El bar casal de Juncosa troba nous encarregats: "Volíem més qualitat de vida"

Un minut per arribar a dos quarts d'onze, i ara el que farem és parlar de bars, perquè poden semblar més o menys importants si n'hi ha molts, però quan en una població només n'hi ha un, la cosa canvia. Per això anirem ara fins a Juncosa. Perquè aquest municipi de les Garrigues ha recuperat el bar Casal que el 31 de juliol va tancar les portes perquè la família que el portava va plegar. La convocatòria per substituir-la va quedar deserta. L'establiment ha reobert ara, després que l'Ajuntament fes una crida a les xarxes, oferint també un lloguer social. A la família que el volgués portar. Ja fa uns dies que està obert i per això ja ha pogut passar el nostre company, el Pere Joan Álvarez, a qui podem saludar ara mateix. Què tal, Pere Joan? Hola, bona nit, Manel. Has pogut parlar d'entrada amb els nous encarregats. Qui porta ara el bar?

Doncs mira, el bar el porta una parella que vivia a Lleida Ciutat. Són originaris de Venezuela, tots dos de 29 anys i amb una filla de 5 anys. Ella, la Zaray Rojas, té experiència de més de 10 anys en l'hostaleria. Ell treballava en una granja de les Garrigues. Tots dos han volgut fer un canvi de vida i han respost a la convocatòria feta per l'Ajuntament que oferia feina al bar i també un lloguer social en un habitatge del poble. Hola, ¿qué tal? Hola, muy bien. ¿Cómo vas a arribar aquí a Juncos? ¿De dónde venías? Venía de Lleida, Lleida capital. ¿Cuánto tiempo llevas aquí en Cataluña? ¿De qué país eres originario?

De Venezuela. Tenemos ya en Lleida dos años. Mi esposo lleva tres años en Lleida y yo llevo dos años.

Ara ja portes el bar des de fa una setmana. Com et vas enterar d'aquesta oferta de l'Ajuntament per fer de gestor del bar i per també viure en aquesta població?

Bueno, nos hemos enterado vía el periódico. Tens fills? Uno. Quants anys té? Cinco años. I està escolaritzat ja aquí, eh? Sí, està escolaritzada aquí. És una niña de cinco años y va infantil cinco.

Coneixeu abans el poble? Sabíeu d'aquesta de Juncosa alguna cosa? No, no sabíamos.

O sea, habíamos venido anteriormente, pero A ver, pues porque trabajaba antes acá al pueblo, al lado del Solerás, trabajé ahí en el Chiringuito en lo que es verano.

Per tant, l'experiència que tens en el sector de l'hosteleria, quina és l'experiència?

Bueno, tengo 10 años en experiencias de hostelería. He trabajado en muchos sitios.

Com ha anat la integració en la primera setmana en el poble de Juncosa? Perquè on vius?

Muy bien, muy bien, muy bien, gracias. La gente ha sido muy amable, se ha portado muy bien con nosotros. Me han preguntado cómo me voy incorporando al bar y en realidad muy bien. ¿Tens un habitatge per la família? Sí, tenemos un piso social del ayuntamiento.

El contracte es per 4 anys, me sembla, ¿no? 4. Pero vosaltres teníeu intenció de continuar més anys aquí o heu vingut només temporalment?

Bueno, nosotros tenemos pensado si después de los cuatro años todavía la gente le ha agradado nuestro servicio y lo hemos hecho bien, bueno, tenemos pensado seguir más adelante también.

Ya per acabar, ¿per què vau optar per aquesta, entre cometes, aventura de venir des de Lleida fins a Juncosa? Què us va atreure, què us va cridar l'atenció?

Bueno, a nosotros nos ilusionaba mucho venir aquí, porque se vive bien, es tranquilo, se conoce todo el mundo, la escuela es muy buena también, ya nos lo habían comentado anteriormente, y bueno, tener una mejor calidad de vida, y hasta los momentos no tenemos ninguna queja, estamos muy contentos aquí. Doncs molta sort, que vagi molt bé. Muchas gracias.

Que ho has vist, Manel, bona qualitat de vida. Sí. Buscant canvi a la seva vida i també he parlat amb la seva parella, el Rafel Carreras. Coincideix amb la seva dona, això que sentíem, que volen establir-se al poble, més enllà dels 4 anys que fixa la concessió. I fins i tot, atenció, assumir, diu, integrar-se a la nostra cultura amb l'aprenentatge del català. Sentim el Rafel Carreras.

Sí, sí, de momento es eso, enfocarnos aquí y tratar de llevarnos bien con todas las personas. Y claro, hacer futuro aquí. Es lo principal que tenemos en mente. Ya nuestra hija está integrada en el colegio y para nosotros lo principal era eso, que nuestra hija se sintiera a gusto y de momento muy bien por ahí. A ver, enfocarnos más que todo en la cultura y tratar de llenarnos de lo que es el idioma, que es algo que también necesitamos enfocarnos un poco más y aquí puede que lo podemos reforzar un poco más, la verdad.

Per tant, Pere Joan, ja ens has presentat una part de l'equació, són els que portaran al bar, estan contents de l'oportunitat, de l'acollida de moment, 4 anys, i ja veurem com acaba. Clar, l'altra part important també són els clients, per tant, els veïns, què et diuen?

No només de Juncosa, sinó de totes les poblacions del voltant que hi passen per Juncosat. Doncs estan molt contents. Hem de pensar que l'establiment, com deies tu a l'inici, un bar en un poble dona molta vida, doncs l'establiment és més que un bar, és un punt de trobada. Els pagesos i els ramaders, per exemple, hi fan el cafè a les 7 del matí. Hi ha gent de la zona, no només del poble, que hi van a dinar i, per tant, es converteix. Podríem dir que en un punt de referència al centre del poble. Ho expliquen el Jan Lluís, el Jordi, la Carme i la Neus.

És una cosa que si no tenim bar aquí al poble, ja malament. Si no hi hagués bar, ja hauria d'estar tancat a casa.

El bar és un punt de trobament de la gent del poble. Els matins tots els pagès, els rangers, s'hi troben a fer el cafè.

Perquè un poble sense sense els serveis principals, doncs no. Bueno,

és una qualitat de vida pel poble. El que tinguem obert i tinguem conversació amb la gent del poble, doncs dona caligo. I la gent, pels caps de setmana, doncs, vinguen a fer lo vermut, los padrins, quan surten de la iglesia, és d'agrair que es torni a obrir el bar.

Per cert, el preu del menú és de 14 euros amb 50 cèntims, un menjar saludable, amb diferents plats per escollir. També he parlat, precisament, amb la cuinera, la Rosario.

Intenta menjar de tot, un menjar saludable. Que no hi hagi massa greixos, tot de quilòmetre zero, si pot ser, perquè hi ha gent que produeix tomates, produeix cebes, produeix i ho comprem al poble.

El bar tanca els dilluns, gran part de la resta de dies està obert des de les 7 del matí i tanca fins allà a les 9 o les 10 del vespre. Està ben situat al centre del poble i està tocat a l'Ajuntament. Déu-n'hi-do,

de 7 a 10 de la nit estan ben coberts. Després de la crida que va fer a les xarxes l'Ajuntament, ha pogut triar aquesta família. No sé quanta gent s'hi havia presentat, si van ser els únics, si hi havia més candidats o què.

No, no. D'un i dos, hi havia una trentena o més d'una trentena. D'un i dos? Sí, sí, i no només de les comarques de Lleida, perquè també hi havia de fora de la marcació. S'hi van interessar, per exemple, gent que viu a Girona o a l'Aragó. Per tant, els que s'han hagut d'encarregar de triar la família han pogut triar entre aquesta trentena de candidats. Estem parlant d'un poble de 400 habitants, on els pagesos i ramaders es dediquen sobretot al cultiu de l'olivera i també tenen explotacions i granges, la majoria de vedells. Per a aquells que vulguin passar per Juncosa, que sàpiguen situar-la en el mapa, doncs pot accedir des de la C12, que és l'eix de l'Ebre, i està situat en plena comarca de les Garrigues.

Doncs si mai hi passem, ja sabem on farem parada. Moltíssimes gràcies, Pere Joan.

Bona nit. Bona nit, Manel.