El Dr. Antoni Bulbena ens ajuda a entendre i a gestionar la incertesa

Un aplaudiment pel doctor Antoni Volbena. Molt bon dia, doctor. Bon dia, bon dia. Ai, en Volbena. En Volbena és catedràtic de psiquiatria de la Universitat de Barcelona, el millor especialista a Catalunya en l'estudi de la relació de les condicions atmosfèriques i la salut. I, a més a més, col·laborador de la solució. Així d'entrada, doctor Volbena, hi ha persones meteosensibles a qui ens afecta més el temps? És a dir, ja parlarem de la incertesa en general, però, a més a més, si vinculem incertesa amb temps, hi ha una altra variable que és persones que ens afecta molt el temps.

Sí, de fet, avui quan parlàvem de si les pluges pentinaran, de fet la pluja pentina i despentina. Pentina perquè mentalment és un aspecte positiu quan plou, i això també ho hem treballat bastant, però en canvi despentina perquè és incòmoda, se'ns entenen les ulleres i fa desgràcies. O sigui, la pluja pentina i despentina.

És que als adults depèn de com. Dilluns, pluja, no veure el sol. No sé si ens afecta també no veure el sol. Són fotònics, doctor?

Sí, molt. Precisament és. Al final, l'efecte del temps té moltes variables. Abans parlàvem de la incomoditat, però sobretot aspectes més biològics. Està clar que la llum i, en aquest cas, un canvi de temps, com és el ploure. No abans de ploure, que precisament és un mal moment, sinó el moment que descarrega, això és un aspecte que allibera bastant. O sigui, tant per tant dilluns, que no és un dia senzill, doncs millor que plogui. I que ens agafi recollits, esclar, perquè cerebralment és millor que plogui. Ah, amic,

cerebralment és millor que plogui.

David, perquè després et vagis queixant. I cerebralment també deu ser millor que, si plou, estiguis en un lloc tancat. Això també, perquè, clar.

Bueno, això és tot el cos, ja. Ja no és només el cervell.

Doctor Volvent, a veure, com calmem un cervell que busca certeses per afrontar aquests moments d'incertesa?

Doncs, és una pregunta que hauríem de canviar el nom del programa per dir solucions, no només solució. Són diferents solucions. Ja aquí som. Doncs, a veure, la incertesa, ho comentàvem l'altre dia, que és un aspecte que és consubstancial a qualsevol ser viu, tots. El problema és quan tenim intolerància a la incertesa, però incertesa n'hi ha necessàriament. Necessàriament. Sí, esclar. Precisament el fet que hi hagi una cosa que no podem prevenir, és més, ens posem malalts i ens morim. O sigui, mira, si tenim incerteses. Però, esclar, el tema és que aquesta incertesa a vegades et captura per por de la incertesa, per la inseguretat. Fixeu-vos que els que donen el pronòstic del temps és meravellós, però és clar, són gent que és capaç de dir què passarà demà. Qui ho fa de nosaltres, això? Jo no. Home, això és magnífic. Llavors, i com un dia que diuen que no gaire, ja ens atabala. Avui no poden estar segurs.

Perquè a més ho rebotem, ara et deixo seguir amb l'argument, eh, Antoni, però és molt interessant perquè ens enfadem amb els mèteos, ens enfadem amb protecció civil, perquè no sabem gestionar aquesta incertesa, jo crec, no?

Exacte. Aquí anava precisament perquè el fet que no puguem fer això, a vegades donem solucions massa ràpides. I aquest és un dels problemes que hi ha amb la incertesa, que a vegades ho acabes massa ràpid. En la vida que puguem aguantar el que no sabem, és l'única manera que puguem aprendre. Però és que és difícil dir que no ho sé. Però com aguantem el que no sabem? Bé, doncs això és una de les coses que hem de poder ens entrenar tots amb això. Saber que no sabem és l'única manera que tenim els certs humans d'aprendre. Però és que hi ha gent que quan es dona compte que no sabem, ja se li ha despertat el malestar. I això és una de les coses que es fa amb els tractaments. És a dir, espere un momentet, no vagi tan ràpid a parar. El cervell no vol incertesa, vol una certesa. I tot sovint prefereix una certesa negativa que no una incertesa.

A veure, abaixem-ho, això. Una certesa negativa, de dir, prefereixo, el meu cervell prefereix dir, avui ens morirem tots.

Doncs sí, ja sé que avui em dirà malament, ja sé que arribaré tard, ja sé que no em faran cas, ja sé que avui serà un mal dia. O fas un examen i dius, com ha anat? Malament. Bueno, espera't, home, aviam què passa. No, no, malament, perquè què és el que canvia? Que almenys, i ho he endevinat, almenys estava clar o sigui les persones com

en David o com jo ens posa el mateix sac no és autoprotecció és com almenys tenir una victòria que és la de l'encert

de la derrota a més no hi ha incertesa has comprat una certesa negativa en lloc d'aguantar això

passa moltes vegades certesa negativa clar. Per això nosaltres volem espòilers.

L'Elisenda i jo volem espòilers. Per això ara deia el doctor, és important. Sí, el fet que siguem capaços

de no caure en la trampa, de eliminar la incertesa immediatament, perquè podem posar-nos de peus a la galleda amb un aspecte negatiu. Una falsa A més, és curiós, perquè aquestes falses certeses acostumen a ser negatives. I això, a exemples, és molt habitual. I, esclar, una cosa important és explicar el procés, fa una mica de psicoeducació, és a dir, que la persona s'adoni d'aquest mecanisme. I poder. L'avi ens ho pot explicar més bé. Es tracta d'explicar aquest mecanisme, que un ho vegi, i llavors tens una mica més, uns milisegons, per dir. Clar, per dir, estic fent trampes al solitari, no? Aguanta, exacte. I això, i clar, llavors la certesa negativa curiosament tranquil·litza uns segons, però et deixa amb un panorama negatiu. És encara pitjor. És pitjor, esclar, perquè és tranquil·lament, entre cometes, tancat amb una resposta negativa. Una cosa molt aparatosa que passa. Imagina't que vas a una clínica a veure un càtigot d'una criatura. Home, els pares són una mica estranys. I dius, mira, aquí ha vingut un condenat a mort. Home, sí, és un condonat a mort, però no ho dius això. Ah, entenc, la criatura, clar, tots ens morirem, no? O sigui, no comences amb una cosa. Això és un exemple extrem, per si m'entengueu. Bueno, no cal eliminar la incertesa de com serà el nen diguent que es morirà.

Aquest viatge negatiu. Sempre pensem que, xungo, la incertesa pot anar cap al dolent, dolent, dolent. Jo l'hi deia ja, però és que també et pot canviar la vida en positiu. També poden passar coses de dir, és que això no m'ho esperava, jo quina sort, qui m'havia de dir que jo estaria presentant la solució ara fa quatre anys, no? No pensem mai. Ens costa molt. Hi ha com aquest arrossegament emocional cap al negatiu, no? Que no tendim a pensar en positiu, doctor.

Sí, és que la part del cervell dedicat a lo negatiu, a l'amenaça, és molt més gran que la part positiva, evolutivament. Fixeu-vos-hi, el tema de la incertesa ara s'està considerant com un dels motivadors humans bàsics, igual com hi ha la gana, la set, la temperatura, i fa poc estava llegint un llibre que era. Que hi ha la incertesa. O sigui, el tractament de la incertesa és un dels reforçadors més bàsics del ser humà. Clar, als animals potser no els cal tant, perquè el seu cervell no els dona, per exemple, el tema de viatjar amb el temps, de dirigir l'atenció, de donar-te en compte d'aquestes coses, de tenir llenguatge. Clar, el ser humà té aquestes característiques que donen un aliment especial per aquesta capacitat predictiva.

Doctor Bolvena, no sé si vols afegir alguna cosa al que ens ha dit ara mateix en Jordi.

Sí, amb el tema d'abans hi ha algun article del tema dels peus. O sigui, hi va haver un estudi que va demostrar que posant els peus, en èpoques de grip, van agafar 200 persones, van posar els peus, i els que els van posar amb peus freds van tenir costipats, o sigui, van tenir el flu amb un 15%, i els que van tenir els peus calents amb un 2%. O sigui, perquè els de l'espanyol han d'estar solidaris.

Sí, de veritat, eh? Hi ha més persones de l'Espanyol que del Barça que passa poques vegades en un estudi de ràdio. A mi, en el tema d'esports, em passa el contrari. Si jo, per exemple, els partits de bàsquet, que moltes vegades els veiem en diferit, sempre aviso a la família, el veurem diferit, el veurem en diferit, no mirem el resultat.

Sempre hi ha algú que s'escapa, eh? Sí, aquesta dificultat és més que un té una predicció negativa. Si ell sapigués mantenir un equilibri, pot ser que guanyi o que perdi, tirar la moneda. No, no, és que el que comença a travessar l'espera, que deia l'avi, és el resultat negatiu. I, per tant, hi ha un fantasma immens del resultat negatiu que, aleshores, és insuportable. Per tant, no és que. No es pot fixar si juguen bé, si. No, no, no. Ja estàs afrontant un fantasma que va malament. I aquest és el tema. Per tant, quan fem això, podria. Depèn del club, això passa més o menys.

Diu el maricó. Crec que hi ha gent que ho sosté millor que altra, la incertesa, crec, per un tema neuroquímic, potser.

Sí, de fet, aquest article que us deia de considerar la incertesa com un element bàsic del ser humà, com la gana i la set, perquè totes les coses bàsiques sembla que són biològiques, no? Aquest és un aspecte bàsic que també forma part de les nostres necessitats primitives. Doncs això sí que, al fer l'anatomia, la part dopaminèsgica és aquesta més ràpida. Perquè ha d'aprendre després com has incorporat el coneixement, el llenguatge, la predicció i l'espera. Això que deies també. És a dir, si això ho pots fer, i és el que hem d'ajudar els nens a fer-ho també, és a dir, que puguin tolerar l'espera, l'espera, diguem, com un aspecte actiu. És a dir, per anar en aquell. En l'exemple del futbol, que puguis pensar que potser el jugador ho farà bé o ho farà malament. És a dir, que el porter s'estira O sigui, que puguis omplir el futur d'elements de coneixement.

Exactament, de la fantasia. Omplir el futur d'elements de coneixement,

em sembla un gran resum. I, a més a més, positius. És a dir, que no ens quedi infiltrat per l'agilitat de trobar un resultat negatiu. Per això que ella, quan deia. Aquest programa és un exemple d'això, per exemple. Diguem, solució. No, no, aquí no duem solucions. Aquí estudiem els problemes i ens acompanyem. I trobem aspectes positius. Aquesta és la gràcia del programa, per això que jo quan vinc aquí sempre surto millor que abans. Això, una de les similituds que hi ha, hi ha molts noms, per la incertesa, ara està molt de moda perquè hi ha moltes escales que ho mesuren, però estem parlant de l'anticipació. I l'anticipació és un dels símptomes bàsics de les persones que tenen angoixa. És a dir, que hi ha una tendència a anticipar. I, esclar, l'anticipació de veure la nòvia o el nòvio és una fixació que és molt positiva. És una de les coses que ens mou molt. Però, esclar, tot sovint aquesta anticipació sí queda vehiculada, com deia l'avi, per la por. Ja no és una anticipació, ja és un estat en el qual un ja va amb l'aspecte negatiu. I aquesta és una de les claus, és a dir, que aquesta anticipació l'eduquem perquè no caigui ràpidament en la trampa de la por i de lo negatiu. Només amb això, que poguéssim fer aquestes dues coses, perquè un que té por o un que està en lo negatiu, el negatiu ja ho té clar perquè ja no fa falta res més. I el que té por no està pensant. Sí, amb això, abans quan comentàveu el fet d'agraçar la criatura i això, que és molt important, també convé fer un referent a que després ens veurem. O sigui que, a part de calmar aquell estat, també és important fer una espurna de la ment

per dir el futur positiu. Ah, per això ens ho fan fer a l'escoleta.

I llavors això, el que deia el Jofre, de fet hem de tenir la gràcia de saber que els caps de setmana són magnífics, però poder la setmana també pot anar bé. Per exemple, començar la setmana venint aquest programa. És a dir, que hi ha coses que són positives. I hem de saber aprofitar aquests aspectes. Perquè clarament, estimats, el cervell negatiu mana molt. Doctor Volvena, és una mica el mateix mecanisme, no? Sí, de fet, hi ha molta similitud i, de fet, la gràcia és que la incertesa es pot poder especificar una mica més. Però, sí, primer de tot, hi ha una part mental, que és que els adults, que són més pesadets que els nens en realitat. Doncs, clar, tenim la possibilitat de. Jo, amb una cosa que faig molt, faig dibuixos, faig esquemes, perquè llavors ho poses al mig i llavors, depèn del tipus de problema, però ho veus al mig i llavors els dos podem veure com transitem per aquest procés. Hi ha un procés automàtic, que és el que ens fa nosa moltes vegades. Recordeu, o ve la por o ve la resposta negativa, ens passen endavant i ja no hem triat, per tant, ajudo que això ho vegin. Però després l'altra cosa és acceptar que la incertesa no és un trastorn, sinó que és un aspecte natural, i és un aspecte que a fin i tot pot ser bo, com abans parlava l'Eloi. I després, sí que l'aspecte aquest de l'experiència, és a dir, això que deia amb els nens, sí, doncs el fet de conjugar la primera persona del plural, és a dir, a davant d'això, ara ens hi posarem. Perquè és important que la persona hi participi. És a dir, si només és que els pares o algú ho arreglarà, però, clar. Està bé incloure, eh? El tema que la persona inclogui. Quan veus un pacient, l'important és que se senti que ell i jo estem treballant junts, ell està fent una feina. El meu èxit sempre els he dit que és que, en aquests casos, no sempre, és que el doctor tingui el nom d'ell, no el meu. Ell sigui l'autor. I això és la feina important del metge, el psiquiatre, especialment quan el doctor és el nom del pacient, no el del metge.