El Mundial al club de la mitjanit, de 00 a 1 h - 20/07/2026

De la final del Mundial. Espanya 1, Argentina 0. 3 per sobre del minut 15 de la segona part de la prova. En quedarien dos, però segurament s'afegirà algun altre minut. Carrega, sí que és possible?

Sí, per les interferències que hi ha hagut durant aquest temps de descompte, jo crec que potser un més sí que cau.

El pilot al mig del camp, Sergi. Salta Eric García, la toca mal al cap, però li cau la defensa de l'Argentina, que se la treuen de sobre. Ara a veure si la pot recuperar la selecció espanyola. En falta, hi ha faltes sobre un jugador d'Argentina. Va Messi ràpidament a buscar aquesta pilota, la posarà per picar la falta. La posa en llarg, cap a la punta d'atac.

Surt Unai, molta seguretat, molta concentració. Es deixen a terra Unai. Li encrepa McAllister, però Unai no té cap problema a part.

Jo no sé si ara la selecció espanyola sí que hauria d'anar sobre Messi, un contra un, si tens un jugador, si tens un més. Si és que és l'únic que pot fer alguna cosa. Ataca Espanya.

Nico Williams a la banda esquerra, zona tres quarts. Enrere, no vol fer jugada individual. Cucurella més enrere. Cap a Eric García, que l'obre a la dreta. Tot sol, Porro. Sí, la rep Pedro Porro. Ancur cap a Merino. Merino, Pedri. Pedri no, Pedri la deixa passar. Cucurella. Cucurella, pilota filtra de cap a Ferran. A la frontal de l'àrea, a prop del vèrtex esquerre de l'àrea gran. Ferran, molt bé Ferran. La jugada individual ha estat a punt de perdre. La Cucurella va cap a la pilota, ha fet falta. Van dotament dir és falta pilota que tindrà la

regentina la penjarà des de Camprovi però la penjaran perquè s'estan esgotant els segons a penjar-la o a rematar? a rematar. Home, sembla que la penjarà el Dibu, eh? Doncs pot ser l'última de l'Argentina. Tota la banqueta de la selecció espanyola va en peu, reclamant ja el final del partit.

El Dibu posarà aquesta pilota a l'olla, cap a la pilota, a l'interior de l'àrea. Qui salta, saltarà un jugador, Eric diria que era de la selecció espanyola. Final. Final. Final, final, final, final. La selecció espanyola és campiona del món. Espanya és campiona del món. La selecció de Luis de la Fuente, liderada per 8 catalans, liderada per 8 jugadors del Barça, aconsegueix el segon Mundial de la seva història 16 anys després. Del primer, Lamín, Cobercí, Olmo, Ferran i companyia, agafen el relleu de Piqué, Puyol, Xavi i Niesta, i s'alcen com la millor selecció del Mundial, després de guanyar l'Argentina, per un gol a zero, un gol de Ferran, a la pròrroga, la selecció espanyola.

Té el segon Mundial de la seva història. Espanya és campiona del món per segona vegada a la seva història. Sònia, no sé si veus des de la teva posició al MetLife Stadium, a Escaloni, parlant amb la Mint, parlant amb Bolja i Iglesias, alguna cosa passa amb Escaloni. Sí, sí. Perquè hi ha hagut primer

una tangana on he vist la Port amb no sé quin jugador d'Argentina que l'han pantat, s'han encarat, salia una mica entre alguns jugadors de l'Argentina i Espanya. El que buscava Escaloni és anar cap a la Min i cap a Borja, que estaven en aquella zona, per dir que marxessin cap a l'altre costat, sisplau. Això és el que m'ha semblat a mi de molt lluny. Després potser hi haurà primers plans que diran una altra cosa. Però m'ha semblat això, que el que buscava Escaloni és separar els seus jugadors argentins de possibles converses amb jugadors espanyols, perquè els argentins anaven molt calents al final del partit. Hi ha hagut una petita dengana, però ara ja tot més tranquil·litzat. I ja hi ha salutacions entre jugadors d'Espanya i jugadors de l'Argentina, la menya mal, que ara s'abraçava amb Nico Williams, una celebració molt pausada, la jove estrella del Barça que guanya el seu primer Mundial, juntament amb Covarsí, dos jugadors de 19 anys que avui. A partir d'ara serà recordat com va ser Andrés Iniesta. A la selecció espanyola. Els jugadors d'Argentina a una banda, els jugadors d'Espanya a l'altra a l'espera del lliurament del trofeu que recordem el lliurarà Donald Trump en una deferència que ha tingut la FIFA cap al president dels Estats Units.

Sí, sí. I tenen certa relació. La cosa no va a més. Messi, trist, estirat sobre la gespa, mirant a l'horitzó amb la mirada perduda. La celebració és entre els jugadors de la selecció espanyola. Espanya, campiona del món, per segona vegada en la seva història, ha derrotat per 1-0 la selecció de l'Argentina. Espanya ha estat superior durant tota la final, ha necessitat la pròrroga per decidir el partit. Argentina ha competit fins al final, fins a l'últim instant, ha tingut alguna opció fins i tot, Per empatar el partit i forçar la tanda de penals no ha pogut ser per als argentins. Messi no pot sumar el seu segon Mundial, però ha fet un tros de Mundial. El capità de la selecció argentina, el títol, el Mundial, la Copa, és per a la selecció espanyola i per als vuit jugadors del Barça en el combinat de Luis de la Fuente. I per als vuit catalans que des d'aquesta nit són campions del món. Ricard, al final s'ha imposat la superioritat futbolística de la selecció espanyola.

Sí, sí, ha estat el millor equip amb molta inferència i no hi ha hagut, diríem, que cap discussió. A l'Espanya li ha costat molt. Vaja, que estic veient unes batussades de Paredes amb Eric i amb Gavi. Mare meva, quina batalla. Gràcies, gràcies. Paredes està fora de. Sí, fora de sí. Gavi és el que ha rebut més. Aquí és on ha aparegut Scaloni per. T'he de dir que Gavi estava separant, eh? Vull dir que el primer que ha tingut Paredes és en Beric i després ha rebut Gavi. Bé, que ha guanyat el millor equip del Mundial. El millor que ha fet la selecció espanyola és ser capaç de contenir els rivals. Que no li arribessin a tenir control del partit. Ha estat una exhibició de control. No tant d'exuberància ofensiva, avui ho hem vist. Li ha costat molt marcar les diferències i això és fàcil de veure. Tothom té el seu jugador que ha canviat el signe del seu equip, sigui Holland, Messi, Kane, Mbappé. Espanya ha tingut el joc col·lectiu superior de tothom, però no ha tingut un futbolista que canviï els partits. Un dia l'ha canviat Merino, avui l'ha canviat Ferran. Estic especialment content per Ferran. I un altre cop al Barça, li dona un Mundial a la selecció espanyola. Dos Mundials, dos gols de dos jugadors del Barça, dos gols a la pròrroga. I l'Argentina, la veritat és que no ha tingut gaire sort, també. La lesió dels dos centrals, jo crec que l'ha matat. I a partir d'aquí s'ha anat quedant cada cop més curta de possibilitats. Enzo Fernández s'ha expulsat i això ha afegit encara més problemes a un equip que havia resistit tot el que havia pogut fins a l'hora de fer-ho.

Àlex Dalmas, ¿estàs d'acord amb el Ricard Tortimada que la selecció espanyola ha estat. La més completa, la de més nivell en aquest Mundial. A la final està clar que ha passat per sobre, ha estat molt superior a l'Argentina, però durant tot el Mundial, després de 8 partits, veus la selecció espanyola merecedora d'aquest títol que acaba de guanyar?

Absolutament, absolutament, sense discussió. Jo crec que ha estat la més regular, la que ha tingut la personalitat més definida al llarg de tots els bé, tots els minuts de tots els partits, la que més joc ha generat, i la que. La que més mentalitat ha tingut per guanyar-ho, perquè l'hem vist passar algun moment de dubte i ell s'ha mantingut al costat de la idea, ha respost molt bé a tots els diferents escenaris, ha volgut ser protagonista davant de tots els rivals, i aquí vaig sobretot al partit de França, on França sí fa un pas en darrere i Espanya no, i després a mi, deixem dir que hi ha actuacions individuals brillants, tenen. I des de l'Òptica Barça jo crec que Olmo és un dels jugadors d'aquest Mundial, Covarsí és un altre que fa un Mundial esplèndid, i la Mint, tot i que no l'haguem vist en la seva millor versió, crec que ha estat qui més ha condicionat a tots els rivals. Però si hagués de donar dues claus d'aquest campionat o d'aquest Mundial d'Espanya, a nivell col·lectiu seria, un, la personalitat, i dos, sobretot aquesta pressió que, al contrari, haguem vist al llarg de tots els partits. Com s'ha ordenat Espanya, que ràpid s'ha activat, com ha fet les recuperacions i com això l'ha permès atacar i reatacar fins que li ha donat el gol. No ha tingut efectivitat, però en canvi ha tingut la virtut d'estar molts minuts a prop de la porteria rival sempre. Qui li donaran l'MVP? Perquè a Espanya costa molt donar-li a algú, eh?

Sí, sí. Potser Rodri, que és pilotador i per màrqueting. Ha fet bon partit, Rodri, al migcentre. No sé, però no ha destacat cap jugador. Home, Ferran ha fet el gol. Li podrien donar. Ha jugat només la part final del partit i la pròrroga, però ha estat el jugador decisiu.

Ferran ha entrat al 61. Ha tingut. Sí, mitja hora, ha jugat una hora.

Ara jugàvem més enllà i també pensàvem en la pilota d'or, que serà complicat, també és un any difícil.

Ja ens ho trobarem, això. A veure, podem connectar amb el Roger Arbusà, que és a l'interior del MetLife Stadium. Roger. Com esteu? Bona nit. Què veus?

Què ens pots explicar? Bé, doncs molta eufòria aquí entre l'afició de la selecció espanyola. En canvi, veig moltes llàgrimes, de veritat, moltes llàgrimes entre l'afició de la selecció argentina i damunt la gespa, moltes abraçades. I emoció, també, entre els jugadors de la selecció espanyola. Veig la Mínia Amal ara abraçant-se amb Dani Olmo, amb Marcos Llorente, també amb Pedri, que porta la bandera de les Canàries.

Espera un moment, que parla Ferran Torres. Un moment, perdona, Arbosa, parla Ferran.

Muchas gracias. Bueno, yo creo que al final el gol ha sido de 47 millones de personas, no ha sido mío ni de los 26 jugadores que formamos aquí. Yo creo que hoy el destino estaba escrito, estaba hecho para que ganásemos, lejos de nuestra gente, pero lo hemos intentado hacer.

Bueno, pues como os contábamos, nos estábamos viendo ahí el abrazo tremendo. Es posa Rivero para el mig de la entrevista, pero.

Bueno, al final. Si todas las finales son difíciles pues cuando tienes a Messi en el equipo contrario siempre entra ese nerviosismo pero al final nosotros siempre hemos dependido de nosotros de plantear nuestro fútbol y creo que hoy lo hemos demostrado una vez más esa misma

idea te la extrapolo a ti mira que habías buscado el gol te habían anulado uno hoy te han anulado otro lo habías rozado ¿qué se siente? ¿qué liberación se siente al marcar ese gol tan importante?

bueno al final una liberación. Muy grande, creo que es una persona muy criticada a lo largo del Mundial, pero yo creo que, como he dicho antes, el destino está escrito. Gracias a Dios siempre me da esas fuerzas para seguir y al final, como digo, Dios le da las cosas a quien más se lo merece.

Teníamos el gol de Iniesta, ahora tenemos también el gol de Ferran. Vas a ser querido para siempre, Ferran. Enhorabuena, disfrutarlo. Muchas gracias. És Ferran Torres,

l'heroi d'aquesta final, amb el seu gol els primers minuts de la segona part de la pròrroga, l'1-0, que ha salit perquè Espanya sigui campiona del món. Ho ha celebrat, recordeu, fent el parleu, parleu. Ah, sí? Sí, sí, sí. Una cara de boig absoluta, obrint els ulls.

Ha utilitzat les dues mans, movent-les de dalt a baix, fent el símbol de parleu, parleu, aneu parlant, i fixa-vos que ara ho ha dit, que ha estat molt criticat, ho ha volgut remarcar.

Luis de la Fuente me

decía la que hemos liado. ¿Qué se siente al ganar un Mundial, Luis, después de tanto esfuerzo, de tanto insistir en la misma idea y que esa idea funcione y dé sus frutos?

Especialmente mucho orgullo, orgullo por esta generación de futbolistas que han ido creciendo con esta idea, fieles a la idea, haciéndola mejor, dándonos un ejemplo de grupo, de equipo, de familia, de buenos grandes futbolistas con un potencial y un talento excepcional. Y especialmente orgullo, porque de verdad haberles acompañado en este recorrido, en este trayecto,

para mí es un honor. Le veo tan entero, tan cabal siempre, a mí se me están saltando las lágrimas de la vocción, no sé cómo está usted por dentro.

No quiero, te cuento no porque te voy a dar pena. No, pues estoy, ahora sí estoy muy emocionado. Después de echar la vista atrás, pensando en ellos, hemos hablado mucho con los jugadores. Me decían, hemos ganado todo, todo. Y eso es maravilloso, con una generación de futbolistas, vuelvo a decir una y otra vez, que son un ejemplo para el deporte español, para la juventud española, para España. Juntos somos más fuertes, eso que no le quepa duda a nadie.

El partido en lo futbolístico más o menos como se esperaba, pero quizás más todavía. España 20 ataques por tan solo uno de Argentina han vuelto a minimizar a un todo un campeón del mundo hasta hoy con Messi en el césped.

Sí, creo que el partido se tendría que haber decantado bastante antes. Las grandes intervenciones de Dibu han impedido que el partido se ganara antes. Nos pusiamos por delante en el marcador con más solvencia. Pero esto es una final de un campeonato en el mundo y incluso con 10 al final tienes que sufrir. Pero como nos gusta sufrir, pues ahí hemos estado demostrando otra vez que estamos preparados para todo. Sufriendo sabe mejor. Mister, enhorabuena.

És Luis de la Fuente, el seleccionador espanyol, Déu-n'hi-do, Luis de la Fuente, que va arribar el 2023 a la banqueta de la selecció espanyola. Va guanyar la Nations League el 23, l'Eurocopa el 24, finalista de la Nations League el 25 i guanya el Mundial aquesta nit, el 2026. Arbosa, des de la teva zona, el MetLife Stadium. Tens informació, per exemple, sobre l'MVP de la final?

L'MVP és Ferran Torres. Ah, molt bé. Sí, sí, l'autor del gol, Ferran Torres, MVP d'aquesta final, mentre veig la Mínia Amal ara revolcant-se pel terra amb Nico Williams i també ballant la Mínia Amal. Ara sona Pat Bunny aquí, aquella cançó de Por la tarde café, por la mañana ron, ¿no? Por la tarde café, ¿eh? ¿Tú com és d'aquesta cançó? No la coneixem. La Carla se la sap. Doncs la Mínia Amal que movia els dits i ballava també el ritme d'aquesta cançó.

Estan preparant l'escenari per l'entrega del trofeu?

Sí, sí, sí, tenim l'escenari ja a punt, amb una Copa del Món enorme darrere d'aquest escenari, i l'escenari ja preparat, veiem els jugadors argentins que són al terra, veiem com els espanyols ara faran el passadís, començaran primer els argentins, pujaran damunt d'aquest escenari, que recolliran la medalla de subcampió, i després hi ha els jugadors espanyols que aixecaran aquesta segona Copa del Món.

Sónia Salma, des d'un altre punt de l'estadi.

Sí, estem veient aquest passadís que faran els jugadors espanyols. Deixem dir que Daniel Mo, per exemple, porta la bandera de Terrassa. Hem vist Covarsí agafant la senyera. I després, com sempre, Pedri porta sempre la canària. Hi ha diversos jugadors que porten la cadascú de la terra d'on se sent. I ara els jugadors argentins també faran un passadís jo crec que perquè primer de tot pujaran els àrbitres a rebre el seu guardó i per tant també en senyal de respecte se situen en un passadís força més desorganitzat bàsicament es deixen passar els àrbitres amb Messi al capdavant Messi que avui jugava la seva tercera final d'un Mundial. Però que aquesta, com la primera diríem, la perduda, un Messi que ha volgut situar-se al capdavant de tots els seus companys, serà òbviament com a capità també el primer o l'última a passar, això a vegades que canvien qualsevol casa i ara mateix està situat el primer. I la Minya Malka, durant aquesta celebració, l'hem vist una mica apartat dels companys, reflexionant sobre això que acabava d'aconseguir. De tant en tant s'acostava a algun company i l'abraçava, però ha volgut tenir també la seva estona de pausa. A l'altra banda, Messi també, en un cop acabat la final, s'ha assegut al terra per reflexionar, tot i que jo crec, insisteixo, que a tot el que ha viscut Messi en aquest Mundial li ha semblat un regal, o pugui obviar. Li suposa una decepció perdre aquesta final. Ara estem en aquest moment que l'escenari ja està situat, però estem a l'espera, imagino, de les personalitats a sobre de l'escenari perquè aleshores sí puguin entrar els àrbitres, recollir el seu guardó i després el següent seran els argentins com a finalistes d'aquest Mundial.

Bona nit.

Què tal? Doncs mira, aquí s'ha viscut de forma surrealista, Xavi, perquè si recordes aquell desquadrament de temps que hi havia entre la pantalla i la ràdio que us he comentat abans, hi ha hagut uns minuts que s'ha ajustat. I clar, quan ha marcat el gol a Espanya, jo estava convençut que l'anolarien perquè encara no havíeu tingut temps de cantar-lo vosaltres. I no, no, ha estat el gol de veritat, però en canvi. Després s'ha tornat a desquadrar i aquí han començat a sonar tots els petards i amb espirotècnia, quan aquí al partit li quedaven encara estona per jugar-se. I vaja, després, òbviament, bufandes al vent, banderes espanyoles, els argentins han marxat decebuts, tot el seu sector ara està gairebé buit. Però bé, tenim aquí una parella que han vingut junts, precisament, el Roger, què tal, com estàs? Hola, què tal, molt bé, molt content. I la Marisa. Marisa, una amb la bandera d'Espanya i la samarreta, i l'altra amb la samarreta argentina, sou parella, com heu viscut la final?

Sí, som parella, amb moltíssimes ganes d'aquesta final Argentina-Espanya, i enhorabona, Espanya, perquè ha guanyat, i supercontents.

Sí, enhorabona, España, esto era un ganar-ganar, porque ganaba uno, ganaba el otro, así que estoy contenta, España jugó muy bien.

Fa quatre anys éreu parella allà, perquè llavors vau ser. Heu celebrat un Mundial de Cada, llavors, ja.

Sí, sí, ja érem parella, i lo emocionant d'avui era venir a un lloc, també, on ella pogués gaudir del seu entorn argentí, per això ens he posat a aquesta banda, i al mateix temps també poder gaudir de la victòria de la selecció espanyola.

Doncs, escolta, felicitats a cadascun, amb quatre anys de retard, però tots dos heu guanyat d'alguna manera, per tant, felicitats. Molt bé, moltes gràcies.

Gràcies, Alfons. Si vols, o sigui, no hi ha hagut cap incident, la cosa ha estat festiva, suposo que hi ha hagut explosió d'alegria quan ha marcat Ferran entre els aficionats de la selecció espanyola i certs elements dels argentins, eh? Sí, respecte a total, de fet encara queden

argentins perquè veien l'entrega a pocs, també t'ho dic, però vaja, cordialitat, tampoc és que el partit hagi donat perquè passin massa coses, els argentins han estat molt resignats tot el partit, i Espanya concentrats, patint, però ara desfermats celebrant aquest mundial.

Gràcies, Alfons, bona nit. Gràcies, bona nit. Ara anirem a l'Argentina, fins on arriba la tristesa dels argentins a Buenos Aires després de perdre aquesta final del Mundial contra la selecció espanyola. Acaba d'entrar a l'Estudi 5 de Catalunya Ràdio l'Oriol Domènech. Ori, bona nit. Bona nit, Xavi. Sabeu que l'Oriol Domènech forma part habitual del club de la mitjanit tots els diumenges. Ara saludarem també el Jordi Costa, l'Andreu Sararol, som amb la Sònia Gelmà, que és a Nova York, amb el Roger Bosà, i el Ricard Torquemada i l'Àlex Dalmàs, que aquesta nit ens han acompanyat durant tota la final i ens han acompanyat durant aquestes cinc setmanes, durant tot el Mundial. Arribarem fins a la una en aquest programa especial per seguir la festa de la selecció espanyola, l'entrega del trofeu de la Copa del Mónar Rodri, el capità de la selecció espanyola. A veure, Uri, tu qui creus que ha estat escollit millor jove del Mundial? Arbo? Ha estat Pau Covarsí.

Pau Covarsí, el millor jove del Mundial.

Pau Covarsí, el millor jove. El millor jove. Sí, sí, mira, tres categories.

Espera, espera, espera. Espera, espera. Pau Covarsí, el millor jove. Millor porter Uri? Jo diria Unai Simón. Arbo? Unai Simón, confirma Unai Simón. Millor jugador del Mundial, millor jugador del Mundial, Uri. Messi. Arbu. Rodri. Rodri, el millor jugador del Mundial. A mi em sembla controvertida la elecció de Rodri. Ricard, Àlex, com la veieu?

Per mi és Messi de llarg estic d'acord amb Oriol també et digo una cosa jo crec que ja ho entenc que Unai Simón guanyi el millor porter perquè no li han xutat gaire potser la millor defensa és l'Espanyola o el millor equip però el millor porter per mi ha estat el Dibu i deixa'm afegir Xavi que

posats a escollir algú de la campiona d'Espanya abans hagués escollit a Dani Olmo que a Rodri digues digues perdona. Posats a escollir alguna de la campiona, jo crec que abans que Rodri venia Dani Olmo.

Potser sí. El que passa és que Rodri és molt estructural, és mitjançant, ha anat de menys a més i I té una pilota d'or. I té una pilota d'or. Aquí hi ha el màrqueting.

Per mi, d'Unai Simón, no s'ha destacat prou l'Eurocopa que ha fet, sobretot a les semifinals. Va fer dues sortides, amb 40 metres a la porteria, amb qualsevol altra porteria del món, que haguessin sigut gols. I avui, al minut 5, també ha fet una sortida.

Evita una ocasió. Molt bon Mundial d'Unai Simón, per mi, el de Divo, insuperable, perquè sense el Divo l'Argentina no hauria arribat a la final, tampoc.

Com has viscut la final que t'ha semblat, Uri? Bueno, per mi només hi ha hagut un equip sobre el terreny de joc. Ha sigut un autèntic tac i gol, l'Argentina no se l'ha vist, Messi apenas ha participat, l'Argentina ha arribat al minut 120 amb dues oportunitats consecutives, el que han traït Messi per la banda i el corner posterior.

Sabiendo que hemos dejado todo, Tengo un montón de cosas para decir de cómo hemos llegado acá, pero no. No vale la pena. Agradecimiento eterno a estos chicos que nos han dado otra final del mundo y han competido hasta el final. Han sido mejores, eso es la verdad. Pero yo me guardo un enorme recuerdo de ellos, de lo que han hecho, lo que vale llegar hasta acá. Tenemos que darle una valía enorme porque cuesta un montón. Somos grandes en la victoria y tenemos que ser grandes en la derrota. Estamos demostrando hoy que sabemos perder. El partido lo perdimos y asumimos las cosas, pero no por eso vamos a dejar de. O acordarnos de todo lo que hicimos para llegar acá. Así que nada, agradecer a la gente, a mis jugadores y al país decirle que dimos todo. Hemos llegado en un momento muy justo desde la realidad y bueno. Pero si dejan todo como lo dejaron hoy, es un gran ejemplo para nuestra gente, para nuestro país. Y sobre todo que se pierde, se pierde y hay que levantarse otra vez. Esa que no hay otra.

Dicen que de los segundos nadie se acuerda, pero vos sabés que a ustedes los van a querer recibir igual que si hubieran sido campeones del mundo hoy, ¿no? Bueno,

yo sí que me acuerdo de los segundos, porque cuesta un montón llegar hasta acá. Y creo que hay que darle una validez enorme. Lógico que nos gustaría haber ganado, pero. Nada, agradecimiento es la única palabra que tengo y tristeza, lógico, pero cuando dejas todo así después se puede jugar bien o mal, pero cuando dejas todo así es muy difícil reprochar algo,

es muy difícil. Gracias, Lionel.

De Simeone, que van fora. Atenció a la dada. Seleccions finalistes que no han aconseguit rematar entre els tres pals en una final. Argentina davant d'Espanya, 2026. Argentina davant d'Alemanya, 2014. Argentina davant d'Alemanya, 1990.

El 2014, però, entre Higuaín i alguna de Messi van tenir ocasions molt clares, moltes més que la nit. Anem a l'Argentina, a Buenos Aires, amb el Joan Biosca. Joan.

Doncs desconcentració dels aficionats argentins en aquesta zona de la capital argentina. Com han quedat? Al barri de Palermo, quan han anul·lat el gol d'Espanya han fet un crit d'excitació i d'esperança, però la gerra d'igua freda ha arribat ràpid. Algun timbal que encara repica aquí dels que han consumit bastantes vitamines i volen estirar la nit, però ens arriben imatges del centre de Buenos Aires i la zona de l'obelisc s'està omplint de moltes persones, de molts argentins amb l'obelisc, amb els colors de la bandera argentina. I van igualment, tot i la. I van igualment, i van igualment, volen celebrar, volen expressar-se, com són els argentins, donar les gràcies pel Mundial que han viscut amb la selecció argentina i fer una catarsi col·lectiva, que és el que més els agrada fer. I la zona de l'obelisc s'està començant a omplir de moltes persones, amb la qual cosa ens fa deduir que hi haurà una rebuda en les properes hores, també bastant important, a Leo Messi i també a la resta de jugadors argentins.

Gràcies, Joan, bona nit. Ara Sergi Andreu, hi ha un exjugador de la selecció espanyola que col·loca al seu lloc la Copa del Món, Sergio Ramos. Sergio Ramos ha sortit d'un dels túnels de vestidors, ara apareix Donald Trump enjanant Infantino sobre les llespes, saludant, i en breus instants començarà el protocol de l'entrega de.

Ha sortit Sergio Ramos. No sé què dir-te. Donald Trump, per cert, és. Sí, segurament.

Per cert, primer partit que presencia en directe Donald Trump en aquest Mundial. Ah, sí? Sí, no havia anat a cap altre.

Molt bé. I creieu que sortirà la foto amb Rodri al seu costat o que marxarà

quan li doni la copa? Es quedarà, sí quedarà, home. Li agrada el protagonisme, no? Ja ho va fer l'any passat amb l'entrega del Chelsea del trofeu del Mundial de Clubs. Carla, l'arbitratge ha estat correcte. L'arbitratge ha estat bé. Sí, ha estat correcte. L'expulsió d'Enzo justificada.

Sí, justificada perquè s'ha pràcticament autoexpulsat, com hem comentat. I el més important de tot en una final és que no ha estat protagonista i que ara no te'n recordes de l'àrbitre, sinó que te'n recordes d'Argentina, que hagués pogut jugar millor, que Espanya ha fet bon partit. Aleshores, és la nota més important. Sí, senyora.

Carles, si et vols quedar aquí a veure com aixeca la copa a Rodri, sí, doncs tu mateixa. A veure, podem incorporar també en aquesta mitja hora de programa del CUP de la Mitjanit el Jordi Costa i l'Andreu Serrarols, altres dos habituals del CUP de la Mitjanit cada diumenge. Jordi, bona nit.

Hola, bona nit, Xavi. Com has vist? Una mica en la línia que comentàveu, claríssima superioritat espanyola, gairebé diria, no per voluntat pròpia, però diria que en compareixença d'Argentina, perquè Espanya l'ha sotmès i l'ha anat sotmetent més i més a mesura que passaven els minuts. A mi la primera part m'ha semblat que Argentina resistia més o menys dignament, però gairebé ja ha estat una sorpresa que el partit arribés a la pròrroga i, vaja, semblava evident que a Tartuadora cauria el gol. També et dic que hi ha hagut un moment de la pròrroga que he pensat, com no marqui Espanya, això els penals, mala pesa el taler pels espanyols, però la veritat és que ha estat un títol absolutament no rescut per Espanya.

Ara han posat els àrbitres a l'escenari per rebre la seva medalla commemorativa. Hi ha Donald Trump, hi ha Gianni Infantino, diria que hi ha la presidenta de Mekit també a l'escenari a tregar medalles. Sí, sí, sí. I és, i és, és ella. El rei Felip VI, eh? També hi és. La presidenta de Mèxic. A veure, també saludem l'Andreu Sararols. Andreu, bona nit. Hola, bona nit. La final l'ha acabat guanyant Espanya, la pròrroga. En el moment que arribem a dos quarts d'una de la nit, ens queda mitja hora aquí. Els àrbitres ja han rebut la medalla, ara els estan fent fotografies. Pujaran els argentins i després pujaran els espanyols. Ha estat molt millor la selecció espanyola

que l'argentina, Andreu. Sí, totalment, totalment. En la línia que comentàveu, una selecció espanyola molt superior d'inici i final, amb una Argentina, doncs bé, l'he vist molt feble, amb un Messi molt ben cobert i tapat en tot moment per la selecció, intentant allargar el partit al màxim possible, però amb l'expulsió després els he fet molt feixuc. I molt bona victòria de l'equip i, clar, campions.

Molt bé. Sònia, Arbus, vosaltres sou a l'estadi. En quin moment de l'entrega de la Copa estem?

Ara veiem el passadís fet per la selecció espanyola, pels jugadors espanyols. Han passat els àrbitres i ara seria torn per la selecció argentina, que s'ho mira de lluny. Ja són a prop de la selecció espanyola. Fins ara els jugadors argentins estaven situats a l'altre costat del camp. Ara ja s'han tornat a acostar els jugadors espanyols. Veiem aquí que van fer un passadís, tot i que veiem que, Passa Pau Cobercí, Pau Cobercí que rebrà el premi que dèiem. El jove jugador Pau Cobercí rebrà el premi. Ara li donen el premi a

Pau Cobercí, Sònia. Espera un moment, és que teníem certes complicacions, certs problemes amb la connexió. Pau Cobercí, Sònia, puja a l'escenari, li dona la mà a Donald Trump i rebrà el premi com a millor jugador jove del Mundial.

Sí, ara mateix és a punt de rebre aquest trofeu, un Pau Covarsí, que ha estat un dels joves destacadíssims d'aquest Mundial, mentre ha rebut un túnel de calbots per part dels companys. A l'hora de rebre, es posa per la fotografia, Covarsí, davant milers de fotògrafs.

És Miqui, és per bé que li ha donat el.

Des d'aquí no el veig, però diria que no, gràcies. Se sembla molt, eh?

En gran, en gran. En gran, sí.

Mira, i ara pujarà Unai Simón, que també rep els calbots dels seus companys en aquest passadís, i pujarà a l'escenari, com acaba de fer Pau Covarsí, per rebre el trofeu com

a millor porter d'aquest Mundial. Que, per cert, saluden Jan Infantino, Donald Trump, la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, també hi és el president del Canadà, organitzador d'aquest Mundial, Marc Carni.

I el rei Felip VI, el rei d'Espanya, Louzán, el president de la Federació Espanyola de Futbol, i el Xiqui Tapia, el president de l'AFA, de l'Associació de Futbol Argentina, quan Unai Simón, Uri, millor porter del Mundial sense haver de fer grans aturades. Quants aturades en tot el Mundial? No recordem grans aturades, però. És que només ha rebut un gol en tot el Mundial. Només un gol en tot el Mundial. El gol de. De Bèlgica, als quarts de final, una jugada forçaia des de la selecció espanyola, Oriol, i han generat molt poc perill en tot el Mundial.

Sí, sí, és el que diu ara, molt poques aportacions d'onar, jo el que recordava eren aquelles dues sortides del partit contra França en els finals, i la d'avui al minut 5, però sí que és cert que ha sigut un triomf més de l'equip i del sistema defensiu.

Ara ho ha de posar Rodri, millor jugador del Mundial.

Puja Rodri, puja Rodri. Sí, sí, mira, veiem Messi ara a cap cot, que mira el terra. Rodri que s'abraça a Rafael Lauzán, que va saludant a les personalitats. Mira, crec que és de Messi, Messi, també aquí a l'estadi, i Rodri, que rep aquest premi com a millor jugador del Mundial. Per cert, Xavi, no està pendent de què fa Borja Iglesias, que ja ha dit públicament que no saludarà Donald Trump.

A veure, sí, sí, doncs estarem atents. Donald Trump tampoc crec que estigui gaire preocupat per si el saluda o no Borja Iglesias, però bé, segons els moments, Rodri, que aixeca el trofeu assenyalant a algú a la graderia com dedicant-li, més a saber si és a la seva parella, a algun familiar, a algun conegut, a algun amic, I Rodri, millor jugador del Mundial, el Ricard i l'Alex ja han dit que els sembla com a mínim controvertida l'elecció de Rodri per sobre de Messi, tu Uri també, més o menys. Sí, jo quan m'has preguntat ja t'he dit que per sobre de Messi. I el Jordi Costa i l'Andreu Sararols també els ha estranyat que Rodri l'hagin escollit millor jugador del Mundial?

No, a mi no m'ha estranyat, a mi és que em sembla malament, el millor jugador del Mundial ha sigut Messi de principi a semifinal, però si donem un premi al tot el torneig no pot ser que ens quedem amb que un tio per la final, vaja, jo em sembla, ja entenc que no volen premiar un perdedor, però a mi em sembla absurd. Andreu? Sorprès no, Xavi.

Rodri ha fet molt bon Mundial. Sota el meu punt de vista, molt millor Leo Messi. Però bé, està clar que és més fàcil donar-li el títol al jugador que ha guanyat el Mundial.

Sònia, Messi encapçala els seus companys i pujarà a l'escenari per rebre la medalla de subcampions. Sí, un Leo Messi

que li penja la medalla al mateix Donald Trump, saluda un per un totes les personalitats, el capità de l'Argentina que probablement jugui avui el seu últim partit amb la selecció argentina, tot i que s'ha de pronunciar, en aquests dies ni ell ni ha volgut dir res, ni Escaloni ni. Deia que en sabia res però pot ser que aquesta sigui la seva última gran competició amb l'Argentina, ho veurem en els pròxims dies o pot ser just ara després del partit si parla el crac argentí el 10 de l'Argentina que desfila amb la resta de companys amb la medalla de finalistes d'aquesta edició davant d'un estadi encara. Pràcticament ple. Diria que ha marxat, si ha marxat, potser un 5% de la gent que hi havia. Per tant, tots els argentins que s'han quedat també per honorar els seus futbolistes i que, com explicava l'Argosà, quan li donaven el guardó de. Rodri, de millor jugador d'aquest Mundial, doncs s'imposaven els crits de Messi, Messi en aquest estadi de MetLife de Nova York. L'últim a pujar a aquest escenari serà Scaloni, l'entrenador, el seleccionador, que també serà l'Essendurà de Sera Mareia, quan ara mateix s'està produint una imatge duríssima en aquest estadi, que és que. Es veu com Leo Messi davant de la seva afició, òbviament, li cauen les llàgrimes, li han caigut les llàgrimes, tot sovint en aquest campionat de l'emoció, però en positiu avui probablement per la decepció d'aquest final que segur que no era el que ell hauria volgut. Se l'ha vist força serè a Messi,

un cop ha finalitzat la final. Sí, molt contento. Sí, serè, ni rabiós, ni emprenyat. Segurament un punt trist, però serè, sobretot serè. I ara ha trencat a plorar, després de rebre la medalla de subcampió, mirant cap a un dels fons de l'estadi, on hi ha més afició argentina. Messi mira els aficionats, ells l'animen, l'aclamen, i Messi, que continua plorant, Amb la mirada perduda i patint els efectes d'aquesta derrota, li cau una llàgrima a la galta dreta de la cara de Messi. És un dels moments d'aquest postfinal a Nova Jersey, a Nova York, al Met Live Stadium. Arbuzà, deuen ser a punt de començar a pujar a l'escenari els jugadors de la selecció espanyola.

Sí, ara sí, ara sí. Ara ja fan una filera els jugadors espanyols. Veiem a David Raya al capdavant, a Quinta Pedro Porro, ja la megafonia a tot draft anunciant. La selecció espanyola, perquè vagi enfilant i vagi acostant-se a aquest escenari, es desplega també una bandera enorme, una bandera d'Espanya, damunt la gespa del MetLife Stadium, són el Dai Dai des Akira, i ara sí que d'aquí a pocs segons els jugadors ja recolliran la seva medalla i estacaran el trofeu de campió.

Ens fixarem en Borja Iglesias. Qui ens ha alertat d'aquesta situació? L'Arbuzà? Sí, sí, sí.

Ho va dir aquesta setmana a una entrevista a la revista Panenka, a Borja Iglesias, que va reconèixer obertament que si és campió del món, que no el saludarà, el president dels Estatunits.

Puja David Raya, li dona la mà a Donald Trump, Trump li entrega la medalla. Després Marc Puig, van 1-1, eh? 1-1 i amb certa distància

entre jugador i jugador. Serà molt difícil, eh? Serà molt difícil que Borja Iglesias escapuleixi de. Pugem per 10, saps? Ah, pugen per otra dorsal, ben vist.

Ens hem d'esperar. No sé quin dorsal. No sé si el 26, l'últim. Ens hem d'esperar fins al final. Està posant difícil, eh? De moment ara puja Eric García, que recordem ha jugat part de la pròrroga els primers minuts en aquest Mundial d'Eric García. Ha refusat una bona pilota amb el cap en una centrada de l'Argentina. Potser si en els primers minuts. Amb la selecció. Amb De La Fuente. No, que és l'últim Mundial. Sí, sí, amb De La Fuente. De Mundial a Mundial. Sí, sí, ara puja Ferran Torres. Quina alegria per Ferran ser el protagonista, l'autor del gol que ha decidit la final d'un Mundial. Fabián Gavi, que du a l'esquena la bandera andalusa, diria que és i és Sabellà, ara puja Dani Olmo, que ens explicava la Sònia Dulla lligada a la bandera de Terrassa, la du lligada a la cintura.

Per cert, sobre el tema Borja Iglesias Trump, deixa'm matisar una mica, perquè el que diu la revista Parenca és, jo no li voldria donar la mà, però no tinc ganes que em fiquin a la presó. Per tant, li donaré la mà i que passi ràpid. Això és el que va dir Parenca.

Ben matisat, perquè ara, si no, haguéssim pensat que. Que no compleix la seva paraula. Pedro Porro ha fet un gran Mundial a lateral dret de la selecció espanyola, Dani Olmo, que li fa un petó a la copa, ara ja la poden tocar, Jeremy Pino també li fa un petó a la copa, i puja Aymeric Laporte, quin central, el de l'Atlètic de Viló, ha fet un tros de Mundial. Aymeric Laporte, que ara rebre la seva medalla commemorativa, li posa, li col·loca Infantino. Pujar Àlex Baena, que excepte el primer partit ha estat titular en la resta de partits, ocupant la banda esquerra de l'atac de la selecció espanyola. És el dorsal número 15 i han d'arribar al 26. Tor per Nico Williams. I aprieta l'atenció, Sergi, que hi hagi tant d'espai entre jugador i jugador. Sí, sí, perquè fins que no ha passat ha pujat i li han penjat no pujar l'altre. Ara puja la Minya Mal. La mink que s'apropa amb calma, estrenant el seu temps, saluda a Infantino. Ui, ha saludat a Donald Trump, que li col·loca la medalla. Sembla que el coneix, Donald Trump, li ha dit alguna cosa i li ha somrigut. Li ha fet una cubreta, una minketa, la mira a Donald Trump, perquè no l'ha saludat. Molt bé, l'Amin. S'ha encertat el set, s'ha fet un gol pel de Rodri, que serà l'últim. Clar, que serà l'últim perquè és el capità. Pau Covarsi, quin Mundial de Pau Covarsi, també, consolidant-se amb 19 anys com un dels millors centrals del món, ja té la seva medalla de campió, és el dorsal 22, i puja Unai Simón, el porter de la selecció espanyola, dorsal 23, per aquesta cerimònia d'entrega.

Crida l'atenció el fet que mentre els jugadors de la selecció espanyola estan pujant a l'escenari i que cadascú rebe la seva medalla i que han fet el passeig d'honor a l'Argentina, els argentins, tota la plantilla dels argentins continuen mirant els seus aficionats i per tant estan d'esquena a aquesta celebració. Jo no sé si giraran en el moment de la copa, però la veritat és que la imatge en el camp

està quedant un punyet. Li dona la mà. Sense mirar-lo. Sense mirar-lo. Jorge Iglesias ha donat la mà a Donald Trump i ara hi puja Luis de la Fuente, el seleccionador espanyol, per rebre la seva mà.

Donald Trump no ha llegit Panenka, no? No.

No ha subscripto. Crec que no és soci de la revista Panenka. Una salutació per aquí, sobretot per Javier Girado, que forma part de la redacció. I després de Luis de la Fuente apareixerà Rodri, el capità de la selecció espanyola, que rebrà la seva medalla i sobretot serà el primer jugador de la selecció espanyola en aixecar la Copa del Món. Faltan 18 minuts per la una de la matinada, Rodri preparat amb el braçal de capità, ja s'aproxima a la zona d'Infantino, Trump i companyia. I puja Rodri, saluda d'Infantino, parla amb Donald Trump, li dona la mà, li diu alguna cosa al president nord-americà, Rodri ya té la medalla, saluda també la presidenta mexicana, el canadenc, el rei espanyol, Felip VI, i companyia, i ja té al davant la copa. A veure qui li entrega la copa de campió del món al capità de la selecció espanyola, Rodri Hernández. Que la toca, l'agafa, li fa un petó, espera el seu moment, se'n va cap a una zona avançada respecte als seus companys. Forma part de la piña ara Rodri i els seus companys, agafarà la copa a Infantino i Donald Trump, ex aequo segurament faran aquesta entrega de la copa al president de la FIFA i al president dels Estats Units. Caminen Donald Trump i Jan Infantino, s'apropen a Rodri, li donen a Rodri, Rodri l'agafa amb les dues mans. Espera el seu moment, Rodri. Tots els seus companys al seu costat. Donald Trump no s'aparta. Donald Trump vol aparèixer a la foto. És gòmic, eh? Pedri no li fot ni cas. Infantino passa per davant. I Rodri que aixeca en aquests moments. La Copa, després de fer-li un petó al cel de Nova York, Espanya és campiona del món, ho celebra Rodri Aixaca en la Copa. És el Mundial de la Mint de Covarsí, de Dani Olmo, de 8 jugadors del Barça, de 8 jugadors catalans que des d'aquesta nit són campions del món. Falten 16 minuts per la una de la matinada i els jugadors de la selecció espanyola ja tenen a les seves mans la Copa de Campions del Món.

Donald Trump sortirà a la foto. Hem vist com Gianni Infantino s'hi acostava i li deia, has de marxar, estan esperant que marxis per la foto. I ell ha fet que allò no anava amb ell, s'ha quedat sortir a la foto. El Mundial de Clubs,

quan va guanyar el Chelsea, va fer el mateix. No hi havia manera de treure'l d'allà.

Sí, còmic, eh? I més que continua plorant. Sònia, ¿has pogut veure si els jugadors de la selecció argentina han prestat mínima atenció al moment que Arnodriach acaba la Copa del Mundial?

Sí, m'he fixat i hi havia un únic jugador totalment girat i, per tant, d'esquerra de la seva afició, però que estava a la cara al moment del lliurament del trofeu. Des d'aquí m'ha resultat molt difícil de veure qui era. Podria ser Cuti Romero, però no us ho puc assegurar. I, aleshores, a l'esquerra de tot hi havia Messi, Us diré que una mica delejat i per tant ell veia la seva afició i també veia de perfil ha mirat el moment en què han aixecat la copa. Un cop la selecció espanyola ha aixecat el títol, el trofeu de campions del món, els argentins ara ja es retiren cap a vestidors. Imagino que la festa continuada ara ja sí per part de la selecció espanyola i que a poc a poc aniran desfilant els aficionats argentins que han estat aquí atents mentre els seus jugadors eren sobre el camp i mentre s'entregava aquest trofeu.

Jordi, Andreu, abans us preguntava per l'MVP del Mundial, per Rodri, el millor jove, ¿us sembla bé que Covert si el posin per davant, l'hagin posat per davant de la Min, per exemple? Per mi, sí, clarament.

Àlex, Costa, Andreu, Ori. Per mi, és que Covarsi estaria gairebé en la terna de millor jugador del Mundial, no de jove, però com a jove, per mi, ha fet un Mundial més sòlid que la Min, sí. Més regular, eh, Andreu? Sí.

Totalment, totalment. Ha fet un Mundial espectacular, s'ha doctorat, ha donat un nivell molt i molt alt, amb la Porsche han compaginat molt bé, i per mi el trofeu és merescut per sobre del lamin, com comentàveu.

Dalmas, ¿algun central per sobre del nivell de cobertura en aquest Mundial? L'altre dia deies que no. No, ni un per mi la Port l'iguala sí,

és que a la posició de central a mi m'agrada molt parlar de parella de centrals és veritat que sempre parlem d'un però s'han complementat perfectament, també el Cuti ha estat molt bé sé que al Ricard li ha agradat molt el Mundial del Cuti però és que Covarsí per l'edat fixa't que avui Covarsí torna a fer un 121 de 126 en passades guanya 7 de 10 duels i ho fa tan tranquil, i és un juvenil de tercer any per tant em sembla que és indiscutible.

En 14 minuts serà la una, segueix, continua la celebració al MetLife Stadium dels jugadors de la selecció espanyola, que Sònia, Germà i Roger Rosà, Sònia, encara són a l'escenari on han rebut la copa fent-se fotografies.

Sí, sí, encara són a dalt de la tarima, ara amb la família Reial, que ha pujat a fer-se la fotografia, i ballen també el ritme de la música que sona per megafonia, mentre es va buidant a poc a poc l'estadi, però ara és moment diríem de sessió de fotos i llavors aniran suposo pujant diferents personalitats de moment amb la família Reial és una de les fotografies que probablement veureu mira ara a poc a poc baixen la família Reial i també els jugadors de la selecció espanyola que imagino faran una volta d'honor ara ja amb pràcticament. Mitja està dibuït perquè els argentins aniran desfilant, però sí que queda aquí l'afició espanyola, que finalment s'ha fet sentir durant molts moments de la final, perquè el partit hi convidava les poques ocasions que venia d'Argentina, i mira que són resistents els aficionats argentins, però els deixava una mica. A l'expectativa i això ha permès que se sentissin molts crits també d'avui aquí al MetLife Estàdium d'aficionats de la selecció espanyola. Ara s'inicia aquesta volta d'honor quan ja continuen abraçades ara també entre personalitats que han baixat a la gesta del MetLife Estàdium.

Arbuzà, ens acaba de demostrar la realització televisiva Javier Bardem en una zona de la graderia, segurament és zona VIP, no sé si pots apropar per intentar parlar amb l'actor.

Sí, sí. Sí, sí, sí. Jo ara surto, corro i l'espero a la porta. Això, si vols, ho puc intentar.

Demana pas, demana pas quan el tinguis a prop. Si no, pels blocs de Catalunya Informació. També. Entro i sí. A veure, ara farem una connexió amb el guanyador de la porra del Mundial de Catalunya Ràdio. Ara la farem, ara la farem. Però, a veure, ràpidament us preguntaré, un per un, quin record us quedarà d'aquest Mundial? Oriol Domènech.

Jo crec que l'exhibició que han fet els grans jugadors, que jo crec que mai en un Mundial hi ha hagut tants jugadors de primer nivell que ho hagin fet tan bé. I em refereixo a Messi, Mbappé, Haaland i Harriquet. Sònia Gelman, què et quedes de tot el Mundial?

Jo crec que el recordaré pel Mundial de Messi, òbviament, òbviament, per la victòria d'Espanya, però el que ha fet Messi per mi, per inesperat, és el que més m'ha impactat d'aquest Mundial. I com a partit, la seleccional entre Anglaterra i Argentina, diria que a nivell d'emocions durant el partit, va ser fins i tot superior a aquesta final.

Jordi Costa. Sí, mira, la Sònia m'ho ha tret. És evident que la imatge que recordarem és el gol de Ferran, perquè tots els Mundials els recordem pel moment en què es decideixen, però jo em quedo amb el Mundial de Messi, també, de l'actuació d'un tio de 39 anys que ha sabut estar a l'altura, si no en molts moments, millor que els cracs de l'època, de present i de futur. Ricard, Messi.

Sí, és que no tornarem a veure un jugador amb 39 anys fent-nos emocionar, vibrar, portant la bandera del seu equip, arribant a la final. Crec que ha deixat una última pàgina que és tan emocionant com la primera. I sí, és la segona estrella per la selecció espanyola, però jo no oblidaré el Mundial de Messi. Del Mas?

Sí, Messi, i potser et diria aquell gol que fa contra Egipte, que crec que és el segon gol, el que dona la imatge, crec que és aquell moment, o coincideixo amb la Sònia també, a l'Argentina-Anglaterra, crec que és el millor partit del Mundial.

Serrarols? Sí, seguint amb la línia. Leo Messi, però també Xavi comentar que des d'un inici vaig tenir la sensació que aquesta generació tenia moltes similituds amb la del 2010. Des de l'entrenador, la figura del Bosque, Luis de la Fuente, el col·lectiu, la família. Bueno, no sé, similituds entre la del 2010 i aquesta, i un Leo Messi que no hi ha un jugador a la història com ell, sens dubte. Arbuzà.

Mira Xavi, jo tres coses. Primer, Leo Messi, em quedo amb el Mundial que ha fet Leo Messi perquè és una borrada el que ha fet. Després crec que som molt pesats tots parlant de favorits perquè ja hem vist com ha acabat aquest Mundial i com ha acabat França. Aquí sotivàvem tots com a favorits i ha acabat guanyant qui ha jugat millor i no França. I després per mi també ha estat el Mundial de Pau Cobertí. Jo és que l'he vist en directe i a mi m'ha meravellat com amb 19 anys ha fet el Mundial que ha fet Pau Cobertí, central, no només de futur sinó que ja de present. Clubes?

Mira, les llàgrimes de Messi, perquè crec que ens indiquen que el final està a tocar, el final de Messi, i em quedo també el que diu l'Arbuzà, Pau Covarsi, el seu Mundial és espectacular.

Carles, a nivell arbitral, et deixo dir una altra cosa que no siguin els àrbitres. Justin Bieber.

No, aquesta no la sabies, he de dir. No, a nivell arbitral, jo crec que a partir d'ara comença una nova etapa del futbol. Com molt més tecnològic i molt més basat en números i no tant com en el que és el futbol. I de Mundial, per mi, que és que Messi s'ha ratificat com el millor jugador de la història. I he deixat per final

el meu company de Mundial, el Sergi Andreu. En aquests 39 dies que hem viscut. Ens ho hem passat bé, Xavier. Ens ho hem passat molt bé, és veritat. I t'he d'agrair. Tot el que has fet, la teva complicitat i com és de fàcil treballar amb tu, en quin moment et quedes de tot el Mundial?

No seré gens original, amb el Mundial de Messi

i les remuntades de Argentina, que m'han robat el cor. Emocionalment han estat els moments més impactants. Segurament el futbol de la selecció espanyola s'ha acabat imposant, un futbol pausat, de control. I amb l'Amin, amb Covarsí, amb aquests 8 jugadors del Barça i amb aquests 8 catalans que des d'aquesta nit són campions del món. Ja arriba el moment, falten 7 minuts per la una, arriba el moment l'Amin i Gavi, fent-se fotografies agafant el trofeu de la Copa del Món, de saludar a un dels grans guanyadors d'aquest Mundial. El guanyador de la porra de Catalunya Ràdio del Mundial. 99 participants. Els altres anys havíem fet una porra a nivell públic, per tothom. Aquest any només ha estat a nivell privat, però gairebé s'ha apuntat mitja Catalunya Ràdio. 99 participants. Que la logística, i que li expliquin al Ricard i Gidro per organitzar-ho, és tela marinera. Potser el 2030 no faran la porra. Però vaja, el guanyador, ja ho sabíem abans de la final, ha estat el Francesc Argol. Francesc! Hola, bona nit a tots. Què penses fer amb els gairebé 600 euros que guanyaràs?

Què has guanyat? Home, farem algun àpat i us enviaré, segur, a la redacció de Catalunya Ràdio una mica de coca d'Olot, tradicional coca d'Olot, i potser alguna ratafia, perquè us ho mereixeu tots plegats i Enricari Isidro, sobretot, amb la feinada que ha tingut durant aquests 39 dies. Escolta'm, tu sabies que havies guanyat la porra abans de jugar-se la final? Mira, no, però em vaig pensar que com que tenia 4 punts d'avantatge i la Montse Mir, que era la segona, pràcticament havia de fer un 6 de 6, quan vaig veure aquest resultat del 4-6 d'Anglaterra, que jo tenia Anglaterra, amb el punt d'Anglaterra, veia molt difícil que la Montse hagués posat el 4-6, que era l'únic participant que em podia atrapar, i el 4-6 em donava pràcticament una tranquil·litat que no hauria sumat els 3 punts. Què t'ha semblat el Mundial, la final? Bé, molt bé. Jo per mi el futbol col·lectiu, el futbol de bloc, el futbol d'un equip que ha dominat i que es qui ha jugat millor, al final ha eliminat a les individualitats. Va eliminar el Portugal de Cristiano i Vitinha, va eliminar Mbappé i Dembélé i ha eliminat l'Argentina de Messi. El futbol s'ha imposat a les individualitats. Espanya penso que és just guanyadora i també havia posat Espanya com a guanyadora al final. Per tant, penso que al final tothom estava molt pendent de França, però el partit de dimarts em va encantar. Per mi és el millor partit que s'ha vist a nivell tàctic i a nivell tècnic d'un equip de futbol i el dimarts va ser decisiu. Gràcies, Francesc Argol.

Quan comenci la temporada ens retrobem amb les transmissions dels Gironas. Serà la segona, però les continuarem fent. I tant que sí. Gràcies a tots. Bona nit. En cinc minuts és la una. Acabarem aquí, perquè havíem començat a les vuit. Són cinc hores de programa especial en la transmissió d'aquesta final. Uri, gràcies. A tu. I ens retrobem ja a finals de most. Perfecte. El Club de la Mitjanit. Sònia Gelmà, acaba de passar-ho bé a Nova York aquestes hores. Molt bé, fins demà.

Gràcies a vosaltres i el plaer ha estat compartit. Gràcies per la confiança i ha estat el millor mundial també per haver-lo pogut compartir cada dia.

Molt bé, doncs, David, avui vull destinar un record especial, sobretot per a dues persones. Per a dues persones.

La primera, i si m'ho permets, dedicar-li la transmissió a l'Albert Benet, redactor d'esports històric d'aquesta casa, que avui ha posat punt i final a la seva trajectòria a Catalunya Ràdio per emprendre nous projectes, i justament aquest final de trajecte li arriba en un moment complicat per ell i la seva família, amb un repte difícil de superar, així que des d'aquí. I de part de la gent d'Esports, una abraçada gegant a l'Albert i en especial al Ramo i a la família Grau. I ara que ja és dilluns 20 de juliol, volem també tenir un moment de record pel Roger. El Roger Fontarnau, company tècnic de Catalunya Ràdio, tècnic del Tot Gira durant una pila d'anys i de tants i altres programes. El Roger ens va deixar. El 20 de juliol de l'any passat, ara fa un any, ell parlava sense embuts del trastorn bipolar que patia, fins i tot en va parlar en una entrevista que li va fer el Roger Escapa al suplement per posar a llum a un problema que pateixen moltes persones i que ell el va fer acabar llançant la tovallola. Sempre deia que Catalunya Ràdio era casa seva, que el tot gira era la seva família, i un any després. Els de casa, la seva gent, la seva família, els seguim tenint molt i molt present així que avui, més que mai, una abraçada ben gran per la Lia, la seva mare, la Mireia, la seva germana, a tota la família d'Amics del Roger i als companys del Departament Tècnic de Catalunya Ràdio. Molt bé, David.

Marxem amb el Dai Dai. És el moment de tancar aquesta edició especial del Club de la Mitjanit amb la que hem seguit la final del Mundial i moment també per tancar aquesta aventura radiofònica que ha estat aquest Mundial de l'any 2026 d'Estats Units, Mèxic i Canadà per a alguns de nosaltres. Tanquem amb el Dai Dai. La Shakira, que és la cançó oficial del Mundial i que ens ha acompanyat durant aquests 39 dies. Vam començar el 10 de juny, l'11 de juny, el dijous 11 de juny, i hem arribat el diumenge 19 de juliol. I moment per tenir alguns records especials aquesta nit, per començar, a la Sònia Gelmà i al Roger Arbuzà, que aquestes setmanes ens han apropat al Mundial in situ des dels Estats Units i que ens han fet viure molt de prop. Tota l'actualitat mundialista. Gran feina tant de la Sònia com del Roger. L'Àlex Dalmàs i el Ricard Torquemada, ara us ho deia, per haver estat des del primer dia i fins a l'últim sempre disposat i ensenyant-nos tot el que saben del Mundial i del futbol, que és molt. El Sergi Andreu, que. Ha estat des del primer dia al peu del camló per ser com és i per totes les coses bones que genera en el dia a dia, que són moltes, i sobretot per com ens fa riure a tots els que el coneixem. I per acabar, un record especial a la Carmen, que fa un mes i mig que m'espera per sopar cada nit, tocada a la una de la matinada, i fa de cangur. De cuinera i del que faci falta sempre. A més, està boníssima. Acaba aquí una aventura apassionant com la de cada Mundial. Només ens cal esperar quatre anys més per tornar-lo a viure. Tant de bo poder ser-hi el 2030. Us deixem amb les notícies de les 12 i el cas vertical i l'Empar Moliner. Bona nit i que descanseu, si és que ho voleu. Que passeu bon estiu. El Club de la Mitjanit serà cada dissabte i cada diumenge, però s'encarregaran de dur-lo endavant l'Oriol Rodríguez i el Sergi Camps. En el meu cas, tornarem a finals d'agost. I una cosa important, porteu-vos bé i passeu-ho millor.