El català, un regal que ens hem de fer cada dia!

Doncs ja som al cap del carrer. Senyores i senyors, estimats oients, hem arribat al final de la temporada, de la tercera temporada, de la segona etapa, ens agrada dir-ho així, perquè és la realitat d'aquest Sense Fronteres. I la sensació és aquella, que el temps corre i corre molt ràpid, va molt ràpid tot plegat.

Ei, Kilian, ja tens raó, que tot va molt ràpid.

Escolta'm una cosa, aquesta veu, ets la robota, entenc, però em sona i no em sona aquesta veu, qui ets? Ah, et sona i no et sona, oi? Sí, em sona molt, molt em sona, no ets la de sempre, però. Sí, sí, em sona i no em sona, no sé què dir-te.

Bé, avui t'acompanyo jo, i com que és l'últim dia, això serà com una espècie de regal.

Home, està bé, m'agrada, m'agrada, això dels regals, és molt bo i molt oportú en un últim programa, eh? Mira quin regal de sorolla ens han fet a nosaltres, que ens agrada molt la sonoritat, però potser tanta no, no cal que sigui ara. Bé, és igual. Bé, bé, encantadíssim del regal.

Bé, doncs, per començar, fes com sempre, parla amb qui sigui, amb qui o què tinguis al costat. Amb qui o què tingui al costat? Topar-la i tot vindrà després.

Molt bé, doncs haurem de provar això que ens diuen. Diuen que parlem amb qui sigui o amb que sigui. I l'únic que tinc aquí és aquest Pinocchio. Hola, senyor Pinocchio, com està? Fa calor, eh? El tracten bé aquí? Sí, sí, que em tracta bé d'aquí. Perdó? Sí, que em tracta bé. Sí? De veritat ens està parlant? Sí, sí, que et parlo. Ah! Vigui cap aquí. Estava fent una broma, veig, eh? Sí, sí, sí. És un ninú molt bonic, és un Pinocchio Pinocchio. Ho dic en italià perquè és d'origen italià. És d'origen italià, sí, sí. Ah, està fet a Itàlia. A Itàlia, a Itàlia, sí, sí.

Qui és vostè, per cert? Jo soc Fabian, propietari d'aquesta botiga. Soc belga d'origen i fa 23 anys que estic treballant en aquesta botiga.

M'ha dit moltes coses alhora i totes molt interessants. Primer, no, està molt bé, la botiga que hi posa. Batolun. Batolun, sí.

És Baixa Lluna. Sí, Baixa Lluna. I m'ha dit, soc belga.

Sí, soc belga. Flamenc o baló? Ah, baló. Baló. La part francesa. Francesa. Sí. I està aquí des de. Som a Catalunya, entenc. Sí, sí, sí. Som a on? A Barcelona. A Barcelona, sí. I s'estranya, els oïns ja no s'estranyen perquè ho saben. A Barcelona, concretament en quin lloc de Barcelona? Al barri de Gràcia. Al barri de Gràcia. Per tant, troben la botiga al barri de Gràcia, Bateu Lutin, com diu, i vostè és Belga Valor. Sí, Belga Valor. I té una botiga que és aquesta. Podríem entrar? Sí, i tant. Endavant. Doncs, miri, m'han dit que parlés amb qui sigui o amb qui fos. Hem parlat amb el Pinocchio, que gràcies a la seva veu ens ha contestat. Però ara estem amb vostè. Quants anys fa que està aquí? Desde el 98, loco fa 28 años que estoy aquí. Veig que parla un català fantàstic. Bueno, pero que parla muy bien, sí, sí. Li farem una cosa. Com que avui hem dit que això era un regal, l'entrada ha estat fantàstica, el regal ja el tenim aquí. Hem estat amb Pinocchio, que no s'hi pot estar sempre. L'hem sentit parlar amb aquest català amb accent velló. Com es diu vostè, m'ha dit? Jo soc Fabian, dic Fabian. Fabián, amb el Fabián avui comencem l'últim programa de la temporada. Ja hem dit que anava de regals, ell és el regal.

Ens agrada molt començar aquí, en aquesta botiga, aquest últim programa de la temporada, una botiga que sembla, pel que hem vist fins ara, deliciosa. Perquè en realitat la cosa va d'això, de regals. De regals que ens hem de fer a nosaltres mateixos, individualment i com a país. Ens hem de regalar cada dia el català. I gaudir-lo com el que és un regal. Que ens l'estem treballant també quedaria. I que ens el treballem per tenir-lo. És l'única manera d'afrontar, per exemple, episodis tan desagradables com aquest últim, el d'aquesta treballadora de Tico, acomiadada per parlar habitualment en català. Doncs sí, habitualment. I què passa? Més habitualment hauria de ser encara. Així que, últim programa de la tercera temporada de la segona època de Sense Fronteres, però això no vol dir que tanquem res per vacances. Primer, perquè aquest estiu seguirem en antena cada dimarts a la mitjanit amb una selecció dels millors personatges de l'any. Per tant, seguirem estant amb vosaltres. I segona, perquè mai no fem vacances pel català. I com que aquest estiu tindrem en marxa això del nom de la Catalunya Nord, nom administratiu francès, perquè el nom ja el sabem tots, Catalunya, Catalunya Nord, mirem ara de fer tres preguntes que ens aclareixin com està tot això del nom administratiu francès, insistim. Ramon Faura, el nostre guia permanent de la Catalunya Nord, molt bona nit. Bona nit, Quiriant. Mai fent vacances pel català i no podíem marxar sense aclarir una mica això. D'entrada, això s'està ja votant? Això del nom administratiu de la Catalunya Nord?

Sí, s'està votant. Ha tardat més que el que havien anunciat en un principi, però ara es pot votar tant per internet com per correu. Encara que hi ha problemes, no paro de rebre els missatges al Facebook. De gent que em diu que no funciona, que no sé què, depèn per qui no funciona, però els dic que si no funciona per internet encara tenen l'opció d'enviar un correu per votar.

I aleshores aquí hi ha tres noms, un d'ells fa aparèixer el terme català de manera molt clara, Però aquí hem vist un embolic amb gent que no accepta cap dels tres i que li agradaria, com a tots, que es digués Catalunya Nord d'entrada, o altres versions o variants semblants que estan molt bé com País Català, però aquestes no estan a votació. Què pot passar aquí? Quins són els tres noms d'entrada? I què pot passar aquí si això comencem a dividir el vot d'aquells que pensen que Catalunya ha d'aparèixer en el nom administratiu francès, insistim?

Els tres noms que hi ha són Pirineu Oriental, que és el nom que han imposat des de Napoleó per esborrar tota identitat dels noms dels territoris a l'estat francès. El segon nom és Pirineu Mediterrani, que en el fons entre Pirineu Oriental i Mediterrani no hi ha gaire diferència, diuen que és més. Que Pirineu Oriental no prenia en compte la costa i ara Mediterrani prenia en compte però sempre són noms geogràfics que va bé a l'estat francès que justament vol esborrar tota identitat fora de francès d'aquest territori. I doncs el tercer nom és aquest que ens interessa, és Pirineu també, Pirineus, però catalanes, Pirineus catalanes. I aquest nom justament reivindica la identitat catalana d'aquest territori. Evidentment, no és Catalunya que proposem, perquè en el fons, històricament, és Catalunya i tots ens sentim catalans, però dins el que hi ha, dins el que es pot fer en París, perquè l'estat francès és París, és París que emana, han pensat que és l'opció que tindria més possibilitats. I doncs nosaltres a Angeles és la que defensem. I aquests que defensen PIB català en el fons és una postura més política de partits que catalanista. Bé, ja en els anys 70 hi va haver una possibilitat de canvi i, bé, hi havia 50 noms diferents, una baralla. Ara, la gent a favor del nom català és a favor de Pernilla Catalana i hi ha un partit que té el nom de país català que volia que sigui país català la proposta perquè és el nom del seu partit i perquè són oposats a la majoria departamental que proposa aquesta votació, que són socialistes. I han dit clarament que ells s'oposen perquè són l'oposició i s'oposaran de totes formes. I no penso que dividir és el que farà guanyar Catalunya, no.

Última, això, la divisió pot ser que faci que no surti aquest nom? Que semblaria que tots aquells que se senten catalans podria donar-li suport. I en el cas que sortís aquest, que fos el que guanya, tu he vist molts comentaris de gent que creuen que si surt aquest no s'acabarà implementant. Tu com ho veus?

Jo veig que aquesta divisió que fomenten alguns pot ser que guanyarà igualment per N Catalana però farà baixar el número de votants i serà un argument per París, que és el Consell d'Estat a París, encara un òrgan, perquè hi ha dos òrgans, el Consell Constitucional que diu si la llei MOLAC per l'ensenyament de les llengües regionals és vàlida o no, que l'han censurat fa quatre anys, però ara és un decret, no una llei, que farien per el canvi de nom. De Departament, i és el Consell d'Estat. I el Consell d'Estat, que ningú ha elegit en aquest Consell, podrà dir que no, i l'argument que podrien fer servir és que hi ha hagut una votació amb poca gent i que això no és representatiu. I de fet, el mateix Consell Departamental Socialista de Catalunya del Nord fer un vot al mig de l'estiu no trobo que és una bona manera per. Poder reivindicar després que hi ha hagut una participació important. I és això que veig més com a argument que podrien fer servir i, evidentment, des de París no som pas a favor de la identitat i de la representativitat dels catalans. Jo penso que una vegada que hauran dit que no, si diuen que no, serà el moment d'aixecar-se i manifestar-se. Però si. Si diuen que sí, molt bé, i si diuen que no, molt bé també, perquè sortirem al carrer, com ja hem sortit diverses vegades quan ens han censurat, que ja ha passat unes quantes vegades, i així ens podrem comptar.

M'agrada molt aquesta actitud que teniu aquí al nord, que és si surt sí, molt bé, si surt no, també molt bé perquè sortirem al carrer. Està molt bé. Escolta'm, que l'estiu sigui molt bo, també pel que fa al nom, ja ho seguirem, i esperem que la pròxima temporada puguem. Puguem dir administrativament, francesament, això de català en el vostre nom, encara que tots sabem el que sou, que és Catalunya. Moltes gràcies Ramon, ens ha agradat molt això que ha fet ara la Rosa, que ens ha traït la música, perquè això era una cosa molt seriosa, ara torna a haver-hi la música de la sintonia de l'inici del programa, que és el que anem a fer. Gràcies Ramon, gràcies a tots, últim programa de la temporada, gràcies també a la gent de la botiga que ens estan esperant, ara ens passejarem per aquí.

Doncs ara sí que ja podem endinsar-nos en aquest món. Mira, el català és com. Et truquen, eh? No sé si serà important. No sé si el català podríem dir que és com una espècie de joguina a la que has de tractar molt bé, que no se't trenqui, i que has de mirar de fer-la servir, de jugar-hi molt. Ara, aviam si després de la contesta a la trucada ens diu sí o no a aquesta pregunta. Allò, mireu, ja aprofitem, tots aquells que ens vegin per la xarxa, és un lloc fantàstic. Una botiga que està molt ben posada i que ara li preguntarem a ell, és una meravella, li preguntarem a ell quin ha estat el desig d'ell d'incorporar-se al país. Mira, ara està tenent agent i el veureu passar aquest. Aquest és el que. Està intentant buscar alguna cosa. Molt bé, ara ja ha tornat, ja hem resolt el problema telefònic i tot això, perfecte. Anem a les preguntes nostres, eh? A les nostres. Tu ets aquí. Com és que ets aquí a Catalunya? D'on ets? Concretament, de quin lloc? De Belònia, de Bèlgica?

A Demons, una ciutat petita de 100.000 habitants que està en la província d'Eno. Està a unos 70 km a l'est de Bruselas. I tu ara portes aquí, m'has dit, més de. La botiga té casi 23 anys, el primer de desembre.

I com és que vens aquí? Què t'hi porta?

Mira, estava treballant a França i vaig conèixer la meva dona, que és aquí, de Barcelona.

L'Amor. L'Amor, és per això. I aleshores et va portar cap aquí, directament, o què va passar?

No, perquè com que estava a França, tenia el projecte d'anar a viure a París, perquè ens vam conèixer a Poitiers, estava treballant en un parc audiovisual que es diu el Futuroscope, i la vaig conèixer d'ahí. I llavors vam anar a viure tres anys a París, i junts vam decidir venir a viure aquí, a Barcelona.

O sigui, vau tenir el somni parisenc i després va venir el somni català. Català, sí, sí, totalment. I vau venir aquí a Barcelona

directament? Sí, directament. La teva dona és de Barcelona? Sí, és d'un poble que toca a Barcelona, que es diu Cornellà de l'Ebregat. Sí, home, sí.

El tenim bastant present. És de Barcelona. Però és de la zona de Barcelona, molt bé. Aleshores tu arribes aquí i dius, i ara què faig aquí? O directament ja fas la botiga o com va tot?

No, bueno, vaig estudiar turisme a Bèlgica i vaig tenir experiència també perquè en París vaig treballar a un parque de bueno, a un altre parque que és el Disneyland París, doncs vaig tindre experiència i aquí vaig començar a treballar als hotels, hotels com el Rey Juan Carlos, Hotel Hilton, també, al costat de la IA, i després vaig treballar a un restaurant americà que es Joel Harrock Café, a Plaça Catalunya, i ahi vaig passar a cap de compres i al final tenia el somni d'obrir la meva botiga i tota aquesta experiència em va permetre decidir-me obrir la botiga de joguines.

Que és aquesta que ja hem estat ensenyant per la xarxa i que ara podríem comentar. És una botiga molt detallista, em sembla. Anem passejant, perquè m'ha semblat veure, i si no em rectifiques, que seria possible que jo trobés el regal de l'edat exacta, perquè mira, aquí ho veig, de 0 a 1 any. Això està posat per edats per facilitar a la gent? Com està pensat?

Sí, és així que ens agrada fer. Tenim prestatges que són disposats per edat. Hi ha l'edat de 0 a l'any, a partir d'un any, a partir de 2 anys, 3 anys, i després està posat per tema. Aquí tenim les carmanyoles, la volta al col·le o per menjar. Tenim aquí coses petitones, al fons de tot tenim estels, jocs d'exterior,

i està posat d'aquesta manera. És molt especial veure una botiga d'aquest tipus perquè penses, és molt actual i alhora té molt de ressò de la història, no? Perquè veus coses que dius, també com eren els nostres regals de quan érem petits, vull dir que, és això el que pretenies?

Sí, m'ha encantat que tinguem coses de tota la vida, de jocs de fusta, principalment són jocs de fusta que treballem, i tenim les clàssiques yoyo, de fet treballem amb fabricants locals, com al Pla de la Vic tenim el Cansei, que és un fabricant de yoyo, de Val d'Ufas, perdón, de Val d'Ufalmig. I tenim també la Txela, que treballa barretes màgiques, que justament ella exposa a mercat, com el de Santa Lúcia, durant la festa de durant l'època de Nadal. I altres, com el Grappat,

que està també a Figueres, i treballem amb gent local. I per tant, si jo ara vinc aquí i et dic, vull un regal d'aquesta edat, tu ja em diràs, mira, aquí estan posats, però i si dic, escolta'm, però no sé ben bé què ha de ser. Llavors, entra l'experiència, però tu no tenies experiència en el món de la joguina. Per què vas triar joguines i per què vas triar aquest lloc concretament?

És perquè jo de Bèlgica ja conéixia aquest tipus de botigues. I a París també. Quan vaig venir aquí, Anna i jo ens vam casar i vam tenir filles. Quantes filles tens? Tinc dues. I la primera, que va néixer el 2001, i ens van inspirar a obrir aquesta botiga, perquè com que volia obrir una botiga no estava segur d'obrir Joguinas, però després pensant va tindre la xispa i va decidir obrir la botiga de Joguinas.

I ara, passat tot aquest temps, ha estat una bona aposta? Creus que era el que havies de fer? El destí t'ha portat aquí? Era el teu somni aquest realment portat a la realitat?

Sí, a ver, fa quasi 23 anys i estic tan agraït que encara hi som, perquè són anys i m'encantaria, vull que siguem endavant i que siguem amb anys.

Clar, perquè no és fàcil tenir una botiga en el moment actual, amb tot el que suposa, no sé com està el sector, no sé si la gent compra o no compra, no sé si la crisi es nota o no es nota, aquesta crisi permanent que no ens traiem mai. La botiga té salut, diguem-ne, creus que està relativament

saludable? És per mi té salut, té salut i ademàs tenim la ganes de seguir endavant i tenim la passió de la joguina, o sigui que estem aquí i seguirem.

Ell el que té és una altra cosa, té una pregunta que li hauríem d'haver fet al principi però l'anem reservant, l'anem reservant i encara la reservarem, que és el per què? A nosaltres ens meravella i ens està molt bé que hagis fet la resposta d'aquest per què t'has passat el català, per què has volgut aprendre el català. Però això ara l'hi preguntarem, perquè abans, des d'aquí, un altre regal d'aquest programa són els nostres col·laboradors. Anem a fer una volta pels països catalans.

I el primer que saludem sempre és el Ferran Torrent, que representarà a tots aquells que han participat d'aquesta roda i en nom d'ells ens parlarà ara des de, em penso, pel que començo a sentir de fons, em penso que des del cotxe, t'estàs movent, Ferran!

Sí, sí, sí. Jo en el cotxe. Tu camines molt, però jo més en el cotxe perquè em cansa menys. Molt bé. Escolta, un honor representar a tots. Moltes gràcies. De ser molt agraït. Escolta, mira, però primer vull explicar-te l'última notícia que te donaré esta temporada, que s'estan celebrant a València els Gage Games. Els Jocs Olímpics Homosexuals, i tu diràs, home, i l'Ajuntament de València governada pel PP i Vox no diuen res, res absolutament, perquè és un gran negoci turístic. Pensa que n'han vingut 10.000, i pensa també que si vols vindre a València, ara un apartamentet, un. Un hotelet més o menys regular te costarà, segons els diaris, 400 euros. Joguen a fútbol, handbol, basquet i escacs, que jo no he entès mai en la vida que escacs siguen esports. Jo crec que el Xamelos fa més esports que els escacs, però els escacs, com tu saps, sempre han anat a l'espatxa més d'esports. Jo això no ho he entès en la vida. Bueno, hi ha una peculiaritat, i és que fa molta calor, i hem dit als jugadors de futbol d'aquestes olimpiades que podien ajornar l'horari i fer-ho a les 9 o a les 10 de la nit. Diuen, no, no, que la tarda i la nit és per divertir-se. O sigui que no, d'això res. O sigui que se juga a l'hora que se juga, que no ho sé, suposo que serà a les 5, a les 6, però a les 8 i a les 9 de farra per València. Escolta, doncs m'apareix magnífic. I bueno, la temporada en guany per a mi ha sigut com la del Barça. Excelent, excelent. Igual que l'any passat i l'altre que pel Barça no va ser bona, però per a mi és sense fronteres, sí que va ser bona. Estic molt content de col·laborar amb vosaltres, espero que siga per molts anys, espero que passeu unes vacances molt bones en un lloc que siga fresquet, perquè USAE és mi vida, que diuen així, que està pegant, però va ser de bé.

I si no, ja sabeu que hi ha lloc en el cotxe del Frank, que segur que té aire acondicionat i que va fresquet ara pel món. Però seguríssim, eh? Va, una abraçada molt gran i moltes gràcies, una temporada més. Una abraçada. Igualment, igualment, que passeu bé. Adéu. I ara sentim aquí moltes veus, però entre elles una que destacaràs, segur, perquè sempre destaca, que és la de la Pau. Pau, bona nit.

Molt bona nit, Kilian. Què dius, Pau? Moltes gràcies per això que sabeu d'estar aquí. Sempre destaca. Mira, avui vos vull explicar una anècdota molt maca i molt optimista pel que fa a sa nostra llengua, sa defensa de sa llengua catalana. Mira, arriba l'estiu, som a l'estiu, és un temps de moltes festes de pobles, és a dir, tots els pobles de Mallorca fan les seves festes a l'estiu, cadascú té el seu patró, la seva patrona, i són festes molt viscudes, molt tradicionals, i que continuen, o sigui, són antiquíssimes, però mantenen l'esperit, els joves s'hi apunten, estan molt bé. Què passa? Que els Joves per la Llengua, que ja saps que és aquesta associació de joves que lluiten per preservar l'ús del català, cosa tan necessària aquí, han fet tota una sèrie de demandes, de proclames, d'activitats, per demanar als ajuntaments. Dels diferents pobles de Mallorca que, sisplau, per aquestes festes patronals facin més activitats en català, és a dir, lloguin més grups de música en català per les verbenes i per les rebelles, que busquin activitats relacionades amb el català i que cada vegada les festes siguin més nostrades també lingüísticament. Jo crec que això és una passa molt maca i que a més a més és molt positiu perquè són joves que demanen que a les festes on hi ha també tants joves se pugui viure en normalitat el català.

Doncs ens hi apuntem de totes totes. Escolta'm, que vagi molt bé l'estiu, una abraçada molt gran i que totes les festes siguin molt, molt en català. Això esperam.

I una abraçada immensa, Kilian, i també per tu, molt bon estiu, clar.

Bé, anem caminant per aquesta botiga, que és part de la vida d'ell, que és el que també ens està interessant molt d'ell. He vist les joguines de fusta famoses, eh? Sí, las típicas cuinas de fusta. Està molt bé això. Tenim aquella pregunta que te l'hem de fer, eh? De per què? Per què t'has passat el català? Però te la farem d'una manera diferent i ara anem amb tu, Olga, que sé que estàs a punt d'entrar, perquè et veig allà fora. No el per què, que te lo preguntaré, sinó t'ha estat molt difícil, realment, el català? Per un velló, per un belga-francés, és difícil el català, aprendre-lo, o no t'ha estat difícil?

No, no, no. La veritat, per mi, ha sigut com un joc. Ha estat com un joc? Sí, sí. No, no, no. No sé si és perquè la classe on vaig estudiar va ser divertit, però tenia sempre ganes d'anar a la classe per aprendre a estudiar el català. M'agrada molt aquesta

cara que fa ell, amb aquest somriure, va ser com un joc. És que també ha de ser això una mica, aprendre aquesta llengua. Va, sempre és un joc nostre saludar l'Olga Clapés i que l'Olga ens expliqui algunes coses d'allò que parlem i que no sabem. Olga, bona nit, vine. Bona nit. Com estàs? Jo bé. Nosaltres bé, aquí. I tu? Doncs mira,

jo avui vinc a donar-te les gràcies. Jo també, a tu.

Gràcia, del llatí gràcia, favor, simpatia, estima, i donar les gràcies de geregratias, reconèixer l'agraïment. I en llatí tenia moltes excepcions i la seva versatilitat la va convertir en una paraula comodí, per referir-se a do, regal, favor no merescut, gràcia, bellesa, bondat, benvolença. En mitologia les gràcies eren tres deesses, filles de Zeus, caracteritzades pel seu encant i bellesa, i la nostra paraula gratis era l'ablatiu plural de gratia, i vol dir fent un favor per benvolença només a canvi de les gràcies. L'origen el trobem en una rel indoeuropea que significava alabar amb veu alta. I tot ens porta a paraules amables, com agradable, agraït, congratular. Sempre és millor que et riguin les gràcies, que no pas que et diguin que no tens cap gràcia. Tot i que avui dia encara gràcies, encara sort, si algú et dona les gràcies. Tan bonic que és donar les gràcies. I tan bonic com la paraula per dir-ho en tots els idiomes. Thank you, tanqueixen, xucren, eskerrikasko, kiitos, merci, efjaristo, canxa, tac, obrigada, espasiba, xe-xe, grazie, grazas, salamat, asante, multumesc. Doncs això, que moltes gràcies i bon estiu.

Gràcies les teves, gràcies, gràcies, per tantes gràcies, gràcies per la temporada. Tiquito, com ho has dit?

Ja no sé quina, quina vols. Xucra, Nesquerri Casco. Qualsevol d'elles.

Kitos. Kitos, aquesta. Doncs Kitos, m'ha fet gràcia. Molts Kitos, gràcies. Adéu.

Va, doncs deixem que l'Olga es perdi per aquesta botiga també, ja comencem a ser uns quants del programa per aquí dins. Avui estem gairebé monopolitzant, monopolitzant aquesta botiga teva, però ho fem per saber finalment la resposta a la pregunta, que és per què. Quan tu decideixes aprendre el català? Perquè tu sabies que existia el català abans de conèixer la teva dona? Sí, sí, sí, sí, ho sabia. La teva dona és catalana parlant. És catalana, sí, sí, catalana parlant. Al principi, o potser fins i tot més endavant, us heu conegut en francès, potser? Sí, sí, sí. Ens vam conèixer en francès i, de fet, entre nosaltres parlem francès. Encara parleu francès. Sí, sí, sí. Per tant, seria molt fàcil, deduint de totes aquestes tres coses, de dir, bé, doncs parlem en francès i ja està, tots el sabem, però hi ha un moment que tu dius, jo haig de saber el català. Com ho decideixes? Quan ho decideixes, això?

Bueno, pot ser que sigui algo personal, però és que en aquesta ciutat em vaig enamorar també. Sempre a Anna i a la seva família li he dit que m'ha tocat la loteria, perquè fa 30 anys que estic amb Anna, fa 30 anys que visc aquí, i fa 30 anys que la seva família sempre m'ha donat suport a tots els meus projectes, i per això, tot això, em va començar a parlar el català.

I aleshores vas ser un aprendre en converses amb ella i amb la família o fins i tot m'ha semblat entendre que vas anar a fer uns cursos, fins i tot. Sí, sí, no era per la família, era algo personal.

Tenia amor per la ciutat i per la cultura, perquè m'encantava la cultura catalana, doncs volia més, perquè si no parlava l'idioma, doncs per mi era important. Et perdies moltes coses del català. És que és per això, sí, sí. I aleshores dius, abans ens has dit, no em va costar molt, va ser com un joc. Sí, la veritat sí, ho vam passar molt bé i no trobo complicat parlar el català. Escriure és una altra cosa. Bé, bé, hi ha una miqueta més de dificultat. Es pot aprendre el català fàcilment, la veritat, sí. I per tant,

si es pot aprendre fàcilment i és una espècie de joc i serveix per estimar allò que tens a prop i per conèixer la cultura, tu què li diries a la gent que ara arriba aquí i que pot tenir dubtes de si val o no val, si cal o no cal aprendre el català? Tu què els diries?

Jo trobo que la gent aquí aprecia molt, molt, molt que una persona que vol venir a viure aquí parís el català. De repente, els catalans són superamables, super. S'emocionan, eh? S'emocionan molt. És com molt, molt agraït. I la verdad, només quan comença a parlar català, aunque parís poquet, pues la gent és como, wow, que tu parles català, no? I només por això val la pena.

Això et deu passar aquí a la botiga, no? Que quan veuen que els contestes, que els dius, que els respon alguna pregunta en català, sembla que tinguin més ganes de comprar i tot, no?

Sí, bueno, ara la gent em coneix, però abans, sí, sí, i de fet encara quan anem a pobles i parlem català, pues.

Oh, que parles català? Pues sí. I ja que ets un més de la comunitat lingüística, diguem-ho així, ets un català més, més clar encara, ets un català més, perquè parles català, perquè vols aquest país i l'estimes, estàs preocupat com la resta o bona part dels catalans pel que li passa a la llengua pel futur? Tens alguna preocupació de si fa poc que pugui desaparèixer? L'estàs veient reduir? Com ho veus?

Vivim en una ciutat que de repente hay mucha gente que viene de fuera y personalmente sí que me afecta una miqueta, pero de parte mía haré todo para que se respecte todo lo que es el folclore, la cultura y el idioma. Perquè Catalunya, si m'he enamorat d'aquesta ciutat i de tota Catalunya, de fet, pel paisatge que és increïble, el mínim és estudiar i aprendre aquest idioma, que és el català, que és l'idioma oficial d'aquesta ciutat.

I en certa mesura és l'eix central de la catalanitat. Sense la llengua probablement no hi hauria tota la resta, no? No hi hauria Catalunya, probablement. No, no, totalment, totalment.

I si no parles català no pots aprendre les cançons catalanes.

Exacte, i no pots llegir llibres com tants que en tens aquí. Totalment, totalment. Escolta'm, et vull agrair molt, primer, que hagis posat veu. Igual, jo què sé, qualsevol d'aquestes companyies americanes vol fer una pel·lícula de Pinocchio i et demana que hi posis la veu perquè ho has fet molt bé. Has posat la veu al Pinocchio, després ens has ensenyat la botiga, ens has explicat la teva vida i ens has fet aquests missatges finals que ens semblen fantàstics. La lletra del programa d'avui ens agrada molt. La lletra és ell. La lletra és tot allò que queda al darrere de la seva acció de voler aprendre el català, de venir aquí, de ser un català més. La música la posa la Gemma.

Quina meravella. A més, Gemma, la conec aquesta perfectament qualsevol nit. Què et sembla aquí,

Leona, això que he trobat? Molt bé. Això i moltes altres coses que podeu trobar en aquesta botiga magnífica del barri de Gràcia. Que la coneixies? Home, i tant, és un dels meus referents del barri. Ah, sí? I tant, i tant que sí. Hi ha hagut regals teus que han sortit aquí? Hi ha hagut regals, hi ha hagut coses que ha quedat el tio, també.

Sí. Escoltem, doncs ja que hi som i estaves fent música, ens agradaria, ja ho hem dit, de fer la música de la temporada. Ho tens a punt, això? A puntíssim.

Sí. Endavant. Endavant.

És cert, qualsevol nit pot sortir el sol, que deia en Sisa, i aquí en el programa això ens ha passat, és cert que moltes nits de programa ha sortit el sol.

I també deia en Jaume Sisa que les portes de casa seva són obertes a tothom, tot i que en aquest cas qui canta no és en Sisa sinó Macaco, amb una versió que va fer de qualsevol nit pot sortir el sol. I seguint amb aquesta idea d'en Sisa, que en certa manera a nosaltres també ens ha passat, que ens han obert les portes tot de catalans que viuen allò repartits arreu del món, al llarg de tota aquesta temporada que hem estat fent al Sense Fronteres. La vam començar viatjant a Bali, no sé si ho recordes, amb l'Àlex Voladeras, i també vam descobrir amb ell aquest tema dels Project Pop, un grup balinès de Bali, amb temes tan enganxosos com aquest.

La veritat és que fa somriure, eh? No s'entén res del que diuen,

La veritat és que fa somriure, eh? No s'entén res del que diuen, perquè el palinés és un idioma complicadíssim, com ens va explicar l'Àlex, però s'enganxa, sí que s'enganxa, sí. Això que dèiem, la temporada la vam començar a Bali, i hi hem posat punt i final, de moment, esperem. Amb una visita suïssa de la mà de la Marta Vilademut, que era bióloga humana i aficionada també a l'escriptura. No sé si la recordes, Kíria. Va guanyar un premi amb això. Sí, sí. I gràcies a ella hem descobert el duet suís-alemany que es diu Boy, amb aquesta ironia, format per la cantant Valeska Steiner i la baixista Sònia Glas. Aquest tema es diu New York.

Come my wild ones, come, come, pick me up.

És d'aquelles músiques que la baixaries i t'hi estaries estona i faries el programa només amb aquesta cançó. Per cert, a Nova York no hi hem anat aquesta temporada, si no vaig amb la ment, no?

No, no hi hem anat, però sí que hem anat a l'altra costa. Hem viatjat fins a San Francisco, a Califòrnia, amb el Jordi Ferrer. Ell és originari de Reus, viu allà des de l'any 93. Són molts anys, això, eh? I treballa en una empresa de ciberseguretat. I si anem a Califòrnia, no podem deixar de punxar els Green Day i el seu American Idiot.

Molta potència amb aquesta peça musical i el títol que podria anar molt bé per referir-se, vés a saber, aquí dels Estats Units, això de l'America. No sé per què ho dius, Kylian. Què més? Doncs mira,

entre mig hem passat per Mèxic, on hi hem trobat el Martí Riba, que viu a Querétaro i és expert en marketing de marques, i també hem estat de visita a Seattle amb el Jordi Ribas, que és vicepresident corporatiu de Microsoft i també doctor en enginyeria. És un crac. A Seattle i podria sonar, doncs, per exemple Nirvana o Alice in Chains o Pearl Jam o Soundgarden, però nosaltres avui ens sentim amb un esperit molt més folky i hem triat aquest tema dels Fleet Foxes que es diu Rugged Wood.

Com li has dit això? Folkies? No m'ha agradat això.

Sí, sí, aquest esperit més muntanyenc, més alegre. És molt esperit així, sí, sí. És el que em fa pensar quan penso en Seattle, també.

També, també, mira, i quadra bé, sí, sí. Per això tria les músiques ella, perquè té l'esperit i li entra.

Què més? No només hem estat al continent americà, eh? També hem fet un viatge per Europa, hem passejat per Aberdeen, per Itàlia també, Londres, Ginebra i Alemanya, i hem conegut l'actriu Laia Alvarez, que viu i treballa a Berlín. Ho recordo molt, això. Molt simpàtica.

Sí, ens explicava aquella anècdota, no sé si la recordes, que feia sortir el català en algunes de les seves interpretacions.

Sí, a les seies de les pel·lícules. Sí, sí, sí, sí que la recordo, sí. Era molt bo. Doncs amb ella descobrim els Tokyo Hotel.

M'agrada molt aquest viatge a través del món, que hauríem d'anar tancant, perquè entre d'altres coses el món és molt gran i el programa és petitet. Dius que anirem a un dels espais més llunyans que hem visitat aquests dies, vaja, aquesta temporada, seria. Nova Zelanda. Nova Zelanda, sí, noi.

Amb un convidat que es deia Joan Canyís, que és original de l'Abisbal de l'Empordà, de l'Abisbal del Penedès, disculpeu, i que ens va explicar el projecte que havia començat a posar en marxa, que era cultivar més de mil oliveres per obtenir oli d'oliva verge extra i comercialitzar-lo a l'illa nord o potser a tota Nova Zelanda. Com es deia allà el seu lloc? Mangatangui. Mangatangui. Que està situat a l'illa nord i des d'allà és d'on portarà a terme aquest projecte de produir oli de Mangatangui. Exacte.

¡Vamos!

I si et sembla bé, Kilian, ens acomiadem d'aquest espai amb aquest tema dels neozelandesos OMC, que es diu How Bizarre, que va triar el mateix Joan des de Mangatangui. Molt bé, molt bé.

Aquí no ens explica com fa, quin detall hi ha al darrere, quina investigació hi ha al darrere de cadascuna de les bandes sonores que ens han acompanyat. Això és cosa de la Gemma, del seu esperit, de la seva sensibilitat. A vegades amb alguna ajuda, veig que des de Mangatangui et van ajudar una miqueta. Està molt bé, està molt bé això. Escolta'm, moltes gràcies, esperem viatjar molt la temporada que ve. Que vagi bé. Adéu.

¡Hasta la próxima!

Una meravella, la música de la temporada amb la Gemma és també una d'aquelles coses tradicionals del final de l'últim programa de la temporada. Tinguis present que estàs tancant la temporada del Sense Fronteres. Bé, en aquest cas tens, entre cometes, l'honor de ser l'últim convidat d'aquesta temporada. Per tant, moltes gràcies. Gràcies per ajudar-nos amb la musiqueta, perquè ha estat molt bonic aquell inici musical, i si em deixes, tot i que ja estem molt al final, em deixes passejar una mica per aquí, aviam si jo m'inspiro i trobo alguna cosa? Amb molt de gust, amb molt de gust, sí, sí. Doncs fins ara, eh? Aviam, aviam què puc trobar per aquí. Doncs mira, això que acabo de trobar, aquesta bola del món, ens aniria molt bé pel programa. Escolta, escolta. Perdona. Hola. Em prens els somnis, ara em prens els regals també. Que l'estaves buscant tu, eh? Sí, sí, sí. Escolta'm. A veure, parla. Hola, bon dia. Ets la veu, ets la robota.

Doncs sí, avui em toca fer de robota. Ah, l'has fet a tu, que bo.

I escolta'm, has vingut aquí a buscar, com nosaltres, a buscar algun obcec i algun regal?

Algun regal, sí, que em dona records del meu país, no?

Del teu país, certament. Escolta'm, per nosaltres és un regal trobar-nos perquè, mira, aprofitem, crec que has estat l'entrevista amb més seguiment, amb més repercussió, amb més emocions posades allà que hem tingut aquesta temporada. Tu has notat això?

Sí. Doncs sí, sí, sí, ha tingut una repercussió genial, jo diria. Ja tinc nous amics coneguts, la gent que em felicita, que m'escriu. Doncs m'han dit, ets una catalana més, ets un exemple, moltes gràcies, no? Catalunya necessita més gent com tu. I també alguns m'han queixat sobre la situació actual del català, no? A la llengua. Alguns mestres. M'han dit que els nens i els joves ja no parlen català a l'escola i tenim un problema i necessitem trobar solucions.

I t'ho explicaven a tu perquè tu fossis com una espècie d'exemple. És això, una mica la gent t'ha agafat com un exemple, recordem, per si algú no va seguir. Algú, potser, en tot el país, potser n'hi ha un que no va seguir aquell programa i que no sap que tu ets d'Istanbul, que ets turca, i que vas fer aquella frase molt bona de I ara estava farta, jo volia parlar en català, jo volia viure a Catalunya. Exacte, sí, sí, sí. I això és el que vas explicar aquell dia, i això és el que va fer forat i va crear una expectació molt gran, va generar molta estima. Suposo que algun missatge contrari també n'hi ha hagut a bé?

Doncs no, no, no. Ah, no? Gens. O sigui, la gent està mestres, filòlegos de català estan disposades a ajudar-me amb la traducció, fins i tot. Del Tirant lo Blanc, recordo que. Del Tirant lo Blanc. Sí, sí, sí. Ho segueixes tenint en ment, eh? Exacte, sí. Un dia hi haurà un Tirant Lo Blanc en Turc.

Això espero. Està molt bé. Doncs, escolta'm, res, només agrair-te que de tu regal, eh? Perquè si et prenc somnis, et prenc regals, tu prenc tot, al final, el somni ets tu, el regal ets tu, perquè ens has ajudat en aquest programa aquesta temporada i, en definitiva, també has generat una expectativa aquí a Catalunya que t'ha convertit en un fenomen, no sé si t'ha atabalat una mica i tot de tantes respostes que hi ha hagut, però nosaltres estem molt satisfets.

Doncs el català és un idioma molt bonic, molt vàlid i necessari. Mantenim el català tot arreu i sempre. Uau,

és que ho ha fet molt bé aquell dia, avui ho ha tornat a fer i això que li prenem coses. Gràcies. Moltes gràcies. Que vagi bé.

Gràcies per voler estar sempre al meu costat, quan em pensava que ja havies marxat, per ensenyar-me que aquí ningú regala cap guerra. Per demostrar-me que el món és massa gran, per passar-nos tot el dia plorant, i que per poder volar primer has de tocar terra. Gràcies per les tardes que s'allarguen fins les tantes quan sabem que un dels dos està tocat. Saps per com admiro, lo molt que t'admiro, gràcies pel temps que m'has regalat. Gràcies per tot allò que ha de venir, gràcies per superar així tot el camí, per treure el millor de mi ballant sota la tempesta. Gràcies per tot allò que ha de venir, gràcies per superar així tot el camí, per treure el millor de mi ballant sota la tempesta. Gràcies per seguir aquí.

Nosaltres anirem marxant, ens hem quedat sense aquest regal, però en canvi ens en portem aquesta sensació fantàstica. Que vagi molt bé, adeu! Adéu. Bé, ha quedat aquí tapat, però hi era, eh? Ha quedat tapat. Sortim al món i veiem que tenim possibilitats de fer-nos regals i el primer que ens hem de fer és mantenir aquesta llengua nostra. Acabem aquí aquesta tercera temporada del Sense Fronteres, segona etapa. Gràcies per seguir-nos. Regaleu-vos català. Regaleu-li a tothom. Molt bon estiu i fins al setembre. Que vagi molt bé.

Per ensenyar-me que el camí més llarg és el més bonic per fer plegats, que si no oblides d'on vens no faran falta dresseres. Gràcies per les tardes que s'allarguen fins a les tantes quan sabem que un dels dos està tocat. Gràcies. Gràcies per tot allò que ha de venir, gràcies per superar així tot el camí, per treure el millor de mi ballant sota la tempesta. Gràcies per seguir aquí.

Sense fronteras. Catalunya Ràdio. Amb Kilian Sabrià.

SENSE ÀUDIO PARLAT