Dones apassionades pels núvols

Que fortes que anem en aquesta part del programa ja. Irene Pujades, com es nota que ja estem allò enfilant la recta final. Bona nit Montse. Bona nit. Doncs escolta'm, Irene Pujades, la nostra escriptora de capçalera, ens encanta que vinguis. Que bé. Ens encanta que vinguis en aquest programa i que ens portis sempre recomanacions literàries. I avui jo m'atreviria a dir que no només portes recomanacions literàries, si unes recomanacions d'esperit, perquè d'això que parlaràs aquesta nit, ho necessitem tant.

Totalment, avui vinc a reivindicar un estat de l'esperit, completament. Avui us porto un llibre que va sortir just abans de l'estiu i que es consagra a un fenomen meteorològic que hem enyorat força durant aquests mesos. Estàs parlant de les pluges, el fred, els diluvis, les temperatures baixes, de què m'estàs parlant exactament? Estem parlant dels núvols. Cirrus, estrats, cúmuls, totes aquestes formes abstractes i etèries que ens protegeixen del sol. Es tracta d'un assaig de Victoria Cirlot que es titula Imágenes Negativas, editat per Ciruela, i que es consagra a la simbologia dels núvols en la tradició mística i la modernitat. Una meravella.

Escolta, i a mi el que m'agrada molt d'aquesta història, a part que t'has llegat aquest llibre que és fantàstic, És que hi ha un punt, podríem dir, pràcticament, no ho sé, com de coincidència, que va fer una mica que ens recomanessis aquest llibre. O sigui, a part que tu la coneixes, perquè vas ser profe teva a la universitat, aquí hi ha hagut un component que a mi m'agrada que m'expliquis això. Hi ha hagut molta cosa

simbòlica amb aquest llibre, perquè jo me'l vaig comprar per casualitat, perquè un dia estava anant a la central i estava xerrant amb ma mare per telèfon i recordo que em vaig creuar la Victòria Cislot, que la vaig veure i vaig pensar, mira, la Victòria Cislot, que havia sigut professora meva a la universitat, una de les millors assignatures que vaig fer de mistica femenina, I llavors, només a l'entrada central, els ulls se me'n van anar cap al seu llibre, que és aquest llibre, a més amb una coberta meravellosa, que és un núvol, efectivament, però que sembla com molt abstracte. I em va semblar, no ho sé, crec que a vegades l'estiu té aquest punt una miqueta com simbòlic, que vols posar-li significat a tot, i vaig decidir que havia d'agafar-lo. A més que un assaig sobre la simbologia dels núvols em sembla una cosa absolutament meravellosa.

La Victòria Cirlot, per qui no la conegui, que ja ha vingut alguna vegada al programa, vaja, historiadora, medievalista, catedràtica de Filologia, filla d'Eduardo Cirlot, vull dir, un personatge meravellós.

Sí, ella ha dedicat bona part de la seva carrera a l'estudi de la mística femenina de l'edat mitjana, és a dir, a totes aquestes senyores d'entre el segle XII i el XIV, Hildegard de Wingen, Beatriz de Nazaret, Juliana de Norwich, etc. Totes unes senyores que van tenir experiències místiques i que van escriure-les i relatar-les. De fet, Cirlot, pel que recordo, ella deia que aquestes escriptores eren les primeres escriptores modernes per la manera com narraven la subjectivitat. Però bé, en aquest cas, ella el que fa és un assaig sobre els núvols.

Escolta, ara mateix t'he de dir que veure un núvol també és una experiència mística, així que estic venuda ja i desitjant que m'expliquis aquest llibre de la Victoria Cirlot que es diu Imàgenes Negatives. Però per què Negatives? A veure, per què Negatives?

Ella el titula Imagenes Negatives perquè diu que els núvols formen part d'aquest tipus d'imatges que ens porten a altres llocs, que activen la nostra imaginació. La majoria d'humans d'aquest planeta hem mirat el cel, hem vist núvols i hem dit, mira, un plàtan, un flotador, un ovni, el nas del meu pare, el que sigui, no? El nas del meu pare, exactament, sí. Els núvols és com que obren la porta a aquests mons alternatius, a aquests mons oposats al nostre, no? I en aquest sentit, la Ciclota agafa aquesta idea de les negativitats, de les imatges negatives. Ella, per exemple, també diu que les taques, les acumulacions de pols, poden ser aquestes formes naturals com mig volàtils, mig abstractes, que ens poden remetre a nosaltres a formes. Vull dir, els humans sempre estem buscant significat, volem que tot l'obstracte sigui complet. Fins i tot en la foscor o en el que no existeix. Exacte, i en aquest sentit ella parla de negativitats o d'imatges negatives. Però el llibre no és negatiu, tot el que tracti. Exacte.

¡Trobozaura!

M'encanta aquesta cançó de l'Estruet, que es diu Núvols Daurats, i realment això de posar formes que dèiem, els núvols, és molt antic, però jo crec que no deixa mai de tenir gràcia. És a dir, quan estàs avorrit, entretingut, o el que sigui, si encara hi ha algú que té la sort de ser la piscina del seu poble. Exactament. I allò tanques els ulls i mires i imagines coses.

Potser és un tema una mica naïf, però jo crec que és completament reivindicable, el tema dels núvols. En tot cas, Sir Lot, el llibre es diu Imágenes Negativas i es diu Les Nubes en la Tradición Mística i en la Modernitat. Ella fa referència a això, d'una banda. Bueno, el que seria com les imatges negatives, els núvols en el sentit de les tenebres, és a dir, com. Perdoneu, ella parla de les imatges negatives com una manera d'acostar-se a Déu a través de la via negativa,

és a dir A veure, què vols dir amb això? M'estic fent un lío.

A veure, negatiu, acostar-nos a Déu, aquest setembre. En la mística medieval, els núvols o les tenebres podien ser una manera d'acostar-se a Déu per la via negativa, no? És a dir, sabien que hi havia Déu perquè s'ocultava darrere del núvol. Darrere de la boira. Els núvols evoquen aquest misteri que ella posa diversos exemples i, de fet, al llibre hi ha diverses imatges medievals en què Déu s'està amagant el núvol. Els núvols podien indicar la presència de Déu no perquè el veiem, sinó perquè el núvol el protegeix o perquè hem de travessar aquest núvol per veure'l.

I perquè si t'imagines Déu, sempre te l'imagines amb barba, aprofitant el núvol, ja que li fa de barba, allà darrere, amb els seus braços protectors.

Exacte. Déu sempre és un senyor, eh, Déu? Déu sempre és un senyor, i de fet en aquestes imatges a vegades surt ben bé com tu dius, i a vegades surt de maneres més abstractes, no? Però Sir Lot parla del que es diu l'apofatisme, paraula que he après gràcies a aquest assaig, que és el que vindria a ser la teologia negativa, que és parlar de Déu o del que és diví a través de la negació, a través de tot el que, de quan no podem veure Déu o quan Déu no hi és però el podem intuir. En tot cas, no t'esperava, suposo, que vingués a parlar de Déu.

No ho sé, escolta, a mi m'agrada, la veritat és que no, però avui no et posaré pegues a res, perquè m'encanta que tornis a ser aquí a les dones i als dies, després de l'estiu.

I què, el llibre tancat? Encantada. El llibre m'ha agradat moltíssim. És un assaig rigorós que comença amb tot aquest viatge de la teologia negativa medieval. Sir Lot posa diversos exemples en què això, Deus s'amaga dins d'un núvol, però després se'n va cap a la modernitat i explora els núvols en Baudelaire, en el pintor Eugène Baudin i en altres artistes més contemporanis, com una artista britànica que es diu Tacitadine. Sí, que també hi ha senyores, eh?

Sir Lot mai s'oblida de les autores. No, no, no. Escolta, em recorda també per tot el que vas dir en el llibre dels alats de l'Elisabet Riera, editat per Males Herbes, que ella fa el mateix però amb ocells, amb uixons, eh? Tota l'estona va O sigui, posa diversos exemples de la simbologia dels ocells. I tot el viatge, també per l'època antiga, per Grècia, per Roma, la simbologia dels ocells, dels auspicis, mira el cel.

Home, Montse, tu a la teva novel·la també parles dels uixons. D'acord. I dels estornells, que també fan moltes formes guapes a l'aire, és veritat. Aquí també s'hi poden trobar molta simbologia i moltes formes.

Escolta, què és el que més t'agrada de l'assaig de la Cirlot per això d'aquest llibre sobre núvols?

Una cosa que m'ha agradat molt, o sigui, a part de l'assaig en si, és que ella mateixa explica que va néixer una mica per atzar, aquest assaig. Saps quan tu estàs una miqueta obsessionada amb un tema i de cop et vas trobant exposicions, llibres, música que parla d'aquest tema? Ell el tema de la negativitat, d'aquestes imatges negatives, de les coses a les que els humans intentem donar significat, li interessava molt, no? I llavors va visitar un parell d'exposicions que la van colpir molt. Una d'elles va ser una exposició que Pere Jaume, l'artista, va comissariar al Manac, però era una exposició d'obres d'altra gent que es deia Maniobra i que unia obres de diverses èpoques, com si la història de l'art estigués tenint una conversa més enllà de l'espai-temps. I Victòria Cirnot es va trobar dues obres de costat. D'una banda, un fragment del Dietari de la Guerra Civil de Maria Manent i, al costat, uns quaderns meteorològics d'Eduard Fonseret que eren exactament de la mateixa època. Llavors, clar, Pere Jaume havia ajuntat dues obres, d'una banda un diari com evidentment molt inflamat i molt colpidor sobre la situació de guerra i violència, i al costat un comentari exactament de la mateixa època, dels anys 30, sobre meteorologia, completament objectiu sobre l'estat del cel. Llavors, jo entenc que aquí hi ha una simbologia una mica d'això, que els humans anem fent el que podem i els núvols segueixen allà impassibles, indiferents i volàtils.

Escolta'm, explica'm d'on ve la passió de la Cirlot per aquests núvols.

Bé, ella es va adonar que el tema dels núvols té una presència innegable en la cultura. Pensem en la literatura, per exemple, en obres molt atmosfèriques, com Cims Borrascosos, d'Emili Bronte, fins i tot en l'icònic Principi de Cantujo i la Muntanya Vella de la Irene Solà, en què els núvols prenen la paraula i porten aquests presagis dolents. Victoria Cidrot diu que els humans tenim un apetit insaciable de formes, de trobar formes en les coses abstractes, de donar significat a les coses. I en aquest sentit els núvols són una gran font de satisfacció perquè són enormes, preciosos, estan allà enmig del cel, són com una obra d'art, van canviant de forma i és un lloc on els humans podem posar molt de significat.

I evidentment hi ha dones que s'han consagrat a l'observació dels núvols, que això. Com et pots imaginar, m'encanta.

Sí, a mi això m'omple el cor. I evidentment tenim mil exemples en el món de l'art. Un exemple molt important seria George O'Keefe, que als 60 anys va viatjar per primer cop en avió i als 77 anys va pintar un quadre de 7 metres de llarg amb uns núvols abstractes que semblen pancakes uniformes sobre el cel blau. És un quadre guapíssim. I Victòria Cirlot, ella cita un altre artista que es diu Tacita Dean, que és una artista anglesa que es va mudar a Los Angeles i que va fixar-se també accidentalment en la diferència entre els núvols de Los Angeles i els núvols anglesos que ella coneixia. I a partir d'aquí també es va posar a pintar núvols. I també hi ha una artista japonesa que es diu Fujiko Nakaya, que fa escultures de boira, guapíssimes, en què tu hi entres i vas apareixent, desapareixent, t'hi veus i no t'hi veus. Una meravella això, i tot això ho trobem al llibre. Alguns d'aquests exemples els he portat jo, però molts d'aquests exemples estan en el llibre, és un llibre meravellós, imágenes negatives, i jo crec que ara que s'acaba l'estiu i que tornem al ritme. Exacte, és que estem tornant ja al ritme de la visió túnel i de la productivitat. També volia tornar fent aquesta secció sobre els núvols per intentar aguantar una estona més aquest elogi d'anar despistat del món. Evidentment, estar als núvols, deixar-se endur una mica per les inèrcies del món, per l'atzar, per l'accidental, per les casualitats i no posar-nos tan directament en aquesta modalitat en què fem el que hem de fer i tot perd una mica d'ànima i d'agressió. I per tot això, imàgenes negatives de la Victòria Cirlot.

Molt bé, doncs, Irena Pujades, moltíssimes gràcies. Merci. Fins aviat. Bona nit. I fins aquí el programa d'avui, amb Roser Pereira, Montse Comelles, Mireia Isard, Albert Castellví, Josep Maria Campillo, aquí pugen els faders, i qui us ha parlat? Montse Virgili. Tornem demà a les 11 de la nit a Catalunya Ràdio. No us despisteu, que aquest any hem canviat d'hora. Bona nit.

I've looked at life from both sides now Then win and lose And still somehow it's life's illusions I recall I really don't know life.

I've looked at life from both sides now From up and down And still somehow it's life's illusions I recall I really don't know that

At all.