"Dictador Impresentable": Els insults de Milei contra Sánchez tindran conseqüències?

Un programa de izquierdoso. No sé què diria el president argentí. Que el tenim a Madrid, a la capital espanyola, en plena precampanya electoral. I a més a més ho ha fet allò per la porta gran. Ha tret la seva motoserra i ha començat a repartir atòria dret contra el govern espanyol.

Sí, a veure, us poso un context, eh? Ha tarrat Miley aquest matí a Madrid, ha anat a un esmorzar informatiu d'aquest que es fan periodistes, i des d'aquella tribuna ha començat a escampar atòria dret contra el govern espanyol, ha reclamat que es faci fora els socialistes del govern espanyol a cops de peu, I ha carregat durament contra Pedro Sánchez a qui ha titillat de dictador.

Y que ustedes padecen regularmente con el impresentable dictador de Pedro Sánchez. Dictador. Però és que després li he dit això. No voy a ir a ver a un delincuente ladrón como Pedro Sánchez porque no estoy dispuesto a tener que coserme los bolsillos para no salir espoliado.

Dictador, delinqüent, paraules dures contra Sánchez, però en canvi, elogis pels seus amics de Vox i el Partit Popular, perquè així els ha anomenat,

diu que són els seus amics. Digo claramente, soy amigo de Santiago Abascal y soy amigo de Isabel Díaz Ayuso y creo que tienen ideas sanas y positivas para sacar a España de la decadencia. Dictador.

Li hauríem de preguntar què entén per dictador, perquè, home, un dictador que et deixa anar al seu país i dir-li a la cara lladre i corrupte,

doncs, home, hem tingut de pitjors. És una visita que incomoda d'alguna manera a PP i Vox, eh? Perquè l'estan amagant. O sigui, no fa cap acte amb PP. Per què creus que els incomoda? Home, aquest senyor està a favor de privatitzar-ho. Tot. Tot. Està a favor de privatitzar-ho. I Vox no? Home, sí, però ja ho faran, però no ho diuen. Però no ho diuen. I jo crec que estan. Sí que és cert que es veu amb Ayuso, però Ayuso va per lliure. Ayuso vola sola. Però no hi ha cap acta amb PP i Vox. No tenen ganes de. No hi ha cap foto amb Abascal. No el volen lluir en pre-campanya. Clar, no el volen lluir, perquè és que diu roba vots, fa perdre vots, vull dir. Que els polítics s'insultin. Ah, i ha insultat a una periodista de la SER, també.

Que els polítics s'insultin entre ells, per desgràcia, ja forma part del nostre dia a dia. El que és menys habitual és que els protagonistes d'aquests insults siguin presidents. D'un país, d'un president a un altre president. Ens acompanya el Xavier Mas de Xaixàs, que és corresponsal diplomàtic de La Vanguardia. Bona tarda. Hola, bona tarda. El títol aquest de corresponsal diplomàtic ens ha agradat molt. Ens ha agradat molt.

Queda molt bé, però cobro el mateix.

És només per tenir una targeta de visita maca, no? Exactament. Sí, però el nom és boníssim, eh? Sí, el nom sí. El nom és boníssim.

Pues és antic, eh? Creus que hi ha molts corresponsals diplomàtics encara a la premsa de casa nostra?

No gaires. La informació internacional és cara i no hi ha gaires mitjans que inverteixin, convertes l'avantguarda, llavors no n'hi ha gaires, no.

Bé, tens molta experiència cobrint, doncs això, presidents que visiten països, països que reben presidents. Això d'avui, que no és nou, però que avui ho tenim molt fresc, et sopta, tu, que un president vagi a un país i insulti directament el cap de govern i que el cap de govern el respongui penjant pancartes a la

seu del seu partit? Home, no em sorprèn perquè coneixem Milei, no?, a Motosierra, però sí que és sorprenent i no és gaire habitual, eh? Ha passat altres vegades, però no és gaire habitual, sobretot entre dos països, Argentina i Espanya, que tenen bona relació.

Això pot entorbolir les relacions o és un xou mediàtic només, creus? Bueno,

per una banda és un xou mediàtic, és una manera que tenen aquests polítics populistes d'expressar-se i d'arribar a la seva gent, però per l'altra banda, evidentment, que entorbes les relacions perquè no hi ha cap afinitat entre la Moncloa i la presidència argentina, amb la qual cosa moltes decisions que depenen de la cúspide del poder no es prendran. Ho fan sobretot pensant en xarxes?

És a dir, vaig a fotre una andanada guapa per sortir al Twitter i tenir moltes visualitzacions?

Evidentment, ells parlen per les xarxes, ells no parlen per Pedro Sánchez o Abascal o Feijó, ells parlen per la Vanguardia o pel País o per l'Ara. No, no, no.

I la mostra, perdona, és que quan els periodistes li fan preguntes, se les treu de fora amb insults. Perquè ell ha fet el tall. Pedro Sánchez dictador, Pedro Sánchez

tal. Busca un tall, busca aquest efecte, com més potent millor, i no és qüestió de difondre idees, és qüestió de difondre paraules molt fortes que captin l'atenció d'un titular. Ara repassarem alguns

dels precedents que hem mig pogut trobar. Perquè hem intentat trobar-ne, i els comentem amb el Xavier i el Queco, i no sé si són realment precedents. En tot cas, exemples de presidents que sí que han insultat directament altres dirigents

polítics. Ja que parlem de Milei, recuperem un altre capítol, també protagonitzat pel mateix Milei. No és la primera vegada que ataca Pedro Sánchez o el seu entorn. Ara fa dos anys, en el marc d'una trobada internacional de partits d'extrema dreta que també es va fer a Madrid, el president argentí va atacar en aquest cas la dona del president espanyol, Begoña Gómez.

No se dan cuenta de lo destructivo que puede llegar a ser implementar las ideas del socialismo y qué calaña de gente atornizada al poder y qué niveles de abuso puede llegar a generar. Digo, a ver cuando tenga la mujer corrupta, digamos, se ensucia y se tome cinco días para pensarlo.

I aquestes declaracions van desencadenar una crisi diplomàtica important perquè el govern espanyol va arribar a cridar consultes l'ambaixadora espanyola a Buenos Aires.

Ara anem una mica més enrere. Aquest segurament la gent dirà, home, ja no me'n recordava d'això. Hugo Chávez. José María Aznar, un conflit que va acabar amb la intervenció del rei emèrit i aquell ja famós, ¿por què no te calles?

Sí, a veure, ens hem de situar a l'any 2007,

a Xila. L'he fet bé, no, Marta? Que rius? Treus millor el pedrerol. És la meva opinió molt personal, eh? Jo li posaria un 7, eh?

Sí, notable. Un notable. ¿Por qué no te callas? Ara millor. Un notable alt. Això va ser l'any 2007. A Xila, en el marc de la cimera iberoamericana, us heu d'imaginar una taula llarga amb tot de senyors importants, però després l'escena és la d'un pati d'escola, no? Hi havia el president de Venezuela, Hugo Chávez, va qualificar José María Aznar de feixista, I llavors, el que era en aquell moment el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va demanar respecte. Chávez no li va fer cas fins al punt que va haver d'acabar intervenint el rei emèrit Joan Carles I. No seré jo el que esté

cerca de las ideas de Aznar, pero el expresidente Aznar fue elegido por los españoles. Y exijo, exijo, exijo, exijo, exijo ese respeto. Por una razón además. Por supuesto, por supuesto.

¿Por qué no te callas?

Va quedar allà com un document a detall de PM, gairebé.

Per això a mi em faltava el context, t'ho prometo, eh? No recordo un Zapatero arribant a defensar l'Agnar.

Que això ha de ser una cosa que avui no sé si veuríem. Un líder de l'oposició, o sigui, un president espanyol defensant el líder de l'oposició o el seu predecessor. No, defensant el seu predecessor. No? És a dir, si Feijó. Si Feijó governa d'aquí un mes. ¿Defensarà Pedro Sánchez davant d'un altre líder mundial? Quan algú li digui dictador, per exemple. Sempre molt difícil, no? A costa d'imaginar. Bé, parlant de Chávez, ens hem de recordar també de la seva tirria cap a un expresident dels Estats Units, George Bush. Sí,

li havia arribat a dir de tot, eh? Burro. Ignorant i també en un marc important, el marc de la cimera de les Nacions Unides de l'any 2006, es va referir a ell com a diable.

Ayer estuvo el diablo aquí, en este mismo lugar. Huele a azufre. Huele a azufre todavía. Vino aquí hablando como dueño del mundo. Un psiquiatra no estaría de más para analizar el discurso de ayer del presidente de los Estados Unidos.

Li va dir Mr Danger, pot ser, això? Sí, en una altra ocasió també.

I l'última, per més, anem a parar, en els dos casos, anem a parar al mateix lloc, que és el populisme, no? Són les eines del populisme, no?

És la manera d'adreçar-se a la massa, no? Les masses busquen aquest impacte, no? I aquests dirigents els donen.

Solucions, no te'n donaré moltes, però això ho te'n donaré el que vulguis. Era el que feia Chávez,

o el que fa, per exemple, Donald Trump, que és un altre expert en conflictes diplomàtics, desqualificacions, i que va viure un moment cúspida en aquest sentit el 2025.

Sí, recordo, de fet, quan érem a la redacció i va passar això, que vam quedar tots molt parats. Doncs si t'explico jo que era allà. Clar, imagina't, devies quedar descol·locat, no?

Jo era a Los Angeles preparant un tema dels Oscars, i vaig dir, no, avui no farem gaires Oscars, amb la que s'està liant a la Casa Blanca.

Estava el president Trump reunit al despatx oval amb el president d'Ucraïna, Volodymyr Zelensky, I el va acusar de jugar amb una tercera guerra mundial i de no tenir prou cartes per negociar.

You're gambling with the lives of millions of people. You're gambling with World War III. You're gambling with World War III.

Això era una reunió, en aquell moment hi havia les càmeres allà al despatx joval, va haver d'intervenir també el vicepresident J.D. Vance en aquesta discussió, gairebé a crits, una escena insòlita, no?

Bé, hem sentit diversos casos, i el que deia el Queco, generalment sempre hi ha de protagonista un líder molt extrem. Per tant, diguem que. Hem anat cap aquí i no sembla que sortim gaire d'aquí en els propers anys. No, perquè el llenguatge polític ha adoptat la lògica de la xarxa social. Però, per exemple, ara penso en Meloni, o penso, fins i tot amb els líders de l'extrema dreta francesa, no són tan així, els veuríem fent aquest paper? Perquè Meloni no ha entrat al cos a cos quan Trump l'ha arribat a insultar, fins i tot.

Meloni era molt agressiva en campanya, una vegada va ser escollida primera ministra, va rebaixar molt el to i ha mantingut un decoro per les institucions, que és comú a Europa. A Europa sí que hi ha baralles, al Parlament italià hi ha baralles, i al Parlament francès també, i hi ha un codi molt estricte de multes i expulsió, amb suspensió de sou i de prohibir entrar al Parlament durant un període de temps a la persona que ha estat expulsada. Això a l'estat espanyol no passa? No passa, no passa. El màxim que hi ha és l'expulsió en aquell moment d'aquella reunió, d'aquell ple, però pot tornar de seguida. I normalment és contraevinent perquè el que s'ha expulsat encara fa més xou de que l'estan expulsant.

Montar aquests xous pot perjudicar el qui el munta a nivell electoral, per exemple? Que la gent el vegi com a. És a dir, els teus els agradarà, però pot ser alineat a espantar votants independents que diguin.

Sí, però jo crec que cada vegada queden menys independents. Jo crec que l'objectiu és és satisfet la teva base electoral. La teva base electoral, quan tu insultes una altra persona, ho celebra com un gol. Ho hem sentit amb el Miley. Hi ha plaudiment, hi ha euforia, hi ha una euforia. Ostres, ha tingut l'auxeria d'insultar-ho, que acaba l'encafort que és. I aquesta imatge de fortalesa a través de l'insult és el que les xarxes també promocionen molt.

El que passa que en el cas de Miley, tornant a l'origen, jo crec que al final. El que la gent, la seva gent, el poble, la gent que l'ha votat, nota és si té gana o no té gana. O sigui que els acudits, les sortides de to, les bravuconades aquestes, al final dius, vale, potser cansen, perquè al final. Tenen gana, perquè els argentins s'estan adonant del que han votat.

El cas dels argentins segurament és molt extrem, però als Estats Units, ara que tenim eleccions de mig mandat, allà sí que tindrem una prova de veure si tots aquests votants republicans que van votar a Trump, sense cap dubte, ara fa dos anys. Després de veure com els preus no han baixat com se'ls va prometre, sinó que pugen, i després de veure molts d'ells com alguns veïns de tota la vida que eren immigrants i legals, que eren els seus veïns i els han fet fora i no se'n saben a venir, si això, no? Els fa dir, doncs no torno a votar, ja no per Trump, però pel seu partit.

Tu has de distingir l'insult en campanya, que és una eina per arribar al poder, i després l'insult quan estic al poder, si m'ajuda a mantenir aquest poder o no. Després són les polítiques que jo faig les que acabaran decidint el vot de la gent, no tant si jo vaig insultant a dret. És a dir, li poden perdonar els insults, però no li poden perdonar la inflació. Exactament, no li poden perdonar la guerra a l'Iran, no li poden perdonar les rodades de l'AIS contra els immigrants, que afecta molts empresaris.

Després d'esbroncar Zelensky a la Casa Blanca, aquest tall que hem sentit la setmana passada, ha pactat amb Rússia, una rebaixa del preu del gas.

No, i avui el seu enviat, li deia a Putin que vostè és un home humanitari, com el nostre president, i li agraeixo molt.

Doncs ja veus cap on va una mica el món. Aquesta gent ha de distingir entre el que diu i el que fa. Radicalment. Nosaltres tenim la tendència de magnificar el que Trump diu, però entre el que diu i el que fa hi ha un abisme. Es desdiu constantment. Jo recordo que va també insultar Kim Jong-un, el president de Corea del Nord, dient que era el Rocket Man, un home coet, i el Kim Jong-un li va dir que estava com una cabra. I després van fer una cimera. I va fer el gest de trepitjar Corea del Nord, el Donald Trump. Això és més important que l'insult.

Quan hi ha insults, la gent és capaç de diferenciar. És un insult al president o és un insult al país? Jo crec que és un insult al país, sobretot. És a dir, avui Milei està insultant l'estat espanyol?

Evidentment, evidentment. Està insultant la presidència. No està insultant Pedro Sánchez i Castejón. Ell pensa que sí, però està insultant el president del govern espanyol. Això va passar també a la desfilada del 12 d'octubre a Madrid, quan la gent cridava hijo de puta al president, o quan jo com ofro, m'agrada la fruita, que diu Ayuso. Això són insults a la institució de la presidència. Això als països anglosaxons és impensable.

Però llavors com es protesta la persona? No dic insultant, però llavors la protesta sempre és a la institució? No. O si hi ha un insult ja passa a ser més a

la institució tu quan el Milei que està aquí en qualitat de president d'Argentina amb un acte públic a Madrid adreçant-se al president del govern espanyol això és un insult a la institució no està de viatge de vacances

un és president de tots els argentins i l'altre president de tots els espanyols mira,

avui Milei ho heu comentat ara, no només ha insultat Pedro Sánchez el president espanyol, també s'ha dirigit de forma molt despectiva de periodistes.

No sé, eso me parece una visión muy propia de gente corta intelectualmente y miserables políticos. Quizás, digamos, vale para tu caso.

A més a més d'insultar-la, segons explicava aquesta mateixa periodista, l'equip de seguretat de Milei a la sortida de l'acta ha donat una empenta a un periodista del país i durant l'acta Milei també ha criticat els periodistes del diari Clarín dient-los que són corruptes.

Ataca la premsa, és un altre dels manuals últims, no? Exactament, ara, jo d'aquesta previsió és posar-se una medalla, no? És gairebé un mèrit, no? Que Miley califiqui així, o sigui, estic fent la meva feina com cal, no? Tu fa uns quants anys

ja que voltes pel món, diguem, i que has vist molt l'evolució, tens una perspectiva. Creus que això és. Ja com ens quedarem? Que la diplomàcia a partir d'ara anirà sent això? O estem en un moment pic i tornarà a ser el de sempre? O hi ha motius per l'esperança. Tornarà la bona educació, la normalitat, o un cop has obert aquesta

porta ja no la tancarem? Bueno, has de canviar tota la. La dinàmica que envolta les xarxes socials és molt violenta. Tu has de canviar aquesta morfologia, aquest ecosistema comunicatiu amb el que estem. Si no el canviem i tornem a la reflexió, tornem a considerar que el meu rival polític no és un enemic amb amenaça de mort, continuarem creixent amb aquesta espiral d'insults. Doncs estem. Molt mala pinta.

I un preguntar això, això té conseqüències? És més enllà de la retòrica? Pot haver-hi alguna conseqüència diplomàtica, per exemple, amb el que ha passat avui a Miley o no?

Bueno, al final. Bé, Trump ho fa. Ara posa Oranzels perquè m'has insultat, no? Sí, però. Però els posa al final? Alguns sí, i altres. Llavors ve un jutge i diu, escolti, això no ho pot fer, i li treu, però durant unes hores els mercats ja han reaccionat a això.

Sí que té conseqüències. Al final això demostra el caràcter d'un país, no? Si tu tens un president que està insultant a dret i tort tot el dia, això cal amb la psicologia d'aquell país, no? Llavors tothom es torna més violent.

A mi em deien als Estats Units, quan veus un president que posa i treu arancels així, hi haurà empreses que diran, jo ara de què m'inverteixo aquí 25 milions d'euros, si no sé quina seguretat jurídica tindrà això d'aquí a 3 anys. Doncs aquest és el món, i avui amb aquesta visita d'Emilei ho hem volgut exemplificar amb algú que és corresponsal diplomàtic de l'avantguàrdia. Amb l'esperit becari, eh? Amb esperit de becari, però que ens ha ajudat molt a entendre-ho i que s'ha explicat molt bé. Xavier Masassas, moltes gràcies per visitar la tarda avui. Gràcies.