts? Qui decideix quina hora ha de ser a tot el planeta? Quan es creen els fosos horaris? Per què nosaltres pertanyem al nostre fos horari? Doncs mireu, la solució a aquestes preguntes la té el nou col·laborador de la solució. Un aplaudiment per l'Àngel Casals. Molt bon dia, Àngel. Hola, molt bon dia.

Com estàs? Bé, amb l'enyorança de les vacances. Ai. No t'agrada tornar a la normalitat, a la rutina? Sí, sí que m'agrada, la veritat és que sí, però és aquella cosa

del que vol i dol, no? L'ambivalència, eh? L'ambivalència. Després estem a vacances i dius, ostres, ja tinguem de tornar a la rutina, que tot s'ordeni.

Ja et passa, això, Àngel, que tu mires les fotografies de fa, per exemple, dues setmanes, o una setmana, fins i tot, d'algunes persones, i et sembla que són del 3000 d'abans de Crist, tu que ets historiador. És que procuro no mirar les fotografies. És un bon consell, també.

Fins al desembre no es miren fotos de l'estiu, que si no fa ignorància. L'Àngel, ja el coneixeu d'haver-lo sentit a La Solució, ell és historiador, és professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona i membre del Consell Assessor de la revista Sapiens. A veure, la gent a qui us agrada la història, sou homes del temps, una mica, documentar el temps?

Per força, perquè al final, i això no fa tant de temps, és a dir, és a començaments del segle XX que es comença a pensar en la importància que té el temps en l'evolució de la societat humana, perquè al final els humans som tan creguts que ens pensem que vivim al marge de la naturalesa i al marge dels etmes naturals, i després resulta que no és veritat.

L'antropocentrisme és escarós, eh? Dic que és escarós, no? Perquè ara ho veus, ho tenim molt assumit, però el que ha dit l'Àngel és veritat. Ens pensem, mira, ahir, en certa manera, al matí de Catalunya Ràdio ho deia l'Albert Tom, no? Que deia, tots els professionals, totes les persones, ens creiem que el món neix amb nosaltres i acaba amb nosaltres, i a nivell humanitat és el mateix, no? Creiem que el planeta l'ha inventat nosaltres.

Exacte. I és a començar del segle XX que es comença a pensar, home, que si quan hi ha males collites la gent es moria, vol dir que el clima té una influència important en això. I avui en dia és absolutament impossible intentar estudiar el passat de la humanitat sense tenir present els canvis climàtics o les condicions climàtiques en les que vivia cada societat.

A nivell d'història, quan pensem en la història t'endim a imaginar, i això alguna vegada ho has dit aquí al programa, que el passat és una línia ordenada d'esdeveniments i és més aviat un garbuix o idees arborescents.

Això hi ha moltes teories. Nosaltres tenim, no sé si les podem dir, pels historiadors és la sort, de la influència del cristianisme, perquè és el cristianisme el que ens dona punt d'inici i punt de final. Quan comença el món? Amb el Gènesi. I quan s'acabarà el món? Amb el judici final.

Clar, és el cristianisme perquè diem abans de, després de, el punt d'inflexió.

I llavors és el cristianisme el que ens dona un temps direccional. És a dir, comencem en un lloc i acabarem en un lloc. Que això altres civilitzacions no tenen. La major part de les civilitzacions humanes no cristianes o no de tradició judeocristiana tenen una concepció circular del temps. Que lliga amb això que tu em preguntaves al començament, de com es calculava el temps abans de calcular-ho en hores. Doncs per cicles. Que és la manera més senzilla de fer-ho. I torna a començar. Exacte. I llavors era aquella idea de, clar, cada any, després de la tardor, després de l'estiu arriba la tardor, després de la lluna plena, allò torna a començar els cicles de l'any. Per tant, aquesta idea de l'etat retorn, que feia que la gent sí que era conscient que es moria, clar. Home, no eren totos, eh? Empirisme. Però des del punt de vista de la col·lectivitat, el naixement i la mort d'algun no era important, el que era important era la continuïtat dels cicles, perquè això era el que donava seguretat.

La continuïtat dels cicles, fixeu-vos quin canvi de paradigma hem fet. Mireu, avui parlarem de mesurar el temps, i com sempre hi podeu dir la vostra, perquè avui obrirem moltes variables, farem una perspectiva històrica, però us demanarem diferents coses.

Sí, i els oients, he de dir, els oients de la solució són tan llestos. Ja està? No, no, que són tan llestos que quan truquen al 93 207 474. Ho tenen tan interioritzat que ho poden fer amb els ulls tancats. O ho facin amb el fixa, si algú té fixa encara, o ho facin amb el mòbil. Ho tenen interioritzat, aquell mecanisme, perquè ho han fet tantes vegades i ho tenen tan a dins que s'ho saben de memòria. Els que no truquen, què poden fer? Doncs poden escriure missatges amb aquell WhatsApp que tenen guardat com la solució amb l'Elisenda Carot, al 677 38 77 19. Avui que parlem de mesurar el temps, doncs clar, hem de parlar d'eines per mesurar el temps. Per exemple? L'Àngel de seguida ens dirà com s'ho feien abans que hi hagués aquestes eines. Per exemple, hi ha rellotges per mesurar el temps, hi ha molta gent que ho mira al mòbil. Llavors volem que ens expliqueu avui com mireu el temps. Si ho mireu amb el rellotge o si ho mireu amb el telèfon mòbil. Sou d'aquelles persones, per exemple, que n'hi ha, que fan ràbia, que saben l'hora sense mirar? No, és que a prop d'un quart de tres ja.

N'hi ha, eh? Com ho saps, això? Jo et dic que soc bastant així, eh? Home, doncs mira I no sé per què és.

Bueno, perquè tu ets biónica. Ja ho hem explicat moltes vegades, que ets un Avenger, és la branca catalana dels Avengers. Però mira, ja que parlem de rellotges, també podríem obrir un altre capítol que ens agrada de Catalunya Dividida, que és sou de rellotge digital o sou de rellotge amb agulles?

Home, per favor, eh? Agulles. Agulles sempre? Sempre agulles. Jo soc d'agulles, però saps què m'he adonat? Que hi ha molta generació jove que, com que sempre ja han vist el digital, no saben llegir les agulles. No sé si us ha passat a casa. A veure, primer, sou de rellotge digital o rellotge d'agulles? 93-201-7474 o al 677-38-7719. Totes les preguntes que us ha fet el Fran. I, a més, dir-vos que, si voleu formar part del Club de la Solució, estem a dues persones per ser 900 persones del Club de la Solució.

De fantasia. Ens envieu un whatsapp i dieu, vull formar part del club. És que ara hi ha molta gent esperant per veure si aquella persona pot ser la mil. Ah, clar. No donarem premi a la mil. Llavors, no cal que us espereu, afegiu-vos al club de la solució. No donarem premi quan arribem als mil, perquè, si no, la gent estaria aquí esperant.

Enquesta, 60, rellotge de polsera, 30% el mòbil. Imagina't, eh? Jo pensava que encara seria superior al mòbil. Tu, Àngel, rellotge o mòbil? Jo soc de rellotge. Rellotge digital o d'agulles?

Depèn. Ara el porto digital, per exemple, però si em poso un rellotge de mudar, ha de ser d'agulles.

Rellotge de mudar no pot ser digital. I si algú que col·lecciona. Perdona, Fran, si algú col·lecciona rellotges, feu-nos-ho saber, també, quants rellotges teniu, eh? Que hi ha gent que, escolta, centenars de rellotges.

El rellotge de dia, el rellotge de nit, el rellotge de sortir a córrer, el rellotge d'anar a sopar, el de mudar, de les bodes.

Jo és que soc tan monògama que fins i tot m'afecta el rellotge. Tinc un rellotge, el rellotge.

Doncs mira, la Teresa, per exemple, no fa servir rellotge. Ah, no? Treballo a l'oficina i entre l'ordinador, el mòbil, el cotxe i el campanar tinc tot el temps controlat.

És fantàstic. I la ràdio, suma-li la ràdio, que cada dos minuts estem dient l'hora. Per cert, un quart de dues del migdia.

Molt bé, perfecte. L'has dit bé. No sempre es diu bé. Va, vinga, anem al tema.

Avui ens demanem des de quan mesurem el temps, des de quan som conscients del temps i el volem mesurar, i quan ens inventem tots aquests estris per mesurar el temps. Ens hem fet moltes preguntes. Àngel, com entenien o com era el temps per les primeres persones que habitaven la Terra? Estàvem parlant d'aquests cicles. Els prehistòrics també anaven per aquí, eh?

Sí, sí, anaven per aquí, llavors, perquè l'única cosa que podien fer per controlar el temps era mirar el cel. Mmm i llavors tot anava en funció del sol i la lluna, i no existia aleshores, clar, perquè no necessitaven dividir el temps. Quan hi ha una societat caçadora-recolectora, cacen quan poden, mengen quan poden, i per tant no poden estar pendents, no necessiten allò, cap divisió temporal estricta.

Per tant, no hi havia la necessitat, per tant no s'ha buscat. Deixa'm un momentet que rebem en Jesús, hi ha moltes trucades, eh? El món dels rellotges interessa. A veure, Jesús, molt bon dia. A veure, què m'has dit de rellotges, Jesús?

A veure,

ens hem quedat. Hi ha una mica de dificultats en la comunicació. Hi ha un rellotge de sol a algun lloc, una església? A Castelltersols, d'acord. I hi ha una. Fem una cosa, recuperem en Jesús, a veure si el podem millorar, perquè si no estarem aquí intentant desxifrar el jeroglífic. Anem al Raimon, mentre. Raimon, bon dia. Bon dia. Truques des dels monjos, tu. Sí, des dels monjos. A veure, jo he dit alguna cosa de rellotges d'agulles i a tu t'ha vingut una idea al cap, digues. Bueno, una idea.

L'altre dia estàvem entrenant i a la paret, entrenant de hòquei, i a la paret hi ha un rellotge d'agulles molt gran. I els nanos tenen entre 16 i 19 anys. I van venir i dic, ¿quina hora és? Dic, però mireu, no, no va bé. Dic, sí que va bé. I ningú sabia llegir l'hora. Què m'estàs dient? Però quanta gent són? Potser hi havia dos equips, estem parlant de 14 nens o així.

O sigui, tu, els teus nanos, tu ets entrenador d'hoquei, i els teus nanos, entre els 15-16 anys, no saben llegir els rellotges de manelles, és a dir, d'agulles.

No, no, no, no. Els meus fills, per descomptat, que no, eh? Tinc un de 19 i un de 16, i porten el rellotge que no marca ni l'hora. Diuen que és per fer decoració. No m'ho crec. I tots els teus amics.

Però una cosa, Raimon, quan ha passat això que la gent no sap llegir el rellotge d'agulles?

No ho sé, però jo et dic jo que els meus fills i els seus amics, 19, 16, 19, 20, porten rellotges, tots així d'aquests, i estan parats, no porten l'hora perquè només és per vacilar i prou.

Uau, ara m'has deixat morda. I miren l'hora al mòbil. Rellotge per vacilar i miren l'hora al mòbil. I això a les escoles, jo recordo, a la meva escola sí que s'ensenyava les hores amb agulles. Això, algun mestre que ens estigui escoltant, digueu-nos-ho, ha canviat això? És a dir, ara ensenyeu les hores amb rellotge digital? Perquè possiblement sigui això. Si hi ha algun mestre a l'escolta, si us plau, 932017474, com s'ensenyen les hores ara mateix en els centres educatius? Raimon, m'has deixat morta, eh? És a dir, no en saben, eh? Definitivament. Jo pensava que eren alguns, ara veig que és la totalitat. No, no, moltíssim.

Ja els dius l'agulla, marca les tres, són dos quarts i no veus que. No, no, ni saben ni els interessen.

En la segona part és la més greu, potser. Raimon, t'agraeixo molt la trucada. Entrenador d'hoquei de quin equip? Del Club Adimonjus. Epa! Doncs ens guardem el telèfon, tu, mai se sap. Gràcies, Raimon, per la trucada. Una abraçada. Gràcies. Fins ara. Adéu, Nic. Adéu, adéu. Va, que hem recuperat en Jesús de Madiona. Jesús, bon dia. Hola, bon dia de nou. Se sent de conya. Però que és l'Antoni Bassas, de sobte? És una altra persona. No, ets el Jesús. Hosti, tu, Jesús. El Nil t'ha trucat per WhatsApp, eh? És que és llesta, el nen. No, és que he fet un petit miracle aquest matí. A veure, què ha passat, Jesús, dels miracles?

No, res, res. La telefonia per aquí on vivim està. Complicada, hi ha poca cobertura. A veure, explica'ns.

Ens volies parlar d'una frase, d'una inscripció en un

rellotge de sol. Sí, sí, sí, jo ja m'he viscut molts anys en un poblet, abans era un poblet a Aries Gran, que es diu Castellbisbal, no Castellterçol. Ah, Castellbisbal. A costat de Molins de Reis. I tant, Reis, estem a cinc minuts.

Que quan la pandèmia no direm que passàvem d'un costat a l'altre amb els de Castellbisbal, però es feia. O alguna gent. Partits de pàdel, Castellbisbal contra Molins. No estàvem allà, que era un lloc que és allò, una banda és Molins i l'altra banda és Castellbisbal, i hi ha unes pistes que estan just al mig.

Bueno, en fi, va, tira, tira. L'enemic nostre sempre ha sigut Sant Andreu de la Barca, que ha de creuar en el riu. Ara, ara, ara. Va, Jesús, què volies comentar? Us considerem amics. Una frase que sempre li feia molta gràcia al meu avi, que imagina, jo en tinc 62, el meu avi encara és a l'església del poble, al costat de l'antic ajuntament, que hi ha un rellotge de sol on posa ni tu ni jo tindrem corda si no és Déu qui se'n recorda.

Oh, ni tu ni jo tindrem corda si no és Déu qui se'n recorda. Boníssima. I no sabem qui la va fer, aquesta inscripció.

No, perquè té molts anys. Ja et dic, el meu avi sempre s'hi fixava, diguéssim. Sempre.

Ara hem perdut la connexió una altra vegada, Jesús. Farem una cosa, li demanem a la Marta Pérez Verge això, Jesús. Digues, digues. Li demanarem a la nostra experta refrenyera i experta en cultura popular catalana també que ens digui a veure si aquesta frase va a eixar d'algun lloc en comú o si és una inscripció que va decidir fer algú al rellotge de Castellbisbal.

I sobretot si és una inscripció que està només a Castellbisbal o que és a altres localitats.

Era tradició posar inscripcions en els rellotges de sol. Ja us recordo una que era aquella de jo sense sol i tu sense fer, no valem res. Ah, però una mica és la línia, eh?

Una mica és la línia, sense fe, perquè tot remet a Déu, eh? Doncs Jesús, gràcies per la teva aportació i res, que us posin telefonia. Una abraçada, bonic! Fins ara, adéu, adéu. Ah, i a tot això, el 677, 38, 77, 19, entenc que la gent s'està manifestant abastament.

Sí, s'està manifestant i ara mateix si haguéssim de fer una estadística, és a dir, el centre de dades amb el 70% escrutat, diria que el rellotge d'agulles està guanyant entre els agents de la solució. La Ramona té rellotge d'agulles i, a més, amb l'hora catalana, un quart, dos quarts, com la Bea, també, de Mataró, diu aviat es perdrà, però, l'hora catalana. Home, esperem que no es perdi. La Rosa Maria, rellotge d'agulles. La Carme té un rellotge intel·ligent, Smartwatch, diu, però l'esfera és d'agulles.

Clar, l'hi pots posar, eh? El rellotge és intel·ligent. Això la canalla ho hauria de saber, també s'hi pot posar, eh?

I després, la Pilar parla del rellotge d'agulles i introdueix un concepte que m'ha fet mal al cap, també. El canell dret el porta. A quin canell porteu el rellotge? Perquè la majoria dels que som aquí el portem al canell esquerre. Clar, perquè també som dretans tots tres, eh? Potser és esquerrana, vols dir, no?

Hi ha gent que no, que s'ha acostumat a dur-lo a la dreta, però també us podeu manifestar. Digueu-nos a quina banda el porteu, dreta o esquerra, i adjunteu-nos. No, soc dretà, soc esquerrà. Jo crec que els dretans, en general, el portem a l'esquerra. No sé si tens més dades, tu.

Jo diria que té alguna. Passa una mica com amb els anells, és a dir, té també alguna diferència sexual. Ah! Què m'estàs dient? D'on es posa l'anell, igual que on es posa el rellotge i aquest tipus de coses, que avui en dia ja no es fan servir, però que abans sí que eren importants.

Home, com els botons de la camisa. Exacte. Que jo m'adono, si alguna camisa és del meu senyor, dic, ui, però si es corda al revés, no? Ah, sí, sí. Això ja en parlarem, però tornem al tema del temps. Mentre podeu anar dient la vostra al 677387719, t'anava a demanar, Àngela, estem parlant molt aquí lleugerament de rellotges, però quins són els primers instruments, aquelles eines, més enllà de la natura, els primers instruments que inventem per mesurar el temps? El rellotge de sol. Directament? Directament, sí, sí. ¿Es fan servir encara rellotges de sol aquí com oficialment?

Sí, sí, sí. El rellotge de sol marca l'hora natural i, a més a més, hi ha una característica molt important, que és que les hores que marca el rellotge de sol són més llargues en estiu que en hivern. Com? Clar, perquè el sol és més alt i llavors el sol corre més lentament a l'estiu que a l'hivern, diguéssim. I per tant les hores no són exactament iguals.

Amic! Mira, fixa-t'ho, coses que aprenem aquí a La Solució, no ho aprenem a cap altre lloc. Si seguim avançant el temps, hem començat parlant de la prehistòria, parlem ara de les civilitzacions gregues i romanes. A veure, com comptaven i organitzaven el temps els grecs o els romans? S'embolicaven molt, perquè ja té. M'encanta, eh? S'embolicaven, s'embolicaven.

Ja tenien hores, és a dir, ja coneixien, ja tenien el concepte d'hora, però era aquesta hora més llarga o més curta en funció, perquè ja la dividien en 60. Ells ja ho dividien. Ja ho dividien. El que passa és que, clar, com els egipcis són els que van crear la convenció de l'hora de 24 hores A veure,

sí, anem una mica enrere, perdona, a veure. Primer, tu ara has dit, ells ja dividien en 60, tornem enrere. Sí. Els egipcis decideixen dividir el dia en 24 hores.

Per què? Perquè ells calculen l'aparició i desaparició de constel·lacions d'estrelles per la nit i llavors fan un càlcul que els porta a viure. Hi ha 48 constel·lacions que apareixen i desapareixen al llarg de la nit, és a dir, des del moment que s'emporta el sol, ho divideixen per 12 i per tant diuen la nit té 12 hores, per tant el dia ha de tenir 12 hores. És una pura convenció. A part, és una convenció. Exacte, és una pura convenció. Llavors, el que passa és que aquesta convenció porta els egipcis a calcular que un any té 360 dies, o sigui que ja s'acosten allò bastant, és un càlcul fet com el fan. El problema és que els romans. Calculen en principi l'any, el temps, en anys lunars, no solars. D'acord. I llavors això els fa que primer l'any sigui més curt, són 350 i escaig dies. Anem retallant dies, eh? Sí, i que després, clar, cada cert temps han de tornar. A recalcular, i per això l'any 46 a.C. Juli César inventa el calendari julià.

Ara hi anirem, el calendari julià, que és una mica la revolució que és el que ens arriba avui en dia, eh?

Amb el matís del calendari gregorià, que és la rectificació que es fa a finals del segle XVI, sí. Però bàsicament, quina és la clau del calendari julià? Que és un calendari solar. I que fixa ja en 365 dies, el que passa és que no calcula els anys de traspàs. I per tant, cada cert temps s'havia de tornar a recalcular pel dia que s'anava perdent. I per això el calendari gregorià, que ja és del segle XVI, que suposa canviar en un mes i escaig, es passa del setembre a l'octubre, de cop, d'un dia per l'altre, però ja, diguem-ho així, ho regula. El que passa és que el calendari aquest, perquè vegis que problemes n'hi ha sempre, aquest calendari gregorià, com el fixa un papa de l'Església romana, no va ser acceptat pels països protestants. I què vols dir, que hi havia un moment a la vida que teníem. Hi havia un moment a la vida que hi havia dos calendaris, el que feien servir els catòlics i el que feien servir els protestants, poca broma, estem parlant dels alemanys, dels anglesos, i encara avui en dia, teòricament, continuaven dos calendaris, perquè el calendari gregorià no va ser adoptat per l'església ortodoxa. I per tant, els països ortodoxos, ells continuen celebrant els rits religiosos en dates diferents dels països catòlics, perquè continuen mantenint l'antic calendari de Júlia. D'acord,

però només per rits religiosos. Ara no us penseu que Alemanya és 31 d'agost encara, saps?

No, no, Alemanya ja han acceptat el que ha dit Júlia. Però, per exemple, si aneu a un país ortodox, la Setmana Santa és sempre després de la nostra. Ah, perquè segueixen regint-se per l'altre calendari. Exacte, per l'altre calendari. I el Nadal no és el nostre 25 de desembre.

Uau, això és primera notícia, no ho sabia, eh? Sí. Deixem-ne un momentet fins a tallar. La Montse. Montse, bon dia. Hola. Què m'expliques, què m'expliques de rellotges? Mira, una curiositat.

Un amic meu, el Philip, des d'aquí, saludo el Philip del mal, no sé si em sent, no crec. Home, espero que sí, nena, si no li dius que posi la solució. Bueno, no sé, ja li diré. Que porta el rellotge al canell esquerre, normal, és aquí normal, però al revés, o sigui, la rodeta d'una corda, canell amunt, braç amunt, O sigui que mira aleshores i com s'ho fa. La raó, que un dia li vaig dir, però fill, què fas? Per què portes el rellotge al revés? El primer rellotge que va portar, que era petitó, era del seu avi, era enorme, era molt gran, i li feia nosa la rodoneta, la rosca de donar cordes, feia nosa a la mà i se'l va posar al revés. I des de llavors em va acostumar i porta el rellotge al revés. Suposo que encara l'hi deu portar. Però llegeix les hores correctament,

és a dir, ha après a llegir el rellotge del revés.

I tant, i tant, i tant. Llegeix perfectament.

Digue-li a un nano de 15 anys ara que entre que les agulles i llegeix-ho del revés fliparà. Em sembla curiosíssim.

Les meves filles en tinc dues. La gran, res, res d'hores en català, ni de busques, ni res, eh? Hores digitals y punto. Uh, digitals. L'altra sí. O sigui, 25 i 30.

Mare meva, Déu-n'hi-do el que estem descobrint amb la joventut i les agulles dels rellotges. Montse, t'agraeixo moltíssim que ens hagis trucat per explicar-nos aquesta curiositat del teu amic. Un abraçada molt forta, Montse.

Vinga, igualment. Gràcies a tots. Gràcies pel programa. Adeu.

El 677-3877-19, què ens diuen, Fran?

Doncs mira, l'Antonio porta rellotge digital. La Mercè diu, em sona molt estrany que digueu agulles, perquè a casa de tota la vida n'hem dit busques. Les busques, ara ho ha dit la Montse, tot i tot. La Lídia també rellotja amb busques i amb l'hora catalana. Escolta'm, aquest rellotge és amb l'hora catalana, que triomfa molt entre. Els nostres oients. Parlàvem de l'escola, de si les criatures aprenen o no. Això, això, mestres. A l'hora en busca es diu la Cristina, diu a l'escola, almenys a la nostra sí que ho ensenyen, a tercer i quart de primària. La meva filla portava fins i tot exercicis per fer a casa. Ella porta rellotge amb 10 anys. Per tant, la Cristina ens explica això de la seva filla. I sobre on hem de portar el rellotge? A veure, hi ha gent que el porta a la dreta, hi ha gent que el porta a l'esquerra, siguin homes o siguin dones o siguin dretans o són esquerrans. I l'Arnau diu. Jo us explico per què s'han de posar a la dreta. Explica'ns-ho, Arnau. Els rellotges antics porten les rodetes per donar corda o posar-los en hora. I estan a la dreta del rellotge. Per tant, si el portes a l'esquerra, et permet donar corda amb la dreta sense haver de treure't el.

Per tant, calculant que la majoria de la població és dretana, per tant, tindria tota la lògica. Espera, que estic calculant. Clar, els d'esquerra no. Si els esquerrans el porten a la dreta, han de passar per sobre el rellotge per girar la rodeta.

També hi ha altres oients que expliquen el contrari, que s'han de portar a l'esquerra perquè hi ha rellotges que estan fabricats de diferent manera. Per tant, potser depèn del model de rellotge que s'hagi fabricat o, no sé, podria trucar a algun rellotger si hi ha algun rellotger que ens està.

I el Pep,

com feia la Cristina, també ens explica que la seva filla, que ara té 13 anys i fa segon de l'ESO, Va aprendre, aleshores, a primària també, amb les busques, visca l'escola pública.

Això és el que diu el Pep. Visca-hi sempre. Els rellotges van néixer per fer-nos la vida més fàcil, però la gent de la ràdio, de vegades, els rellotges, ens fan petar el cervell.

Home, sí, perquè, mira, em sap greu, però volem demostrar, i amb el permís de l'Àngel, també, que per nosaltres, per la gent que treballa a la ràdio, és el pitjor invent de la humanitat, però, afortunadament, anem trobant solucions. Dir l'hora és complicat. El Zendekarot té un rellotge aquí davant, però a l'hora presenta el programa, està pendent dels col·laboradors del que passa a la peixera. I si no és complicat, li podeu preguntar a l'Antoni Bassas quan presentava el matí de Catalunya Ràdio. Són tres quarts de dotze. Perdó, tres quarts a nou del matí, les borses. De nou a dotze? La típica confusió de tres hores. Que a vegades no saps. Una abraçada a l'Antoni, que em pensa que ens escolta quan pot. Doncs mira, i enhorabona, perquè va explicar a la tarda a Catalunya Ràdio que serà avi. Solució, Antoni, si ens estàs seguint. Si no te'n surts, hi ha un mecanisme, que és compartir amb l'audiència els teus càlculs per dir l'hora. Com, per exemple, va fer fa molts anys Santi Carreras. Passen 9 minuts, em volen dir. A veure, 15 i 5. 24 minuts. Passen 19 minuts. 15 i 5, 20 24 minuts! No és molt normal, perquè tu veus allà tot de números. A veure, els he passat al Santi, però els he passat a molts altres periodistes d'aquesta casa, com per exemple l'Eugeni Cabanes.

Un minut per arribar a 5 minuts per dos quarts de 3. És a dir, 6 minuts abans de dos quarts de 3.

Un minut per arribar, cinc minuts per dos quarts de tres. És a dir, sis minuts abans de dos

quarts de tres. És que és un merder, eh? Si no estàs allò aterrat. Quina hora és? Però és que mira,

per fórmules complicades, la que va fer servir el Carles Pasqual fa uns quants anys, quan presentava un pretot gira,

que es deia La Jornada, Catalunya Ràdio. El partit començarà quan passin cinc minuts abans de tres quarts de nou.

Quan passin cinc minuts abans de tres quarts de nou. Bueno, està molt bé, perquè és dir l'hora i operació matemàtica la vegada. Vas utilitzant diferents àrees del cervell.

I li passes la data calenta a l'oient. Que vagi calculant. Hi ha una altra solució, també. Dir dues hores. Perquè si tu dius dues hores, potser encertes alguna. Qui ho va fer, això? El nostre estimadíssim Joan Carcider. Gràcies, Berto. Ho hem de deixar aquí. Són les onze. Són les deu. Escúchame, son las 11, son las 10, son las 9. Mira, es que a ver, també li passava fins i tot a un dels periodistes amb una àmplia trajectòria, periodista espanyol, José María García,

que també li costava dir l'hora. 8 minutos, perdón, 18 minutos, 18 minutos para que comience. Tampoco son 18 minutos, son exactamente 13 minutos.

Ya sé què li ha passat.

A veure, la panxa, no? No, 15 més 3 són 18. I 15 menys 3 O sigui, perdona.

Molt bé, bravo. No va mal. No, però és que en el cas dels locutors espanyols, clar, tenen un altre problema afegit. El pH. El pH que han de pagar de l'hora canària. Son las 7 y un minuto. Son las 5 de la tarde. Son las 5 de la tarde. Son las 7, son las 6. Mientras l'altre com enfadat, ¿no? Que son las 5, José Luis, tú. Por favor, que no ho veus, allà. No, pues que al final acabes dient horas, a ver si no encertes alguna. Son las 7 de la tarde, 6 de la tarde, 5, 4 de la tarde. És com una mena de. Quan fas uns 100 metres tanques, que menges la primera tanca, doncs ja te les menges totes les seguides. Amb canvis horaris, una solució. Repetir el concepte, d'acord? Repetir el concepte perquè li quedi clar a l'oient.

El partit d'aquesta matinada contra el Tigres de Monterrey es jugarà aquesta matinada a partir de les 3 de la matinada hora catalana.

Tres vegades, tres vegades, dius, escolta'm, quan ha jugat? Doncs ha jugat a la matinada. I hem de dir que amb tant de merder és normal que li passi el que li va passar al David Clupés, que no sap si comptes ja segons o comptes minuts.

Últims segons, per cert, en el partit que Lliga Femenina de Bàsquet està jugant el Cadí davant del València. A veure. Res, queden 10 segons, eh, Xevi? No, són 10 minuts.

Un abraçadón de Vic López Mira, acabem de vegades ja no només són els números perquè hem estat sentint aquí confusions numèriques, a vegades la semàntica també ens traeix, si volem dir-ho ara en català, i ho sap molt bé el Quim Rullant del programa Mans, quan vulguis Tenc cinc

de dobles per anar a escoltar la principal d'Amsterdam el 25 d'abril a dos quarts de res.

Bravo, és la solució quan no vols veure ningú, quedem a dos quarts de res. Gràcies, Quim.

M'encanta, gràcies, Fran Domènech. Ai, senyor, avui que estem parlant de des de quan vam decidir mesurar el temps, des de quan mesurem el temps i ens hem embarcat a parlar de rellotges i hem fet moltes preguntes i, com sempre, la nostra audiència respon. En aquest cas, en Quimet Molines. Quimet, molt bon dia. Hola, molt bon dia, què tal? Tu truques des de l'escala i ets rellotger. Això mateix. Bueno, ara estic jubilat. Estàs jubilat, rellotger, jubilat. Guardem el telèfon, també, rellotger. Quants anys t'hi vas dedicar, Quimet?

Bueno, jo he fet moltes coses a la vida, però de rellotger el que tenia en la botiga, uns 40 i pico d'anys. Uh, Déu-n'hi-do, 40 i pico d'anys. Sí, vaig començar amb la meva dona, que tenia 27 anys, ella ja portava la botiga, i vaig aplegar 72 anys. Mare meva, Déu-n'hi-do, tota una vida dedicada a mirar l'hora. Perdona, i no he anat mai a l'hora.

Així m'agrada. Escolta'm, Quimet, formulàvem preguntes i dèiem, la rodeta del rellotge, que per cert se'n diu corona, que ens ho fa saber-te molt bé. La corona. La corona. Normalment va a la dreta de la caixa o a l'esquerra de la caixa? Normalment s'ho sol posar a les tres. A les 3, per tant, a la dreta de la caixa.

Sí, perquè, a més a més, els rellotges que, per exemple, són cronos mecànics, cronòmetres, tenen els altres botonets, que també el que faria és que es molestava. O sigui, per pulsar-los i tot, cronometraries malament. Llavors, per ser més pràctic. Ara, s'han fet molt tipus de rellotges. N'hi ha que s'han agut a les 12, s'han posat al revés. S'ha fet de tota mena.

I, escolta'm, hi ha rellotges adaptats als escarrans? Perquè, clar, tot el que dius ara mateix

aplica al tratant. No, no, no. Que jo sàpiga, que jo sàpiga, a nivell, diguéssim, general, no. Ara, pot ser que hi hagi algun rellotger d'ofici que se li faci algun encàrrec, i pot ser, però normalment no. Doncs bé, ho investigarem. Que jo sàpiga. També volia dir una cosa, que no se n'ha parlat, si m'ho permeteu. Sí, i tant. Fixeu-vos-hi que els rellotges, tant de paret com de puncera, o de bonyaca, com vulgueu, o de butxaca, Els que són en xifres romanes, hi ha una xifra que no

és la correcta. Tens tota la raó. Quina és? El 9, oi? El 4. El 4, tens raó.

Coincidiria, perquè el 5 és una B baixa. Llavors, esclar, un 6, el 6 seria. Llavors, el 4 seria. Jo quatre pals a tots els rellotges, eh? A pitxar-los a les de paret. Tota la raó, tota la raó. O sigui que el quatre està mal pintat, diguem-ho així.

El quatre posen, perquè la gent ens entengui, posen quatre palets en lloc de posar palet bé baixa.

Ni més ni menys, perquè no es confonguin. És difícil, és així.

Oh, amic, doncs mira, ho anotem també, Quimet, sempre descobrim coses noves.

A més a més, una altra cosa, vaig tenir l'oportunitat de fa uns 3 o 4 anys, i vaig estar. Quan van venir a Girona, van fer un concurs d'alioli.

Ai, i tant, ja me'n recordo, i tant!

Encara fa olor, crec.

Encara fa olor, eh? Ens van fer fora i ens van dir. Jo també encara tinc l'olor. Mai més ens hi convidaran, nen.

Una abraçada, bonic. Allà a l'entrada de Girona encara tinc l'olor. I tant. A l'auditori, per la gent que no sàpiga d'on baixar, a l'auditori de Girona. I us vaig regalar un CD de veneres.

Amb cançons de veneres, és veritat, això. Vam fer una espècie de concurs, volíem aconseguir un rècord mundial, de fet un Guinness, de més litres d'allioli fets en menys estona. Gràcies, Quimet, un abraçada, bonic. Fins ara.

Adéu, adéu. Adéu, adéu.

Que guai, gràcies. Per cert, Universo Zurdo, ens fan saber que sí que existeixen rellotges amb la corona a les 9, diguéssim, a la banda esquerra de la caixa, específicament per gent esquerrana.

Ah, i abans parlàvem de Castellbisbal, que hi havia aquell rellotge de sol. La Manuela ens explica la seva història. Mireu que bonica. El meu primer rellotge me'l va regalar el meu home quan festejàvem amb una dedicatòria molt bonica que posava. Quan estic amb tu, no existeix el temps. Escolta'm, fantàstic aquest rellotge. Des de llavors sempre rellotge de busques i us he de dir que com que soc molt cap quadrada, el digital només per cuinar.

Epa, m'agrada, m'agrada. Escolta'm, Àngel Casals, de seguida seguim amb tu, però deixa'm rebre la trucada de l'Esther. Avui s'han revolucionat les línies. Esther de Girona, bon dia. Hola, bon dia. A veure, tu tens la resposta de per què posem el rellotge en una banda o en una altra. Quina és, Esther?

Ui, fem una cosa. Ester, recuperem millor el so de l'Ester, a veure si pot fer màgia en Nil. Anem a la publicitat i a la tornada. L'Ester ens diu per què posem el rellotge en una banda o altra i seguim amb l'Àngel Casals i us reprenem a l'arribada de l'edat mitjana, que és quan canvia la manera d'organitzar el temps. L'Àngel deia un punt d'inflexió. De seguida tornem a la solució i us expliquem. Seguim parlant de des de quan mesurem el temps.

La solució amb Elisenda Carod a Catalunya Ràdio.

En Joan Miquel Oliver ens ho explicava. Va, que estem parlant de rellotges. Avui, de fet, estem parlant de. Ens fem una pregunta, no? Des de quan mesurem el temps i hem derivat a parlar de rellotges, hem formulat preguntes i la solució la té els nostres oients, la tenen. Ens ha trucat, en aquest cas, l'Esther. Esther, bon dia, va. Rebon dia. Ara et sentim molt millor. Escolta, Mester, tens la solució.

Mira, t'explico. A mi m'ho va explicar el meu padrí, que ell era rellotger. A part de ser padrí, que era oncle de sang. I l'explicació va ser que la broca, petita, sí que ha d'anar a l'estrès. Per tant, la corona. Va en aquest costat, això és cert, això, el que ja hem comentat. Afegeixo, el fet de portar-lo aquí és pel fet de donar-li corda, però a més a més va explicar, recordo perfectament, que deia, de portar-lo, a més a més, de portar-lo sempre. Que mai el rellotge don giri al voltant del canell.

El rellotge que mai et giri, és a dir, que l'has de fixar, apretadet.

Perquè hi ha gent que el sol portar, si us hi fixeu, no el porta per la part superior, sinó la inferior del canell. Així que en qualsevol moviment pots trencar el vidre.

Per tant, l'hem de portar fixat, no allò flonjo, eh?

Exactament. I a més a més, també va comentar que si es porta l'adre, Si es porta a la dreta, hi ha un problema, i és el següent. El que és dretar, eh? El que és dretar, lògicament utilitza més la dreta. Per tant, hi ha el perill que no que es trenqui el rellotge, sinó que s'esguinci el canell.

Ah, el canell. Ah, amiga. Hosti, has d'escriure molt fort, eh?

No, no, no et pensis, eh? Perquè hi ha moviments que no en som conscients i ell, amb l'experiència, es va adonar que hi havia clients que tenien esguinxament i era perquè portaven el rellotge a la dreta.

Doncs mira, escolta'm, anirem al fisio i li direm, fisio de mans, li direm, potser és perquè porto el rellotge a la dreta. Ah, Ester, vaig molt curta de temps i he d'acabar d'explicar la història amb. Guardo l'anècdota per un altre dia, t'atén el Nil?

No, no, només te volia comentar que el que va posar de moda entre comerços, el posar-lo al meta, s'ha endreçat, és un tal, no sé si ho dessona, Juan Carlos Borbón. Ua!

Juan Carlos de Borbón? M'estàs fent una afirmació molt forta. Àngel Casals, tu d'això ho tenies documentat, que a la dreta l'hagués posat de moda Joan Carles I? Ni idea. Mare de Déu! Això ho intentarem verificar. Interessant dada. Esther, gràcies per trucar. Una abraçada bonica. Fins ara. Adéu, adéu. Vaig ràpidament amb Miquel. Miquel, et demano brevetat. Molt bon dia, estimat. Hola, molt bon dia. A veure, tu parlaves de busques o digital i ens vols aportar una informació

de servei que hem de saber tots. Bé, si tens un smartwatch, un rellotge d'aquests moderns, el pots configurar i el pots portar a la dreta o a l'esquerra. Simplement li dius a quin canell el portes i es dona la volta i tu li dones la volta. I ja està. Com que és una pantalla digital, el botó pot quedar al costat que més bé et vengui, no?

Ah, mira, clar, ho pots programar. És com els ratolins, no? Com si programes el ratolí per tenir-lo a la dreta o a l'esquerra, oi? Ah, exacte. Ah, amic, doncs mira, ens ho apuntem, això, que nosaltres som més de busques clàssiques, però si mai comprem un digital, ens ho apuntem. Gràcies, Miquel.

És que jo, justament, el faig servir, que soc un rellotge a la mà dreta, i. I li has donat la volta, li dius que el portes a la dreta i li dones la volta i tens el botó al costat esquerre, seria. Bueno, té botons per tots els costats, però el principal és el que et queda més a mà, que li pots donar a l'esquerra sense problema.

Doncs sapigueu que es pot programar, que no heu d'anar fent filigranes amb els rellotges digitals que tenen els botons. Gràcies, Miquel, una abraçada, bonic.

Fins ara, adeu, adeu. Et dic que molt amablement el nostre productor Nilvia m'ha fet arribar un article a la revista de capçalera meva i també seva a partir d'ara, Vanity Fair, on explica que el rei emèrit Joan Carles I porta tradicionalment el rellotge al canell dret. Era veritat, Ester. Malgrat ser dretà i diu que és un costum familiar que també ha seguit, ara tothom quan veiem el rei d'Espanya també ha seguit aquest costum i per tant el porta a la dreta també, Felip VI rei d'Espanya, sí,

ho mirarem doncs aprofitem aquests 11 minuts que ens queden de solució tornem, arribem a l'edat mitjana i ens preguntem com va ser aquest canvi aquesta manera d'organitzar el temps aquest punt d'inflexió, Àngel.

Bé, el punt més important va ser quan l'Església es converteix en la institució tutora de la societat, quan cau l'imperi romà. Per què? Perquè a partir d'aquell moment la població, o una part de la població pagesa, on s'aplega? Entorn dels monestirs, entorn dels convents, entorn de les esglésies. Especialment els monestirs i els convents, com controlaven el temps a partir de les hores d'oració. Que es feia a toc de campana. D'acord, estructurant el dia en funció de les oracions. Exacte, en fragments de 3 hores. Cada 3 hores hi havia missa? Sí, sí. No, missa no, oració. Oració, perdona'm. Comencem a les 2 del matí, a les 5, a 5-6, a les 9, a les 12, a les 3, no? I això, clar, per un pagès que està treballant, ell no pot mirar una esfera, però sentir una campana, sí. I per tant, a partir d'aquell moment, vam saber orientar el temps en funció del temps canònic, en realitat. Que els monjos, a més, el calculàvem, perquè els monjos quan sabien que les dues del matí o que eren les cinc, perquè ensenien sídis enormes on marcaven el temps que havia de passar. I quan es cremava fins allà sabien més o menys quina hora era.

D'acord, t'ho imagineu-vos, un Siri, teniu calculat que fa, m'invento, 5 centímetres cada hora, doncs cada ratlla sabien quantes hores passaven. Àngel, quan i on apareixen els primers rellotges mecànics? A quin segle hem d'arribar?

Una cosa són els primers rellotges mecànics que són d'aigua, que apareixen en temps d'aproximadament. Els grecs ja en tenen, els xinesos també. I l'altra cosa són els rellotges d'engranatge, aquests que funcionen en pèndols. Això apareix cap al segle XI-XII. I això sí que és el gran canvi. Hi ha historiadors que diuen que el canvi més important a la civilització occidental és la invenció del rellotge d'esfera. D'acord. La precisió, no? No només la precisió, sinó, clar, és un rellotge que apareix a la ciutat per marcar els temps de la gent de la ciutat. Les hores ara ja són iguals, una hora fa una hora. El temps s'independitza de la llum. I per tant les hores de treball ja es poden calcular d'una altra manera i d'alguna manera s'independitza fins i tot del cicle biològic perquè és clar, pensem qualsevol els oients o nosaltres mateixos si preguntem quan anem a dinar. A les dues. A les dues, no diem quan tenim gana. És veritat.

Hi ha civilitzacions, però, hi ha cultures que no tenen la mateixa concepció del temps. Recordo que l'any passat a La Solució, no?, vàrem parlar amb en Xavi Aldecoa, corresponsal a diferents països africans, i ens deien, no, no, la concepció de l'Àfrica, per exemple, no són tan esclaus del rellotge.

Exacte. Sí, sí, i en les civilitzacions no occidentals, diguéssim, el temps encara es calcula en funció del temps que falta part o el temps que ha passat des de. I llavors es marquen períodes de temps més flexibles. Però nosaltres no. Nosaltres, des del moment que apareix el rellotge, el rellotge ens independitza de tot l'entorn i es converteix en el centre de l'organització de les nostres vides.

Per tant, tu ara deies, aquests rellotges es posen a les places dels pobles, és a dir, a espais públics, però és després que es creen aquests rellotges domèstics. És a dir, primer comences posant-los en un espai públic, canvies la cultura i després la gent té la necessitat de tenir-los a casa, oi?

Sí, però en primera instància són un objecte d'ostentació, perquè els rellotges eren caríssims. Tenir un rellotge, que eren rellotges de paret, era una peça de precisió que valia molts diners. Per tant, la primera gent que té rellotges no els té només per fer el càlcul del temps, sinó que el té com una forma d'ostentació. És a dir, fixem-nos en aquests rellotges antics tan barrocs, els rellotges de Cucut, els rellotges que traien ninotets, tot això, no? Era aquesta forma de rellotge d'ostentació, que és clar, que el que venia a fer era fer més agradable una cosa que ja era inevitable, que era el càlcul precis del temps per marcar el treball, per marcar el descans, per marcar el dinar, etc. I independitzar-nos això del sol, independitzar-nos de la llum, independitzar-nos fins i tot de les pròpies necessitats biològiques. És quan ens comencem

a desconnectar del nostre animalisme.

Clar, i a més a més, això té més que una raó cultural, és una raó econòmica. Per què? Perquè quan la gent treballa en un taller o treballa en una fàbrica, no tenen el sol allà. Per tant, necessiten saber quan comencen i quan acaben. Quan un mercader necessita portar un producte o ha de rebre un producte, També ha de saber quin temps trigarà allò en arribar o no arribar. Fins i tot a nivell militar, les guardes, els horaris d'estar en un lloc o un altre, tot això també s'ha de calcular amb una certa precisió, és a dir, el guàrdia que entra i el guàrdia que surt, diguéssim. I tot això es fa a partir del rellotge. I els digitals, quan arriben? El digital serveix al segle XX ja. Al segle XX ja està. El que passa és que abans hi ha un canvi previ que és que en el segle XIX es comença a comptar amb segons. No existien abans? Sí, sí, existien però no feien servir. A conxudicos, sí. No, perquè no servien per res. Perquè servia. Què calculaves en un segon? No calculaves res. Llavors, quan es comença a fer servir el segon? Es comença a fer servir no per l'esport, que és bàsicament el que a la gent li vindrà al cap, sinó pels càlculs astronòmics. És a dir, és per l'astronomia que es comença a utilitzar el segon a partir del segle XIX. I llavors es crea una nova necessitat, que és crear rellotges que siguin capaços de ser prou precisos com per calcular segons. I això és un procés mecànic que no seria gens fàcil. I en el primer moment, el segon es calcula matemàticament. Perquè no hi ha manera de capturar-ho fins al segle XX, pràcticament. Hi ha alguns rellotges que ja calculaven segons en el segle XIX, que era una cosa molt aparatosa, que servia en laboratoris, en llocs molt precisos, però fins al segle XX no s'utilitza el segon. I llavors, des de la ciència, el segon, el càlcul del segon, passa a altres activitats.

Ara et preguntaré, abans d'acabar, a veure si ho podem resumir, els fusos horaris, qui decideix aquests fusos? Abans, però, el 6, 7, 7, 38, 77, 19, crec que crema el WhatsApp. Sí, crema.

I hi ha ara una novetat, que són les fotografies que ens estan enviant les persones amb els seus rellotges. L'Avera és absolutament digital, el rellotge, fins i tot el fa servir de despertador. El rellotge que porta, l'Esperança porta el rellotge a la dreta i. Sóc dretana, diu, i el canell esquerre no el sé mirar, el té d'agulles, també. La Montse el du a l'esquerra, tot i que és dretana. La Carme té un rellotge de busques i diu, la meva filla té 22 anys. I no sap dir l'hora en busques, i quan la diu, la diu en castellà. Per cert, tu parlaves abans de si a les escoles. Ens escriu la Tanit de Cabrils, que diu, mireu, jo treballant de docent a Quart de la ESO, perquè us feu una idea, Quart de la ESO és les criatures nascudes el 2011, vaig dedicar una classe a ensenyar l'hora amb rellotge d'agulles. I analògic també. I va funcionar? Va ser al·lucinant. Va, al·lucinant el procés d'ensenyar-ho, suposo, però sí, sí, efectivament.

Déu-n'hi-do, va, que ens queden res, dos minutets per posar punt i final a la solució d'avui, i abans que marxis, Àngel, la convenció aquesta, els cursos horaris, això qui s'ho inventa? Això s'inventa al segle XVIII.

Epa! Això és al segle XVIII, quan s'arriba a la conclusió que s'ha de fer un càlcul precis i matemàtic del temps, no?, I llavors és quan es comença a calcular allò famós del Merida de Greenwich, que van venir a Barcelona, per això la Meridiana es diu Meridiana, tot això que la gent ja sap, no? Això últim no ho sabia, però tira, tira, que acabem. Clar, que diu que sabem coses però no ho sabem tot. I llavors, clar, el Merida de Greenwich el que marca és la divisió de la terra. En faccions de 24. D'acord. Perquè les hores que trigui el sol en donar una volta a la Terra. Llavors, cada fús. On caus, no? Exacte. Cada fús és cada 15 graus sobre la Terra. Llavors, el medida de Greenwich és l'hora 0. Llavors, cap a la dreta o cap a l'esquerra. Més 1, menys 1. Exacte. Va sumant o restant hores en funció del punt del que estàs en el medida de Greenwich.

Quantes coses aprenem amb l'Àngel Casals, historiador, professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona i membre del Consell Assessor de la revista Sapiens. I a nosaltres que ens encanta tenir-lo aquí de col·laborador. Àngel, ens sentim molt aviat, eh? Espero que sí. No marxis gaire lluny. Fran Domènech, ens sentim la setmana que ve, perquè demà. Ah, sí, demà. 11 de setembre, programació especial, la diada, nosaltres ens sentim dilluns. I tornem dilluns amb en David Balaguer, amb en Francesc Mauri i amb el climatòleg Mariano Barrientos. Parlarem, després d'un estiu molt calorós, de fet dels rècords documentats a Catalunya, parlarem de com carai ens adaptarem a la calor a partir d'ara. I formulem ja una pregunta que podeu anar pensant per vosaltres. ¿Quina rutina heu hagut de canviar per culpa de les altes temperatures? ¿Heu canviat d'horaris? ¿Us poseu el despertador abans? ¿Passegeu el gas més tard? Doncs tot això és el que us demanarem. Us ho demanarem dilluns. Fran Domènech, ens sentim dilluns. Gràcies, salut. Fins que se'ns acabin les respostes cada dia a la una, buscarem la solució.